En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econ�mica sueca
Corrupci� pol�tica, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al l�mit� tots aquests s�n nom�s alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el m�n com la novella negra de la d�cada i que m�s de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves p�gines.
Hi tenia lloc cada any, pr�cticament era un ritual. I aquesta vegada complia 82 anys. Quan, com de costum, li van enviar la flor, ell va treure l'embolcall de paper i tot seguit va agafar el tel�fon per trucar a un ex-comissari de la policia, que, en retirar-se, havia anat a viure a Dalarna, vora el llac Siljan. No sols tenien la mateixa edat, sin� que havien nascut el mateix dia (una mena d'ironia, ateses les circumst�ncies). L'excomissari seia amb el seu caf�, esperant, intuint la trucada.
�Ha arribat.
�I aquest any qu� �s?
�No s� de quina esp�cie �s. Haur� de buscar alg� que m'ho digui. �s blanca.
�Cap carta, m'imagino.
�Nom�s la flor. El guarniment �s del mateix tipus que l'any passat. Un d'aquells de fes-t'ho tu mateix.
�Matasegells?
�Estocolm.
�I la lletra?
�La mateixa de sempre, tot maj�scules. Escriptura recta i clara.
Amb aix�, el tenia quedava acabat i no es van dir ni una paraula m�s durant gaireb� un minut. L'excomissari es va reclinar contra el respatller de la cadira de la cuina i va posar-se la pipa a la boca. Sabia que ja no li demanarien que fes cap comentari suc�s ni cap pregunta subtil que aboqu�s una nova llum sobre el cas. Aquests temps feia molt que havien quedat enrere i la conversa dels dos homes semblava un ritual lligat a un misteri que ning� m�s arreu del m�n tenia el m�s petit inter�s a aclarir.
El nom en llat� era
La planta procedia del sotabosc i les terres altes d'Austr�lia, on es trobava entre les tofes d'herba. All� l'anomenaven �neu del desert�. M�s tard, alg� dels jardins bot�nics d'Uppsala confirmaria que es tractava d'una planta que rarament es cultivava a Su�cia. La bot�nica va escriure al seu informe que estava emparentada amb l'arbre del te i que de vegades es confonia amb la seva cosina m�s comuna, la
A grans trets, la
La bot�nica deia que mai no n'havia vist cap, per�, despr�s de consultar alguns companys, comentava que s'havia prova! d'introduir la planta a un jard� de Cotcborg i que no es podia excloure la possibilitat que la cultiv�s algun bot�nic aficionat. Era dif�cil que arrel�s a Su�cia perqu� creixia en climes secs i, per tant, havia de conservar-se a cobert la meitat de l'any. Els terrenys calcaris no li anaven b� i es regava indirectament a trav�s del subs�l humit. Calia aviciar-la.
El fet que fos una flor tan poc freq�ent hauria d'haver facilitat que segu�ssim la pista fins a l'origen d'aquest exemplar concret, per� a la pr�ctica va resultar una tasca impossible. No hi havia cap registre on fer la consulta, ni cap perm�s per investigar. Qualsevol grapat d'amants de les flors, encara que nom�s fos un centenar de persones, podia haver tingut acc�s a llavors o plantes. I aquests la podrien haver intercanviat entre amics o comprat per correu procedent de qualsevol banda d'Europa, fins i tot dels ant�podes.
Sigui com vulgui, nom�s era una altra m�s en la s�rie de flors desconcertants que arribaven cada any per correu el primer de novembre. Sempre eren boniques i, generalment, poc freq�ents, indefectiblement premsades i fixades sobre paper pintat amb un marc senzill de 29�x�16 cent�metres.
El misteri de les flors mai no s'havia comunicat a la premsa; nom�s unes poques persones en tenien coneixement. Trenta anys enrere, l'arribada de la flor era objecte d'una an�lisi exhaustiva (al Laboratori Forense de l'Estat, per part d'especialistes en empremtes digitals, graf�legs, crimin�legs i un o dos familiars i amics del destinatari). Ara els actors del drama nom�s eren tres: l'home dels aniversaris, cada dia m�s vell, l'excomissari i la persona que havia enviat la flor. Els dos primers, si m�s no, havien arribat a una edat en qu� ja es podien anar preparant per veure el grup encara m�s redu�t.
El policia era un veter� molt bregat. Mai no oblidaria el seu primer cas, en el qual havia hagut de detenir un treballador completament borratxo i violent d'una subestaci� el�ctrica abans que fer�s alg�. Durant la seva carrera havia engarjolat furtius, maltractadors, estafadors, lladres de cotxes i conductors ebris. S'havia hagut d'encarar amb lladres, camells, violadors i un pertorbat que posava bombes. Havia treballat en nou casos d'assassinat o homicidi sense premeditaci�. En cinc d'aquests casos, l'assass� havia trucat personalment a la policia i, ple de remordiment, havia confessat haver mort l'esposa, el germ� o algun altre familiar. Dos m�s es van resoldre en q�esti� de pocs dies. Per a un altre va caldre l'ajuda de la Brigada Nacional d'Homicidis i dos anys d'investigacions per resoldre'l.
El cas que feia nou es va solucionar per a satisfacci� de la policia; �s a dir, que van saber qui era l'assass�, per�, com que les proves eren tan poc s�lides, el fiscal va decidir retirar els c�rrecs. Per a consternaci� del comissari, finalment es va posar punt i final a l'assumpte. Per�, fet i fet, mirant enrere, la seva carrera era impressionant.
Per b� que ell no se'n sentia precisament satisfet: el �cas de les flors premsades� l'havia estat empipant des de feia anys; un �ltim cas, irresolt i d'all� m�s frustrant. La situaci� era doblement absurda perqu�, despr�s de passar milers d'hores rumiant, durant el servei per� tamb� fora, nom�s podia intuir que s'havia com�s un crim.
Els dos homes sabien que qui fos que havia preparat les flors duia guants i que no hi hauria empremtes digitals ni al marc ni al vidre. El marc el podien haver comprat en una botiga de fotos o en qualsevol papereria d'arreu del m�n. Era molt senzill, no es podia seguir cap pista. La majoria de les vegades el paquet s'havia enviat per correu des d'Estocolm; ara b�, en tres ocasions s'havia fet des de Londres; en dues, des de Par�s; en dues m�s, des de Copenhaguen; en una, des de Madrid; en una altra, des de Bonn, i en una altra m�s, des de Pensacola, a Florida. El comissari ho havia hagut de consultar en un aties.
Despr�s de penjar el tel�fon, l'home que feia 82 anys va seure llarga estona tot contemplant la bonica per� incomprensible flor, el nom de la qual encara desconeixia. Aleshores va al�ar la vista cap a la paret del davant de l'escriptori. Hi havia penjades 43 flors premsades amb els seus marcs corresponents. Quatre rengleres de deu flors, i encara una altra a sota amb quatre flors m�s. A la filera de dalt de tot, l'espai n�mero nou era buit. La �flor del desert� seria la n�mero 44.
De cop i volta va esclafir a plorar. Aquest rampell d'emotivitat el va sorprendre, despr�s de gaireb� quaranta anys.
El 18% de les sueques han estat intimidades alguna vegada per un home.
El judici havia acabat irremeiablement; tot el que es podia dir s'havia dit, per� ell no havia dubtat en cap moment que perdria. El veredicte es va lliurar per escrit divendres a les deu del mat� i ara l'�nic que quedava era l'an�lisi final dels periodistes que esperaven al passad�s, fora del jutjat de primera inst�ncia.
En Carl Mikael Blomkvist els va veure a trav�s de la porta d'entrada i va alentir el pas. No tenia gens de ganes de parlar sobre el veredicte, per� les preguntes eren inevitables i ell (m�s que ning�) sabia que s'havien de formular i respondre. �Aix� �s com sent un delinq�ent a l'altra banda del micr�fon�, va pensar. Va redre�ar-se i va provar de somriure. Els periodistes el van saludar amb simpatia, gaireb� incomodant-lo.
�Vejam� Aftonbladet, Expressen, l'ag�ncia de not�cies TT, TV4 i� d'on v�ns, tu?� ah, s�, Dagens Industri. Dec de ser tota una celebritat �va deixar anar en Blomkvist.
�Una declaraci�, Kalle Blomkvist. �Era una periodista d'un dels diaris de l'edici� de la tarda.
En Blomkvist, en sentir el seu malnom (diminutiu de �Carl� per� amb resson�ncies d'heroi alhora), va procurar no fer rodar els ulls. Una vegada, quan tenia 23 anys i tot just havia comen�at la seva primera feina d'estiu com a periodista, en Blomkvist havia desemmascarat casualment una banda que havia com�s cinc atracaments a bancs en un per�ode de dos anys. No hi havia dubte que era la mateixa banda en cada cas. La seva especialitat era assaltar dos bancs seguits de petites poblacions amb precisi� militar. Duien m�scares de Disney, de manera que la l�gica policial els va batejar inevitablement com la Banda de l'�nec Donald. Els diaris van preferir anomenar-los la Banda de l'�s, que sonava m�s sinistre i m�s escaient, perqu� en dues ocasions, de manera temer�ria, havien disparat trets d'av�s tot amena�ant els curiosos que passaven per all�.
El seu sis� cop va ser en un banc d'�sterg�tland en plena temporada de vacances. Va resultar que un periodista de la r�dio local era al banc en aquell moment. Tan bon punt els lladres van marxar, va anar a una cabina de tel�fon i va explicar la perip�cia del robatori en una emissi� en directe.
En Blomkvist estava passant uns quants dies amb una xicota a la caseta d'estiu dels pares de la noia, a prop de Katrineholm. No va poder explicar exactament per qu� ho havia relacionat, ni tan sols a la policia, per� mentre escoltava les not�cies va recordar un grup de quatre homes d'una caseta d'estiu que hi havia a menys de cent metres carretera avall. Els havia vist jugant a b�dminton al jard�: quatre paios rossos i atl�tics, amb pantalons curts i sense camisa. Evidentment es tractava de culturistes, i tenien alguna cosa que l'havia fet mirar dues vegades; potser perqu� hi jugaven sota un sol abrusador i amb una energia exagerada, li va fer l'efecte.
Ben mirat, no hi havia cap ra� per sospitar que fossin els atracadors de bancs, per�, tanmateix, va pujar a un tur� que dominava la caseta. Semblava buida. I quaranta minuts despr�s va arribar un Volvo i va aparcar al jard�. Els joves van sortir r�pidament del cotxe, cadascun duia una bossa de fer esport; per tant, potser simplement tornaven de nedar d'alguna banda. Per� un d'ells va anar a la part del darrere del vehicle i va treure del portaequipatges una cosa que es va afanyar a tapar amb la jaqueta del xandall. Fins i tot des del seu punt d'observaci� relativament allunyat, en Blomkvist va poder veure que es tractava d'un t�pic AK4, el rifle que havia estat el seu company inseparable durant l'any de servei militar.
Va trucar a la policia i aix� va ser l'inici d'un setge de tres dies a la caseta, a bastament cobert pels mitjans de comunicaci�, amb en Blomkvist en un seient de primera fila enduent-se l'estimulant i copiosa suma que li pagava un diari de l'edici� de la tarda. La policia va establir el seu quarter general en una caravana empla�ada al bell mig del jard� de la caseta on s'estava en Blomkvist.
La detenci� de la Banda de l'�s li va proporcionar l'estatus d'estrella que el va llan�ar en la seva carrera de jove periodista. L'altra cara de la moneda del seu salt a la fama va ser que l'altre diari de tarda no es va poder resistir a emprar el titular: �En Kalle Blomkvist resol el cas.� L'ir�nic article el va escriure una columnista gran i contenia refer�ncies al jove detectiu dels llibres infantils d'Astrid Lindgren. Per acabar-ho d'adobar, el diari havia publicat l'article amb una foto borrosa d'en Blomkvist en qu� sortia amb la boca oberta i l'�ndex enlairat, com si don�s ordres a un policia uniformat. En realitat, per�, tan sols li indicava on era l'excusat al fons del jard�.
Tant era que en Blomkvist no hagu�s fet servir mai a la vida el nom de Carl. A partir d'aquell moment, els seus collegues de feina, per a la seva consternaci�, li van posar el malnom de Kalle Blomkvist, un ep�tet emprat amb afany de provocaci� i en to de mofa, no pas amb hostilitat, per� tampoc amb cordialitat. Malgrat el seu respecte cap a Astrid Lindgren (els llibres de la qual li encantaven), detestava el malnom. Van caldre uns quants anys i fites period�stiques de molt m�s pes abans que el malnom comenc�s a passar a millor vida, per� encara se n'avergonyia si el sentia alguna vegada.
Ara mateix va aconseguir fer un somriure beat�fic i va dir a la periodista del diari vespert�:
�Au, va, empesca't alguna cosa tu mateixa. �s el que fas normalment.
El seu to no va ser desagradable. Tots es coneixien, m�s o menys, aquell mat� i els detractors m�s ac�rrims d'en Blomkvist no havien vingut. Un dels periodistes presents antigament havia treballat amb ell. I en una festa, feia alguns anys, gaireb� s'havia lligat una de les periodistes (la de TV4).
�S'ha endut un bon rev�s, avui �va dir el de Dagens Industri, que era clarament un suplent�. Com se sent?
Tot i la gravetat de la situaci�, ni en Blomkvist ni els periodistes m�s grans van poder evitar somriure. Va intercanviar mirades amb la periodista de TV4. �Com se sent?� Aquesta pregunta era t�pica del periodista d'esports m�s curt que una sabata quan entafora el micr�fon en plena cara de l'atleta, sense al� despr�s d'acabar la cursa.
�Nom�s em sap greu que el tribunal no hagi arribat a una altra conclusi� �va replicar ell, una mica estirat.
�Tres mesos a la garjola i 150.000 corones per danys i perjudicis. No �s cap broma �va apuntar la de TV4.
�Sobreviur�.
�Pensa disculpar-se amb en Wennerstr�m? Li far� una encaixada de mans? �Em penso que no.
�I doncs, encara opina que �s un estafador? �Dagens Industri.
El tribunal tot just havia dictaminat que en Blomkvist havia calumniat i difamat el financer Hans-Erik Wennerstr�m.
El judici havia acabat i ell no tenia intenci� de presentar cap recurs. Aix� doncs, qu� passaria si repetia als esglaons del palau de just�cia el que havia afirmat? En Blomkvist va decidir que no ho volia esbrinar.
�Em semblava que tenia bones raons per publicar la informaci� que tenia a les mans. El tribunal s'ha pronunciat en sentit contrari, i jo he d'acceptar que el procediment judicial ha seguit el seu curs. Els responsables de l'editorial haurem de discutir la sent�ncia abans de decidir qu� pensem fer. No tinc res m�s a dir.
�Per�, com �s possible que hagi oblidat que els periodistes han de contrastar les seves afirmacions? �La de TV4. La seva expressi� era d'indifer�ncia, per� a en Blomkvist li va fer l'efecte que percebia un punt de decepci� als seus ulls.
Els periodistes presents, llevat del noi de Dagens Industri, eren tots gats vells en aquell m�n. Per a ells, aquesta pregunta era gaireb� humiliant.
�No tinc res m�s a afegir �va repetir, per� mentre que els altres ho van deixar c�rrer, TV4 el va arraconar just davant de les portes del palau de just�cia i li va fer algunes preguntes m�s al davant de la c�mera. Va ser m�s amable del que ell es mereixia, i les respostes van ser prou clares per satisfer tots els periodistes que encara s'amuntegaven darrere de la noia. L'article sortiria als titulars, per� ell es va gravar al cap que no es tractava de la not�cia de l'any. Els periodistes van aconseguir el que necessitaven i van tornar a les seves redaccions respectives.
En Blomkvist va pensar d'anar a peu, per� era un dia r�fol de desembre i durant l'entrevista havia agafat fred. Mentre baixava els esglaons del palau de just�cia, va veure en William Borg sortint del cotxe. Devia haver-se esperat a dins mentre l'entrevistaven. Les seves mirades es van trobar i aleshores en Borg va somriure.
�Nom�s per veure't amb aquest paper a la m�, ja ha valgut la pena venir.
En Blomkvist no va dir res. En Borg i en Blomkvist es coneixien des de feia quinze anys. Quan eren uns periodistes inexperts havien treballat plegats per a la secci� d'economia d'un diari del mat�. Potser era q�esti� de qu�mica, per� aquell per�ode havia estat la base d'una enemistat que encara durava. Segons el parer d'en Blomkvist, en Borg era un periodista de tercera fila i un busca-raons que empipava tothom que l'envoltava amb comentaris grollers i observacions denigrants sobre els periodistes m�s grans i amb m�s experi�ncia. Semblava sentir una especial aversi� per les periodistes d'una certa edat. Havien discutit una primera vegada, despr�s hi va haver altres enfrontaments, i aleshores l'antagonisme va agafar un caire personal.
Amb el pas dels anys s'havien barallat regularment, per� no va ser fins a la darreria dels anys noranta que es van convertir en enemics de deb�. En Blomkvist havia publicat un llibre sobre periodisme econ�mic en qu� citava una s�rie d'articles escrits per en Borg, que quedava com un ximple pedant que entenia malament les coses i que feia la pilota a les empreses emergents de noves tecnologies, que estaven a punt d'anar-se'n en orris. Arran d'aix�, un dia que es van trobar per casualitat en un bar de S�der van arribar a les mans. En Borg va abandonar el periodisme i ara treballava d'assessor (amb un sou considerablement m�s alt) per a una empresa que, per m�s inri, formava part de l'esfera d'influ�ncia de l'industrial Hans-Erik Wennerstr�m.
Es van fulminar amb la mirada durant uns instants interminables abans que en Blomkvist gir�s sobre els talons i se n'alluny�s. Era t�pic d'en Borg venir fins al palau de just�cia simplement per seure i burlar-se'n.
L'autob�s de la l�nia 40 es va aturar davant del cotxe d'en Borg i en Blomkvist ho va aprofitar per tocar el dos. Va baixar a Fridhemsplan, indec�s sobre qu� fer. Encara duia la sent�ncia a la m�. Finalment va anar tot xino-xano fins al caf� Anna, vora l'entrada del p�rquing que hi havia sota la comissaria de policia.
Mig minut m�s tard havia demanat un caf� amb llet i un sandvitx, a la r�dio se sentia l'informatiu del migdia. Parlava d'un atemptat su�cida a Jerusalem i de la not�cia que el govern havia nomenat una comissi� per investigar una presumpta nova alian�a ill�cita en el sector de la construcci�.
El periodista Mikael Blomkvist de la revista Millennium, l'han condemnat aquest mat� a noranta dies de pres� per cal�mnies amb agreujant contra l'industrial Hans-Erik Wennerstr�m. En un article d'aquest mateix any que va atraure l'atenci� sobre l'anomenat cas Minos, Blomkvist va acusar Wennerstr�m de desviar cap al tr�fic d'armes fons de l'Estat que s'havien de destinar a inversions en la ind�stria polonesa. Blomkvist tamb� ha estat condemnat a pagar 150.000 corones sueques per danys i perjudicis. En una declaraci� per a la premsa, l'advocat de Wennerstr�m, Bertil Camnermarker, ha dit que el seu client estava satisfet amb la sent�ncia. Ha estat un cas especialment greu de difamaci�, ha manifestat.
La sent�ncia ocupava vint-i-sis p�gines. Exposava les raons per trobar en Blomkvist culpable de quinze c�rrecs de cal�mnia amb agreujants contra l'home de negocis Hans-Erik Wennerstr�m. Aix� doncs, cada c�rrec li costava 10.000 corones i sis dies de pres�. I a m�s, hi havia les costes del judici i els honoraris de l'advocat. Nom�s de pensar en totes les despeses ja tremolava, per� tamb� calculava que podria haver estat pitjor; el tribunal l'havia exculpat de set c�rrecs m�s.
A mesura que anava llegint la sent�ncia, anava sentint una tibantor i un malestar creixents a l'est�mac. Aix� el va sorprendre. Aix� que el judici havia comen�at, havia sabut que caldria un miracle perqu� es deslliur�s d'una condemna, i ja s'havia fet la idea del resultat. Va seure els dos dies que van durar les sessions sorprenentment tranquil, i durant onze dies m�s, havia esperat, sense sentir res en concret, que el tribunal acab�s de deliberar i li lliur�s el document que ara tenia a la m�. I era justament ara quan el malestar f�sic l'aclaparava.
Quan va fer un mos al sandvitx, va semblar com si el pa se li infl�s a la boca. Amb prou feines se'l va poder empassar i va apartar el plat a un costat.
Era la primera vegada que condemnaven en Blomkvist per un delicte. El judici havia estat una fotesa, en termes relatius. Un delicte de poc pes. Al cap i a la fi, no havia estat cap robatori a m� armada, ni cap assassinat o violaci�. Des del punt de vista financer, per�, la cosa era seriosa: Millennium no era cap nau capitana del m�n dels mitjans de comunicaci�, amb recursos illimitats, la revista amb prou feines se'n sortia; ara b�, la condemna tampoc no havia representat pas una cat�strofe. El problema era que en Blomkvist era un dels socis accionistes majoritaris de Millennium i alhora, encara que pugui semblar una ximpleria, era redactor i editor de la revista. Els danys i perjudicis de 150.000 corones els pagaria ell personalment, encara que aix� el deix�s escurat dels seus estalvis. La revista s'encarregaria de cobrir les despeses del judici. Amb una mica de compte, tot aniria b�.
Va sospesar la possibilitat de vendre el pis, tot i que aix� li trenqu�s el cor. A la fi dels esbojarrats anys vuitanta, durant un per�ode en qu� havia tingut una feina estable i un sou prou alt per fer patxoca, havia buscat un lloc fix on viure. Li havien ensenyat un pis rere l'altre, abans de trobar un �tic de seixanta-cinc metres quadrats just al final de Bellmansgatan. L'antic propietari havia comen�at a fer-lo habitable per�, de cop i volta, li havia sortit una feina a l'estranger en una empresa do noves tecnologies i en Blomkvist l'havia pogut comprar a un preu for�a assequible.
Va desestimar els pl�nols interiors originals del dissenyador i va acabar d'ultimar la redistribuci� ell mateix. Es va gastar els diners arreglant la cambra de bany i la zona de La cuina; per�, en comptes de posar un terra de parquet i parets divis�ries per convertir-lo en el pis de dues habitacions que s'havia projectat, va polir els taulons del terra, va emblanquinar les r�stiques parets originals i va dissimular els escrostonaments m�s visibles amb aquarelles d'Emanuel Bernstone. El resultat va ser un espai d'un �nic ambient, amb el dormitori rere una llibreria i una cuina americana al costat del menjador i la sala d'estar. L'apartament tenia dues lluernes i una finestra de sostre amb vistes a les teulades que donaven a Gamla Stan, la part vella d'Estocolm, i a les aig�es de la badia de Riddarfj�rden. Des d'all� distingia les rescloses, o Slussen, i l'ajuntament. En l'actualitat no es podria permetre un apartament aix�, i no hauria volgut desempallegar-se'n per res del m�n.
Per� la possibilitat de perdre el pis no era res si es comparava amb el fet que, professionalment, s'havia clavat una bona patacada. Trigaria molt a refer-se'n� si �s que ho aconseguia algun dia.
Tot era q�esti� de confian�a. Era de preveure que qualsevol director dubtaria a publicar un article que dugu�s la seva signatura. No obstant aix�, encara tenia un munt d'amics al negoci que serien capa�os de comprendre que havia estat v�ctima de la mala sort i de les circumst�ncies, per� mai no podria tornar a cometre ni el m�s petit error.
El que portava pitjor era la humiliaci� que havia patit. S'ho havia jugat tot i havia perdut davant d'una mena de mafi�s vestit d'Armani. Un yuppie amb un advocat fam�s que l'havia escarnit durant tot el judici.
Com carai havien pogut anar tan malament les coses?
El cas Wennerstr�m havia comen�at d'una manera d'all� m�s prometedora a la coberta d'un M�lar-30 de trenta-set peus la nit de Sant Joan, un any i mig abans. Havia estat per casualitat, tot plegat perqu� un antic company periodista, ara assessor llepa del Consell General, volia impressionar la seva nova xicota. Havia llogat temer�riament un Scampi per a uns quants dies de navegaci� rom�ntica per l'arxip�lag d'Estocolm. La noia, tot just arribada de Hallstahammar per estudiar a Estocolm, havia acceptat la proposta despr�s d'oferir una certa resist�ncia, per� nom�s si tamb� hi podia venir la seva germana amb el seu xicot. Cap dels tres de Hallstahammar sabia navegar i, malauradament, l'antic company d'en Blomkvist era un mariner m�s entusiasta que no pas experimentat. Tres dies abans de sortir, li havia trucat com a �ltim recurs i l'havia conven�ut perqu� fos el cinqu� membre de la tripulaci�, el m�s versat en navegaci�.
En Blomkvist s'havia mostrat una mica reticent davant la proposta, per� hi havia cedit amb la promesa d'uns quants dies de relaxament per l'arxip�lag amb bon menjar i agradable companyia. Per� les promeses es van esfumar quan l'expedici� es va convertir en un desastre que no es podia haver imaginat. Havien estat navegant per la bonica per� tampoc excessivament corprenedora ruta de Bulland�, remuntant l'estret Furusund a menys de nou nusos, per� la nova xicota es va marejar de seguida. La seva germana va comen�ar a discutir amb el xicot, i cap d'ells no va mostrar el m�s petit inter�s per aprendre ni un borrall de navegaci�. De seguida va quedar clar que esperaven que en Blomkvist es fes c�rrec del vaixell mentre ells es limitaven a donar-li consells amb tota la bona intenci� per�, b�sicament, in�tils. Despr�s de fondejar la primera nit en una cala d'Angs�, estava disposat a atracar el vaixell a Furusund i agafar l'autob�s cap a casa. Nom�s les s�pliques desesperades de l'assessor el van conv�ncer per quedar-se a bord.
L'endem� al migdia, prou d'hora perqu� encara hi hagu�s alguna pla�a buida, van amarrar al moll dels visitants de la pintoresca illa d'Arholma. Tot just acabaven de dinar plegats, quan en Blomkvist es va fixar en un M-30 groc de fibra de vidre que entrava a la d�rsena fent servir �nicament la vela major. L'embarcaci� va fer un gr�cil canvi de rumb mentre el timoner buscava una pla�a al moll. En Blomkvist tamb� va escodrinyar els voltants i va adonar-se que l'espai entre el seu Scampi i un catamar� que tenien a estribord era l'�nica pla�a que quedava. N'hi hauria prou, per b� que era una mica justa per a l'estret M-30. Va plantar-se a popa i els va fer un senyal; l'home de l'M-30 va al�ar la m� per agrair-l'hi i va governar l'embarcaci� cap al moll. Un mariner que anava sol i que no es prenia la mol�stia d'engegar el motor, va observar en Blomkvist. Va escoltar el petarrelleig de la cadena de l'�ncora i, segons m�s tard, el patr� va acalar la vela mentre es movia com un gat escaldat per guiar l'M-30 amb el tim� de dret cap a la pla�a lliure, alhora que es preparava per amarrar.
En Blomkvist es va enfilar a la barana i va allargar una m� cap a l'amarra. El nouvingut va fer una darrera correcci� de la traject�ria i va planar perfectament cap a la popa de l'Scampi, ara avan�ant molt a poc a poc. Aix� que va llan�ar l'amarra a en Blomkvist, de seguida es van recon�ixer i es van somriure, encantats.
�Hola, Robban. Com �s que no fas servir el motor per no rascar la pintura de totes les embarcacions del port?
�Hola, Micke. Ja deia jo que m'eres familiar. Faria servir el motor amb molt de gust, si pogu�s posar en marxa aquest tros de merda. Es va morir fa dos dies, a prop de R�dl�ga.
Van fer una encaixada per damunt de les baranes.
Feia una eternitat, a l'escola de Kungsholmen, cap als anys setanta, en Blomkvist i en Robert Linciberg havien estat amics, molt bons amics, ben mirat. I com sol passar sovint amb els companys d'escola, l'amistat s'havia anat apagant despr�s que els seus camins s'haguessin separat. S'havien vist potser mitja dotzena de vegades en els darrers vint anys; l'�ltima feia set o vuit anys. Ara es van estudiar amb inter�s. En Lindberg tenia els cabells embullats, estava mor� i duia barba de dues setmanes.
En Blomkvist es va sentir immediatament de m�s bon humor. Quan l'assessor i els seus beneits acompanyants van sortir per ballar al voltant de l'arbre del solstici d'estiu, aixecat al davant de la botiga principal de l'altra banda de l'illa, ell es va quedar amb les arengades i l'aiguardent a la coberta de l'M-30, fent-la petar amb el seu antic company d'escola.
Aquell vespre, despr�s d'haver abandonat la lluita contra els c�lebres mosquits d'Arholma i d'arrecerar-se dins la cabina, i despr�s d'uns quants didalets d'aiguardent, la conversa va derivar, entre bromes i comentaris ir�nics, cap a l'�tica del m�n empresarial. En Lindberg havia passat de l'institut a la facultat d'economia d'Estocolm, i d'all� havia entrat al m�n de la banca. En Blomkvist s'havia llicenciat a la facultat de periodisme d'Estocolm i havia dedicat bona part de la seva vida professional a posar al descobert la corrupci� en la banca i el m�n dels negocis. La conversa va comen�ar a sondejar el que era �ticament acceptable pel que feia a certs contractes blindats de l'�poca dels anys noranta. En Lindberg finalment va recon�ixer que al m�n dels negocis hi havia un o dos malparits immorals. I es va mirar en Blomkvist amb una expressi� que, tot d'una, s'havia tornat greu.
�Per qu� no escrius sobre en Hans-Erik Wennerstrom?
No sabia que se'n pogu�s escriure res. Doncs fica-hi el nas, fica-hi el nas, per l'amor de D�u. Qu� saps del programa AAI?
�Home, va ser una mena de programa de cooperaci� dels anys noranta per mirar de redre�ar la ind�stria dels pa�sos de l'antic bloc de l'est. S'hi va posar fi ara fa un parell d'anys. No ho he investigat mai.
�L'Ag�ncia per a l'Ajuda a la Ind�stria va ser un projecte patrocinat per l'Estat i administrat per representants d'almenys una dotzena de grans empreses sueques. L'AAI va rebre concessions del govern per a una s�rie de projectes engegats amb l'acord dels governs de Pol�nia i dels pa�sos b�ltics. La Confederaci� Sindical Sueca, la LO, tamb� s'hi va afegir com a garant que el moviment obrer dels pa�sos de l'est es veuria refor�at tot seguint el model suec. En teoria, era un projecte de cooperaci� basat en el principi d'oferir ajuda per al desenvolupament, i figurava que proporcionaria als r�gims dels pa�sos de l'est l'oportunitat de reestructurar la seva economia. A la pr�ctica, per�, va significar que les empreses sueques van rebre subvencions estatals per anar-hi i establir-s'hi com a s�cies d'empreses dels pa�sos de l'Europa oriental. Aquell carallot de ministre del partit cristi� era un fervent partidari de l'AAI; deia que aix� es construiria una fabrica paperera a Crac�via, es proporcionaria nou equipament per a una ind�stria metall�rgica a Riga, es muntaria una cimentera a Tallinn, etc�tera, etc�tera. Els fons els distribuiria la junta de l'AAI, que estaria formada per una s�rie de pesos pesants de la banca i del m�n empresarial.
�Aix� doncs, es tractava d'impostos?
�La meitat, si fa no fa, provenien de les contribucions del govern, i els bancs i les empreses hi posaven la resta. Per� distava molt de ser una activitat desinteressada. Els bancs i la ind�stria comptaven treure'n grans beneficis. Altrament, no els hauria importat una merda.
�De quants diners estem parlant?
�Espera't un moment i escolta aix�. Els principals collaboradors de l'AAI eren grans empreses sueques que volien entrar al mercat de l'Europa oriental. Ind�stries s�lides com ABB, la constructora Skanska i empreses similars. Res d'empreses especuladores, si t'ho estimes m�s aix�.
�M'est�s dient que Skanska no fa especulaci�? No van despatxar el seu director general despr�s de deixar que alguns paios perdessin cinc-cents milions jugant a especular? I qu� em dius de les seves bogeries amb les operacions immobili�ries a Londres i a Oslo?
�Pots comptar, sempre hi ha algun imb�cil en totes les companyies d'arreu del m�n, per� ja saps a qu� em refereixo. Almenys, aquestes companyies produeixen alguna cosa. La columna vertebral de la ind�stria sueca i tot aix�.
�I com encaixa en Wennerstr�m en tot plegat?
�En Wennerstr�m �s el j�quer de la baralla. Es a dir, el paio que surt del no-res, que no t� cap mena d'experi�ncia en la ind�stria pesant i que, en realitat, no t� res a fer en aquests projectes. Per� ha aconseguit una enorme fortuna a la borsa i ha invertit en companyies consolidades. Ha entrat per la porta del darrere, per dir-ho d'una altra manera.
Assegut a la cabina, en Blomkvist es va omplir el got amb aiguardent Reimersholm i es va arrepapar al seient, provant de recordar el poc que sabia sobre en Wennerstr�m. Nascut a Norrland, on als anys setanta va engegar una empresa d'inversions, havia fet diners i s'havia traslladat a Estocolm, on la seva carrera havia agafat volada als anys vuitanta. Va crear el Wennerstr�mgruppen, rebatejat com a Wennerstroem Group en establir-se a Londres i Nova York, i la companyia va comen�ar a apar�ixer als mateixos articles de premsa que Beijer. Jugant amb accions, opcions de compra i cops r�pids, va apar�ixer a la premsa rosa com un dels nombrosos multimilionaris de Su�cia amb apartament a Strandv�gen, un fant�stic xalet d'estiu a l'illa de V�rmd� i un iot de motor de vint-i-cinc metres d'eslora que havia i emprat a una antiga estrella del tennis arru�nada. En realitat, era un simple comptable, per� als anys vuitanta aquesta mena de gent i els especuladors immobiliaris havien estat els amos, i en Wennerstr�m no havia destacat per damunt dels altres. Al contrari, m�s aviat havia estat a l'ombra de les persones com ell. No tenia l'extravag�ncia de Jan Stenbeck ni es prodigava a la premsa sensacionalista com Percy Barnevik. Va dir ad�u al negoci de les immobili�ries i es va dedicar a fer grans inversions a l'antic bloc de l'est. Quan la bombolla va esclatar als anys noranta i els directors generals, l'un rere l'altre, es van veure obligats a cobrar els contractes blindats, l'empresa d'en Wennerstr�m se'n va sortir extraordin�riament b�. �Un exemple d'�xit a la sueca�, com ho va qualificar el Financial Times.
�Aix� era l'any 1992 �va comentar en Lindberg�. En Wennerstr�m va entrar en contacte amb l'AAI i va dir que volia ajuda financera. Va presentar un pla, segons semblava sustentat per interessos a Pol�nia, que volia crear una ind�stria per manufacturar envasos de productes alimentaris.
�Una f�brica de llaunes, vols dir, oi?
�No ben b�, per� es tractava d'alguna cosa aix�. No tinc ni idea de qui coneixia a l'AAI, per� va aconseguir 60 milions de corones.
�Aix� comen�a a posar-se interessant. Deixa que ho endevini: va ser la darrera vegada que alg� va veure els diners.
�T'equivoques. �En Lindberg va fer un somriure t�mid abans d'agafar �nims amb uns quants glopets m�s d'aiguardent.
�El que va passar despr�s �s un exemple cl�ssic de comptabilitat. En Wennerstr�m, efectivament, va muntar una f�brica d'envasar a Pol�nia, a L�dz. L'empresa es va anomenar Minos, l'AAI va rebre uns quants informes entusiastes al llarg del 1993, i tot seguit es va fer el silenci. El 1994 Minos, tot d'un plegat, va fer fallida.
En Lindberg va deixar el got buit amb un cop sec emf�tic.
�El problema amb l'AAI era que no hi havia cap procediment clarament definit per fer un seguiment dels projectes. Fes mem�ria: aleshores tothom era molt optimista, quan va caure el Mur de Berl�n. Arribaria la democr�cia, l'amena�a de la guerra nuclear ja no existia i els bolxevics es convertirien en petits capitalistes d'un dia per l'altre. El govern volia imposar la democr�cia als pa�sos de l'est. Fins a l'�ltim capitalista volia pujar al tren i ajudar a construir la nova Europa.
�Vaja, no sabia pas que els capitalistes tinguessin tanta tirada per la caritat.
�Creu-me, era el somni humit de tot capitalista. R�ssia i l'Europa oriental s�n els mercats sense explotar m�s grans del m�n despr�s de la Xina. La ind�stria no veia cap problema a anar de la m� del govern, sobretot si a les empreses nom�s se'ls demanava una m�nima part de la inversi�. Resumint, l'AAI s'ha empassat prop de 30 mil milions de corones dels contribuents. Figurava que es recuperarien en concepte de futurs beneficis. Sobre el paper, l'AAI era una iniciativa del govern, per� la influ�ncia de la ind�stria era tan gran que, a la pr�ctica, la junta de l'AAI funcionava de manera independent.
�Aix� doncs, hi ha teca per a un article, oi?
�Tingues paci�ncia. Quan el projecte es va engegar no hi havia cap problema amb el finan�ament. Su�cia encara no s'havia vist afectada per la sotragada dels tipus d'inter�s. El govern en tenia prou venent l'AAI com una de les principals contribucions de Su�cia a favor de la democr�cia als pa�sos de l'est.
�I tot aix� passava amb els conservadors al govern?
�No hi barregis la pol�tica. Es tracta de diners i prou, i tant se val qui nomeni els ministres, tant si s�n els social-dem�crates com la dreta. B� doncs, endavant a tota m�quina. Aleshores van arribar els problemes de divisa i, despr�s, aquells imb�cils dels nous dem�crates� te'n recordes?� van comen�ar a ploriquejar que trobaven que a les activitats de l'AAI els mancava transpar�ncia. Un dels seus pallassos havia conf�s l'AAI amb l'Autoritat Sueca per al Desenvolupament Internacional i es va pensar que tot plegat era un d'aquells refotuts projectes idealistes com el de Tanz�nia. La primavera del 1994 es va nomenar una comissi� per investigar-ho. En aquella �poca es van posar al punt de mira diversos projectes, i una de les primeres investigacions va ser la de Minos.
�I en Wennerstr�m no va poder justificar en qu� s'havien gastat les subvencions.
�Ben al contrari. Va presentar un informe excellent que demostrava que s'havien invertit en Minos al voltant de 54 milions de corones. Per� va resultar que, en un pa�s tan ressagat com Pol�nia, hi havia massa problemes de paperassa burocr�tica perqu� pogu�s funcionar una fabrica moderna d'embalatges. A la pr�ctica, la f�brica no va poder competir amb un projecte alemany similar. Els alemanys feien tot el que podien per apoderar-se del bloc sencer de pa�sos de 1 est.
�Havies dit que li havien donat 60 milions de corones.
�Si fa no fa. Els diners funcionaven com un pr�stec sense interessos. La idea era que les empreses retornessin part dels diners al llarg d'un nombre d'anys determinat. Per� Minos havia fet fallida i no se'n podia culpar pas en �Wennerstr�m. Aqu� �s on van intervenir les garanties de l'Estat, i en Wennerstr�m va quedar lliure de responsabilitats. No va haver de tornar els diners perduts amb la fallida de Minos, i alhora va poder demostrar que havia perdut la mateixa suma de la seva butxaca.
�Vejam si ho entenc tot b�. El govern hi aportava uns quants milers de milions del contribuent i una prima als diplom�tics per obrir portes. Les ind�stries rebien els diners i els empraven per invertir en societats de capital de risc de les quals, m�s endavant, recollien enormes beneficis. Dit d'una altra manera, els negocis de sempre.
�Ets un c�nic. Figurava que els pr�stecs s'havien de tornar a l'Estat.
�Has dit que eren sense interessos. Per tant, aix� significa que els contribuents no treien res en absolut per posar-hi els diners. A en Wennerstr�m li van donar 60 milions i en va invertir 54. Qu� va passar amb els altres 6 milions?
�Quan es va veure clar que el projecte de l'AAI seria investigat, en Wennerstr�m va enviar un xec de 6 milions a l'AAI per reemborsar la difer�ncia. Aix� doncs, l'assumpte va quedar resolt, si m�s no des del punt de vista jur�dic.
�Sembla com si en Wennerstr�m hagu�s malversat una petita part dels diners de l'AAI. Per�, en comparaci� amb els 500 milions que van desapar�ixer de Skanska o amb el contracte blindat del conseller delegat d'ABB, de m�s de mil milions de corones� que s� que van fer emprenyar la gent� no sembla que hi hagi gaire suc per escriure un article �va apuntar en Blomkvist�. Els lectors d'avui dia ja n'estan fins al capdamunt, d'hist�ries sobre especuladors d'estar per casa, encara que es tracti de fons p�blics. Hi ha res m�s, a la teva hist�ria?
�Tot just acaba de comen�ar.
�Com �s que saps tantes coses sobre els tripijocs d'en Wennerstr�m a Pol�nia?
�Vaig treballar al Handelsbanken als anys noranta. I endevina qui era el representant del banc que escrivia els informes per a l'AAI.
�Ja ho entenc. Endavant, si us plau.
�B�, l'AAI va rebre l'informe d'en Wennerstr�m. Es van preparar els documents. El balan� de pagaments es va saldar. La devoluci� d'aquells 6 milions va ser una decisi� molt astuta.
�V�s al gra.
�Per�, benvolgut Blomkvist, si ja ho he fet! L'AAI es va donar per satisfeta amb l'informe d'en Wennerstr�m. Era una inversi� que se n'havia anat en orris, per� no hi havia res a dir sobre la manera com s'havia dut a terme. Tot estava meticulosament justificat. Jo m'ho vaig creure. El meu cap tamb�. L'AAI tamb� s'ho va creure, i el govern no hi podia dir res.
�On �s la trampa?
�Ara �s quan la hist�ria es posa espinosa �va dir en Lindberg, que semblava sorprenentment sobri�. I com que ets periodista, tot aix� t'ho dic extraoficialment.
�Au, vinga. No pots seure aqu� davant meu, explicant-me totes aquestes coses, i aleshores dir-me que no les puc repetir.
��s clar que s�. Tot el que t'he explicat fins ara �s de domini p�blic. Pots consultar l'informe si vols. No em fa res que escriguis sobre la resta de la hist�ria� el que no t'he explicat�, per� m'haur�s de considerar una font an�nima.
�Entesos, per� �extraoficialment� en terminologia normal i corrent significa que m'han explicat una cosa en confian�a i que no en puc escriure res.
�A fer punyetes la terminologia. Escriu el que et surti dels nassos, per� que consti que s�c una font an�nima. Estem d'acord?
��s clar �va dir en Blomkvist.
A la llarga, aix� va ser un error.
�Molt b�, doncs. L'afer Minos va tenir lloc ara fa m�s d'una d�cada, just despr�s de la caiguda del Mur i que els bolxevics comencessin a actuar com a veritables capitalistes. Jo vaig ser una de les persones que van investigar en Wennerstr�m, i sempre vaig pensar en el seu cas.
�Per qu� no ho vas dir quan vas signar el seu informe?
�Ho vaig parlar amb el meu cap. Per� el problema era que no hi havia res a qu� agafar-se. Els documents estaven en ordre, jo nom�s havia de signar l'informe. Cada vegada que he vist el nom d'en Wennerstr�m a la premsa des d'aleshores penso en Minos, i encara m�s quan, anys m�s tard, a mitjan dels noranta, el meu banc va fer negocis amb en Wennerstr�m, movent molts i molts cal�s, ben mirat, i la cosa no va acabar gens b�.
�Us va enganyar?
�No, no va ser tan obvi. Tots vam guanyar diners. Va ser alguna altra cosa� no s� ben b� com explicar-ho, i ara parlo del meu cap, i no ho vull fer. Per� el que em va sobtar� la impressi� general que em va fer, com diuen� no va ser positiva. Els mitjans presenten en Wennerstr�m com un oracle de l'economia de gran envergadura. I ell se n'aprofita. Es el seu �capital de confian�a�.
�Ja s� qu� vols dir.
�Em va fer l'efecte que aquest home nom�s era un bluf. Ni tan sols destacava mitjanament com a financer. De fet, vaig pensar que era un complet ignorant en determinats temes, tot i tenir alguns joves taurons d'all� m�s llestos que li feien d'assessors. Ara b�, pel que fa a ell, no en donaria ni un c�ntim.
�I doncs?
�Fa pocs anys vaig anar a Pol�nia per un altre assumpte. El nostre grup tenia un sopar amb uns inversors de L�dz, i em vaig trobar a la mateixa taula que l'alcalde. Vam xerrar sobre la dificultat de redre�ar l'economia polonesa i tot plegat, i d'una manera o altra vaig esmentar el projecte Minos. L'alcalde es va quedar parat per un instant� com si mai no hagu�s sentit parlar de Minos. Em va dir que tot va ser una martingala i que no en va sortir res de bo. Se'n va riure i va dir� t'ho cito tal qual� que si els nostres inversors nom�s podien fer aix�, aleshores Su�cia anava de dret cap a la fallida. Em segueixes?
�Que l'alcalde de L�dz �s, sens dubte, un paio sensat. Per� continua.
�L'endem� vaig tenir una reuni� al mat�, per� la resta del dia la vaig tenir lliure. En comptes de tocar-me els collons, vaig agafar el cotxe per donar una ullada a la f�brica abandonada de Minos, en una petita poblaci� de l'extraradi de L�dz. La gegantina f�brica de Minos era un edifici en ru�nes. Una nau de xapa que l'Ex�rcit Roig havia constru�t als anys cinquanta. Vaig trobar un vigilant que sabia parlar una mica d'alemany i vaig descobrir que un dels seus cosins havia treballat a Minos, i ens vam arribar a casa seva, que no quedava gaire lluny. El vigilant va fer d'int�rpret. T'interessa escoltar el que va dir?
�Me'n moro de ganes.
�Minos es va inaugurar la tardor del 1992. A tot estirar hi havia quinze empleats, la majoria dones grans. El seu sou era d'unes 150 corones al mes. Al principi no hi havia maquin�ria, de manera que els empleats es passaven l'estona fent neteja. A la primeria d'octubre van arribar de Portugal tres m�quines per fer cartr�. Eren velles i completament obsoletes. A pes, haurien pagat per la ferralla poc m�s d'uns quants milers de corones. S�, funcionaven, per� no paraven d'avariar-se. I, per descomptat, no hi havia recanvis, de manera que Minos patia cont�nuament aturades en la producci�.
�Comen�a a semblar que hi ha material per a un article �va comentar en Blomkvist�. Qu� fabricaven a Minos?
�Durant el 1992 i la meitat del 1993 van fabricar capses de cartr� normals i corrents per a detergents, oueres de cartr� i aquesta mena de coses. Despr�s van comen�ar a fabricar bosses de paper. Per� la f�brica sempre anava curta de mat�ria primera i, per tant, mai no es va assolir un gran volum de producci�.
�No fa gaire pinta de ser una inversi� gegantina, precisament.
�Vaig fer n�meros. El lloguer total devia pujar al voltant de 15.000 corones durant dos anys. Els salaris potser sumaven 150.000 corones sueques com a m�xim� i estic sent gener�s. La despesa de la maquin�ria i els mitjans de transport� una furgoneta per repartir les oueres de cartr� calculo que 250.000. Afegeix-hi el cost dels permisos, uns quants viatges aqu� i all�� segons semblava, una persona de Su�cia visitava la f�brica de tant en tant. Sembla com si l'operaci� sencera no pass�s dels dos milions. Un dia, l'estiu del 1993, l'encarregat va anar a la f�brica i va dir que es tancava, i poc despr�s va apar�ixer un cami� hongar�s i es va endur la maquin�ria. A fer punyetes Minos.
Durant el judici en Blomkvist havia pensat sovint en aquella nit de Sant Joan. Durant gran part de la vetllada, el to de la conversa l'havia fet sentir com si fos novament a l'escola, fent-la petar agradablement. A l'adolesc�ncia havien hagut de compartir les c�rregues t�piques d'aquella etapa de la vida. D'adults, eren uns veritables estranys l'un per a l'altre; ara com ara, eren persones completament diferents. Durant la xerrada en Blomkvist havia pensat que, en realitat, no recordava com era que s'havien fet amics a l'escola. Recordava que en Lindberg era un noi reservat, incre�blement t�mid amb les noies. D'adult havia triomfat� b�, escalava posicions al m�n de la banca.
En Blomkvist poques vegades s'emborratxava, per� aquella trobada casual havia transformat una desastrosa sortida en veler en un vespre agradable. I com que la conversa li portava tants ecos del to amb qu� la feien petar a l'escola, al principi no es va prendre gaire seriosament la hist�ria d'en Lindberg sobre en Wennerstr�m. Per� de mica en mica se li va despertar l'instint professional, i al final escoltava amb tota l'atenci� i van sorgir les l�giques objeccions.
�Espera un moment �va demanar�. En Wennerstr�m �s un nom de primera fila entre els especuladors de la borsa. Si no vaig completament errat, ha guanyat milers de milions, oi?
�El capital de Wennerstroem Group s'acosta als 200 mil milions. I ara preguntar�s com �s que un multimilionari s'hauria d'empastifar en una estafa de 50 milions de no-res.
�Home, ja que ho dius: per qu� arriscar-se ell i el bon nom de la seva companyia en un frau tan descarat?
�Jo no diria que va ser un frau tan descarat quan la junta de l'AAI, els banquers, el govern i els auditors del Parlament van aprovar els comptes d'en Wennerstr�m sense ni un sol vot en contra.
�Encara �s una quantitat rid�culament petita per a un risc tan gran.
�I tant. Per� pensa una cosa: el Wennerstroem Group �s una companyia d'inversions que fa els seus negocis amb b�ns immobles, valors, opcions de compra, divises estrangeres� digue'n com vulguis. En Wennerstr�m es va posar en contacte amb l'AAI el 1992, just quan la borsa estava a punt de tocar fons. Recordes la tardor del 1992?
�Que si me'n recordo? Tenia un cr�dit hipotecari d'inter�s variable quan els tipus d'inter�s es van disparar fins al 500 per cent a l'octubre. Vaig haver de patir un inter�s del 19 per cent durant un any.
�Exacte, just aleshores �va dir en Lindberg�. Jo mateix vaig perdre una bona picossada aquell any. I en Hans-Erik Wennerstr�m� com tothom qui invertia en borsa� es va trobar amb el mateix problema. La companyia tenia milers de milions en contractes de diferents menes, per� ben poc l�quid. I de cop i volta no van poder disposar de les sumes que volien. El que se sol fer en aquestes situacions �s vendre algunes propietats i llepar-se les ferides, per� el 1992 ning� no volia comprar b�ns immobles.
�Problemes d'efectiu.
�Justa la fusta. I en Wennerstr�m no era pas l'�nic. Tot home de negocis�
�No els diguis home de negocis. Digue'ls com vulguis, per� anomenar-los homes de negocis �s un insult a una professi� seriosa.
�D'acord, tot especulador tenia problemes d'efectiu. Mira-t'ho aix�: en Wennerstr�m va rebre 60 milions de corones. En va tornar 6 nom�s tres anys despr�s. El cost real de Minos no va suposar m�s de dos milions. L'inter�s sol per 60 milions durant tres anys s�n molts i molts feixos de bitllets, depenent de com els invert�s podria haver duplicat els diners de l'AAI, o potser multiplicar-los per deu. I aleshores ja no parlem d'una bagatella. Salut, per cert!
En Dragan Armansky havia nascut a Cro�cia feia cinquanta-sis anys. El seu pare era un jueu armeni de Bielor�ssia, i la seva mare, una musulmana bosniana d'origen grec. Ella s'havia encarregat de criar-lo i educar-lo, la qual cosa volia dir que, d'adult, havia quedat encasellat dins l'ampli i heterogeni grup que els mitjans definien com a musulmans. El Departament d'Immigraci� suec l'havia registrat, for�a sorprenentment, com a serbi. El seu passaport confirmava que era ciutad� suec i la fotografia del passaport mostrava una cara quadrangular, una mand�bula forta, l'ombra de la barba que traspuntava i unes temples grises. Sovint li deien �l'�rab�, tot i que no tenia una gota de sang �rab.
El seu aspecte recordava vagament el t�pic cap mafi�s de barri d'una pell�cula de g�ngsters nord-americana, per�, de fet, era un directiu financer amb talent que havia comen�at la seva carrera com a ajudant de comptabilitat de Milton Security a la primeria dels anys setanta. Tres d�cades m�s tard, havia ascendit fins a director general i m�xim responsable de la companyia.
De mica en mica havia quedat fascinat pel negoci de la seguretat. Era com els jocs de guerra: identificar amenaces, desenvolupar contra estrat�gies i alhora avan�ar-se sempre als espies industrials, als xantatgistes i als lladres. Per a ell tot va comen�ar quan va descobrir la manera com un client havia dut a terme una estafa mitjan�ant la comptabilitat creativa. Va poder descobrir el culpable entre un grup d'una dotzena de persones. Al cap de trenta anys, encara recordava la seva sorpresa en adonar-se que s'havien pogut apropiar indegudament dels diners perqu� l'empresa havia passat per alt tapar uns petits forats en els seus procediments de seguretat. De simple comptable va passar a ser un membre important de l'empresa, i expert en fraus econ�mics. L'havien ascendit i va tenir un paper clau en el creixement de la seva empresa com a expert en estafes financeres. Quinze anys despr�s havia arribat a director general. Ell solet havia transformat Milton Security en una de les empreses de seguretat m�s competents i de confian�a.
La companyia tenia 380 empleats a jornada completa i uns altres 300 collaboradors aut�noms. Era petita si es comparava amb Falck o el Servei Suec de Seguretat. Quan van contractar l'Armansky, la companyia s'anomenava Societat de Seguretat General Jo han Fredrik Milton i tenia una cartera de clients formada per centres comercials que necessitaven personal de seguretat que volt�s pel recinte i vigilants com armaris. Sota la seva direcci�, l'empresa s'havia convertit en Milton Security, reconeguda internacionalment, i havia invertit en tecnologia punta. Els vigilants nocturns havien viscut dies millors: els fetitxistes dels uniformes i els estudiants universitaris amb una feina de nit havien estat substitu�ts per professionals de deb�. Com a caps d'operacions, l'Armansky va contractar expolicies, llicenciats en ci�ncies pol�tiques especialitzats en terrorisme internacional i experts en protecci� personal i espionatge industrial. I el m�s important de tot, va contractar els millors t�cnics en telecomunicacions i experts en inform�tica. La companyia es va traslladar de Solna a unes noves oficines de disseny a prop d'Slussen, al cor d'Estocolm.
Al comen�ament de la d�cada dels noranta, Milton Security estava preparada per oferir un nou nivell de seguretat a un cercle de clients exclusius, principalment empreses mitjanes i particulars acomodats (estrelles del rock acabades d'enriquir, especuladors de la borsa i executius d'empreses de noves tecnologies). Bona part de les activitats de l'empresa consistien a proporcionar protecci� de guardaespatlles i solucions de seguretat a empreses sueques a l'estranger, sobretot a l'Orient Mitj�. Aquest sector dels negocis ara suposava el 70 per cent de la facturaci� de la companyia. Amb l'Armansky, les vendes havien augmentat d'aproximadament 40 milions de corones sueques a gaireb� 2 mil milions. Oferir seguretat era un negoci d'all� m�s lucratiu.
Les operacions es dividien en tres branques principals: assessorament en seguretat, que consistia a identificar amenaces possibles o imaginades; mesures de prevenci�, que normalment es redu�en a la installaci� de c�meres de seguretat, alarmes antirobatori i contra incendis, mecanismes electr�nics de tancament i sistemes inform�tics, i protecci� personal per a particulars o per a empreses. Aquest darrer mercat s'havia multiplicat per quaranta en els �ltims deu anys. D'un temps en��, havia aparegut un nou grup de clients: dones acabalades que buscaven protecci� davant d'antics xicots o marits, o fins i tot d'assetjadors. A m�s a m�s, Milton Security tenia un acord de collaboraci� amb empreses an�logues amb bona reputaci� tant d'Europa com dels Estats Units. La companyia tamb� proporcionava seguretat a molts visitants internacionals que eren a Su�cia de passada, com ara una actriu nord-americana que va rodar una pell�cula durant dos mesos a Trollh�ttan. El seu agent trobava que l'estatus de l'actriu exigia que an�s amb guardaespatlles les rar�ssimes vegades que sortia a passejar pels voltants de l'hotel.
Un quart sector, considerablement m�s petit i que nom�s requeria pocs collaboradors de tant en tant, era el que anomenaven IP, en l'argot intern �perdiguers�, �s a dir, �investigadors privats�.
A l'Armansky no li feia gaire el pes aquesta �rea de negoci. Era problem�tica i menys lucrativa. Es basava molt m�s en el seny i l'experi�ncia dels collaboradors que no pas en els seus coneixements sobre tecnologia de les telecomunicacions o installaci� d'aparells de vigil�ncia. Les investigacions personals eren acceptables quan es tractava de verificar informacions i curr�culums abans de contractar alg�; de corroborar les sospites que algun empleat havia filtrat informaci� de l'empresa o de detectar alguna activitat delictiva. En aquests casos els perdiguers eren part integrant de l'activitat operativa. Per� no poques vegades els clients arrossegaven problemes privats que tenien tend�ncia a comportar conseq��ncies no desitjades. �Vull saber amb quina de mena de cr�pula surt la meva filla� Em sembla que la meva dona em fia el salt� El nano �s bon xaval, per� es fa amb males companyies� M'estan fent xantatge�� Sovint l'Armansky els deia directament que no. Si la filla havia arribat a la majoria d'edat tenia dret a sortir amb el cr�pula que volgu�s, i si a alg� li semblava que la dona li feia el salt, aix� ho havien de solucionar els dos c�njuges. En totes aquestes investigacions s'amagaven trampes que podien dur a un esc�ndol i crear problemes legals a Milton Security. Per aquesta ra� en Dragan Armansky supervisava de molt a prop aquests enc�rrecs, tot i que els guanys fossin modestos.
L'assumpte d'aquell mat� era una d'aquestes investigacions personals. L'Armansky es va allisar la ratlla dels pantalons abans de reclinar-se a la c�moda butaca. Llavors es va mirar desconfiadament la seva collaboradora, la Lisbeth Salander, que tenia trenta-dos anys menys que ell. I va pensar per en�sima vegada que ning� semblava m�s fora de lloc en una prestigiosa empresa de seguretat que ella. La desconfian�a era alhora assenyada i irracional. Segons el parer de l'Armansky la Salander era, sens dubte, la investigadora m�s competent que havia conegut en tots els anys al negoci. Durant els quatre anys que havia treballat per a ell, mai no havia ficat la pota en cap feina ni havia lliurat ni un sol informe mediocre.
Al contrari, els seus informes eren de primera. L'Armansky estava conven�ut que tenia un do �nic i irrepetible. Qualsevol podia verificar informacions o subornar alg� per donar un cop d'ull a les fitxes policials. Per� la Salander tenia imaginaci� i sempre li portava alguna cosa diferent del que ell s'esperava. Com s'ho manegava? Mai no ho havia ent�s. De vegades li feia l'efecte que la seva habilitat per recollir informaci� era m�gia pura. Es coneixia els arxius de la burocr�cia de dret i del rev�s. I, per damunt de tot, tenia l'habilitat de ficar-se a la pell de la persona que estava investigant. Si amagava algun drap brut, ella el treia a la llum com un m�ssil de creuer.
Era incontestable, sempre havia tingut aquest do.
Els seus informes podien ser una veritable cat�strofe per a l'individu que es pos�s a l'abast del seu radar. L'Armansky no oblidaria mai la vegada que li va encarregar fer una comprovaci� rutin�ria sobre un investigador de la ind�stria farmac�utica abans de comprar una participaci� majorit�ria de l'empresa. S'havia calculat que per enllestir la feina caldria una setmana, per� la cosa es va allargar. Despr�s de quatre setmanes de silenci i de diversos recordatoris, dels quals ella va fer cas om�s, la Salander va tornar amb un informe en el qual documentava que l'individu en q�esti� era un ped�fil. En dues ocasions havia pagat per tenir relacions sexuals amb una prostituta de tretze anys de Tallinn, i hi havia indicis que tenia un inter�s mals� per la filla de la dona amb qui vivia actualment.
La Salander tenia costums que de vegades feien sortir de polleguera l'Armansky. En el cas del ped�fil, no va agafar el tel�fon per trucar a l'Armansky ni va irrompre al seu despatx demanant-li una reuni� urgent. Al contrari, sense indicar-li ni amb un sol comentari que l'informe podia contenir material explosiu, l'hi va deixar damunt la taula un vespre, just quan l'Armansky ja marxava a casa. Se'l va endur i no el va llegir fins a la nit, molt tard al seu xalet de Liding�, mentre es relaxava davant la tele amb la seva dona i una ampolla de vi.
L'informe tenia, com sempre, una precisi� gaireb� cient�fica, amb notes a peu de p�gina, citacions i fonts de refer�ncia. Les primers p�gines detallaven l'historial del subjecte: formaci�, carrera i situaci� econ�mica. Fins a la p�gina 24 la Salander no deixava caure la bomba dels viat-gets a Tallinn, amb el mateix to sec com la pols que havia emprat per informar que vivia a Sollentuna i que condu�a un Volvo blau fosc. Per sustentar les seves afirmacions, es remetia a un exhaustiu ap�ndix que inclo�a fotografies de la nena de tretze anys en companyia del subjecte. Les fotos les havia fet al passad�s d'un hotel de Tallinn, i l'home tenia la m� sota el jersei de la nena. La Salander havia seguit la nena en q�esti� i l'havia conven�ut perqu� enregistr�s el seu testimoni en una cinta.
L'informe havia provocat el caos que precisament l'Armansky havia volgut evitar. En primer lloc, va haver d'empassar-se uns quants comprimits que el metge li havia receptat per a l'�lcera. Tot seguit havia trucat al client per convocar-lo a una desagradable reuni� d'emerg�ncia. I finalment (malgrat les ferotges retic�ncies del client) es va veure obligat a remetre el material a la policia. Aix� va significar que Milton Security s'arriscava a veure's atrapada en un laberint d'acusacions i contraacusacions. Si les proves de la Salander no es podien demostrar o si l'home era exculpat, la companyia s'arriscava a un judici per cal�mnies. Un malson!
Tanmateix, no va ser la desconcertant manca d'implicaci� emocional de la Lisbeth Salander el que m�s el va empipar. Milton tenia una imatge conservadora, d'estabilitat. I la Salander encaixava amb aquesta imatge com una excavadora en un sal� n�utic. La investigadora estrella de l'Armansky era una dona jove, p�llida i gaireb� anor�ctica, que duia els cabells extremament curts i p�rcings al nas i a les celles. Tenia una abella d'uns dos cent�metres tatuada al coll, un bra�alet tatuat al voltant del b�ceps del bra� esquerre i un altre al voltant del turmell esquerre. Quan li agafava per dur un top de tirants, l'Armansky tamb� podia veure que portava un tatuatge d'un drac enorme a l'espatlla dreta. Era p�l-roja natural, per� es tenyia els cabells d'un negre intens. Feia la pinta d'acabar de sortir d'una orgia d'una setmana en companyia d'una banda de heavy metal.
En realitat no tenia cap trastorn alimentari, l'Armansky n'estava segur. Al contrari, semblava consumir tota mena de menjar porqueria. Senzillament, era de constituci� prima, amb uns ossos escanyolits que li donaven una aparen�a fr�gil i delicada, les mans menudes, els canells escardalencs i els pits infantils. Tenia 24 anys, per� de vegades semblava que en tingu�s 14.
Una boca ampla, un nas menut i uns p�muls prominents li conferien un aire gaireb� oriental. Els seus moviments eren r�pids i ar�cnids, i quan treballava a l'ordinador els dits li volaven sobre el teclat. La seva constituci� extrema hauria fet impossible una carrera com a model, per� amb el maquillatge adient a la cara hauria pogut sortir a qualsevol cartell publicitari del m�n sencer. De vegades duia pintallavis negre i, tot i els tatuatges i els p�rcings al nas i a les orelles, era� b� atractiva. Era inexplicable.
El fet que la Salander treball�s per a en Dragan Armansky no deixava de ser desconcertant. No era la mena de dona amb qui es relacionava normalment, i menys encara per oferir-li una feina.
L'havia contractat com a noia dels enc�rrecs. En Holger Palmgren, un advocat jubilat a mitges que s'ocupava dels assumptes personals del vell J. F. Milton, havia dit a l'Armansky que aquesta Lisbeth Salander era una noia llesta amb �una manera de ser dif�cil�. En Palmgren li havia suplicat que li don�s una oportunitat, cosa que l'Armansky havia prom�s fer a contracor. En Palmgren era de la mena d'homes als quals un �no� els incita a redoblar els esfor�os; aix� doncs, era m�s f�cil dir que s� de seguida. L'Armansky sabia que en Palmgren treballava amb joves problem�tics i altres inadaptats socials, per� que tenia criteri.
S'havia penedit de la seva decisi� de contractar la noia tan bon punt l'havia vista. No nom�s semblava dif�cil; als seus ulls, era la quinta ess�ncia de les persones dif�cils. Havia abandonat l'escola i no tenia cap mena de formaci� superior.
Els primers mesos havia treballat a jornada completa, b�, gaireb� completa. Es deixava caure per l'oficina de tant en tant. Feia el caf�, anava a l'oficina de correus i s'encarregava de la fotocopiadora, per� se'n fotia dels horaris d'oficina convencionals o dels h�bits de treball. A m�s, tenia la m� trencada per fer empipar els altres empleats. La van acabar coneixent per �la noia de les dues neurones�: una per respirar i l'altra per mantenir-se dreta. Mai no parlava de si mateixa. Els companys que provaven de xerrar-hi poques vegades obtenien una resposta i aviat ho deixaven c�rrer. La seva actitud no donava peu a la confian�a ni a l'amistat, i de seguida es va convertir en una marginada que voltava pels passadissos de Milton com un gat perdut. En general la consideraven un cas irrecuperable.
Despr�s d'un mes de problemes ininterromputs, l'Armansky la va fer cridar, completament decidit a fer-la fora. Ella va escoltar la seva llista de greuges sense fer cap objecci� i ni tan sols aixecar una cella. No tenia l'�actitud correcta�, va concloure ell, i va estar a punt de dir-li que probablement seria bona idea que busqu�s feina a una altra empresa que pogu�s aprofitar millor les seves qualitats. Nom�s aleshores ella el va interrompre.
�Miri, si nom�s vol una criada d'oficina, pot aconseguir-ne una a l'ag�ncia de treball temporal. Puc sortir-me'n amb el que sigui i amb qui sigui, per� si vost� en t� prou fent que li classifiqui el correu, aleshores �s que �s un idiota.
L'Armansky es va quedar all� assegut, sorpr�s i enfadat, i ella va prosseguir sense immutar-se.
�Vost� t� aqu� un home que s'ha passat tres setmanes redactant un informe completament in�til sobre aquest yuppie que pensen contractar per a aquella empresa de noves tecnologies. Vaig fer la fotoc�pia d'aquell informe de merda ahir a la nit i ara veig que el t� sobre la taula.
La mirada de l'Armansky es va posar en l'informe i, per trencar el costum, va al�ar la veu.
�Figura que no has de llegir informes confidencials!
�Probablement no, per� les rutines de seguretat de la seva empresa fan una mica de pena. Segons les directrius de l'empresa, ell mateix hauria de fer les fotoc�pies d'aquestes coses, per� em va encolomar l'informe ahir abans de marxar cap al bar. I per cert, vaig trobar el seu informe anterior a la cantina.
�Qu� Com dius?
�Calmi's. El vaig desar a la seva safata d'entrades.
�T'ha donat la clau d'acc�s als seus documents? �L'Armansky estava astorat.
�No ben b�, la tenia apuntada en un paper que guardava a la seva taula juntament amb la contrasenya del seu ordinador. Per� el fet �s que la feina que ha fet aquesta riota de detectiu privat seu no val absolutament per a res. Ha passat completament per alt que el paio t� deutes de joc i que esnifa coca�na com una aspiradora. O que la seva xicota va haver d'anar a buscar ajuda al centre d'atenci� a les dones maltractades despr�s que ell li clav�s una pallissa de por.
L'Armansky es va quedar assegut un parell de minuts, girant les p�gines de l'informe, sense dir res. Tenia una presentaci� com cal, estava redactat amb claredat i ple de fonts de refer�ncia, a m�s de declaracions dels amics i coneixen-ces del subjecte. Finalment va al�ar la vista i va dir dues paraules:
�Demostra-ho.
�Quant de temps em d�na?
�Tres dies. Si no pots demostrar el que dius, divendres a la tarda estar�s despatxada.
Tres dies despr�s va lliurar un informe que, amb unes fonts igualment exhaustives, transformava aquell jove yuppie aparentment agradable en un malparit de qui no et podies fiar. L'Armansky va llegir l'informe durant el cap de setmana, diverses vegades, i es va passar part del dilluns comprovant amb poc entusiasme algunes de les seves afirmacions. Fins i tot abans de comen�ar, sabia que la informaci� seria certa.
L'Armansky estava desconcertat i tamb� emprenyat amb si mateix per haver-la jutjat malament de forma tan palesa. L'havia pres per inepta, potser fins i tot per retardada. No s'havia esperat pas que una noia que havia faltat a tantes classes a l'escola, fins al punt de no poder graduar-se, pogu�s redactar un informe tan correcte des del punt de vista gramatical. A m�s, tamb� contenia observacions i informaci� detallada, i ell, senzillament, no podia comprendre com ho podia haver fet.
No es podia imaginar que ning� m�s de Milton Security pogu�s furtar els extractes d'un historial m�dic d'un centre d'ajuda a les dones maltractades. Quan li va preguntar com se n'havia sortit, ella li va explicar que no tenia cap intenci� de cremar les seves fonts. Va quedar clar que la Salander no discutiria sobre els seus m�todes de treball, ni amb ell ni amb ning� m�s. Aix� l'inquietava, per� no prou perqu� resist�s la temptaci� de posar-la a prova.
Hi va rumiar uns quants dies. I va recordar el comentari d'en Holger Palmgren quan l'havia recomanada: �Tothom es mereix una oportunitat.� Aleshores va pensar en la seva pr�pia educaci� musulmana, que li havia ensenyat que el seu deure amb D�u era ajudar els exclosos. Es clar que ell no creia en D�u i que no havia trepitjat una mesquita des de l'adolesc�ncia, per� reconeixia en la Lisbeth Salander una persona que necessitava ajuda d'una manera evident. A m�s, no havia fet gaire cosa en aquest sentit des de feia molt i molt de temps.
En comptes de fer-la fora, la va convocar a una reuni� per mirar d'esbrinar qu� tornava tan complicada aquesta noia. La impressi� que en va treure va confirmar que tenia algun problema emocional greu, per� tamb� va descobrir que rere la fa�ana sinistra s'amagava una intellig�ncia poc habitual. La va trobar dif�cil i enutjosa, per� per a gran sorpresa seva va comen�ar a caure-li b�.
Durant els mesos seg�ents l'Armansky va acollir la Salander sota la seva protecci�. A dir veritat, se la va prendre com un petit projecte social. Li va encarregar tasques de recerca directament i va provar de donar-li indicacions de com procedir. Ella se'l va escoltar pacientment i, en acabat, va dur a terme la missi� com li va semblar b�. L'Armansky va demanar al responsable dels serveis t�cnics de Milton que li fes un curset b�sic d'inform�tica. Tots dos van seure plegats tota la tarda fins que l'home li va comunicar que, pel que semblava, pel que feia a ordinadors la noia passava la m� per la cara a la major part del personal.
Malgrat les entrevistes per planificar la seva carrera, les ofertes de formaci� dins de l'empresa i altres formes de persuasi�, era evident que la Salander no tenia cap intenci� d'adaptar-se a la manera de fer de Milton. I aix� posava l'Armansky en un dilema.
Continuava sent un motiu d'irritaci� per als altres treballadors. Ell no hauria acceptat mai que cap altre empleat an�s i vingu�s al seu gust, i en circumst�ncies normals hauria demanat a la noia que canvi�s o toqu�s el dos. Per� intu�a que si donava un ultim�tum a la Salander o l'amena�ava de despatxar-la ella simplement s'arronsaria d'espatlles i se n'aniria.
Un altre problema for�a m�s greu era que no estava segur dels seus sentiments cap a la jove. Era com una picor empipadora, repellent i alhora temptadora. No era pas atracci� sexual; si m�s no, aix� es pensava. Normalment, les dones que li feien el pes eren rosses i plenes de corbes, amb uns llavis molsuts que despertaven les seves fantasies. I a m�s, feia vint anys que estava casat amb una dona finlandesa que es deia Ritva i que encara satisfeia de sobres les seves necessitats. Mai no li havia estat infidel; b� nom�s en una ocasi� potser havia passat alguna cosa, i si se n'hagu�s assabentat, la seva esposa ho hauria interpretat malament. Per� es tractava d'un matrimoni feli� i tenia dues filles de l'edat de la Salander. Sigui com vulgui, les noies sense gaire pit que de lluny es podien confondre amb nois escanyolits no li interessaven pas. No eren el seu tipus.
Tot i aix�, s'havia sorpr�s tenint fantasies fora de lloc sobre la Lisbeth Salander, i reconeixia que no li resultava del tot indiferent. Per� l'atracci�, es deia l'Armansky, era que la Salander representava una criatura estranya per a ell. Es podria haver enamorat igualment del quadre d'una nimfa o d'una �mfora grega. La Salander representava una vida que per a ell no era real, que el fascinava encara que no la podia compartir; i, en tot cas, ella li vedava compartir-la.
En una ocasi�, l'Armansky seia en un caf� d'Stortorget, a Gamla Stan, quan la Salander va entrar i va seure en una taula no gaire lluny de la seva. Anava amb tres noies i un noi, tots vestits m�s o menys de la mateixa manera. L'Armansky la va observar amb inter�s. Semblava tan reservada com a la feina, per� el cas �s que va somriure amb una an�cdota que va explicar una de les seves companyes, una noia amb els cabells de color porpra.
L'Armansky es va preguntar com reaccionaria la noia si un dia ell es presentava a la feina amb els cabells de color verd, uns texans desgastats i una jupa de cuir plena de tatxes i coses escrites. L'acceptaria com un igual? Potser s�; li feia l'efecte que ho acceptava tot amb una actitud de �no �s el meu problema�. Per� probablement, se'n fotria.
S'havia assegut donant-li l'esquena i no s'havia girat ni una sola vegada, �bviament ignorant que ell tamb� hi era. L'Armansky se sentia estranyament inc�mode per la seva pres�ncia. Quan per fi es va aixecar per esmunyir-se cap a la sortida sense ser vist, de sobte ella es va girar i el va mirar fixament, com si hagu�s estat conscient tota l'estona que ell era all� assegut i hagu�s tingut el radar posat. La seva mirada va ser tan inesperada que gaireb� va semblar un atac, i ell va fingir que no l'havia vist i es va afanyar a abandonar el local. Ella ni tan sols li havia dit hola, per� el va seguir amb la mirada, n'estava segur, i no va ser fins que va tombar la cantonada que a ell van deixar d'encendre-se-li les galtes.
Reia molt rares vegades. Per�, amb el temps, l'Armansky va tenir la impressi� que la seva actitud es tornava m�s suau. Tenia un sentit de l'humor sec, per dir-ho de manera agradable, que podia acompanyar amb un somr�s tor�at i ir�nic.
A l'Armansky l'exasperava tant la seva manca de resposta emocional que de vegades li venien ganes d'engrapar-la i sacsejar-la ben fort per, aix�, penetrar la seva closca i guanyar-se la seva amistat, o, com a m�nim, el seu respecte.
Nom�s una vegada, feia nou mesos que treballava per a ell, havia provat de parlar-li dels sentiments que li despertava. Va ser a la festa de Nadal de Milton Security, un vespre de desembre, i per una vegada no anava sobri. No havia passat res inconvenient: ell tan sols havia provat d'explicar-li que li queia b�. Sobretot li volia fer saber que ella li inspirava instint de protecci�, i que si mai necessitava res no dubt�s a acudir a ell. Fins i tot havia intentat fer-li una abra�ada. Entre amics, �s clar.
Ella havia defugit l'abra�ada matussera i havia abandonat la festa. Despr�s d'aquest incident, no havia aparegut per l'oficina ni havia contestat al m�bil. La seva abs�ncia havia estat com una tortura, gaireb� una forma de c�stig personal. Ell no tenia amb qui parlar dels seus sentiments i, per primer cop, s'adonava amb una claredat espantosa del poder que tenia la noia sobre ell.
Tres setmanes despr�s, quan un vespre l'Armansky es va quedar treballant fins tard repassant el tancament de l'any fiscal, la Salander va reapar�ixer. Va entrar al seu despatx tan silenciosa com un fantasma, i ell es va adonar que hi havia alg� entre les ombres, a prop de la porta, observant-lo. No tenia ni idea de quant de temps feia que hi era.
�Et vindria de gust un caf�? �va preguntar ella, tutejant-lo. Li va oferir una tassa de la m�quina d'expressos de la cantina. Sense badar boca, ell la va acceptar, i es va sentir alhora alleujat i atemorit quan ella va tancar la porta amb el peu. Es va asseure a l'altra banda de la taula i el va mirar directament als ulls. Aleshores li va fer la pregunta tab� d'una manera que no se la podia prendre de broma ni defugir-la.
�Dragan, et sents atret per mi?
L'Armansky es va quedar com paralitzat mentre es debatia desesperadament buscant la manera de respondre. El seu primer impuls va ser fer-se l'of�s. Aleshores es va fixar en la seva expressi� i va comprendre que era la primera vegada que ella feia una pregunta tan personal. Ho deia de deb�, i si ell provava de riure-se'n s'ho prendria com un insult. Volia parlar amb ell, i ara l'Armansky es preguntava quant de temps li havia calgut per decidir-se a formular aquesta pregunta. A poc a poc va deixar el bol�graf a la taula i es va reclinar a la butaca. Finalment es va assossegar. �Qu� t'ho fa pensar? �va dir.
�La manera com em mires i la manera com no em mires. I les vegades que est�s a punt d'atansar la m� i tocar-me, per� et contens.
Ell li va somriure.
�Tinc la sensaci� que si et pos�s un dit a sobre em mossegaries la m�.
Ella no va somriure. Esperava.
�Lisbeth, s�c el teu cap, i encara que m'atraguessis, mai no faria ni un gest. Va continuar esperant.
�Entre nosaltres� s�, en algun moment m'he sentit atret per tu. No ho s� explicar, per� �s aix�. Per alguna ra� que no acabo d'entendre, m'agrades molt. Per� no �s res f�sic.
�Molt millor. Perqu� no passar� mai.
L'Armansky va riure. Era la primera vegada que ella havia parlat en confian�a, i li havia donat les pitjors not�cies que un home podia imaginar rebre. Va esfor�ar-se per trobar les paraules adients.
�Lisbeth, entenc que no et digui res un vell de cinquanta i escaig.
�No em diu res un vell de cinquanta i escaig que, a m�s, �s el meu cap. �Va enlairar una m��. Un moment, deixa'm parlar. De vegades et comportes com un bur�crata obt�s i cregut, per� en realitat ets un home atractiu i� jo tamb� em puc sentir� Per� ets el meu cap i he conegut la teva dona i vull conservar la meva feina amb tu, i la bestiesa m�s gran que podria fer �s que ens emboliqu�ssim.
L'Armansky no va dir res, amb prou feines gosava respirar.
�S�c conscient del que has fet per mi, i no s�c una desagra�da. Aprecio sincerament que hagis superat els teus prejudicis i que m'hagis donat una oportunitat. Per� no et vull com a amant, i no ets el meu pare.
Al cap d'un moment l'Armansky va sospirar, ven�ut.
�Qu� vols exactament de mi?
�Vull continuar treballant per a tu. Si no hi tens inconvenient.
Ell va assentir a les seves paraules i aleshores va respondre-li tan sincerament com va poder.
�Es clar que vull que treballis per a mi. Per� tamb� vull que sentis alguna forma d'amistat i confian�a per mi.
Ella va assentir amb el cap.
�No ets una persona que inciti a l'amistat �va afegir l'Armansky. Ella va semblar retreure's una mica, per� ell va prosseguir�: Comprenc que no vulguis que ning� es fiqui en la teva vida i procurar� no fer-ho. Per� et fa res si em continues caient b�?
La Salander hi va rumiar molta estona. Aleshores va contestar aixecant-se, rodejant la taula i fent-li una abra�ada. Ell es va quedar completament parat. Nom�s quan ella el va deixar anar, ell li va agafar la m�.
�Podem ser amics?
Ella va assentir un cop amb el cap.
Va ser l'�nica vegada que ella li va mostrar tendresa, i l'�nica que el va tocar. Va ser un moment que l'Armansky recordava amb devoci�.
Quatre anys m�s tard ella continuava sense revelar-li gaireb� cap detall sobre la seva vida privada o el seu passat. En una ocasi� ell va posar en pr�ctica els seus coneixements sobre l'art del perdiguer amb ella. Va tenir una llarga xerrada amb en Holger Palmgren (que no va semblar sorpr�s de veure'l), i el que finalment va esbrinar no va augmentar la seva confian�a en la noia. Mai no n'hi va dir ni una paraula ni li va fer saber que havia estat ficant el nas a la seva vida. Al contrari: va amagar-li la seva inquietud i va estar m�s a l'aguait.
Abans que aquell estrany vespre s'acab�s, l'Armansky i la Salander van arribar a un acord. A partir d'aleshores ella agafaria investigacions i treballaria per a ell com a independent. Rebria uns petits ingressos mensuals tant si li encomanaven feines com si no. Els diners de deb� els guanyaria quan li paguessin per enc�rrec. Podria treballar de la manera que volgu�s; al seu torn, ella es comprometia a no fer mai res que el pogu�s incomodar o posar en entredit el bon nom de Milton Security.
Aquesta soluci� era avantatjosa per a l'Armansky l'empresa i la Salander. Redu�a el problem�tic departament d'investigacions privades a un �nic empleat ajornada completa, un collaborador m�s gran que s'ocupava perfectament de la feina rutin�ria i de la solv�ncia financera. Tots els enc�rrecs complicats o espinosos els delegava a la Salander i a algun altre collaborador independent, que (si les coses es tor�aven) responia davant d'altres patrons amb els quals Milton Security no tenia cap responsabilitat. Com que ell li encarregava serveis amb regularitat, ella es guanyava un bon sou. Podria haver guanyat molt m�s, per� la Salander nom�s treballava quan li venia de gust.
L'Armansky l'acceptava tal com era, per� amb la condici� que no es podia reunir amb els clients. L'enc�rrec del dia, malauradament, era una excepci�.
Aquell dia la Salander anava vestida amb una samarreta negra que duia estampat un dibuix d'E.T. amb ullals i la frase: �Jo tamb� s�c extraterrestre.� Duia una faldilla negra amb la vora tota esfilagarsada, una jupa de cuir negra, curta i desgastada, un cintur� ple de tatxes, unes botes Doc Martens de les grosses i mitjons amb ratlles horitzontals verdes i vermelles que li arribaven fins als genolls. S'havia maquillat amb uns colors que indicaven que potser patia de daltonisme. Dit d'una altra manera, anava feta un cromo.
L'Armansky va sospirar i va girar la vista cap al convidat, un client vestit d'una manera conservadora i amb ulleres gruixudes. En Dirch Frode, advocat, havia insistit a fer la reuni� i poder fer preguntes al collaborador responsable de l'informe. L'Armansky havia remogut cel i terra per evitar que la reuni� tingu�s lloc, dient que la Salander estava refredada, que no hi era o que estava desbordada per la feina. I l'advocat havia replicat amb tota la serenitat del m�n que tant era; que l'assumpte no era tan urgent i que podia esperar un parell de dies sense cap problema. Finalment, no hi va haver cap manera d'impedir que es trobessin. Ara mateix en Frode, que semblava acostar-se als setanta, contemplava la Lisbeth amb una evident fascinaci�. La Salander, al seu torn, se'l mirava amb una expressi� que no revelava gens ni mica de simpatia.
L'Armansky va tornar a sospirar i va mirar una vegada m�s la carpeta que ella li havia deixat a la taula amb l'etiqueta Carl Mikael Blomkvist. El nom anava acompanyat d'un n�mero de la Seguretat Social meticulosament anotat a la coberta. Va pronunciar el nom en veu alta. Herr Frode va sortir del seu embadaliment i es va tombar cap a l'Armansky.
�I doncs, qu� em poden dir sobre en Mikael Blomkvist? �va dir.
�Aquesta �s la senyoreta Salander, que ha preparat l'informe. �L'Armansky va dubtar un segon i aleshores va prosseguir amb un somriure que pretenia generar confian�a, per� que va semblar ple de disculpes�. No es deixi enganyar per la seva joventut. Es, sens dubte, la nostra millor investigadora.
�N'estic conven�ut �va respondre en Frode en un to sec que indicava el contrari�. Expliqui'm qu� ha trobat.
Estava clar que en Frode no tenia ni idea de com actuar amb la Salander i va decidir plantejar la pregunta directament a l'Armansky, com si ella no fos a la sala. La Salander va fer un globus enorme amb el xiclet. I abans que l'Armansky pogu�s respondre, va dir:
�Podries preguntar al client si s'estima m�s la versi� llarga o la curta.
Es va fer un breu silenci enutj�s abans que en Frode es gir�s per fi cap a la Salander i prov�s de reparar l'error tot assumint un to amist�s i paternal.
�Els estaria molt agra�t si aquesta jove senyoreta em fes un resum verbal dels resultats.
Per un moment l'expressi� de la noia va ser tan sorprenentment hostil que una esgarrifan�a freda va rec�rrer l'espinada d'en Frode. Llavors, tot d'una, la seva expressi� es va endolcir i en Frode es va preguntar si s'ho havia imaginat tot. Quan va comen�ar a parlar, ho va fer com una funcion�ria de l'Estat.
�Abans que res, permeti'm que li digui que no ha estat un enc�rrec gaire complicat, llevat del fet que la descripci� de la tasca en si era un xic vaga. Vost� volia saber �tot el que es pogu�s desenterrar� sobre ell, per� no va donar cap indicaci� de si buscava res en concret. Per aquesta ra� l'informe �s una mena de barrija-barreja de la seva vida. T� 193 p�gines, per� 120 s�n fotoc�pies d'articles que ha escrit o de retalls de premsa. En Blomkvist �s un personatge p�blic amb pocs secrets i no gaire cosa per amagar.
�Per� t� secrets? �va demanar en Frode. �Tothom t� secrets �va replicar ella, impertorbable�. Nom�s es tracta d'esbrinar de quina mena. �L'escolto.
�En Mikael Blomkvist va n�ixer el 18 de gener del 1960; per tant, t� 43 anys. Va n�ixer a Borl�nge, per� no hi ha viscut mai. Els seus pares, Kurt i Anita Blomkvist, tenien prop de trenta-cinc anys quan el nen va n�ixer. Tots dos s�n morts. El pare era installador de maquin�ria i viatjava for�a. La mare, pel que he pogut esbrinar, sempre va ser mestressa de casa. La fam�lia es va mudar a Estocolm quan en Mikael va comen�ar l'escola. T� una germana tres anys m�s jove que es diu Annika i que �s advocada. Tamb� t� cosins i cosines. Arriba o no arriba, aquest caf�?
Aix� �ltim anava adre�at a l'Armansky que es va afanyar a servir tres caf�s del termos que havia demanat per a la reuni�. Va indicar a la Salander que continu�s.
�El 1966, doncs, la fam�lia vivia a Lilla Essingen. En Blomkvist va anar primer a l'escola de Bromma i despr�s a l'institut de Kungsholmen. Es va graduar amb bones notes� n'hi ha fotoc�pies a la carpeta. A l'institut, va estudiar m�sica i va tocar el baix en un grup de rock que es deia Bootstrap i que va treure un single que va sonar a la r�dio l'estiu del 1979. Despr�s de l'institut va treballar de cobrador de tiquets al metro, va estalviar diners i va viatjar per l'estranger. Va ser fora un any, principalment voltant per l'�sia: �ndia, Tail�ndia i una marrada per Austr�lia. Va comen�ar a estudiar periodisme a Estocolm quan tenia 21 anys, per� va interrompre els estudis despr�s del primer any per fer el servei militar al cos de fusellers de Kiruna, a Lap�nia. Es tractava d'una mena d'unitat de milhomes i va sortir-ne amb bona puntuaci�. Despr�s del servei militar va acabar periodisme i des d'aleshores ha treballat en aquest camp. Com ho vol de detallat?
�Simplement expliqui'm el que consideri important.
�Si fa no fa, �s com el porquet amb sentit pr�ctic del fam�s conte. Fins ara ha sigut un periodista excellent. A la d�cada dels vuitanta va tenir moltes feines temporals, primer a la premsa de prov�ncies i despr�s a Estocolm. La llista �s al dossier. El seu punt d'inflexi� va arribar amb l'article sobre la Banda de l'�s� els lladres de bancs que ell va identificar.
�Kalle Blomkvist.
�No suporta aquest malnom, cosa comprensible. Si a mi em diguessin Pippi Calcesllargues en un titular alg� acabaria amb la cara trencada.
Va adre�ar una mirada l�gubre a l'Armansky, que va empassar saliva. En m�s d'una ocasi� havia vist la Salander precisament com una mena de Pippi Calcesllargues. Li va indicar amb un gest que prossegu�s.
�Una de les fonts declara que aleshores volia dedicar-se a la cr�nica negra� i va treballar d'aix� mateix en un diari de tarda. Ara b�, el salt a la fama el va fer com a periodista especialitzat en temes pol�tics i econ�mics. Al principi, a la darreria dels anys vuitanta va treballar com a independent, a jornada completa, en un diari d'edici� de tarda. Va acomiadar-se'n el 1990, quan va participar en la fundaci� de la revista mensual Mi�enniutn. La revista va comen�ar com una veritable intrusa en aquest sector, sense que cap editorial s'hi interess�s. La seva tirada va augmentar i avui dia treu 21.000 exemplars al mes. Les oficines de la direcci� s�n a G�tgatan, a poques travessies d'on ens trobem ara mateix.
�Una revista d'esquerres.
�Aix� dep�n de com defineixi el concepte �esquerres�. En general Millennium es mostra cr�tica amb la societat, per� m'imagino que els anarquistes opinen que �s una revista burgesa i caguetes de l'estil �'Arena o Ordfront, mentre que l'associaci� d'estudiants moderats probablement deu pensar que els directors s�n una colla de bolxevics. No hi ha res que indiqui que en Blomkvist hagi estat mai un activista pol�tic, ni tan sols durant l'onada esquerranosa de l'�poca de l'institut. Mentre anava fent a la facultat de periodisme, vivia amb una noia que aleshores era sindicalista militant i que avui seu al Parlament com a representant del partit de l'esquerra. Pel que sembla, l'etiqueta d'esquerra-n�s li ve principalment perqu�, com a periodista de temes d'economia, est� especialitzat a investigar sobre la corrupci� i les transaccions t�rboles del m�n empresarial. Ha fet un retrat devastador d'alguns destacats industrials i pol�tics� que molt probablement s'ho mereixien prou� i ha estat el detonant d'una s�rie de dimissions i de processos judicials. El m�s fam�s va ser l'afer Arboga, que va acabar amb la dimissi� for�ada d'un pol�tic conservador i la condemna d'un antic regidor a un any de pres� per desfalc. No crec que denunciar activitats delictives es pugui considerar indicatiu de ser d'esquerres.
�Entenc el que vol dir. Qu� m�s?
�Ha escrit dos llibres: un sobre l'afer Arboga i l'altre sobre periodisme financer, titulat Els cavallers templers, que va sortir ara fa tres anys. No me l'he llegit, per� si s'ha de jutjar per les ressenyes, sembla que va aixecar certa pol�mica. Va suscitar molt de debat als mitjans de comunicaci�.
�Diners? �va dir en Frode.
�No �s ric, per� no es mor de gana. He adjuntat la declaraci� de la renda a l'informe. T� unes 250.000 corones sueques al banc, repartides en fons de pensions i en comptes d'estalvi, i un compte corrent amb aproximadament 100.000 corones que fa servir com a l�quid per a despeses de feina, viatges i coses aix�. Es copropietari d'un apartament que ja ha acabat de pagar �seixanta-cinc metres quadrats a Bellmansgatan�, i no t� pr�stecs ni deutes pendents. T� algun altre actiu� una propietat a Sandhamn, a l'arxip�lag. Es tracta d'una caseta de vacances de vint-i-cinc metres quadrats, moblada com a cabana d'estiu a la vora del mar, just a la banda m�s bonica del poble. Segons sembla, un oncle la va comprar als anys quaranta, quan aquestes coses encara eren assequibles per als vulgars mortals, i la cabana va acabar a les mans d'en Blomkvist. S'ho van repartir de manera que la germana es va quedar el pis dels pares a Lilla Essingen i en Blomkvist, la cabana. No tinc ni idea de qu� pot valer en l'actualitat� sens dubte, uns quants milions� per� tot i aix� no sembla disposat a vendre-se-la, i sol anar a Sandhamn for�a sovint. �Ingressos?
�Es copropietari de Millennium, per� nom�s en treu un sou de prop de 12.000 corones al mes. La resta ho guanya amb les feines com a periodista independent� el total varia. Va tenir una bona temporada ara fa tres anys, quan en va guanyar prop de 450.000. L'any passat nom�s va fer 120.000 corones amb les feines per compte propi.
�N'ha de pagar 150.000 en indemnitzacions, a m�s dels honoraris de l'advocat, etc�tera �va comentar en Frode�. Donem per fet que el total �s for�a alt. Sense oblidar que no tindr� ingressos mentre compleixi la condemna de pres�.
�I aix� vol dir que en sortir� escurat �va dir la Salander.
�Es honrat?
�Aquest �s el seu capital de confian�a, per dir-ho d'alguna manera. La seva imatge es basa a semblar el s�lid guardi� de la moralitat davant el m�n dels negocis, i el conviden amb for�a regularitat a pontificar a la televisi� sobre diversos assumptes.
�Probablement, despr�s de la condemna no li deu quedar gaire cosa d'aquest capital �va apuntar en Frode.
�No s� exactament el que se li exigeix a un periodista, per� despr�s d'aquest rev�s probablement passar� molt de temps abans que en Kalle Blomkvist guanyi el Pulitzer de periodisme. Aquesta vegada ha ficat la pota fins al fons �va dir la Salander�. Si puc fer un comentari personal�
L'Armansky va posar uns ulls com unes taronges. En tots els anys que la Salander havia treballat per a ell, mai no havia fet ni un sol comentari personal en la investigaci� d'un individu. Els fets pelats eren l'�nic que comptava, per a ella.
�La meva feina no era indagar en l'afer Wennerstrom, per� he seguit el judici i he d'admetre que m'ha deixat desconcertada. Tot plegat semblava un bon enrenou� no �s gens propi d'en Mikael Blomkvist publicar una cosa que sembla tan fora de lloc.
La Salander es va gratar sota la barbeta. En aparen�a, en Frode es mostrava pacient. L'Armansky es va preguntar si la noia s'havia equivocat o no sabia ben b� com continuar. La Salander que ell coneixia mai no es mostrava insegura ni dubtosa. Finalment va semblar que es decidia.
�Que quedi completament entre nosaltres, per dir-ho d'alguna manera� no he estudiat l'afer Wennerstrom com cal, per� em penso que en Mikael Blomkvist s'ha deixat engalipar. Em fa l'efecte que en aquesta hist�ria s'amaga una cosa completament diferent del que indica el veredicte del tribunal.
L'advocat va escrutar la Salander intensament i l'Armansky va notar que, per primera vegada des que havia comen�at a exposar l'informe, el client mostrava un inter�s que sobrepassava la mera educaci�. Va prendre nota mental que l'afer Wennerstrom tenia cert inter�s per a en Frode. Perd�, per ser m�s exactes, va pensar l'Armansky de seguida, a en Frode no li interessava pas l'afer Wennerstrom; havia estat quan la Salander havia insinuat que en Blomkvist s'havia deixat engalipar que en Frode havia reaccionat.
�A qu� es refereix, exactament? �va demanar en Frode.
�Nom�s s�n especulacions meves, per� estic conven�uda que alg� l'ha ben enganyat. �I qu� li fa pensar aix�?
�L'historial d'en Blomkvist apunta que �s un periodista molt prudent. Fins ara, les revelacions pol�miques que ha publicat sempre han estat ben documentades. Vaig anar un dia al judici i vaig escoltar. Semblava com si hagu�s renunciat a la lluita. Aix� no s'adiu gens ni mica amb el seu car�cter. Si ens hem de creure el tribunal, es va inventar una hist�ria sobre en Wennerstr�m sense ni una trista prova i ho va publicar com si fos una mena de periodista su�cida. Simplement, no �s l'estil d'en Blomkvist.
�I doncs, vost� qu� creu que va passar?
�Nom�s puc fer suposicions. En Blomkvist es va creure aquesta hist�ria, per� va passar alguna cosa i la informaci� va resultar falsa. Aix�, al seu torn, vol dir que la font era alg� en qui ell confiava o que alg� li va donar informaci� falsa deliberadament� cosa que em sembla tan complicada que �s inversemblant. L'alternativa �s que era objecte d'una amena�a tan terrible que va llan�ar la tovallola, i es va estimar m�s que el prenguessin per un ximple i un incompetent que no pas plantar cara. Per� nom�s s�n especulacions meves, com he dit.
Quan la Salander va fer intenci� de prosseguir la seva exposici�, en Frode la va interrompre amb un gest de la m�. Es va quedar en silenci, tamborinant amb els dits al bra� de la butaca abans de girar-se novament cap a ella, vacillant.
�Si decid�ssim encarregar-li que descobr�s la veritat de l'afer Wennerstr�m� quines possibilitats hi ha que esbrin�s alguna cosa?
�No l'hi puc respondre. Potser no hi ha res a esbrinar. �Per� estaria disposada a intentar-ho? Ella es va arronsar d'espatlles.
�No em pertoca a mi decidir-ho. Treballo per a en Dragan Armansky, i �s ell qui decideix quines feines em vol encomanar. I tamb� dep�n de quina informaci� estigui buscant.
�Permeti'm que l'hi expliqui aix� i dono per descomptat que estem parlant confidencialment. �L'Armansky va assentir amb el cap�. No s� res d'aquest assumpte en concret, per� no tinc cap dubte que en altres ocasions en Wennerstrom ha actuat d'una manera poc honesta. El cas Wennerstrom ha afectat greument la vida d'en Mikael Blomkvist, i vull saber si les seves especulacions tenen algun fonament.
La conversa havia pres un gir inesperat i l'Armansky es va posar en gu�rdia immediatament. El que en Frode demanava era que Milton Security fiqu�s el nas en un cas que ja s'havia tancat. Un cas en el qual potser s'havia amena�at d'alguna manera aquest tal Blomkvist, i si ho tiraven endavant possiblement entrarien en confrontaci� amb l'ex�rcit d'advocats d'en Wennerstrom. L'Armansky no se sentia gens temptat per la idea de ficar la Salander al punt de mira d'un m�ssil de creuer com aquest, fora de control.
No es tractava simplement d'una q�esti� que afectava els interessos de l'empresa. La Salander havia deixat ben clar que no volia que l'Armansky es comport�s com una mena de pare adoptiu amo�nat, i des del seu acord havia anat amb molta cura de no comportar-se mai com a tal, per� en realitat mai no deixava de preocupar-se per ella. De vegades se sorprenia comparant la Salander amb les seves filles. Es considerava un bon pare que no es ficava innecess�riament en les seves vides. Aix� i tot, sabia que no ho toleraria si les seves filles es comportessin com la Salander o visquessin la vida com ella.
En el fons del seu cor croat (o possiblement bosni� o armeni), mai no s'havia pogut treure del cap el convenciment que la vida de la Salander es dirigia de dret cap al desastre. Semblava la v�ctima perfecta per a qualsevol que li desitg�s mal i temia el mat� que es llevaria amb la not�cia que alg� li havia donat un escarment.
�Una investigaci� d'aquesta mena podria resultar cara �va apuntar l'Armansky, sondejant la seriositat de la proposta d'en Frode.
�Aleshores, hi posarem un sostre �va replicar en Frode�. No demano l'impossible, per� �s obvi que la seva collaboradora, tal com m'ha assegurat vost�, �s extraordin�riament competent.
�Salander? �va dir l'Armansky tombant-se cap a ella amb una cella aixecada.
�No estic treballant en res m�s, ara com ara.
�Entesos. Per� vull que arribem a un acord pel que fa a les formes. De moment escoltem la resta del teu informe.
�No hi ha gaire cosa m�s, llevat de la seva vida privada. El 1986 es va casar amb M�nica Abrahamsson i aquell mateix any van tenir una filla, Pernilla. El matrimoni es va trencar; es van divorciar el 1991. L'Abrahamsson es va tornar a casar, per� sembla que encara s�n amics. La filla viu amb la mare i no veu en Blomkvist gaire sovint.
En Frode va demanar m�s caf� i aleshores es va tombar cap a la Salander.
�Ha dit que tothom t� secrets. N'ha esbrinat cap?
�Em referia al fet que tothom t� coses que es consideren privades i que no es van esbombant en p�blic. En Blomkvist, evidentment, t� �xit amb les dones. Ha tingut diverses relacions i un munt d'embolics ocasionals. Per� una persona s'ha mantingut present a la seva vida al llarg dels anys; es tracta d'una relaci� que se sol donar ben poc.
�En quin sentit?
�Es amant de l'Erika Berger, redactora en cap de Millennium, una noia de classe alta, mare sueca i pare belga que viu a Su�cia. La Berger i en Blomkvist es van con�ixer a la facultat de periodisme i des d'aleshores han mantingut una relaci� de les d'ara vull, ara no vull.
�Potser aix� no sigui tan estrany �va comentar en Frode.
�No, possiblement no. Per� resulta que la Berger est� casada amb l'artista Greger Beckman, un fam�s de segona fila que ha fet una pila de coses horroroses en llocs p�blics.
�Aix� doncs, li �s infidel.
�En Beckman est� al corrent de la seva relaci�. Es una situaci� aparentment acceptada per totes les parts implicades. De vegades ella dorm amb en Blomkvist i d'altres, a casa. No s� exactament com funciona la cosa, per� probablement va ser un factor que va contribuir a trencar el matrimoni d'en Blomkvist amb l'Abrahamsson.
L'Erika Berger va al�ar la vista, burleta, quan un Blomkvist aparentment gla�at va entrar a la redacci�. Les oficines de Millennium eren al centre de la part m�s de moda de G�tgatan, al damunt de les depend�ncies de Greenpeace. El lloguer era un xic massa elevat per a la revista, per� tots havien acordat conservar el local.
Va donar un cop d'ull al rellotge. Passaven deu minuts de les cinc i feia estona que s'havia fet fosc a Estocolm. L'havia esperat cap a l'hora de dinar.
�Em sap greu �va disculpar-se abans que ella pogu�s dir res�. Per� em sentia aclaparat pel veredicte i no tenia ganes de parlar-ne. He anat a fer un tomb per rumiar una mica.
�He escoltat el veredicte per la r�dio. La de TV4 ha trucat, volia alguna declaraci�. �I qu� li has dit?
�Doncs que vol�em llegir la sent�ncia atentament abans de fer cap declaraci�. Es a dir, no res. I continuo pensant el mateix: ens equivoquem d'estrat�gia. Mostrem una posici� de feblesa davant els mitjans. Aquest vespre en sortir� alguna cosa a la tele.
En Blomkvist semblava abatut. �Com ho portes?
En Blomkvist es va arronsar d'espatlles i es va deixar caure a la seva butaca preferida, al costat de la finestra, al despatx de l'Erika. La decoraci� era espartana, amb un escriptori, prestatgeries funcionals i mobiliari d'oficina barat. Tot era d'Ikea llevat de les dues c�modes i luxoses butaques i d'una tauleta baixa. �Una concessi� a la meva educaci�, deia ella fent broma. Quan li venia de gust fer una pausa solia seure a llegir en una de les butaques amb els peus recollits sota el cos. En Blomkvist va mirar per la finestra. S'havia fet de nit i al barri de G�tgatan la gent apressava el pas. Les compres del Nadal anaven a tot drap.
�Suposo que ja em passar� �va respondre ell�. Per� ara mateix �s com si m'haguessin clavat una pallissa monumental.
�S�, m'ho puc imaginar. Tots estem igual. En Janne Dahlman ha marxat a casa d'hora avui.
�M'imagino que no s'ha pres gens b� el veredicte.
�Tampoc no �s precisament la persona m�s positiva del m�n, de tota manera.
En Mikael va negar amb el cap. Feia nou mesos que en Dahlman formava part del consell de redacci�. Havia comen�at just quan esclatava l'afer Wennerstr�m i s'havia vist atrapat en una direcci� de redacci� en plena crisi. En Blomkvist va provar de recordar per quina ra� ell i l'Erika havien decidit contractar-lo. Era competent, �s clar, i havia treballat a l'ag�ncia de not�cies TT, els diaris de tarda i a Ekot, la r�dio. Per�, segons semblava, no li agradava anar contra el vent. El darrer any, en Blomkvist s'havia penedit sovint d'haver contractat en Dahlman, que tenia el costum exasperant de veure-ho tot el m�s negre possible.
�Saps res d'en Christer? �va preguntar en Blomkvist sense apartar els ulls del carrer.
En Christer Malm era el director d'imatge i disseny de Millennium. Tamb� era copropietari de la revista juntament amb la Berger i en Blomkvist, per� estava de viatge a l'estranger amb el seu n�vio.
�Ha trucat. T'envia records.
�Haur� d'ocupar el meu lloc d'editor.
�Au, va, Micke. Com a editor, has de comptar que de tant en tant en sortir�s escaldat. Es part de la feina.
�Tens ra�. Per� vaig ser jo qui va escriure l'article que es va publicar en una revista de la qual resulta que tamb� s�c l'editor. I aix� fa que, tot d'una, tot es vegi d'una altra manera. Se'n diu falta de criteri professional.
La Berger va notar que l'angoixa que havia estat reprimint tot el dia estava a punt d'explotar. Les darreres setmanes, abans del proc�s, en Blomkvist havia estat de mal humor. Per� no l'havia vist mai tan moix i deprimit com semblava trobar-se ara, en l'hora de la derrota. Va rodejar la taula i se li va asseure a la falda, cama aqu� cama all�, envoltant-li el coll amb els bra�os.
�Mikael, escolta'm. Tots dos sabem molt b� com ha anat. En tinc tanta culpa com tu. Simplement hem d'aguantar la tempesta.
�No hem d'aguantar cap tempesta. Davant els mitjans, la sent�ncia significa que m'han clavat un tret al clatell. No puc continuar com a editor de Millennium. Es vital que conservem la credibilitat de la revista, que aturem aquesta sagnia. Ho saps tan b� com jo.
�Si et penses que deixar� que paguis els plats trencats tu sol, aleshores no has apr�s res de mi en tots els anys que fa que treballem plegats.
�S� com ets, Ricky. Ets completament lleial amb els teus companys. Si haguessis de triar, continuaries lluitant contra els advocats d'en Wennerstr�m fins a perdre tamb� la teva credibilitat. Hem de ser m�s llestos.
�I tu creus que �s de llestos, abandonar el vaixell i que sembli que t'he fet fora?
�Que Millennium se'n surti dep�n de tu, ara. En Christer �s genial, per� nom�s �s un bon tio que en sap molt, sobre imatge i composici�, per� que no en t� ni idea, sobre baralles amb multimilionaris. No li va i prou. Haur� de desapar�ixer algun temps, com a editor, periodista i membre de la junta. En Wennerstr�m sap que s� perfectament el que va fer, i estic refotudament segur que, mentre jo sigui a prop de Millennium, ell no parar� fins a arru�nar-nos.
�Llavors, per qu� no publiquem tot el que sabem? O caixa o faixa.
�Perqu� no podem demostrar ni una merda, i ara mateix no tinc cap mena de credibilitat. Hem d'acceptar que en Wennerstr�m ha guanyat aquest assalt.
�D'acord, et despatxar�. Qu� penses fer?
�Si t'he de ser sincer, necessito un descans. Ara com ara estic cremat. Vull tenir temps per a mi mateix durant una temporada, i una part ser� a la garjola. Despr�s, ja ho veurem.
L'Erika el va envoltar amb els bra�os i li va atreure el cap contra els seus pits. El va abra�ar amb for�a.
�Vols companyia aquesta nit? �va dir-li.
En Blomkvist va assentir amb el cap.
�B�. Ja he dit a en Greger que aquesta nit em quedar� a casa teva.
La llum del carrer entrant per la finestra era l'�nica illuminaci� de la cambra. Quan l'Erika es va adormir poc despr�s de les dues de la matinada, en Blomkvist va jaure despert estudiant la seva silueta en la foscor. Tenia l'edred� retirat fins a la cintura i ell contemplava com els seus pits pujaven i baixaven regularment. Estava relaxat, i el nus de neguit que li tenallava l'est�mac s'havia calmat. Ella li produ�a aquest efecte. Sempre havia estat aix�. I sabia que ell li produ�a aquest mateix efecte.
Vint anys, va pensar. Tot aquest temps, feia. Per ell, podien continuar dormint junts dues d�cades m�s. Com a m�nim. Mai no havien provat d'amagar la seva relaci�, encara que pogu�s provocar situacions desagradables en el tracte amb altres persones.
S'havien conegut en una festa quan tots dos cursaven el segon any a la facultat de periodisme. Abans d'acomiadar-se s'havien donat els n�meros de tel�fon. Tots dos sabien que acabarien al llit, i ho van fer en menys d'una setmana sense dir-ho a les respectives parelles.
En Blomkvist estava segur que el seu no era un d'aquells amors passats de moda que duen a una llar compartida, una hipoteca compartida, arbres de Nadal i fills. Durant els anys vuitanta, quan no estaven compromesos amb altres relacions, havien parlat d'anar-se'n a viure plegats. Ell volia, per� l'Erika sempre es feia enrere a l'�ltim moment. No sortiria b�; deia que si tamb� s'enamoraven posarien en perill el que tenien. En Blomkvist s'havia preguntat sovint si amb alguna altra dona era possible estar tan dominat pel desig. El fet era que els anava b� junts, connectaven d'una manera tan addictiva com l'hero�na.
De vegades estaven junts tan sovint que semblaven una parella de deb�; d'altres, passaven setmanes i mesos sense veure's. Per�, igual que els alcoh�lics es veuen arrossegats cap a la botiga de licors de la cantonada despr�s d'un temps sense beure, ells sempre tornaven l'un amb l'altre.
A la llarga no podia funcionar, per for�a. Aquesta mena de relacions no podien fer altra cosa que causar dolor. Tots dos havien deixat enrere promeses trencades i amants infeli�os; precisament, el matrimoni d'en Mikael se n'havia anat a fer punyetes perqu� ell no podia allunyar-se de l'Erika Berger. Ell no havia mentit mai a la seva dona, la M�nica, sobre els seus sentiments cap a l'Erika, per� la pobra havia cregut que tot s'acabaria quan es casessin, i m�s encara quan van tenir la seva filla. I l'Erika, pr�cticament a la mateixa �poca, s'havia casat amb en Greger Beckman. En Blomkvist tamb� havia cregut que tot acabaria aqu�, i durant els primers anys de matrimoni ell i la Berger nom�s s'havien vist a la feina. Aleshores van engegar Millennium i en q�esti� de poques setmanes totes les bones intencions es van esfumar, i un vespre, cap al tard, van tenir una sessi� de sexe salvatge sobre la taula. Va comen�ar un per�ode dif�cil: en Blomkvist volia viure amb la fam�lia i veure cr�ixer la seva filla, per� alhora es veia arrossegat sense remei cap a la Berger. Tal com sospitava la Salander, havien estat les seves infidelitats constants el que havia fet que la seva dona l'abandon�s.
I per estrany que sembl�s, en Beckman acceptava la seva relaci�. L'Erika sempre havia estat clara pel que feia als seus sentiments cap a en Mikael, i ho havia explicat al seu marit tan bon punt havien comen�at a fer l'amor novament. Potser calia l'esperit d'un artista per saber portar aquesta situaci�; alg� tan abstret en la seva creativitat o, possiblement, tan abstret en si mateix, que no s'empreny�s quan la seva dona dormia amb un altre home. Ella fins i tot dividia les vacances per poder passar dues setmanes amb el seu amant a la caseta d'estiu de Sandhamn. En Blomkvist no tenia en gaire bon concepte en Beckman, i mai no havia ent�s l'amor que li professava la Berger. Per� s'alegrava que accept�s que ella podia estimar dos homes alhora.
En Blomkvist no podia dormir, i a les quatre va sortir del llit. Va anar a la cuina i va llegir la sent�ncia del tribunal una vegada m�s des del principi fins al final. Amb el document a la m�, el va envair la sensaci� que la reuni� a Arholma gaireb� havia estat cosa del dest�. Mai no sabria del cert si en Lindberg li havia explicat els detalls de l'estafa d'en Wennerstr�m simplement per passar una bona estona entre brindis en la intimitat de la cabina del seu vaixell, o si realment havia volgut que la hist�ria es fes p�blica.
Ell es decantava per la primera possibilitat. Per� potser en Lindberg, per raons personals o professionals, havia volgut perjudicar en Wennerstr�m i havia aprofitat l'oportunitat de tenir a bord un periodista disposat a escoltar. En Lindberg havia aconseguit mantenir-se prou sobri per insistir a en Blomkvist que el tract�s com una font an�nima. A partir d'aquell moment en Lindberg podia dir el que li don�s la gana, perqu� el seu amic mai no podria revelar la seva font.
Si la trobada d'Arholma havia estat una ensarronada, en Lindberg no podia haver planificat millor el seu paper. Per� la trobada s'havia produ�t per casualitat.
En Lindberg no tenia ni idea de fins a quin punt menyspreava el seu antic amic la gent com en Wennerstr�m. Despr�s de molts anys d'experi�ncia, en Blomkvist estava conven�ut que no hi havia ni un sol director de banc o director executiu fam�s que no fos tamb� un cabron�s.
En Blomkvist mai no havia sentit parlar de la Lisbeth Salander i ignorava feli�ment l'informe que la noia havia lliurat aquell mateix dia, per� si l'hagu�s sentit, s'hi hauria mostrat d'acord quan la noia havia dit que la seva aversi� als taurons financers no era cap mostra de radicalisme esquerran�s. A en Mikael no li interessava la pol�tica, i era d'all� m�s esc�ptic amb tota mena d'�ismes� pol�tics. Nom�s havia votat en una ocasi� a les eleccions al Parlament (el 1982) i aleshores s'havia decantat, ple de dubtes, pels socialdem�crates; no concebia res pitjor que tres anys m�s amb G�sta Bohman fent de ministre d'Economia i Thorbj�rn Fallin (o possiblement Ola Ullsten) com a primer ministre. Aix� doncs, havia votat Olof Palme i s'havia trobat amb l'assassinat del primer ministre, a m�s de l'esc�ndol Bofors per la venda d'armes i dels tripijocs s�rdids d'Ebbe Carlisme.
El desdeny d'en Blomkvist pels periodistes especialitzats en economia es basava, segons el seu parer, en una cosa tan simple com la moralitat. L'equaci� era molt senzilla. Un director de banc que desvia uns quants centenars de milions per especular temer�riament no hauria de mantenir el seu c�rrec. Un conseller delegat que juga a les empreses fantasma hauria d'anar a la pres�. A un propietari que obliga els joves a pagar un lloguer desorbitat i de sotam� per un estudi d'un sol ambient amb lavabo compartit, l'haurien de penjar com un pernil.
La feina del periodista especialitzat en economia era investigar els taurons que provocaven crisis d'interessos per especular amb els estalvis dels petits inversors, examinar els consells de direcci� de les empreses amb el mateix zel despietat amb qu� els periodistes especialitzats en temes pol�tics vigilaven la m�s petita pixada fora de test dels ministres i diputats del Parlament. Mai no entendria per qu� tants influents periodistes de temes d'economia tractaven les mediocres joves promeses de l'economia com si fossin estrelles del rock.
Aquesta actitud obstinada li havia portat enfrontaments amb els companys de professi�. En Borg, per exemple, seria enemic seu tota la vida. El paper cr�tic amb la societat d'en Blomkvist l'havia convertit en un pol�mic convidat als sof�s de la televisi�; cada cop que enxampaven un director general amb un contracte blindat valorat en milers de milions de corones sempre el convidaven a ell perqu� fes els comentaris pertinents.
Li va ser f�cil imaginar-se que aquell vespre s'havien obert ampolles de xampany en algunes redaccions de diaris.
L'Erika pensava el mateix que ell pel que feia al paper del periodista. Ja quan eren a la facultat de periodisme s'havien entretingut imaginant una revista que compl�s aquest perfil.
En Mikael no s'hauria pogut imaginar tenir cap superior millor que l'Erika. Era una organitzadora perfecta i sabia tractar els seus subordinats amb calidesa i confian�a, per� alhora no li feia por enfrontar-s'hi i quan calia podia mostrar-se intractable. Per damunt de tot, tenia molta sang freda quan es tractava de prendre decisions sobre els continguts del pr�xim n�mero que sortiria al carrer. Ella i en Mikael sovint tenien punts de vista contraposats i arribaven a discutir acaloradament, per� entre ells tamb� hi havia una confian�a incondicional i, plegats, formaven un equip imbatible. Ell s'encarregava de la feina de camp seguint la pista de la hist�ria, i ella l'empaquetava i la venia.
Compartien la creaci� de Millennium a parts iguals, per� la revista mai no s'hauria fet realitat sense el talent de l'Erika a l'hora de trobar finan�ament. Es tractava de la meravellosa uni� del t�pic noi de classe obrera i la t�pica noia de classe alta. L'Erika venia d'una fam�lia de molts cal�s. Havia posat els diners per arrencar la publicaci� i havia parlat amb el seu pare i alguns coneguts perqu� invertissin sumes considerables en el projecte.
En Mikael sovint s'havia preguntat per qu� l'Erika havia apostat per Millennium. Cert, n'era copropiet�ria (la s�cia majorit�ria, ben mirat) i la redactora en cap de la seva revista, cosa que li donava un prestigi i una llibertat de publicaci� que dif�cilment hauria tingut en qualsevol altra feina. A difer�ncia d'en Mikael, en acabar la facultat de periodisme ella havia orientat la seva carrera cap a la televisi�. Era descarada, tenia molta pres�ncia davant les c�meres i sabia imposar-se a la compet�ncia, sense comptar que tamb� tenia bons contactes a l'administraci�. Si hagu�s continuat, sens dubte hauria obtingut algun c�rrec important en un canal de televisi�, amb un sou for�a m�s alt del que guanyava ara.
La Berger tamb� havia conven�ut en Christer Malm perqu� invert�s a la revista. Era una celebritat del m�n gai al qual li agradava exhibir-se i que de vegades apareixia amb el seu n�vio a la premsa rosa. Es va comen�ar a convertir en centre d'atenci� quan va anar a viure amb l'Arnold Magnusson, un actor format a la Reial Companyia de Teatre que va saltar a la fama quan va fer de si mateix en un serial televisiu. En Christer i l'Arn s'havien convertit en un fenomen medi�tic.
Amb trenta-sis anys, en Malm era un fot�graf professional i dissenyador d'�xit que donava a Millennium un look modern. Dirigia la seva empresa des d'un despatx a la mateixa planta que la redacci� de Millennium i en feia el disseny gr�fic una setmana al mes.
El personal de Millennium consistia en dos empleats que hi treballaven a jornada sencera, un aprenent amb dedicaci� exclusiva i tres collaboradors que hi treballaven a hores. No era una publicaci� que don�s gaires diners, per� cobria les despeses, i la tirada i els ingressos per publicitat havien anat creixent de mica en mica per� sense parar. S'havia guanyat la fama de revista sense complexos i que buscava la veritat.
Molt probablement, ara la situaci� canviaria. En Blomkvist va repassar el comunicat de premsa que havien preparat ell i la Berger, que r�pidament s'havia convertit en un despatx de l'ag�ncia TT i que ja estava penjat a la web d'Aftonbladet.
�Em sembla horror�s �va dir la Berger quan van enviar el comunicat de premsa per correu electr�nic�. La majoria de la gent es pensar� que ets un ximple i que jo s�c una mala puta que ha aprofitat l'oportunitat per fer-te fora.
�Almenys els nostres amics tindran una altra cosa de qu� riure's. �En Blomkvist provava de treure-hi import�ncia, per� a ella no li feia gens ni mica de gr�cia.
�No tinc cap pla B, per� em sembla que cometem un error �va insistir ella.
�Es l'�nica sortida. Si la revista s'ensorr�s, tots aquests anys de feina haurien estat debades. Ja hem rebut un bon clatellot amb els ingressos per publicitat. Per cert, com ha anat amb la companyia d'inform�tica?
Ella va deixar anar un sospir.
�Aquest mat� m'han dit que no volen anunciar-se en el pr�xim n�mero.
�En Wennerstr�m t� invertida una bona picossada en aquesta companyia. No �s cap casualitat.
�Podem atreure nous clients. En Wennerstr�m pot ser un peix gros, per� Su�cia no �s seva i, a m�s, nosaltres tamb� tenim contactes.
En Blomkvist la va envoltar amb el bra� i se la va acostar.
�Algun dia collarem tan fort en Wennerstr�m que a Wall Street hi haur� un daltabaix. Per� ara com ara, Millennium ha de sortir d'aquest camp de mines.
�Tot aix� ja ho s�, per� no m'agrada quedar com una malparida, i si donem a entendre que hi ha alguna mena de divisi� entre tu i jo et trobar�s en un mal pas.
�Ricky mentre tu i jo confiem l'un en l'altre, tindrem una oportunitat. Hem d'anar amb peus de plom, i ara mateix �s hora de replegar-se.
A contracor, ella va admetre que el que deia tenia l�gica, una l�gica depriment.
L'Erika es va quedar tot el cap de setmana. Nom�s van sortir del llit per anar al lavabo o per fer-se alguna cosa de menjar, encara que no sols van fer l'amor. Es van quedar ajaguts l'un contra l'altre durant hores, parlant del futur, sospesant les possibilitats i les probabilitats. Quan dilluns al mat� va fer-se de dia, era la vig�lia de la nit de Nadal i ella li va fer un pet� de comiat (fins a la propera) i va agafar el cotxe per tornar a casa.
En Mikael va passar el dilluns rentant plats i fent neteja al pis; en acabat, va anar fins a l'oficina tot passejant i va deixar neta la taula. No tenia cap intenci� de trencar els lligams amb la revista, per� finalment havia conven�ut l'Erika que s'havia de separar de Millennium durant algun temps. Treballaria des de casa.
L'oficina estava tancada per les vacances de Nadal i tots els seus companys havien marxat. Estava triant els documents de les safates i omplint unes capses de cartr� amb llibres per emportar-se-les quan va sonar el tel�fon.
�Volia parlar amb en Mikael Blomkvist �va dir una veu esperan�ada per� desconeguda. �S�c jo mateix.
�Disculpi'm per molestar-lo d'aquesta manera, sense avisar, perqu� m'entengui. Em dic Dirch Frode. �En Blomkvist va anotar el nom i l'hora�. S�c advocat i represento un client a qui li agradaria molt parlar amb vost�.
�Molt b�. Si us plau, digui-li al seu client que em truqui.
�Vull dir que el vol con�ixer en persona.
�D'acord, concertem una cita i envi�'l aqu�, a l'oficina. Per� val m�s que s'afanyi; ara mateix estic deixant neta la taula.
�Al meu client li agradaria veure'l a Hedestad� nom�s �s a tres hores de tren.
En Blomkvist va apartar una safata plena de papers. Els mitjans tenien l'habilitat d'atreure gent d'all� m�s boja amb les idees m�s eixelebrades. Totes les redaccions del m�n rebien informes d'uf�legs, graf�legs, dentistes, paranoics� tota mena de te�rics de la conspiraci�.
Una vegada, en Blomkvist havia assistit a una confer�ncia de l'escriptor Karl �lvar Nilsson a la sala de l'ABF, l'aniversari de l'assassinat del primer ministre Olof Palme. La pon�ncia era seriosa i entre el p�blic hi havia Lennart Bodstr�m i altres amics de Palme. Per� tamb� hi havien anat un nombre sorprenent d'investigadors aficionats. Un era una dona d'uns quaranta anys que durant el torn de preguntes i respostes havia agafat el micr�fon i havia abaixat la veu fins a un xiuxiueig pr�cticament inintelligible. Per si sol, aix� ja va augurar un desenvolupament interessant dels esdeveniments, i ning� es va sorprendre quan la dona va comen�ar anunciant: �S� qui va assassinar Olof Palme.� Des de la tarima es va suggerir amb una mica d'ironia que, si la dona tenia aquesta informaci�, seria molt �til que la comuniqu�s de seguida a les persones encarregades de la investigaci�. Ella va replicar immediatament amb un xiuxiueig que amb prou feines es va poder sentir: �No puc. Es massa perill�s!�
En Blomkvist es preguntava si aquest tal Frode era un altre illuminat que podia revelar-li on era l'hospital psiqui�tric secret on la S�po, la Policia Nacional de Seguretat, feia experiments de control mental.
�No faig visites a domicili �va contestar.
�Espero que el pugui conv�ncer perqu� faci una excepci�. El meu client t� m�s de vuitanta anys i li resultaria molt esgotador baixar a Estocolm. Si hi insisteix, no tinc cap dubte que ho podr�em arranjar d'alguna manera, per�, si vol que li digui la veritat, seria preferible que tingu�s la bondat�
�Qui �s el seu client?
�Una persona amb un nom que m'imagino que ha sentit esmentar a la seva feina. En Henrik Vanger.
Sorpr�s, en Blomkvist va reclinar l'esquena contra la butaca. En Henrik Vanger� i tant que n'havia sentit parlar. Un industrial, antic cap del grup Vanger, molt conegut anys enrere en el sector de les serradores, les mines, l'acer, la metall�rgia, el t�xtil. A la seva �poca en Vanger havia estat un peix gros de deb�, amb fama d'honrat patriarca tallat a l'antiga que no s'acoquinava quan esclatava una tempesta. Una pedra angular de la ind�stria sueca, un pes pesant de la vella escola, juntament amb Matts Carlgren, de MoDo, i Hans Werth�n, de l'Electrolux de tota la vida. La columna vertebral de la ind�stria de l'Estat del benestar, etc�tera, etc�tera.
Tot i aix�, el grup Vanger, encara propietat de la fam�lia, havia viscut alguns trasbalsos en els darrers vint-i-cinc anys a causa de reestructuracions, crisis a la borsa, crisis d'interessos, compet�ncia asi�tica, davallades en les exportacions i altres disgustos que, en conjunt, havien relegat el cognom Vanger a la cua dels principals motors de la ind�stria. Actualment dirigia el grup en Martin Vanger, un nom que en Blomkvist associava amb un home rabassut i d'abundants cabells que de tant en tant apareixia a la televisi�. No en sabia gaire cosa. En Henrik Vanger feia vint anys que era fora d'�rbita.
�Per qu� em vol veure, en Henrik Vanger?
�Fa molts anys que s�c l'advocat de Herr Vanger, per� ser� ell qui li explicar� qu� vol. El que s� que li puc dir �s que a Herr Vanger li agradaria parlar amb vost� d'una possible feina.
�Una feina? No tinc ni la m�s petita intenci� de treballar per al grup Vanger. Es un auxiliar de premsa el que necessita?
�No ben b�. No s� com explicar-l'hi, si no �s dient que Herr Vanger desitja de tot cor coneixe'l i fer-li una consulta sobre un assumpte privat.
�No podria ser m�s ambigu, oi?
�N'hi demano disculpes, per� hi ha cap manera de convence'l perqu� faci una visita a Hedestad? Li pagarem totes les despeses i uns honoraris raonables, per descomptat.
�La seva trucada arriba en un mal moment. He d'enllestir moltes coses i� m'imagino que ha vist els titulars dels darrers dies.
�L'afer Wennerstr�m? �En Frode va deixar escapar una rialleta�. S�, t� la seva gr�cia. Per� si vol que li sigui franc, va ser tot l'enrenou del proc�s el que va fer que Herr Vanger es fix�s en vost�.
�Ah, s�? I quan voldria que l'an�s a veure? �va voler saber en Blomkvist.
�Al m�s aviat possible. Dem� �s la nit de Nadal i m'imagino que deu voler tenir-la lliure. Qu� me'n diu del 26 de desembre? O un dels dies seg�ents?
��s urgent de deb�, doncs. Em sap greu, per� si no em d�na una pista acceptable sobre la finalitat de la meva visita, jo� b�
�Li asseguro que aquesta invitaci� �s completament seriosa. Vol oferir-li un enc�rrec perqu� hi treballi de manera independent. Jo nom�s s�c el missatger. De qu� es tracta, nom�s ell l'hi pot explicar.
�Es una de les trucades m�s estranyes que he rebut en molt de temps. Deixi'm que m'ho rumi�. Com em puc posar en contacte amb vost�?
En Blomkvist seia contemplant el desori de la seva taula. No es podia imaginar quina mena de feina li volia oferir en Vanger, per� l'advocat havia aconseguit despertar-li la curiositat.
Va buscar a Google el grup Vanger. Potser actualment no rutllava gaire per� semblava apar�ixer als mitjans pr�cticament cada dia. Va guardar una dotzena d'articles sobre el grup i tot seguit va buscar en Frode, i en Henrik i en Martin Vanger.
En Martin Vanger apareixia for�a com a director general del grup Vanger. En Frode s'ajustava a un perfil m�s discret; era membre de la junta directiva del club de golf de Hedestad i soci del Rotary Club. En Henrik Vanger tan sols apareixia, amb una sola excepci�, en textos relacionats amb l'historial de la corporaci�. El Hedestads-Kuriren havia publicat un article d'homenatge a l'antic magnat en ocasi� del seu vuitant� aniversari, feia un parell d'anys, que inclo�a una breu biografia. Amb tot el que va trobar va preparar un dossier d'unes cinquanta p�gines, m�s o menys. Llavors, finalment, va buidar la taula, va tancar les capses de cartr� i, sense tenir la m�s petita idea de si tornaria al despatx, va marxar a casa.
La Salander va passar la nit de Nadal a la resid�ncia Appelviken d'Upplands-Vasby. Havia comprat regals: un flasc� de perfum de Dior i un past�s de fruites angl�s dels magatzems Ahl�ns. Va beure caf� mentre mirava com la dona de 46 anys provava de deslligar, amb dits graponers, el nus de la cinta que guarnia el paquet. Els ulls de la Salander revelaven tendresa, per� que aquesta dona estranya fos la seva mare mai no deixava de sorprendre-la. No creia que s'assemblessin gens, ni en l'aspecte ni en el car�cter.
La mare va deixar-ho c�rrer i va contemplar el paquet amb aire de desconsol. No era un dels seus millors dies. La Salander va atansar-li les tisores, que eren damunt la taula, perfectament visibles, i la mare, de sobte, va semblar espavilar-se.
�Deus pensar que s�c una beneita. �No, mare. No ets cap beneita. Per� la vida �s injusta. �Has vist la teva germana? �No, des de fa molt de temps. �No ve mai a veure'm. �Ja ho s�, mare. A mi tampoc. �Treballes? �S�. Em va prou b�. �On vius? Ni tan sols s� on vius. �Visc al teu antic pis de Lundagatan. Ja fa uns quants anys. He pogut posar al dia els pagaments del lloguer. �A l'estiu potser podr� venir a veure't. �Es clar. A l'estiu.
La mare, per fi, va poder obrir el regal de Nadal i va ensumar la frag�ncia, encantada. �Gr�cies, Camilla �va dir. �Lisbeth. S�c la Lisbeth.
La mare va semblar torbada. La Salander li va proposar que anessin a la sala de la tele.
En Blomkvist va passar l'hora de l'especial de Nadal de Disney amb la seva filla Pernilla a casa de la M�nica, la seva exdona, i el seu nou marit a Sollentuna. Despr�s de discutir-ho amb la seva mare, havien acordat regalar a la Pernilla un iPod i un reproductor mp3 que amb prou feines era m�s gran que una capsa de llumins i que podia emmagatzemar una collecci� enorme de CD.
Pare i filla havien passat l'estona junts a l'habitaci� de la noia, al pis de dalt. Els pares s'havien divorciat quan la Pernilla tenia cinc anys i des que en tenia set vivia amb el seu nou pare. La Pernilla anava a veure en Blomkvist una vegada al mes i passaven plegats una setmana de vacances a la caseta de Sanghamn. Quan estaven junts, normalment tot anava b�, per� massa sovint en Blomkvist havia deixat que fos ella mateixa qui decid�s si el volia veure, i encara m�s despr�s que la seva mare es torn�s a casar. Durant un parell d'anys, al principi de l'adolesc�ncia, gaireb� havien deixat d'estar en contacte, i no havia estat fins als darrers dos anys que, segons semblava, la noia tornava a voler veure'l m�s sovint.
Havia seguit el judici amb la ferma convicci� que les coses eren tal com el pare deia: que era innocent, per� que no podia demostrar-ho.
Li va parlar d'un mig n�vio de l'institut que anava a una altra classe i el va sorprendre dient que s'havia fet membre d'una esgl�sia i que es considerava creient. En Blomkvist es va abstenir de fer cap comentari.
Estava convidat a quedar-se a sopar, per� la seva germana l'esperava amb la seva fam�lia a l'esnob barri d'St�ket.
Aquell mat� tamb� l'havien convidat a passar la nit de Nadal amb els Beckman a Saltsj�baden. Havia dit que no, per� que gr�cies; sens dubte la indulg�ncia d'en Beckman davant aquell triangle amor�s tenia un l�mit, i no tenia gens de ganes d'esbrinar on es trobava aquest l�mit. L'Erika havia protestat argumentant que havia estat justament el seu marit qui havia proposat de convidar-lo, i se n'havia burlat perqu� no s'atrevia a fer un trio. En Mikael se n'havia rigut (l'Erika sabia que ell era un heterosexual de cap a peus i que l'oferta no era seriosa), per� la decisi� de no passar la festa en companyia del marit de la seva amant era irrevocable.
Aix� doncs, va trucar a la porta on l'Annika Blomkvist, ara Annika Giannini, vivia amb el seu marit d'origen itali� i els seus dos fills. Amb una pila de familiars del marit, estaven a punt de tallar el pernil de Nadal. Durant el sopar va respondre preguntes sobre el judici i va rebre un munt de consells ben intencionats i for�a in�tils.
L'�nica que no tenia cap comentari a fer sobre el veredicte era la seva germana, malgrat ser l'�nica advocada entre els presents. Havia treballat de secret�ria en un tribunal de districte i d'ajudant de fiscal durant uns anys abans que ella i tres companys de feina obrissin un despatx d'advocats propi amb oficines a Kungsholmen. Es va especialitzar en assumptes de fam�lia i, sense que en Blomkvist se n'adon�s, la seva germaneta va comen�ar a apar�ixer als diaris com a representant de dones maltractades o amena�ades, i en debats a la tele com a feminista i defensora dels drets de la dona.
Mentre l'ajudava a preparar el caf�, ella li va posar una m� a l'espatlla i li va preguntar com ho portava. Ell li va dir que mai a la vida no s'havia sentit tan deprimit.
�La propera vegada contracta un advocat de deb� �li va replicar ella.
�Probablement, en aquest cas no hauria ajudat gaire. Per� ja en parlarem a fons en un altre moment, quan s'hagin calmat les coses.
Ella li va fer una abra�ada i un pet� a la galta abans de treure el past�s de Nadal i el caf�. Aleshores en Blomkvist es va disculpar i va demanar si podia fer servir el tel�fon de la cuina. Va trucar a l'advocat de Hedestad; a l'altra banda del fil tamb� se sentia xivarri de fons.
�Bon Nadal �va saludar en Frode�. Espero que s'hagi decidit.
�De fet ara mateix no tinc plans, i estic encuriosit per saber-ne m�s coses. Vindr� el dia 26, si li va b�.
�Fant�stic, fant�stic. Estic encantat amb la seva decisi�. M'haur� de disculpar, per� tinc els nens i els n�ts de visita i amb prou feines entenc el que diu. Li podria trucar dem� per acordar l'hora? On el puc trobar?
En Blomkvist es va penedir de la seva decisi� fins i tot abans de marxar cap a casa, per� ja era ara massa complicat trucar per anullar-ho tot. Per tant, el mat� del 26 de desembre va agafar el tren en direcci� nord. Tenia carnet de conduir per� no havia tingut mai la necessitat de comprar-se un cotxe.
En Frode tenia ra�, no era un viatge llarg. Despr�s d'Uppsala venien un seguit de petites poblacions industrials al llarg de la costa de Norrland. Hedestad era una de les m�s petites, a poc m�s d'una hora al nord de G�vle.
La nit de Nadal hi havia caigut una bona nevada, per� ara el cel era clar i l'ambient, g�lid. En Blomkvist va baixar a Hedestad i va adonar-se de seguida que no anava prou abrigat per a l'hivern de Norrland. En Frode sabia quin aspecte tenia i el va venir a buscar amablement a l'andana per dur-lo de dret a l'escalfor del seu Mercedes. Al centre de Hedestad s'esfor�aven per treure la neu, i en Frode va avan�ar amb molta cura pels estrets carrers. Les altes piles de neu feien un contrast pintoresc amb Estocolm. El poble semblava gaireb� d'un altre planeta, tot i que nom�s era a poc m�s de tres hores de les paradetes de Nadal de Sergels Torg, al centre d'Estocolm. Va mirar de re�ll l'advocat: un rostre angul�s, amb els cabells blancs esclarissats i eri�ats i unes ulleres gruixudes damunt d'un nas imponent.
�Es la primera vegada que ve a Hedestad? �va preguntar en Frode.
En Blomkvist va assentir amb el cap.
��s un antic poble industrial amb port. Nom�s t� 24.000 habitants, per� a la gent li agrada viure aqu�. Herr Vanger viu a Hedeby� a la banda sud.
�Vost� tamb� viu aqu�?
�Ara s�. Vaig n�ixer a Esc�nia, al sud, per� vaig comen�ar a treballar per a en Vanger just en acabar la llicenciatura, l'any 1962. Estic especialitzat en dret mercantil i, amb els anys, Herr Vanger i jo ens vam fer amics. Avui oficialment estic jubilat i Herr Vanger �s el meu �nic client. Ell tamb� est� jubilat, �s clar, i ja no li calen els meus serveis gaire sovint.
�Nom�s per enredar periodistes que han perdut tota la reputaci�.
�No se subestimi tant. No �s el primer que perd en un enfrontament contra en Hans-Erik Wennerstrom.
En Blomkvist es va tombar cap a en Frode, sense saber ben b� com prendre's aquesta resposta.
�Aquesta invitaci� t� res a veure amb en Wennerstrom? �va preguntar.
�No �va dir en Frode�. Per� Herr Vanger no �s precisament un amic �ntim d'en Wennerstrom i ha seguit el judici amb un gran inter�s. El vol con�ixer per parlar d'un assumpte completament diferent.
�Del qual vost� no em vol parlar.
�Del qual no em pertoca a mi parlar. Ho hem arranjat tot perqu� pugui passar la nit a casa de Herr Vanger. Si hi t� cap inconvenient, podem reservar-li una habitaci� al Grand Hotel del poble.
�M'agradaria agafar l'�ltim tren d'Estocolm.
Encara no havien netejat la carretera de Hedeby i en Frode va maniobrar el cotxe per resseguir les roderes que hi havia a la neu gla�ada. El nucli antic del poble consistia en unes quantes cases velles de fusta, a l'estil de les col�nies mineres que solien abundar al llarg del golf de B�tnia i, tot al seu voltant, cases m�s modernes i grans. El poble comen�ava a terra ferma i s'estenia a trav�s del pont fins a una illa de relleu accidentat, Hedeby. A la banda de terra ferma, s'erigia una petita esgl�sia de pedra blanca, i a l'altra banda del carrer un antiquat r�tol de ne� anunciava: �Caf� de la Susanne. Forn i pastisseria.� En Frode va fer avan�ar el cotxe uns cent metres i va girar a l'esquerra per entrar a un pati acabat de netejar de neu al davant d'un edifici de pedra. La casa era massa petita per considerar-la una mansi�, per� era for�a m�s gran que la resta de cases de la localitat. Eren els dominis del senyor de la contrada.
�Aquesta �s la resid�ncia dels Vanger �va dir en Frode�. En altres temps era plena de vida i animaci�, per� avui nom�s hi viuen en Henrik i una majordoma. Hi ha un munt d'habitacions per a convidats.
Van sortir del cotxe. En Frode va assenyalar al nord.
�Per tradici�, la persona que dirigeix el grup Vanger viu aqu�, per� en Martin Vanger� el nebodet d'en Henrik� volia una cosa m�s moderna, de manera que es va construir una casa en aquell pujol.
En Blomkvist va donar una ullada al voltant i es va preguntar per quins set sous havia acceptat la invitaci� d'en Frode. Va decidir fer tot el possible per tornar a Estocolm aquell mateix vespre. Una escala de pedra duia a l'entrada, per� abans d'arribar-hi la porta es va obrir. Immediatament va recon�ixer en Henrik Vanger gr�cies a les fotos que havia vist a Internet.
En aquelles fotos era m�s jove, per� semblava sorprenentment vigor�s per tractar-se d'un home de 82 anys: cos prim i fort, rostre arrugat i colrat, i cabells espessos i grisos, pentinats cap enrere. Vestia uns pantalons foscos pulcrament planxats, una camisa blanca i una jaqueta marr� gastada. Duia un bigoti estret i unes ulleres de muntura prima d'acer.
�S�c en Henrik Vanger �va dir a manera de salutaci�. Gr�cies per acceptar la invitaci�.
�Bona tarda. Ha sigut una invitaci� sorprenent.
�Entri, que aqu� s'hi est� m�s calent�. Li he preparat una habitaci�. Li agradaria arreglar-se una mica? Soparem m�s tard. Li presento l'Anna Nygren, que t� cura de mi.
En Blomkvist va donar la m� a una dona baixeta i cepada que passava dels seixanta anys. La dona li va agafar l'abric i el va penjar a un armari del rebedor. Tot seguit li va oferir un parell de sabatilles per protegir-se del terra fred.
En Mikael li va donar les gr�cies i aleshores es va tombar cap a en Henrik Vanger.
�No estic segur que em quedi a sopar. Dep�n de qu� vagi tot aquest joc.
En Vanger va intercanviar una mirada amb en Frode. Entre els dos homes hi havia una mena de complicitat que en Blomkvist no acabava d'entendre.
�Crec que aprofitar� l'avinentesa per deixar-los sols �va anunciar en Frode�. He de tornar per controlar els meus n�ts abans que ensorrin tota la casa.
Es va tombar cap a en Mikael.
�Visc a la dreta, just a l'altra banda del pont. S�n cinc minuts caminant; la tercera casa en direcci� al mar des del forn. Si em necessita, faci un truc.
En Blomkvist va buscar dins la butxaca de l'abric i va engegar un magnet�fon. Paranoic, jo? No tenia ni idea de qu� volia en Vanger, per�, despr�s dels darrers dotze mesos de ballar-la magra amb en Wennerstrom, necessitava un testimoni exacte de tots els estranys esdeveniments que es produ�en al seu voltant, i una invitaci� imprevista a Hedestad entrava dins d'aquesta categoria.
En Vanger va clavar uns copets a l'espatlla d'en Frode a manera de comiat i va tancar la porta abans de tornar a dedicar la seva atenci� a en Blomkvist.
�En aquest cas, anir� directament al gra. No es tracta de cap joc. Li demano que escolti el que li he de dir i que prengui una decisi�. Vost� �s periodista i vull encomanar-li una feina. L'Anna ha servit caf� al pis de dalt, al meu gabinet.
El gabinet era un rectangle de m�s de quaranta metres quadrats. Una paret estava totalment recoberta per una llibreria de deu metres de llarg que contenia una collecci� de llibres d'all� m�s diversa: biografies, volums d'hist�ria, manuals de negocis i de la ind�stria i dossiers de mida A4. Els llibres no guardaven cap ordre aparent, per� semblava com es consultessin sovint. La paret del davant estava ocupada per un escriptori de roure fosc. Hi havia una vasta collecci� de flors premsades en rengleres ordenades meticulosament.
Rere l'escriptori, la finestra donava al pont i a l'esgl�sia. Hi havia un sof� i una tauleta baixa on la majordoma havia deixat un termos, pastes i galetes.
En Vanger va indicar la safata amb un gest, per� en Blomkvist va fer veure que no se n'adonava i va aprofitar per fer un tomb per la cambra, estudiant en primer lloc la llibreria i a continuaci� la paret de les flors emmarcades. L'escriptori estava ordenat, llevat d'un feix de papers apilats. A l'extrem de la taula hi havia un marc de plata amb una fotografia d'una noia morena i bonica, per� amb una mirada maliciosa, �una jove senyoreta a punt de tornar-se perillosa�, va pensar. Semblava un retrat de primera comuni� que s'havia esgrogue�t amb el pas dels anys.
�La recordes, Mikael? �va preguntar en Vanger.
�Que si la recordo?
�S�, la vas con�ixer. I, de fet, ja has estat en aquesta habitaci� abans.
En Blomkvist es va tombar i va fer que no amb el cap.
�No, com te'n podries recordar? Vaig con�ixer el teu pare. Vaig contractar en Kurt als anys cinquanta i seixanta, primer com a installador de maquin�ria i despr�s per fer-ne el manteniment. Era un home de gran talent. Vaig provar de convence'l perqu� continu�s estudiant i es fes enginyer. Tu vas passar tot l'estiu del 1963 aqu�, quan vam posar maquin�ria nova a la f�brica de paper de Hedestad. Va ser un problema trobar allotjament per a la teva fam�lia, de manera que ho vam solucionar installant-vos a la casa de fusta de l'altra banda de la carretera. La pots veure des de la finestra.
En Vanger es va acostar a l'escriptori i va agafar el retrat.
�Aquesta �s la Harriet Vanger, la n�ta del meu germ� Richard. Aquell estiu et va cridar sovint. Tu tenies dos anys, de cam� cap als tres. Potser ja en tenies tres aleshores� no me'n recordo. Ella en tenia dotze.
�M'haur� de disculpar, per� no recordo res del que m'explica� del que m'expliques, si em permets la familiaritat. �Ni tan sols podia estar segur que en Vanger li estigu�s dient la veritat.
�I tant. Per� jo s� que et recordo. Voltaves per tots els racons de la casa amb la Harriet al teu darrere. Et sentia xisclar cada cop que queies a terra. Recordo que una vegada et vaig regalar una joguina, un tractor de llaut� de color groc amb el qual jo mateix havia jugat de petit. Et va deixar embadalit. Em sembla que era pel color.
En Blomkvist va sentir una esgarrifan�a. El tractor groc s� que el recordava. De m�s gran havia adornat un prestatge de la seva habitaci�.
�Te'n recordes? Recordes aquella joguina?
�S�. I potser et far� gr�cia saber que el tractor encara existeix i est� d'una pe�a, al museu de les joguines d'Estocolm. El vaig donar fa deu anys, quan buscaven joguines antigues originals.
�De deb�? �En Vanger va deixar anar una rialleta, encantat�. Permet-me que t'ensenyi�
El vell va acostar-se a la llibreria i va agafar un �lbum fotogr�fic d'una de les lleixes m�s baixes. En Blomkvist es va adonar que a l'home li costava ajupir-se i que per redre�ar-se s'havia de recolzar al moble. En Vanger va indicar-li que s'acomod�s al canap� mentre ell fullejava l'�lbum. Sabia el que buscava, i quan ho va trobar va deixar l'�lbum a la tauleta del caf�. Era una instant�nia en blanc i negre en qu� es veia l'ombra del fot�graf a la cantonada inferior esquerra. En primer terme, un nen ros amb pantalons curts mirava a la c�mera amb una expressi� una mica inquieta.
�Ets tu. Els teus pares estan asseguts al banc del jard� del fons. La Harriet queda tapada en part per la teva mare, i el nen que hi ha a l'esquerra del teu pare �s el germ� de la Harriet, en Martin, que actualment dirigeix el grup Vanger.
La mare d'en Blomkvist estava clarament embarassada; la seva germana ja arribava, doncs. Va contemplar la fotografia amb una barreja de sentiments, mentre en Vanger servia caf� i li oferia un plat amb pastes.
�El teu pare �s mort, ja ho s�. Encara viu, la teva mare?
�Va morir ara fa tres anys �va contestar en Blomkvist.
�Era una dona molt maca. Me'n recordo molt b�.
�Per� estic segur que no m'has demanat que vingu�s per xerrar sobre els meus pares i d'aquells bons temps.
�Tens ra�. He estat rumiant durant molts dies el que volia dir-te, per� ara que ets aqu� no s� ben b� per on comen�ar. M'imagino que has fet una mica de recerca; per tant, deus saber que en altres temps vaig tenir una certa influ�ncia en la ind�stria sueca i el seu mercat de treball. Avui dia s�c un pobre vell que probablement es morir� aviat, i la mort potser �s un excellent punt de partida per a la nostra conversa.
En Blomkvist va tastar el caf� (bullit en un cass� al veritable estil de Norrland) i es va preguntar on duria tot aix�.
�Em fan mal els malucs i les llargues caminades s�n cosa del passat. Algun dia ja descobrir�s que la for�a acaba desapareixent, per� no s�c cap malalt ni estic senil. La mort no m'obsessiona, per� estic en una edat en qu� he d'acceptar que se m'acaba el temps. Un vol fer balan� i ocupar-se dels assumptes pendents. Entens el que vull dir?
En Blomkvist va assentir amb el cap. En Vanger parlava amb veu serena i en Blomkvist ja havia decidit que el vell no estava senil ni es comportava de manera irracional.
�Sento molt�ssima curiositat per saber per qu� s�c aqu� �va repetir.
�Perqu� et vull demanar ajuda per ocupar-me dels assumptes pendents.
�I per qu� jo? Vull dir� qu� et fa pensar que et podr� ajudar?
�Perqu� mentre pensava a contractar alg� el teu nom va sortir a les not�cies. Sabia qui eres, per descomptat. I potser perqu� vas seure a la meva falda quan nom�s eres un marrec. No m'interpretis malament. �Va descartar el pensament amb un gest�. No espero que m'ajudis per raons sentimentals. Simplement et vull explicar per qu� vaig tenir l'impuls de posar-me en contacte amb tu concretament.
En Mikael va riure en to amist�s.
�Home, d'aix� de la falda jo no me'n recordo. Per� com sabies que era jo? Aix� va ser al principi dels anys seixanta.
�Perd�, no m'has ent�s b�. La teva fam�lia va anar a viure a Estocolm quan el teu pare va aconseguir una feina com a encarregat del taller mec�nic Zarinder. Vaig ser jo qui l'hi va aconseguir. Sabia que era un bon treballador. I durant molts anys el vaig veure quan feia negocis amb Zarinder. No �rem amics �ntims, per� la f�iem petar de tant en tant. L'�ltima vegada que el vaig veure va ser l'any de la seva mort, i em va dir que t'havien acceptat a la facultat de periodisme. N'estava molt orgull�s. Despr�s et vas fer fam�s amb aquella hist�ria dels atracadors de bancs� Kalle Blomkvist i tot plegat. He seguit la teva carrera i he llegit molts dels teus articles al llarg dels anys. El cas �s que s�c lector assidu de Millennium.
�D'acord, ho entenc, per� qu� �s exactament el que vols de mi?
En Vanger es va mirar les mans, va fer un glop de caf�, com si necessit�s una pausa abans de comen�ar, i per fi va abordar l'assumpte.
�Abans de comen�ar, Mikael, m'agradaria arribar a un acord amb tu. Vull que facis dues coses per mi. Una �s un pretext i l'altra �s el meu veritable objectiu.
�Quina mena d'acord?
�T'explicar� una hist�ria en dues parts. La primera �s sobre la fam�lia Vanger. Aquest �s el pretext. Es tracta d'una hist�ria llarga i fosca, i provar� d'ajustar-me a la veritat sense palliatius. La segona part de la hist�ria t� a veure amb el meu veritable objectiu. Crec que en algun moment trobar�s que el meu relat �s� una bogeria. El que vull �s que m'escoltis fins al final, el que vull que facis i tamb� el que t'ofereixo, abans de decidir si acceptes la feina o no.
En Blomkvist va sospirar. Era evident que en Vanger no el deixaria marxar a temps per agafar el tren del vespre. Estava segur que si trucava a en Frode perqu� el port�s a l'estaci�, li diria que el cotxe no s'engegava a causa del fred.
El vell devia haver rumiat molt com pescar-lo. En Blomkvist tenia la impressi� que fins a l'�ltim detall des que havia arribat estava preparat: per comen�ar, la sorpresa que de petit havia conegut el seu amfitri�, la foto dels pares a l'�lbum i l'�mfasi en el fet que el pare i en Vanger haguessin estat amics, juntament amb l'afalac que el vell sab�s que era en Mikael Blomkvist i que hagu�s seguit la seva carrera a dist�ncia al llarg de tots aquells anys� sens dubte, en conjunt hi havia un rerefons de veritat, per� tamb� es tractava de psicologia for�a elemental. En Vanger era un manipulador experimentat; si no, com s'hauria pogut convertir en un dels principals magnats de Su�cia?
En Blomkvist va arribar a la conclusi� que en Vanger volia que fes una cosa que no li vindria gens de gust de fer. Nom�s havia d'arrencar-li de qu� es tractava i aleshores dir-li que no, gr�cies. I potser estaria a temps d'agafar el tren del vespre.
�Perd�, Herr Vanger �va dir�. Ja fa vint minuts que s�c aqu�. Et donar� trenta minuts exactes perqu� em diguis qu� vols. Aleshores demanar� un taxi i tornar� a casa.
Per un instant, la m�scara de patriarca afable es va esvair, i en Blomkvist es va poder imaginar el magnat despietat de l'�poca en qu� tenia un gran poder i havia afrontat m�s d'un contratemps. La boca se li va tor�ar amb un somriure sever.
�Ho entenc.
�No cal que vagis amb embuts. Digue'm el que vols que faci perqu� pugui decidir si vull fer-ho o no.
�Es a dir, que si no et puc conv�ncer en mitja hora, tampoc no en ser� capa� ni amb un mes sencer� aix� �s el que penses.
�M�s o menys.
�Per� la meva hist�ria �s llarga i complicada. �Escur�a-la i simplifica-la. Aix� �s el que fem els periodistes. Vint-i-nou minuts. En Vanger va al�ar la m�.
�Prou. Ja t'he ent�s. Per� no exagerem, si us plau. Necessito alg� que s�piga investigar i pensar amb criteri, per� que tamb� sigui �ntegre. Em penso que tu ho tens tot, i no �s cap compliment. Un bon periodista hauria de tenir aquestes qualitats; a m�s, vaig llegir aquell llibre teu, Els cavallers templers, amb un gran inter�s. �s cert que et vaig triar perqu� coneixia el teu pare i perqu� s� qui ets. Si ho he ent�s correctament, has deixat la teva revista com a conseq��ncia de l'afer Wennerstr�m. I aix� significa que de moment no tens feina i que, probablement, vas curt de cal�s.
�I aix� et permet aprofitar-te de la meva situaci�, no �s aix�?
�Potser. Per�, Mikael, jo no et mentiria mai. S�c massa vell per a aquesta mena de coses. Si no t'agrada el que dic, pots enviar-me a pastar fang. Llavors haur� de trobar alg� altre que treballi per a mi.
�D'acord, digue'm qu� comporta aquesta feina.
�Qu� saps de la fam�lia Vanger?
En Blomkvist va fer un gest vague amb les mans.
�Home, nom�s el que he aconseguit llegir a la xarxa des que en Frode em va trucar dilluns. A la teva �poca, el grup Vanger era una de les corporacions industrials m�s importants de Su�cia; avui est� en una certa davallada. La dirigeix en Martin Vanger. Entesos, en s� poca cosa m�s, per� on vols anar a parar?
�En Martin �s� �s un bon home per�, en el fons, nom�s sap navegar amb vents favorables. No �s el director general adient per a una companyia en crisi. Vol modernitzar-se i especialitzar-se� bona pensada� per� no sap dur a terme les seves idees, i encara menys finan�ar-les. Fa vint-i-cinc anys, el grup Vanger era un seri�s competidor de l'imperi Wallenberg. Ten�em 40.000 empleats a Su�cia. Actualment, molts d'aquests llocs de feina s�n a Corea o al Brasil. Hem redu�t la plantilla a prop de 10.000 empleats, i en un o dos anys, si en Martin no rep una bona empenta, en tindrem 5.000, sobretot en petites ind�stries manufactureres, i el grup Vanger haur� passat a la hist�ria.
En Blomkvist va assentir amb el cap. A grans trets, havia arribat a aquesta conclusi� per mitj� dels articles que s'havia descarregat de la xarxa.
�El grup Vanger encara es troba entre les poques empreses familiars del pa�s. Trenta membres de la fam�lia en s�n accionistes minoritaris. La for�a del grup sempre ha sigut aquesta, per� tamb� �s la nostra feblesa m�s gran. �En Vanger va fer una pausa i aleshores va dir en un to m�s peremptori�: Mikael, quan acabem em pots fer preguntes, per� vull que creguis en la meva paraula quan et dic que no suporto la major part dels membres de la meva fam�lia. En general s�n una colla de lladres, uns avariciosos, uns pinxos i uns incompetents. Vaig dirigir la companyia durant tren-ta-cinc anys� pr�cticament sempre enmig de continues renyines amb els altres membres de la fam�lia S�n els meus pitjors enemics, molt pitjors que les empreses de la compet�ncia o que el govern.
�He dit que et volia contractar perqu� fessis dues coses. En primer lloc, vull que escriguis una hist�ria o una biografia de la fam�lia Vanger. Per simplificar-ho, podem anomenar-la la meva autobiografia. Posar� tots els meus diaris i arxius a la teva disposici�. Tindr�s acc�s als meus pensaments m�s �ntims i podr�s publicar tots els draps bruts que trobis. Em penso que aquesta hist�ria convertir� la lectura de les trag�dies de Shakespeare en un agradable entreteniment apte per a tots els p�blics.
�Per qu�?
�Per qu� vull publicar una hist�ria escandalosa sobre la fam�lia Vanger? O per qu� et demano que l'escriguis? �Totes dues coses, diria.
�Si vols que et sigui franc, tant me fa si el llibre es publica algun dia. Per� estic conven�ut que la hist�ria s'hauria d'escriure, encara que nom�s n'existeixi un exemplar que lliurar�s directament a la Biblioteca Reial. Vull que quan jo em mori aquesta hist�ria sigui un llegat per a la posteritat. El meu motiu �s el m�s simple que es pugui imaginar: la venjan�a.
�De qu� et vols venjar?
�No est�s obligat a creure'm. Per� he provat de ser un home honest, tant quan he exercit de capitalista com d'industrial. M'enorgulleix que el meu nom sigui conegut per mantenir la paraula donada i per recordar les promeses. No he entrat mai en el joc de la pol�tica. No he tingut mai problemes a l'hora de negociar amb els sindicats. Fins i tot el primer ministre Erlander em professava un gran respecte a la seva �poca. Per a mi, era q�esti� d'�tica; era responsable dels mitjans de subsist�ncia de milers de persones i em preocupava pels meus empleats. T� gr�cia, per� en Martin t� la mateixa actitud. Encara que �s una persona molt diferent, tamb� ha provat de fer el que era correcte. Per desgr�cia, en Martin i jo som rares excepcions a la nostra fam�lia. Hi ha moltes raons que expliquen per qu� actualment el grup Vanger es troba contra les cordes, per� una de les fonamentals �s l'avidesa dels meus familiars per obtenir bons resultats a curt termini. Si acceptes el meu enc�rrec, t'explicar� com la fam�lia ha acabat torpedinant la companyia.
�Jo tampoc no t'enganyar� �va replicar en Blomkvist�. Per fer la recerca i la redacci� d'un llibre aix� caldrien mesos. I ara com ara, no em veig amb cor ni prou motivat per fer-ho.
�Em sembla que et puc conv�ncer.
�Ho dubto. Per� has dit que hi havia dues coses. El llibre �s el pretext. Quin �s l'objectiu real?
En Vanger es va posar dret, novament amb dificultat, i va agafar de l'escriptori la fotografia de la Harriet Vanger. La va posar davant d'en Blomkvist.
�Mentre escrius la biografia, vull que estudi�s la fam�lia amb l'ull cr�tic d'un periodista. Aix� tamb� et donar� una coartada per furgar en la hist�ria de la fam�lia. El que vull �s que resolguis un misteri. Aquesta �s la teva tasca de deb�.
�Quin misteri?
�La Harriet era la n�ta del meu germ� Richard. �rem cinc germans. En Richard era el m�s gran, nascut l'any 1907. Jo era el m�s petit, nascut l'any 1920. No comprenc com D�u va poder crear uns germans com aquests, que� �Durant uns quants segons en Vanger va perdre el fil, perdut en els seus pensaments. Llavors, va prosseguir amb decisi� renovada�. Deixa'm que et parli del meu germ� Richard. Considera-ho una petita mostra de la cr�nica familiar que vull que escriguis.
Es va servir una mica m�s de caf�.
�El 1924, amb 17 anys, en Richard era feixista i antisemita. Es va adherir a la Lliga Nacionalsocialista per la Llibertat de Su�cia, un dels primers grups nazis del pa�s. Es fascinant, oi, que els nazis sempre esgrimeixin la paraula �llibertat�?
En Vanger va treure un altre �lbum i el va fullejar fins que va trobar la p�gina que buscava.
�Aqu� surt en Richard amb el veterinari Birger Furug�rd, que aviat seria el l�der de l'anomenat moviment Furug�rd, el gran moviment nazi de la primeria dels anys trenta. Per� en Richard no es va quedar amb ell. Es va unir, pocs anys m�s tard, a l'Organitzaci� de Lluita Feixista Sueca, l'SFBO, i all� va arribar a con�ixer Per Engdahl i altres homes que serien la desgr�cia de la naci�.
Va girar la p�gina de l'�lbum: en Richard Vanger d'uniforme.
�Es va allistar, en contra de la voluntat del pare, i durant els anys trenta va passar per la majoria de grups nazis del pa�s. Pots estar segur que trobar�s el seu nom a la llista de qualsevol sinistra associaci� de conspiradors. El 1933 es va formar el moviment Lindholm, �s a dir, el Partit Obrer Nacional-socialista. Est�s familiaritzat amb la hist�ria del nazisme suec?
�No s�c historiador, per� n'he llegit alguns llibres.
�El 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial i el 1940, la guerra d'Hivern a Finl�ndia. Un gran nombre d'activistes del moviment Lindholm hi van anar com a voluntaris. En Pdchard en va ser un; aleshores era capit� de l'ex�rcit suec. El van matar el febrer del 1940, poc abans del tractat de pau amb la Uni� Sovi�tica, i d'aquesta manera es va convertir en m�rtir del moviment nazi. De fet, van batejar un grup de lluita amb el seu nom, i fins i tot avui dia un grapat d'imb�cils es reuneixen en un cementiri d'Estocolm l'aniversari de la seva mort per retre-li homenatge.
�Ja ho veig.
�El 1926, quan tenia 19 anys, sortia amb una dona que es deia Margareta, filla d'un mestre de Falun. Es van con�ixer en cercles pol�tics i van mantenir una relaci� de la qual va n�ixer un fill, en Gottfried, que va n�ixer el 1927. La parella es va casar quan va n�ixer el nen. Durant la primera meitat de la d�cada dels anys trenta, el meu germ� va enviar la dona i el fill aqu�, a Hedestad, mentre ell estava destinat amb el seu regiment a G�vle. En el seu temps lliure viatjava pel pa�s i feia proselitisme per a la causa nazi. El 1936 va tenir una forta baralla amb el pare, que li va retirar tota mena d'ajuda econ�mica. Despr�s d'aix�, en Pdchard va haver de guanyar-se les garrofes. Es va traslladar amb la fam�lia a Estocolm i va viure en una relativa pobresa.
�No tenia diners propis?
�Els ingressos que rebia de l'empresa van quedar bloquejats. I no podia vendre la seva part fora de la fam�lia. Per� el pitjor �s que en Richard era un tir� brutal. Apallissava la dona i maltractava el fill. En Gottfried va cr�ixer en un ambient d'intimidaci� i vexacions. Tenia 13 anys quan en Richard va morir. M'imagino que va ser el dia m�s feli� de la seva vida. El meu pare es va compadir de la v�dua i del nen i se'ls va emportar cap aqu�, a Hedestad, on va trobar un pis per a la Margareta i va procurar que visqu�s amb dignitat.
�Si en Richard personificava el costat fosc i fan�tic de la fam�lia, en Gottfried encarnava l'indolent. Quan va fer 18 anys, vaig decidir agafar-lo sota la meva protecci� al cap i a la fi, era el fill del meu germ� difunt, i has de tenir present que la difer�ncia d'edat entre en Gottfried i jo no era gaire. Jo tan sols era set anys m�s gran, per� aleshores ja formava part del consell de l'empresa i estava clar que prendria el relleu al meu pare, mentre que a en Gottfried, si fa no fa, se'l veia com un intr�s en la fam�lia.
En Vanger va rumiar uns instants.
�El meu pare en realitat no sabia com prendre's el seu n�t, de manera que em va tocar a mi donar-li una feina a l'empresa. Aix� va ser despr�s de la guerra. El noi va intentar fer-ho tan b� com va poder, per� li costava estar per la feina. Era un cap de pardals, el t�pic noi graci�s i despreocupat; tenia �xit entre les dones i hi havia per�odes en qu� bevia massa. Fa de mal dir el que jo sentia per ell� no �s que no serv�s per a res, per� tampoc s'hi podia confiar gens i sovint em decebia totalment. Amb els anys es va convertir en alcoh�lic i va morir l'any 1965, ofegat accidentalment. Va passar a l'altra punta de l'illa Hedeby on s'havia fet construir una caseta i on se solia amagar per emborratxar-se.
�Aix� doncs, ell �s el pare de la Harriet i d'en Martin? �va preguntar en Blomkvist, assenyalant el retrat de la tauleta. A contracor, havia d'admetre que la hist�ria d'aquell vell l'intrigava.
�Exacte. A la darreria dels anys quaranta, en Gottfried va con�ixer una alemanya que es deia Isabella Koenig; havia vingut a Su�cia despr�s de la guerra. Era una veritable bellesa� vull dir que irradiava una bellesa com la Garbo o l'Ingrid Bergman. La Harriet probablement va heretar m�s gens de la seva mare que no pas d'en Gottfried. Com pots veure a la fotografia, era bonica ja des dels 14 anys.
En Blomkvist i en Vanger van contemplar la foto.
�Per� permet-me que continu�. La Isabella va n�ixer l'any 1928 i encara viu. Tenia 11 anys quan va esclatar la guerra, i et pots imaginar com devia ser per a una adolescent trobar-se a Berl�n durant els bombardejos aeris. Per a ella venir a Su�cia devia ser com arribar a un parad�s terrenal. Per desgr�cia, compartia molts dels vicis d'en Gottfried; no li agradava treballar i anava de festa en festa constantment. Va viatjar molt per Su�cia i l'estranger i no tenia cap sentit de la responsabilitat, de la qual cosa, evidentment, els nens es van ressentir. En Martin va n�ixer el 1948, i la Harriet, el 1950. La seva infantesa va ser un desgavell, amb una mare que se'n desentenia cont�nuament i un pare que, a la pr�ctica, era un alcoh�lic.
�El 1958 en vaig tenir prou i vaig decidir trencar aquell cercle vici�s. Aleshores, en Gottfried i la Isabella vivien a Hedestad, i jo vaig insistir que vinguessin a viure aqu�, a Hedeby En Martin i la Harriet, si fa no fa, havien hagut d'espavilar-se tots sols.
En Vanger va consultar l'hora.
�Els meus trenta minuts ja gaireb� s'han acabat, per� estic a punt d'acabar. Em concedeixes un respir?
�Endavant �va acceptar en Blomkvist.
�Resumint, doncs: jo no tenia fills, a difer�ncia dels meus germans i altres membres de la fam�lia, que semblaven obsessionats amb la necessitat de perpetuar el llinatge dels Vanger. En Gottfried i la Isabella van venir a viure aqu�, per� el seu matrimoni anava a mal borr�s. No havia transcorregut ni tan sols un any i en Gottfried va marxar a viure a la seva caseta. Hi passava llargues temporades i tornava amb la Isabella quan el temps es feia massa fred. Jo m'ocupava d'en Martin i la Harriet, i en molts sentits es van convertir en els fills que no vaig tenir mai.
�En Martin era� per ser sincers, va haver-hi una �poca en la seva joventut en qu� em va fer por que segu�s els passos del seu pare. Era feble, introvertit i melangi�s, per� tamb� podia ser encantador i entusiasta. Va passar alguns anys dif�cils durant l'adolesc�ncia, per� es va redre�ar quan va comen�ar la universitat. Es� b�, malgrat tot, �s conseller delegat del que queda del grup Vanger, cosa que fa que el seu balan� no sigui del tot dolent.
�I la Harriet?
�La Harriet era la nineta dels meus ulls. Vaig procurar donar-li seguretat i que tingu�s confian�a en si mateixa, i tots dos ens enten�em b�. Jo la veia com a filla meva i ella va acabar sentint-se m�s propera a mi que no pas als seus pares. Ja m'entens, la Harriet era molt especial. Era introvertida, com el seu germ�, i durant l'adolesc�ncia es va veure atreta per la religi�, a difer�ncia de tots els altres membres de la fam�lia. Per� tenia una gran talent i era d'all� m�s intelligent. Ho tenia tot: un gran sentit de la moral i car�cter. Als 14 o 15 anys, em vaig conv�ncer que havia de ser ella, i no pas el seu germ� ni cap dels meus mediocres cosins, nebots o nebodes, qui estava destinada a dirigir algun dia els negocis dels Vanger o, si m�s no, a tenir-hi un paper essencial.
�I qu� va passar?
�Ara arribem al motiu real pel qual et vull contractar. Vull que esbrinis qui, a dins de la fam�lia, va assassinar la Harriet, i qui, des d'aleshores, s'ha passat gaireb� quaranta anys provant de fer-me tornar boig.
Per primer cop des que havia comen�at el seu mon�leg, aquell vell havia aconseguit agafar desprevingut en Blomkvist, que li va haver de demanar que l'hi repet�s per assegurar-se que ho havia sentit b�. En els articles que s'havia descarregat, res no insinuava cap assassinat.
�Va ser el 22 de setembre del 1966. La Harriet tenia 16 anys i havia comen�at el segon any de batxillerat. Era dissabte i es va convertir en el pitjor dia de la meva vida. He repassat tantes vegades els esdeveniments que em penso que puc explicar el que va passar a cada minut d'aquell dia� llevat del m�s important. Va fer un gest amb la m�.
�Aqu�, en aquesta casa, ens hav�em reunit bona part de la fam�lia. Era l'odi�s sopar anual. Es tractava d'una tradici� que va introduir el pare del meu pare i que, generalment, es convertia en una s�rie de disputes for�a desagradables. Hi vam posar fi als anys vuitanta, quan en Martin simplement va decidir que totes les discussions sobre negocis tindrien �Joc a les reunions regulars del consell de direcci�. Va ser la millor decisi� que ha pres mai.
�Has dit que la Harriet va ser assassinada�
�Un moment. Deixa'm que t'expliqui el que va passar. Era dissabte, com he dit. Tamb� era un dia de festa, el club esportiu de Hedestad organitzava una desfilada el Dia de la Inf�ncia. Aquell dia la Harriet havia anat al poble i havia vist la desfilada amb alguns amics seus de l'institut. Va tornar aqu�, a l'illa Hedeby, poc despr�s de les dues de la tarda. Figurava que el sopar havia de comen�ar a les cinc, i ella hi havia d'assistir amb altres membres joves de la fam�lia.
En Vanger es va aixecar i va acostar-se a la finestra. Va indicar a en Blomkvist que s'hi aprop�s i va assenyalar amb el dit.
�A un quart de tres, pocs minuts despr�s que la Harriet arrib�s a casa, hi va haver un accident horrible all�, al pont. Un home anomenat Gustav Aronsson, germ� d'un granger d'�sterg�rden, una petita alqueria de Hedeby, va entrar al pont i va xocar de cara amb un cami� cisterna que subministrava combustible a l'illa. Sens dubte, tots dos anaven massa r�pid, i el que hauria d'haver sigut una collisi� sense import�ncia va acabar en cat�strofe. El conductor del cami�, probablement per instint, va fer un cop de volant i va picar contra la barana del pont i la cisterna va quedar entravessada tot barrant el pas, mig penjada sobre el buit. Un tros de barana havia foradat la cisterna, plena de combustible inflamable, que havia comen�at a vessar. Mentrestant, l'Aronsson, atrapat rere el volant del seu vehicle, cridava de dolor. El conductor del cami� cisterna tamb� havia resultat ferit, per� va aconseguir sortir de la cabina.
El vell es va reclinar a la butaca.
�En realitat l'accident no va tenir res a veure amb la Harriet. Per�, segons com, va ser crucial. Es va desfermar el caos: la gent, als dos costats del pont, es va afanyar a donar un cop de m�; el risc d'incendi era gran i es va donar l'alarma. Agents de policia, una ambul�ncia, l'equip de rescat, bombers, periodistes i curiosos van arribar en r�pida successi�.
Naturalment, tots es van aplegar a la banda de terra ferma; aqu�, a la banda de l'illa, vam fer el que vam poder per treure l'Aronsson d'entre la ferralla, cosa que va resultar terriblement complicada. Estava atrapat i greument ferit.
�Vam provar d'alliberar-lo amb les nostres pr�pies mans i no ens en vam sortir. Hauria calgut una serra, per� no pod�em arriscar-nos a provocar cap espurna; �rem al bell mig d'una piscina de gasoil a la vora d'un cami� cisterna bolcat. Si hagu�s explotat, ens hauria mort a tots. Va passar molta estona abans que reb�ssim ajuda de la banda de terra ferma; la llargada del cami� bloquejava tota l'amplada del pont i grimpar-hi per damunt hauria sigut com enfilar-se dalt d'una bomba.
En Blomkvist tenia tota la impressi� que el vell li explicava una hist�ria estudiada fins a l'�ltim detall per despertar deliberadament el seu inter�s. L'home ho feia espl�ndidament, no hi havia dubte. A m�s, no tenia ni idea d'on duria aquell relat.
�El que importa d'aquest accident �s que el pont va quedar bloquejat vint-i-quatre hores. Fins al vespre del diumenge no van acabar de retirar el vessament de combustible ni van poder treure el cami� amb una grua per deixar lliure al tr�nsit el pont. Durant aquestes vint-i-quatre hores, l'illa de Hedeby va quedar completament a�llada de la resta del m�n. L'�nica manera d'accedir a terra ferma era amb un bot pneum�tic dels bombers que servia per transportar persones des del petit port de plaer d'aquesta banda al port vell que hi ha al peu de l'esgl�sia. Durant unes quantes hores, el bot nom�s el van fer servir els equips de rescat� no va ser fins a darrera hora de la nit de dissabte quan es va dedicar al transport dels illencs sense mitjans propis. Entens la import�ncia d'aquest fet?
�Dedueixo que a la Harriet li devia passar alguna cosa �va comentar en Blomkvist�. I que la llista de sospitosos es redueix a un nombre limitat de persones que estaven atrapades a l'illa, com una mena de misteri de l'habitaci� tancada en versi� insular.
En Vanger va somriure amb ironia.
�Mikael, no saps quanta ra� tens. Fins i tot jo he llegit Dorothy Sayers. Aquests s�n els fets: la Harriet va arribar aqu�, a l'illa, quan passaven prop de deu minuts de les dues. Si tamb� hi incloem la quitxalla i els convidats solters, fet i fet al llarg del dia havien arribat uns quaranta membres de la fam�lia. Juntament amb els criats i els residents fixos de l'illa, �rem seixanta-quatre persones aqu� o a prop de la casa. Alguns, els que passarien la nit aqu�, estaven ocupats installant-se a les cases ve�nes o a les habitacions dels convidats.
�La Harriet abans vivia en una casa de l'altra banda del carrer, per�, tenint en compte que ni en Gottfried ni la Isabella no eren gens estables, i com que jo podia veure que aix� afligia la noia, afectava els seus estudis, etc�tera, el 1964, quan va fer els 14 anys, vaig disposar-ho tot perqu� vingu�s a viure a casa meva. La Isabella probablement va pensar que a ella ja li anava b� deslliurar-se de la responsabilitat de la seva filla. La Harriet feia dos anys que vivia aqu�. Per tant, era aqu� on va venir aquell dia. Sabem que va veure en Harald al pati, un dels meus germans grans, i que hi va parlar. Despr�s va pujar les escales fins a aquesta habitaci� i em va saludar. Va dir que volia parlar amb mi d'una cosa. Just en aquell moment jo estava ocupat amb uns altres membres de la fam�lia i no la vaig poder atendre. Per� semblava neguitosa i li vaig prometre que quan hagu�s acabat vindria a veure-la a la seva cambra. Va sortir per la porta i aquella va ser la darrera vegada que la vaig veure. M�s o menys, al cap d'un minut es va sentir el xoc del pont, i la bogeria que es va desfermar tot seguit va trasbalsar tots els nostres plans d'aquell dia.
�Com va morir?
�Es m�s complicat que no pas aix� i t'he d'explicar la hist�ria en ordre cronol�gic. Quan hi va haver l'accident, la gent va deixar el que estava fent i va sortir corrents per veure qu� havia passat. Jo� diguem que em vaig fer c�rrec de la situaci� i vaig estar d'all� m�s atrafegat durant unes quantes hores. La Harriet va anar cap al pont de seguida, hi ha gent que la va veure, per� el perill d'explosi� em va obligar a donar ordres perqu� tots aquells que no estaven ocupats provant de treure l'Aronsson del vehicle es fessin enrere. Hi vam quedar cinc persones. �rem jo i el meu germ� Harald. Hi havia un altre home que es deia Magnus Nilsson, un dels meus empleats. Tamb� hi havia un obrer de la serradora que es deia Sixten Nordlander i que tenia una casa al port dels pescadors. I a m�s hi havia un nano que es deia Jerker Aronsson. Nom�s tenia 16 anys i l'hauria d'haver enviat amb els altres, per� era el nebot d'en Gustav, l'home atrapat al vehicle.
�Cap a dos quarts i deu minuts de tres, la Harriet era a la cuina, aqu�, a la casa. Va beure un got de llet i va parlar un moment amb l'Astrid, la cuinera. Van mirar per la finestra tot l'enrenou que hi havia muntat al pont.
�Quan faltaven cinc minuts per a les tres, la Harriet va creuar el pati. La Isabella la va veure. Un minut m�s tard va trobar l'Otto Falk, el pastor de la congregaci� de Hedeby. La casa del rector era on en Martin Vanger t� avui el seu xalet, i el pastor vivia en aquesta banda del pont. Era al llit, passant un refredat, quan hi va haver l'accident; no es va assabentar de la desgr�cia fins que alg� li va telefonar, i de seguida va acudir al pont. La Harriet el va aturar al carrer i sembla que volia dir-li alguna cosa, per� ell la va interrompre amb un gest i la va deixar enrere. En Falk va ser l'�ltima persona que la va veure viva.
�Com va morir? �va demanar en Blomkvist novament.
�No ho s� �va respondre en Vanger amb el rostre turmentat�. No vam aconseguir treure l'Aronsson del vehicle fins al voltant de les cinc� va sobreviure, per cert, tot i que va quedar esguerrat� i poc despr�s de les sis es va considerar que el perill d'incendi havia passat. L'illa encara estava bloquejada, per� les coses van comen�ar a calmar-se. No va ser fins que vam seure a taula, al voltant de les vuit, per fer el sopar tanta estona ajornat, que vam descobrir que la Harriet no hi era. Vaig enviar una de les cosines a buscar-la a la seva habitaci�, per� va tornar explicant que no la trobava enlloc. No hi vaig pensar gaire; probablement vaig donar per fet que havia sortit a fer un tomb o que s'havia volgut estalviar les discussions i les renyines amb la fam�lia. Per tant, no va ser fins l'endem� al mat�, quan la Isabella la va anar a buscar, que ens vam adonar que ning� no sabia on era la Harriet i que ning� no l'havia vist des del dia anterior. �L'home va obrir els bra�os�. I des d'aquell dia, ha estat desapareguda sense deixar cap rastre.
�Desapareguda? �va repetir en Blomkvist.
�Durant tots aquests anys no n'hem pogut trobar ni el m�s petit boc�.
�Per� si es va esvair, tal com dius, no pots estar segur que l'hagin assassinat.
�Comprenc la teva objecci�. Jo pensava igual. Quan una persona desapareix sense deixar cap rastre, ha d'haver passat una d'aquestes quatre coses. Pot haver desaparegut volunt�riament i estar amagada en alguna banda. Pot haver tingut un accident i ser morta. Pot haver-se su�cidat. I, finalment, pot haver sigut v�ctima d'un crim. He sospesat totes aquestes possibilitats.
�Per� creus que alg� li va prendre la vida. Per qu�?
�Perqu� �s l'�nica conclusi� raonable. �En Vanger va aixecar un dit�. Al principi tenia l'esperan�a que hagu�s fugit. Per� a mesura que van anar passant els dies tots ens vam adonar que no era el cas. Vull dir que, com podria fer la seva una noia de 16 anys, procedent d'un entorn tan protector, encara que fos una noia molt independent? Com podria estar amagada sense que la descobrissin? D'on trauria els diners? I encara que aconsegu�s feina en alguna banda, necessitaria una targeta de la Seguretat Social i una adre�a. Va aixecar dos dits.
�Aix� doncs, vaig haver de pensar que havia tingut alguna mena d'accident. Em pots fer un favor? V�s a l'escriptori i obre el primer calaix. Hi ha un mapa.
En Blomkvist va fer el que li deien i va desplegar el mapa al damunt de la tauleta. L'illa de Hedeby tenia una forma irregular; feia uns tres quil�metres de llarg, amb una ampl�ria m�xima de quil�metre i mig. Una gran part de l'illa estava coberta per bosc. Hi havia una zona edificada a la vora del pont i al voltant del port esportiu. A l'altra banda de l'illa hi havia l'alqueria, Osterg�rden, d'on havia sortit l'infortunat Aronsson amb el cotxe.
�Recorda que no hauria pogut abandonar l'illa �va dir en Vanger�. Aqu�, a l'illa de Hedeby, et pots morir a causa d'un accident, com a tot arreu. Et pot caure un llamp al damunt� per� aquell dia no hi havia cap tempesta. Et pot llan�ar a terra el cavall i matar-te, pots caure dins d'un pou o estimbar-te per un precipici. No hi ha dubte que hi ha centenars de maneres de ser v�ctima d'un accident per aquests topants. He pensant en totes.
Va aixecar un tercer dit.
�Nom�s queda una cosa, i tamb� val per a la tercera possibilitat� que la noia, inesperadament, s'hagu�s llevat la vida. I llavors el cos ha de ser en algun indret d'aquesta zona limitada.
En Vanger va picar amb el puny sobre el mapa.
�Els dies posteriors a la seva desaparici�, vam buscar pertot arreu, regirant l'illa sencera. Els homes van rastrejar cada rasa, cada pam de camp, tots els penya-segats i tots els esvorancs. Vam escorcollar tots els edificis, xemeneies, pous, pallers i golfes abandonades.
El vell va apartar els ulls d'en Blomkvist i va clavar la vista en la foscor de l'altra banda de la finestra. El seu to de veu es va tornar m�s greu i �ntim.
�La vaig estar buscant tota la tardor, fins i tot despr�s que es dissolguessin els grups de recerca i la gent ho hagu�s deixat c�rrer. Quan no m'ocupava dels assumptes de la feina, passejava amunt i avall per l'illa. Va arribar l'hivern i encara no hav�em trobat cap pista. A la primavera, vaig continuar buscant fins que em vaig adonar que la meva recerca era absurda. En arribar l'estiu, vaig contractar tres guardaboscos amb molta experi�ncia que van reprendre la recerca amb gossos. Van pentinar cada metre quadrat de l'illa. Jo ja havia comen�at a pensar que alg� la devia haver mort. De manera que tamb� van buscar alguna tomba. Hi van treballar durant tres mesos. No van trobar ni el m�s petit rastre de la noia. Va ser com si s'hagu�s esva�t en l'aire.
�Se m'acudeixen un seguit de possibilitats �va comentar en Blomkvist�. S'hauria pogut ofegar, per accident o volunt�riament. Aix� �s una illa, i l'aigua pot amagar moltes coses.
��s cert, per� no �s gaire probable. Fixa't en aix�: si la Harriet hagu�s tingut un accident i s'hagu�s ofegat, l�gicament hauria d'haver passat als voltants del poble. Recorda que l'enrenou del pont era la trag�dia m�s gran que s'havia viscut a l'illa de Hedeby en moltes d�cades. No era el moment perqu� una noia de 16 anys amb un sentit de la curiositat normal decid�s fer un tomb per l'altra banda de l'illa.
�Per� encara m�s important �va afegir�, per aqu� no hi ha gaire corrent i el vent, en aquella �poca de l'any bufava de nord, nord-est. Si alguna cosa cau a l'aigua, apareix en algun punt de la platja de la banda de terra ferma, i all� baix est� tot edificat. No pensis que no hi hem rumiat. Vam dragar pr�cticament tots els indrets on es podria haver enfonsat dins l'aigua. Tamb� vaig contractar uns joves del club de submarinisme de Hedestad. Es van passar la resta de la temporada pentinant el fons de l'estany i les platges� Estic conven�ut que no �s a l'aigua; si hi hagu�s estat, l'haur�em trobat.
�Per� no podria haver tingut algun accident en algun altre lloc? El pont estava bloquejat, �s clar, per� hi ha molt poca dist�ncia fins a terra ferma. Hi podria haver anat nedant o amb un bot de rems.
�Era a finals de setembre i l'aigua era tan freda que la Harriet dif�cilment hauria sortit a nedar enmig de tota la commoci�. Per�, si tot d'una se li hagu�s acudit de nedar fins a terra ferma, l'haurien vist i hauria cridat molt l'atenci�. Hi havia dotzenes d'ulls contemplant l'espectacle a la vora de l'aigua.
�I un bot de rems?
�No. Aquell dia, precisament, a Hedeby hi havia tretze bots. La major part eren embarcacions de plaer, ja en dic sec. Al port esportiu, als amarratges d'estiu, hi havia dos iots Petterson de vela. Tamb� hi havia set barques eka de rems, de les quals cinc eren a la sorra de la platja. Al peu de la casa del rector hi havia un bot al varador i un altre a l'aigua. A �sterg�rden hi havia un bot de rems i un de motor. Es van comprovar totes les embarcacions, i eren exactament on figurava que havien de ser. Si hagu�s remat fins a l'altra riba i hagu�s fugit, hauria d'haver abandonat la barca.
En Vanger va aixecar un quart dit.
�Aix� doncs, nom�s queda una possibilitat raonable, �s a dir, que la Harriet desaparegu�s contra la seva voluntat. Alg� la va matar i es va desempallegar del cos.
La Lisbeth Salander es va passar el mat� de Nadal llegint el pol�mic llibre d'en Mikael Blomkvist sobre periodisme econ�mic, Els cavallers templers: un conte alli�onador per a periodistes especialitzats en economia. La coberta era un modern�ssim disseny de Christer Malm que representava una fotografia de la borsa d'Estocolm. Malm havia fet retocs amb el Photoshop i calia fixar-s'hi un moment per advertir que l'edifici flotava en l'aire. Era una portada molt expl�cita que s'adeia amb el to d'all� que hi havia a dins.
La Salander va constatar que en Blomkvist era bon escriptor. El llibre estava escrit amb un estil directe i captivador, i fins i tot la gent que no conegu�s gaire el laberint del periodisme econ�mic podia aprendre alguna cosa simplement llegint-lo. El to era morda� i perspica�, per� per damunt de tot era persuasiu.
El primer cap�tol era una mena de declaraci� de guerra; all� ja es veia que en Blomkvist no tenia p�ls a la llengua. Durant els �ltims vint anys, els periodistes d'economia suecs s'havien convertit en una colla de llepes incompetents, plens de vanitat, incapa�os de tenir ni una sola opini� cr�tica. Havia arribat a aquesta conclusi� perqu� una vegada i una altra, sense la m�s petita excepci�, els periodistes de temes econ�mics semblaven donar-se per satisfets reproduint les declaracions dels directors generals i els especuladors de la borsa, fins i tot quan aquesta informaci� era clarament enganyosa o falsa. Aquests periodistes, doncs, o b� eren tan ingenus i babaus que s'haurien de dedicar a una altra cosa, o b� eren gent que tra�a conscientment la seva funci� com a periodistes. En Blomkvist denunciava que ell sovint se sentia avergonyit que li diguessin que era periodista d'economia, ja que aleshores corria el risc que el confonguessin amb aquells que ell no considerava en absolut periodistes.
Tot seguit comparava la feina del periodista d'economia amb la tasca dels periodistes de temes delictius o dels corresponsals a l'estranger. I s'imaginava l'esc�ndol que s'armaria si un periodista de temes jur�dics es limit�s a reproduir sense cap mena de sentit cr�tic el punt de vista del fiscal, donant-lo autom�ticament per cert, per exemple en un cas d'assassinat, sense recollir els arguments de la defensa ni entrevistar la fam�lia de la v�ctima per formar-se una opini� sobre el que havia passat. Segons en Blomkvist, calia aplicar les mateixes regles als periodistes financers.
La resta del llibre consistia en una s�rie de proves per demostrar la seva tesi. Un llarg cap�tol analitzava la informaci� sobre una famosa empresa de noves tecnologies que havia aparegut en sis diaris, aix� com al Finanstidinngeii, Dagens Industri i Aekonomi, l'informatiu de temes econ�mics de la televisi� sueca. En primer lloc citava i resumia el que havien dit i escrit els periodistes. Tot seguit, ho comparava amb la situaci� real. En descriure l'evoluci� de l'empresa, enumerava una vegada i una altra les senzilles preguntes que hauria de formular un periodista seri�s per� que tota la colla de periodistes especialitzats en temes d'economia havia preferit no plantejar. �Ben fet, noi!�
Un altre cap�tol tractava de la privatitzaci� de Telia; era la part del llibre m�s sorneguera i ir�nica, i hi ridiculitzava alguns periodistes citant-los pel nom, com ara en William Borg, que semblava censurar especialment. Un dels darrers cap�tols del llibre comparava el nivell de compet�ncia dels periodistes econ�mics suecs i estrangers. Descrivia com periodistes seriosos del Financial Times de Londres o de YEconom�st, i d'alguns diaris alemanys especialitzats en temes d'economia, havien parlat d'assumptes similars als seus pa�sos. La comparaci� no deixava gens ben parats els periodistes suecs. Al cap�tol final hi havia una pluja d'idees amb suggeriments per posar remei a aquesta situaci� deplorable. La conclusi� del llibre insistia en el que havia dit a la introducci�:
Si un periodista especialitzat en pol�tica lliur�s el seu article sense fer cap mena de cr�tica, trencant una llan�a en defensa de totes les decisions que s'haguessin aprovat encara que fossin completament absurdes, o si un periodista de temes pol�tics hagu�s demostrat una manca de criteri an�loga, aquest periodista seria despatxat o, com a m�nim, canviat a un departament on no pogu�s fer tant de mal. En el periodisme econ�mic, per�, sembla que la feina normal del periodista �fer una an�lisi cr�tica i informar objectivament dels resultats els lectors� no s'aplica. En comptes d'aix�, se sol aplaudir l'inepte m�s destacat. Aix� tamb� es crea la Su�cia del futur, i queda en entredit la confian�a de tot el gremi period�stic.
A la Salander no li va ser dif�cil entendre la pol�mica que el llibre havia suscitat a la revista Journalisten, d'�mbit professional, com en certs diaris d'economia i a la primera plana i les seccions d'economia dels diaris generals. Tot i que el llibre nom�s esmentava amb nom i cognoms uns pocs periodistes, la Salander intu�a que el sector era prou petit perqu� tothom sab�s exactament a quins individus s'alludia quan es citaven segons quines publicacions. En Blomkvist s'havia guanyat uns quants enemics ac�rrims, cosa que tamb� es reflectia en els rancorosos comentaris sobre el veredicte de l'afer Wennerstr�m.
Va tancar el llibre i va contemplar la fotografia de la contraportada. En Blomkvist tenia els cabells rossos, i el serrell li queia amb un aire descurat sobre el front, com si l'hi hagu�s despentinat una ratxa de vent. O (i aix� era m�s cre�ble) com si en Christer Malm l'hagu�s preparat per a la foto. Mirava a la c�mera amb un somriure ir�nic i una expressi� que potser volia semblar simp�tica i juvenil. �Guaita que macot. Ll�stima que estigui a punt de passar tres mesos a la trena.�
�Hola, Kalle Blomkvist �va dir per a si mateixa�. Est�s molt pagat de tu mateix, oi?
A l'hora de dinar, la Salander va encendre el seu iBook i va obrir l'Eudora per escriure un correu electr�nic. Hi va teclejar: �Tens temps?� El va signar �Wasp� i el va enviar a l'adre�a Pesta_xyz_666@hotmail.com. Per precauci�, va passar el missatge pel programa d'encriptaci� PGP.
En acabat, es va posar uns texans negres, unes botes pesades d'hivern, un jersei de coll alt, un abric blau mar� i uns guants de llana, una gorra i una bufanda a joc. Es va treure les anelles de les celles i del nas, es va posar pintallavis d'un rosa p�llid i es va contemplar al mirall del lavabo. Semblava una dona endiumenjada normal i corrent, i va considerar el seu conjunt un camuflatge prou escaient per a una expedici� a la rereguarda de l'enemic. Va agafar el metro des de Zinkensdamm fins a Ostermalmstorg i va caminar en direcci� a Strandv�gen. Avan�ava pel passeig central llegint els n�meros dels edificis. Gaireb� havia arribat al pont de Djurg�rden quan es va aturar i va mirar el portal que buscava. Va creuar el carrer i va esperar a pocs metres de la porta.
Es va adonar que la majoria de la gent que havia sortit a passejar desafiant el fred de l'endem� de Nadal ho feia pel moll; nom�s algunes persones anaven per la vorera del costat dels edificis.
Es va haver d'esperar pr�cticament mitja hora abans de veure una vella amb bast� que venia de Djurg�rden. La dona es va aturar i es va mirar la Salander amb desconfian�a. La Salander li va fer un somriure amist�s. La senyora del bast� li va tornar la salutaci� i va semblar com si prov�s de recordar quan havia vist aquella jove. La Salander es va girar d'esquena i va allunyar-se algunes passes de la porta, com si estigu�s esperant impacientment alg�, passejant amunt i avall. Quan es va tombar, la senyora havia arribat al portal i introdu�a a poc a poc un n�mero al pany codificat. A la Salander no li va ser dif�cil veure que la combinaci� era 1260.
Va esperar cinc minuts m�s abans d'acostar-se a la porta. Va introduir el codi i el pany es va obrir. Va mirar cap a l'escala. Hi havia una c�mera de seguretat; la va examinar i tot seguit la va ignorar; era un model de Milton Security i nom�s s'activava en cas d'alarma perqu� alg� for�ava el pany o atacava l'immoble. M�s enll�, a l'esquerra d'un ascensor antic, hi havia una porta amb un altre pany codificat; hi va introduir el 1260 i va poder accedir al soterrani i a la cambra de les escombraries. �Quina deixadesa!� Es va passar tres minuts investigant el soterrani, on va trobar una habitaci� per fer-hi la bugada i una altra per al reciclatge. A continuaci�, va fer servir una collecci� de rossinyols que havia agafat �prestats� del many� de Milton per obrir una porta tancada que donava a una mena de sala de reunions per als copropietaris. Al fons del soterrani hi havia una sala de bricolatge. Finalment va trobar el que buscava: el petit recambr� de la installaci� el�ctrica de l'edifici. Va examinar els comptadors, les caixes dels fusibles i les caixes de connexions, i Llavors va treure una c�mera Canon digital de la mida d'un paquet de cigarretes. Va fer tres fotos.
Quan sortia, va fixar-se en el plaf� de noms que hi havia al costat de l'ascensor i va llegir el del propietari del pis de l'�ltima planta. �Wennerstr�m.�
Aleshores va sortir de l'edifici i va marxar a pas viu cap al Museu Nacional, on va entrar a la cafeteria per prendre un caf� i entrar en calor. Mitja hora despr�s va tornar a S�der i va pujar al seu pis.
Hi havia una resposta de Pesta_xyz_666@hotmail. com. Quan la va desencriptar amb el programa PGP, deia simplement: �20.�
Els trenta minuts que li havia donat en Blomkvist s'havien acabat feia estona. Eren dos quarts de cinc i ja no arribava al tren de la tarda, per� encara tenia alguna possibilitat d'agafar el tren de la nit de les 21.30 h. Era al costat de la finestra, fregant-se el clatell mentre contemplava la fa�ana illuminada de l'esgl�sia a l'altra banda del pont. En Vanger li havia mostrat un �lbum de retalls amb articles tant del diari local com dels mitjans d'�mbit nacional. El fet havia despertat for�a inter�s dels mitjans durant un temps: desapareix una jove d'una destacada fam�lia d'industrials. Per� en no trobar ning� ni avan�ar en la investigaci�, l'inter�s es va anar esvaint de mica en mica. Tot i que hi estava implicada una fam�lia important, trenta-sis anys m�s tard el cas de la Harriet Vanger s'havia oblidat completament. Segons semblava, la teoria predominant als articles de la darreria dels anys seixanta era que la noia s'havia ofegat i que el mar s'havia empassat el cos (una trag�dia, per� que podia passar a qualsevol fam�lia).
En Blomkvist havia quedat captivat pel relat del vell, per� quan en Vanger es va excusar per anar al lavabo va recuperar l'escepticisme. El vell encara no havia arribat al final, i en Blomkvist s'havia prom�s que escoltaria la hist�ria sencera.
�Qu� creus que li va passar? �va dir quan en Vanger va tornar del lavabo.
�Normalment hi havia vint-i-cinc persones vivint aqu� tot l'any, per� amb motiu de la reuni� familiar aquell dia n'hi havia m�s de seixanta. D'aquestes, entre vint i vint-i-cinc es poden descartar. Crec que d'entre la resta, alg�, i amb tota probabilitat va ser alg� de la fam�lia, va matar la Harriet i va ocultar el cos.
�Hi puc fer una dotzena d'objeccions.
�T'escolto.
�B�, la primera �s que, encara que alg� ocult�s el cos, si la recerca hagu�s sigut tan exhaustiva com la que m'has descrit l'haurien d'haver trobat.
�Si vols que et digui la veritat, la recerca va ser encara m�s exhaustiva del que t'he descrit. No va ser fins que vaig comen�ar a pensar que la Harriet havia sigut v�ctima d'un assassinat que em vaig adonar que havien pogut fer desapar�ixer el seu cos de m�s d'una manera. No ho puc demostrar, per� almenys entra dins del ventall de possibilitats.
�D'acord. Explica-m'ho.
�La Harriet va desapar�ixer en algun moment al voltant de les tres d'aquella tarda. Quan faltaven cinc minuts per a les tres, la va veure el pastor Falk, que anava corrents cap al pont. Pr�cticament a la mateixa hora va arribar un fot�graf del diari local, i durant l'hora seg�ent va fer un gran nombre de fotos de la trag�dia. Nosaltres� la policia, vull dir� vam examinar les fotografies i vam confirmar que la Harriet no sortia en cap, per� tots els altres ve�ns del poble apareixien en almenys una, llevat de la canalla.
En Vanger va agafar un altre �lbum i el va posar damunt la taula.
�Aquestes s�n les fotos d'aquell dia. La primera es va fer a Hedestad durant la desfilada del Dia de la Inf�ncia. La va fer el mateix fot�graf al voltant d'un quart de dues del migdia, i hi surt la Harriet.
La fotografia s'havia fet des del segon pis d'un edifici i mostrava un carrer per on passava la desfilada: pallassos damunt de carrosses i noies en vestits de bany. Els espectadors s'amuntegaven a les voreres. En Vanger va assenyalar una figura entre la multitud.
�Aquesta �s la Harriet. Faltaven prop de dues hores perqu� desaparegu�s; �s amb uns companys de classe del poble. Es l'�ltima fotografia que en tenim. Per� hi ha una altra fotografia interessant.
En Vanger va passar els fulls. L'�lbum contenia aproximadament cent vuitanta fotografies (sis rodets) de l'accident del pont. Despr�s d'escoltar el relat, era for�a violent veure'l tot d'una en forma de fotos en blanc i negre. El fot�graf era un professional que havia aconseguit captar el trasbals que va comportar l'accident. Un gran nombre de fotografies se centraven en les activitats al voltant de la cisterna bolcada del cami�. En Blomkvist no va tenir cap dificultat per identificar un Henrik Vanger molt m�s jove que gesticulava, xop de gasoil.
�Aquest �s el meu germ� Harald. �El vell va assenyalar un home en m�nigues de camisa que es vinclava cap endavant i que assenyalava una cosa dins de la ferralla del cotxe de l'Aronsson�. El meu germ� Harald pot ser una persona molt desagradable, per� crec que el podem eliminar de la llista de sospitosos. Llevat d'un breu moment que va aprofitar per tornar aqu�, a la casa, i canviar-se les sabates, es va passar la tarda al pont.
En Vanger va girar unes quantes p�gines m�s. Una imatge en seguia una altra. Enquadrant la cisterna del cami�. Enquadrant els espectadors de primera fila. Enquadrant el cotxe de l'Aronsson. Vistes generals. Primers plans amb teleobjectiu.
�Vet aqu� la foto interessant �va dir en Vanger�. Pel que hem pogut esclarir, es va fer entre les 15.40 h i les 15.45 h, o uns quaranta-cinc minuts despr�s que la Harriet trob�s en Falk. Miri la casa, la finestra del mig del segon pis. Es l'habitaci� de la Harriet. A la foto anterior la finestra estava tancada. Aqu� est� oberta.
�Alg� devia entrar a l'habitaci� de la Harriet.
�Vaig interrogar tothom, i ning� no va voler admetre que havia obert la finestra.
�La qual cosa vol dir que, o b� ho va fer la Harriet i per tant encara era viva en aquell moment, o b� que alg� mentia. Per�, per qu� havia d'entrar un assass� a la seva habitaci� i obrir la finestra?
En Vanger va fer que no amb el cap. No hi havia cap explicaci�.
�La Harriet va desapar�ixer en algun moment al voltant de les tres de la tarda o poc despr�s. Aquestes fotografies donen alguna pista d'on es trobava la gent en aquesta estona. Per aquesta ra� puc eliminar una s�rie de persones de la llista de sospitosos. I per la mateixa ra� puc concloure que algunes que no figuren a les fotografies en aquest lapse de temps s'han d'afegir a la llista.
�No has contestat la meva pregunta: com penses que es van desempallegar del cos? Sens dubte hi ha d'haver alguna explicaci� versemblant, el t�pic truc d'illusionista.
�En realitat, es podria haver fet de diverses maneres molt f�cils. L'assass� o l'assassina va actuar a l'entorn de les tres de la tarda. Probablement no va fer servir cap mena d'arma� si no, haur�em trobat rastres de sang. Suposo que a la Harriet la van escanyar, i m'imagino que va ser aqu�, rere el mur del pati, en algun punt fora del camp de visi� del fot�graf i en un angle mort mirant des de la casa. Hi ha un sender, si es vol fer marrada fins a la casa del rector� el darrer lloc on la van veure. Actualment hi ha un petit parterre de flors i gespa, per� als anys seixanta era una zona de grava que s'emprava per aparcar els cotxes. L'�nic que havia de fer l'assass� era obrir el portaequipatge d'un cotxe i ficar-hi la Harriet. Quan l'endem� vam comen�ar a buscar per l'illa, ning� no pensava que s'havia pogut cometre un crim. Ens vam centrar en les platges, els edificis i els boscos m�s propers al poble.
�Aix� doncs, ning� no va comprovar els maleters dels cotxes.
�I el vespre seg�ent l'assass� hauria pogut agafar perfectament el cotxe i travessar el pont per ocultar el cos en qualsevol altre lloc.
�Just davant dels nassos de tots els implicats en la recerca. Si �s aix� com va passar, estem parlant d'un malparit que va actuar a sang freda.
En Vanger va deixar anar una rialla amarga.
�Has fet una descripci� for�a escaient d'uns quants membres de la fam�lia Vanger.
Van continuar xerrant durant el sopar, a les sis de la tarda. L'Anna va servir llebre rostida amb patates i gelatina de groselles. En Vanger va obrir una ampolla de vi negre amb molt de cos. En Blomkvist encara tenia molt de temps per arribar a l'�ltim tren. Li va semblar que ja era hora de resumir les coses.
�El que m'has explicat �s un relat fascinant, ho admeto. Per� encara no s� per qu� volies que l'escolt�s.
�Ja t'ho he dit. Vull que descobreixis l'entrellat de l'assassinat de la Harriet. I et vull contractar perqu� esbrinis qui va ser.
�Per qu�?
En Vanger va deixar el ganivet i la forquilla.
�Mikael, fa trenta-sis anys que em torno boig preguntant-me qu� li va passar a la Harriet. Cada cop hi he dedicat m�s temps.
Va guardar silenci i es va posar les ulleres, escrutant una taca invisible a la lent. Aleshores va al�ar la vista i es va mirar en Blomkvist.
�Si vols que et sigui del tot franc, la desaparici� de la Harriet va ser la ra� per la qual em vaig anar retirant gradualment de la direcci� del grup empresarial. Vaig perdre la motivaci�. Sabia que hi havia un assass� lliure a prop, i la preocupaci� i la recerca de la veritat van comen�ar a afectar la meva feina. El pitjor de tot �s que aquesta c�rrega no s'ha alleujat amb el temps� al contrari. Cap al 1970 vaig passar un per�ode en qu� nom�s volia que em deixessin en pau. Llavors en Martin va entrar al consell de direcci� i, cada cop m�s, va haver de fer-se c�rrec de la feina. El 1976 em vaig jubilar i en Martin va convertir-se en conseller delegat. Jo encara formo part del consell, per� no he fet gran cosa des que vaig complir els 50 anys. Durant els �ltims trenta-sis anys no ha passat ni un sol dia en qu� no hagi pensat en la desaparici� de la Harriet. Potser penses que hi estic obsessionat� si m�s no, la majoria dels meus parents ho troben aix�.
�El que va passar va ser horrible.
�M�s que aix�. Em va arru�nar la vida. Amb el pas dels anys n'he sigut cada cop m�s conscient. Et coneixes b� a tu mateix?
�Aix� em sembla.
�Jo tamb�. No puc oblidar el que va passar. Per� els meus motius han canviat amb el pas del temps. Al principi, probablement era pena. Volia trobar-la i almenys tenir l'oportunitat d'enterrar-la. Es tractava de fer-li just�cia a la Harriet.
�Qu� ha canviat, doncs?
�Ara es tracta m�s aviat de trobar el fill de puta que ho va fer. Per� el m�s divertit de tot plegat �s que, com m�s vell em faig, m�s absorbent s'ha tornat aquest passatemps.
�Passatemps?
�S�, diria que �s la paraula m�s adient. Quan la investigaci� de la policia es va acabar, jo vaig continuar. He mirat d'actuar de manera sistem�tica i cient�fica. He reunit tota la informaci� que he pogut trobar� les fotografies, l'informe de la policia� he anotat tot el que la gent m'ha explicat que estava fent aquell dia. Per tant, efectivament, m'he passat pr�cticament tota la vida recollint informaci� sobre un sol dia.
�,;T'adones, m'imagino, que despr�s de trenta-sis anys l'assass� mateix podria ser mort i enterrat?
�No ho crec pas.
En Blomkvist va arquejar les celles davant el seu to conven�ut.
�Acabem de sopar i tornem al pis de dalt. Encara queda un detall per completar el meu relat. I �s el m�s desconcertant de tots.
La Salander va aparcar el Corolla autom�tic a l'estaci� de rodalies de Sundbyberg. Havia agafat el Toyota del parc m�bil de Milton Security. No havia demanat perm�s exactament, per� l'Armansky mai no li havia prohibit expressament que fes servir els vehicles de Milton. Tard o d'hora, pensava, he de tenir cotxe propi. Tenia una Kawasaki 125 de segona m� que condu�a a l'estiu. A l'hivern guardava la moto al garatge.
Va anar a peu fins a H�gklintv�gen i va trucar al timbre a les sis en punt. Al cap d'uns segons, el pany de la porta del carrer es va obrir, va pujar dos trams d'escales i va trucar al timbre que hi havia al costat del vague nom d'Svensson.
No tenia ni idea de qui podia ser aquest tal Svensson, ni tan sols si aquesta persona vivia en aquest pis. �Hola, Pesta �va dir.
�Wasp. Nom�s v�ns quan necessites alguna cosa.
Com de costum, el pis era a les fosques; la claror d'un �nic llum s'escolava fins al rebedor des del dormitori que emprava com a oficina. L'home, que era tres anys m�s gran que la Salander, feia un metre vuitanta d'al�ada i pesava cent cinquanta-dos quilos. Ella feia poc m�s de metre i mig i pesava quaranta-dos quilos, i sempre s'havia sentit com una nana al costat del Pesta. El lloc feia pudor de resclosit.
�Perqu� no et banyes mai, Pesta. Aix� fa pudor de lleonera. Si sortissis de tant en tant, et diria on pots comprar sab� del bo.
Ell li va fer un petit somriure, per� no va dir res. Li va indicar que el segu�s fins a la cuina. L'home es va deixar caure una cadira de la taula de la cuina sense encendre cap llum. L'�nica illuminaci� entrava per la finestra que donava al carrer.
�Mira, no s�c cap fan�tica de la neteja, per� quan tinc cartrons de llet que fan una pudor de mil dimonis, en faig un paquet i els llen�o.
�Parles amb una persona que viu gr�cies a una pensi� d'invalidesa �va replicar ell�. S�c un inadaptat social.
�Per aix� l'Estat t'ha donat un lloc on viure i s'ha afanyat a oblidar-te, oi? No tens por que els ve�ns es queixin als inspectors de sanitat? I si acabes en un manicomi?
�Tens res per a mi?
La Salander va obrir la cremallera de la butxaca de la ca�adora i li va lliurar 5.000 corones.
��s tot el que et puc donar. S�n els meus cal�s, i de deb� que no et puc comptar com a despeses professionals.
�Qu� vols?
�La porra el�ctrica de qu� em vas parlar fa un parell de mesos. L'has aconseguit?
L'home va somriure i va deixar la capsa damunt la taula. �Ensenya'm com funciona.
Durant els minuts seg�ents va escoltar atentament. Tot seguit va provar la porra. El Pesta potser era un inadaptat social, per� sens dubte era un geni.
En Vanger es va esperar fins que va tornar a tenir tota l'atenci� d'en Blomkvist. Ell va consultar l'hora al rellotge i va dir:
�Un detall desconcertant?
En Vanger va fer que s� amb el cap.
�Vaig n�ixer un i de novembre. Quan la Harriet tenia vuit anys em va fer un regal d'aniversari, una flor premsada i emmarcada.
En Vanger va rodejar l'escriptori i va assenyalar la primera flor. Una campaneta. Muntada en un marc malgirbat.
�Aquesta va ser la primera. La vaig rebre el 1958. �Va assenyalar la seg�ent�. 1959. �Un ranuncle�. 1960. �Una margarida�. Es va convertir en una tradici�. Ella feia el marc a l'estiu i el guardava fins al meu aniversari. Jo sempre les penjava a la paret d'aquesta habitaci�. El 1966 va desapar�ixer i la tradici� va quedar interrompuda.
En Vanger va assenyalar un espai buit a la renglera de marcs. En Blomkvist va sentir que se li eri�aven els cabells del clatell. La paret era plena de flors premsades.
�El 1967, un any despr�s de la seva desaparici�, vaig rebre aquesta flor el dia del meu aniversari. Es una violeta.
�Com et va arribar la flor?
�Embolicada amb paper de regal i enviada dins d'un sobre d'aquests de bombolles d'aire des d'Estocolm. Sense remitent. Sense cap nota.
�Vols dir que� �En Blomkvist va fer un gest amb la m� assenyalant els quadres.
�Justa la fusta. El dia del meu aniversari, cada any. Entens ara com em sento? Va dirigit contra mi, com si l'assass� em volgu�s turmentar. I jo m'he destrossat els nervis pensant que potser havien eliminat la Harriet perqu� alg� em volia fer mal a mi. No era cap secret que ella i jo ten�em una relaci� molt especial i que la considerava filla meva.
�B�, i qu� vols que hi faci? �va dir en Blomkvist.
Quan la Salander va tornar el Corolla al p�rquing de l'edifici de Milton Security va aprofitar per pujar als lavabos de l'oficina. Va obrir la porta amb la seva targeta i va agafar l'ascensor per pujar directament a la tercera planta evitant passar per l'entrada principal del segon pis, on treballava el guarda de servei. Va anar al lavabo i despr�s es va servir un caf� de la m�quina d'expressos que l'Armansky havia comprat quan s'havia adonat, finalment, que la Salander mai no faria caf� simplement perqu� era el que esperaven d'ella. Aleshores va anar al despatx i va penjar la ca�adora de cuir al respatller de la butaca.
El seu despatx era un cub de dos metres d'ample per tres de llarg amb envans de vidre. Hi havia una taula amb un ordinador de sobretaula antiquat de la marca Dell, un tel�fon, una butaca d'oficina, una paperera met�llica i una prestatgeria amb unes quantes guies de tel�fons i tres llibretes negres. Als dos calaixos de l'escriptori hi guardava bol�grafs, clips i un bloc de notes. A l'ampit de la finestra hi havia un test amb una planta de fulles marrons i marcides. La Salander va examinar atentament la planta, com si fos la primera vegada que la veia, llavors la va llen�ar decididament a la paperera.
Poques vegades havia de fer res al seu despatx i no el trepitjava m�s que mitja dotzena de vegades a l'any, principalment quan necessitava seure-hi i preparar un informe just abans de lliurar-lo. L'Armansky havia insistit que dispos�s d'un espai propi. Argumentava que aix� se sentiria una part de l'empresa encara que treball�s com a independent. Per� ella sospitava que d'aquesta manera el seu cap esperava tenir l'oportunitat de no perdre-la de vista i ficar-se en els seus assumptes. Al principi li havien assignat un lloc passad�s avall, en una sala m�s gran que havia de compartir amb un company. Per�, com que ella no hi era mai, l'Armansky finalment l'havia traslladat al recambr� del final del passad�s.
La Salander va treure la porra. Se la va mirar mossegant-se meditativament el llavi inferior.
Eren les onze passades i estava tota sola a la planta. De sobte es va sentir terriblement avorrida.
Al cap de poca estona es va aixecar i va anar al fons del passad�s per comprovar la porta del despatx de l'Armansky. Tancada. Va mirar al voltant. Les possibilitats que alg� aparegu�s al passad�s cap a la mitjanit del 26 de desembre eren pr�cticament nulles. Aleshores va obrir la porta amb una c�pia pirata de la targeta de l'empresa que havia fet uns anys enrere.
El despatx de l'Armansky era espai�s: davant de l'escriptori hi havia butaques per als convidats, i al rac�, una taula de reunions amb cadires per a vuit persones. Estava impecablement neta. Feia for�a temps que no s'esmunyia al seu despatx, per� ara que hi era� Es va passar una llarga estona asseguda a l'escriptori per posar-se al dia sobre la investigaci� d'un possible talp industrial; sobre els infiltrats que tenien en una empresa amb impressionants mesures de seguretat, i sobre les disposicions que s'havien pres en secret per protegir una clienta que tenia por que el seu fill fos segrestat pel pare.
Finalment va tornar a deixar els documents exactament com els havia trobat, va tancar la porta del despatx de l'Armansky i va tornar a casa. Se sentia satisfeta de com havia anat la jornada.
En Blomkvist va fer que no amb el cap. En Vanger s'havia assegut a la seva taula i el contemplava amb una mirada tranquilla, com si ja estigu�s preparat per a les seves objeccions.
�No s� si esbrinarem la veritat, per� em nego a anar-me'n a la tomba sense provar-ho un �ltim cop �va dir el vell�. Simplement vull encarregar-te que repassis tot el material de la investigaci� una darrera vegada.
�Aix� �s una bogeria �va replicar en Blomkvist.
�Per qu� �s una bogeria?
�T'he escoltat, Henrik. Entenc el teu dolor, per� t'he de ser franc: el que em demanes que faci �s una p�rdua de temps i de diners. Em demanes que resolgui per art d'encantament un misteri que la policia i investigadors professionals amb for�a m�s mitjans no han pogut solucionar en tots aquests anys. Em demanes que resolgui un crim que fa quaranta anys que es va cometre. Com vols que me'n surti?
�No hem parlat dels teus honoraris �va observar en Vanger.
�No caldr�.
�No t'hi puc obligar, per� escolta el que t'ofereixo. En Frode ja ha preparat el contracte. Podem negociar els detalls, per� el contracte �s senzill i l'�nic que hi falta �s la teva signatura.
�Henrik, aix� �s absurd. De deb�, no crec que pugui resoldre el misteri de la desaparici� de la Harriet.
�Segons el contracte, no cal que ho facis. L'�nic que s'hi exigeix �s que facis el que puguis. Si no te'n surts, ser� perqu� D�u ho vol aix�, o, si no hi creus, ser� cosa del dest�.
En Blomkvist va sospirar. Cada cop se sentia m�s inc�mode i volia posar fi a aquesta visita a Hedeby, per� va cedir.
�D'acord, t'escolto.
�Vull que visquis i treballis aqu�, a Hedeby, durant un any. Vull que repassis tota la documentaci� sobre la desaparici� de la Harriet, p�gina per p�gina. Vull que t'ho miris tot des d'una nova perspectiva. Vull que et q�estionis totes les conclusions a qu� es va arribar tal com faria exactament un periodista d'investigaci�. Vull que busquis alguna cosa que potser a mi, a la policia i a altres investigadors ens hagi passat per alt.
�M'est�s demanant que abandoni la meva vida i la meva carrera per dedicar-me tot un any a una cosa que �s una absoluta p�rdua de temps?
En Vanger va somriure.
�Pel que fa a la teva carrera, has de recon�ixer que ara com ara ha quedat una mica penjada.
En Blomkvist no va saber com replicar.
�Vull comprar un any de la teva vida. Donar-te una feina. El sou �s millor que qualsevol oferta que et puguin fer mai a la vida. Et pagar� 200.000 corones al mes� �s a dir, 2.400.000 corones, si acceptes i et quedes l'any sencer.
En Blomkvist estava astorat.
�No em faig illusions. Les possibilitats que te'n surtis s�n m�nimes, per�, si contra tot pron�stic resols el misteri, t'ofereixo una prima que ser� el doble del que t'ofereixo, �s a dir, 4.800.000 corones. Siguem generosos i arrodonim-ho a 5 milions.
En Vanger es va reclinar contra el respatller i va decantar el cap.
�Puc ingressar els diners a qualsevol compte corrent que vulguis, d'arreu del m�n. Tamb� et pots emportar els diners en efectiu dins d'una maleta, de manera que depengui de tu declarar la suma al fisc.
�Aix� no est�� b� �es va embarbussar en Blomk-vist.
�Per qu� no? �va replicar en Vanger amb calma�. Tinc 80 anys i encara estic en plenes facultats mentals. Tinc una fortuna personal considerable; me la puc gastar com vulgui. No tinc fills i no tinc cap intenci� de deixar els diners a una colla de parents que detesto. He fet el meu testament i darreres voluntats; deixar� el gros de la meva fortuna a World Wildlife Fund. Les poques persones que representen alguna cosa per a mi rebran quantitats importants� com ara l'Anna.
En Blomkvist va fer que no amb el cap.
�Prova d'entendre'm �va demanar en Vanger�. S�c un vell que morir� aviat. Nom�s hi ha una cosa al m�n que m'importa� i la resposta a aquesta pregunta m'ha arru�nat mitja vida. No espero que la trobis, per� tinc prou recursos per intentar-ho una �ltima vegada. Es demanar massa? L'hi dec a la Harriet. I m'ho dec a mi mateix.
�Em pagar�s tots aquests milions de corones per no res. L'�nic que he de fer �s signar el contracte i gratar-me la panxa durant tot un any.
�No ho far�s pas. Al contrari� treballar�s m�s que en tota la teva vida.
�Com en pots estar tan segur?
�Perqu� et puc oferir una cosa que no es pot comprar, per� que desitges m�s que res al m�n. �I qu� �s?
En Vanger va afuar la mirada.
�Et puc lliurar en Hans-Erik Wennerstr�m. Puc demostrar que �s un estafador. Tenia 35 anys quan va comen�ar la seva carrera amb mi i et puc lliurar el seu cap en una safata. Resol el misteri i puc convertir la teva derrota als tribunals en la not�cia de l'any.
L'Erika va deixar el caf� a la taula i es va acostar a la finestra per admirar la vista de Gamla Stan. Eren les nou del mat�. La pluja havia fos tota la neu durant la festa de Cap d'Any.
�Sempre m'ha agradat aquesta vista �va comentar�. Un pis com aquest em faria renunciar a viure a Saltsj�-baden.
�Tens la clau. Deixa el teu barri de rics i vine quan vulguis �va recordar-li en Blomkvist. Va tancar la maleta i la va deixar al costat de la porta.
La Berger es va tombar i li va adre�ar una mirada d'incredulitat.
�No ho pots dir de deb�, Mikael �va dir�. Passem una crisi tremenda i fas les maletes per anar-te'n a viure a Tjottahejti.
�Hedestad. A poques hores amb tren. I no �s per sempre.
�Com si fos Ulan Bator. No veus que far� l'efecte que te'n vas amb la cua entre cames?
�Aix� �s precisament el que faig. A m�s, durant aquest any tamb� he de complir una pena de pres�.
En Christer Malm estava assegut al sof�. Se sentia inc�mode. Era la primera vegada des que havien fundat Millennium que havia vist la Berger i en Blomkvist tan en desacord. Sempre havien estat inseparables. De vegades havien tingut topades for�a enceses, per� les discussions sempre eren per temes de negocis i tard o d'hora les acabaven resolent, es feien una abra�ada i sortien a fer un mos plegats. O se n'anaven al llit. La darrera tardor no havia estat cap festa i ara era com si s'hagu�s obert un gran abisme entre tots dos. En Malm es preguntava si assistia al principi de la fi de Millennium.
�No em queda m�s remei �va dir en Blomkvist�. No hi podem fer res m�s.
Es va servir un caf� i va seure a la taula de la cuina. La Berger va fer que no amb el cap i es va asseure al seu davant.
�Qu� en penses, Christer? �va demanar.
Ell havia estat esperant la pregunta i tement el moment en qu� hauria de prendre partit. Era el tercer soci, per� tots sabien que Millennium eren en Blomkvist i la Berger. Nom�s li demanaven el seu parer quan no es posaven d'acord.
�Sincerament �va contestar en Malm�, tots dos sabeu perfectament que tant se val el que jo pensi.
Va callar. Li encantava la fotografia. Li encantava treballar amb formes gr�fiques. No s'havia considerat mai un artista, per� sabia que era un dissenyador refotudament bo. A m�s, era un in�til a l'hora de prendre decisions pol�tiques o de resoldre conflictes.
La Berger i en Blomkvist es miraven des de cada extrem de la taula. Ella es mostrava freda i irada. Ell, reflexiu.
Aix� no �s cap baralla, va pensar en Malm. Es un divorci.
�Entesos, deixeu que exposi els meus arguments una vegada m�s �va dir en Blomkvist�. Aix� no significa que hagi renunciat a Millennium. Hi hem treballat massa per deixar-ho aqu�.
�Per� ara no ser�s a la redacci� en Christer i jo ens haurem d'encarregar de tot. Que no ho veus? Que no entens que t'exilies tu sol?
�Exacte, aquesta �s la segona ra�. Necessito un descans, Erika. Estic completament esgotat. Unes vacances remunerades a Hedestad potser s�n precisament el que necessito.
�Tota aquesta hist�ria �s una bestiesa, Mikael. Tamb� podries acceptar una feina al circ.
�Ja ho s�. Per� guanyar� 2.400.000 corones per seure en una cadira tot un any, i no ser� perdre el temps. Aquesta �s la tercera ra�. El primer assalt amb en Wennerstr�m s'ha acabat i m'ha deixat fora de combat. El segon assalt ja ha comen�at� provar� d'enfonsar Milleimium una vegada per totes perqu� sap que mentre existeixi la revista sempre sabrem quina mena de persona �s.
�Ja ho s�. Ho he vist a les xifres mensuals dels ingressos per publicitat dels �ltims sis mesos.
�Precisament per aquesta ra� he de deixar la redacci�. S�c com una capa vermella incitant-lo a envestir. Es un man�ac. Mentre jo sigui aqu�, no ho deixar� c�rrer. Ara ens hem de preparar per al tercer assalt. Si volem tenir la m�s petita possibilitat contra en Wennerstr�m, hem de retirar-nos i pensar en una nova estrat�gia. Hem de trobar alguna cosa per clavar-li un bon cop. I aix� ser� la meva feina d'aquest any.
�Tot aix� ho entenc �va replicar la Berger�. Per tant, endavant, agafa't unes vacances. V�s a l'estranger, estira't a la platja durant un mes. Busca't una mossa ben maca a la Costa Brava. Relaxa't. V�s a Sandhamn i contempla les onades.
�I quan torni res no haur� canviat. En Wennerstr�m destruir� Millennium llevat que es doni per satisfet amb el meu abandonament. Ja ho saps. L'�nica cosa que el podria aturar �s que trobem alguna cosa que puguem fer servir en contra seva.
�I creus que ho trobar�s a Hedestad?
�He comprovat els retalls de premsa. En Wennerstr�m va treballar per al grup Vanger des del 1969 fins al 1972. Va formar part de la direcci� i va ser el responsable de les inversions estrat�giques. En va marxar precipitadament. Per qu� haur�em de desaprofitar la possibilitat que en Henrik Vanger tingui alguna cosa per enxampar-lo?
�Per� si el que va fer va passar fa trenta anys, ser� dif�cil demostrar-ho ara.
�En Vanger em va prometre revelar amb tots els ets i uts el que en sap. Est� obsessionat amb aquesta noia desapareguda� pel que sembla, �s l'�nic que li interessa, i si aix� comporta destruir en Wennerstr�m, crec que �s molt possible que ho faci. Sigui com vulgui, no podem deixar passar aquesta oportunitat� �s la primera persona que diu que est� disposada a revelar proves contra en Wennerstr�m.
�Encara que tornessis amb proves irrefutables que va ser en Wennerstr�m qui va escanyar la noia, no ho podr�em utilitzar. No pas despr�s de tants anys. En un judici ens faria pols.
�Ja hi havia pensat, per� no pot anar per aqu�: aleshores ell estudiava a la facultat d'econ�miques d'Estocolm, i quan la noia va desapar�ixer no tenia cap relaci� amb el grup Vanger. �En Blomkvist va fer una pausa�. Erika, no penso deixar Milletmium, per� �s important per a la revista que sembli com si ho fes. Tu i en Christer l'heu de continuar dirigint. Si podeu, si se us presenta la possibilitat d'arribar a un alto el foc amb en Wennerstr�m, feu-ho. No podreu si encara s�c al consell de direcci�.
�D'acord, per� aquesta situaci� fa pudor i crec que anant a Hedestad t'agafes a un clau roent.
�Tens alguna idea millor?
La Berger va arronsar les espatlles.
�Haur�em de comen�ar a buscar fonts ara mateix. Repassar la investigaci� des del principi. I fer-ho b�, aquest cop.
�Ricky� aquest tema �s mort i ben mort.
Derrotada, l'Erika va enterrar el cap entre les mans. Quan va parlar, al principi no va voler mirar en Blomkvist als ulls.
�Estic molt i molt emprenyada amb tu. No perqu� escrivissis l'article sense fonament� jo hi vaig ficar cullerada igual que tu. I tampoc perqu� deixis la feina d'editor, que en aquestes circumst�ncies �s una decisi� encertada. Puc acceptar que fem que sembli un conflicte o una lluita de poder entre tu i jo� comprenc la l�gica quan es tracta de fer creure a en �Wennerstr�m que simplement s�c una cara maca que no comporta cap mena d'amena�a i que �s amb tu amb qui cal anar amb compte. �Va fer una pausa i ara el va mirar directament als ulls�. Per� crec que comets un error. En �Wennerstr�m no s'ho empassar�. No parar� fins a destruir Millennium. L'�nica difer�ncia �s que a partir d'avui jo haur� de lluitar tota sola, i saps que et necessitem m�s que mai al consell de direcci�. Molt b�, no em fa res lluitar contra en Wennerstr�m, per� el que m'emprenya tant �s que abandonis el vaixell de cop i volta. Em deixes plantada quan les coses estan pitjor que mai.
En Blomkvist va allargar la m� i li va acariciar els cabells.
�No est�s sola. Tens en Christer i la resta de l'equip al teu darrere.
�Menys en Janne Dahlman. I t'ho dic de passada, crec que vas cometre un error contractant-lo. Es competent, per� fa m�s mal que b�. No hi confio. Durant tota la tardor ha estat rondant per aqu� ben content. No s� si espera ocupar el teu lloc o si simplement �s falta de qu�mica personal entre ell i la resta de l'equip.
�Em sembla que tens ra� �va contestar en Blomkvist.
�I doncs, qu� faries? Despatxar-lo?
�Erika, tu ets la redactora en cap i la principal accionista de Millennium. Si ho has de fer, despatxa'l.
�Mai no he fet fora ning�, Micke. I ara tamb� em carregues a mi aquesta decisi�. Ja no em diverteix gens anar cada mat� a la redacci�.
En aquest moment en Malm els va sorprendre posant-se dret.
�Si has d'agafar aquest tren, val m�s que anem tirant. �La Berger va comen�ar a protestar, per� ell va aixecar una m��. Un moment, Erika, m'has demanat qu� en pensava. B�, crec que aquesta situaci� �s una merda. Per�, si les coses s�n com diu en Mikael� que est� a punt de caure en un pou sense fons� llavors, cal que marxi pel seu b�. L'hi devem.
Van mirar en Malm completament bocabadats i ell va tornar a en Blomkvist una mirada apocada.
�Sabeu perfectament que vosaltres dos sou Millennium. Jo en s�c soci i tots dos sempre heu sigut justos amb mi i m'encanta la revista i tot plegat, per� em podr�eu substituir f�cilment per qualsevol altre director gr�fic. Ara b�, com que m'heu demanat la meva opini�, aqu� la teniu. Pel que fa a en Dahlman, estic d'acord amb vosaltres. I si el vols despatxar, Erika, ja ho far� jo per tu. Sempre que tinguem una ra� cre�ble. Evidentment, �s un contratemps terrible que en Mikael ens deixi justament ara, per� no crec que ens quedi altre remei. Mikael, et portar� a l'estaci�. L'Erika i jo defensarem el castell fins que tornis.
�El que em fa por �s que en Mikael no torni �va replicar la Berger en veu baixa.
L'Armansky va despertar la Salander quan va telefonar-li a dos quarts de dues de la tarda.
�Qu� passa? �va dir ella, encara endormiscada. Tenia un regust de quitr� a la boca.
�En Mikael Blomkvist. Acabo de parlar amb el nostre client, en Frode, l'advocat.
�Ah, s�?
�Ha trucat per dir que ja podem abandonar la investigaci� d'en Wennerstr�m.
�Que l'abandonem? Per� si tot just acabo de comen�ar.
�En Frode ja no hi est� interessat.
�Aix� de senzill?
�Es ell qui decideix.
�Vam acordar uns honoraris.
�Quant de temps hi has dedicat?
La Salander hi va rumiar.
�Tres dies sencers.
�Vam acordar un l�mit de 40.000 corones. Far� una factura de 10.000 i te'n quedar�s la meitat, una quantitat acceptable per tres dies de temps perdut. Haur� de pagar perqu� �s ell qui ho va engegar tot.
�I qu� figura que he de fer amb tot el material que he reunit?
�Hi ha res d'extraordinari? �No.
�En Frode no ha demanat cap informe. Desa-ho una temporada per si de cas l'home torna. Si no �s aix�, ho pots estripar tot. La setmana vinent tindr� una nova feina per a tu.
La Salander es va quedar una estona asseguda amb l'aparell a la m� despr�s que l'Armansky peng�s. Va anar al rac� de la saleta d'estar que feia servir com a despatx i va contemplar les notes que havia enganxat a la paret i els documents que tenia amuntegats a la taula. El que havia aconseguit reunir eren principalment retalls de premsa i articles descarregats d'Internet. Va fer-ne una pila i els va desar en un calaix de l'escriptori.
Va arrufar el front. L'estrany comportament d'en Blomkvist al tribunal li havia semblat molt interessant, i a la Salander no li agradava deixar c�rrer un enc�rrec un cop l'havia comen�at. �Tothom t� secrets. Nom�s es tracta d'esbrinar de quina mena.�
El 46 % de les sueques han estat exposades a la viol�ncia d'algun home.
Quan en Blomkvist va baixar del tren a Hedestad per segona vegada, el cel tenia un color blau pastel i l'ambient era g�lid. El term�metre de la paret de l'estaci� marcava divuit graus sota zero. Duia unes sabates inadequades. A difer�ncia de l'�ltima visita, Herr Frode no l'esperava amb un cotxe calent�. En Blomkvist els havia dit quin dia arribaria, per� no amb quin tren. Va donar per fet que hi hauria un autob�s cap a Hedeby, per� no tenia gens de ganes d'arrossegar dues feixugues maletes i una bossa de viatge, de manera que va creuar la pla�a cap a la parada de taxis.
Havia nevat molt per tota la costa de Norrland entre Nadal i Cap d'Any, i si s'havia de jutjar pels solcs i els munts de neu deixats per les m�quines llevaneus, a Hedestad els equips de neteja havien estat d'all� m�s ocupats. El taxista, el nom del qual, segons la llic�ncia enganxada a la finestreta, era Hussein, va assentir amb el cap quan en Blomkvist li va preguntar si havien tingut problemes amb el mal temps. Amb un fort accent de Norrland, li va explicar que havia estat la pitjor tempesta de neu des de feia d�cades, i en Blomkvist va lamentar amargament no haver optat per passar les vacances de Nadal a Gr�cia.
Va indicar al taxista el cam� fins al pati d'en Henrik Vanger, tot just acabat de netejar de neu, i un cop all� va deixar les maletes a l'empedrat i va observar com el taxi tornava cap a Hedestad. De sobte se sentia sol i insegur. Potser l'Erika tenia ra� en considerar que tot aquest projecte era una insensatesa.
Va sentir que la porta s'obria al seu darrere. En Vanger anava tapat amb un gruixut abric de pells, unes botes pesades i una gorra amb orelleres. En Blomkvist anava amb texans i una prima ca�adora de cuir.
�Si penses viure aqu�, haur�s d'aprendre a abrigar-te m�s en aquesta �poca de l'any. �Van fer una encaixada�. Est�s segur que no vols allotjar-te a la casa principal? No? Aleshores em sembla que val m�s que comencem a installar-te a la teva nova resid�ncia.
Una de les condicions de les negociacions amb en Vanger i en Dirch Frode havia estat disposar d'un lloc per viure on pogu�s fer la seva i anar i venir quan li vingu�s de gust. En Vanger va dur en Blomkvist cam� avall cap al pont i llavors va tor�ar per obrir el cancell d'un altre pati, tamb� acabat de netejar de neu, davant d'una petita casa de fusta a la vora del final del pont. La casa no estava tancada amb clau. Van passar a un petit rebedor on en Blomkvist, amb un sospir d'alleujament, va deixar les maletes.
�D'aix� en diem la nostra casa dels convidats. Es on allotgem normalment les persones que s'estaran aqu� un llarg per�ode de temps. Aqu� va ser on tu i els teus pares vau viure l'any 1963. Es un dels edificis m�s antics del poble, per� s'ha modernitzat. He demanat a en Nilsson, el meu manetes, que encengu�s l'estufa aquest mat�.
La casa consistia en una cuina gran i dues cambres m�s petites; en conjunt, cinquanta metres quadrats. La cuina ocupava la meitat de l'espai i era for�a moderna, amb focs el�ctrics i una petita nevera. Contra la paret que mirava al rebedor, hi havia una antiga estufa de ferro forjat on havien enc�s un foc hores abans aquell mateix dia.
�No cal que facis servir la llar de foc, llevat que faci un fred de por. La caixa de la llenya �s al rebedor i trobar�s un llenyer a la part del darrere de la casa. Aquesta tardor ha estat desocupada i aquest mat� hem enc�s l'estufa per escalfar els murs. Normalment, amb els radiadors el�ctrics n'hi ha prou. Nom�s has de vigilar de no penjar-hi roba al damunt; podries provocar un incendi.
En Blomkvist va donar una ullada al voltant. Les finestres miraven a tres costats diferents, i des de la taula de la cuina tenia una vista del pont, a uns trenta metres de dist�ncia. La cuina estava equipada amb tres armaris grans, unes quantes cadires, un vell banc de fusta i una lleixa per als diaris. Hi havia un n�mero de Se de l'any 1967. En un rac� hi havia una taula petita que es podia fer servir com a escriptori.
Dues portes estretes donaven a les habitacions petites. La de la dreta, m�s propera a la paret exterior, a tot estirar era un rebost amb un escriptori, una cadira i uns quants prestatges al llarg de la paret. L'altra habitaci�, entre el rebedor i el petit despatx, era un dormitori molt petit amb un llit de matrimoni estret, una tauleta de nit i un armari rober. A les parets hi havia penjats quadres de paisatges. Els mobles i el paper pintat de la casa eren vells i descolorits, per� feia bona olor i estava net. Alg� havia fregat el terra amb una bona ensabonada. El dormitori tenia una altra porta que donava al rebedor, on un recambr� dels mals endre�os s'havia reconvertit en lavabo amb dutxa.
�Potser tindr�s problemes amb l'aigua �va comentar en Vanger�. Ho hem comprovat aquest mat�, per� les canonades no estan gaire fondes, i si gla�a gaire es poden congelar. Hi ha una galleda al rebedor; si cal pots venir a buscar aigua a la casa principal.
�Necessitar� un tel�fon �va dir en Blomkvist.
�Ja n'he encarregat un. Vindran a installar-lo dem� passat. I doncs, qu� me'n dius? Si canvies d'opini�, ser�s benvingut a la casa principal quan vulguis.
�Ja em va b� aix� �va respondre en Blomkvist.
�Perfecte. Encara ens queda m�s o menys una hora de llum. Anem a fer un tomb perqu� et familiaritzis amb el poble? T'aconsellaria que et posessis mitjons gruixuts i unes botes. En trobar�s unes al costat de la porta d'entrada. �En Blomkvist va fer el que li deien i va decidir que l'endem� mateix s'aniria a comprar cal�otets llargs i unes bones sabates d'hivern.
El vell va comen�ar el tomb explicant que el ve� d'en Blomkvist, a l'altra banda del carrer, era en Gunnar Nilsson, l'empleat d'en Vanger que ell insistia a anomenar el seu �manetes�. Per� en Blomkvist es va adonar aviat que era alguna cosa m�s que un home que feia el manteniment de totes les edificacions de l'illa de Hedeby; tamb� era l'administrador d'alguns immobles de Hedestad.
�El seu pare era en Magnus Nilsson, que va ser el meu manetes als anys seixanta, un dels homes que va ajudar en l'accident del pont. En Magnus est� jubilat i viu a Hedestad. En Gunnar viu aqu� amb la dona, que es diu Helen. Els fills van marxar.
En Vanger va callar un moment per rumiar un instant abans de reprendre la paraula:
�Mikael, l'explicaci� oficial de la teva pres�ncia aqu� �s que m'ajudar�s a escriure la meva autobiografia. Aix� et proporcionar� una excusa per tafanejar per tots els racons foscos i fer preguntes. La teva aut�ntica feina queda estrictament entre tu, jo i en Dirch Frode.
�Entesos. I repetir� el que ja vaig dir: no crec que sigui capa� de resoldre el misteri.
�L'�nic que et demano �s que facis el que puguis. Per� hem de vigilar el que diem davant dels altres. En Gunnar t� 56 anys, i aix� vol dir que en tenia 19 quan la Harriet va desapar�ixer. Hi ha una pregunta per a la qual mai no he pogut trobar resposta: la Harriet i en Gunnar eren bons amics, i em penso que tenien una mena d'embolic d'adolesc�ncia entre tots dos. Ell hi estava for�a interessat, en tot cas. Per� el dia que ella va desapar�ixer, ell era a Hedestad; va ser un dels que es van quedar a terra ferma quan el pont va quedar tallat. A causa de la seva relaci�, el van investigar a fons i per a ell va ser molt desagradable. Va estar amb uns amics tot el dia i no va tornar aqu� fins al vespre. La policia va comprovar la seva coartada i era s�lida.
�Suposo que tens una llista de totes les persones que eren a l'illa aquell dia i qu� feien.
��s clar. Continuem?
Es van aturar a la cru�lla del tur� i en Vanger va assenyalar cap al vell port de pescadors, ara emprat per petites embarcacions de plaer.
�Tota la terra de Hedeby �s propietat de la fam�lia Vanger� o meva, per ser m�s exactes. L'�nica excepci� �s la granja d'Osterg�rden i unes quantes cases d'aqu� del poble. Aquelles cabanes d'all�, al port de pescadors, s�n de propietat privada, per� s�n casetes d'estiu i en general estan deshabitades durant l'hivern. Llevat d'aquella casa m�s allunyada� mira com surt fum per la xemeneia.
En Blomkvist va veure fum enlairant-se. Estava gla�at fins al moll de l'os.
�Es un tuguri ple de corrents d'aire que est� habitat tot l'any. Hi viu l'Eugen Norman, una mena de pintor de gaireb� setanta anys. A mi em sembla un aficionat, per� t� fama pels seus paisatges. El pots considerar el t�pic exc�ntric del poble.
En Vanger va guiar en Blomkvist fins a l'altra banda de l'illa, identificant una casa rere l'altra. El poble estava format per sis cases al cant� occidental de la carretera i quatre m�s al cant� oriental. La primera casa, la m�s pr�xima a la casa dels convidats d'en Blomkvist i a la casa pairal dels Vanger, era del germ� d'en Henrik Vanger, en Harald. Es tractava d'un edifici rectangular de pedra de dos pisos que, a primer cop d'ull, semblava deshabitat. Les cortines estaven tancades i ning� no havia netejat la neu del caminet d'acc�s, que estava colgat per mig metre de neu. Amb una mirada m�s atenta, s'hi podien veure les petjades d'alg� que havia caminat per la neu des de la carretera fins a la porta.
�En Harald �s un solitari. Ell i jo no ens hem ent�s mai. A m�s de les nostres desavinences sobre l'empresa �n'�s accionista�, amb prou feines ens hem parlat des de fa prop de seixanta anys. Ara en t� 95 i �s l'�nic dels meus germans que encara viu. Ja t'explicar� els detalls m�s tard, per� va estudiar medicina i ha passat la major part de la seva vida professional a Uppsala. Va tornar a Hedeby quan va fer els 70 anys.
�No us aprecieu gaire tot i ser ve�ns.
�El trobo detestable i m'hauria estimat m�s que s'hagu�s quedat a Uppsala, per� aquesta casa �s seva. Parlo com un veritable pocavergonya, oi?
�Parles com alg� que no s'estima gaire el seu germ�.
�Em vaig passar els primers vint-i-cinc anys de la meva vida disculpant-me per persones com en Harald perqu� �rem de la mateixa fam�lia. Llavors vaig descobrir que el parentiu no �s cap garantia d'amor i vaig tenir ben poques raons per defensar-lo.
La seg�ent casa era de la Isabella, la mare de la Harriet Vanger.
�Far� els 75 aquest any i encara �s elegant i vanitosa com mai. Tamb� �s l'�nica del poble que es parla amb en Harald i el visita de tant en tant, per� no tenen gaire cosa en com�.
�Com era la seva relaci� amb la Harriet?
�Bona pregunta. Cal incloure les dones entre els sospitosos. Ja t'he explicat que solia deixar que els fills se les componguessin tots sols. No en puc estar segur, per� em penso que tenia bon cor; senzillament, no era capa� d'assumir responsabilitats. Ella i la Harriet no van tenir mai cap mena de complicitat, per� tampoc no estaven enfrontades. La Isabella pot ser dura, per� de vegades no hi �s tota. Ja veur�s qu� vull dir quan la coneguis.
La ve�na de la Isabella era la Cec�lia Vanger, la filla d'en Harald.
�Va estar casada i va viure a Hedestad, per� ella i el seu marit es van separar fa prop de vint anys. La casa �s meva i li vaig proposar que hi vingu�s a viure. �s mestra i, en molts sentits, �s exactament el contrari que el seu pare. Jo afegiria que ella i el seu pare nom�s es parlen quan no hi ha m�s remei. �Quants anys t�?
�Va n�ixer el 1946. Per tant, tenia 20 anys quan la Harriet va desapar�ixer. I s�, era una de les convidades a l'illa aquell dia. La Cec�lia pot semblar fr�vola, per� de fet �s m�s llesta que la majoria. No la subestimis. Si alg� s'ha d'ensumar qu� t'empesques, ser� ella. Es un dels meus parents que tinc en m�s bon concepte.
�Aix� significa que no en sospites?
�Tampoc �s aix�. Vull que consideris l'assumpte sense reserves, independentment del que jo en pensi o cregui.
La casa que hi havia al costat de la de la Cec�lia tamb� era propietat d'en Henrik Vanger, per� estava llogada a una parella d'ancians que antigament havia format part de l'equip de direcci� del grup Vanger. S'havien traslladat a Hedeby als anys vuitanta, de manera que no tenien res a veure amb la desaparici� de la Harriet. La casa seg�ent era d'en Birger Vanger, germ� de la Cec�lia. Havia estat buida durant molts anys, ja que en Birger havia anat a viure a una casa moderna a Hedestad.
La major part dels edificis que s'arrengleraven al llarg del carrer eren de pedra i la seva construcci� es remuntava a la primeria del segle XX. L'�ltima casa era diferent; es tractava d'una edificaci� moderna de disseny, feta amb obra vista de color blanc i amb els marcs de finestra negres. Estava meravellosament empla�ada, i en Blomkvist es va poder fixar que la vista des de l'�ltim pis devia ser magn�fica, de cara al mar per l'est i a Hedestad pel nord.
�Aqu� �s on viu en Martin, germ� de la Harriet i conseller delegat del grup Vanger. Aqu� era on hi havia la casa del rector, per� l'edifici va quedar destru�t per un incendi als anys setanta i en Martin va construir aquesta casa el 1978, quan es va fer c�rrec dels negocis.
A l'�ltima edificaci� de la banda oriental del carrer hi vivien la Gerda Vanger, la v�dua d'un altre germ� d'en Henrik, en Greger, i el seu fill Alexander.
�La Gerda est� malalta. Pateix de reumatisme. L'Alexander t� una petita part de les accions del grup Vanger, per� dirigeix una s�rie de negocis propis, com ara alguns restaurants. Normalment cada any passa uns quants mesos a Barbados, on ha invertit una suma considerable en el sector tur�stic.
Entre la casa de la Gerda i la d'en Henrik hi havia un solar amb dos edificis buits m�s petits. Es feien servir de casa dels convidats per a membres de la fam�lia. A l'altra banda de la casa d'en Henrik hi havia un habitatge on vivia un altre empleat jubilat amb la seva esposa, per�, com que la parella passava l'hivern a Espanya, era buit.
Van tornar a la cru�lla; el passeig s'acabava aqu�. Es comen�ava a fer fosc. En Blomkvist va prendre la iniciativa.
�Henrik, far� la feina per la qual m'has contractat. Escriur� la teva biografia i et complaur� llegint tot el material sobre la Harriet amb tanta atenci� i sentit cr�tic com sigui capa�. Nom�s vull que entenguis que no s�c cap detectiu privat.
�No espero res.
�B�.
�S�c ocell de nit, jo �va explicar en Vanger�. Per tant, em podr�s trobar a qualsevol hora despr�s de dinar. Ho disposar� tot perqu� tinguis un gabinet de treball aqu�, i pots fer-lo servir quan vulguis.
�No, gr�cies. Tinc un despatxet a la casa dels convidats i ser� all� on treballar�.
�Com et vagi millor.
�Si necessito parlar amb tu, ho farem al teu despatx, per� aquesta nit no et cosir� a preguntes.
�Ho comprenc. �El vell semblava estranyament t�mid.
�Em caldran un parell de setmanes per llegir tota la documentaci�. Treballar� en dos fronts. Ens reunirem algunes hores cada dia perqu� et pugui entrevistar i recopilar el material per a la biografia. Quan comenci a tenir preguntes sobre la Harriet que em calgui discutir amb tu, ja t'ho far� saber.
�Sembla raonable.
�Necessitar� tenir les mans lliures per fer la meva feina i no vull un horari de feina fix.
�Decideix tu mateix com t'has d'organitzar.
�M'imagino que ets conscient que he de passar un parell de mesos a la pres�. No s� exactament quan, per� no penso rec�rrer contra la sent�ncia. Probablement ser� durant aquest any.
En Vanger va corrugar les celles.
�Aix� �s un contratemps. Haurem de solucionar aquest problema quan sigui l'hora. Sempre pots demanar un ajornament.
�Si m'ho permeten i tinc prou material, potser podr� escriure el llibre a la pres�. Una cosa m�s: encara s�c soci de Millennium, i ara com ara �s una revista en crisi. Si passa alguna cosa que demani la meva pres�ncia a Estocolm, haur� d'abandonar el que estigui fent aqu� i acudir-hi.
�No ets el meu esclau. Vull que treballis de manera meticulosa en la tasca que t'he assignat, per� �s clar que pots organitzar-te i fer-la com creguis convenient. Si necessites temps lliure, endavant, per� si descobreixo que no est�s fent la feina, ho considerar� un incompliment del contracte. �En Vanger va mirar cap al pont. Era un home prim i eixut, i en Blomkvist va pensar que en aquell moment semblava un espantaocells sinistre�. Pel que fa a Millennium, haur�em de parlar de quina mena de crisi travessa i si jo hi puc ajudar d'alguna manera.
�La millor ajuda que li pots oferir �s lliurar-me el cap d'en Wennerstr�m en una safata ara mateix.
�Ah, no. No ho penso fer pas. �El vell va adre�ar a en Blomkvist una dura mirada�. L'�nica ra� per la qual vas acceptar aquesta feina va ser perqu� vaig prometre desemmascarar en Wennerstr�m. Si et dono la informaci� ara, podries deixar c�rrer la feina quan et vingu�s de gust. Et donar� aquesta informaci� d'aqu� a un any.
�Henrik, perdona que t'ho digui aix�, per� jo no tinc cap certesa que continu�s viu d'aqu� a un any.
En Vanger va sospirar i va clavar la mirada m�s enll� del port de pescadors.
�Prou que ho s�. Parlar� amb en Frode per veure si podem pensar en alguna soluci�. Per�, pel que fa a Millennium, jo podria ajudar d'una altra manera. Si no m'equivoco, el problema �s que els anunciants s'han comen�at a retirar.
�Els anunciants s�n el problema m�s urgent, per� la crisi �s m�s profunda. Es una q�esti� de credibilitat. Tant se val quants anunciants tinguem, si ning� no vol comprar la revista.
�Ho entenc perfectament. Encara formo part del consell de direcci� d'una corporaci� for�a gran, tot i que en un paper passiu. Ens hem d'anunciar en alguna banda. Ja en parlarem m�s endavant. Si et vols quedar a sopar�
�No. Em vull installar, comprar una mica de queviures i donar un cop d'ull. Dem� anir� a Hedestad i comprar� roba d'abric.
�Bona idea.
�M'agradaria que portessin els arxius sobre la Harriet a casa meva.
�S'han de tractar�
��amb molta cura. Me'n faig c�rrec.
En Blomkvist va tornar a la casa dels convidats. Quan va entrar li petaven les dents. El term�metre de fora de la finestra marcava quinze graus sota zero; no recordava haver passat mai tant de fred com despr�s d'aquesta passejada, que amb prou feines havia durat vint minuts.
Es va passar una hora installant-se en el que seria casa seva durant l'any seg�ent. Va desar la roba a l'armari del dormitori i els articles d'higiene personal al lavabo. La segona maleta en realitat era un bagul amb rodes. En va treure llibres, alguns CD i un reproductor de CD, llibretes, un magnet�fon Sanyo, un esc�nner Microtek, una impressora port�til d'injecci� de tinta, una c�mera digital Minolta i un recull d'altres objectes que considerava indispensables per a un any d'exili.
Va ordenar els llibres i els CD a la prestatgeria del des-patxet, juntament amb dos classificadors que contenien material de recerca sobre en Hans-Erik Wennerstr�m. El material no tenia cap valor, per� no es resignava a desfer-se'n. D'una manera o altra havia de convertir aquells dos classificadors en una mena de pedra angular que li permet�s reprendre la seva carrera professional.
Finalment va obrir la bossa de viatge i va deixar el seu iBook damunt l'escriptori del despatxet. Aleshores es va aturar i va donar una ullada al voltant amb cara d'enze. �Els avantatges de viure al camp, ai carai!� No podia connectar enlloc el cable de banda ampla. Ni tan sols tenia una presa de tel�fon per connectar un antiquat m�dem.
En Blomkvist va trucar a la companyia telef�nica Telia des del m�bil. Despr�s d'insistir-hi una mica, va aconseguir que alg� trob�s la comanda que havia fet en Vanger per a la casa dels convidats. Volia saber si la connexi� podia tenir ADSL, i li van dir que seria possible per mitj� d'un rel� installat a Hedeby, tot i que trigaria uns quants dies a tenir-la a punt.
Ho va enllestir tot passades les quatre de la tarda. Es va posar un parell de mitjons gruixuts i les botes prestades, i es va abrigar amb un altre jersei. A la porta d'entrada es va aturar en sec; no li havien donat les claus de la casa i el seu instint urbanita es rebellava contra la idea de deixar la porta oberta. Va tornar a la cuina i va comen�ar a obrir calaixos. Per fi va trobar una clau penjada al rebost.
La temperatura havia baixat fins als disset sota zero. Va travessar el pont a pas viu i va pujar tur� amunt m�s enll� de l'esgl�sia. El supermercat Konsum estava c�modament situat a uns tres-cents metres de dist�ncia. Va omplir fins a vessar dues bosses de paper amb queviures i tot seguit les va dur a casa abans de tornar a travessar el pont. Aquesta vegada es va aturar al Caf� de la Susanne. La dona de darrere el taulell tenia uns cinquanta anys. Ell li va preguntar si era la Susanne. i aleshores es va presentar dient que, sens dubte, seria un client habitual. De moment era l'�nic, i la Susanne. li va oferir caf� quan ell va demanar uns sandvitxos i li va comprar una barra de pa. Va agafar un exemplar del Hedestads Kuriren de l'expositor de diaris i es va asseure en una taula amb vistes al pont i l'esgl�sia, ara amb la fa�ana illuminada. Semblava una postal de Nadal. Va trigar quatre minuts a llegir el diari. L'�nica not�cia d'inter�s eren un breu article que explicava que un pol�tic de la contrada que es deia Birger Vanger (liberal) invertiria a l'IT TechCent, un centre de desenvolupament tecnol�gic de Hedestad. En Mikael s'hi va estar fins que la cafeteria va tancar a les sis.
A dos quarts de vuit va trucar a l'Erika, per� li van comunicar que aquell n�mero no estava disponible. Va seure al banc de la cuina i va provar de llegir una novella que, segons la ressenya de la contracoberta, era el sensacional debut d'una feminista adolescent. La novella tractava dels intents de l'autora de posar ordre a la seva vida sexual durant un viatge a Par�s, i en Blomkvist es va preguntar si a ell el qualificarien de feminista si escriv�s una novella sobre la seva vida sexual amb l'estil d'un estudiant d'institut. Probablement no. Havia comprat el llibre perqu� l'editorial definia la jove novellista com �una nova Carina Rydberg�. R�pidament va constatar que no era el cas, ni per l'estil ni pel contingut. Va deixar c�rrer el llibre i es va posar a llegir un relat de Hopalong Cassidy publicat en un Rekordmagasinet de mitjan anys cinquanta.
Cada mitja hora sentia el toc breu i apagat del campanar de l'esgl�sia. Hi havia llum a les finestres de la casa del manetes de l'altre costat del carrer, per� en Blomkvist no hi veia ning� a dins. La casa d'en Harald Vanger era a les fosques. Cap a les nou un cotxe va travessar el pont i va desapar�ixer cap al promontori. A mitjanit la illuminaci� de la fa�ana de l'esgl�sia es va apagar. Segons semblava, aix� era tot el que oferien els atractius de Hedeby un divendres a la nit del comen�ament de gener. El silenci era inquietant.
Va provar de tornar a trucar a l'Erika i li va sortir la b�stia de veu demanant-li que deix�s el nom i un missatge. Ho va fer i, en acabat, va apagar el llum i es va ficar al llit. En l'�ltima cosa en qu� va pensar abans d'adormir-se va ser que a Hedeby correria un gran risc de tornar-se completament guillat.
Va ser estrany despertar-se envoltat del m�s absolut silenci. En Blomkvist va passar d'un son profund a un estat d'alerta total en una fracci� de segon, i aleshores va quedar-se quiet, escoltant. A l'habitaci� feia fred. Va girar el cap i va consultar l'hora al rellotge de polsera que havia deixat en un tamboret al costat del llit. Passaven vuit minuts de les set del mat�; mai no havia estat una persona matinera i normalment li costava llevar-se sense que sonessin, com a m�nim, dos despertadors. Avui s'havia despertat tot sol i fins i tot se sentia descansat.
Va posar aigua a escalfar per fer-se caf� abans d'entrar a la dutxa. Tot d'una, aquesta situaci� el divertia. �.Kalle Blomkvist� investigant al cul del m�n.� L'aixeta de la dutxa passava d'aigua bullent a aigua g�lida nom�s fregar-la amb els dits. Va trobar a faltar el diari del mat� a la taula de la cuina. La mantega estava congelada. No hi havia ganivet del formatge al calaix dels coberts. A fora encara era negra nit. El term�metre marcava vint-i-un graus sota zero. Era dissabte.
La parada de l'autob�s de Hedestad era al carrer del supermercat Konsum, i en Blomkvist va estrenar el seu exili seguint el seu pla d'anar a comprar al poble. Va baixar de l'autob�s a l'estaci� del tren i va fer un tomb pel centre del poble. De cam� va comprar unes pesades botes d'hivern, dos parells de cal�otets llargs, unes quantes camises de franella, una parca tres quarts com cal, una gorra calenta i guants folrats. A la secci� d'electr�nica va trobar un petit televisor port�til amb dues antenes telesc�piques. El venedor li va assegurar que a Hedeby com a m�nim podria sintonitzar l'SVT, el canal estatal de televisi�, i en Blomkvist li va fer prometre que li tornaria els diners si resultava que no era aix�.
Es va aturar a la biblioteca per fer-se'n el carnet i agafar en pr�stec dues novelles de misteri d'Elizabeth George. Va comprar llapis i llibretes. Tamb� va comprar una motxilla per carregar les noves adquisicions.
Per acabar, va comprar un paquet de cigarretes. Havia deixat de fumar feia deu anys, per� de tant en tant es concedia una recaiguda. Es va ficar el paquet a la butxaca de la parca sense obrir-lo. L'�ltima parada va ser a l'�ptica, on va comprar soluci� per a lents de contacte i va encarregar unes lentilles noves.
Cap a les dues del migdia tornava a ser a Hedeby, i tot just estava traient les etiquetes del preu de la roba nova, quan va sentir que s'obria la porta. Una dona rossa (potser d'uns cinquanta anys) va trucar a la porta oberta de la cuina mentre traspassava el llindar. Portava un pa de pessic.
�Hola. Nom�s volia venir a presentar-me. Em dic Helen Nilsson i visc just davant seu. M'han dit que serem ve�ns.
Es van donar la m� i ell es va presentar.
�Ah, s�, l'he vist a la tele. Ser� agradable veure llum a la casa dels convidats a les nits.
En Blomkvist va preparar el caf�. Ella va intentar refusar-lo, per� va acabar seient a la taula de la cuina adre�ant una mirada furtiva a la finestra.
�Ara ve en Henrik amb el meu marit. Em sembla que li porten unes capses de cartr�.
En Vanger i en Gunnar Nilsson es van aturar a fora amb un carret�, i en Blomkvist va sortir corrents a saludar-los i ajudar-los a entrar les quatre capses. Van deixar-les a terra al costat de l'estufa. En Blomkvist va servir tasses de caf� i va tallar el pa de pessic de la Helen.
Els Nilsson eren una gent molt maca. No semblaven gaire encuriosits per esbrinar per qu� en Blomkvist era a Hedestad; amb el fet que estigu�s treballant per a en Henrik Vanger en tenien prou. En Blomkvist va constatar que els Nilsson i en Vanger es comportaven de manera molt natural entre ells, sense fer distincions entre patr� i empleats. Van parlar del poble i de l'home que havia constru�t la casa dels convidats on vivia en Blomkvist. Els Nilsson corregien en Vanger quan li fallava la mem�ria, i el vell els va explicar una an�cdota for�a divertida: una nit, en Nilsson havia tornat tard a casa i havia descobert el boig del poble de l'altra banda del pont provant de for�ar una finestra de la casa dels convidats, i ell se li havia acostat per preguntar al pobre delinq�ent per qu� no entrava per la porta principal, que no estava tancada amb clau.
En Nilsson es va mirar amb escepticisme el petit televisor d'en Blomkvist i el va convidar a casa seva si li venia de gust mirar algun programa.
En Vanger es va quedar un moment despr�s que els Nilsson marxessin. Pensava que era millor que en Blomkvist estudi�s els arxius tot sol; si tenia algun problema el podia anar a veure a la casa principal.
Quan es va quedar sol una vegada m�s, en Blomkvist va dur les capses de cartr� al despatx i va fer inventari del contingut.
La investigaci� d'en Vanger sobre la desaparici� de la n�ta del seu germ� s'havia allargat durant trenta-sis anys. En Blomkvist es va preguntar si es tractava d'una obsessi� malaltissa o si, amb el pas dels anys, s'havia convertit en una mena de joc intellectual. El que estava clar era que el vell patriarca havia abordat la tasca amb el m�tode sistem�tic d'un aficionat a l'arqueologia; el material ocupava set metres de prestatges.
La part m�s extensa consistia en vint-i-sis classificadors que eren c�pies de la investigaci� policial. Es feia dif�cil creure que una desaparici� hagu�s donat lloc a tanta quantitat de material. Sens dubte, en Vanger tenia prou influ�ncia per fer que la policia de Hedestad segu�s tant les pistes versemblants com les inversemblants.
A m�s, hi havia quaderns plens de retalls de premsa, �lbums de fotos, mapes, articles sobre Hedestad i les empreses Vanger, el diari de la Harriet (tot i que no tenia gaires p�gines), els seus llibres de text, certificats m�dics, etc. Tamb� hi havia setze volums relligats de mida A4, de prop de cent p�gines cadascun, que es podien considerar el diari de treball d'en Vanger en les investigacions. En aquests quaderns havia recollit, amb calligrafia impecable, reflexions, teories i culs-de-sac de collita pr�pia. En Blomkvist els va fullejar tots. El text estava ben escrit i tenia la impressi� que eren c�pies de potser dotzenes d'altres llibretes. Finalment hi havia deu cartipassos amb informaci� sobre la fam�lia Vanger. Aquests fulls estaven mecanografiats i els havia anat escrivint al llarg dels anys; eren les investigacions d'en Henrik Vanger sobre la seva pr�pia fam�lia.
Cap a les set del vespre va sentir un fort miol a la porta d'entrada. Un gat d'un marr� vermell�s se li va esmunyir velo�ment entre les cames per entrar a l'escalfor.
�Mi-te'l, que llest �va dir ell.
El gat va estar ensumant per la casa una estona. En Mikael va posar-li llet en un plat i el seu convidat la va llepar. En acabat, el gat va saltar a sobre del banc de la cuina i s'hi va arraulir tot cargolant-se. I all� es va quedar.
No va ser fins despr�s de les deu que en Blomkvist va tenir una idea clara del material i el va tenir ordenat als prestatges. Es va servir un caf� i es va fer un parell d'entrepans. No havia fet un �pat com cal en tot el dia, per� se sentia estranyament desganat. Va oferir un boc� de llonganissa i de pat� al gat. Despr�s de beure's el caf�, va treure les cigarretes de la butxaca de la parca i va obrir el paquet.
Va comprovar el m�bil. L'Erika no havia trucat. Ho va intentar una vegada m�s. Novament, nom�s la b�stia de veu.
Un dels primers passos que havia fet en Blomkvist era estudiar el mapa de l'illa que en Vanger li havia deixat. Encara tenia al cap tots els noms, i va apuntar qui vivia a cada casa. El clan Vanger estava format per una galeria tan extensa de personatges que trigaria temps a aprendre qui era qui.
Just abans de mitjanit es va posar roba d'abric i el cal�at nou i va sortir a caminar tot travessant el pont. Va deixar la carretera i va vorejar l'estret sota l'esgl�sia. S'havia format gla� a l'estret i dins del port vell, per� m�s enll�, a mar oberta, va poder veure una franja m�s fosca d'aigua. Mentre era all�, la illuminaci� de la fa�ana de l'esgl�sia es va apagar i va quedar envoltat de foscor. Feia un fred que pelava i els estels omplien el cel.
Tot d'una, en Blomkvist es va sentir deprimit. No aconseguia entendre de cap de les maneres com �s que s'havia deixat conv�ncer per acceptar aquest enc�rrec. L'Erika tenia ra�: hauria de ser a Estocolm (al llit amb ella, per exemple) planificant la lluita contra en Wennerstr�m. Per� tampoc no s'hi veia amb cor, i ni tan sols tenia la m�s petita idea de com comen�ar a planificar una estrat�gia de contraatac.
Si hagu�s estat de dia, hauria anat directament a casa d'en Vanger, hauria trencat el contracte i hauria marxat a casa. Per� des del tur� del costat de l'esgl�sia veia totes les cases de la banda de l'illa, i la casa d'en Harald Vanger era a les fosques. Hi havia llum a casa de la Cec�lia, igual que al xalet d'en Martin, al promontori i a la casa llogada. Al petit port esportiu es veien llums a la cabana de l'artista plena de corrents d'aire, i per la xemeneia sortien petites ratxes d'espurnes. Tamb� hi havia llums a l'�ltima planta del Caf�, i en Blomkvist es va preguntar si hi vivia la Susanne., i si era aix�, si estava sola.
Diumenge al mat� es va despertar per l'incre�ble soroll que omplia tota la casa. Va trigar un segon a caure-hi: eren les campanes de l'esgl�sia, que cridaven els parroquians al servei del mat�. Gaireb� eren les onze. Va ronsejar al llit fins que va sentir un miol urgent a la porta d'entrada i es va llevar per deixar sortir el gat.
A migdia s'havia dutxat i esmorzat. Va entrar decidit al despatxet i va agafar el primer classificador de la investigaci� de la policia. Llavors va dubtar. Per la finestra podia veure el Caf� de la Susanne. Va ficar el classificador a la bossa de viatge i es va posar la roba d'abric. Quan va arribar a la cafeteria estava plena de clients, i hi va trobar la resposta a una pregunta que li havia estat ballant pel cap: com podia sobreviure una cafeteria en un cul de m�n com Hedeby? La Susanne. vivia dels fidels de l'esgl�sia, i segurament feia el caf� i els pastissos dels funerals i altres cerim�nies.
Va optar per fer una passejada. El Konsum tancava els diumenges, i va continuar uns quants centenars de metres m�s en direcci� a Hedestad, on va comprar diaris en una benzinera. Es va passar una hora voltant per Hedeby, familiaritzant-se amb els encontorns de terra ferma. La banda del poble m�s propera a l'esgl�sia i m�s enll� del supermercat Konsum era el centre, amb edificis m�s vells (construccions de dues plantes fetes amb pedra, que en Blomkvist imaginava que s'havien erigit a la primera i segona d�cades del segle XX), que formaven una mena de carrer principal. Al nord de la carretera que entrava al poble hi havia edificis en bon estat, de diversos pisos, per a fam�lies amb fills. Al llarg de la costa i cap a la banda sud de l'esgl�sia hi havia sobretot cases unifamiliars. Hedeby semblava el lloc on vivia la gent benestant de Hedestad.
Quan va tornar al pont, l'allau de gent que omplia el caf� havia afluixat, per� la Susanne. encara estava enfeinada deixant netes les taules.
�L'hora punta del diumenge? �va dir ell a manera de salutaci�.
Ella va assentir amb el cap mentre es passava un floc de cabells darrere l'orella. �Hola, Mikael. �Vaja, recorda el meu nom.
�Com vol que me n'oblidi? �va replicar ella�. Vaig seguir el seu judici a la televisi�.
�Han d'omplir el noticiari amb alguna cosa �va remugar ell. i va marxar cap a la taula del rac� amb vistes al pont. Quan va mirar la Susanne. als ulls, la dona somreia.
A les tres de la tarda la Susanne. el va avisar que ja tancava la cafeteria. Despr�s de l'hora punta, acabada la missa, havien vingut molt pocs clients. En Blomkvist havia llegit m�s d'una cinquena part del primer classificador de la investigaci� de la policia. Va guardar-se la llibreta a la bossa i va tornar a pas viu cap a casa pel pont.
El gat l'esperava als esglaons de l'entrada. Va mirar al voltant preguntant-se de qui devia ser aquell animal. El va deixar entrar igualment; almenys, li feia companyia.
Va fer un altre intent de parlar amb l'Erika. �bviament, encara estava furiosa amb ell. Hauria pogut provar de trucar-li a la l�nia directa de la redacci� o al n�mero de casa seva, per� ja li havia deixat prou missatges. En comptes d'aix�, va preparar caf�, va apartar el gat per fer-se un lloc al banc de la cuina i va obrir el classificador damunt la taula.
Va llegir atentament i a poc a poc, no volia que li pass�s per alt cap detall. A darrera hora del vespre, quan va tancar el dossier, havia omplert unes quantes p�gines de la seva llibreta amb anotacions i preguntes que esperava respondre amb els altres classificadors. El material estava ordenat cronol�gicament; no sabia dir si havia estat en Vanger qui ho havia ordenat d'aquesta manera o si era el sistema emprat per la policia als anys seixanta.
El primer full era una fotoc�pia d'un informe manuscrit amb un encap�alament del Servei d'Atestats de la Policia de Hedestad. L'agent que havia rebut la trucada havia signat a. g. Ryttinger, que en Blomkvist va interpretar com �agent de gu�rdia� Ryttinger. L'autor de la den�ncia era en Henrik Vanger. La seva adre�a i el seu n�mero de tel�fon estaven anotats al full. L'informe tenia data de diumenge 23 de setembre del 1966, a les 11.14 h. El text era lac�nic:
�Trucada de Hrk. Vanger, declara que la filla del seu germ� (?) Harriet Ulrika VANGER, n. el 15 de gener de 1950 (16 anys), est� desapareguda de casa seva a l'illa de Hedeby des de ds. a la tarda. El denunciant ha expressat una gran inquietud.�
A les 11.20, una nota comunicava que el P-014 (cotxe patrulla? patrulla? pilot de llanxa?) havia anat al lloc dels fets.
A les 11.35,una altra, en una calligrafia menys intelligible que la d'en Ryttinger, afegia que �of. Magnusson com. que pont illa Hedeby encara bloquejat. Transp. per vaixell.� Al marge, una signatura illegible.
A les 12.14, en Ryttinger novament: �Trucada d'of. Magnusson des de H-by informa que Harriet Vanger, 16 anys, est� desapareguda des de ds. a primera hora tarda. Fam�lia expressa gran inquietud. No sembla haver dormit al seu llit nit passada. No ha pogut abandonar illa a causa del pont bloquejat. Cap membre de la fam. sap res del parador de H. V.�
A les 12.19: �G. M. inform. per tel�fon de la situaci�.�
La darrera nota era de les 13.42: �G. M. ha arribat a H-by; es far� c�rrec de l'assumpte.�
El seg�ent full revelava que les inicials �G. M.� es referien a l'inspector de policia Gustaf Morell, que va arribar a l'illa de Hedeby per mar, va assumir la direcci� del cas i va preparar un informe oficial sobre la desaparici� de la Harriet Vanger. A difer�ncia de les anotacions inicials, plenes d'abreviacions innecess�ries, els informes d'en Morell estaven escrits a m�quina i en una prosa llegible. Les p�gines seg�ents explicaven quines mesures s'havien pres, amb una objectivitat i un luxe de detalls que van sorprendre en Blomkvist.
En Morell havia actuat de manera sistem�tica. En primer lloc havia interrogat en Henrik Vanger en companyia de la Isabella Vanger, la mare de la Harriet. A continuaci� havia parlat amb la Ulrika Vanger, en Harald Vanger, en Greger Vanger, en Martin, el germ� de la Harriet, i l'Anita Vanger. En Blomkvist va arribar a la conclusi� que aquests interrogatoris seguien un ordre jer�rquic, de m�s a menys.
La Ulrika Vanger era la germana d'en Henrik Vanger i, evidentment, tenia un estatus comparable al d'una reina mare. La Ulrika vivia a la casa principal dels Vanger i no va poder proporcionar cap informaci�. Se n'havia anat al llit d'hora la nit anterior i no havia vist la Harriet des de feia uns quants dies. Segons semblava, havia insistit a reunir-se amb l'inspector Morell en privat per expressar-li la seva opini� que la policia havia d'actuar de seguida, immediatament.
En Harald Vanger ocupava el n�mero dos a la llista. Tan sols havia vist la Harriet breument quan havia tornat de la desfilada a Hedestad, per� �no l'havia vista des de l'accident al pont i no sabia on podia ser ara�.
En Greger Vanger, germ� d'en Henrik i en Harald, afirmava que havia vist l'adolescent desapareguda a l'estudi d'en Henrik Vanger, demanant de parlar amb en Henrik despr�s de la seva visita a Hedestad, hores abans aquell mateix dia. En Greger Vanger insistia que no havia parlat amb ella, que simplement l'havia saludat. No tenia ni idea d'on podria ser, per� era de l'opini� que era probable que la noia, eixelebradament, hagu�s anat a veure alguna amiga sense dir-ho a ning� i que reapareixeria aviat. Quan li van preguntar com podria haver abandonat l'illa, no va donar cap resposta.
A en Martin Vanger el van interrogar superficialment. Era al seu darrer any d'institut a Uppsala, on vivia a casa d'en Harald Vanger. No tenia lloc al cotxe d'en Harald i, per tant, havia agafat el tren per anar a Hedeby, on havia arribat tan tard que va quedar bloquejat a la banda de terra ferma sense poder accedir a l'illa fins a darrera hora del vespre, en barca. El van entrevistar amb l'esperan�a que la seva germana li hagu�s explicat alguna confid�ncia, i que tingu�s alguna pista per si la noia tenia pensat fugir. La pregunta va ser acollida amb protestes per part de la mare de la Harriet, per� en aquell moment l'inspector Morell potser pensava que una fugida de la Harriet era la millor not�cia que podien esperar. Per� en Martin no havia parlat amb la seva germana des de les vacances d'estiu i no tenia cap informaci� de valor.
L'Anita Vanger, filla d'en Harald Vanger, constava err�niament com a �cosina germana� de la Harriet. Estudiava el primer any d'universitat a Estocolm i havia passat l'estiu a Hedeby. Tenia gaireb� la mateixa edat que la Harriet i s'havien fet amigues �ntimes. Va declarar que havia arribat a l'illa dissabte amb el seu pare i que li feia illusi� tornar a veure la Harriet, per� que no n'havia tingut l'ocasi�. L'Anita afirmava que estava amo�nada i que no era propi de la Harriet marxar sense avisar la fam�lia. En Henrik i la Isabella Vanger deien el mateix.
Mentre l'inspector Morell interrogava els membres de la fam�lia, havia ordenat a en Magnusson i en Bergman (la patrulla 014) que organitz�s el primer grup de recerca mentre encara hi hagu�s llum. El pont encara estava tancat al tr�nsit, de manera que era dif�cil demanar refor�os. El primer grup de recerca estava format per una trentena de persones dels dos sexes i de diferents edats. Les zones que van cobrir aquella tarda comprenien les cases desocupades del port de pescadors, la costa del promontori i al llarg de l'estret, la part de bosc m�s propera al poble i el tur� anomenat S�derberget, rere el port de pescadors. A aquesta darrera zona hi van anar perqu� alg� havia suggerit la teoria que la Harriet potser hi havia pujat per tenir una bona vista de l'accident del pont. Tamb� van enviar patrulles a Osterg�rden i a la caseta d'en Gottfried, a l'altra punta de l'illa, on la Harriet anava de tant en tant.
Per� la recerca va ser infructuosa; no es va interrompre fins molt despr�s de fer-se fosc, a les deu de la nit. A la nit la temperatura baixava fins als zero graus.
Durant la tarda l'inspector Morell va establir el quarter general en un sal� que en Henrik Vanger va posar a la seva disposici� a la planta baixa de la casa dels Vanger, i va prendre una s�rie de mesures.
En companyia de la Isabella Vanger, va examinar la cambra de la Harriet i va provar de determinar si hi faltava res: roba, maletes o alguna cosa per l'estil, que indicaria si la Harriet havia fugit de casa. La Isabella, poc cooperativa, no l'havia ajudat i no semblava con�ixer gaire l'armari de la filla. �Sovint duia texans, per� tots semblen iguals, oi?� La bossa de m� de la Harriet era a la taula. Hi havia el carnet d'identitat, una cartera amb nou corones i cinquanta c�ntims, una pinta, un mirall i un mocador. Despr�s de la inspecci�, la cambra de la Harriet va quedar precintada.
En Morell havia reunit m�s persones per interrogar-les, membres de la fam�lia i empleats. Tots els interrogatoris es van redactar meticulosament.
Quan els integrants del primer grup de recerca van comen�ar a tornar amb informes decebedors, l'inspector va decidir que s'havia d'engegar una recerca m�s sistem�tica. Durant el vespre i la nit van demanar refor�os. En Morell es va posar en contacte, entre d'altres, amb el president del Club d'Orientaci� de Muntanya de Hedestad i li va demanar ajuda per reunir voluntaris per a la partida de recerca. Cap a mitjanit li van comunicar que cinquanta-tres membres, la majoria de la categoria j�nior, serien a la propietat Vanger a les set del mat�. En Henrik Vanger va convocar part del torn del mat�, en total cinquanta homes de la f�brica de paper. Tamb� va organitzar l'avituallament per a tothom.
En Blomkvist es va poder imaginar v�vidament les escenes que van tenir lloc a la propietat Vanger durant aquells dies. L'accident del pont havia contribu�t a la confusi� de les primeres hores (perqu� havia complicat l'arribada de refor�os i tamb� perqu� la gent, d'una manera o altra, pensava que aquests dos successos dram�tics, en tenir lloc al mateix indret i pr�cticament a la mateixa hora, devien estar relacionats d'alguna manera). Quan van retirar la cisterna del cami�, l'inspector Morell va baixar al pont per assegurar-se que la Harriet Vanger no hagu�s acabat, per algun improbable gir del dest�, sota la ferralla. Aquesta va ser l'�nica iniciativa irracional que en Mikael va poder detectar en la conducta de l'inspector, ja que sense cap dubte havien vist la noia desapareguda despr�s de l'accident.
Durant aquelles primeres vint-i-quatre hores de desgavell, les esperances que la situaci� es resolgu�s r�pidament i feli�ment es van enfonsar. I es van veure reempla�ades de mica en mica per dues teories. Malgrat les dificultats evidents d'abandonar l'illa sense que ning� se n'adon�s, en Morell es va negar a excloure la possibilitat que la noia hagu�s fugit. Va decidir que s'havia de comunicar una descripci� exhaustiva de la Harriet Vanger a totes les comissaries i va donar ordres a les patrulles de policia de Hedestad de mantenir els ulls oberts. Tamb� va enviar un company del departament de delictes criminals a entrevistar els conductors d'autobusos i el personal de l'estaci� del tren per esbrinar si alg� l'havia vist.
A mesura que arribaven les respostes negatives, va semblar cada cop m�s probable que la Harriet Vanger hagu�s estat v�ctima d'alguna desgr�cia. Aquesta teoria va acabar dominant la investigaci� dels dies posteriors.
La gran batuda de recerca dos dies despr�s de la seva desaparici� es va dur a terme, segons semblava i pel que en Blomkvist podia dir, amb una gran compet�ncia. La policia i els bombers, que havien participat en operacions similars, ho havien organitzat tot. A l'illa de Hedeby hi havia racons gaireb� inaccessibles, per� al capdavall era una zona limitada i van pentinar l'illa sencera en un sol dia. Una llanxa de la policia i dos voluntaris de les embarcacions de plaer van fer tot el que van poder per sondar les aig�es al voltant de l'illa.
L'endem� la recerca va continuar amb m�s recursos humans. Es van enviar patrulles per fer una segona batuda del terreny m�s accidentat, a m�s d'una zona coneguda com �el fort��: un conjunt de b�nquers abandonats que es van construir durant la Segona Guerra Mundial. Aquell dia tamb� van buscar a tots els recambrons, pous, cellers, coberts i golfes de l'illa.
Es podia intuir un cert grau de frustraci� a les notes oficials quan es va abandonar la recerca el tercer dia despr�s de la desaparici� de la noia. En Morell, naturalment, encara no n'era conscient, per� en aquell moment havia arribat el m�s lluny que arribaria mai en la investigaci� dels fets. Estava desconcertat i no sabia cap a on fer el seg�ent pas o on continuar la recerca. La Harriet Vanger semblava haver-se volatilitzat i els anys de calvari d'en Henrik Vanger tot just havien comen�at.
En Blomkvist va continuar llegint fins a altes hores de la matinada i no es va llevar fins ben avan�at el dia de Reis. Un Volvo blau mar� �ltim model estava aparcat davant la casa d'en Henrik Vanger. Just quan posava la m� al picaporta, un home que sortia va obrir. Gaireb� van xocar. L'home semblava tenir pressa. �S�? El puc ajudar?
�He vingut a veure en Henrik Vanger �va explicar en Blomkvist.
Els ulls de l'home es van animar. Va somriure i va allargar una m�.
�Vost� deu ser en Mikael Blomkvist, el que pensa ajudar en Henrik amb la cr�nica familiar, oi?
Van fer una encaixada. En Vanger, segons semblava, havia comen�at a esbombar la tapadora d'en Blomkvist. L'home tenia sobrepr�s (el resultat, sens dubte, de massa anys de negociacions als despatxos i a les sales de reunions), per� en Blomkvist va adonar-se de seguida de la semblan�a entre la seva cara i la de la Harriet Vanger.
�S�c en Martin Vanger �va dir l'home�. Benvingut a Hedestad.
�Gr�cies.
�El vaig veure a la televisi� fa dies. �Pel que sembla, tothom m'ha vist a la tele. �En Wennerstr�m� no est� gaire ben vist en aquesta casa.
�S�, en Henrik m'ho va dir. Espero sentir la resta de la hist�ria.
�Fa uns dies em va explicar que l'havia contractat. �En Martin Vanger va esclafir a riure�. Va comentar que probablement era per en Wennerstr�m que vost� havia acceptat la feina.
En Blomkvist va dubtar abans de decidir-se a explicar la veritat.
�Aquesta va ser una ra� important. Per� per ser honestos, necessitava marxar d'Estocolm i Hedestad va apar�ixer en el moment m�s oport�. Almenys, aix� crec. No puc fer veure que no he perdut el proc�s. I de tota manera, haur� d'anar a la pres�.
En Martin Vanger va assentir amb el cap, seri�s de cop i volta.
�Pot rec�rrer contra la sent�ncia?
�No en trauria res.
En Martin Vanger va consultar l'hora.
�He de ser a Estocolm aquesta nit, de manera que val m�s que m'afanyi. Tornar� d'aqu� a pocs dies. Vingui a casa i soparem plegats. M'agradaria molt saber el que va passar realment durant aquest judici. En Henrik �s dalt. Endavant.
En Vanger estava assegut al sof� del seu gabinet; sobre la tauleta tenia el Hedestads-Kuriren, el Dagens Industri i YSvenska Dagbladet i els diaris de tarda d'�mbit nacional.
�M'acabo de trobar en Martin a fora.
�Corria a salvar l'imperi �va deixar anar en Vanger�. Caf�?
�S�, si us plau. �En Blomkvist va seure, preguntant-se per qu� en Vanger semblava de tan bon humor. �Surts al diari.
En Vanger li va allargar un dels diaris de tarda obert per una p�gina amb el titular �Curtcircuit als mitjans�. L'article el signava un periodista que en altres temps havia treballat al Finansmagasinet Monopol. Era el t�pic periodista sense cap qualitat i duia unes corbates espantoses; s'havia especialitzat en l'art de ridiculitzar tothom que defens�s apassionadament alguna causa o que destaqu�s per damunt dels altres. Feministes, antiracistes i ecologistes podien comptar que els tocaria el rebre. En canvi, mai no havia defensat cap idea pr�pia que pogu�s aixecar la m�s m�nima controv�rsia. Ara, poques setmanes despr�s del judici sobre l'afer Wennerstr�m, posava sota el seu punt de mira en Mikael Blomkvist, al qual descrivia com un perfecte idiota. A l'Erika Berger la qualificava de cara bonica i incompetent:
Corre el rumor que Millennium est� a punt d'anar-se'n en orris, malgrat que la seva redactora en cap sigui una feminista que duu minifaldilla i que ensenya els morrets a la tele. Fa anys que la revista sobreviu gr�cies a la imatge que han venut els seus directors: la de periodistes joves que es dediquen a investigar i desemmascarar els pocavergonyes del m�n dels negocis. Aquest truc publicitari potser funciona amb joves anarquistes disposats a escoltar aquesta mena de missatges, per� els tribunals no se l'empassen. I Ka�le Blomkvist ho acaba de descobrir.
En Mikael va consultar el m�bil per comprovar si tenia trucades de l'Erika. Ni trucades ni missatges. En Vanger va esperar sense dir res. En Blomkvist es va adonar que el vell tenia intenci� de guardar silenci fins que ell es decid�s a trencar-lo.
��s un cret� �va engegar en Blomkvist.
En Vanger va riure, per� va dir:
�Potser. De tota manera, no �s pas ell qui han condemnat.
�Es cert. I mai no ho faran. Mai no t� opinions pr�pies; sempre s'apunta al b�ndol guanyador i llan�a la darrera pedra per fer tant de mal com pugui.
�Jo m'he guanyat molts enemics amb el pas dels anys. I si he apr�s una cosa, �s a no barallar-me quan s� que tinc totes les de perdre. A m�s, tamb� he apr�s a no deixar que alg� que m'insulta se surti amb la seva. Ignora'l quan estigui exaltat, no oblidis mai res i torna-l'hi amb la mateixa moneda quan se't presenti l'oportunitat. Sigues pacient i aixafa'l quan estiguis en una posici� de for�a� encara que no et calgui tornar el cop.
�Gr�cies per la classe de filosofia, Henrik. Ara m'agradaria que em parlessis de la teva fam�lia. �Va collocar el magnet�fon entre ells dos al damunt de la taula i va pr�mer el bot� d'enregistrar.
�Qu� vols saber?
�M'he llegit el primer classificador, el que tracta sobre la desaparici� i la recerca, per� s'hi esmenten tants membres de la fam�lia Vanger que necessito ajuda per saber qui �s qui.
La Salander es va estar plantada al vest�bul buit durant ben b� deu minuts, amb la vista clavada a la placa de llaut� que deia �Sr. N. E. Bjurman, advocat�, abans de trucar al timbre. El pany de la porta d'entrada va fer un soroll met�llic.
Era dimarts. Es trobaven per segona vegada i tot plegat li feia mala espina.
No era que en Bjurman li fes por; la Salander poques vegades tenia por de res o de ning�. El que passava era que aquest nou tutor la feia sentir d'all� m�s inc�moda. Amb el seu predecessor, l'advocat Holger Palmgren, eren figues d'un altre paner: era amable, correcte i educat. Per� la seva relaci� havia quedat brutalment interrompuda ara feia tres mesos quan en Palmgren havia tingut un atac de feridura, i seguint algun ordre burocr�tic que ella no coneixia, en Ni�s Erik Bjurman havia acabat fent-se c�rrec del seu cas.
Durant els dotze anys que la Lisbeth Salander havia estat tutelada pels serveis socials i psiqui�trics, dos d'aquests en un sanatori pedi�tric, mai no havia contestat ni una sola vegada a la senzilla pregunta de �com et trobes avui?�.
Quan va fer 13 anys, el tribunal de primera inst�ncia havia decidit, d'acord amb les lleis que regulaven la tutela de menors, que havia d'ingressar al centre psiqui�tric infantil Sankt Stefan d'Uppsala. La decisi� es basava principalment en el fet que es considerava que tenia un desequilibri emocional i que es mostrava violenta amb els companys de classe i, possiblement, amb si mateixa.
Qualsevol intent d'un professor o d'una figura amb autoritat d'iniciar una conversa amb la noia sobre els seus sentiments, vida emocional o estat de salut era rebut, amb gran frustraci�, amb un l�gubre silenci i una contemplaci� obstinada del sostre, el terra i les parets. Es plegava de bra�os i es negava a participar en les proves psicol�giques. La seva resist�ncia davant qualsevol intent de mesurar-la, pesar-la, explorar-la, analitzar-la o educar-la s'aplicava tamb� a la feina d'escola; els responsables l'haurien pogut arrossegar dins d'una aula i lligar-la al pupitre, per� no haurien pogut impedir que ella tanqu�s les orelles i es negu�s a agafar el llapis per escriure res en absolut. Va acabar els nou anys d'escolaritzaci� obligat�ria sense ni un sol butllet� de notes.
Aix� doncs, el simple fet de diagnosticar les seves defici�ncies mentals presentava una gran dificultat. En resum, la Lisbeth Salander era d'all� m�s complicada de tractar.
Quan va complir els 13 anys, tamb� es va decidir que se li havia d'assignar un apoderat que vetll�s pels seus interessos i els seus b�ns fins que fos major d'edat. Aquest administrador era l'advocat Palmgren, que, malgrat un comen�ament for�a problem�tic, se n'havia sortit on psiquiatres i metges havien fracassat. De mica en mica es va guanyar no nom�s una certa confian�a, sin� tamb� un xic d'escalf per part de la complicada noia.
Quan va fer els 15 anys, els metges m�s o menys van coincidir que, al cap i a la fi, tampoc no era tan violenta i perillosa per al seu entorn, i que tampoc no representava cap perill immediat per a si mateixa. La seva fam�lia havia estat declarada disfuncional i ella no tenia parents que se'n poguessin fer c�rrec, de manera que es va decidir que la Lisbeth Salander fos donada d'alta del psiqui�tric infantil d'Uppsala i es reinser�s a la societat per mitj� d'una fam�lia d'adopci�.
No va ser cap cam� de roses. Va fugir de la seva fam�lia d'adopci� a la segona setmana. Va passar per les fam�lies n�mero dos i tres amb una gran rapidesa. Aleshores, en Palmgren va tenir una xerrada molt seriosa amb ella, explicant-li clarament que, si continuava per aquest cam�, acabaria internada novament en una instituci�. Aquesta amena�a va produir l'efecte que la noia accept�s la quarta fam�lia d'adopci�; una parella gran que vivia a Midsommarkransen.
Per� aix� no volia dir que el seu comportament fos irreprotxable. Als 17 anys, la Lisbeth Salander va ser detinguda en quatre ocasions per la policia: en dues, estava tan borratxa que va acabar a la sala d'urg�ncies, i en una altra estava clarament sota els efectes de les drogues. En l'altra ocasi� restant, la van trobar inconscient i completament trompa, amb la roba mig treta, al seient del darrere d'un vehicle aparcat a S�der M�larstrand. Estava acompanyada per un home molt m�s gran i igualment torrat.
L'�ltima detenci� havia estat tres setmanes abans de fer els 18 anys, quan, perfectament s�bria, va clavar una puntada de peu al cap d'un passatger a l'estaci� del metro de Gamla Stan. La van acusar d'agressi� amb viol�ncia. La Salander afirmava que l'home l'havia grapejat i, com que ella aparentava m�s aviat 12 anys que no pas 18, es va considerar que l'home tenia inclinacions ped�files. A m�s, la seva declaraci� va ser corroborada per testimonis dels fets i, per tant, el fiscal va arxivar el cas. Ara b�, a causa del seu historial, el tribunal va ordenar un examen psiqui�tric. Fidel al seu costum, ella es va negar a respondre o a participar en les an�lisis, i els metges, consultats pel Servei Estatal de Salut i Benestar Social, van donar la seva opini� basant-se en �observacions de la pacient�. Tractant-se d'una jove taciturna que s'havia limitat a seure en una cadira amb els bra�os plegats, tota emmurriada, no se sabia ben b� qu� devien haver pogut observar. L'�nica conclusi� a la qual es va arribar era que tenia alguna mena de trastorn emocional tan greu que no podien deixar de tractar-lo. L'informe medico-jur�dic recomanava l'ingr�s a una instituci� psiqui�trica de r�gim tancat. Un responsable de Benestar Social va redactar un informe que avalava les conclusions dels experts en psiquiatria.
Davant l'historial de la Lisbeth Salander, havien concl�s que hi havia un �greu risc d'alcoholisme i drogoaddicci�, i que la jove �no tenia cap mena d'instint de conservaci�. El seu dossier estava farcit de termes com ara �introvertida, socialment inadaptada, manca d'empatia, egoc�ntrica, conducta psic�pata i antisocial, dificultats de collaboraci� i incapacitat d'assimilar l'aprenentatge�. Qualsevol que lleg�s el seu dossier es podria sentir temptat d'extreure la conclusi� que la Salander tenia un greu retard. Una altra taca al seu historial era que l'equip d'intervenci� dels serveis socials l'havien vist en m�s d'una ocasi� �amb diversos homes� pels voltants de Mariatorget. Una vegada l'havien enxampat a Tantolunden novament amb un home molt m�s gran. Se sospitava que probablement la Salander feia de prostituta, o corria el risc de convertir-s'hi.
Quan el tribunal (la instituci� que determinaria el seu futur) es va reunir per prendre una decisi� sobre l'assumpte, el resultat semblava cantat per endavant. Sens dubte, era una noia problem�tica, i no era gens probable que el tribunal arrib�s a cap altra conclusi� que no fos acceptar les recomanacions dels dict�mens psiqui�trics i socials.
El mat� que el tribunal s'havia de pronunciar sobre la causa, van anar a buscar la Salander a l'hospital psiqui�tric on l'havien internat despr�s de l'incident de Gamla Stan. Se sentia com una presonera d'un camp de concentraci�: no guardava cap esperan�a de sobreviure a la jornada. La primera persona que va veure a la sala d'audi�ncies va ser en Palmgren, i va trigar a adonar-se que no hi era present en qualitat d'administrador sin� com a representant legal seu. Aleshores va descobrir tota una nova faceta d'aquell home.
Per a la seva sorpresa, es va mantenir ferm al seu rac� i es va oposar aferrissadament a la proposta d'internament. Ella no va exterioritzar gens ni mica la seva estranyesa, llevat del fet d'aixecar una cella, per� va escoltar atentament cada paraula que es va dir. En Palmgren va estar brillant durant les dues hores en qu� va sotmetre a un sever interrogatori el metge, un tal doctor Jesper H. L�derman, que havia signat la recomanaci� que la Salander fos reclosa en una instituci� mental. Va q�estionar fins al m�s petit detall del dictamen, i va exigir al metge que expliqu�s el fonament cient�fic de cada afirmaci�. Al capdavall va quedar clar que, com que la pacient s'havia negat a fer qualsevol mena de prova, les conclusions del metge no eren m�s que suposicions i no tenien cap fonament.
Quan el tribunal va acabar de deliberar, en Palmgren va deixar entenent que l'internament for�at no nom�s era, amb tota probabilitat, contrari al que recomanava el Parlament en aquesta mena de situacions, sin� que a m�s aquest cas en concret podia tenir conseq��ncies pol�tiques i en l'opini� p�blica. Aix� doncs, a tots els interessava trobar una soluci� alternativa. Aquesta mena de llenguatge era poc habitual en les deliberacions d'aquest tipus de situacions, i els membres del tribunal s'havien mostrat for�a inc�modes.
La soluci� va ser una f�rmula comprom�s. El tribunal va concloure que la Lisbeth Salander tenia un trastorn emocional, per� que el seu estat mental no exigia necess�riament que l'internessin. A m�s, es va tenir en compte la recomanaci� del responsable del servei de benestar social de tenir-la sota tutela. El president del tribunal es va tombar, amb un somriure enverinat, cap a en Holger Palmgren, que fins aleshores havia estat l'administrador de la noia, i li va preguntar si en volia ser el tutor. El president, �bviament, creia que en Palmgren es faria enrere i provaria de delegar qualsevol responsabilitat en un altre. Per�, per contra, en Palmgren va declarar que acceptava, encantat de la vida, la tasca de fer de tutor de la senyoreta Salander, amb una condici�: �Que la senyoreta Salander estigui disposada a confiar en mi i a acceptar-me com a tutor seu.�
Es va tombar cap a ella. La Lisbeth Salander estava una mica desconcertada per l'estira-i-arronsa que hi havia hagut al llarg de la jornada. Fins ara ning� no havia demanat la seva opini�. Va mirar-se en Holger Palmgren una llarga estona i aleshores va assentir amb el cap una sola vegada.
En Palmgren era una estranya barreja de jurista i assistent social de la vella escola. A principi de la seva carrera l'havien escollit com a membre de la comissi� social municipal, i s'havia passat gaireb� tota la vida treballant amb joves problem�tics. Amb el temps entre en Palmgren i la seva pupilla, sens dubte la m�s dif�cil amb qui havia treballat mai, havia anat naixent un cert respecte �amb retic�ncies� que gaireb� s'acostava a l'amistat.
La seva relaci� s'havia allargat durant onze anys, des que la noia en tenia 13 fins a l'any anterior, quan poques setmanes abans de Nadal ella havia anat a veure en Palmgren a casa despr�s que l'home no s'hagu�s presentat a una de les reunions mensuals que tenien fixades.
Quan ell no li va obrir la porta tot i que ella va poder sentir sorolls que sortien del pis, la Salander va accedir al quart pis enfilant-se per una canonada del balc�. Se'l va trobar desplomat al terra del rebedor, conscient per� incapa� de parlar o de moure's. Va cridar una ambul�ncia i el va acompanyar a l'hospital de S�der amb una sensaci� de p�nic creixent a l'est�mac. Durant tres dies amb prou feines es va moure del passad�s de fora de la unitat de cures intensives. Com un gos fidel, no treia l'ull de cada metge o infermera que entrava o sortia per la porta. Va voltar amunt i avall pel passad�s com una �nima en pena, clavant la vista en cada metge que s'hi acostava. Finalment, un metge del qual mai no va saber el nom se la va endur a una sala per explicar-li la gravetat de la situaci�. Herr Palmgren es trobava en estat cr�tic a causa d'una hemorr�gia cerebral greu. No esperaven pas que recuper�s la consci�ncia. L'home nom�s tenia 64 anys. La noia ni va plorar ni va expressar cap mena de sentiment. Es va posar dreta, va marxar de l'hospital i no va tornar.
Cinc setmanes despr�s, la comissi� tutelar va convocar la Salander a la primera reuni� amb el seu nou tutor. El seu primer impuls va ser fer cas om�s de les citacions, per� en Palmgren li havia inculcat a la consci�ncia que cada acci� tenia conseq��ncies. I ella havia apr�s a analitzar les conseq��ncies i, per tant, havia arribat a la conclusi� que la manera m�s f�cil de sortir d'aquest destret era satisfer la comissi� tutelar comportant-se com si a ella li import�s el que li haguessin de dir.
Aix� doncs, al desembre (fent una breu pausa en la recerca sobre en Mikael Blomkvist) es va presentar al despatx d'en Bjurman a Sankt Eriksplan, on una dona gran que representava la comissi� va lliurar l'extens dossier de la Salander al senyor Bjurman. La dona li havia preguntat amablement com li anaven les coses i va semblar donar-se per satisfeta amb el silenci obstinat que va rebre com a resposta. Despr�s de poc m�s de mitja hora, va deixar la Salander al c�rrec de l'advocat.
La Salander va arribar a la conclusi� que el senyor Bjurman no li queia b�. El va estudiar de re�ll mentre l'home fullejava el seu historial. Edat: m�s de cinquanta. Cos atl�tic. Tennis els dimarts i els divendres. Ros. Cabells fins. Barbeta lleugerament dividida. Loci� de massatge Boss per despr�s de l'afaitat. Vestit blau. Corbata vermella amb agulla d'or i botons de puny ostentosos amb les inicials N. E. B. Ulleres amb muntura d'acer. Ulls grisos. Si havia de jutjar per les revistes de la tauleta, li interessaven la ca�a i el tir amb armes de toc.
Al llarg dels anys de relaci� amb en Palmgren, l'home sempre li havia ofert caf� i l'havia fet petar amb ella. Ni tan sols despr�s de les pitjors fugides de les llars d'adopci� i de l'absentisme regular a l'escola, l'home no havia perdut la calma. L'�nica vegada que en Palmgren s'havia enfadat de deb� va ser quan l'havien acusada d'agressi� amb viol�ncia despr�s que aquell porc fastig�s l'hagu�s grapejat a Gamla Stan. �Comprens el que has fet? Has fet mal a una persona, Lisbeth.� L'havia esbroncada com un vell mestre d'escola, i a ella tota la seva renyina li havia entrat per una orella i li havia sortit per l'altra.
En Bjurman no tenia temps per a xerradetes. De seguida havia arribat a la conclusi� que hi havia una incompatibilitat entre les obligacions d'en Palmgren, segons les normes de tutela, i el fet que aparentment havia perm�s que la jove Salander es fes c�rrec del pis i dels diners. En Bjurman va comen�ar amb una mena d'interrogatori: �Quant guanyes? Vull una c�pia de la teva declaraci� d'hisenda. Amb qui vas? Pagues el lloguer a temps? Beus? En Palmgren aprovava aquestes anelles que duus a la cara? Tens cura de la teva higiene personal?�
�V�s a cagar.�
En Palmgren s'havia convertit en el seu administrador just despr�s que �tot s'hagu�s tor�at�. Havia insistit a reunir-se amb ella almenys una vegada al mes, de vegades m�s sovint. Quan ella es va mudar per tornar a Lundagatan, pr�cticament eren ve�ns. Ell vivia a Hornsgatan, a un parell de travessies, i es trobaven pel barri i anaven a fer un caf� plegats a Giffy's o a algun altre lloc dels topants. En Palmgren mai no havia provat d'immiscir-se en la seva vida, tot i que li havia fet alguna visita per portar-li un petit regal d'aniversari, per exemple. Ella sabia que sempre seria benvinguda i que el podia visitar quan volgu�s, un privilegi que havia aprofitat en rares ocasions. Per� despr�s de venir a viure a S�der, ella havia comen�at a passar el dia de Nadal amb ell despr�s d'anar a veure la mare. Menjaven pernil de Nadal i jugaven als escacs. A ella aquest joc no li deia res, per� despr�s d'haver apr�s les regles no havia perdut ni una sola partida. Ell era vidu, i la Salander havia considerat un deure apiadar-se'n en aquells dies de festa i solitud.
Es considerava en deute amb ell, i ella sempre pagava els deutes.
Havia estat en Palmgren qui li havia rellogat el pis de la mare a Lundagatan fins que ella havia necessitat un lloc on viure. El pis tenia quaranta-nou metres quadrats, estava atrotinat i calia fer-hi reformes, per� almenys li oferia un sostre per dormir.
Ara en Palmgren no hi era; s'havia tallat un altre lligam amb la societat �normal�. En Ni�s Bjurman era un tipus de persona completament diferent. I ella no tenia cap intenci� de passar el dia de Nadal a casa seva. La primera mesura de l'advocat havia estat establir noves normes per accedir al seu compte corrent del Handelsbanken. En Palmgren mai no havia posat problemes a flexibilitzar les condicions de la tutela i deixar que ella gestion�s el seu pressupost. Ella pagava les factures i podia fer �s dels estalvis de la manera que cregu�s convenient.
La Lisbeth Salander s'havia preparat per a la reuni� amb en Bjurman la setmana anterior al Nadal, i un cop all� havia provat d'explicar-li que el seu predecessor havia confiat en ella i que ella no l'havia decebut mai. En Palmgren li havia deixat ocupar-se de les seves coses i no havia ficat el nas en la seva vida privada.
�Aquest �s justament un dels problemes �va replicar en Bjurman, tamborinant amb els dits sobre el seu dossier. I tot seguit li havia fet un serm� sobre les regles i normes administratives de la tutela.
�Et deixava fer la teva, oi? Em pregunto com s'ho feia per no picar-se els dits.
�Perqu� era un socialdem�crata boig que havia treballat amb menors problem�tics tota la vida, imb�cil!�
�Ja no s�c una nena �va dir la Salander, com si aix� fos prou explicaci�.
�No, ja no ets una nena. Per� m'han nomenat tutor teu, i mentre faci aquesta funci� s�c responsable dels teus assumptes jur�dics i econ�mics.
Va obrir un nou compte corrent al nom de la Lisbeth, per� controlada per ell. A partir d'aquell moment, i una vegada comunicat el n�mero al departament de personal de Milton Security, hauria de fer servir aquell compte. Els bons temps s'havien acabat. D'ara endavant, en Bjurman li pagaria les factures i li assignaria una mensualitat. Ell li va comunicar que esperava que li fes arribar les factures de totes les seves despeses. Li donaria 1.400 corones a la setmana; �per menjar, roba, entrades de cinema i coses aix��.
La Salander guanyava m�s de 160.000 corones a l'any. En podia guanyar el doble treballant amb dedicaci� exclusiva i acceptant tots els enc�rrecs que l'Armansky li ofer�s. Per� tenia poques despeses i no necessitava gaires diners. El cost del pis era aproximadament de 2.000 corones al mes i, malgrat els seus modestos ingressos, tenia 90.000 corones estalviades al banc. Per� ja no en podia disposar lliurement.
�Aix� �s perqu� s�c responsable dels teus diners �va dir l'advocat�. Has de guardar diners per al futur. Per� no t'hi amo�nis; ja me n'encarregar� jo.
�Des dels deu anys que tinc cura de mi mateixa, pallasso!�
�Te'n surts prou b� des del punt de vista social i no cal que t'internin, per� aquesta societat �s responsable de tu.
La va interrogar minuciosament sobre quina mena de tasques li assignaven a Milton Security. I ella havia mentit instintivament sobre les seves obligacions. La resposta que li va donar va ser una descripci� de les primeres setmanes a l'empresa. En Bjurman es va quedar amb la impressi� que feia el caf� i que classificava la correspond�ncia (tasques prou adequades per a alg� un xic lent), i va semblar satisfet.
Ella no sabia ben b� per qu� havia mentit, per� estava segura que havia estat una decisi� encertada.
En Blomkvist s'havia passat cinc hores amb en Vanger i havia dedicat bona part de la nit i tot el dimarts a picar els apunts i lligar caps sobre la genealogia dels Vanger. La hist�ria de la fam�lia era una versi� completament diferent de la imatge oficial. Tota fam�lia t� algun esquelet a l'armari, per� els Vanger tenien un cementiri sencer.
En Blomkvist va haver de repetir-se diverses vegades que la seva tasca real no era escriure una biografia de la fam�lia Vanger, sin� esbrinar qu� li havia passat a la Harriet Vanger. La biografia no era m�s que un pretext de cara a la galeria. Al cap d'un any rebria aquell sou absurd (havia signat el contracte redactat per en Frode). La recompensa de deb�, esperava, seria la informaci� sobre en Wennerstr�m que en Vanger deia que tenia. Per�, despr�s d'escoltar en Vanger, va comen�ar a veure que aquell any no havia de ser necess�riament una p�rdua de temps. Un llibre sobre la fam�lia Vanger tenia valor per si sol. Era, senzillament, un tema que donava per a molt.
La idea que tal vegada pogu�s aportar llum sobre l'assass� de la Harriet Vanger mai no li va passar pel cap; donant per fet que realment hagu�s estat assassinada i que no hagu�s mort a causa d'algun accident estrany. En Blomkvist coincidia amb en Vanger que les probabilitats que una noia de 16 anys toqu�s el dos volunt�riament i s'estigu�s amagada durant trenta-sis anys, al marge de tots els sistemes de vigil�ncia i de la burocr�cia del govern, era pr�cticament inconcebible. A m�s, ell no exclo�a la possibilitat que la Harriet Vanger hagu�s fugit, potser a Estocolm, i que li hagu�s passat alguna cosa posteriorment: drogues, prostituci�, una violaci� o simplement un accident.
Per la seva part, en Vanger estava conven�ut que la Harriet havia estat assassinada i que el responsable era un membre de la fam�lia, possiblement en collaboraci� amb alg� m�s. La for�a de la seva creen�a es basava en el fet que la Harriet havia desaparegut durant la confusi� de les hores en qu� l'illa havia quedat incomunicada i tots els ulls estaven posats en l'accident.
L'Erika havia tingut ra� en dir que havia estat una insensatesa acceptar la feina si l'objectiu era resoldre un assassinat misteri�s. Per� en Blomkvist comen�ava a veure que el dest� de la Harriet havia estat essencial per a la fam�lia, sobretot per a en Henrik Vanger. Tant era que l'home tingu�s ra� o s'equivoqu�s; l'acusaci� d'en Henrik Vanger contra els seus parents tenia una gran import�ncia per entendre la hist�ria familiar. L'acusaci� s'havia formulat obertament des de feia m�s de trenta anys i havia estigmatitzat les reunions familiars i donat lloc a enverinades animadversions que havien contribu�t a desestabilitzar el grup empresarial. Una an�lisi de la desaparici� de la Harriet, per tant, podria fer la seva funci� com a un cap�tol independent, a m�s de proporcionar un nexe d'uni� a trav�s de la hist�ria familiar, i hi havia material de sobres. Un punt de partida, tant si la Harriet Vanger era l'objectiu principal com si es conformava escrivint una cr�nica de la fam�lia, seria confeccionar una galeria de personatges. D'aix� va tractar la primera i llarga conversa aquell dia amb en Vanger.
La fam�lia estava formada per un centenar llarg de persones, comptant tota la canalla dels cosins i dels cosins en segon grau. La fam�lia era tan extensa que es va veure obligat a crear una base de dades al seu iBook. Va fer servir el programa NotePad (www.ibrium.se), un magn�fic producte que dos paios de l'Escola Reial de Tecnologia havien concebut i distribu�t a Internet com a programari de prova per pocs diners. Pocs programes resultaven tan �tils per a un periodista d'investigaci�. Cada membre de la fam�lia tenia un fitxer propi a la base de dades.
L'arbre geneal�gic es podia reconstruir fins a la primeria del segle XVI, quan el cognom era Vangeersad. Segons en Henrik Vanger, el cognom potser provenia de l'holand�s: �van Geerstat�; i si era aix�, el llinatge es podia remuntar fins al segle XII.
En �poca m�s recent, la fam�lia havia arribat a Su�cia amb el rei Jean Baptiste de Bernadotte, provinent del nord de Fran�a, a la primeria del segle XIX. L'Alexandre Vangeersad era soldat i no coneixia personalment el rei, per� s'havia distingit com un competent cap de guarnici�. El 1818 se li va concedir l'heretat de Hedeby en recompensa pels seus serveis. L'Alexandre Vangeersad tamb� posse�a una fortuna personal que va emprar per comprar grans extensions de terreny boscos a Norrland. El seu fill Adrian va n�ixer a Fran�a, per� a petici� del pare va venir a viure a Hedeby, aquest rac� perdut de Norrland, lluny dels salons de Par�s, per fer-se c�rrec de l'administraci� de l'heretat. Es va dedicar al conreu de les terres i a l'explotaci� dels boscos emprant els nous m�todes importats del centre del continent, i va fundar la f�brica de pasta de paper al voltant de la qual va cr�ixer Hedestad.
El n�t de l'Alexandre es deia Henrik i va escur�ar el cognom per donar-li la forma Vanger. Va augmentar el comer� amb R�ssia i a mitjan segle XIX va formar una petita flota mercant de pailebots que recorria la ruta dels pa�sos b�ltics i Alemanya, a m�s d'Anglaterra i la seva ind�stria de l'acer. Henrik Vanger va diversificar les empreses de la fam�lia i va obrir una petita explotaci� minera, a m�s d'algunes de les primeres ind�stries metall�rgiques de Norrland. Va deixar dos fills, en Birger i en Gottfried, que van establir les bases de les activitats financeres del clan Vanger.
�Saps res de les antigues lleis d'her�ncies i patrimoni? �havia preguntat en Henrik Vanger.
�No.
�jo tampoc no ho tinc gaire clar. Segons la tradici� familiar, en Birger i en Gottfried es van comportar com gat i gos, rivalitzant pel poder i per influir en els negocis de la fam�lia. En molts sentits la lluita pel poder va posar en perill la superviv�ncia del grup empresarial. Per aquesta ra� el seu pare va decidir, poc abans de morir, enginyar un sistema pel qual tots els membres de la fam�lia rebessin una part de l'her�ncia, accions, de l'empresa. No hi ha dubte que la intenci� era bona, per� va dur a una situaci� en qu�, en comptes de treballar amb persones competents i possibles socis de fora, vam tenir una junta directiva formada �nicament per membres de la fam�lia.
�I aquest sistema encara �s vigent avui?
�Aix� mateix. Si un membre de la fam�lia vol vendre les seves accions, ho ha de fer dins de la fam�lia. Actualment, l'assemblea anual d'accionistes est� formada en un 50 per cent per membres de la fam�lia. En Martin t� m�s del 10 per cent de les accions; jo, un 5 per cent, despr�s de vendre'n algunes a en Martin, entre d'altres. El meu germ� Harald en t� el 7 per cent, per� la majoria dels assistents a l'assemblea d'accionistes nom�s en posseeix un punt percentual o fins i tot mig.
�Segons com es miri, sembla una mica medieval.
��s rid�cul. Implica que, si en Martin vol posar en pr�ctica alguna nova estrat�gia, ha de perdre el temps amb maniobres i pressions per assegurar-se el suport d'almenys el 20 o el 25 per cent dels accionistes. Es un trencaclosques d'aliances, faccions i intrigues.
En Vanger va continuar:
�En Gottfried Vanger va morir el 1901 sense deixar fills. O m�s ben dit, demano disculpes, va ser pare de quatre filles, per� en aquella �poca les dones no comptaven. Tenien les accions al seu nom, per� eren els homes de la fam�lia els que gestionaven els interessos de les accionistes. No va ser fins que la dona va obtenir el dret de vot, ben entrat el segle XX, que van poder assistir a l'assemblea d'accionistes.
�Vaja, una decisi� molt liberal.
�No cal ser sarc�stic. Era una altra �poca. Sigui com vulgui� el germ� d'en Gottfried, en Birger Vanger, va tenir tres fills: en Johan, en Fredrik i en Gideon Vanger. Tots van n�ixer cap a la fi del segle XIX. No ens podem oblidar d'en Gideon; va vendre les seves accions i va emigrar als Estats Units. Encara existeix una branca de la fam�lia all�. Per� en Johan i en Fredrik Vanger van convertir aquelles empreses en el modern grup Vanger.
En Vanger va treure un �lbum fotogr�fic i mentre parlava va comen�ar a ensenyar-li fotos. Les del comen�ament de la d�cada del 1900 mostraven dos homes amb unes barbetes en�rgiques i els cabells empastifats de brillantina i ben aixafats contra el crani que miraven a la c�mera sense somriure gens ni mica.
�En Johan Vanger era el geni de la fam�lia. Va estudiar enginyeria i va desenvolupar la ind�stria manufacturera amb diversos invents que va patentar. El ferro i l'acer van ser els fonaments de l'empresa, per� els negocis tamb� es van ampliar a altres sectors, com ara el t�xtil. En Johan Vanger va morir el 1956. Tenia tres filles: la Sofia, la Marit i l'Ingrid, que van ser les primeres dones que es van guanyar autom�ticament el dret d'admissi� a les assemblees d'accionistes de l'empresa.
�L'altre germ�, en Fredrik Vanger, era el meu pare. Va ser un home de negocis i un l�der industrial que va transformar els invents d'en Johan en ingressos. El meu pare va viure fins al 1964. Va dirigir la companyia fins a la mort, tot i que als anys cinquanta ja havia delegat en mi la gesti� del dia a dia.
�Va passar exactament el contrari que en la generaci� precedent: en Johan nom�s tenia filles. �En Vanger li va mostrar unes fotos d'aquelles dones de gran pitrera i barrets d'ales amples, duent para-sols�. I en Fredrik, el meu pare, nom�s tenia fills. �rem cinc germans: en Richard, en Harald, en Greger, en Gustav i jo mateix.
En Blomkvist havia dibuixat un arbre geneal�gic que ocupava uns quants fulls DIN A4 enganxats amb cinta adhesiva. Va subratllar els noms dels presents a l'illa de Hedeby per a la reuni� familiar del 1966 que, si m�s no en teoria, podien haver tingut alguna cosa a veure amb la desaparici� de la Harriet Vanger.
En va excloure la quitxalla de menys de dotze anys; havia de tra�ar la frontera en alguna banda. Despr�s de rumiar-hi, tamb� en va excloure en Henrik Vanger. Si el patriarca havia estat implicat en la desaparici� de la n�ta del seu germ�, les seves iniciatives durant els darrers trenta-sis anys entraven en el terreny de la psicopatologia. La mare d'en Henrik Vanger, que el 1966 ja tenia 81 anys, tamb� es podia eliminar raonablement de la llista. Aix� doncs, quedaven vint-i-tres membres de la fam�lia que, segons en Vanger, calia incloure al grup dels �sospitosos�. Set ja eren morts, i alguns m�s avui tenien una edat respectable.
En Blomkvist no estava disposat a donar per v�lid, sense cap mena de prova, el convenciment d'en Henrik Vanger que rere la desaparici� de la Harriet hi havia un membre de la fam�lia. Calia afegir a la llista de sospitosos una altra s�rie de persones.
En Dirch Frode va comen�ar a treballar per a en Vanger com a advocat seu la primavera del 1962. I, a part de la fam�lia, qui formava el servei de la casa quan la Harriet va desapar�ixer? En Gunnar Nilsson (amb coartada o no) tenia 19 anys, i el seu pare, en Magnus, molt probablement era a Hedeby, igual que l'artista, l'Eugen Norman, i el pastor Otto Falk. En Falk estava casat? El granger Aronsson d'Osterg�rden i el seu fill, en Jerker Aronsson, vivien a l'illa, prou propers a la Harriet Vanger al llarg de la seva infantesa i adolesc�ncia; quina mena de relaci� tenien? En Martin Aronsson encara estava casat? Hi vivien altres persones, a la granja, en aquella �poca?
FREDRIK VANGER (1886�1964)
casat amb Ulrika (1885�1969)
JOHAN VANGER (1884�1956)
casat amb Gerda (1888�1960)
Richard (1907�1941)
casat amb Margareta (1906�1959)
Sofia (1909�1977)
casada amb Ake Sj�gren (1906�1967)
Magnus Sj�gren (1929�1994) Sara Sj�gren (1931�)
Gottfried (1927�1965) casat amb Isabella (1928�)
Martin (1948�)
Harriet (1950�?)
Harald (1911�)
casat amb Ingrid (1925�1992)
Birger (1939�)
Cec�lia (1946�)
Anita (1948�)
Erik Sj�gren (1951�)
H�kan Sj�gren (1955�)
Marit (1911�1988)
casada amb Algot G�nther (1904�1987)
Greger (1912�1974) casat amb Gerda (1922�)
Alexander (1946�)
Ossian G�nther (1930�) casat amb Agn�s (1933�)
Jakob G�nther (1952�)
Gustav (1918�1955) solter i sense descend�ncia
Ingrid (1916�1990)
casada amb Harry Karlman (1912�1984)
Henrik (1920�)
casat amb Edith (1921�1958)
sense descend�ncia
Gunnar Karlman (1942�)
Maria Karlman (1944�)
A mesura que en Blomkvist havia anat anotant tots els noms, la llista havia augmentat fins a quaranta persones. Eren dos quarts de quatre de la matinada i el term�metre marcava vint-i-un sota zero. L'onada de fred semblava disposada a durar. Hauria desitjat ser al seu llit de Bellmansgatan.
El va despertar el t�cnic de Telia. Cap a les onze ja es va poder connectar a la xarxa i ja no es va sentir tan limitat des del punt de vista professional. A m�s, el m�bil continuava guardant silenci obstinadament. Despr�s d'una setmana, l'Erika no li havia contestat cap missatge. Devia estar emprenyada com una mona. Ell tamb� comen�ava a mostrar-se testarrut i es negava a trucar-li a l'oficina.
Va obrir el correu electr�nic i va donar un cop d'ull als gaireb� tres-cents cinquanta missatges que li havien enviat durant l'�ltima setmana. En va guardar dotze; la resta eren spam o de llistes a qu� estava subscrit. El primer correu era de <demokrat88@yahoo.com>: �espero que facis bones mamades a la trena, porc comunista de merda.� El va arxivar a la carpeta titulada �Cr�tiques intelligents�. Va escriure a <erika.berger@millennium.se>:
�Hola, Ricky. Com que no em truques, suposo que em consideres mort. Nom�s et volia dir que ja estic connectat a la xarxa i que et pots posar en contacte amb mi quan em puguis perdonar. Hedeby �s un indret bastant pintoresc que val la pena visitar. M.�
Quan va arribar l'hora de dinar, va ficar l'iBook a la bossa i va marxar al Caf� de la Susanne. En arribar, va installar-se a l'habitual taula del rac�. La Susanne li va portar caf� i sandvitxos, adre�ant una mirada inquisitiva a l'ordinador. Tot seguit li va preguntar en qu� estava treballant. En Blomkvist va fer servir la seva tapadora per primer cop. Van intercanviar els compliments de rigor, i la Susanne el va convidar a venir a veure-la quan estigu�s preparat per a les revelacions de deb�.
�Fa trenta-cinc anys que serveixo els Vanger i s� totes les xafarderies sobre aquesta fam�lia �va deixar anar, i va tornar-se'n cap a la cuina.
Amb fills, n�ts i besn�ts (no s'havia pres la pena d'in-cloure'ls), els germans Fredrik i Johan Vanger tenien aproximadament cinquanta descendents vius. La fam�lia solia viure fins a una edat for�a avan�ada. En Fredrik Vanger va viure fins als 78 anys, i el seu germ� Johan, fins als 80. Dels fills d'en Fredrik que encara vivien, en Harald en tenia 92 i en Henrik 82.
L'�nica excepci� va ser en Gustav, que va morir a causa d'una malaltia pulmonar als 37 anys. En Henrik Vanger li havia explicat que en Gustav sempre havia estat un jove malalt�s i que sempre havia anat a la seva, sense acabar de fer-se mai amb la resta de la fam�lia. No s'havia casat i no va tenir fills.
Els altres membres de la fam�lia que havien mort joves havien desaparegut per altres raons diferents a les malalties. En Richard Vanger va morir a la guerra d'Hivern de Finl�ndia amb tan sols 34 anys. En Gottfried Vanger, el pare de la Harriet, havia mort ofegat l'any anterior a la desaparici� de la filla. I la Harriet mateixa nom�s tenia 16 anys. En Mikael va prendre nota de l'estranya similitud en cada branca de la fam�lia; avi, pare i filla, tots havien estat v�ctimes d'una desgr�cia. L'�nic descendent viu d'en Richard era en Martin Vanger, que amb 55 anys encara era solter. En Henrik Vanger li havia explicat que el seu nebot era un solitari, per� que tenia una companya que vivia a Hedestad.
En Martin Vanger tenia 18 anys quan la seva germana havia desaparegut. Era un dels parents que podien figurar a la llista de les persones associades amb la desaparici�. Aquella tardor vivia a Uppsala, feia el darrer curs de l'institut. Havia de participar en una reuni� familiar, per� va arribar tard, despr�s de migdia, i es trobava entre els espectadors de l'altra banda del pont durant l'hora cr�tica en qu� la seva germana s'havia volatilitzat.
En Blomkvist es va apuntar dos detalls de l'arbre geneal�gic. El primer era que cap Vanger no s'havia divorciat ni tornat a casar, encara que el seu c�njuge hagu�s mort jove. I es preguntava amb quina freq��ncia es produ�a aix� estad�sticament. La Cec�lia Vanger s'havia separat del marit feia molts anys, per�, segons semblava, oficialment encara estaven casats.
L'altre detall era que la fam�lia semblava dividida geogr�ficament entre la branca dels �homes� i la branca de les �dones�. Mentre que els descendents d'en Fredrik Vanger, com ara en Henrik, havien tingut papers destacats en els negocis i principalment havien viscut a Hedestad o als seus voltants, la branca familiar d'en Johan Vanger, que a la primera generaci� nom�s havia donat filles, s'havia casat i escampat per altres racons del pa�s, com ara Estocolm, Malm� i G�teborg, o l'estranger. I tan sols venien a Hedestad per les vacances d'estiu o a les reunions m�s importants. L'�nica excepci� era l'Ingrid Vanger, el fill de la qual, en Gunnar Karlman, vivia a Hedestad. Era el redactor en cap del Hedestads-Kuriren.
Pensant com ho faria un detectiu privat, en Henrik Vanger observava que el �m�bil ocult de l'assassinat de la Harriet� es podia trobar en l'estructura de la companyia i en el fet que en Vanger hagu�s deixat clar ben aviat que la Harriet era especial per a ell. El m�bil, doncs, potser havia estat fer mal a en Henrik Vanger mateix, o potser la Harriet havia descobert informaci� delicada sobre la companyia i per tant s'havia convertit en un perill per a alg�. Nom�s eren especulacions; tanmateix, aquesta hip�tesi li permetia centrar-se en tretze persones que considerava �particularment interessants�.
La conversa del dia anterior entre en Blomkvist i en Vanger havia resultat esclaridora pel que feia a un altre punt. Des del principi el vell havia parlat sobre molts membres de la fam�lia amb un to despectiu i denigrant que l'havia sobtat for�a. En Blomkvist s'havia preguntat si les sospites del patriarca contra la seva fam�lia per la desaparici� de la Harriet no li havien fet perdre el seny, per� ara comen�ava a adonar-se que en Vanger havia avaluat la situaci� amb una sagacitat sorprenent.
La imatge que s'anava fent de tot plegat era la d'una fam�lia amb �xit en l'aspecte social i econ�mic, per� for�a disfuncional en tots els aspectes m�s corrents.
El pare d'en Henrik Vanger havia estat un home fred i insensible que havia engendrat els fills i despr�s se n'havia desent�s i havia deixat que l'esposa s'ocup�s de donar-los una educaci� i benestar. Fins que els fills no van arribar als setze anys amb prou feines van veure el pare, llevat de les reunions familiars, unes ocasions en qu� s'esperava que hi fossin presents per� que tamb� passessin desapercebuts. En Henrik no recordava que el seu pare hagu�s expressat mai cap forma d'amor, ni tan sols m�nimament. Al contrari, el seu pare sovint el qualificava d'in�til i el convertia en objecte de cr�tiques demolidores. Poques vegades es recorria al c�stig corporal; no calia. Les �niques vegades en qu� s'havia guanyat el respecte del pare van ser a una edat ja madura, gr�cies als �xits dins el grup Vanger.
El germ� gran, en Richard, s'havia rebellat. Despr�s d'una discussi� (el motiu de la qual mai no s'esmentava a la fam�lia), el noi havia marxat a estudiar a Uppsala. All� havia trobat les llavors de la carrera nazi de la qual en Vanger ja li havia parlat i que finalment el duria a les trinxeres finlandeses. El que el vell no havia comentat fins ara era que els altres dos germans havien recorregut el mateix cam�.
El 1930, en Harald i en Greger havien seguit els passos d'en Richard a Uppsala. Tots dos havien estat molt units, per� en Henrik no estava segur de si s'havien fet gaire amb en Richard. El que estava for�a clar era que tots els germans s'havien adherit al moviment feixista de Per Engdahl, La Nova Su�cia. En Harald havia seguit fidelment Per Engdahl al llarg dels anys, primer a la Uni� Nacional de Su�cia, despr�s al grup de l'Oposici� Sueca i, finalment, al Nou Moviment Suec despr�s de la guerra. En Harald va continuar sent-ne membre fins que Engdahl va morir als anys noranta i durant determinats per�odes va ser un dels principals contribuents econ�mics al moviment feixista suec a l'ombra.
En Harald Vanger va estudiar medicina a Uppsala i gaireb� de seguida va entrar en cercles obsessionats amb la puresa racial i biol�gica. Durant un temps va treballar a l'Institut Suec de la Biologia de les Races i, com a metge, es va convertir en un actor de primer ordre en la campanya d'esterilitzaci� dels elements indesitjables de la poblaci�.
Citaci�, Henrik Vanger, cinta 2, 02950:
En Harald encara va anar m�s lluny. El 1937 va ser coautor, amb pseud�nim, gr�cies a D�u, d'un llibre titulat: La nova Europa del poble. No me'n vaig assabentar fins als anys setanta. En tinc un exemplar i el pots llegir. Deu ser un dels llibres m�s fastigosos que s'han publicat mai en llengua sueca. En Harald no nom�s defensava l'esterilitzaci�, sin� tamb� l'eutan�sia: posar fi de manera activa a la vida de persones que ofenien el seu gust est�tic i que no s'ajustaven a la seva imatge de la ra�a sueca perfecta. Dit d'una altra manera, reclamava l'assassinat en massa en un text escrit en una prosa acad�mica impecable que contenia totes les argumentacions m�diques necess�ries. Desempallegueu-vos dels discapacitats. No deixeu que la poblaci� sami s'estengui; tenen gens mong�lics. Els malalts mentals haurien de veure la mort com una forma d'alliberaci�, oi? Les dones de vida dissoluta, els vagabunds, els gitanos i els jueus� ja t'ho pots imaginar. En les fantasies del meu germ�, Auschwitz podria haver estat a Dalarna.
Despr�s de la guerra, en Greger Vanger es va fer professor de secund�ria i m�s tard va ser director de l'institut de Hedestad. En Henrik Vanger creia que, un cop acabada la guerra, ja no va pert�nyer a cap partit i que havia abandonat el nazisme. Va morir el 1974, i no va ser fins que en Henrik va repassar la correspond�ncia del seu germ� que es va assabentar que als anys cinquanta en Greger s'havia adherit al Partit N�rdic Nacional, una secta que pol�ticament era un zero a l'esquerra i que alhora era totalment delirant. N'havia continuat sent membre fins a la mort.
Citaci�, Henrik Vanger, cinta 2, 04167:
Per tant, tres dels meus germans van ser uns dements des del punt de vista pol�tic. Fins on arribava la seva malaltia en altres aspectes?
L'�nic germ� digne de certa simpatia segons el parer d'en Henrik Vanger era el delicat Gustav, que va morir a causa d'una malaltia pulmonar el 1955. En Gustav no s'havia interessat mai per la pol�tica i, pel que semblava, era una mena d'esperit art�stic misantr�pic, sense cap inter�s pel m�n dels negocis o per treballar al grup Vanger.
En Blomkvist va preguntar a en Henrik Vanger:
�Ara tu i en Harald sou els �nics que quedeu, doncs. Per qu� va tornar a Hedeby?
�Va tornar a casa el 1979, poc abans de fer els 70 anys. Aquella casa �s seva.
�Deu resultar estrany viure tan a prop d'un germ� que detestes.
�Jo no l'odio, el meu germ�. Si de cas, em fa ll�stima. Es un perfecte imb�cil, i �s ell qui em detesta. �Et detesta?
�Aix� mateix. Em penso que per aix� va tornar. Per poder passar-se els �ltims anys de la seva vida odiant-me de ben a prop.
�I per qu� t'odia?
�Perqu� em vaig casar.
�Em sembla que aix� m'ho haur�s d'explicar.
En Henrik Vanger havia perdut el contacte amb els seus germans grans for�a aviat. Ell era l'�nic germ� que mostrava una certa aptitud per als negocis; era l'�ltima esperan�a del pare. A ell la pol�tica no li interessava gens i no volia saber res d'Uppsala. En canvi, s'havia estimat m�s estudiar econ�miques a Estocolm. Despr�s de fer els 18 anys, sempre es va passar totes les vacances treballant en una de les nombroses oficines del grup Vanger o com a ajudant del consell de direcci�. Va aprendre tots els secrets dels negocis de la fam�lia.
El 10 de juny del 1941 (enmig del moment m�s cruent de la Guerra Mundial) van enviar en Henrik Vanger a Alemanya per fer una visita de sis setmanes a les oficines de la companyia a Hamburg. Nom�s tenia 21 anys i el representant alemany del grup Vanger, un veter� de l'empresa que es deia Hermann Lobach, li va fer de cicerone i de mentor.
�No et vull cansar amb tots els detalls, per� quan hi vaig anar Hitler i Stalin encara eren bons amics i el front de l'est encara no existia. Tothom creia que Hitler era invencible. Regnava una sensaci� de� d'optimisme i desesperaci� alhora, diria que aquestes s�n les paraules m�s escaients. M�s de mig segle despr�s, encara es fa dif�cil descriure l'atmosfera que es respirava. No m'interpretis malament� jo no era nazi, i a mi Hitler em semblava un rid�cul personatge d'opereta. Aix� i tot, hauria resultat gaireb� impossible no veure's afectat per la fe en el futur, que era generalitzada entre la gent corrent d'Hamburg. Malgrat que cada cop tenien la guerra m�s a prop i que durant el temps en qu� jo hi vaig ser hi va haver diversos bombardejos aeris sobre Hamburg, la gent semblava creure que all� simplement era una incomoditat passatgera� que aviat hi hauria pau i que Hitler instauraria la seva Neuropa[1]. La gent volia creure que Hitler era D�u. Aix� �s com ho donava a entendre la propaganda.
En Henrik va obrir un dels seus nombrosos �lbums de fotografies.
�Aquest �s en Lobach. Va desapar�ixer el 1944, segurament en un bombardeig aeri. Mai no vam saber qu� se'n va fer. Durant les setmanes que vaig ser a Hamburg ens vam avenir molt. Jo m'estava amb ell i la seva fam�lia al seu elegant domicili d'un barri benestant de la ciutat. Pass�vem molt de temps junts cada dia. Ell no era m�s nazi que jo, per� per evitar-se problemes era membre del partit. El seu carnet li obria portes i oferia oportunitats al grup Vanger� i negocis era precisament el que f�iem. Vam construir vagons per als seus trens, sempre m'he preguntat si algun dels nostres vagons va tenir Pol�nia com a destinaci�. Ven�em teixit per als seus uniformes i tubs cat�dics per als seus aparells de r�dio� tot i que oficialment nosaltres no sab�em per a qu� empraven els productes. I en Lobach sabia com aconseguir un contracte; era divertit i afable. El nazi perfecte. De mica en mica vaig comen�ar a veure que tamb� era un home que provava d'amagar un secret desesperadament.
�La matinada del 22 de juny del 1941, en Lobach va trucar a la porta del meu dormitori. La meva habitaci� era al costat del dormitori de la seva esposa i em va indicar que no fes soroll, que em vest�s i que l'acompany�s. Vam anar al pis de sota i vam seure al petit fumador. En Lobach havia estat despert tota la nit. L'home tenia la r�dio engegada, i em vaig adonar que havia passat alguna cosa greu. L'Operaci� Barbarroja havia comen�at. Alemanya havia enva�t la Uni� Sovi�tica el dia de Sant Joan. �En Vanger va fer un gest de resignaci�. En Lobach va agafar dos gots i va servir schnaps amb generositat. �bviament, estava afectat. Quan li vaig preguntar quines podien ser les conseq��ncies de tot plegat, va contestar amb clarivid�ncia que all� significava la fi d'Alemanya i del nazisme. Jo nom�s me'l vaig creure a mitges� semblava impossible derrotar Hitler, per� en Lobach i jo vam brindar per la caiguda d'Alemanya. Llavors va centrar l'atenci� en assumptes m�s pr�ctics.
En Blomkvist va assentir per amb el cap indicar que encara no havia perdut el fil de la hist�ria.
�En primer lloc, no tenia cap manera de posar-se en contacte amb el meu pare per rebre instruccions, per� per iniciativa pr�pia havia decidit tallar en sec la meva visita a Alemanya i enviar-me a casa. En segon lloc, em va demanar que li fes un favor.
En Vanger va assenyalar un retrat esgrogue�t que mostrava un pla americ� d'una dona de cabells foscos.
�En Lobach feia quaranta anys que estava casat, per� el 1919 va con�ixer una dona extraordin�riament bella a la qual doblava en edat i se'n va enamorar perdudament. Era una simple i pobra cosidora. En Lobach la va festejar i, com molts altres homes adinerats, es va poder permetre pagar-li un pis a una dist�ncia escaient del seu despatx. La dona es va convertir en la seva amant. El 1921 va tenir una filla que va ser batejada amb el nom d'Edith.
�Home ric molt m�s gran coneix jove pobra i tenen una filla fruit del seu amor� aix� no hauria estat motiu de gaire esc�ndol als anys quaranta �va comentar en Blomkvist.
�Ben cert. Si no hagu�s sigut per una cosa. La dona era jueva i, per tant, en Lobach era el pare d'una jueva al bell mig de l'Alemanya nazi. Era el que anomenaven un �tra�dor a la seva ra�a�.
�Ah� aix� ho canvia tot. Qu� va passar?
�A la mare de l'Edith l'havien capturat l'any 1939. Va desapar�ixer, i el seu dest� ens el podem imaginar. Els nazis sabien que tenia una filla que encara no havia estat inclosa en cap llista de transport i ara el departament de la Gestapo encarregat de seguir la pista dels jueus fugitius l'estava buscant. L'estiu del 1941, la setmana que vaig arribar a Hamburg, van relacionar d'alguna manera la mare de l'Edith amb en Lobach i el van citar per interrogar-lo. L'home va recon�ixer la relaci� i la seva paternitat, per� va afirmar que no tenia ni idea d'on podia ser la seva filla i que ell no hi havia mantingut cap mena de contacte des de feia deu anys. �I doncs, on era la filla?
�Jo l'havia vist cada dia a casa dels Lobach. Una noia dol�a i callada de 20 anys que netejava la meva habitaci� i que ajudava a servir el sopar. El 1937 la persecuci� dels jueus ja feia uns quants anys que es duia a terme, i la mare de l'Edith havia suplicat ajuda a en Lobach. I ell la va ajudar� en Lobach s'estimava tant la seva filla illeg�tima com els seus fills leg�tims. La va amagar al lloc m�s improbable que se li va acudir� just davant dels nassos de tothom. Li havia procurat documentaci� falsa i l'havia contractat com a criada.
�La seva esposa sabia qui era la noia?
�No, pel que sembla no en tenia ni idea. Feia quatre anys que treballava a la casa, per� ara en Lobach pressentia que el setge s'estrenyia. Era q�esti� de temps que la Gestapo vingu�s a trucar a la porta. Aleshores va anar a buscar la seva filla i me la va presentar com a tal. Era molt t�mida i ni tan sols em va mirar als ulls. Es devia estar mitja nit llevada esperant que la cridessin. En Lobach em va suplicar que li salv�s la vida.
�Com?
�Ho tenia previst tot. Figurava que jo m'havia de quedar tres setmanes m�s i aleshores agafar el tren de la nit a Copenhaguen i continuar amb ferri per travessar l'estret� un viatge relativament segur, fins i tot en temps de guerra. Per� dos dies despr�s de la nostra conversa un vaixell de c�rrega, propietat del grup Vanger, partia d'Hamburg amb destinaci� a Su�cia. En Lobach volia que marx�s amb el vaixell i que sort�s d'Alemanya de seguida. El canvi dels meus plans de viatge havia de rebre l'aprovaci� dels serveis de seguretat; era una formalitat, per� no un problema. Tot i aix�, en Lobach volia que pug�s a aquell vaixell de c�rrega.
�Juntament amb l'Edith, suposo.
�L'Edith pujaria a bord d'estranquis, amagada dins d'una de les tres-centes caixes que contenien maquin�ria. La meva feina era protegir-la si la descobrien mentre encara �rem en aig�es territorials alemanyes i impedir que el capit� del vaixell fes alguna bestiesa. Si no, representava que jo havia d'esperar fins que f�ssim a bona dist�ncia d'Alemanya abans de deixar-la sortir.
�Entesos.
�A mi em semblava molt f�cil, per� es va convertir en un malson de viatge. El capit� es deia Oskar Granath i no estava gens content de tenir sota la seva responsabilitat el pretensi�s hereu del seu patr�. Vam llevar �ncores d'Hamburg a les nou del vespre d'un dia del comen�ament de juny. Tot just sort�em de la rada del port quan van sonar les sirenes d'alarma a�ria. Un bombardeig dels brit�nics� el pitjor que jo havia viscut, i el port, �s clar, era el principal objectiu. Per� d'una manera o altra ens en vam sortir i, despr�s que s'espatll�s un motor i de passar una terrible nit de tempesta en unes aig�es plenes de mines, la tarda seg�ent vam arribar a Karlskrona. Probablement em preguntar�s qu� li va passar a la noia.
�Em penso que ho s�.
�El meu pare es va enfurismar, com �s comprensible. Jo ho havia posat tot en perill amb la meva insensata aventura. I la noia podia ser deportada de Su�cia en qualsevol moment� pensa que �rem al 1941. Per� jo ja n'estava tan perdudament enamorat com en Lobach ho havia estat de la seva mare. M'hi vaig declarar i vaig donar un ultim�tum al pare: o acceptava el nostre matrimoni o hauria de buscar una altra jove esperan�a perqu� dirig�s els negocis de la fam�lia. Va cedir.
�Per� ella �s morta, oi?
�S�, va morir massa jove, el 1958. Vam estar junts poc m�s de setze anys. Ella tenia un problema card�ac cong�nit. I, a m�s, va resultar que jo no podia tenir fills. Per aix� m'odia el meu germ�.
�Perqu� et vas casar amb ella.
�Perqu�, per fer servir les seves paraules, em vaig casar amb una meuca jueva fastigosa. �Per� aquest home est� sonat. �Jo mateix no ho hauria pogut dir millor.
Segons el Hedestads-Kuriren, el primer mes d'en Blomkvist a l'exili va ser el m�s fred que es recordava, si m�s no (com en Vanger li va fer saber), des de la guerra d'Hivern del 1942. Amb tan sols una setmana a Hedeby, ho havia apr�s tot sobre els cal�otets llargs, els mitjons de llana i la samarreta doble.
Havia passat uns quants dies horrorosos a mitjan mes, quan la temperatura havia davallat a trenta-set sota zero. Mai no havia viscut res semblant, ni tan sols durant l'any que va passar a Kiruna, a Lap�nia, fent el servei militar.
Un mat�, es van gla�ar les canonades d'aigua. En Nilsson li va portar dos enormes bidons de pl�stic amb aigua per cuinar i rentar-se, per� el fred era paralitzador. Es formaven caramells sota el marc de les finestres, per la banda interior, i tant era quanta llenya afeg�s a l'estufa, encara tenia fred. Cada dia es passava una llarga estona tallant llenya al cobert que hi havia rere la casa.
De vegades estava a punt de posar-se a plorar i fins i tot havia arribat a pensar d'agafar el primer tren en direcci� sud. Per�, en canvi, s'havia posat un jersei m�s i s'havia tapat amb una manta mentre seia a la taula de la cuina, bevent caf� i llegint antics informes de la policia.
Llavors el temps va canviar i la temperatura va anar pujant fins a uns agradables deu graus sota zero.
En Mikael comen�ava a con�ixer la gent de Hedeby. En Martin Vanger va complir la seva promesa i el va convidar a rostit d'ant marinat, regat amb un vi negre itali�. La seva companya es va afegir al sopar. L'Eva Hassel era una dona c�lida, sociable i entretinguda. En Blomkvist la va trobar extraordin�riament atractiva. Era dentista i vivia a Hedestad, per� passava els caps de setmana a casa d'en Martin. En Blomkvist es va acabar assabentant que feia molts anys que es coneixien, per� que no havien comen�at a sortir plegats fins arribar a la mitjana edat. Evidentment, no trobaven necessari casar-se.
�Fet i fet, �s la meva dentista �va deixar anar en Martin amb una riallada.
�I casar-me amb alg� d'aquesta fam�lia de guillats no fa gaire per a mi �va comentar l'Eva, donant uns copets afectuosos al genoll d'en Martin.
El xalet d'en Martin Vanger era una mena de modern refugi de solter, moblat en negre, blanc i crom. Les cares peces de disseny haurien fet les del�cies d'en Christer Malm, el cap del departament de disseny gr�fic de Millennium. La cuina estava equipada com si fos per a un cuiner professional. A la sala d'estar hi havia un aparell est�reo d'alta fidelitat amb una collecci� impressionant de discos de jazz, des de Tommy Dorsey a John Coltrane. En Martin Vanger tenia diners, i la seva llar era luxosa i funcional alhora, tot i que tamb� un xic impersonal. Els quadres de les parets eren reproduccions i p�sters que es podien trobar a Ikea. Les prestatgeries, almenys en la part de la casa que en Blomkvist va veure, contenien una enciclop�dia sueca i alguns llibres amb molta foto i poc text que tal vegada havien estat regals de Nadal per manca d'una idea millor. En resum, en Blomkvist nom�s va poder distingir dues passions a la vida d'en Martin Vanger: la m�sica i la cuina. Els seus m�s de tres mil discos eren testimoni de la primera, i l'altra es podia deduir de la generosa panxa d'en Martin.
L'home era una barreja de senzillesa, perspic�cia i afabilitat. No calia tenir gaire capacitat anal�tica per arribar a la conclusi� que el director general de la companyia era un home amb problemes. Mentre escoltaven �Night in Tunisi�, la conversa va girar al voltant del grup Vanger, i en Martin no va provar d'amagar que la companyia lluitava per la superviv�ncia. Era molt conscient que el seu convidat era un periodista d'economia que amb prou feines coneixia; tanmateix, parlava dels problemes interns de la companyia amb tanta franquesa que semblava imprudent. Potser donava per fet que en Blomkvist era un m�s de la fam�lia, ja que treballava per al seu oncle avi, i, com l'antic director general, en Martin compartia l'opini� que els membres de la fam�lia eren els �nics culpables de la situaci� en qu� es trobava la companyia. A m�s, la incorregible bogeria dels seus familiars gaireb� semblava divertir-lo. L'Eva assentia amb el cap, per� no feia cap comentari. Estava clar que ja n'havien parlat abans.
En Martin sabia que en Blomkvist havia estat contractat per escriure una cr�nica de la fam�lia, i li va preguntar com li anava. En Blomkvist va contestar amb un somriure que li estava resultant molt dif�cil recordar els noms de tota la parentela i aleshores li va preguntar si podria tornar per fer-li una entrevista en el moment oport�. En m�s d'una ocasi� va considerar la possibilitat d'orientar la conversa cap a l'obsessi� del vell per la desaparici� de la Harriet. En Hen-rik Vanger devia haver atabalat el germ� de la noia amb les seves teories, i en Martin devia ser conscient que, si en Blomkvist volia escriure sobre els Vanger, no podia passar per alt el fet que un membre de la fam�lia s'hagu�s esfumat en circumst�ncies dram�tiques. Per� en Martin no mostrava cap intenci� de voler-ne parlar.
La vetllada es va acabar, despr�s de diverses rondes de vodka, a les dues de la matinada. En Blomkvist estava for�a begut quan va rec�rrer amb pas insegur els tres-cents metres fins a la casa dels convidats. Havia estat una nit agradable.
Una tarda, durant la segona setmana d'en Blomkvist a Hedeby, es va sentir un truc a la porta. Va deixar a un costat el classificador dels informes de la policia que tot just acabava d'obrir (el sis� de la collecci�) i va tancar la porta del despatxet abans d'obrir l'entrada de la casa a una dona rossa ben tapada contra el fred.
�Hola. Nom�s he vingut per saludar-lo. S�c la Cecilia Vanger.
Es van donar la m� i en Blomkvist va servir caf�. La Cecilia, filla d'en Harald Vanger, semblava una dona oberta i encisadora. En Blomkvist recordava que en Henrik Vanger n'hi havia parlat b�; tamb� havia dit que no es parlava amb el pare, el ve� del costat. Van xerrar una estona abans que ella esment�s el motiu de la visita.
�Tinc ent�s que est� escrivint un llibre sobre la meva fam�lia �va comentar�. No li sabria dir si la idea m'agrada gaire. Volia veure quina mena de persona era.
�B�, en Henrik Vanger em va contractar. Es la seva hist�ria, per dir-ho d'alguna manera.
�I l'estimat Henrik no t� una actitud precisament neutral pel que fa a la fam�lia.
En Blomkvist va mirar-se-la, sense saber on volia anar a parar.
�Vost� s'oposa que s'escrigui un llibre sobre la fam�lia Vanger?
�Jo no ho he dit pas, aix�. I el que jo pensi no importa, en realitat. Per�, ara com ara, ja es deu haver adonat que el fet de formar part d'aquesta fam�lia no sempre ha sigut bufar i fer ampolles.
En Blomkvist no tenia ni idea de qu� havia explicat en Henrik Vanger ni fins a on sabia la Cec�lia del seu enc�rrec. Va mostrar els palmells en un gest de disculpa.
�El seu oncle m'ha contractat per escriure una cr�nica de la fam�lia. T� un concepte molt pintoresc sobre els seus parents, per� jo m'ajustar� rigorosament als fets documentats.
La Cec�lia Vanger va somriure per� sense calidesa.
�El que vull saber �s si haur� de marxar a l'exili o emigrar quan surti el llibre.
�No ho crec pas �va replicar en Blomkvist�. La gent sabr� separar la fruita bona de la podrida.
�Com el meu pare, per exemple?
�El seu pare, el fam�s nazi? �va demanar en Blomkvist.
La Cec�lia Vanger va fer rodar els ulls.
�El meu pare �s boig. Nom�s el veig un parell de vegades a l'any.
�I per qu� no el vol veure?
�Un moment� Abans que comenci a fer una pila de preguntes� pensa citar qualsevol cosa que jo digui? O puc tenir una conversa normal amb vost� sense tenir por de quedar com una imb�cil?
�La meva feina �s escriure un llibre que comen�ar� amb l'arribada de l'Alexandre Vangeersad a Su�cia, tot acompanyant Bernadotte, i que s'estendr� fins al present. Ha de cobrir l'imperi industrial al llarg de moltes d�cades, per� tamb� ha d'abordar les raons per les quals l'imperi est� passant per un mal moment i tocar les diverg�ncies que hi ha al si de la fam�lia. En un estudi aix� �s impossible evitar que surtin a la llum alguns draps bruts, per� aix� no significa que jo hagi de presentar un retrat horrible de vost� ni donar una imatge infame de la fam�lia. Per exemple, he conegut en Martin Vanger i em sembla una persona molt simp�tica, i aix� �s com penso descriure'l.
La Cec�lia Vanger no va contestar.
�El que s� de vost� �s que �s professora�
�En realitat �s una cosa pitjor� s�c la directora de l'institut de Hedestad.
�Perd�. S� que el seu oncle est� orgull�s de vost�, que est� casada per� que es va separar� i aix� �s tot, de moment. Per tant, endavant, si us plau, parli'm sense por de ser citada. Estic segur que vindr� a trucar a la seva porta ben aviat. I aleshores, ser� una entrevista oficial, i podr� triar si vol respondre les meves preguntes o no.
�I doncs, podria parlar amb vost� ara mateix� confidencialment, com aquell qui diu?
�Es clar.
�I quedar� entre nosaltres?
� �Es clar. Aix� �s una visita de cortesia, al cap i a la fi. �Entesos� Llavors, li puc fer una pregunta? �L'hi prego.
�En quina mesura tractar� de la Harriet, aquest llibre?
En Blomkvist es va mossegar el llavi, i aleshores va dir amb tanta naturalitat com va poder:
�Sincerament, no en tinc ni idea. Podria ocupar un cap�tol. Va ser una trag�dia que ha tingut una influ�ncia negativa en el seu oncle, no es pot negar pas.
�Per� vost� no �s aqu� per investigar la seva desaparici�?
�Qu� li fa pensar aix�?
�Home, el fet que en Nilsson li port�s aqu� quatre enormes capses de cartr�. Es podria tractar de les investigacions privades d'en Henrik al llarg dels anys. He mirat a l'antiga habitaci� de la Harriet, on en Henrik les guarda, i no hi eren.
La Cec�lia Vanger no era cap t�tila.
� �L'hi haur� de comentar a en Henrik, no pas a mi �va replicar en Blomkvist�. Per� segur que no la sorprendr� saber que en Henrik m'ha parlat molt�ssim de la desaparici� de la noia i que jo he pensat que seria interessant llegir la documentaci� de qu� es disposa.
La Cec�lia li va adre�ar un altre dels seus somriures sense alegria.
�De vegades em pregunto qui est� m�s boig, el pare o l'oncle. El dec haver sentit parlar de la desaparici� de la Harriet un miler de vegades.
�Qu� creu que li va passar?
�Aquesta pregunta forma part de l'entrevista?
�No �va contestar ell amb una riallada�. Nom�s sento curiositat.
�El que em desperta la curiositat a mi �s saber si vost� tamb� est� tocat del bolet. Si s'ha empassat els raonaments d'en Henrik o si, ben mirat, �s vost� qui l'atia perqu� continu� burxant.
�Creu que en Henrik est� tocat del bolet?
�No m'interpreti malament. Es una de les persones m�s afectuoses i m�s considerades que conec i n'estic molt, d'ell, per� pel que fa a aquest assumpte en concret, hi est� obsessionat.
�Per� sembla tenir raons per estar-hi. La Harriet va desapar�ixer, d'aix� no n'hi ha dubte.
�Estic ben farta de tot plegat. Ha enverinat les nostres vides durant d�cades, i no s'acaba mai. �De cop i volta, es va aixecar i es va posar l'abric de pells�. Me n'he d'anar. Sembla una persona agradable. En Martin tamb� opina el mateix, per� no sempre es pot confiar en el seu criteri. Vingui a prendre un caf� a casa quan vulgui, ser� benvingut. Al vespre gaireb� sempre s�c a casa.
�Gr�cies �va dir en Blomkvist�. No ha contestat la pregunta que no formava part de l'entrevista.
Ella es va aturar a la porta i va respondre sense mirar-lo.
�No en tinc ni idea. Crec que va ser un accident, i que t� una explicaci� tan senzilla que si mai l'arribem a descobrir ens deixar� astorats.
Es va tombar per somriure-li, per primer cop amb calidesa. I aleshores va marxar.
Si la primera trobada amb la Cecilia havia estat agradable, no es podia dir el mateix del seu primer encontre amb la Isabella. La mare de la Harriet era exactament com en Henrik Vanger li havia dit: va demostrar ser una dona elegant que li recordava vagament Lauren Bacall. Era prima, duia un abric d'astracan negre amb un barret que hi feia joc i s'ajudava d'un bast� negre, quan en Blomkvist se la va trobar un mat� quan anava al Caf� de la Susanne. Semblava una vampiressa envellida: d'una bellesa encara admirable, per� verinosa com una serp. La Isabella Vanger, segons semblava, tornava cap a casa despr�s de sortir a fer un tomb. El va cridar des de l'altra banda de la cru�lla.
�Bon dia, jove. Vingui aqu�.
Aquell to autoritari hauria estat dif�cil d'ignorar. En Blomkvist va mirar al voltant i va concloure que era a ell a qui cridaven. I va fer el que li demanaven.
�S�c la Isabella Vanger �va anunciar la dona.
�Hola. Jo em dic Mikael Blomkvist. �Va allargar una m� que ella va ignorar.
�Es vost�, el tipus que ha estat ficant el nas en les coses de la fam�lia?
�B�, si vol dir si s�c la persona que en Henrik Vanger ha contractat per ajudar-lo amb el seu llibre sobre la fam�lia Vanger, aleshores s�.
�No �s assumpte seu.
�El qu�? Que en Henrik Vanger m'ofer�s un contracte o que jo hagi acceptat?
�Sap perfectament el que vull dir. No m'agrada que la gent tafanegi la meva vida.
�Jo no tafanejar� la seva vida. Pel que fa a la resta, ho haur� de discutir amb en Henrik.
La Isabella va al�ar el bast� i va pr�mer el m�nec contra el pit d'en Mikael. No va fer gaire for�a, per� ell va recular per la sorpresa.
�Mantingui's lluny de mi �li va etzibar, i va fer mitja volta per marxar cap a casa seva amb pas poc ferm. En Blomkvist va quedar-se on era, amb el posat de qui acaba de veure un personatge de c�mic en carn i ossos. Quan va al�ar la vista, va veure en Henrik Vanger a la finestra del seu gabinet. Tenia una copa a la m�, i la va aixecar en un brindis ir�nic.
L'�nic viatge que va fer en Blomkvist durant aquell primer mes va ser una excursi� en cotxe a la riba del llac Siljan. Li van deixar el Mercedes d'en Frode i va conduir per un paisatge nevat per passar la tarda amb l'inspector Morell. En Blomkvist havia provat de formar-se una impressi� d'en Morell basant-se en la manera com apareixia a l'informe de la policia. El que va trobar va ser un vell prim i eixut, que es movia parsimoniosament i que parlava encara m�s parsimoniosament.
En Blomkvist li va portar una llibreta amb deu preguntes, principalment idees que se li havien acudit mentre llegia l'informe de la policia. En Morell va respondre totes les preguntes que li va fer de manera magistral. Finalment en Blomkvist va guardar-se les notes i va explicar que les preguntes eren simplement una excusa per venir a veure'l. El que de deb� volia era tenir-hi una xerrada i fer-li una pregunta crucial: hi havia res de la investigaci� que no s'hagu�s incl�s a l'informe per escrit? Alguna intu�ci�, potser, que l'inspector li volgu�s confiar?
Com que en Morell, igual que en Vanger, havia passat trenta-sis anys rumiant sobre aquell misteri, en Blomkvist havia temut una certa resist�ncia: ell era el nou que acabava d'arribar i que comen�ava a xafardejar en l'espessor on en Morell s'havia perdut. Per� no va mostrar ni el m�s petit indici d'hostilitat. En Morell va omplir met�dicament la pipa i la va encendre abans de contestar.
�Home, s�, evidentment tenia les meves idees. Per� s�n tan vagues i fugisseres, que amb prou feines les puc traduir en paraules.
�Qu� creu que va passar?
�Crec que la Harriet va ser assassinada. En Henrik i jo coincidim en aix�. Es l'�nica explicaci� raonable. Per� no hem ent�s mai per quin motiu. Em penso que la van assassinar per una ra� molt concreta� no va ser cap acte de bogeria, ni cap violaci� ni res semblant. Si hagu�ssim descobert el m�bil, haur�em sabut qui la va matar. �En Morell es va aturar per rumiar un moment�. L'assassinat es podria haver com�s improvisadament, i amb aix� vull dir que alg� va aprofitar l'oportunitat quan es va presentar gr�cies al caos provocat per l'accident. L'assass� va ocultar el cos i aleshores, m�s tard, el va moure de lloc mentre nosaltres la busc�vem.
�Parlem d'alg� amb molta sang freda.
�Hi ha un detall� La Harriet va anar al gabinet d'en Henrik perqu� volia parlar amb ell. En el fons, em sembla una manera estranya de comportar-se� ella sabia que estava atabalat amb tots els familiars voltant pertot arreu. Em penso que la Harriet era una greu amena�a per a alg�, que la noia tenia intenci� d'explicar-li alguna cosa a en Henrik i que l'assass� sabia que estava a punt de� b�, de xerrar-ho.
�I en Henrik estava ocupat amb alguns membres de la fam�lia�
�Hi havia quatre persones a l'habitaci�, a m�s d'en Henrik: el seu germ� Greger, un cunyat que es deia Magnus Sj�gren i els dos fills d'en Harald, en Birger i la Cec�lia. Per� aix� no ens explica res. Imaginem que la Harriet hagu�s descobert que alg� havia fet un desfalc amb diners de la companyia� nom�s com a hip�tesi, �s clar. Potser la noia ho sabia des de feia mesos, i en algun moment fins i tot en va parlar amb la persona en q�esti�. Potser va intentar fer-li xantatge, o potser li sabia greu per ell i es debatia entre delatar-lo o no, i l'assass�, desesperat, la va matar.
�Ha dit �ell� i �assass��.
�Les estad�stiques diuen que la majoria d'assassins s�n homes. Per� tamb� �s cert que a la fam�lia Vanger hi ha unes quantes dones que s�n veritables harpies.
�Ja he conegut la Isabella.
�Ella n'�s una. Per� n'hi ha d'altres. La Cec�lia Vanger pot ser d'all� m�s c�ustica. Ja ha conegut la Sara Sj�gren?
En Blomkvist va fer que no amb el cap.
��s la filla de la Sofia Vanger, una de les cosines d'en Henrik. En el seu cas, parlem d'una senyora realment desagradable i desconsiderada. Per� vivia a Malm� i, pel que vaig poder esbrinar, no tenia cap motiu per eliminar la noia.
�Aix� doncs, no �s a la llista.
�El problema �s que no importa les voltes que hi hem donat; mai no hem ent�s el m�bil. Aix� �s el que compta.
�Vost� va dedicar moltes hores a aquest cas. Hi ha alguna pista que no va seguir?
En Morell va deixar escapar una rialleta.
�No. He invertit molt�ssimes hores de feina en aquest cas i no se m'acut cap fil que no hagi seguit tot el que don�s de si. Fins i tot despr�s que m'ascendissin i em traslladessin fora de Hedestad.
�El van traslladar?
�S�, jo no vaig n�ixer a Hedestad. Hi vaig servir des del 1963 fins al 1968, i despr�s em van ascendir a comissari i em van traslladar al departament de policia de G�vle per a la resta de la meva carrera. Tot i aix�, fins i tot a G�vle vaig continuar treballant en el cas.
�No crec que en Henrik volgu�s que vost� ho deix�s c�rrer.
��s cert, per� no va ser per aix�. L'enigma de la Harriet encara em fascina avui dia. Vull dir que� �s aix�: tot poli t� el seu misteri sense resoldre. Recordo que, quan era a Hedestad, els meus companys de m�s edat parlaven al bar del cas de la Rebecka. Hi havia un agent en concret, un home que es deia Torstensson� fa anys que �s mort� i que any rere any no parava de reprendre el cas. En el seu temps lliure i quan estava de vacances. Cada cop que hi havia un per�ode de treva amb els busca-raons de la localitat, treia aquestes carpetes i se les estudiava.
�Tamb� es tractava d'una noia desapareguda?
En Morell va semblar sorpr�s. Aleshores va somriure quan es va adonar que en Blomkvist hi buscava alguna mena de relaci�.
�No, no ho he dit per aquesta ra�. Parlo de l'�nima del policia. El cas de la Rebecka va succeir molt abans que la Harriet Vanger naix�s, i ja fa molt que va prescriure. Als anys quaranta una dona de Hedestad va ser atacada, violada i assassinada. Una cosa molt poc habitual. Tots els agents, en algun moment de la seva carrera, han hagut d'investigar aquesta mena de crims, per� el que vull dir �s que hi ha casos que no oblides, que es fiquen ben endins de l'investigador i que t'acompanyen sempre com una part m�s de tu. A aquesta noia la van matar d'una manera particularment brutal. L'assass� la va lligar i li va posar el cap sobre les brases roents d'una llar de foc. No s� quant va trigar a morir la pobra noia ni quin dolor va haver de patir.
�Quina atrocitat!
�Exacte. Va ser un acte d'all� m�s s�dic. El pobre Torstensson va ser el primer detectiu que va arribar a l'escenari del crim quan la van trobar. I l'assassinat no es va resoldre mai, tot i que es van fer venir experts d'Estocolm. Ell mai no va deixar c�rrer el cas.
�Ho puc entendre.
�La meva Rebecka va ser la Harriet. En aquest cas ni tan sols sabem com va morir. Ni tan sols podem demostrar que es va cometre un assassinat. Per� jo no ho he pogut deixar c�rrer mai. �Va callar per rumiar un moment�. Ser detectiu d'homicidis pot ser la feina m�s solit�ria del m�n. Els amics de la v�ctima s'indignen i es desesperen, per� tard o d'hora, al cap d'unes quantes setmanes o mesos, tornen a la seva vida quotidiana. A la fam�lia m�s propera li costa m�s, per� en general, fins a un cert punt, tamb� acaben superant el dolor i la desesperaci�. La vida ha de continuar, �s aix�. Per�, els assassinats no resolts et continuen corsecant, i a la llarga nom�s queda una persona que pensa dia i nit en la v�ctima: el poli encarregat de la investigaci�.
Tres persones m�s de la fam�lia Vanger vivien a l'illa de Hedeby. L'Alexander Vanger, fill d'en Greger i nascut el 1946, vivia en una casa de fusta reformada. En Henrik Vanger va explicar a en Blomkvist que actualment l'Alexander era a les Ant�les, on es dedicava als seus passatemps preferits: navegar i passar el temps sense fotre brot. L'Alexander tenia 20 anys quan va desapar�ixer la Harriet i aquell dia era a l'illa.
L'Alexander vivia amb la seva mare, la Gerda, de 80 anys la v�dua d'en Greger Vanger. En Blomkvist encara no l'havia vista; gaireb� sempre feia llit.
El tercer membre de la fam�lia era en Harald Vanger. Durant el primer mes en Blomkvist no havia aconseguit veure'n ni l'ombra. La casa d'en Harald, la m�s propera a la caseta de fusta d'en Blomkvist, semblava tenebrosa i sinistra, amb cortines opaques a totes les finestres. A en Blomkvist de vegades li semblava distingir un moviment rere les cortines en passar, i en una ocasi�, tard a la nit, quan estava a punt de ficar-se al llit, va veure claror en una habitaci� del pis de dalt. Les cortines estaven mal tancades. Durant m�s de vint minuts es va quedar palplantat a les fosques davant la finestra de la cuina, contemplant la llum, abans de cansar-se'n i, tremolant, anar-se'n al llit. Al mat� les cortines tornaven a estar completament passades.
En Harald semblava un esperit invisible per� sempre present, que influ�a en la vida del poble mitjan�ant la seva abs�ncia. En la imaginaci� d'en Blomkvist, en Harald cada cop prenia m�s la forma d'un Gollum malvat que espiava els voltants des de darrere de les cortines i que es dedicava a assumptes desconeguts per tothom dins la seva caverna tancada i barrada.
A en Harald el visitaven els serveis d'atenci� a domicili (normalment una dona gran) de l'altra banda del pont. La dona li duia bosses de queviures, caminant fatigosament pels munts de neu fins a la porta. En Nilsson va remenar el cap quan en Blomkvist li va preguntar per en Harald. El manetes s'havia ofert per retirar la neu, segons deia, per� en Harald no volia que ning� pos�s ni un sol peu a la seva propietat. Nom�s una vegada, durant el primer hivern despr�s que en Harald hagu�s tornat a l'illa de Hedeby, en Nilsson va venir amb el tractor per retirar la neu del pati, com feia amb tots els altres caminets d'entrada. Per� en Harald havia sortit fet una f�ria, vociferant i indicant-li que fot�s el camp.
Malauradament, en Nilsson no podia netejar la neu del pati d'en Blomkvist perqu� el cancell era massa estret per al tractor. Una pala i la for�a manual eren l'�nica manera de fer-ho.
A mitjan gener en Blomkvist va demanar al seu advocat que esbrin�s quan l'obligarien a complir els tres mesos de pres�. S'ho volia treure del damunt al m�s aviat possible. Anar a la pres� va resultar m�s f�cil del que s'esperava. Despr�s de poques setmanes de discussi�, es va decretar que es present�s el 17 de mar� a Rull�ker, als afores d'Ostersund, un centre penitenciari de baixa seguretat. L'advocat el va informar que la sent�ncia probablement s'escur�aria.
�Molt b� �va dir en Blomkvist, sense gaire entusiasme.
Va seure a la taula de la cuina i va amanyagar el gat, que ara venia cada pocs dies a passar la nit amb en Blomkvist. Per la Helen Nilsson havia sabut que el nom del gat era Tjorven. No era de ning� en particular, simplement voltava per totes les cases.
En Blomkvist es veia amb el seu patr� pr�cticament cada tarda. De vegades tenien una breu conversa; d'altres, seien plegats hores i hores.
La conversa sovint consistia en l'exposici� per part d'en Blomkvist d'una teoria que en Vanger s'encarregava de desbaratar. En Blomkvist mirava de mantenir dist�ncies respecte al seu enc�rrec, per� hi havia moments en qu� se sentia completament fascinat per l'enigma de la desaparici� de la noia.
En Mikael havia assegurat a l'Erika que tamb� rumiaria una estrat�gia per reprendre la lluita contra en Wennerstr�m, per� despr�s d'un mes a Hedestad encara no havia obert els dossiers que l'havien portat al banc dels acusats. Al contrari, havia deixat de banda deliberadament l'assumpte perqu� cada cop que pensava en en Wennerstr�m i en la seva situaci� actual s'enfonsava en la depressi� i el desinter�s. Es preguntava si acabaria trastocant-se com el vell Vanger. La seva reputaci� professional s'havia ensorrat com un castell de cartes i la seva reacci� havia estat amagar-se en una petita localitat de la part m�s rec�ndita del pa�s per perseguir fantasmes.
En Vanger intu�a que hi havia dies que en Blomkvist es veia superat per les circumst�ncies. Cap a la fi de gener, el vell va prendre una decisi� que fins i tot el va sorprendre a ell. Va agafar el tel�fon i va trucar a Estocolm. La conversa va durar vint minuts i va tractar a bastament sobre en Mikael Blomkvist.
A la Berger li havia calgut gaireb� tot un mes perqu� se li pass�s l'emprenyament. A dos quarts de deu d'una nit de final de gener li va trucar.
�De deb� que t'hi penses quedar? �va comen�ar a dir. La trucada va agafar tan de sorpresa en Blomkvist que en un primer moment no va saber qu� respondre. Llavors va somriure i es va tapar millor amb la flassada.
�Hola, Ricky. Hauries de venir a veure-ho tu mateixa.
�Per qu�? Qu� t� d'encisador viure al cul del m�n?
�M'acabo de rentar les dents amb aigua gla�ada. Fa un mal que et penetra fins al cervell.
�Nom�s tu en tens la culpa. Per� aqu�, a Estocolm, tamb� fa un fred que pela.
�Explica'm les males not�cies.
�Hem perdut dues terceres parts dels nostres anunciants regulars. Ning� no ho vol dir clarament, per�
�Ja ho s�. Fes una llista dels que abandonen el vaixell. Algun dia els dedicarem el reportatge que es mereixen.
�Micke� he fet n�meros, i si no aconseguim nous anunciants, a la tardor estarem arru�nats. Aix� de senzill.
�Ja canviar� el vent.
Ella va riure cansadament a l'altre costat de la l�nia. �No pots dir aix� amagat a l'infern lap�. �Erika, crec que�
�Ja ho s�. Un home ha de fer el que ha de fer i totes aquestes bajanades. No cal que diguis res. Em sap greu haver sigut tan malparida i no haver contestat els teus missatges. Podem tornar a comen�ar? Vols que et vingui a veure aqu� dalt?
�Quan vulguis.
�Cal que porti un rifle amb bales per a llops? �No, dona. Ja contractarem els lapons, els gossos de trineu i tota la resta. Quan v�ns? �Divendres al vespre, va b�?
Llevat de l'estret caminet d'acc�s fins a la porta, netejat a cop de pala, hi havia prop d'un metre de neu que colgava la resta de la propietat. En Blomkvist va adre�ar una llarga mirada cr�tica a la pala i aleshores va anar a cals Nilsson per preguntar si l'Erika podia aparcar el seu BMW all�. Cap problema: tenien lloc de sobres al garatge de dues places i fins i tot un escalfador per al motor.
La Berger va conduir tota la tarda i va arribar al voltant de les sis. Es van mirar amb reserva uns quants segons i aleshores es van abra�ar molta m�s estona.
En la foscor no hi havia gaire cosa a veure, llevat de l'esgl�sia illuminada, i tant el Konsum com el Caf� de la Susanne estaven tancats. Per tant, van tornar r�pidament a casa. En Blomkvist va fer el sopar mentre la Berger tafanejava per tots els racons, fent observacions sobre els n�meros del Rekordmagasinet dels anys cinquanta que encara voltaven per la casa i quedant-se absorta amb els classificadors del despatxet.
Van menjar costelles de xai amb patates en salsa de crema de llet i van beure vi negre. En Blomkvist va provar de reprendre el fil de la seva darrera conversa, per� la Berger no estava d'humor per parlar de Millennium. En comptes d'aix�, van parlar durant dues hores sobre el que feia en Blomkvist i com els anava a ell i a en Vanger. Despr�s van anar a comprovar si el llit era prou gran per a tots dos.
La tercera trobada amb l'advocat Ni�s Bjurman es va anullar, i finalment la van concertar per a les cinc d'aquell mateix divendres a la tarda. A les reunions anteriors, la Lisbeth Salander va ser rebuda per una dona de mitjana edat, perfumada d'almesc, que treballava de secret�ria. Aquesta vegada tenia el dia lliure i en Bjurman deixava anar un t�nue tuf d'alcohol. Va indicar a la Salander una butaca per a les visites i va fullejar sense solta ni volta els documents de l'escriptori fins que, tot d'una, va semblar adonar-se de la pres�ncia de la noia.
Va tenir lloc un altre interrogatori. Aquesta vegada va preguntar a la Lisbeth Salander sobre la seva vida sexual, un tema sobre el qual ella no tenia cap intenci� de parlar amb ning�.
Despr�s de la reuni�, va tenir el convenciment que no ho havia sabut portar gens b�. Al principi es va negar a respondre les preguntes, i ell va interpretar que era t�mida, retardada o que fins i tot tenia alguna cosa a amagar, i la va burxar perqu� li contest�s. La Lisbeth Salander es va adonar que ell no pensava deixar-ho c�rrer, de manera que va comen�ar a donar-li respostes breus i vagues, de la mena que ella s'imaginava que encaixarien amb el seu perfil psicol�gic. Va esmentar en �Magnus� (que, segons la seva descripci�, era un programador inform�tic de la seva edat i una mica sonat, que la tractava com un cavaller, la duia al cinema i de vegades se l'enduia al llit). En �Magnus� era irreal; se l'anava inventant a mesura que parlava, per� en Bjurman va prendre's les seves explicacions com un pretext per esbrinar amb tot detall la seva vida sexual. �Amb quina freq��ncia tens relacions sexuals?� De tant en tant. �Qui pren la iniciativa� tu o ell?� Jo. �Feu servir preservatius?� �s clar (ella era molt conscient de la sida). �Quina �s la teva posici� favorita?� Jo� normalment, de panxa enlaire. �T'agrada el sexe oral?� Eeh� un moment� �Has practicat mai sexe anal?�
�No, no �s gaire agradable que et follin pel cul� per� es pot saber qu� collons li importa aix�?
Va ser l'�nica vegada que va perdre els nervis. Havia mantingut els ulls clavats a terra perqu� no tra�ssin la seva exasperaci�. Quan el va tornar a mirar, ell li somreia des de l'altra banda de l'escriptori. Va marxar del despatx amb una sensaci� de f�stic. De sobte havia compr�s que la seva vida havia patit un gir radical. En Palmgren mai no hauria gosat fer-li aquella mena de preguntes. En canvi, sempre havia estat disposat a escoltar-la per si volia parlar d'alguna cosa. Cosa que ella no havia aprofitat.
En Bjurman portava el cam� de convertir-se en un problema molt i molt greu.
Durant les breus hores de llum de dissabte, en Blomkvist i la Berger van sortir a fer un tomb m�s enll� del petit port esportiu per la carretera d'�sterg�rden. Ell feia un mes que vivia a Hedeby, per� encara no havia fet cap passejada per l'interior de l'illa; les temperatures glacials i les tempestes regulars l'havien dissuadit. Per� dissabte va fer bo, amb molt de sol. Era com si l'Erika hagu�s portat un pessic de primavera. A banda i banda de la carretera hi havia una pila de neu d'un metre d'altura que el llevaneus havia format en passar. Tan aviat com van sortir dels voltants de les casetes d'estiueig, es van trobar caminant per un bosc dens d'avets. En Blomkvist estava molt sorpr�s de l'al�ada i la inaccessibilitat de S�derberget, el tur� a l'altra banda de les casetes; des del poble no ho semblava pas. Va pensar en quantes vegades devia haver jugat per aqu� la Harriet Vanger de petita, per� aleshores va esfor�ar-se per treure-se-la del cap. Uns quants quil�metres m�s endavant, el bosc s'acabava a la tanca on comen�aven les terres de la granja Osterg�rden. Van poder veure una construcci� de fusta blanca i edificis vermells de la granja al voltant d'un gran pati. Van decidir tornar pel mateix cam�.
En passar per davant del caminet d'entrada de la casa pairal, en Vanger va picar als vidres de la finestra del pis superior i els va convidar en�rgicament a pujar. En Blomkvist i la Berger es van mirar.
�T'agradaria con�ixer una llegenda de la ind�stria? �va proposar en Mikael.
�Mossega?
�Els dissabtes no.
En Vanger els va rebre a la porta del gabinet.
�Vost� deu ser la senyoreta Berger, si no m'equivoco �va dir�. En Mikael no m'havia dit que vindria a Hedeby.
Un dels talents m�s excepcionals de l'Erika era la seva m� esquerra per fer-se de seguida amb la majoria de persones d'all� m�s diverses. En Mikael l'havia vist desfer-se en simpaties davant de marrecs de cinc anys que, en q�esti� de deu minuts, estaven totalment disposats a abandonar la mare. Els homes de m�s de vuitanta anys no semblava que fossin cap excepci�. Dos minuts m�s tard, la Berger i en Vanger feien cas om�s d'en Blomkvist mentre la feien petar. Era com si es coneguessin des de la infantesa (b�, des de la infantesa de l'Erika, en tot cas).
La Berger va comen�ar a renyar for�a agosaradament en Vanger per emportar-se el seu editor a aquell rac� de m�n. El vell va replicar que, pel que ell sabia (segons els comunicats de premsa), ella l'havia despatxat. I si no era aix�, ara en Blomkvist potser tindria m�s temps per descansar de les feixugues tasques editorials. I en aquest cas, deia en Vanger, un per�ode de vida al camp li provaria molt al jove Blomkvist.
Durant cinc minuts van discutir sobre els defectes d'en Blomkvist fent comentaris d'all� m�s empipadors. En Blomkvist es va escarxofar al seient fent veure que se sentia insultat, per� va arrugar el front quan la Berger va fer unes observacions for�a ambig�es que potser alludien a les seves mancances com a periodista, per� que potser es podien aplicar tamb� a la seva pot�ncia sexual. En Vanger va tirar enrere el cap i va deixar anar una sorollosa riallada.
En Blomkvist estava bocabadat. No havia vist mai en Vanger tan natural i relaxat. De sobte, podia veure que, cinquanta anys enrere (o fins i tot trenta) en Vanger devia haver resultat un home for�a atractiu i interessant per a les dones. No s'havia tornat a casar. De segur que s'havia creuat m�s d'una dona al seu cam�, per� durant gaireb� mig segle s'havia mantingut solter.
En Blomkvist va fer un glop de caf� i va tornar a parar l'orella; es va adonar que la conversa s'havia tornat seriosa de cop i volta, i que ara girava al voltant de Millennium.
�En Mikael m'ha dit que tenen problemes a la revista. �La Berger va adre�ar una mirada a en Blomkvist��. No, no ha parlat dels seus assumptes interns, per� s'hauria de ser cec i sord per no comprendre que la seva revista, igual que el grup Vanger, passa per un moment dif�cil.
�Estic conven�uda que podem redre�ar la situaci� �va contestar la Berger.
�Ho dubto �va replicar en Vanger.
�Ah, s�? I per qu�?
�Vejam� quants empleats tenen? Sis? Una publicaci� mensual amb una tirada de 21.000 exemplars, despeses d'impressi� i distribuci�, lloguer del local� Necessiten uns ingressos d'uns 10 milions de corones. Diria que sabem quin percentatge d'aquesta quantitat ha de procedir dels ingressos per publicitat.
�I doncs?
�Doncs que l'amic Wennerstr�m �s un fill de puta venjatiu i estret de mires que no oblidar� com si res el seu recent contratemps. Quants anunciants han perdut els darrers sis mesos?
La Berger es va mirar en Blomkvist amb circumspecci�. En Blomkvist va veure que ell mateix contenia l'al�. En les ocasions en qu� ell i el vell havien tractat del futur de Millennium, sempre li havia fet comentaris enutjosos sobre la situaci� de la revista en relaci� amb la capacitat d'en Blomkvist per acabar el seu enc�rrec a Hedestad. Per� ara en Vanger s'adre�ava �nicament a l'Erika, de dirigent a dirigent. Entre ells hi havia una entesa que en Blomkvist no sabia interpretar i que potser tenia a veure amb el fet que ell, b�sicament, era un pobre noi de Norrland de classe treballadora, i ella, una noia de classe alta amb un distingit arbre geneal�gic internacional.
�Podria prendre un altre caf�? �va demanar la Berger. En Vanger n'hi va servir un altre de seguida.
�Entesos, ja veig que ha indagat. Estem ferits de mort.
�Quant de temps els queda?
�Tenim sis mesos per fer girar la truita. Vuit com a m�xim. No tenim prou capital per mantenir-nos durant aquest temps.
L'expressi� del vell era inescrutable mentre mirava per la finestra. L'esgl�sia encara era al mateix lloc.
�Sabien que una vegada vaig entrar al negoci de la premsa? �va comentar, adre�ant-se de nou a tots dos.
En Blomkvist i la Berger van negar amb el cap alhora. En Vanger va tornar a riure, ara tristament.
�Ten�em sis diaris a Norrland. Cap als anys cinquanta i seixanta. Va ser idea del meu pare� pensava que potser seria profit�s pol�ticament tenir una part dels mitjans a favor nostre. De fet, encara som els propietaris del Hedestads-Kuriren. En Birger �s el president del consell d'administraci� de la societat de propietaris. El fill d'en Harald �va afegir per a en Blomkvist.
�Que tamb� �s un pol�tic de la contrada �va comentar en Mikael.
�En Martin tamb� �s al consell d'administraci�. Aix� el t� a ratlla.
�Per qu� us vau desprendre dels diaris? �va preguntar en Blomkvist.
�Una reestructuraci� empresarial als anys seixanta. La publicaci� de diaris, segons com es mir�s, era m�s aviat un passatemps que no pas un inter�s. Quan vam haver de retallar el pressupost, va ser un dels primers actius que vam vendre. Per� s� el que costa dirigir una publicaci� Li puc fer una pregunta personal?
Anava dirigida a l'Erika.
�A en Mikael no l'hi he preguntat i si vost� no vol respondre no cal que ho faci. M'agradaria saber com es van ficar en aquest vesper. Tenien una hist�ria o no?
Ara li tocava a en Blomkvist semblar inescrutable. La Berger nom�s va dubtar un segon abans de dir:
�Ten�em una hist�ria. Per� en realitat va resultar ser-ne una altra de molt diferent.
En Vanger va assentir amb el cap, com si comprengu�s exactament el que deia la Berger. No era el cas d'en Blomkvist.
�No en vull parlar �els va interrompre tot d'una�. Jo vaig fer la recerca i vaig escriure l'article. Tenia totes les fonts documentals que necessitava. Per� tot se'n va anar a can Pistraus.
�Tenies documentaci� de tot el que vas escriure? �S�.
La veu d'en Vanger de sobte es va tornar dura.
�No vull fer veure que entenc com carai us vau ficar en un camp de mines com aquest. No recordo cap cas semblant, llevat, potser, de l'afer Lundahl de V Expressen, als anys seixanta, si �s que aquests dos joves n'han sentit parlar mai. La vostra font tamb� era un mit�man? �Va fer que no amb el cap i es va tombar cap a la Berger per dir en veu baixa�: En un altre temps vaig ser editor d'un diari i ho puc tornar a ser. Qu� li semblaria tenir un altre soci?
La pregunta va caure com un llamp sortit del no-res, per� la Berger no va semblar gens sorpresa.
�Qu� vol dir amb aix�? �va demanar.
En Vanger va eludir la pregunta fent-ne una altra:
�Quant de temps es quedar� a Hedestad?
�Marxo dem�.
�Tindrien la bondat� vost� i en Mikael, �s clar� de complaure un vell sopant amb mi aquesta nit? Aniria b� a les set?
�Ens aniria molt b�. Ens encantar�. Per� no ha contestat la pregunta que li he fet. Per qu� vol ser soci de Millennium?
�No evito la pregunta. Simplement pensava que en podr�em parlar durant el sopar. He de consultar el meu advocat abans de fer una oferta concreta. Per�, per no complicar-ho m�s, l'�nic que puc dir �s que tinc diners per invertir. Si la revista sobreviu i torna a ser rendible, n'obtindr� beneficis. Si no� b�, he assumit p�rdues m�s importants al llarg de la meva vida.
En Blomkvist estava a punt d'obrir la boca quan la Berger li va posar la m� al genoll.
�En Mikael i jo hem lluitat molt per poder ser completament independents.
�Ximpleries. Ning� no �s completament independent. Per� jo no em vull quedar la revista, i tant se me'n fot el contingut. Aquell cabron�s de l'Stenbeck gasta molts fums perqu� publica el Modern Times; aix� doncs, per qu� no puc fer el mateix amb Millenniun. Que, a m�s, resulta que �s una revista excellent, per cert.
�Aix� t� res a veure amb en Wennerstr�m? �va demanar tot d'una en Blomkvist.
En Vanger va somriure.
�Mikael, tinc m�s de vuitanta anys. Hi ha coses que no em sap greu fer i gent contra la qual no em sap greu lluitar. Per�, pel que fa a aquest tema� �Es va tornar a tombar cap a la Berger�. Aquesta inversi� tindria almenys una condici�.
�Escoltem-la, doncs �va dir la Berger.
�En Mikael Blomkvist ha de tornar a ocupar el seu c�rrec d'editor.
�No! �va cridar en Blomkvist.
�I tant �va insistir en Vanger, tallant�. A en Wen-nerstr�m li agafar� un atac si fem un comunicat de premsa dient que el grup Vanger fa costat a Millennium i que tornes a ser-ne l'editor. Es el senyal m�s clar que els podem fer arribar� tothom comprendr� que no es tracta de cap absorci� i que la pol�tica editorial no canviar�. I aix� far� que els anunciants que estan pensant de marxar tornin a rumiar-s'ho. En Wennerstr�m no �s omnipotent. Tamb� t� enemics, i empreses que vost�s desconeixen estudiaran prendre posicions.
�De qu� carai est�veu parlant? �va dir en Mikael tan bon punt l'Erika va tancar la porta.
�Em penso que �s el que tu anomenes sondejar el terreny per a un tracte de negocis �va contestar ella�. No em vas dir que en Henrik Vanger era tan macot.
En Blomkvist se li va plantar al davant.
�Ricky, sabies perfectament de qu� aniria aquesta conversa.
�Ei, reiet, nom�s s�n les tres i vull que s'ocupin b� de mi abans de sopar.
En Blomkvist estava enrabiat. Per� mai no aconseguia estar gaire temps enrabiat amb l'Erika Berger.
L'Erika es va posar un vestit negre, una jaqueta curta i unes sabates de tal� alt, que se li havia acudit portar dins la petita maleta. Va insistir que en Mikael es pos�s americana i corbata. I ell es va posar uns pantalons negres, una camisa grisa, una corbata fosca i un abric gris d'esport. Quan van trucar puntualment a la porta de la casa d'en Vanger, va resultar que en Dirch Frode i en Martin Vanger tamb� estaven convidats. Tothom duia americana i corbata llevat d'en Henrik Vanger.
�L'avantatge de tenir m�s de vuitanta anys �s que ning� no pot criticar com vas vestit �va declarar. Duia una corbata de lla� i un pull�ver marr�.
La Berger va estar molt animada durant tot el sopar.
No va ser fins que van passar al sal� de la llar de foc i es va servir el conyac que la conversa va agafar un to seri�s. Van parlar durant gaireb� dues hores abans de tenir l'esb�s d'un tracte sobre la taula.
En Frode crearia una societat que seria totalment propietat d'en Henrik Vanger; el consell d'administraci� estaria format per en Henrik, en Martin Vanger i en Frode. Durant un per�ode de quatre anys, aquesta companyia invertiria una quantitat de diners que cobriria la difer�ncia entre els ingressos i les despeses de Millennium. Els diners sortirien dels actius personals d'en Vanger. Al seu torn, en Vanger ocuparia una posici� determinant a la junta directiva de la revista. L'acord tindria una validesa de quatre anys, per� Millennium el podia rescindir al cap de dos. Ara b�, aquest tipus de rescissi� seria costosa, ja que a en Vanger se li hauria de pagar la suma que hi havia invertit.
En cas que en Henrik Vanger mor�s, en Martin Vanger el substituiria a la junta directiva de Millennium durant la resta del per�ode durant el qual tingu�s validesa aquest acord i podria prendre aquesta decisi� quan arrib�s el moment oport�. L'home semblava divertit amb la perspectiva de pagar a en Wennerstr�m amb la mateixa moneda, i en Blomkvist es va tornar a preguntar quin devia ser l'origen de l'enemistat entre aquell parell.
En Martin va tornar a omplir els gots. En Henrik Vanger va aprofitar l'oportunitat per inclinar-se cap a en Blomkvist i, en veu baixa, li va dir que aquest nou acord no afectava en cap sentit l'acord que ja hi havia entre ells dos. En Blomkvist podia reprendre les seves obligacions com a editor ajornada sencera a final de l'any.
Tamb� es va decidir que, perqu� la reestructuraci� tingu�s el m�xim ress� als mitjans, es presentaria el mateix dia que en Blomkvist comenc�s la condemna de pres�, a mitjan mar�. La combinaci� d'un esdeveniment fortament negatiu amb una reestructuraci� era, des del punt de vista dels mitjans, un error tan barroer que no podia fer altra cosa que desconcertar els detractors d'en Blomkvist i donar m�xima publicitat al nou paper que exerciria en Henrik Vanger. Per� tothom hi veia tamb� la seva l�gica; era una manera d'indicar que la bandera groga de quarantena que onejava sobre la redacci� de Millennium estava a punt de ser arriada; la revista tenia patrocinadors que estaven disposats a apostar-hi fort. El grup Vanger potser estava en crisi, per� encara era una firma industrial de pes, capa� de recollir el guant si calia.
Tota la conversa va ser cosa de la Berger, per una banda, i d'en Henrik i en Martin Vanger per l'altra. Ning� no va preguntar a en Blomkvist quin era el seu parer.
Aquella nit, molt tard, en Blomkvist jeia amb el cap sobre el pit de l'Erika, mirant-la als ulls.
�Quant fa que tu i en Henrik Vanger discutiu aquest acord?
�Prop d'una setmana �va contestar ella, somrient. �En Christer hi est� d'acord? �Es clar.
�Per qu� no me n'has dit res?
�Per qu� carai te n'hauria de dir res? Vas plegar com a editor, vas deixar de ser membre de la plantilla i de la junta i te'n vas anar a viure als boscos.
�I per tant em mereixo que em tractin com un idiota.
�Oi tant! �va dir ella�. Sens cap dubte.
�S� que t'has emprenyat fort amb mi!
�Mikael, mai no m'he sentit tan furiosa, tan abandonada i tan tra�da com quan vas marxar. No m'havia disgustat mai amb tu aix�. �El va agafar fermament pels cabells i li va emp�nyer el cap cap avall.
Quan l'Erika va marxar de Hedeby diumenge, en Blomkvist encara estava tan enutjat amb en Henrik Vanger que no volia arriscar-se a topar ni amb ell ni amb cap membre de la seva fam�lia. Per aix�, dilluns va agafar l'autob�s a Hedestad i va passar la tarda passejant pel poble, visitant la biblioteca i prenent un caf� en un forn de pa. Al vespre va anar al cinema per veure El senyor dels anells, que encara no havia tingut temps de veure. Va pensar que els ores, a difer�ncia dels humans, eren �ssers senzills i planers.
Va acabar l'excursi� al McDonald's de Hedestad i va agafar l'�ltim autob�s cap a Hedeby. Va fer caf�, va agafar un classificador i va seure a la taula de la cuina. Va llegir fins a les quatre de la matinada.
Hi havia una s�rie de preguntes de la investigaci� que semblaven cada cop m�s estranyes a mesura que en Blomkvist avan�ava en l'estudi dels documents. Es tractava de tro-balles revolucion�ries que va fer pel seu compte, problemes que havien amo�nat l'inspector Morell durant llargs per�odes de temps, sobretot en el seu temps lliure.
Durant el seu �ltim any amb vida, la Harriet havia canviat. En cert sentit aquest canvi es podia explicar com la metamorfosi que tothom experimenta d'una forma o altra durant l'adolesc�ncia. La Harriet estava creixent. Companys de classe, professors i diversos membres de la fam�lia havien testificat que s'havia tornat introvertida i poc comunicativa.
La noia que dos anys abans era una adolescent alegre havia comen�at a distanciar-se de tots els que l'envoltaven. A l'escola encara passava temps amb els amics, per� ara es comportava de manera �impersonal�, tal com una de les seves amigues ho havia descrit. Aquesta paraula era prou ins�lita perqu� en Morell n'hagu�s pres nota i hagu�s fet m�s preguntes. L'explicaci� que va rebre va ser que la Harriet havia deixat de parlar de si mateixa, que havia deixat de fer confid�ncies i d'intercanviar xafarderies amb les amigues.
La Harriet Vanger s'havia comportat com una cristiana en el sentit pueril de la paraula: anant a la catequesi, resant abans d'anar al llit i rebent la confirmaci�. Durant l'�ltim any semblava haver-se tornat encara m�s religiosa. Llegia la B�blia i anava regularment a missa. Per� no havia acudit pas al pastor de l'illa de Hedeby, l'Otto Falk, que era amic de la fam�lia Vanger, sin� que, durant la primavera, havia buscat consol en una congregaci� pentecostal de Hedestad. Per� la seva relaci� amb l'esgl�sia pentecostal no va durar gaire. Dos mesos m�s tard va abandonar la congregaci� i va comen�ar a llegir llibres sobre la fe cat�lica.
La fallera religiosa d'una adolescent? Potser, per� ning� m�s a la fam�lia Vanger havia estat particularment religi�s i era dif�cil discernir quina mena d'impulsos la podien haver motivat. Una explicaci� d'aquest inter�s per D�u podia haver estat, naturalment, que el seu pare hagu�s mort ofegat l'any anterior. En Morell va arribar a la conclusi� que alguna cosa havia passat a la vida de la Harriet que l'amo�nava o que la trasbalsava. En Morell, com en Vanger, havia dedicat molt de temps a parlar amb els amics de la Harriet, provant de trobar alg� a qui la noia s'hagu�s confiat.
Havien posat certes esperances en l'Anita Vanger, dos anys m�s gran que la Harriet i filla d'en Harald. Havia passat l'estiu del 1966 a Hedeby i es considerava que eren amigues �ntimes. Per� l'Anita no tenia cap informaci� s�lida per oferir. Les havien vist juntes al llarg d'aquell estiu, nedant, passejant, xerrant sobre cinema, grups de m�sica pop i llibres. La Harriet de vegades havia acompanyat l'Anita a les pr�ctiques de conduir. En una ocasi� s'havien emborratxat alegrement amb una ampolla de vi que havien pispat de la casa principal. Totes dues tamb� havien passat algunes setmanes soles a la caseta d'en Gottfried, a l'altra punta de l'illa.
Les preguntes sobre els pensaments i els sentiments �ntims de la Harriet encara no tenien resposta. Per� en Blomkvist va prendre nota d'una discrep�ncia de l'informe: els comentaris sobre el seu car�cter poc comunicatiu provenien principalment dels seus companys de classe i, fins a cert punt, de la fam�lia. L'Anita Vanger no l'havia trobada gens introvertida. S'ho va apuntar per discutir-ho amb en Vanger quan en tingu�s oportunitat.
Una pregunta m�s concreta, a la qual en Morell havia dedicat molta m�s atenci�, era una p�gina sorprenent de l'agenda de la Harriet, una llibreta meravellosament relligada que li havien regalat per Nadal l'any abans de la seva desaparici�. La primera meitat de l'agenda era un calendari on la Harriet havia apuntat reunions, dates d'ex�mens, deures de l'institut, etc�tera. L'agenda tamb� contenia una part molt llarga que era un diari, per� la Harriet nom�s hi escrivia molt de tant en tant. Havia comen�at al gener, amb for�a ganes, amb moltes notes breus sobre gent que havia conegut durant les vacances de Nadal i algunes pell�cules que havia vist. Despr�s no havia escrit res personal fins a la fi de l'any escolar, quan, segons semblava (segons com s'interpretessin les entrades), s'havia interessat de lluny per un noi de qui no deia el nom.
El veritable misteri eren les p�gines dels n�meros de tel�fon. Pulcrament i en ordre alfab�tic, hi havia els noms i els n�meros dels membres de la fam�lia, companys de classe, determinats professors, diversos membres de la congregaci� pentecostal i altres persones f�cilment identificables del seu cercle de coneixences. A l'�ltima p�gina de l'agenda, que estava en blanc i que en realitat no formava part de l'�ndex alfab�tic, hi havia cinc noms i n�meros de tel�fon. Tres noms de dona i dos grups d'inicials:
Magda _ 32016
Sara 32109
R.J. 30112
R. L. 32027
Mari 32018
Els n�meros de tel�fon que comen�aven per 32 eren n�meros de Hedestad dels anys seixanta. El que comen�ava per 30 era un n�mero de Norrbyn, a la vora de Hedestad. El problema era que en Morell s'havia posat en contacte amb tots els amics i coneixences de la Harriet i ning� no tenia ni idea de qui eren aquells n�meros.
El primer n�mero, que pertanyia a una tal �Magda�, al principi va semblar prometedor. El va dur a una merceria del n�mero 12 de Parkgatan. El tel�fon estava a nom d'una tal Margot Lundmark, i el nom de la seva mare que de vegades ajudava a la botiga coincidia amb el de l'agenda: �Magda�. Per� la Magda tenia 69 anys i no tenia ni idea de qui era la Harriet Vanger. Tampoc hi havia cap prova que la Harriet hagu�s estat mai a la botiga ni que hi hagu�s comprat res. La costura no li interessava.
El segon n�mero, que corresponia a una tal �Sara�, era d'una fam�lia que es deia Toresson i que vivia a V�ststan, a l'altra banda de les vies del tren. La fam�lia estava formada per l'Anders i la M�nica i els seus fills, en Jonas i en Peter, que aleshores anaven al parvulari. No hi havia cap Sara a la fam�lia i tampoc no sabien qui era la Harriet Vanger, llevat d'all� que havien dit els mitjans de comunicaci� sobre la seva desaparici�. L'�nica connexi� llunyana entre la Harriet i la fam�lia Toresson era que l'Anders, que reparava teulades, feia algunes setmanes havia posat una teulada a l'escola on anava la Harriet. Aix� doncs, en teoria, hi havia una possibilitat que s'haguessin conegut, tot i que es podia considerar for�a improbable.
Els tres n�meros restants duien a atzucacs similars. El n�mero 32027, corresponent a �R. L.�, en realitat pertanyia a una tal Rosmarie Larsson. Malauradament, ja feia uns quants anys que havia mort.
L'inspector Morell va centrar gran part de les seves investigacions durant l'hivern de 1966-1967 a provar d'explicar per qu� la Harriet havia apuntat aquests noms i n�meros.
Una possibilitat era que els n�meros de tel�fon estiguessin escrits en una mena de codi personal; per tant, en Morell va intentar esbrinar la manera de pensar d'una adolescent. Com que el prefix 32 �bviament indicava Hedestad, es va dedicar a reordenar els tres d�gits restants. Ni el 32601 ni el 32160 van dur a cap Magda. Mentre en Morell continuava trencant-se les banyes amb la seva numerologia, es va adonar que, si anava fent provatures, tard o d'hora trobaria alguna connexi� amb la Harriet. Per exemple, si sumava un 1 a cadascun dels tres darrers d�gits del n�mero 32016, obtenia el 32127 (que era el n�mero del despatx d'en Frode a Hedestad). El problema era simplement que una sola connexi� aix� no significava absolutament res. A m�s, mai no va descobrir cap codi que pogu�s explicar els cinc n�meros alhora.
En Morell va eixamplar les seves indagacions. <;Podien correspondre aquells d�gits, per exemple, a n�meros de matr�cula de vehicles, que als anys seixanta estaven formats per dues lletres que es referien a la prov�ncia i cinc d�gits? Un altre atzucac.
Aleshores l'inspector es va concentrar en els noms. Va fer una llista de tots els habitants de Hedestad que es deien Mari, Magda o Sara, o que tinguessin les inicials R. L. o R. J. Va obtenir una llista de tres-centes set persones. Entre aquestes persones, vint-i-nou havien tingut alguna mena de relaci� amb la Harriet. Per exemple, un noi de la seva classe es deia Rolandjacobsson (R. J.). Pr�cticament no es coneixien i no havien mantingut cap contacte des que la Harriet havia comen�at l'institut. I el noi no tenia cap relaci� amb el n�mero de tel�fon.
El misteri dels n�meros de l'agenda continuava irresolt.
La seva quarta trobada amb en Bjurman, l'advocat, no estava prevista a les reunions programades. Es va veure obligada a posar-s'hi en contacte.
La segona setmana de febrer el port�til de la Salander va ser v�ctima d'un accident tan ximple que a la noia li van venir ganes d'assassinar alg�. Havia agafat la moto per anar a una reuni� de Milton Security i l'havia aparcat rere una columna del p�rquing. Mentre deixava la motxilla a terra per posar el cadenat de la moto, un Saab vermell fosc havia comen�at a fer marxa enrere. Ella no el veia per� va sentir el cruixit de la motxilla. El conductor ni se'n va adonar i, tranquillament, va enfilar cap a la rampa de sortida.
La motxilla contenia el seu iBook 600 blanc de la marca Apple, amb un disc dur de 25 gigues i 420 megues de mem�ria RAM, fabricat al gener del 2002 i equipat amb una pantalla de 14 polzades. Quan el va comprar, era l'�ltim crit d'Apple en port�tils. Els ordinadors de la Salander estaven actualitzats amb les darreres i sovint m�s cares novetats en programaci� (la inform�tica era l'�nica partida exorbitant de la seva llista de despeses).
Quan va obrir la motxilla, va poder veure que la tapa de l'ordinador estava esquerdada. Va endollar l'ordinador a l'adaptador de pot�ncia i va provar d'engegar-lo; ni tan sols va deixar anar una ranera angoixant. El va dur a la Mac-Jesus Shop d'en Timmy, a Br�nnkyrkagatan, esperant que almenys es pogu�s salvar alguna cosa del disc dur. Despr�s de potinejar-hi una estona, en Timmy va remenar el cap.
�Ho sento. No hi ha esperan�a �va dir�. Haur�s d'organitzar-li un bonic funeral.
La p�rdua del seu ordinador va ser depriment per� no desastrosa. La Salander s'hi havia ent�s d'all� m�s b� durant l'any que havien passat junts. Havia fet c�pies de seguretat de tots els documents i tenia un ordinador de sobretaula m�s vell, un Mac G3, a casa, a m�s d'un PC port�til Toshiba de cinc anys que encara podia fer servir. Per�, �qu� collons!�, necessitava una m�quina r�pida i moderna.
Com era d'esperar, va optar per la millor alternativa a l'abast: el nou PowerBook G4/I.0 a 1 Ghz d'Apple, amb carcassa d'alumini i processador PowerPC 7451, AltiVec Velocity Engine, 960 megabytes de mem�ria RAM i 60 gigabytes de disc dur. Tenia BlueTooth i gravadora de CD i DVD integrada.
El millor de tot: tenia la primera pantalla de 17 polzades del m�n dels port�tils, amb targeta gr�fica NVIDIA i una resoluci� de 1.440 x 900 p�xels que deixava bocabadats els incondicionals dels PC i superava tot el que hi havia al mercat.
Pel que feia al maquinari, era el Rolls Royce dels port�tils, per� el que realment va provocar la necessitat de posseir-lo de la Salander era el senzill detall que el teclat estava equipat amb illuminaci� de fons, per poder veure les lletres encara que s'estigu�s en una foscor absoluta. Aix� de simple. Per qu� no hi havia pensat ning� abans?
Va ser amor a primera vista.
Costava 38.000 corones m�s impostos.
Aquell era el problema.
De tota manera, va fer la comanda a Macjesus. Hi comprava tots els accessoris d'inform�tica i, per tant, li feien un descompte raonable. Va calcular les despeses. La garantia de l'ordinador trencat cobriria una bona part del preu; per�, amb la garantia i el preu m�s alt del nou, encara li faltaven 18.000 corones. Tenia 10.000 corones amagades dins d'una llauna de caf� a casa, per� res m�s. Va maleir Herr Bjurman, per� aleshores es va empassar l'orgull i va telefonar al seu tutor per explicar que necessitava diners per a una despesa inesperada. La secret�ria d'en Bjurman va dir que l'advocat no tenia temps per rebre-la aquell dia. La Salander va replicar que nom�s calien vint segons per emplenar un xec de 10.000 corones. I li van dir que fos al despatx a dos quarts de vuit del vespre, despr�s de la jornada laboral.
En Blomkvist potser no tenia experi�ncia per avaluar investigacions criminals, per� li feia l'efecte que l'inspector Morell havia estat extraordin�riament meticul�s. Quan en Blomkvist va acabar amb la investigaci� policial, en Morell encara apareixia amb un paper actiu a les notes d'en Vanger. S'havien fet amics, i en Blomkvist es preguntava si en Morell s'hi havia acabat obsessionant tant com el destacat industrial.
Segons el seu parer, era poc probable que a en Morell li hagu�s passat per alt res. La soluci� del misteri no es trobaria als arxius de la policia. S'havien fet totes les preguntes imaginables i havien seguit totes les pistes possibles, fins i tot les que semblaven m�s absurdes. No havia llegit tot l'in-forme, per� com m�s s'endinsava a la investigaci�, m�s obscurs es tornaven els indicis i les pistes. No hi trobaria res que hagu�s passat per alt al seu professional predecessor i al seu equip experimentat, i no acabava de decidir amb quin nou angle abordar el problema. Finalment, se li va acudir que l'�nica via pr�ctica raonable era intentar esbrinar els motius psicol�gics de les persones implicades.
La primera pregunta tenia a veure amb la Harriet en si. Qui era realment?
Des de la finestra de la cuina, en Blomkvist havia vist llum al primer pis de la casa de la Cecilia Vanger poc despr�s de les cinc de la tarda. Va trucar a la seva porta a dos quarts de vuit, just quan comen�ava el noticiari a la tele. La dona va obrir la porta vestida amb un barn�s i els cabells xops sota una tovallola groga. En Blomkvist es va disculpar de seguida per molestar-la i va fer intenci� de marxar, per� ella el va convidar a passar a la sala d'estar. Va posar la cafetera el�ctrica i va desapar�ixer al pis de dalt durant uns quants minuts. Quan va tornar a baixar, s'havia posat uns texans i una camisa de franella de quadres.
�Comen�ava a pensar que no vindries mai. Et puc tutejar, oi?
��s clar. Hauria d'haver trucat abans, per� he vist llum i he vingut tot d'una.
�I jo he vist llum tota la nit a casa teva. A m�s, surts sovint a passejar despr�s de mitjanit. Ets un ocell de nit?
En Blomkvist va arronsar les espatlles.
�Va com va. �Va mirar els diversos llibres de text apilats sobre el taulell de la cuina�. Encara fas classe?
�No, des que s�c directora no tinc temps. Per� feia classe d'hist�ria, religi� i ci�ncies socials. I encara em queden uns quants anys.
��Et queden�?
Ella va somriure.
�En tinc 56. Em jubilar� aviat.
�No sembla que en tinguis m�s de cinquanta, m�s aviat te'n posaria uns quaranta i escaig.
�Que afalagador! Quants en tens, tu?
�B�, passo dels quaranta �va dir en Blomkvist amb un somriure.
�I fa poc tot just en tenies 20. Que r�pid va tot. La vida, vull dir.
La Cecilia Vanger va servir el caf� i va preguntar si tenia pressa. Ell va dir que ja havia menjat, la qual cosa era certa en part. No s'havia pres la mol�stia de cuinar i nom�s havia menjat uns sandvitxos. Per� no tenia gana.
�Aleshores, per qu� has vingut? Ha arribat el moment de fer-me aquelles preguntes?
�Francament� no he vingut a fer-te preguntes. Em penso que nom�s et volia veure.
Ella va somriure.
�Est�s condemnat a la pres�, v�ns a viure a Hedeby, t'immergeixes en els dossiers preferits d'en Henrik, tens insomni i fas llargues passejades a la nit quan fa un fred que pela� Em deixo res?
�La meva vida se'n va en orris.
�Qui era aquella dona que et va venir a veure el cap de setmana?
�L'Erika� Es la redactora en cap de Millennium. �La teva xicota?
�No exactament. Est� casada. M�s aviat diria que s�c un amic i amant ocasional.
La Cecilia Vanger va esclafir a riure. �Qu� et fa tanta gr�cia?
�La manera com ho dius. Amant ocasional. M'agrada l'expressi�.
A en Blomkvist, decididament, li queia b� la Cecilia Vanger.
�A mi tamb� m'aniria b� un amant ocasional �va deixar anar.
Es va treure les sabatilles i va posar un peu al genoll d'en Blomkvist. Ell autom�ticament va posar la m� sobre el peu i va acariciar-li el turmell. Va dubtar un segon; notava que entrava en aig�es desconegudes. Per�, temptejant el terreny, va comen�ar a fer-li un massatge a la planta del peu amb el polze.
�Jo tamb� estic casada �va dir ella.
�Ja ho s�. Al clan Vanger no es divorcia ning�.
�Fa m�s de vint anys que no he vist el meu marit.
�Qu� va passar?
�Aix� no �s assumpte teu. No he fet l'amor des de fa� hmm, diria que tres anys. �Em sorprens.
�Per qu�? Es q�esti� d'oferta i demanda. No m'interessa gens tenir xicot, un marit leg�tim ni un company que visqui amb mi. M'estimo m�s estar sola. Amb qui hauria de fer l'amor? Amb un dels professors de l'institut? No ho crec pas. Amb un dels estudiants? Una xafarderia deliciosa perqu� les velles del poble fessin safareig. A m�s, tothom vigila de ben a prop la gent que porta el cognom Vanger. I aqu�, a Hedeby nom�s hi viuen familiars i gent ja casada.
Es va inclinar endavant i el va besar al coll.
�T'escandalitzo?
�No. Per� no s� si �s una bona idea. Treballo per al teu oncle.
�I jo s�c l'�ltima que l'hi explicaria. Per� siguem sincers, en Henrik probablement no hi tindria res en contra.
Va asseure's damunt seu, cama aqu�, cama all�, i el va besar a la boca. Tenia els cabells encara humits i feien olor de xamp�. Ell va descordar-li els botons de la camisa de franella amb dits graponers i l'hi va despenjar de les espatlles. No duia sostenidors. Ella es va pr�mer contra ell quan li va besar els pits.
En Bjurman va rodejar l'escriptori per mostrar-li l'extracte del compte corrent, del qual ella coneixia el saldo fins a l'�ltim c�ntim, tot i que ja no estava a la seva disposici�. L'advocat es va posar al seu darrere. Tot d'una, li estava fent un massatge a les espatlles i va deixar que una m� li rellisqu�s des de l'espatlla dreta fins als pits. La va posar sobre el pit dret i la va deixar all�. Com que ella no semblava protestar, l'hi va estr�nyer. La Lisbeth Salander no es va moure. Podia sentir l'al� de l'home al clatell mentre mirava el tallapapers de l'escriptori; hi arribaria amb la m� lliure.
Per� no va fer res. Si hi havia una lli�� que en Palmgren li havia ensenyat en tots aquells anys, era que els actes impulsius portaven problemes, i els problemes podien tenir conseq��ncies desagradables. Per tant, no feia res sense sospesar-ne primer les conseq��ncies.
L'agressi� sexual inicial (que en termes legals es podria definir com a vexaci� sexual i ab�s deshonest contra una persona en una posici� de depend�ncia, i que en teoria li comportaria a en Bjurman dos anys de pres�) nom�s va durar alguns segons. Per� va ser suficient per creuar irrevocablement un l�mit. Per a la Lisbeth Salander va ser una exhibici� de for�a per part de l'enemic, un senyal que, a part de la seva relaci� legal curosament definida, es trobava a merc� de la discreci� de l'advocat i indefensa. Quan els seus ulls es van trobar pocs segons despr�s, els llavis de l'advocat estaven entreoberts i ella li va poder llegir la lasc�via a la cara. El rostre de la Salander no delatava cap mena d'emoci�.
En Bjurman va ocupar el seu lloc a l'altra banda de l'escriptori i es va asseure a la confortable butaca de cuir.
�No et puc donar diners cada cop que vulguis �va dir�. Per qu� necessites un ordinador tan car? Hi ha una pila de models m�s barats que et poden anar b� per als teus jocs d'ordinador.
�Vull tenir el control dels meus diners com abans.
En Bjurman li va adre�ar una mirada de ll�stima.
�Haurem de veure com van les coses. Primer cal que aprenguis a ser m�s sociable i a fer-te amb la gent.
El somriure d'en Bjurman s'hauria esva�t si hagu�s pogut llegir els pensaments que s'amagaven rere els ulls inexpressius de la noia.
�Em penso que tu i jo serem bons amics �va afegir�. Hem de ser capa�os de confiar l'un en l'altre.
Com que ella no contestava, va ser m�s expl�cit:
�Ara ja ets tota una dona, Lisbeth.
Ella va assentir amb el cap.
�Vine aqu� �va dir, i li va allargar una m�.
La Salander va clavar els ulls en el tallapapers uns quants segons abans d'aixecar-se i anar cap a ell. �Conseq��ncies.� Ell li va agafar la m� i la va pr�mer contra l'entrecuix. Ella va poder notar el sexe endurit a trav�s dels pantalons foscos de tergal.
�Si ets bona amb mi, jo ser� bo amb tu.
Li va posar l'altra m� al clatell i la va obligar a posar-se de genolls, amorrada a l'entrecuix.
�Ja ho has fet abans, oi? �va dir mentre s'abaixava la cremallera. Feia olor com si s'acab�s de rentar amb aigua i sab�.
La Salander va apartar la cara i va intentar aixecar-se, per� ell la tenia ben agafada. Des del punt de vista de for�a f�sica, no era rival per a ell; pesava quaranta quilos contra els seus noranta-cinc. Li subjectava el cap amb totes dues mans i l'hi va girar perqu� els seus ulls es trobessin.
�Si ets bona amb mi, jo ser� bo amb tu �va repetir�. Si causes problemes, et puc tancar en una instituci� la resta de la teva vida. T'agradaria, aix�?
Ella no va dir res.
�T'agradaria? �va tornar a dir.
Ella va fer que no amb el cap.
L'advocat va esperar fins que ella va abaixar la vista, cosa que ell va interpretar com un acte de submissi�. Aleshores se la va atansar m�s. La Salander va obrir els llavis i se'l va ficar dins la boca. Ell la va mantenir engrapada pel coll i prement-la ferotgement cap avall. Durant els deu minuts que l'advocat es va estar movent i retor�ant-se, li va semblar que s'ennuegava; quan per fi va ejacular, la subjectava tan fort que amb prou feines podia respirar.
Li va indicar el lavabo del despatx. La Salander tremolava tota mentre es netejava la cara i provava de treure's les taques del jersei. Va mastegar pasta de dents per desempallegar-se del mal gust. Quan va tornar al despatx, en Bjurman seia impassiblement rere l'escriptori, estudiant uns documents.
�Seu, Lisbeth �li va ordenar sense al�ar la vista. Ella va seure. Finalment, la va mirar i va somriure. �Ara ja ets gran, oi, Lisbeth? Ella va assentir amb el cap.
�Aleshores, has d'aprendre a jugar als jocs dels adults �va dir. Emprava un to de veu com si parl�s amb un infant. Ella no va contestar. Una petita arruga va apar�ixer al front d'en Bjurman.
�No crec que sigui una bona idea que expliquis a ning� els nostres jocs. Pensa-hi� qui et creuria? Aquests documents afirmen que ets non compos mentis, �s a dir: mentalment incompetent. Seria la teva paraula contra la meva. Quina creus que tindria m�s credibilitat?
L'home va sospirar quan ella es va negar a respondre. L'empipava la manera com es quedava all� asseguda en silenci, mirant-lo, per� es va controlar.
�Serem bons amics, tu i jo �va insistir�. Em sembla que has sigut llesta de venir a veure'm avui. Em pots venir a veure quan vulguis.
�Necessito 10.000 corones per al meu ordinador �va dir ella de sobte, com si continu�s la conversa que tenien abans de la interrupci�.
En Bjurman va arquejar una cella. �Puteta tossuda� �s retardada de deb�.� Li va lliurar el xec que havia emplenat mentre ella era al lavabo. �Aix� �s millor que una meuca. Li pago amb els seus diners!� Li va dedicar un somriure arrogant, i la Salander va agafar el xec i va marxar.
Si la Salander hagu�s estat una ciutadana normal, probablement hauria trucat a la policia i hauria denunciat la seva violaci� tan aviat com va sortir del despatx d'en Bjurman. Els blaus del coll, a m�s de l'ADN de les taques de semen que duia al cos i a la roba, haurien desemmascarat l'advocat. Encara que l'home hagu�s afirmat que �ella ho volia fer� o que �ella l'havia sedu�t� o qualsevol altra de les excuses que solen fer servir els violadors, hauria estat culpable de tantes infraccions de les regulacions tutelars que li haurien retirat immediatament el control que tenia sobre la noia. Una den�ncia probablement hauria comportat que a la Salander li assignessin un advocat com cal, alg� ben al corrent dels abusos contra les dones, que al seu torn potser hauria analitzat a fons el quid del problema; �s a dir, la seva declaraci� d'incapacitat.
Des del 1989, el concepte d'incapacitaci� legal ja no s'aplicava als adults.
Hi havia dues maneres d'exercir la tutela: amb un tutor i amb un administrador.
L'administrador ofereix ajuda volunt�ria a persones que, per diverses raons, tenen problemes per assumir les activitats quotidianes, com ara pagar factures o tenir cura de la higiene personal. La persona que fa d'administrador sol ser un parent o un amic �ntim. Si no hi ha ning� proper a la persona en q�esti�, les autoritats encarregades de prestar assist�ncia social en poden designar un. Escollir un administrador �s una forma moderada de tutela, en la qual el �client� (la persona declarada incapacitada) encara t� el control dels seus recursos i les decisions es prenen de mutu acord.
La �tutela� �s una forma de control m�s estricta, en la qual al client se li impedeix la lliure disposici� dels seus diners o la presa de decisions pel que fa a diversos assumptes. L'expressi� significa exactament que el tutor es far� c�rrec de tots els �poders legals� del client. A Su�cia hi ha aproximadament 4.000 persones sota tutela. La ra� m�s comuna per estar sota tutela �s la malaltia mental o la malaltia mental juntament amb la forta depend�ncia de l'alcohol o de les drogues. Un grup m�s petit el constitueixen els que pateixen dem�ncia senil. Moltes persones que es troben sota tutela s�n relativament joves (de 35 anys o menys). Una d'elles era la Lisbeth Salander.
Desposseir una persona del control sobre la seva vida (�s a dir, del seu compte corrent) �s un dels abusos m�s degradants que una democr�cia pot imposar, sobretot quan s'aplica a persones joves. Es tracta d'un ab�s encara que la intenci� es pugui considerar bona i socialment justificada. Els temes de tutela, per conseg�ent, s�n un problema pol�tic que pot arribar a ser for�a delicada, protegits per una normativa rigorosa i controlats per una Comissi� d'Assumptes Tutelars. Aquesta comissi� dep�n del Consell General provincial i est� controlat, al seu torn, pel S�ndic de Greuges.
En general la Comissi� d'Assumptes Tutelars duu a terme la seva tasca en condicions dif�cils. Per�, tenint en compte els temes delicats que tracta aquesta administraci�, resulta sorprenent la poca quantitat de queixes o esc�ndols que surten a la llum p�blica.
Alguna vegada s'obren expedients amb un procediment jur�dic contra algun administrador o tutor que ha malversat fons o que ha venut illegalment el pis del seu client i s'ha embutxacat els guanys. Que aquests casos siguin relativament poc abundants pot ser el resultat de dues coses: que les autoritats fan satisfact�riament la seva feina o que els clients no tenen cap possibilitat de plantejar les seves queixes i de fer-se escoltar de manera cre�ble pels mitjans o les autoritats.
La Comissi� d'Assumptes Tutelars t� l'obligaci� de dur a terme una auditoria anual per verificar si hi ha algun motiu per revocar la tutela. Com que la Salander persistia en la seva negativa a sotmetre's a un examen psiqui�tric (ni tan sols volia intercanviar un educat �bon dia� amb els seus metges), les autoritats mai no havien vist cap ra� per canviar la seva decisi�. Per tant, s'havia produ�t una situaci� d'statu quo i, per conseg�ent, any rere any se li prorrogava la tutela.
El text de la llei, tanmateix, estipula que les condicions de la tutela �s'adaptaran a cada cas individual�. En Palmgren ho havia interpretat de manera que la Salander pogu�s fer-se c�rrec dels seus diners i de la seva vida. Havia satisfet els requisits de les autoritats i havia presentat un informe mensual, a m�s d'una auditoria anual. Pel que feia a tota la resta, havia tractat la Salander com a qualsevol altra personal normal i corrent, i no s'havia interposat en l'estil de vida ni en els seus amics que havia triat. No creia que fos assumpte seu ni de la societat decidir si la noia havia de dur una anella al nas o un tatuatge al coll. Aquesta actitud una mica laxa des del punt de vista del tribunal de primera inst�ncia era una de les raons per les quals la Lisbeth i ell s'havien ent�s tan b�.
Mentre en Palmgren havia estat el seu tutor, la Lisbeth Salander no havia prestat gaire atenci� al seu estatus jur�dic. L'advocat Ni�s Bjurman, en canvi, interpretava la llei de tutela de manera completament diferent.
La Salander no era com una persona normal. Tenia un coneixement for�a precari de la llei (mai no havia tingut l'ocasi� d'aprofundir-hi) i la seva fe en la policia era pr�cticament inexistent. Per a ella, la policia era una for�a hostil que al llarg dels anys l'havia anat detenint o humiliant. La darrera vegada que havia tingut alguna cosa a veure amb la policia va ser al maig de l'any anterior, quan anava caminant per G�tgatan cap a Milton Security. De cop i volta es va trobar cara a cara amb un policia antidisturbis amb la visera del casc calada. Sense la m�s petita provocaci� per part d'ella, li havia clavat un cop de porra a la espatlla. La seva reacci� espont�nia va ser llan�ar un contraatac ferotge amb una ampolla de Coca-cola que duia a la m�. L'agent va girar cua i va fugir abans que la noia li pogu�s fer mal. Despr�s, ella es va adonar que hi havia aldarulls a causa d'una manifestaci� carrer avall.
Anar al quarter general d'aquells b�sties amb casc de visera per emplenar una den�ncia contra en Ni�s Bjurman per agressi� sexual ni tan sols li va passar pel cap. A m�s, qu� figurava que havia de denunciar? En Bjurman li havia tocat el pit. El primer agent que li don�s una ullada constataria que, amb aquelles tetes lilliputenques, all� era molt poc cre�ble. I li replicaria que, si de deb� havia passat, se n'hauria d'alegrar que alg� s'hi hagu�s fixat. A m�s, la part de la mamada era, tal com ell l'havia avisat, la seva paraula contra la d'ell, i en general, segons la seva experi�ncia, la paraula dels altres pesava m�s que no pas la seva. La policia no era cap possibilitat.
Va sortir del despatx d'en Bjurman i se'n va anar a casa, es va dutxar, va menjar dos sandvitxos de formatge i cogombrets en vinagre, i en acabat es va arrepapar al sof� atrotinat i espellifat de la sala d'estar per rumiar.
Una personal normal hauria pogut considerar la seva manca de reacci� com un element de culpa (una altra prova que, en certa manera, estava tan pertorbada que ni tan sols una violaci� li podia provocar cap resposta emocional coherent).
El seu cercle de coneixences era for�a redu�t i no estava format per membres de la classe mitjana arrecerada als seus barris residencials. Tot i aix�, amb 18 anys, la Lisbeth Salander no coneixia ni una sola noia que, en algun moment, no s'hagu�s vist obligada a fer alguna mena d'acte sexual contra la seva voluntat. La majoria d'aquestes agressions venien de xicots de m�s edat que, fent servir una certa dosi de persuasi�, s'ho manegaven per sortir-se amb la seva. Pel que sabia la Lisbeth Salander, aquests incidents havien provocat plors i rampells de f�ria, per� mai una den�ncia a la policia.
Al seu m�n, aquest era l'ordre natural de les coses. Com a noia, era una presa legal, sobretot si vestia amb una ca�adora gastada de cuir negre, duia p�rcings a les celles, tatuatges i tenia un estatus social inexistent.
No servia de res ploriquejar.
A m�s a m�s, no hi havia dubte que en Bjurman rebria el seu c�stig. La Salander mai no oblidava una injust�cia i, de mena, ella era de les que podia fer qualsevol cosa menys perdonar.
El seu estatus jur�dic, per�, era un problema. Pel que podia recordar, sempre l'havien considerat dura i capa� d'emprar la viol�ncia sense cap motiu. Els informes del seu historial procedien dels arxius de l'escola prim�ria. La Salander havia estat expulsada perqu� havia pegat a un company de classe i l'havia emp�s tan fort contra un penjador que li havia fet sang. Encara recordava la seva v�ctima amb disgust: un nen gras que es deia David Gustavsson i que la solia burxar i llan�ar-li coses cont�nuament; amb el temps es convertiria en un aut�ntic pinxo d'escola. Per� en aquella �poca ella no sabia qu� significava la paraula �assetjament�; no obstant aix�, quan va tornar a l'escola l'endem�, el nen la va amena�ar de venjar-se. Aix� doncs, ella li havia clavat un cop de puny amb la dreta, refor�at amb una pilota de golf, la qual cosa havia provocat m�s sang i una nova entrada al seu historial.
A l'escola les regles de la vida social sempre l'havien desconcertat. Ella s'ocupava dels seus assumptes i no es ficava en el que feien els que l'envoltaven. Tanmateix, sempre hi havia alg� que no la deixava en pau per res del m�n.
A secund�ria l'havien expulsat diverses vegades per barallar-se amb companys de classe amb �s de la viol�ncia. Nois molt m�s forts van aprendre aviat que podia resultar for�a desagradable lluitar amb aquella noia escanyolida. A difer�ncia d'altres noies de la classe, ella no es feia enrere mai i no dubtava ni un segon a emprar els punys o qualsevol arma que tingu�s a l'abast per protegir-se. La seva actitud era que s'estimava m�s que la matessin d'una pallissa que empassar-se cap cabronada.
I sempre es prenia la revenja.
Una vegada la Salander es va veure ficada en una baralla contra un noi molt m�s gran i fort. F�sicament ella no era rival per a ell. Al principi el xaval es va divertir fent-la caure a terra diverses vegades i clavant-li una bufa quan ella intentava contraatacar. Per� no servia de res; tant era com fos de fort, aquella idiota no parava de regirar-se i al cap d'una estona els seus companys de classe van comen�ar a adonar-se que les coses havien anat massa lluny. La noia estava tan manifestament indefensa que l'espectacle era pen�s. Finalment, el noi li va clavar un cop de puny a la cara que li va rebentar el llavi i li va fer veure les estrelles. La van deixar tirada a terra, al darrere del gimn�s. Es va quedar a casa durant dos dies. El mat� del tercer dia, va esperar el seu torturador amb un bat de beisbol i el va deixar fora de combat amb un cop per damunt de l'orella. Per aquesta malifeta la van enviar a veure el director, que va decidir denunciar-la a la policia per agressi� amb resultat de lesions, cosa que va comportar una investigaci� especial del servei d'afers socials.
Els companys de classe pensaven que estava boja i la tractaven en conseq��ncia. Tamb� despertava molt poques simpaties entre el professorat. Mai no havia estat especialment comunicativa i la coneixien com l'alumna que no aixecava mai la m� ni responia gaireb� mai quan un professor li feia una pregunta directa. Ning� no estava segur de si aix� era perqu� no sabia la resposta o si hi havia alguna altra ra�, i aix� es reflectia a les seves notes. Sens dubte tenia problemes, per� ning� no volia fer-se responsable d'aquella noia tan complicada, encara que sovint fos tema de discussi� de diverses reunions de professors. Per aix� havia acabat en aquella situaci� en qu� el professorat la ignorava i deixava que segu�s all� en aquell silenci sorrut.
Va deixar l'escola de secund�ria i la van traslladar a una altra sense tenir ni un sol amic de qui acomiadar-se. Una noia de conducta trastornada que no era estimada per ning�.
Llavors, quan entrava a la porta de l'adolesc�ncia, li van venir de cop tots els mals, en els quals no volia ni pensar. Aquella �ltima crisi va completar el quadre i va provocar que recuperessin el seu historial de l'escola de prim�ria. Despr�s d'aix� van considerar que segons la llei estava� b�, boja. Una tia estranya. A la Salander mai no li havia calgut cap document per saber que era diferent. Per� aix� tampoc no la preocupava mentre el seu tutor fos en Holger Palmgren; si calia, el podia fer ballar sobre la punta del dit.
Amb l'entrada en escena d'en Ni�s Bjurman, la declaraci� d'incapacitada amena�ava de convertir-se en una c�rrega problem�tica a la seva vida. Tant era a qui recorregu�s, sempre sortien paranys, i qu� passaria si perdia la batalla? La tancarien en un manicomi? No hi havia alternativa.
M�s tard, aquella mateixa nit, quan la Cecilia Vanger i en Blomkvist jeien tranquillament amb les cames entrella�ades i els pits de la Cecilia premuts contra el costat d'en Blomkvist, ella va al�ar la vista cap a ell.
�Gr�cies. Feia molt de temps. I no ho fas gens malament al llit.
En Mikael va somriure. Aquesta mena d'afalacs sempre li produ�en una satisfacci� infantil.
�No m'ho esperava, per� m'ho he passat b�.
�No em faria res tornar-hi �va dir la Cecilia�. Si et ve de gust.
Ell la va mirar.
�Proves de dir-me que t'agradaria tenir un amant?
�Un amant ocasional �va replicar la Cecilia�. Per� m'agradaria que te n'anessis a casa abans d'adormir-te. No vull despertar-me dem� al mat� i trobar-te aqu� abans de poder posar ordre a les meves carns i a la meva cara. I estaria b� que no expliquessis a tot el poble el que hem estat fent.
�No ho faria mai �va contestar en Mikael. �Sobretot no vull que ho s�piga la Isabella. Es una mala puta.
�I la teva ve�na m�s propera� Ja me l'he trobada. �S�, per� per sort no pot veure la meva porta d'entrada des de casa seva. Mikael, si us plau, sigues discret.
�Ho ser�.
�Gr�cies. Beus?
�De vegades.
�Em vindria de gust algun suc amb ginebra. En vols? �I tant.
Ella es va embolicar amb un llen�ol i va pujar al pis de dalt. En Blomkvist, nu, es va quedar dret, mirant la llibreria, quan ella va tornar amb una gerra d'aigua gla�ada i dos gots de ginebra i llimonada. Van brindar.
�Per qu� has vingut? �va preguntar ella.
�Per cap ra� especial. Simplement�
�Estaves assegut a casa, llegint la investigaci� d'en Henrik. I aleshores has vingut aqu�. No cal ser gaire intelligent per saber quina en portes de cap.
�Has llegit la investigaci�?
�En part. He viscut tota la meva vida d'adulta amb aquesta investigaci�. No es pot estar amb en Henrik sense que et rosegui el misteri de la Harriet.
�Trobo que �s un cas d'all� m�s fascinant. Vull dir que es tracta del t�pic misteri de l'habitaci� tancada per� en una illa. I a la investigaci� no hi ha res que sembli seguir una l�gica normal. Totes les preguntes continuen sense resposta, i totes les pistes duen a un cul-de-sac.
�La gent se sol obsessionar amb aquesta mena de coses.
�Tu eres a l'illa aquell dia.
�S�. Hi era, i vaig presenciar tot l'enrenou. Vivia a Estocolm aleshores, estudiant. Tant de bo m'hagu�s quedat a casa aquell cap de setmana.
�I ella com era realment? Pel que sembla, la gent la veu de maneres completament diferents.
�Aix� queda entre nosaltres o�?
�Queda entre nosaltres.
�No tinc ni la m�s petita idea de qu� li passava a la Harriet pel cap. M'imagino que et refereixes al seu �ltim any, �s clar. Un dia era una religiosa fervent. I l'endem�, es maquillava com una meuca i anava a l'institut vestida amb el su�ter m�s ajustat que tenia. No hi ha dubte que era molt infeli�. Per�, com he dit, jo no vivia aqu� i nom�s s� el que s� per les enraonies.
�Qu� va provocar els problemes?
�En Gottfried i la Isabella, evidentment. El seu matrimoni era un desastre total. O tot eren festes o es barallaven a mort. Res de f�sic� vejam si m'entens. En Gottfried no era dels qui peguen i la Isabella el tenia ben acoquinat. Aquesta dona tenia un car�cter espant�s. Un dia, al principi dels anys seixanta, ell es va mudar de manera m�s o menys permanent a la seva caseta, on la Isabella no hi posava mai els peus. Hi havia per�odes en qu� ell es deixava caure pel poble, semblava un rodam�n. I aleshores li passava la borratxera i tornava a vestir polidament i mirava de fer la seva feina.
�I no hi havia ning� que volgu�s ajudar la Harriet?
�En Henrik, �s clar. Al final ella va anar a viure a casa seva. Per� no oblidis que ell estava ocupat fent el paper del gran industrial. Normalment era fora, de viatge a alguna banda, i no tenia gaire temps per a la Harriet i en Martin. Jo no vaig poder seguir bona part de tota aquesta hist�ria perqu� era a Uppsala i m�s tard a Estocolm� i permet-me que et digui que tampoc no vaig tenir una infantesa f�cil amb en Harald com a pare. En el fons m'he adonat que el problema era que la Harriet mai no va confiar en ning�-S'esfor�ava per mantenir les aparences i fer veure que eren una gran fam�lia feli�.
�La negativa sistem�tica.
�S�. Per� va canviar quan el seu pare es va ofegar. Ja no podia fer veure que tot anava b�. Fins aleshores havia sigut� no s� com explicar-ho, d'all� m�s assenyada i preco�, per�, sobretot, una adolescent for�a normal. Durant l'�ltim any encara era brillant, treia les millors notes a tots els ex�mens i tot plegat, per� semblava com si no tingu�s personalitat realment.
�Com es va ofegar el seu pare?
�En Gottfried? De la manera m�s absurda. Va caure d'un bot de rems just al peu de la seva caseta. Tenia la bragueta oberta i un �ndex extraordin�riament alt d'alcohol a la sang, de manera que ja et pots imaginar com va anar. Va ser en Martin qui el va trobar.
�Aix� no ho sabia.
�Quina ironia. En Martin s'ha convertit en una persona realment bona. Si m'ho haguessis preguntat trenta-cinc anys abans, t'hauria dit que, a la fam�lia, era ell qui necessitava atenci� psiqui�trica.
�I doncs?
�La Harriet no era l'�nica que patia per la situaci�. Durant molts anys en Martin va ser tan callat i introvertit que se l'hauria pogut qualificar d'antisocial. Els dos nens ho van passar molt malament. B�, tots ho vam passar malament. Jo tamb� tenia els meus problemes amb el meu pare� suposo que t'adones que �s un boig rematat. La meva germana Anita tenia el mateix problema, igual que l'Alexander, el meu cos�. Era dur ser jove a la fam�lia Vanger.
�Qu� li va passar a la teva germana?
�Viu a Londres. Hi va anar als anys setanta per treballar a una ag�ncia de viatges sueca i s'hi va quedar. Es va casar amb alg�, no el va presentar mai a la fam�lia i m�s tard es van separar. Avui �s directora executiva de British Airways. Ella i jo ens avenim, per� no estem gaire en contacte i nom�s ens veiem cada dos anys, si fa no fa. No ve mai a Hedestad.
�Per qu� no?
�Un pare sonat. No �s prou ra�?
�Per� tu t'hi has quedat.
�S�. Com en Birger, el meu germ�.
�El pol�tic.
�Que te'n fots de mi? En Birger �s m�s gran que l'Anita i que jo. Mai no hem estat gaire units. Segons ell, �s un pol�tic d'all� m�s important, amb un futur al Parlament i potser una cartera ministerial, si els conservadors guanyessin. En realitat �s un regidor local mitjanament dotat per a la pol�tica d'un rac� perdut de Su�cia, cosa que probablement ser� la m�xima fita i la fi de la seva carrera.
�Una cosa que em deixa parat dels Vanger �s que tots teniu molt mal concepte dels altres membres de la fam�lia.
�No �s del tot cert. Jo estic molt orgullosa d'en Martin i d'en Henrik. I sempre m'he avingut amb la meva germana, per b� que ens veiem poc. Detesto la Isabella i no aguanto l'Alexander. I no em parlo amb el meu pare. Per tant, diria que �s meitat i meitat pel que fa a la fam�lia. En Birger �s� b�, m�s aviat un cap de trons cregut que una mala persona. Per� entenc el que vols dir. Mira-t'ho aix�: si fossis membre de la fam�lia Vanger, aviat aprendries a parlar clar. Diem el que pensem.
�Oi tant, ja m'he adonat que tots aneu directament al gra. �En Mikael va allargar la m� per tocar-li el pit�. No feia ni quinze minuts que era aqu� quan m'has atacat.
�Per ser franca, m'estava preguntant com series al llit des que et vaig veure per primer cop. I semblava bona idea comprovar-ho.
Per primera vegada a la vida la Salander sentia una gran necessitat de demanar consell. El problema era que demanar consell significava que hauria de confiar en alg�, la qual cosa, al seu torn, implicava revelar secrets. Amb qui parlaria? Senzillament, no tenia gaire m� dreta per establir contacte amb la gent.
Despr�s de repassar mentalment l'agenda, tenia, exactament, deu persones que d'una manera o altra es podien considerar el seu cercle de coneguts.
Podia parlar amb el Pesta, que sempre estava m�s o menys present a la seva vida. Per� no era en absolut un amic, i era l'�ltima persona a la Terra que podia ajudar-la a solucionar el problema.
La vida sexual de la Salander no era tan modesta com havia fet creure a en Bjurman. A m�s, les relacions sexuals sempre (o, si m�s no, la major part de les vegades) havien tingut lloc amb les seves condicions i per iniciativa pr�pia. Havia tingut m�s de cinquanta parelles des dels 15 anys. Aix� es tradu�a en unes cinc parelles a l'any aproximadament, cosa que no estava malament per a una noia soltera que havia arribat a veure el sexe com un entreteniment divertit. Per� la majoria d'aquestes parelles ocasionals les havia tingut en un per�ode de dos anys. Es tractava dels anys tumultuosos del final de l'adolesc�ncia, quan s'havia fet major d'edat.
La Lisbeth Salander havia passat una �poca especialment conflictiva durant la qual no va tenir realment el control de la seva vida; un moment en qu� el futur hauria pogut prendre la forma d'una altra s�rie d'anotacions al seu historial sobre drogues, alcohol i internament en diversos centres. Despr�s de fer els 20 anys i de comen�ar a treballar a Milton Security, s'havia tranquillitzat considerablement i (segons pensava ella mateixa) havia agafat les regnes de la seva vida.
Ja no sentia la necessitat de complaure alg� que li pagu�s tres cerveses al pub, i tampoc no la satisfeia gens ni mica tornar a casa amb algun borratxo de qui no podia recordar el nom. Durant l'�ltim any nom�s havia tingut una sola parella regular; dif�cilment es podia considerar una actitud prom�scua, com insinuaven les anotacions del seu historial durant el final de l'adolesc�ncia.
Per a ella, sovint el sexe havia estat vinculat a una noia d'un imprec�s grup d'amigues del qual ella no era membre, per� que l'acceptaven perqu� coneixia la Cilla Nor�n. Havia conegut la Cilla abans de complir els 19 anys, quan, davant la insist�ncia d'en Palmgren, mirava de treure's el graduat escolar, que no havia acabat a l'escola d'adults de Komvux. La Cilla duia els cabells d'un vermell pruna amb metxes negres, pantalons de cuir negres, una anella al nas i tantes tatxes al cintur� com la Salander. S'havien mirat amb desconfian�a durant la primera classe.
Per alguna ra� que la Salander no comprenia, havien comen�at a fer-se l'una amb l'altra. La Salander no era la persona m�s f�cil del m�n per fer-se'n amic, sobretot durant aquells anys, per� la Cilla va fer cas om�s dels seus silencis i se l'enduia al bar. Per mitj� de la Cilla, s'havia fet membre de les Evil Fingers, que havia comen�at com una banda de l'extraradi formada per quatre noies adolescents d'Enskede aficionades al heavy metal. Deu anys m�s tard s'havia convertit en un grup d'amigues m�s ampli que es trobaven a Kvarnen dimarts a la nit per posar verds els nois i parlar de feminisme, ci�ncies ocultes, m�sica i pol�tica mentre bevien grans quantitats de cervesa. El nom els esqueia for�a.
La Salander gravitava a la perif�ria del grup i poques vegades intervenia en les converses, per� l'acceptaven tal com era. Podia anar i venir quan volgu�s i la deixaven seure en silenci al davant de la seva cervesa tot el vespre. Tamb� estava convidada a les festes d'aniversari i a les celebracions de Nadal amb glogg[2] tot i que normalment no hi anava.
Durant els cinc anys que es va fer amb les Evil Fingers, les noies van comen�ar a canviar. El color dels cabells es va tornar menys extremat i la roba que vestien era m�s sovint d'H M que no pas de les botigues de segona m� de l'Ex�rcit de Salvaci�. Estudiaven o treballaven, i una de les noies havia estat mare. La Salander se sentia com si fos l'�nica que no havia canviat gens ni mica, la qual cosa tamb� es podia interpretar com que no evolucionava.
Per� encara es divertien. Si hi havia un lloc on sentia alguna mena de solidaritat, era en companyia de les Evil Fingers i, per extensi�, dels paios que eren amics de les noies.
Les Evil Fingers l'escoltarien. Tamb� li farien costat. Per� no tenien ni idea que la Salander tingu�s una resoluci� del tribunal de primera inst�ncia que la declarava incapacitada. I tampoc volia que se'n fessin una idea equivocada. No era una bona alternativa.
Llevat d'aix�, no tenia ni un sol company de classe a l'agenda. No tenia cap xarxa d'amics, grup de suport ni contactes a l'administraci� de cap mena. Per tant, a qui podia acudir i explicar-li els seus problemes?
Potser hi havia una persona. Va rumiar una llarga estona si havia de confiar en en Dragan Armansky. Ell li havia dit que si mai necessitava ajuda no dubt�s a venir a veure'l. I estava segura que ho deia de deb�.
L'Armansky tamb� l'havia grapejat una vegada, per� havia estat una grapejada amistosa, sense mala intenci�, i no pas una demostraci� de poder. Per� es resistia a demanar-li ajut. Era el seu cap, i hi estaria en deute. La Salander es va imaginar com seria la seva vida si l'Armansky fos el seu tutor en comptes d'en Bjurman. Va somriure. La idea no li desagradava, per� l'Armansky es podria prendre la tasca tan seriosament que l'acabaria atabalant. En fi� potser era una alternativa.
Encara que sabia molt b� de qu� servien els centres d'acollida de dones, no se li va acudir anar-hi en cap moment. Segons el seu parer, aquests centres eren per a �v�ctimes�, i ella no s'havia considerat mai una v�ctima. Per conseg�ent, l'�nica opci� que quedava era fer el que sempre havia fet: agafar el bou per les banyes i solucionar els problemes pel seu compte. �Aix� s� que �s una bona alternativa.�
I no augurava res de bo per a l'advocat Ni�s Bjurman.
Durant l'�ltima setmana de febrer la Salander es va assignar a si mateixa una feina, amb l'advocat Ni�s Bjurman, nascut l'any 1950, com a projecte de m�xima prioritat. Va treballar gaireb� setze hores al dia fent recerca personal m�s a consci�ncia que mai. Va emprar tots els arxius i documents p�blics que va poder trobar. Va investigar el seu cercle d'amics i familiars. Va examinar els seus comptes bancaris i va comprovar fins a l'�ltim detall de la seva carrera i formaci�.
Els resultats van ser descoratjadors. Era jurista, membre del Collegi d'Advocats i autor d'un assaig amb molta palla i extraordin�riament avorrit sobre dret comercial. La seva reputaci� era irreprotxable. A l'advocat Bjurman mai no l'havien empaperat. En una sola ocasi� el Collegi d'Advocats li havia obert expedient (el van acusar, pr�cticament deu anys enrere, de fer d'intermediari de sotam� en una transacci� immobili�ria, per� havia pogut demostrar la seva innoc�ncia). Les seves finances estaven en ordre; en Bjurman era una persona acomodada, amb almenys 10 milions de corones de capital. Pagava m�s impostos del necessari, era membre de Greenpeace i d'Amnistia Internacional i donava diners a l'Associaci� de Malalties del Cor i dels Pulmons. Poques vegades apareixia als mitjans de comunicaci�, per b� que en diverses ocasions havia signat peticions p�bliques d'alliberament de presos pol�tics del Tercer M�n. Vivia en un apartament de cinc habitacions d'Upplandsgatan, a prop d'Odenplan, i era el president de l'escala de ve�ns. Estava divorciat i no tenia fills.
La Salander es va concentrar en la seva exdona, que es deia Elena. Havia nascut a Pol�nia, per� havia viscut tota la vida a Su�cia. Treballava en un centre de rehabilitaci� i, segons semblava, s'havia tornat a casar feli�ment amb un dels antics companys d'en Bjurman. Res d'�til per aquesta banda. El matrimoni d'en Bjurman havia durat catorze anys i el divorci havia estat amist�s.
L'advocat Bjurman feia regularment de supervisor de joves que tenien problemes amb la llei. Havia estat administrador de quatre joves abans de ser tutor de la Lisbeth Salander. Tots aquests casos estaven relacionats amb menors i s'havien acabat amb una decisi� del tribunal en arribar a la majoria d'edat. Un d'aquests clients encara recorria a en Bjurman com a advocat, per tant tampoc no semblava haver-hi cap animositat. Si en Bjurman havia estat aprofitant-se sexualment i sistem�ticament dels seus protegits, no n'hi havia cap indici, i tant era fins a quina profunditat indagu�s la Salander, no hi trobaria res d'estrany. Tots quatre joves havien redre�at la seva vida amb un xicot o una xicota; tots tenien feina, un lloc per viure i targetes de client d'algun establiment comercial.
Va trucar a cadascun dels quatre joves, presentant-se com a secret�ria de benestar social que feia un estudi per saber com els anava la vida als infants que havien estat sota la cura d'un administrador en comparaci� amb els altres infants. �S�, naturalment, tot es faria de manera an�nima.� Havia elaborat un q�estionari amb deu preguntes que va formular per tel�fon. Algunes estaven pensades perqu� els enquestats donessin la seva opini� sobre el funcionament del sistema (si tenien res a dir sobre el seu administrador, l'advocat Bjurman, oi?). Ning� no tenia res de negatiu a dir.
Quan la Salander va acabar la investigaci�, va ficar els documents en una bossa de supermercat i la va treure, juntament amb les vint bosses de diaris vells, a l'entrada. En Bjurman, segons semblava, tenia un historial irreprotxable. No podia utilitzar en contra seva res del seu passat. Sabia perfectament que era un hip�crita i un porc, per� no podia trobar res per demostrar-ho.
Era l'hora de tenir en compte altres possibilitats. Despr�s de fer totes les an�lisis, quedava una possibilitat que cada cop semblava m�s atractiva (o, com a m�nim, una alternativa completament realista). El m�s f�cil seria que en Bjurman senzillament desaparegu�s de la seva vida. Un atac de cor sobtat. I fi del problema. L'inconvenient era que els homes repulsius de 55 anys no tenien atacs de cor quan a ella li vingu�s de gust.
Per� aquestes coses es podien arreglar.
En Blomkvist duia el seu embolic amb la directora d'institut Cecilia Vanger amb la m�xima discreci�. La dona tenia tres regles: no volia que ning� sab�s que s'estaven veient, volia que vingu�s �nicament quan ella l'hi digu�s i estigu�s d'humor, i no volia que pass�s la nit a la casa.
La passi� de la Cecilia el sorprenia i el tenia desconcertat. Quan se la trobava al Caf� de la Susanne, es mostrava simp�tica per� freda i distant. Quan eren al seu dormitori, mostrava una passi� salvatge.
En Blomkvist no es volia ficar en la seva vida privada, per� l'havien contractat per ficar-se en la vida privada de tota la fam�lia Vanger. Se sentia dividit i encuriosit alhora.
Un dia va preguntar a en Henrik Vanger amb qui s'havia casat la Cecilia i qu� havia passat. Va fer la pregunta mentre parlaven de passada de l'Alexander i d'en Birger.
�La Cecilia? No crec que ella tingui res a veure amb la Harriet.
�Parla'm del seu passat.
�Va tornar a viure aqu� despr�s de llicenciar-se i va comen�ar a treballar de professora. Va con�ixer un home que es deia Jerry Karlsson, que malauradament treballava per al grup Vanger. Es van casar. Jo em pensava que era un matrimoni feli� almenys al principi. Per� despr�s d'un parell d'anys vaig comen�ar a veure que les coses no anaven com havien d'anar. Ell la maltractava. La hist�ria de sempre� ell li pegava i ella el defensava fidelment. Al final ell la va atonyinar massa. Va quedar greument ferida i va acabar a l'hospital. Jo li vaig oferir la meva ajuda. I ella va venir a viure aqu�, a Hedeby, i des d'aleshores s'ha negat a veure el seu marit. Jo em vaig encarregar que el despatxessin.
�Per� encara estan casats?
�Dep�n de com t'ho miris. No s� per qu� no va demanar els papers del divorci. Per� no ha volgut tornar a casar-se; per tant, m'imagino que tant se li'n d�na.
�Aquest tal Karlsson� t� res a veure amb�
��amb la Harriet? No, no era a Hedestad el 1966 i encara no treballava per a l'empresa.
�Entesos.
�Mikael, n'estic molt de la Cecilia. Pot ser una mica complicada, per� �s una de les poques persones com cal de la fam�lia.
La Salander va dedicar una setmana a planificar la mort d'en Ni�s Bjurman. Va considerar (i descartar) diversos m�todes fins que va limitar les possibilitats a un petit nombre d'opcions realistes per poder triar. �Res d'actuar per impuls.� Nom�s s'havia de complir una condici�. En Bjurman havia de morir de tal manera que no poguessin relacionar-la mai amb el crim. Donava per fet que la inclourien a la investigaci� policial; tard o d'hora el seu nom apareixeria quan s'examinessin les activitats d'en Bjurman. Per� ella no era sin� una clienta m�s en tot un univers de clients actuals i antics, nom�s l'havia vist en quatre ocasions i, llevat que en Bjurman hagu�s anotat a l'agenda que l'havia obligat a fer-li una mamada (cosa que ella considerava del tot improbable), no hi havia cap motiu perqu� l'assassin�s. Tampoc no hi hauria ni la m�s petita prova que la seva mort tingu�s relaci� amb algun dels seus clients; haurien de pensar tamb� en antigues xicotes, parents, coneguts, companys de professi� o altres persones. A m�s, hi havia el que normalment es defineix com a �viol�ncia gratu�ta�, quan v�ctima i botx� ni tan sols es coneixen.
Encara que aparegu�s el seu nom, ella seria una noia indefensa i incapacitada, amb documents que demostraven la seva defici�ncia mental. Aix� doncs, seria un avantatge si la mort d'en Bjurman tenia lloc d'una manera tan complicada que fos d'all� m�s improbable que la culpa la tingu�s una noia incapacitada ps�quicament.
Va descartar l'opci� de fer servir una pistola. Aconseguir-ne una no seria un problema insalvable, per� la policia era molt bona seguint la pista de les armes de foc.
Va pensar en un ganivet, que podia comprar en qualsevol botiga, per� ho va refusar. Encara que aparegu�s sense avisar i li clav�s el ganivet a l'esquena, no hi havia cap garantia que mor�s instant�niament i sense fer soroll, ni que acab�s mort, fins i tot. Pitjor: podia provocar una lluita, cosa que atrauria l'atenci�, i es podia tacar la roba de sang, i aix� seria una prova irrefutable en contra seva.
Va pensar de fer servir una bomba d'algun tipus, per� tamb� resultaria massa complicat. Fer la bomba en si no seria cap problema; Internet era ple de manuals sobre com fabricar els artefactes m�s mortals. El que seria dif�cil, per�, seria trobar un lloc on collocar la bomba perqu� cap vianant innocent result�s ferit. A m�s, tampoc no hi havia cap garantia que mor�s en l'atemptat. Va sonar el tel�fon.
�Hola, Lisbeth. S�c en Dragan. Tinc una feina per a tu. �No tinc temps. ��s important. �Estic ocupada. Va penjar l'auricular.
Finalment es va decidir per una opci� nova: el ver�. L'elecci� la va sorprendre, per� pensant-ho b� era perfecte.
La Salander va passar uns quants dies pentinant Internet. N'hi havia per triar i remenar. N'hi havia un que estava entre els verins m�s mort�fers que coneixia la ci�ncia: l'�cid cianh�dric, comunament conegut com a �cid pr�ssic.
L'�cid pr�ssic s'emprava com a component en determinades ind�stries qu�miques, com ara la manufactura de tints. Amb uns quants milligrams n'hi havia prou per matar una persona; un litre en un embassament anihilaria una ciutat de mida mitjana.
Evidentment, una subst�ncia tan letal estava sotmesa a un estricte control. Per� es podia produir en quantitats gaireb� illimitades en una cuina normal i corrent. L'�nic que calia era un equip de laboratori modest, que es podia trobar en un joc de qu�mica infantil per poc m�s de dues-centes corones, juntament amb diversos ingredients que es podien extreure de productes de la llar corrents. El procediment que s'havia de seguir era a Internet.
Una altra opci� era la nicotina. D'un cartr� de cigarretes en podia extreure els milligrams que necessitava; despr�s ho hauria d'escalfar per fer un xarop visc�s. Una subst�ncia encara millor, tot i que una mica m�s complicada de produir, era el sulfat de nicotina, que tenia la propietat que es podia absorbir a trav�s de la pell. L'�nic que hauria de fer era posar-se guants de goma, omplir una pistola d'aigua i ruixar en Bjurman a la cara. En vint segons quedaria inconscient i en pocs minuts seria mort i ben mort.
La Salander no tenia ni idea que tants productes de la llar es poguessin transformar en armes mortals. Despr�s d'estudiar-ho durant uns quants dies, es va conv�ncer que no hi havia impediments t�cnics per carregar-se el seu tutor.
Ara b�, tenia dos problemes: amb la mort d'en Bjurman no recuperaria el control de la seva vida, i no hi havia cap garantia que el successor d'en Bjurman fos gaire millor. �An�lisi de les conseq��ncies.�
El que necessitava era una manera de tenir �controlat� el seu tutor i, per la mateixa regla de tres, la seva situaci�. Va seure a l'atrotinat sof� de la saleta d'estar tota una nit repassant la situaci� mentalment. Cap a darrera hora de la matinada, havia renunciat a la idea de l'assassinat amb ver� i havia concebut un nou pla.
No era una opci� gaire seductora i calia que deix�s que en Bjurman la torn�s a agredir. Per� si ho duia a terme, ella guanyaria.
Si m�s no, aix� es pensava.
Cap a la fi de febrer en Blomkvist havia caigut en la rutina di�ria en qu� s'havia transformat la seva estada a Hedeby. S'aixecava a les nou cada mat�, esmorzava i treballava fins a migdia cremant-se les celles amb dades noves. Despr�s sortia a fer un tomb d'una hora, independentment del temps que fes. A la tarda continuava treballant, o b� a casa o b� al Caf� de la Susanne, assimilant el que havia llegit al mat� o redactant el que seria la biografia d'en Vanger. Entre les tres i les sis, sempre estava lliure. Anava a comprar queviures, feia la bugada o s'arribava fins a Hedestad. Al voltant de les set anava a veure en Vanger per fer-li preguntes que havien sorgit al llarg del dia. Cap a les deu tornava a ser a casa i llegia fins a la una o les dues de la matinada. Estudiava sistem�ticament la documentaci� aportada per en Vanger.
La feina de donar forma a la biografia anava sobre rodes. Havia escrit un esborrany de cent vint p�gines de la cr�nica de la fam�lia, i ja havia arribat als anys vint. A partir d'aquest punt hauria d'avan�ar m�s a poc a poc i comen�ar a triar b� les paraules.
Per mitj� de la biblioteca de Hedestad havia demanat llibres que tractessin sobre el nazisme durant aquesta �poca, com ara la tesi doctoral de Helene L��w, L'esv�stica i la banda de Wasa. Havia redactat quaranta p�gines m�s sobre en Vanger i els seus germans, centrant-se en en Henrik Vanger com a nexe d'uni�. Tenia una llista de temes que necessitava investigar sobre la manera com funcionava la companyia en aquells temps. I havia descobert que la fam�lia Vanger tamb� havia collaborat intensament amb l'imperi d'Ivar Kreuger: una altra hist�ria parallela que hauria d'explorar. Calculava que li quedaven prop de tres-centes p�gines per escriure. Segons el programa que havia tra�at, volia tenir un esborrany final per presentar-lo a en Henrik Vanger a la primeria de setembre i aix� poder passar la tardor revisant el text.
Malgrat tot el que havia llegit i escoltat, en Blomkvist no havia avan�at ni un mill�metre en el cas de la Harriet. Tant era quant rumi�s sobre els detalls que hi havia als arxius; no podia trobar ni un sol boc� d'informaci� que pos�s en entredit l'informe de la investigaci�.
Un dissabte al vespre de la darreria de febrer va tenir una conversa amb en Henrik Vanger en la qual li va comunicar la seva manca de progressos. El vell va escoltar pacientment mentre en Blomkvist enumerava tots els carrerons sense sortida amb qu� s'havia topat.
�Entenc el que vols dir �va replicar en Vanger�. Jo mateix hi he rumiat fins a l'esgotament. I, alhora, estic segur que alguna cosa ens ha passat per alt. Cap crim no �s perfecte.
�Ni tan sols no podem dir que s'hagi com�s cap crim. �Continua �va demanar en Vanger�. Acaba la feina. �Es in�til.
�Potser. Per� no abandonis. En Blomkvist va sospirar.
�Els n�meros de tel�fon �va comentar per fi. �S�.
�Han de significar alguna cosa.
�Hi estic d'acord.
�Els van apuntar per algun motiu.
�S�.
�Per� no els sabem interpretar. �No.
�O potser els interpretem malament. �Exacte.
�No s�n n�meros de tel�fon. Volen dir alguna altra cosa.
�Potser.
En Mikael va sospirar novament i va tornar a casa per continuar llegint.
L'advocat Bjurman es va tranquillitzar quan la Salander va tornar a trucar explicant que necessitava m�s diners. La noia havia posposat la darrera reuni� que tenien programada amb l'excusa que havia de treballar, i una vaga sensaci� de neguit havia comen�at a rosegar l'advocat: es convertiria en una menor amb problemes intractable? Per�, com que s'havia saltat la reuni�, no havia rebut la mensualitat i tard o d'hora hauria de venir a veure'l. No podia evitar amo�nar-se per si la noia havia explicat a alg� el que havia passat.
L'hauria de fer passar per l'adre�ador, va decidir en Bjurman. Calia que entengu�s qui manava. Aix� doncs, li va dir que aquesta vegada la reuni� es faria a la seva casa d'Odenplan, no pas al despatx. Davant d'aquesta exig�ncia, la Salander es va quedar una llarga estona en silenci a l'altre extrem de la l�nia abans d'acceptar finalment.
Havia planificat reunir-se amb ell al seu despatx, exactament com l'�ltima vegada. Ara es veia obligada a veure'l en territori desconegut. La reuni� es va fixar per divendres al vespre. Ell li havia donat el codi de l'edifici i la Salander va trucar al timbre a dos quarts de nou, mitja hora m�s tard del que havien acordat. Era el temps que havia necessitat per repassar el pla per darrera vegada en la foscor de l'escala, tenir en compte les alternatives, tranquillitzar-se i armar-se del valor necessari.
A les vuit en Blomkvist va apagar l'ordinador i es va posar la roba d'abric. Va deixar la llum del despatxet encesa. A fora el cel era estelat i la nit era g�lida. Va caminar a pas viu tur� amunt, m�s enll� de la casa d'en Henrik Vanger, enfilant la carretera d'Osterg�rden. Despr�s de deixar enrere la casa d'en Henrik Vanger, va tor�ar a l'esquerra, seguint un cam� de ronda al llarg de la costa. Les balises lluminoses feien pampallugues aig�es endins i les llums de Hedestad centellejaven en la nit. Necessitava aire fresc, per� sobretot volia evitar les mirades indiscretes de la Isabella Vanger. No gaire lluny de la casa d'en Martin Vanger va tornar a la carretera i va arribar a la porta de la Cecilia Vanger poc despr�s de dos quarts de nou. Van anar de dret al dormitori.
Es trobaven una o dues vegades a la setmana. La Cecilia no nom�s s'havia convertit en la seva amant aqu�, al seu exili, tamb� s'havia convertit en la persona en qui havia comen�at a confiar. Era molt m�s gratificant parlar de la Harriet Vanger amb ella que no pas amb el seu oncle.
El pla va comen�ar a tor�ar-se gaireb� des del principi.
En Bjurman anava en barn�s quan va obrir la porta del seu apartament. Estava emprenyat perqu� ella feia tard i li va indicar amb brusquedat que pass�s. Ella duia texans negres, samarreta negra i la jupa de cuir obligat�ria. Portava botes negres i una petita motxilla que portava penjada d'una espatlla.
�Encara no has apr�s ni a llegir l'hora? �li va etzibar en Bjurman.
La Salander no va replicar. Va mirar al voltant. L'apartament era ben b� com s'havia esperat despr�s d'estudiar el pl�nol de l'edifici als arxius municipals. Els mobles, de colors clars, eren de bedoll i faig.
�Vinga �va dir en Bjurman en un to m�s amable. Li va passar el bra� per les espatlles i la va dur per un passad�s cap a l'interior de l'apartament. �Res de fer-la petar.� L'advocat va obrir la porta del dormitori. No hi havia dubte de quins serveis esperava que li ofer�s la Lisbeth Salander.
Ella va donar una r�pida ullada al voltant. Mobiliari de solter. Un llit de matrimoni amb un cap�al alt d'acer inoxidable. Una calaixera baixa que tamb� servia de tauleta de nit. Llums a les tauletes de nit que emetien una illuminaci� t�nue. Un armari amb un mirall en una de les portes. Una butaca de v�met i una petita taula al costat de la porta. La va agafar de la m� i la va acostar al llit.
�Digue'm per qu� necessites els diners aquesta vegada. M�s accessoris d'ordinador?
�Menjar �va contestar ella.
��s clar. Que ximple que s�c. Et vas saltar la nostra darrera reuni�. �Li va posar la m� sota la barbeta i li va aixecar la cara perqu� que les seves mirades es trobessin�. Com est�s?
Ella es va arronsar d'espatlles.
�Has pensat en el que et vaig dir la darrera vegada? �En qu�?
�Lisbeth, no facis veure que ets m�s beneita del que ets. Vull que siguem bons amics i que ens ajudem m�tuament.
Ella no va dir res. L'advocat Bjurman va reprimir l'impuls de clavar-li una bufetada per espavilar-la.
�Et va agradar el nostre joc d'adults de l'�ltima vegada?
�No.
Ell va aixecar les celles.
�Lisbeth, no siguis ximpleta.
�Necessito els diners per comprar menjar.
�Per� d'aix� ja en vam parlar la darrera vegada. Si ets bona amb mi, jo ser� bo amb tu. Per� si nom�s has de causar problemes� �Els dits li van estr�nyer amb for�a la barbeta i ella se'n va alliberar.
�Vull els meus diners. Qu� vol que faci?
�Ja saps el que vull. �Li va engrapar l'espatlla i la va emp�nyer cap al llit.
�Un moment �va dir la Salander r�pidament. Li va adre�ar una mirada resignada i aleshores va assentir bruscament amb el cap. Es va treure la motxilla i la jupa de cuir plena de tatxes, i va mirar al voltant. Va deixar la ca�adora a la butaca, va posar la motxilla damunt la taula rodona i va fer uns t�mids passos cap al llit. Llavors es va aturar, com si s'hi repens�s. En Bjurman s'hi va acostar.
�Un moment �va demanar una vegada m�s, en un to com si prov�s de ser raonable�. No vull haver de fer-li una mamada cada cop que necessito cal�s.
L'expressi� del rostre d'en Bjurman va canviar tot d'una. Li va clavar un mastegot. La Salander va obrir els ulls de bat a bat, per� abans que pogu�s reaccionar, ell la va subjectar per l'espatlla i la va llan�ar sobre el llit. La viol�ncia la va agafar per sorpresa. Quan va provar de girar-se, ell la va aixafar contra el llit i s'hi va asseure al damunt, immobilitzant-la entre les cames.
Com l'�ltima vegada, ella no era rival per a ell pel que feia a for�a f�sica. La seva �nica possibilitat de contraatacar era esgarrapant-li els ulls o fent servir alguna mena d'arma. Per� el gui� que havia planificat ja se n'havia anat en orris. �Merda�, va pensar quan ell li va estripar la samarreta. Es va adonar amb una lucidesa esgarrifosa que la situaci� se li havia escapat de les mans.
El va sentir obrint la calaixera del costat del llit i, tot seguit, un soroll met�llic. Al principi no va entendre qu� passava; aleshores va veure les manilles tancant-se-li al canell. Ell li va estirar el bra�, va subjectar les manilles al cap�al i li va empresonar una m�. I despr�s fi va emmanillar l'altra m�. No li va costar gaire arrencar-li les botes i els texans. En acabat, li va treure les calcetes i se les va quedar a la m�.
�Has d'aprendre a confiar en mi, Lisbeth �va dir�. Ara t'ensenyar� com es juga a aquest joc d'adults. Si no em tractes b�, t'he de castigar. Quan siguis bona amb mi, serem amics.
Va tornar a asseure's al seu damunt, cama aqu�, cama all�.
�De manera que no t'agrada el sexe anal �va deixar anar.
La Lisbeth Salander va obrir la boca per xisclar. Ell li va engrapar els cabells i li va entaforar les calcetes a la boca. Ella va sentir que li posava alguna cosa al voltant dels turmells, que li separava les cames i que les lligava de manera que s'hagu�s d'estar all� estirada, completament vulnerable. El sentia movent-se per l'habitaci�, per� a trav�s de la samarreta que li tapava la cara no podia veure res. Va trigar uns quants minuts a tornar. Ella amb prou feines gosava respirar. Aleshores va sentir un dolor lacerant quan ell li va introduir alguna cosa pel cul.
La Cecilia Vanger encara tenia una regla: que en Mikael Blomkvist no es qued�s a passar la nit. Poc despr�s de les dues de la matinada ell va comen�ar a vestir-se mentre ella jeia nua al llit, somrient-li.
�M'agrades, Mikael. M'agrada la teva companyia.
�Tu tamb� m'agrades.
Ella el va estirar novament cap al llit i li va treure la camisa que ell s'acabava de posar. Es va quedar una hora m�s.
Quan m�s tard va passar per davant de la casa d'en Hen-rik Vanger, estava segur que va veure bellugar-se una de les cortines del pis de dalt.
La Salander es va poder posar la roba novament. Eren les quatre de la matinada del dissabte. Va agafar la jupa de cuir i la motxilla i va ranquejar cap a la porta principal, on ell l'esperava, dutxat i elegantment vestit. Li va donar un xec de 2.500 corones.
�Et portar� a casa en cotxe �va dir, i va obrir la porta.
Ella va creuar el rebedor, va sortir de l'apartament i es va girar per encarar-s'hi. El seu cos semblava fr�gil i tenia la cara inflada de plorar; ell gaireb� va recular quan la va mirar als ulls. Mai a la vida havia vist un odi tan descarnat i exaltat. La Salander semblava tan trastornada com indicava el seu historial.
�No �va contestar ella, tan tranquillament que ell amb prou feines va sentir la paraula�. Puc tornar a casa tota sola.
En Bjurman li va posar una m� a l'espatlla. �N'est�s segura?
Va assentir amb el cap. La m� que li subjectava l'espatlla es va enrigidir.
�Recorda el que hem acordat. Tornar�s aqu� dissabte que ve.
Ella va tornar a fer que s�. Submisa. I ell la va deixar marxar.
La Salander es va passar el cap de setmana al llit amb dolor al baix ventre, sagnant pel recte i amb ferides menys visibles que trigarien m�s a guarir-se. El que havia viscut era molt diferent de la primera violaci� al seu despatx. Ja no era una q�esti� de coerci� i degradaci�; aix� era brutalitat sistem�tica.
S'adonava massa tard que s'havia equivocat del tot amb en Bjurman.
Havia donat per fet que volia demostrar el seu poder i que li agradava dominar, no que fos un s�dic consumat. L'havia tingut emmanillada mitja nit. Diverses vegades es va pensar que la volia matar i, en un moment determinat, ell li havia premut un coix� contra la cara fins que ella es va pensar que es moriria.
No va plorar.
Llevat de les ll�grimes per pur dolor f�sic, no va vessar ni una sola ll�grima. Quan va sortir de l'apartament, va arribar amb dificultat a la parada de taxis d'Odenplan. Va pujar com va poder les escales del seu pis. Es va dutxar i es va netejar la sang del baix ventre. En acabat, va beure mig litre d'aigua amb dos Rohypnol, va desplomar-se sobre el llit i es va tapar amb l'edred� per damunt del cap.
Es va despertar diumenge al migdia, buida de pensaments, amb mal de cap constant i els m�sculs i el ventre adolorits. Es va aixecar, va beure dos gots de iogurt l�quid i es va menjar una poma. Llavors es va prendre dues pastilles m�s i va tornar al llit.
No es va sentir amb forces per llevar-se fins dimarts. Va sortir i va comprar una capsa gran de Billy's Pan Pizza, va ficar-ne dues al microones i va omplir un termos de caf�. Es va passar la nit a Internet, llegint articles i tesis sobre la psico-patologia del sadisme.
Va trobar un article publicat per un grup de dones dels Estats Units en qu� l'autora afirmava que el s�dic triava les �relacions� amb una precisi� gaireb� intu�tiva; la millor v�ctima del s�dic era la que acudia volunt�riament a ell perqu� no creia que tingu�s cap m�s alternativa. El s�dic s'especialitzava en persones que es trobaven en posici� de depend�ncia.
L'advocat Bjurman l'havia triada com a v�ctima. Aix� li deia alguna cosa sobre la manera com la veien els altres.
Divendres, una setmana despr�s de la segona violaci�, va sortir del pis per anar a un sal� de tatuatges del barri de Hornstull. Havia concertat una visita i no hi havia altres clients a l'establiment. El propietari la va saludar amb un moviment del cap en recon�ixer-la.
Va triar un petit tatuatge senzill en forma de bra�alet i va demanar que l'hi dibuix�s al turmell. Va assenyalar el lloc.
�La pell �s molt fina aqu�. Far� molt de mal �va avisar el tatuador.
�No passa res �va replicar la Salander, traient-se els texans i al�ant la cama.
�Molt b�, un bra�alet. Ja portes un munt de tatuatges, est�s segura que en vols un altre? � �Es per no oblidar.
Dissabte en Blomkvist va sortir de la cafeteria quan la Susanne va tancar, a les dues del migdia. Havia passat el mat� picant les seves notes a l'iBook. Va anar al Konsum i va comprar menjar i cigarretes abans de tornar a casa. Havia descobert l'especialitat de la contrada: la polsa. Eren salsitxes fregides amb patates i bleda-raves, un plat que mai no li havia fet gaire gr�cia per� que, per alguna ra�, semblava perfectament escaient per a una caseta al camp.
Al voltant de les set del vespre estava plantat davant de la finestra de la cuina, pensant. La Cecilia Vanger no havia trucat. Se l'havia trobada aquella mateixa tarda quan ella comprava pa al Caf�, per� estava abstreta en els seus propis pensaments. Tot feia creure que no li trucaria aquell vespre. Va donar un cop d'ull al petit televisor, que pr�cticament no havia usat. Tot seguit va seure al banc de la cuina i va obrir una novella de misteri de Sue Grafton.
A l'hora acordada, la Salander va tornar a l'apartament d'en Bjurman, a Odenplan. L'home la va deixar passar amb un somriure de benvinguda educat.
�I com anem avui, estimada Lisbeth?
Ella no va contestar. Ell li va envoltar les espatlles amb un bra�.
�M'imagino que la darrera vegada va ser una mica fort �va dir�. Em vas semblar una mica feta pols.
Ella li va adre�ar un somriure agre i l'home va sentir que tot d'una l'enva�a una sensaci� d'incertesa. �Aquesta noia no hi �s tota. Ho haur� de tenir present.� Es va preguntar si la noia s'hi avindria.
�Anem al dormitori? �va dir la Salander.
�Tot i aix�, potser li va la marxa� Avui ser� m�s suau. Per crear confian�a.� Ja havia tret les manilles de la calaixera. No va ser fins que van arribar al llit que en Bjurman es va adonar que alguna cosa fallava.
Era ella qui el duia cap al llit, no a l'inrev�s. Es va aturar i li va dirigir una mirada desconcertada quan ella es va treure una cosa de la butxaca de la ca�adora; semblava un tel�fon m�bil. Aleshores li va veure els ulls.
�Digues bona nit �va dir ella.
I fi va encastar la porra el�ctrica a l'aixella esquerra per disparar-li 75.000 volts. Quan les cames de l'advocat van comen�ar a fer figa, ella el va agafar i va fer servir totes les seves forces per empenye'l cap al llit.
La Cecilia Vanger se sentia una mica trompa. Havia decidit no telefonar a en Blomkvist. La seva relaci� s'havia convertit en un vodevil rid�cul, en el qual en Blomkvist havia d'intentar arribar a casa seva de puntetes perqu� ning� no se n'adon�s. Ella, al seu torn, feia d'adolescent enamorada, incapa� de controlar el seu desig. La seva conducta de les darreres setmanes havia estat eixelebrada.
El problema �s que m'agrada massa, va pensar. Acabar� fent-me mal. Va seure llarga estona desitjant que en Mikael Blomkvist no hagu�s vingut mai a Hedeby.
Havia obert una ampolla de vi i se n'havia begut dos gots tota sola. Va engegar la tele per mirar Rapport i va provar de seguir la situaci� mundial, per� aviat es va cansar dels comentaris enraonats que explicaven per qu� el president Bush havia de bombardejar l'Iraq fins a fer-lo miques. Llavors es va escarxofar al sof� de la saleta d'estar i va agafar el llibre de Gellert Ama sobre el boig que havia mort onze persones a Estocolm per motius racistes. Nom�s en va llegir algunes p�gines abans de deixar-ho c�rrer. De seguida li havia fet pensar en el seu pare. Quina mena de fantasies tenia, aquest home?
La darrera vegada que s'havien vist va ser el 1984, quan ella havia anat amb en Birger a ca�ar llebres al nord de Hedestad. En Birger provava un nou gos de ca�a: un Hamiltoni� Esvaren que tot just s'acabava de comprar. En Harald Vanger aleshores tenia 73 anys, i ella havia fet el que havia pogut per acceptar la seva bogeria, que havia convertit la seva infantesa en un malson i havia afectat tota la seva vida d'adulta.
La Cecilia mai no havia estat tan fr�gil com aleshores. El seu matrimoni s'havia acabat tres mesos abans. Viol�ncia de g�nere� el terme era d'all� m�s banal. Per a ella havia pres la forma d'un maltractament continu. Cops al cap, empentes violentes, amenaces desmesurades i acabar apallissada al terra de la cuina. Els rampells del seu marit eren inexplicables i els atacs poques vegades eren tan greus per sortir-ne realment ferida. S'hi havia acostumat.
Fins al dia que ella s'hi va tornar i ell va perdre completament el control. La cosa va acabar amb ell clavant-li unes tisores a l'espatlla.
L'home se n'havia penedit i, amb un atac de p�nic, se l'havia endut a l'hospital i s'havia inventat una hist�ria sobre un estrany accident que el personal de la sala d'urg�ncies no es va empassar. S'havia sentit avergonyida. Li van posar dotze punts i la van tenir a l'hospital dos dies. Aleshores, l'oncle la va venir a buscar i se la va emportar a la casa gran. La Cecilia no havia tornat a dirigir la paraula al seu marit mai m�s.
Aquell dia assolellat de tardor en Harald Vanger havia estat de bon humor, gaireb� amable. Per�, sense previ av�s, al bell mig dels boscos, va comen�ar a escridassar-la amb improperis humiliants i comentaris vulgars sobre la seva moral i la seva vida sexual. Li va etzibar que no l'estranyava que una barjaula com ella no fos capa� de conservar un home.
El seu germ� aparentment no es va adonar que ella rebia cada paraula del pare com si fos una fuetada. En canvi, en Birger, de cop i volta, va deixar anar una riallada, va envoltar el pare amb un bra� i, a la seva manera, va treure tensi� a la situaci� fent algun comentari del tipus: �Tu ja saps massa b� com s�n les dones.� Va picar alegrement l'ullet a la Cecilia i va proposar a en Harald anar a un tur� per ca�ar una mica.
Per un segon, un instant glacial, la Cecilia Vanger es va mirar el pare i el germ�, i va ser conscient que tenia una escopeta carregada a les mans. Va tancar els ulls. La seva �nica opci� en aquell moment semblava aixecar l'escopeta i disparar els dos cartutxos. Volia matar-los a tots dos. Per� va deixar caure l'arma als peus, va fer mitja volta i va tornar on havien aparcat el cotxe. Els va deixar all� plantats i va tornar amb el cotxe a casa, tota sola. Des d'aquell dia es va negar a deixar entrar el seu pare a casa i ella no havia anat mai a la seva.
�M'has destrossat la vida �pensava la Cecilia Vanger�. M'has destrossat la vida des que era petita.�
A dos quarts de nou va trucar a en Blomkvist.
L'advocat Ni�s Bjurman sentia un gran dolor. Els m�sculs no li responien. El cos semblava paralitzat. No podia recordar si havia perdut la consci�ncia, per� estava desorientat. Quan de mica en mica va recuperar el control del cos, va descobrir que estava estirat i despullat al llit, que tenia els canells emmanillats i les cames dolorosament eixarrancades. Tenia cremades que li co�en on els el�ctrodes havien entrat en contacte amb el seu cos.
La Salander havia acostat la butaca de v�met i esperava pacientment amb les botes al damunt del llit mentre es fumava una cigarreta. Quan en Bjurman va fer intenci� de parlar-li, es va trobar que tenia tapada la boca. L'advocat va girar el cap. La noia havia obert tots els calaixos i n'havia buidat el contingut a terra.
�He trobat les teves joguines �va dir la Salander. Va brandar un fuet i va remenar els consoladors, les mordasses i les m�scares de goma que hi havia escampats per terra�. Per qu� serveix aix�? �Va mostrar-li un enorme obturador anal�. No, no provis de parlar� No entenc el que dius. Va ser aix� el que vas fer servir amb mi la setmana passada? Nom�s has de fer que s� amb el cap. �Es va inclinar cap endavant amb expectaci�.
En Bjurman va sentir que un terror fred li recorria el pit i va perdre l'aplom. Va comen�ar a retor�ar les manilles. �Ara mana ella. Impossible.� No va poder fer res per resistir-se quan la Salander es va acostar i li va collocar l'obturador anal entre les natges.
�Vaja, o sigui que ets un s�dic �va comentar ella com aquell qui res�. Et diverteix ficar coses dins el cos de la gent, oi? �El va mirar als ulls. Amb el rostre inexpressiu�. Sense lubricant, no?
En Bjurman va udolar a trav�s de la cinta adhesiva quan la Salander li va obrir bruscament les natges i va entaforar l'obturador al seu lloc.
�Para de queixar-te �va deixar anar la Salander, imitant-li la veu�. Si et queixes, t'haur� de castigar.
Es va posar dreta i va anar cap a l'altra banda del llit. Ell va seguir-la amb els ulls, impotent� �Qu� collons era aix�?� La Salander havia despla�at el televisor de 32 polzades de la sala d'estar. Havia posat el reproductor de DVD a terra. El va mirar, encara amb el fuet a la m�.
�Tinc la teva atenci� absoluta? No provis de parlar� simplement fes que s�. Has sentit el que he dit?
Ell va assentir amb el cap.
�B�. �Es va ajupir i va agafar la motxilla�. La reco-neixes? �Ell va fer que s�. Es la motxilla que duia quan et vaig venir a veure la setmana passada. Un objecte molt pr�ctic. El vaig agafar de Milton Security. �Va obrir la cremallera de la butxaca inferior�. Aix� �s una c�mera de v�deo digital. Alguna vegada has vist Insider al tercer canal? Aquest �s l'equip que fan servir aquells reporters tan dolentots quan han d'enregistrar alguna cosa amb c�mera oculta.
Va tancar la cremallera de la butxaca.
�On �s l'objectiu, et deus estar preguntant. Aquest �s el secret. Gran angular amb fibra �ptica. L'objectiu sembla un bot� i est� amagat a la sivella d'una nansa. Potser recordes que vaig deixar la motxilla aqu�, a la taula, abans que comencessis a grapejar-me. Em vaig assegurar que l'objectiu apunt�s directament al llit.
Va mostrar un DVD i el va introduir al reproductor. Tot seguit va tornar a la butaca de v�met per seure-hi i mirar la pantalla. Va encendre una altra cigarreta i va pr�mer el comandament a dist�ncia. L'advocat es va veure obrint la porta a la Salander.
�Encara no has apr�s ni a llegir l'hora?�
Li va posar el disc sencer. El v�deo s'acabava al cap de noranta minuts, a la meitat d'una escena en qu� un Bjurman nu seia reclinant-se contra el cap�al mentre bevia un got de vi i contemplava la Salander, arraulida amb les mans lligades al darrere.
Va apagar el televisor i es va asseure a la butaca durant deu minuts llargs sense mirar-lo. En Bjurman no gosava moure ni un m�scul. Aleshores ella es va aixecar i va anar al lavabo. Quan va tornar, va seure de nou a la butaca. La seva veu era com de paper de vidre.
�Vaig cometre un error la passada setmana �va dir�. Em pensava que m'obligaries a fer-te una mamada un altre cop, cosa que ja �s prou desagradable en el teu cas, per� no tant perqu� no ho pogu�s fer. Em pensava que no em costaria gaire aconseguir bon material per demostrar que ets un vell pervertit repugnant. Et vaig jutjar malament. No vaig entendre que estaves com una puta cabra.
�Et parlar� clar �va dir�. En aquest v�deo surts violant una noia de 24 anys ps�quicament discapacitada de la qual ets el tutor legal. I no tens ni idea de fins a quin punt puc ser ps�quicament discapacitada si cal. Tothom que vegi aquest v�deo descobrir� que no ets simplement un pervertit, sin� tamb� un s�dic desequilibrat. Aquesta �s la segona vegada, i espero que l'�ltima, que haur� de mirar aquest v�deo. Es for�a instructiu, no trobes? Diria que ser�s tu qui internaran, no pas jo. Em segueixes?
La Salander va esperar. L'advocat no va reaccionar, per� va poder veure que tremolava. Va agafar el fuet i li va picar els genitals.
�Em segueixes? �va repetir m�s alt.
Ell va assentir amb el cap.
�B�. Llavors �s que ens entenem.
Va atansar la butaca per mirar-lo als ulls.
�Qu� creus que haur�em de fer amb aquest problema? �Ell no li podia donar cap resposta�. Se t'acudeix cap bona idea? �Com que ell no va reaccionar, ella va allargar la m� per engrapar-li els testicles i va estirar fins que la cara de l'advocat es va retor�ar de dolor�. Se t'acudeix cap bona idea? �va repetir.
Ell va fer que no amb el cap.
�Millor. Perqu� si mai se t'acudeix alguna bona idea a partir d'ara penso emprenyar-me com una mala cosa.
Va reclinar-se contra el respatller i va apagar la cigarreta a la catifa.
�Aix� �s el que passar�. La setmana vinent, aix� que aconsegueixis cagar aquest immens obturador de goma, informar�s el meu banc que jo, i nom�s jo, s�c l'�nica persona que tinc acc�s al meu compte corrent. Entens el que dic?
En Bjurman va assentir amb el cap.
�Bon noi. No et tornar�s a posar en contacte amb mi mai m�s. A partir d'ara nom�s ens trobarem si jo decideixo que �s necessari. Tens absolutament prohibit acostar-te a mi.
Ell va fer que s� repetidament. �No pensa matar-me.�
�Si proves de posar-te en contacte amb mi novament, correran c�pies d'aquest CD per totes les redaccions d'Estocolm. Ho entens?
Va assentir amb el cap. �M'he d'apoderar d'aquest v�deo.�
�Una vegada a l'any lliurar�s un informe positiu sobre la meva situaci� a la Comissi� d'Assumptes Tutelars. Explicar�s que la meva vida �s completament normal, que tinc una feina fixa, que me'n surto b� i que no creus que hi hagi res d'an�mal en la meva conducta. Entesos?
L'advocat va assentir amb el cap.
�Cada mes preparar�s un informe sobre les teves suposades reunions inventades amb mi. Descriur�s amb detall que mostro una actitud positiva i que les coses em van molt b�. Me n'enviar�s una c�pia per correu. Ho entens? �L'home va tornar a fer que s� amb el cap. La Salander va fixar-se distretament en les gotes de suor que es formaven al front de l'advocat�. D'aqu� a un any, si fa no fa, posem-ne dos, iniciar�s els tr�mits al tribunal de primera inst�ncia perqu� es revoqui la meva declaraci� d'incapacitaci�. Far�s servir els informes falsos de les nostres reunions mensuals per fonamentar la teva proposta. Trobar�s un psiquiatre que prestar� jurament declarant que s�c completament normal. Far�s l'esfor�. Far�s exactament tot el que estigui a les teves mans perqu� em declarin capacitada.
Ell va assentir amb el cap.
�Saps per qu� far�s tot el que puguis? Perqu� tens un motiu refotudament bo. Si no te'n surts, far� arribar aquest v�deo a tothom.
En Bjurman escoltava cada s�llaba d'all� que deia la Salander. Els ulls de l'advocat destillaven odi. Va decidir que la noia havia com�s un error deixant-lo viu. �Acabar�s menjant-te tot aix�, mala puta. Tard o d'hora. Penso esclafar-te.� Per� continuava assentint tan en�rgicament com podia en resposta a cada pregunta.
�Val a dir que passar� el mateix si proves de posar-te en contacte amb mi. �Va fer com si li tallessin el coll�. Ad�u a aquest estil de vida tan elegant, a la teva excellent reputaci� i als teus milions en aquell compte a l'estranger.
Els ulls d'en Bjurman es van esbatanar involunt�riament quan la noia va esmentar els diners. �Com collons sap que��
Ella va somriure i va treure una altra cigarreta. �Vull un joc de claus d'aquest apartament i del teu despatx.
Ell va arrufar les celles. Ella es va inclinar cap endavant i va somriure dol�ament.
�A partir d'ara penso tenir el control de la teva vida. Quan menys t'ho esperis, quan siguis al llit dormint, probablement, penso apar�ixer al dormitori amb aix� a la m�. �Va mostrar la porra el�ctrica�. T'estar� vigilant. Si mai m'assabento que has tornat a estar amb una noia� i tant se val que sigui aqu� per pr�pia voluntat� si mai m'assabento que alguna dona� �La Salander va tornar a fer com si li tallessin el coll.
�Si jo em mor�s� si fos v�ctima d'un accident, m'atropell�s un cotxe o qualsevol cosa� autom�ticament s'enviarien c�pies del v�deo als diaris, a m�s d'un informe en el qual descriuria com �s tenir-te de tutor.
�Una cosa m�s. �Es va inclinar cap endavant de nou perqu� la seva cara estigu�s tan sols a un parell de cent�metres de la seva�. Si mai em tornes a tocar, et matar�. T'ho ben juro.
En Bjurman se la va creure totalment. Els ulls de la noia no l'enganyaven pas.
�Recorda que estic guillada.
Va assentir amb el cap.
Ella li va adre�ar una mirada meditabunda.
�No crec que tu i jo ens fem bons amics �va dir la Salander amb veu greu�. Ara mateix ets aqu� estirat, felicitant-te perqu� s�c prou ximpleta per deixar-te viu. Creus que controles la situaci� tot i ser el meu presoner, ja que et penses que l'�nic que puc fer si no et mato �s deixar-te anar. I tens l'esperan�a de recuperar el teu poder sobre mi d'alguna manera. M'equivoco?
Ell va negar amb el cap. Comen�ava a tenir un mal pressentiment.
�Ara et far� un regalet perqu� sempre recordis el nostre acord.
La Salander va fer un somriure mal�vol i es va enfilar al llit per agenollar-se entre les seves cames. En Bjurman no tenia ni idea de qu� volia fer, per� de cop i volta va sentir terror.
Aleshores va veure l'agulla que la noia duia a la m�.
Va girar el cap a un costat i a l'altre, i va intentar apartar el cos fins que ella li va clavar un genoll a l'entrecuix i va pressionar amb for�a.
�Estigues quiet, perqu� �s la primera vegada que faig servir aquests estris.
La Salander va treballar ininterrompudament durant dues hores. Quan va haver acabat, ell havia deixat de ploriquejar. Gaireb� semblava en estat de xoc.
Ella va baixar del llit, va decantar el cap a un costat i va contemplar la seva obra amb ull cr�tic. El seu talent art�stic era limitat. Les lletres, en el millor dels casos, tenien un toc impressionista. Havia fet servir tinta blava i vermella. El missatge ocupava cinc l�nies de maj�scules que li cobrien la panxa, des dels mugrons fins just per damunt dels genitals:
Va recollir les agulles i va desar els cartutxos de tinta a la motxilla. Llavors va anar al lavabo i es va rentar. Quan va tornar al dormitori se sentia molt millor. �Bona nit �va dir.
Va obrir una de les manilles i li va deixar la clau al damunt de l'est�mac abans de marxar. Es va emportar el DVD i el joc de claus del pis.
Va ser mentre compartien una cigarreta poc despr�s de mitjanit quan ell li va dir que no es podrien tornar a veure durant un temps. La Cecilia es va tombar cap a ell amb sorpresa.
�Qu� vols dir?
Semblava avergonyit.
�Dilluns he d'anar a la pres� durant tres mesos. No va caldre cap m�s explicaci�. La Cecilia va estar en silenci una llarga estona. Tenia ganes de plorar.
En Dragan Armansky comen�ava a perdre l'esperan�a quan la Salander va trucar a la seva porta dilluns a la tarda. No l'havia vista des que ell havia anullat la investigaci� de l'afer Wennerstr�m al principi de gener, i cada cop que intentava posar-s'hi en contacte ella no responia o penjava dient que estava ocupada.
�Tens feina per a mi? �va preguntar sense saludar.
�Hola. Quina alegria veure't. Em pensava que t'havies mort o alguna cosa aix�.
�M'havia d'ocupar d'unes cosetes.
�Pel que sembla, t'has d'ocupar de cosetes sovint.
�Aquesta vegada era urgent. Ara ja s�c aqu�. Tens feina per a mi?
L'Armansky va negar amb el cap.
�Ho sento. De moment, no.
La Salander se'l va mirar amb calma. Al cap d'una estona ell va comen�ar a parlar.
�Lisbeth, saps que em caus b� i que m'agrada donar-te feines. Per� has estat desapareguda dos mesos i he tingut una pila de feines. Senzillament, no es pot comptar amb tu. He hagut de pagar altres persones per cobrir la teva abs�ncia i ara mateix no tinc res.
�Podries apujar el volum?
�Com?
�La r�dio.
�la revista Millennium. Les not�cies que el veter� industrial Henrik Vanger ser� soci copropietari i formar� part del consell de direcci� de Millennium arriben el mateix dia que l'antic director general i editor Mikael Blomkvist comen�a a complir la sent�ncia de tres mesos de pres� per difamaci� contra l'home de negocis Hans-Erik Wennerstr�m. La redactora en cap de Millennium, Erika Berger, ha anunciat en una confer�ncia de premsa que Blomkvist tornar� a ocupar el seu c�rrec d'editor quan hagi complert la condemna.
�B�, ja �s alguna cosa �va dir la Salander tan baixet que l'Armansky nom�s va veure que se li movien els llavis. Es va posar dreta i va enfilar cap a la porta.
�Espera. On vas?
�A casa. Vull comprovar un parell de cosetes. Truca'm quan tinguis res.
La not�cia que Millennium podia comptar amb l'ajut d'en Henrik Vanger va ser for�a m�s important del que la Lisbeth Salander havia previst. L'edici� de la tarda d'Aftonbladetja havia sortit amb un article de l'ag�ncia de not�cies TT que resumia la carrera d'en Vanger i que declarava que era la primera vegada en gaireb� vint anys que el vell magnat de la ind�stria feia una aparici� p�blica. L'anunci que entrava al capital de Millennium semblava tan inimaginable com que els vells conservadors Peter Wallenberg o Erik Penser es presentessin com a socis accionistes d'ATC o com a patrocinadors d'Ordfront Magasin.
La not�cia era tan important que l'edici� de dos quarts de vuit del vespre de Rapport la va posar com un dels temes de cap�alera i li va dedicar tres minuts. Van entrevistar l'Erika Berger en una taula de reunions de la redacci� de Millennium De cop i volta l'afer Wennerstr�m tornava a ser not�cia.
�L'any passat vam cometre un greu error que ha acabat amb una condemna per difamaci�. Ho lamentem, naturalment� per� tenim intenci� de tornar a parlar d'aquest cas en el moment oport�.
�Qu� vol dir amb aix� de �tornar a parlar d'aquest cas�? �va demanar el periodista.
�Vull dir que tard o d'hora explicarem la nostra versi� dels fets, cosa que no hem fet fins ara.
�Podrien haver-ho fet durant el judici.
�Vam optar per no fer-ho. Per� el nostre periodisme d'investigaci� continuar� com abans.
�Aix� vol dir que mantenen les tesis de l'article que va motivar l'acusaci�?
�No tinc res m�s a dir sobre aquest tema.
�Vost� va acomiadar en Mikael Blomkvist despr�s que es fes p�blica la sent�ncia.
�Aix� �s inexacte. Llegeixi el nostre comunicat de premsa. El senyor Blomkvist necessitava un descans. Tornar� com a director general i editor m�s endavant, aquest mateix any.
La c�mera va filmar una panor�mica de la redacci� mentre el periodista resumia l'agitada hist�ria de Millennium com a revista independent sense p�ls a la llengua. En Blomkvist no estava en disposici� de fer declaracions. Tot just acabava de ser empresonat al centre penitenciari de Rull�ker, a menys d'una hora d'Ostersund, a J�mtland.
La Salander es va fixar que en Dirch Frode apareixia al marge de la pantalla, travessant un passad�s de les oficines de la redacci�. La noia va arrugar el front i es va mossegar el llavi inferior pensativament.
Aquell dilluns havia estat un dia pobre en esdeveniments i en Henrik Vanger va ocupar quatre minuts sencers a les not�cies de les nou. El van entrevistar en un estudi de televisi� de Hedestad. El periodista va comen�ar constatant que, despr�s de dues d�cades d'estar apartat de l'atenci� p�blica, l'industrial Henrik Vanger havia tornat a entrar en escena. El reportatge comen�ava amb un rep�s biogr�fic, amb imatges de televisi� en blanc i negre, on sortia amb el primer ministre Erlander inaugurant f�briques als anys seixanta. La c�mera enfocava el sof� d'un estudi on en Vanger seia perfectament relaxat. Duia una camisa groga, una estreta corbata verda i un c�mode vestit de color marr� fosc. Se'l veia vell i fr�gil, per� parlava amb veu clara i ferma. I tamb� era for�a obert. El periodista va preguntar a en Vanger qu� l'havia impulsat a convertir-se en copropietari de Millennium.
�Es una revista excellent que segueixo amb gran inter�s des de fa anys, i ara alg� l'ha posat a la llista negra. T� enemics que estan organitzant un boicot d'anunciants per provar d'enfonsar-la.
El periodista no estava preparat per a aquesta resposta, per� de seguida va intuir que la not�cia, ja for�a ins�lita per si mateixa, encara tenia m�s suc.
�Qu� hi ha al darrere d'aquest boicot?
�Aquesta �s una de les coses que Millennium analitzar� atentament. Per� ara vull deixar clar que la revista no s'enfonsar� amb la primera salva.
�Per aix� n'ha comprat una part?
�Seria deplorable que certs interessos particulars tinguessin el poder de fer callar aquelles veus dels mitjans que troben inc�modes.
Semblava com si en Vanger s'hagu�s passat la vida defensant la llibertat d'expressi� com un radical d'esquerres. En Blomkvist va esclafir a riure mentre passava el primer vespre a la sala de la televisi� de la pres� de Rull�ker. Els seus companys de pres� se'l van mirar amb recel.
Aquell vespre, m�s tard, mentre jeia a la llitera de la seva cella (que li recordava una petita habitaci� d'hotel amb la seva tauleta, una sola cadira i un prestatge a la paret), va admetre que en Vanger i la Berger havien tingut ra� sobre l'impacte publicitari que tindria la not�cia. Sense haver parlat amb ning�, sabia que alguna cosa havia canviat en l'actitud de la gent cap a Millennium.
El suport d'en Vanger era ni m�s ni menys que una declaraci� de guerra contra en Wennerstr�m. El missatge era clar: a partir d'ara no lluitaria contra una revista amb sis empleats i un pressupost anual que equivalia al cost d'un dinar de negocis del grup Wennerstr�m. Ara s'enfrontaria a la corporaci� empresarial Vanger, que potser era una ombra de la seva antiga grandesa, per� que encara constitu�a un repte for�a imponent.
El missatge que en Vanger havia anunciat a la televisi� era que estava disposat a lluitar, i a en Wennerstr�m aquesta guerra li sortiria cara.
L'Erika havia triat les paraules amb cura. No havia dit gaire, per� en declarar que la revista no havia explicat la seva versi� dels fets indicava que hi havia alguna cosa m�s a dir. Malgrat que en Blomkvist havia estat processat, condemnat i ara empresonat, ella havia sortit a la palestra i havia dit (sense dir-ho) que ell en realitat era innocent i que la veritat era una altra. Precisament perqu� no havia emprat la paraula innocent, la seva innoc�ncia semblava m�s evident que mai. El fet que recuper�s el seu c�rrec de responsable de la publicaci� recalcava que Millennium no trobava que s'hagu�s d'avergonyir de res. Als ulls de l'opini� p�blica, la credibilitat no era cap problema; a tothom li encanten les teories conspiratives, i posats a triar entre un home de negocis fastigosament ric i un redactor en cap agradable i franc, no era dif�cil endevinar qui tindria les simpaties del p�blic. Els mitjans, per�, no s'empassarien la hist�ria tan f�cilment, per b� que l'Erika potser havia desarmat un cert nombre de cr�tiques.
Cap dels esdeveniments del dia no havia alterat la situaci� en ess�ncia, per� havien servit per guanyar temps i havien canviat un xic l'equilibri de poders. En Blomkvist s'imaginava que probablement en Wennerstr�m passaria un mal vespre. En Wennerstr�m no podia saber tot el que ells sabien (o no sabien), i abans de fer el seu seg�ent moviment no li quedaria m�s remei que esbrinar-ho.
Amb una expressi� greu, l'Erika va apagar el televisor i l'aparell de v�deo despr�s d'haver vist la seva entrevista i tot seguit la d'en Vanger. Eren tres quarts de tres de la matinada i va haver de reprimir l'impuls de trucar a en Blomkvist. Era a la garjola, i era poc probable que li haguessin perm�s conservar el m�bil. Havia arribat a casa tan tard, que el seu marit ja estava dormint. Va anar al moble bar i es va servir un got gener�s d'Aberlour �bevia molt poc alcohol, m�xim una vegada a l'any� i es va asseure a la finestra per contemplar Saltsj�n i el far, a l'entrada de l'estret d'Skuru.
Ella i en Mikael havien discutit acaloradament quan es van quedar sols despr�s que ella hagu�s tancat l'acord amb en Vanger. Havien discutit moltes vegades per decidir com abordar un article determinat, el disseny de la revista, l'avaluaci� de la credibilitat de les seves fonts i un miler d'altres coses que tenien a veure amb la publicaci� d'una revista. Per� la discussi� a la casa dels convidats dels Vanger havia tocat principis que feien que fos conscient que trepitjava terreny poc s�lid.
�No s� qu� fer ara �havia dit en Mikael�. Aquest home m'ha contractat per fer-li de negre en la seva autobiografia. Fins ara he sigut lliure d'aixecar-me i marxar aix� que m'obligui a escriure alguna cosa que no �s veritat o que m'intenti conv�ncer per presentar la hist�ria des d'un punt de vista parcial. Ara �s un dels propietaris de la nostra revista� i l'�nic amb recursos per salvar Millennium. De cop i volta veig els toros des de la barrera, des d'una posici� que una junta d'�tica professional no aprovaria mai.
�Tens alguna idea millor? �li va preguntar l'Erika�. Perqu�, si la tens, digues-la abans que redactem el contracte i el signem.
�Ricky en Vanger s'est� aprofitant de nosaltres per dur a terme una revenja personal contra en Wennerstr�m.
�I qu�? Nosaltres tamb� ens volem venjar d'en Wennerstr�m.
En Mikael va evitar la seva mirada i va encendre una cigarreta.
La conversa havia prosseguit for�a estona m�s, fins que l'Erika va anar al dormitori, es va despullar i es va ficar al llit. Va fer veure que dormia quan ell es va estirar al seu costat dues hores m�s tard.
Aquest vespre un periodista de Dagens Nyheter li havia fet la mateixa pregunta: Com podria mantenir la seva credibilitat Millennium i afirmar la seva independ�ncia?
�Qu� vol dir?
El periodista pensava que havia quedat prou clar, per� es va explicar igualment:
�Un dels objectius de Millennium �s investigar empreses. Com podran dir, de manera cre�ble, que fan el mateix amb el grup Vanger?
L'Erika el va mirar amb sorpresa, com si la pregunta fos completament inesperada.
�Est� insinuant que la credibilitat de Millennium ha minvat perqu� un conegut financer amb recursos importants ha entrat en escena?
�Ara vost�s no podrien investigar de manera cre�ble el grup Vanger.
�Aquesta regla nom�s s'aplica a Millennium?
�Disculpi'm?
�Vull dir que vost� treballa per a una publicaci� que est� en mans d'entitats amb forts interessos en el m�n empresarial. Significa aix� que cap dels diaris publicats pel grup Bonnier t� credibilitat? Aftonbladet �s propietat d'una gran empresa noruega que t� molt de pes en el sector de la comunicaci� i de la tecnologia de la informaci� significa aix� que tot el que Aftonbladet publica sobre la ind�stria electr�nica no t� credibilitat? Metro �s propietat del grup Stenbeck. M'est� dient que cap publicaci� de Su�cia que tingui interessos econ�mics importants al darrere t� credibilitat?
�No, �s clar que no.
�Aleshores, per qu� insinua que la credibilitat de Millennium hauria de minvar perqu� tamb� tenim qui ens d�na suport en l'aspecte financer?
El periodista va aixecar les mans.
�D'acord, retiro la pregunta.
�No. No ho faci. Vull que reprodueixi exactament el que he dit. I hi pot afegir que si Dagens Nyheter decideix centrar-se especialment en el grup Vanger, aleshores nosaltres ens centrarem especialment en el grup Bonnier.
Tanmateix, s� que era un dilema �tic.
En Blomkvist treballava per a en Henrik Vanger, que es trobava en posici� d'enfonsar Millennium amb un sol cop de ploma. Qu� passaria si en Blomkvist i en Vanger s'enemistaven per una ra� o altra?
I per damunt de tot� quin preu posaria ella a la seva pr�pia credibilitat i quan passaria de ser una periodista independent a ser una periodista corrupta?
La Salander va tancar el cercador i va apagar el Power-Book. No tenia feina per� s� gana. La primera circumst�ncia no l'amo�nava gaire, ja que havia recuperat el control del seu compte corrent i en Bjurman ja havia passat a la condici� de vaga nosa del seu passat. La gana la va combatre endollant la cafetera el�ctrica. Es va preparar tres enormes torrades de pa de s�gol amb formatge, caviar i ou dur. Es va menjar el refrigeri nocturn al sof� de la saleta d'estar mentre estudiava la informaci� que havia recollit.
L'advocat Frode, de Hedestad, l'havia contractada per fer una investigaci� sobre en Mikael Blomkvist, el periodista que havien condemnat a la pres� per difamar el financer Hans-Erik Wennerstr�m. Pocs mesos despr�s, en Henrik Vanger, tamb� de Hedestad, entra al consell d'administraci� de la revista d'en Blomkvist i declara que hi ha una conspiraci� per enfonsar la revista. Tot aix� el mateix dia que en Blomkvist ingressava a la pres�. I el m�s fascinant de tot plegat: un article de fons de feia dos anys (�Amb les mans buides�) sobre en Hans-Erik Wennerstr�m, que va trobar a l'edici� digital del Finansmagasinet Monopol. Pel que semblava, en Wennerstr�m va comen�ar la seva carrera precisament al grup Vanger a la darreria dels anys seixanta.
No calia ser un superdotat per veure que aquests esdeveniments estaven relacionats d'alguna manera. Hi havia d'haver gat amagat, i a la Salander li encantava trobar gats amagats. A m�s, de moment no tenia res m�s a fer.
El 13% de les sueques han estat v�ctimes de viol�ncia sexual amb agreujants fora d'una relaci� sexual.
En Mikael Blomkvist va sortir de la pres� de Rull�ker el divendres 16 de maig, dos mesos despr�s d'haver-hi ingressat. El mateix dia que havia entrat al centre penitenciari, havia presentat una sollicitud de llibertat condicional sense gaire optimisme. Mai no va entendre del tot les raons t�cniques que hi havia hagut darrere del seu alliberament, per� potser va tenir alguna cosa a veure amb el fet que no va aprofitar el perm�s de vacances i que la poblaci� penitenci�ria era de quaranta-dos reclusos mentre que el nombre de llits era de trenta-un. Sigui com vulgui, el director (en Peter Sarowsky, un exiliat polon�s de 40 anys), amb qui en Blomkvist s'avenia prou, va presentar una recomanaci� perqu� se li redu�s la condemna.
La seva estada a Rull�ker havia estat anodina i prou agradable. La pres� havia estat pensada, tal com deia en Sarowsky, per a busca-raons i conductors borratxos, no pas per a criminals habituals. Les rutines di�ries li recordaven la vida en un alberg de joventut. Els companys de pres�, la meitat dels quals eren immigrants de segona generaci�, consideraven en Blomkvist una mena d'�sser estrany dins del grup. Ell era l'�nic intern que apareixia a les not�cies de la tele, la qual cosa li donava un cert esta-tus.
El primer dia el van convocar a una xerrada i li van oferir ter�pia, formaci� a Komvux o la possibilitat de seguir altres estudis; fins i tot orientaci� professional. Va replicar que no sentia cap necessitat de reinserir-se a la societat, que havia acabat els estudis i que ja tenia una feina. En canvi, va demanar perm�s per tenir el seu iBook a la cella i poder continuar treballant en el llibre que li havien encarregat escriure. No hi van posar cap obstacle i en Sarowsky li va proporcionar un armari amb pany perqu� pogu�s deixar l'ordinador a la cella sense que l'hi robessin, l'espatllessin ni res d'aix�. El risc que els seus companys de pres� es dediquessin a aquesta mena d'entreteniments era m�nim; m�s aviat el tenien sota un vel protector.
D'aquesta manera en Blomkvist va passar dos mesos treballant prop de sis hores al dia en la cr�nica de la fam�lia Vanger, una feina que nom�s es veia interrompuda per les poques hores de neteja o d'esbarjo di�ries. A en Blomkvist i dos m�s, un d'Sk�vde i un altre amb arrels xilenes, els van assignar la tasca de netejar el gimn�s de la pres� cada dia. L'esbarjo consistia a mirar la tele, jugar a cartes o fer pesos. En Blomkvist va descobrir que era un jugador de p�quer passable, per�, aix� i tot, perdia algunes monedes de cinquanta c�ntims cada dia. Les normes de la pres� permetien jugar-s'hi diners si el pot total no superava les cinc corones.
Li van comunicar el seu alliberament tan sols un dia abans. En Sarowsky el va fer cridar al seu despatx i van brindar amb aiguardent.
En Blomkvist va anar directament a la seva caseta de Hedeby. Quan va pujar els esglaons de l'entrada, va sentir un miol i es va trobar el gat marr� vermell�s que l'esperava.
�D'acord, pots entrar �va dir ell�. Per� no tinc llet encara.
Va desfer l'equipatge. Era com si hagu�s estat de vacances i es va adonar que, de fet, trobava a faltar la companyia d'en Sarowsky i els seus companys de pres�. Semblava una bestiesa, per� la temporada a Rull�ker tampoc no havia estat tan malament i l'havien alliberat d'una manera tan inesperada que no havia tingut temps d'avisar ning�.
Passaven de les sis de la tarda. Es va afanyar a arribar-se al Konsum per comprar queviures abans que tanquessin. Quan va tornar a casa va trucar a l'Erika. Un missatge deia que no estava disponible. Li va demanar que li truqu�s l'endem�.
Llavors va arribar-se fins a la casa del seu patr�. Va trobar en Vanger a la planta baixa. El vell va arquejar les celles amb sorpresa en veure en Mikael.
�Que t'has evadit?
�M'han deixat anar abans del compte.
�Quina sorpresa!
�Per a mi tamb�. Ho vaig saber ahir a la nit.
Es van mirar uns quants segons. Aleshores el vell va sorprendre en Blomkvist envoltant-lo amb els bra�os i fent-li una forta abra�ada.
�Estava a punt de fer un mos. Apunta-t'hi.
L'Anna va portar una gran quantitat de pastes de cansalada amb nabius. Van seure al menjador i van xerrar durant gaireb� dues hores. En Blomkvist li va explicar fins on havia arribat amb la cr�nica de la fam�lia i on hi havia els forats i les llacunes. No van parlar gens ni mica de la Harriet, per� en Vanger l'hi va explicar tot sobre Millennium.
�Vam tenir una reuni� de la junta. La senyoreta Berger i el vostre soci, en Malm, van ser prou amables per venir a fer dues reunions aqu� dalt, i en Dirch em va representar a una reuni� a Estocolm. Tant de bo fos uns anys m�s jove, per� la veritat �s que em resulta massa esgotador viatjar fins tan lluny. Mirar� de baixar a l'estiu.
�No hi ha cap ra� per no fer les reunions aqu� dalt �va replicar en Blomkvist�. I doncs, com et prova ser copropietari de la revista?
En Vanger li va fer un somriure ir�nic.
�Ben mirat, �s el m�s divertit que he fet des de fa anys. He donat una ullada a la situaci� financera i no sembla tan dolenta. No hi haur� de posar tants diners com em pensava� el forat entre ingressos i despeses s'est� reduint.
�Aquesta setmana he parlat amb l'Erika. Diu que els ingressos per publicitat s'estan recuperant.
�Comencen a redre�ar-se, s�, per� caldr� temps. Al principi les companyies del grup Vanger van comprar una pila d'anuncis a p�gina sencera. Per� dos antics anunciants, un de telefonia m�bil i l'altre una ag�ncia de viatges, ja hi han tornat. �Va fer un ample somriure�. Tamb� estem fent una mica de boca-orella entre els enemics d'en Wen-nerstr�m. I creu-me, la llista �s llarga.
�Heu tingut not�cies directes d'en Wennerstr�m?
�Home, en realitat, no. Per� hem filtrat que en Wennerstr�m est� organitzant el boicot contra Millennium, i aix� el fa quedar com un rancor�s. Un periodista de Dagens Nyheter diu que l'hi va preguntar i li va respondre de mala manera.
�Tot aix� et diverteix, oi?
�Divertir no �s la paraula. Ho hauria d'haver fet ja fa molts anys.
�Qu� hi ha entre tu i en Wennerstr�m, de tota manera?
�No hi insisteixis. Ja ho esbrinar�s al final de l'any.
Quan en Blomkvist va deixar en Vanger, al voltant de les nou, l'aire duia un cert ambient de primavera. A fora era fosc, i va dubtar un moment. Aleshores es va desviar del seu cam� i va anar trucar a la porta de la Cec�lia.
No estava segur de qu� s'esperava. La Cec�lia va obrir molt els ulls i de seguida va semblar inc�moda mentre el deixava passar al rebedor. Es van quedar all� palplantats, de cop i volta insegurs l'un de l'altre. Ella tamb� li va preguntar si s'havia evadit, i ell li va explicar la situaci�.
�Nom�s et volia saludar. Que interrompo res?
Ella va defugir la seva mirada. En Mikael va notar de seguida que no estava gaire contenta de veure'l.
�No� no, entra. Et vindria de gust un caf�?
�Es clar.
La va seguir a la cuina. Ella li va donar l'esquena mentre omplia la cafetera amb aigua. Ell li va posar una m� a l'espatlla i ella es va encarcarar.
�Cec�lia, qualsevol diria que no et ve de gust convidar-me a un caf�.
�No t'esperava fins d'aqu� a un mes �va contestar ella�. M'has sorpr�s.
Ell la va fer girar per poder-la mirar a la cara. Van restar un moment en silenci. Ella encara no el volia mirar als ulls.
�Cec�lia. Deixa c�rrer el caf�. Qu� passa? Ella va remenar el cap i va deixar escapar un profund sospir.
�Mikael, m'agradaria que marxessis. No em facis preguntes. Simplement, v�s-te'n.
En Mikael al principi va tornar cap a la caseta de fusta, per� es va aturar a la porta, indec�s. En comptes d'entrar-hi, va baixar fins a l'aigua, a prop del pont, i es va asseure en una roca. Es va fumar una cigarreta mentre s'ordenava els pensaments i es preguntava qu� podia haver canviat tan radicalment l'actitud de la Cec�lia cap a ell.
De sobte va sentir el soroll d'un motor i va veure un enorme iot blanc esmunyint-se dins del bra� de mar per sota el pont. Quan va passar, en Mikael va veure que rere el tim� hi havia en Martin Vanger, amb la mirada concentrada per evitar els esculls. El iot tenia dotze metres d'eslora, un mastodont impressionant. En Mikael es va posar dret i va agafar el cam� de la platja. Va descobrir que ja hi havia unes quantes embarcacions a l'aigua en diversos amarra-dors, un assortiment de llanxes de motor i velers. Es veien uns quants Pettersson i una embarcaci� de classe IF que amb el pas del iot va capcinejar. Altres vaixells eren m�s grans i m�s cars; per exemple, hi havia un Hallberg-Rassy. En Mikael es va poder fer una idea dels mitjans econ�mics dels aficionats a la navegaci� de Hedeby; sens dubte, en Martin Vanger tenia l'embarcaci� m�s gran i luxosa que hi havia a la vista.
Es va aturar al peu de casa la Cec�lia Vanger i va adre�ar una mirada furtiva a les finestres del pis superior. Hi havia llum. Llavors va tornar a casa i es va fer caf� ell mateix. Va entrar al despatxet mentre esperava que bull�s.
Abans de presentar-se a la pres�, havia tornat la major part de la documentaci� d'en Henrik Vanger sobre la Harriet Li havia semblat una bona pensada no deixar-la dins d'una casa buida. Ara els prestatges semblaven desguarnits. De tots els informes, nom�s s'havia quedat cinc llibretes d'en Henrik Vanger, que s'havia emportat a Rull�ker i que ara se sabia de mem�ria. Va fixar-se en un �lbum de l'�ltim prestatge de la llibreria que s'havia descuidat all�.
El va agafar i se'l va endur a la taula de la cuina. Es va servir caf� i va posar-se a fullejar-lo.
Eren fotografies del dia que la Harriet havia desaparegut. La primera era la darrera fotografia de la Harriet, a la desfilada del Dia de la Inf�ncia de Hedestad. A continuaci�, hi havia unes cent vuitanta fotos molt n�tides de l'accident al pont. Ja havia examinat les imatges una a una amb lupa en anteriors ocasions. I ara girava les p�gines gaireb� distretament; sabia que no hi trobaria res que no hagu�s vist abans. De fet, tot d'una va sentir que ja estava tip de la inexplicable desaparici� de la Harriet Vanger i va tancar l'�lbum de cop.
Neguit�s, es va acostar a la finestra de la cuina i va escrutar la foscor.
Llavors va tornar a fixar-se en l'�lbum. No hauria sabut explicar la sensaci�, per� un pensament li ballava pel cap, com si estigu�s reaccionant davant una cosa que tot just acabava de veure. Era com si un �sser invisible li hagu�s xiuxiuejat a l'orella fent que els cabells del clatell se li ericessin.
Va tornar a obrir l'�lbum. El va repassar p�gina per p�gina, observant totes les fotografies del pont. Va contemplar un Henrik Vanger m�s jove, xop de gasoil, i un Harald, l'home que encara no havia vist, tamb� m�s jove. La barana trencada, els edificis, les finestres i els vehicles que es veien a les imatges. No va tenir cap problema per identificar una Cecilia de 20 anys al bell mig dels curiosos. Duia un vestit de colors clars i una jaqueta fosca, i apareixia com a m�nim en una vintena de fotos.
De sobte, va tenir un pressentiment; amb els anys, en Blomkvist havia apr�s a confiar en la seva intu�ci�. I aquesta intu�ci� reaccionava davant alguna cosa de l'�lbum, per� encara no sabia dir qu� era.
A les onze de la nit encara era a la taula de la cuina, tornant a examinar una per una les fotografies, quan va sentir que s'obria la porta.
�Puc entrar? �Era la Cecilia Vanger. Sense esperar resposta, es va asseure al seu davant a l'altra banda de la taula. En Blomkvist va tenir l'estranya sensaci� d'haver-ho viscut ja abans. Duia un vestit de colors clars, fi i no gaire en-tallat, i una jaqueta d'un blau grisos, unes peces pr�cticament id�ntiques a la roba que duia a les fotografies del 1966.
�El problema ets tu �va dir ella.
En Blomkvist va aixecar les celles.
�Em sap greu, per� m'has agafat de sorpresa en trucar a la meva porta aquesta nit. I ara estic tan nerviosa que no puc dormir.
�Per qu� est�s nerviosa?
�Que no ho entens?
Ell va fer que no amb el cap.
�Si t'ho dic, em promets que no te'n riur�s?
�T'ho prometo.
�Quan et vaig seduir aquest hivern va ser una poca-soltada impulsiva. Volia passar-m'ho b� i prou. Aquella primera nit anava for�a beguda i no tenia cap intenci� de comen�ar res de llarga durada amb tu. Despr�s es va convertir en alguna cosa m�s. Vull que s�pigues que totes aquelles setmanes tenint-te com a amant ocasional van ser les m�s felices de la meva vida.
�Jo tamb� m'ho vaig passar molt b�.
�Mikael, t'he estat mentint a tu i tamb� m'he mentit a mi mateixa tot el temps. No m'he sentit mai gaire desinhibida pel que fa al sexe. He tingut cinc o sis parelles sexuals en tota la meva vida. La primera vegada, quan tenia 21 anys i era una inexperta. Despr�s, amb el meu marit, que vaig con�ixer quan jo tenia 25 anys, i va resultar un malparit. I llavors, amb tres homes que vaig con�ixer amb alguns anys d'interval. Per� tu em vas remoure alguna cosa dins meu. Mai no en tenia prou. Devia tenir alguna cosa a veure amb el fet que tu mai no demanes res a canvi.
�Cecilia, no tens per qu�
�Xst� no m'interrompis o mai no ser� capa� de dir-te aix�.
En Blomkvist es va quedar assegut en silenci.
�El dia que vas marxar a la pres�, em vaig sentir molt desgraciada. Te'n vas anar i va ser com si no haguessis existit mai. La casa dels convidats era a les fosques. El meu llit era fred i buit. I jo all� al mig, la dona de 56 anys m�s sola que la una.
No va dir res durant una estona i va mirar en Blomkvist als ulls.
�Aquest hivern em vaig enamorar de tu. No volia fer-ho, per� va passar. I aleshores vaig reflexionar i vaig veure que nom�s eres aqu� temporalment, que un dia marxaries per sempre i que jo em quedar� aqu� la resta de la meva vida. Aix� em va fer tant de mal, que vaig decidir que no et deixaria tornar a entrar quan sortissis de la pres�.
�Ho sento.
�No �s culpa teva. Quan aquesta nit te n'has anat, m'he assegut i he plorat. Tant de bo pogu�s comen�ar la meva vida de bell nou. Aleshores decidiria una cosa.
�Quina?
Va clavar la vista a la taula.
�Que hauria d'estar completament boja per deixar de veure't simplement perqu� un dia marxaries. Mikael, podem comen�ar de nou? Pots oblidar el que ha passat aquest vespre?
�Ja est� oblidat �va contestar ell�. Per� gr�cies per demanar-m'ho.
Ella encara abaixava la vista cap a la taula. �Si encara em vols, fem-ho.
Va al�ar els ulls cap a ell. Tot seguit es va aixecar i va anar cap a la porta del dormitori. Va deixar caure la jaqueta a terra i es va treure el vestit per damunt del cap mentre entrava.
En Blomkvist i la Cecilia Vanger es van despertar quan la porta principal es va obrir i alg� va entrar a la cuina. Van sentir el cop sec d'una cosa pesada en deixar-la a la vora de l'estufa. I aleshores va apar�ixer l'Erika a la porta del dormitori amb un somriure que immediatament es va tornar una expressi� d'esverament.
�Ostres! �Va fer un pas enrere.
�Hola, Erika �va dir en Blomkvist.
�Hola. Em sap molt de greu. Demano mil disculpes per entrar d'aquesta manera. Hauria d'haver trucat.
�I nosaltres haur�em d'haver tancat la porta principal. Erika� aquesta �s la Cecilia Vanger. Cecilia� l'Erika Berger �s la redactora en cap de Millennium.
�Bon dia �va dir la Cecilia.
�Bon dia �va dir l'Erika. Semblava com si no acab�s de decidir si fer una passa endavant i donar-li la m� educadament o simplement marxar�. Eeh� vaig� vaig a fer un tomb�
�I si prepares una mica de caf�? �En Blomkvist va mirar el despertador de la tauleta de nit. Passava de migdia.
L'Erika va assentir amb el cap i va tancar la porta del dormitori. En Blomkvist i la Cecilia es van mirar. La Cecilia semblava avergonyida. Havien fet l'amor i xerrat fins a les quatre de la matinada. Llavors la Cecilia havia dit que passaria la nit all� i que a partir d'aleshores tant se li'n fotria que sabessin que dormia amb en Mikael Blomkvist. Havia dormit donant-li l'esquena, amb el bra� d'ell envoltant-li els pits.
�Escolta� que no passa res �va dir ell�. L'Erika est� casada i no �s la meva xicota. Ens veiem de tant en tant, per� no li importa en absolut si tu i jo tenim un embolic� Probablement se sent molt violenta, ara mateix.
Quan van passar a la cuina poc despr�s, l'Erika havia preparat caf�, suc, melmelada de taronja, formatge i torrades. Feia bona olor. La Cecilia s'hi va acostar directament i li va oferir la m�.
�Ha sigut una mica violent, ara fa un moment. Qu� tal?
�Cecilia, em sap greu haver irromput com un elefant �va disculpar-se una Erika Berger d'all� m�s torbada.
�Oblidem-ho, per l'amor de D�u. I esmorzem.
�Hola �va dir en Mikael, abra�ant l'Erika abans de seure�. Com has arribat?
�He pujat en cotxe aquest mat�. Com, si no? He rebut el teu missatge a les dues de la matinada; t'he trucat unes quantes vegades.
�Tenia el m�bil apagat �va dir en Mikael dedicant un somriure a la Cecilia Vanger.
Despr�s d'esmorzar l'Erika es va disculpar i els va deixar sols dient que havia d'anar a saludar en Vanger. La Cecilia va desparar la taula donant l'esquena a en Mikael. Ell es va aixecar i la va envoltar amb els bra�os.
�I ara qu� passar�? �va dir la Cecilia.
�Res. Funciona aix� l'Erika �s la meva millor amiga. Fa m�s de vint anys que mantenim una relaci� espor�dica, i probablement seguirem aix� vint anys m�s. O aix� espero. Per� no hem sigut mai parella i no ens fiquem mai en les aventures de l'altre.
�Es aix� el que tenim? Una aventura?
�No s� el que tenim. Per� sembla que estem b� l'un amb l'altre.
�On dormir� aquesta nit?
�Ja li trobarem un lloc. En una habitaci� dels convidats d'en Henrik. De tota manera, no voldr� dormir al meu llit.
La Cecilia hi va rumiar un moment. �No s� si m'hi puc acostumar. Potser a tu i a ella ja us va b� aix�, per� jo no s� jo mai no he� �Va fer que no amb el cap�. Me'n torno a casa meva. Hi he de rumiar una mica.
�Cecilia, abans m'ho has demanat i jo t'he explicat la meva relaci� amb l'Erika. La seva exist�ncia no et pot agafar completament de sorpresa.
�Es cert. Per� mentre ella era a una c�moda dist�ncia all�, a Estocolm, la podia ignorar.
La Cecilia es va posar la jaqueta.
�Aquesta situaci� �s absurda �va dir amb un somriure�. Vine a sopar aquesta nit. I porta l'Erika. Em penso que m'agradar�.
L'Erika ja havia solucionat el problema d'on dormir. En les anteriors ocasions en qu� havia vingut a Hedeby per visitar en Vanger s'havia allotjat a una de les habitacions de convidats, i ara ella li va preguntar directament si podia tornar a ocupar l'habitaci�. En Henrik amb prou feines va poder dissimular la seva alegria i li va assegurar que sempre era benvinguda.
Amb aquestes formalitats resoltes, en Blomkvist i la Berger van sortir a fer una passejada, i van travessar el pont per seure a la terrassa del Caf� de la Susanne just abans de l'hora de tancar.
�Estic molt emprenyada �va dir l'Erika�. Agafo el cotxe fins aqu� per celebrar la teva tornada a la llibertat i et trobo al llit amb la femme fatale del poble.
�Em sap greu.
�Quant de temps fa que tu i Miss Mamellons� �L'Erika va fer uns gestos amb els �ndexs.
�Des que en Vanger es va associar amb nosaltres. �Ah�.
�Qu� vols dir amb �ah�? �Simple curiositat.
�La Cecilia �s una bona persona. M'agrada.
�No la critico pas. Nom�s estic emprenyada. Em posen la mel al llavis i em veig obligada a fer dieta. Com ha anat la pres�?
�Com unes vacances sense incidents. Com van les coses a la revista?
�Millor. Per primera vegada des de fa un any, els ingressos per publicitat van cap amunt. L'any passat per aquesta �poca estaven sota m�nims, per� hem girat full. Gr�cies a en Henrik. Per� el que em sobta �s que les subscripcions tamb� augmenten.
�Es normal, aix� sempre fluctua.
�Amb alguns centenars ballant amunt o avall. Per� en vam aconseguir tres mil l'�ltim quadrimestre. Al principi vaig pensar que nom�s era sort, per� no par�vem de rebre m�s subscripcions. Es tracta de l'augment de tirada m�s gran que ha viscut mai una publicaci� mensual. Representa m�s que els ingressos per publicitat. I, alhora, sembla que no perdem els antics subscriptors. No ho ent�n ning�. No hem llan�at cap campanya publicit�ria. En Christer es va dedicar tota una setmana a verificar sistem�ticament a quin perfil demogr�fic responen. En primer lloc, tots s�n subscriptors nous. En segon, el 70 per cent s�n dones. Normalment �s a l'inrev�s. I en tercer lloc, el nostre subscriptor tipus es pot descriure com el t�pic assalariat de coll i corbata, amb ingressos mitjans i que viuen al voltant de les grans ciutats: professors, executius mitjans, funcionaris.
�La revolta de la classe mitjana contra el gran capital?
�No ho s� pas. Per� si continua aix�, comportar� un canvi significatiu del nostre perfil de subscriptors. Vam fer una reuni� de la redacci� ara fa dues setmanes i vam decidir comen�ar a integrar progressivament nous temes a la revista. Vull m�s articles sobre el m�n del treball i les relacions amb els sindicats i tamb� m�s reportatges d'investigaci� sobre temes de la dona, per exemple.
�No canvieu massa coses, ara �va dir en Blomkvist�. Si estem aconseguint nous subscriptors, vol dir que els agrada el que hem estat fent fins ara.
La Cecilia tamb� havia convidat en Henrik Vanger a sopar, tal vegada per reduir el risc que sortissin temes conflictius a la conversa. Havia fet estofat de c�rvol. L'Erika i en Henrik van passar una bona estona parlant de com anaven les coses a Millennium i dels nous subscriptors, per� de mica en mica la conversa va derivar a altres assumptes. L'Erika, de sobte, es va girar cap a en Mikael i li va preguntar com portava la feina.
�Confio tenir un esborrany enllestit de la cr�nica de la fam�lia d'aqu� a un mes perqu� en Henrik hi doni una ullada.
�Una cr�nica amb aire de fam�lia Addams �va comentar la Cecilia.
�Cont� certs aspectes hist�rics �va admetre en Mikael.
La Cecilia va mirar de re�ll en Vanger.
�Mikael, en realitat en Henrik no est� interessat en cap cr�nica de fam�lia. El que vol �s que resolguis el misteri de la desaparici� de la Harriet.
En Mikael no va dir res. Des que havia comen�at la relaci� amb la Cecilia, li havia parlat amb for�a franquesa sobre la Harriet. I la Cecilia ja havia dedu�t que era aquesta la seva veritable comesa, encara que ell no ho hagu�s adm�s formalment. En Mikael, per la seva banda, no havia explicat a en Henrik que ell i la Cecilia n'havien parlat. Les poblades celles d'en Henrik Vanger es van corrugar una mica. L'Erika guardava silenci.
�Estimat Henrik �va dir la Cecilia�. No s�c cap beneita. No s� quina mena d'acord teniu amb en Mikael, per� la seva estada aqu�, a Hedeby, t� a veure amb la Harriet. O m'equivoco?
En Henrik Vanger va assentir amb el cap i va mirar en Blomkvist.
�Ja et vaig dir que era llesta. �Es va tombar cap a l'Erika�. M'imagino que en Mikael li deu haver explicat en qu� treballa aqu�, a Hedeby. �Ella va fer que s� amb el cap�. I suposo que vost� pensa que �s una bestiesa. No, no cal que respongui. Es una bestiesa i un desprop�sit. Per� ho he d'esbrinar.
�No tinc cap opini� pel que fa al cas �va contestar l'Erika diplom�ticament.
�I tant que s�. �Es va tombar cap a en Blomkvist�. Digues, has esbrinat res que ens suposi cap aven�?
En Blomkvist va defugir la mirada d'en Henrik Vanger. Immediatament li va venir al cap l'estranya i freda intu�ci� que havia sentit la nit passada. La sensaci� l'havia acompanyat tot el dia, per� no havia tingut temps de tornar a fullejar l'�lbum. Finalment, va al�ar la vista cap a en Vanger i va negar amb el cap.
�No he trobat res en absolut.
El vell el va escrutar amb una mirada penetrant. I es va abstenir de fer cap comentari.
�Jo no s� qu� en penseu vosaltres, joves �va deixar anar�. Per�, pel que fa a mi, �s hora d'anar al llit. Gr�cies pel sopar, Cecilia. Bona nit, Erika. Passi a veure'm abans de marxar, dem�.
Aix� que en Vanger va haver tancat la porta principal, entre ells es va fer el silenci. Va ser la Cecilia qui el va trencar.
�Mikael, de qu� anava tot aix�?
�Doncs que en Henrik �s tan sensible a les reaccions de la gent com un sism�graf. Ahir a la nit, quan vas venir a la caseta de fusta, jo estava fullejant un �lbum.
�I doncs?
�Que vaig veure una cosa. No s� ben b� qu�. Potser simplement �s una intu�ci�, per� em va marxar del cap.
�I es pot saber qu� era?
�Es que no ho s�. I aleshores vas entrar i�
La Cecilia es va ruboritzar. Va evitar mirar l'Erika i se'n va anar a fer caf�.
Feia un dia c�lid i assolellat. Les plantes treien els primers brots i en Blomkvist es va veure tarallejant �Here Comes The Sun� dels Beatles. Era dilluns i l'Erika havia marxat a primera hora.
Havia passat la nit a l'habitaci� dels convidats d'en Henrik. Despr�s de sopar, en Mikael havia preguntat a la Cecilia si volia companyia. I ella havia contestat que havia de preparar una reuni� de la junta directiva de l'institut i que estava cansada i s'estimava m�s dormir. L'Erika va fer un pet� a la galta a en Mikael i va marxar a la casa principal.
Quan ell havia ingressat a la pres� a mitjan mar�, la neu encara ho cobria tot. Ara els bedolls es guarnien de verd i la gespa al voltant de la caseta era exuberant. Per primera vegada se li presentava l'oportunitat de fer un tomb per tota l'illa. A les vuit va passar per casa d'en Henrik i va demanar un termos a l'Anna. Va parlar breument amb en Vanger, que tot just s'acabava de llevar, i es va emportar un mapa de l'illa. Volia veure de m�s a prop la caseta d'en Gottfried. En Vanger li va explicar que la cabana ara era d'en Martin Vanger, per� que feia anys que estava buida. De tant en tant l'ocupava algun parent que estava de pas.
En Blomkvist va poder enxampar en Martin abans que l'home marx�s a la feina. Li va preguntar si li podia deixar la clau. I en Martin li va adre�ar un somriure divertit.
�Ja veig que la cr�nica familiar deu haver arribat al cap�tol sobre la Harriet.
�Nom�s hi volia donar un cop d'ull�
En Martin va tornar amb la clau en un minut.
�No et fa res, doncs?
�Pel que fa a mi, t'hi pots installar si vols. Si no tenim en compte que es troba a l'altra punta de l'illa, �s m�s bonic que el lloc on t'est�s.
En Blomkvist va preparar caf� i sandvitxos. Abans de marxar va omplir una ampolla d'aigua i va ficar la carmanyola amb el dinar dins d'una motxilla que es va penjar en una espatlla. Va seguir un estret sender enva�t per l'herba i va fer cap a una obaga a la vora de l'aigua. Des d'all� es tenia una meravellosa vista de la badia on desembocava el Hede, amb el port esportiu de Hedestad a la banda esquerra i el port comercial a la dreta.
El va sorprendre que ning� no hagu�s volgut anar a viure a la cabana d'en Gottfried. Es tractava d'una construcci� r�stica feta amb troncs de color fosc, una teulada vermella i marcs verds, amb un petit porxo a l'entrada principal. S'havia descurat el manteniment de la caseta i del jard�. La pintura de les portes i de les finestres saltava i el que hauria d'haver estat gespa era un herbassar d'un metre d'altura. Per desbrossar-lo hauria calgut una jornada sencera de dura feina amb la fal� i la serra.
En Blomkvist va obrir la porta amb la clau i va treure la balda dels finestrons per obrir-los des de dins. L'estructura semblava la d'un vell graner d'uns trenta-cinc metres quadrats. L'interior estava acabat amb taulons i formava una espaiosa pe�a �nica amb grans finestres que donaven al mar a banda i banda de la porta d'entrada. Al fons, una escala duia a unes golfes obertes, habilitades com a dormitori a la part superior de la cabana, que ocupaven la meitat de l'espai. A sota de l'escala hi havia un forat amb una cuina de gas prop�, un taulell i una aig�era. El mobiliari era b�sic: a l'esquerra de la porta hi havia un banc encastat a la paret i un escriptori corcat; i per sobre, una llibreria amb prestatges de fusta de teca. M�s enll�, al mateix costat, es dre�ava un armari gran. A la dreta de la porta es veia una taula rodona amb cinc cadires de fusta i, just a la meitat de la paret, una llar de foc.
La cabana no tenia electricitat; en comptes d'aix�, hi havia uns quants quinqu�s de queros�. A l'ampit d'una finestra hi havia un vell transistor Grundig. L'antena estava trencada. En Blomkvist va pr�mer el bot�, per� les piles estaven esgotades.
Va pujar per l'estreta escala i va donar un cop d'ull a les golfes que feien de dormitori: un llit de matrimoni, un matal�s sense llen�ols, una tauleta de nit i una calaixera.
En Blomkvist va passar una estona tafanejant per la cabana. La calaixera era buida, llevat d'alguns tovallons, estovalles i llen�ols que feien pudor de florit. A l'armari hi va trobar roba de treball, un parell de granotes, botes de goma, unes vambes i un llum de petroli. Als calaixos de l'escriptori hi havia paper d'escriure, diversos llapis, un bloc d'apunts, un joc de cartes i punts de llibre. L'armari de la cuina contenia plats, tasses, gots, espelmes i uns quants paquets de sal, bossetes de te i coses per l'estil. En un calaix de la taula hi havia els coberts.
Va trobar els �nics rastres de car�cter intellectual a la llibreria que hi havia a sobre de l'escriptori. En Blomkvist hi va acostar una cadira i s'hi va enfilar per veure qu� contenien els prestatges. A l'inferior hi havia n�meros vells de Se, Rekordmagasinet, Tidsfordriv i Lektyr de la darreria dels anys cinquanta i seixanta. Tamb� hi havia uns quants exemplars del Bildjournalen del 1965 i 1966, Mitt Livs Novell i alguns c�mics: Gian, Fantomen i Romans. Va obrir un n�mero de Lektyr del 1964 i va somriure en veure el posat relativament innocent de la noia nua.
Pel que feia als llibres, prop de la meitat eren edicions de butxaca de novelles de misteri de la collecci� Manhattan, de l'editorial Wahlstr�m: Mickey Spillane amb t�tols com ara Pet� mortal, guarnits amb les cl�ssiques cobertes de Bertil Hegland. Tamb� hi va trobar una dotzena de llibres de Kitty, alguns t�tols d'Els cinc, d'Enid Blyton, i un volum d'Els bessons detectius, de Sivar Ahlrud: Misteri al metro. Va somriure amb nost�lgia. Tres llibres d'Astrid Lindgren: Els nens de Bullerbyn, Superdetectiu Blomkvist i Pippi Calcesllargues. Al prestatge de dalt de tot hi havia un llibre sobre la r�dio d'ona curta, dos llibres d'astronomia, una guia d'ocells, un llibre titulat L'imperi del mal, sobre la Uni� Sovi�tica, un llibre sobre la guerra d'Hivern a Finl�ndia, el catecisme de Luter, el llibre d'himnes de l'Esgl�sia sueca i la B�blia.
Va obrir la B�blia i va llegir a la guarda interior: �Harriet Vanger, 12 de maig del 1963.� Era la B�blia de la seva confirmaci�. Compungit, el va tornar a desar al prestatge.
Al darrere de la cabana hi havia un cobert de fusta per guardar les eines, amb una dalla, un rastell, un martell i una caixa gran amb serres, ribots i altres eines. Es va emportar una cadira al porxo i es va servir caf� del termos. Va encendre una cigarreta i va contemplar la badia de Hedestad a trav�s de la pantalla del bosc.
La cabana d'en Gottfried era molt m�s modesta del que s'havia esperat. Aquest era, doncs, l'indret on el pare d'en Martin i la Harriet s'havia retirat quan el matrimoni amb la Isabella havia fet aig�es cap a la fi dels anys cinquanta. Havia convertit aquesta cabana en la seva llar i aqu� era on bevia fins a emborratxar-se. I all� baix, a prop del moll, s'havia ofegat. La vida a la cabana probablement era agradable a l'estiu, per� quan la temperatura baixava per sota dels zero graus hi devia fer un fred de por. Segons el que fi havia explicat en Henrik, en Gottfried va continuar treballant al grup Vanger (amb interrupcions a causa de les terribles borratxeres) fins al 1964. El fet que fos capa� de viure a la cabana de manera m�s o menys permanent i que, malgrat tot, aparegu�s a la feina afaitat, net i amb americana i corbata mostrava que tenia una certa disciplina personal.
A m�s, aquest tamb� era el lloc que la Harriet havia visitat amb tanta freq��ncia, i per aix� havia estat un dels primers on l'havien buscada. En Vanger li havia explicat que durant l'�ltim any la Harriet havia vingut sovint a la cabana, segons semblava per passar tranquilla els caps de setmana o les vacances. L'�ltim estiu havia viscut aqu� tres mesos, tot i que anava al poble cada dia. L'Anita Vanger, la germana de la Cecilia, hi havia passat sis setmanes amb ella.
Qu� havia fet aqu� tota sola? Les revistes Mitt Livs Novell i Romans, a m�s dels llibres de Kitty, devien ser seus. Potser el bloc d'apunts tamb�. I per descomptat, la B�blia.
Havia volgut sentir-se a prop del seu pare perdut, i all� havia estat un per�ode de dol que necessitava passar? O tenia a veure amb les seves inquietuds religioses? La cabana exigia unes condicions de vida espartanes� volia viure en una mena de convent?
En Blomkvist va seguir la costa en direcci� sud-est, per� el cam� quedava interromput per tants barrancs i tantes bardisses que gaireb� era intransitable. Va tornar a la cabana i va enfilar el cam� de tornada a Hedeby. Segons el mapa, hi havia un sender a trav�s del bosc fins a un indret que anomenaven el Fort�. Va trigar vint minuts a trobar-lo a causa del sotabosc. El Fort� era el que quedava de les defenses costaneres de la Segona Guerra Mundial: b�nquers amb trinxeres escampades al voltant d'una edificaci� de comandament. Tot estava cobert d'herbei i matolls.
Va rec�rrer un caminoi fins a un cobert per guardar barques. A la vora, va trobar un Pettersson enfonsat. Va tornar al Fort� i va seguir el sender fins a una tanca; havia arribat a �sterg�rden des de l'altra banda.
Va seguir el viarany sinu�s a trav�s del bosc, m�s o menys parallel als camps d'�sterg�rden. Es feia dif�cil continuar; hi havia trams entollats i es veia obligat a vorejar-los. Finalment va arribar a una bassa i, m�s enll�, a un graner. Pel que podia veure, el sender s'acabava aqu�, a un centenar de metres del cam� a �sterg�rden.
De l'altra banda, el cam� pujava per un tur�, Soderberget. En Blomkvist va superar un pendent costerut i va haver de grimpar l'�ltim tros. El cim de S�derberget era un espadat gaireb� vertical, orientat de cara al mar. Va resseguir el penya-segat per tornar a Hedeby. Es va aturar sobre les casetes d'estiueig per gaudir de la vista del port vell de pescadors, l'esgl�sia i la caseta de fusta on ara vivia. Llavors va seure al damunt d'una roca plana i es va acabar el caf� tebi del termos.
La Cecilia Vanger guardava les dist�ncies. En Blomkvist no volia ser pesat, de manera que va esperar una setmana abans d'anar a veure-la a casa seva. El va deixar entrar.
�Deus pensar que s�c burra, jo, una respectable directora de 50 anys llargs comportant-se com una adolescent.
�Cecilia, ets una dona adulta. Tens dret a fer el que vulguis.
�Ja ho s�, i per aix� he decidit no veure't m�s. No puc continuar�
�Si us plau, no m'has d'explicar res. Espero que podrem ser amics.
�M'agradaria que continu�ssim sent amics. Per� no puc continuar aquesta relaci� amb tu. Mai no he tingut facilitat per a les relacions, jo. M'agradaria que em deixessis tranquilla una temporada.
Despr�s de sis mesos de meditar-hi infructuosament, es va obrir una escletxa en el cas de la Harriet Vanger. La primera setmana de juny, en Blomkvist va descobrir tres peces del trencaclosques totalment noves. Dues les va trobar tot sol. Amb la tercera el van ajudar.
Despr�s de la visita de l'Erika al maig, havia tornat a repassar l'�lbum, assegut durant hores, examinant una fotografia rere l'altra, mentre provava de comprendre qu� l'havia fet reaccionar. No se'n va sortir, de manera que va deixar c�rrer l'�lbum i va reprendre la cr�nica de la fam�lia.
Un dia de juny, mentre era a Hedestad pensant en una cosa completament diferent, l'autob�s va girar per J�rnv�gsgatan i tot d'una va caure en all� que li havia estat ballant pel cap. La idea el va assaltar com un llamp sortit d'un cel ras. Es va sentir tan conf�s que es va quedar dins l'autob�s tot el cam� fins a la parada de fi de trajecte, davant de l'estaci� de tren. All� va agafar el primer autob�s a Hedeby per comprovar que no s'equivocava.
Es tractava de la primera foto de l'�lbum, l'�ltima que havien fet a la Harriet Vanger aquell dia fat�dic a J�rnv�gsgatan, a Hedestad, mentre la noia contemplava la desfilada del Dia de la Inf�ncia.
Aquella fotografia desentonava amb la resta de l'�lbum. La hi havien posada perqu� s'havia pres el mateix dia, per� era l'�nica que no tractava de l'accident del pont. Cada cop que en Blomkvist i que tothom (s'imaginava ell) havia donat una ullada a l'�lbum, havia centrat l'atenci� en la gent i els detalls de les fotografies del pont. No hi havia gens de dramatisme en la foto d'una multitud contemplant la desfilada del Dia de la Inf�ncia, unes quantes hores abans.
En Vanger devia haver mirat la fotografia milers de vegades, com un dolor�s recordatori del fet que no tornaria a veure la seva nena mai m�s.
Tanmateix, no era aix� el que havia provocat la reacci� d'en Blomkvist.
La foto l'havien fet des de l'altra banda del carrer, probablement des de la finestra d'un segon pis. L'objectiu de gran angular havia captat la part del davant d'una de les carrosses. A la plataforma es veien unes dones, amb un vestit de bany amb lluentons i uns bombatxos d'harem oriental, que llan�aven caramels als espectadors. Algunes ballaven. Tres pallassos saltironejaven al davant de la carrossa.
La Harriet estava dreta a primera fila de la multitud, a la cal�ada. Al seu costat hi havia tres noies, les seves companyes de classe, i al seu voltant, uns cent ve�ns del poble pel cap baix.
Aix� era el que a en Blomkvist li havia cridat l'atenci� inconscientment i el que li havia vingut al cap de cop i volta quan l'autob�s havia passat exactament pel mateix lloc on havien fet la foto.
La gentada tenia l'actitud que se'n podia esperar. Els ulls seguien en tot moment la dansa, com la pilota en un partit de tennis o el disc en una pista d'hoquei sobre gel. Els que ocupaven l'extrem esquerre de la fotografia miraven els pallassos que tenien just al davant. Els que es trobaven m�s a prop de la carrossa observaven les noies vestides amb lluen-tons. L'expressi� dels rostres era de tranquillitat. La quitxalla assenyalava. Alguns reien. Tothom semblava content. Llevat d'una persona.
La Harriet Vanger mirava a un costat. Les seves tres amigues i tothom que l'envoltava miraven els pallassos. Per� el rostre de la Harriet estava girat entre trenta i trenta-cinc graus a la dreta. La seva mirada semblava clavada en alguna cosa de l'altra banda del carrer, per� fos el que fos quedava m�s enll� de l'extrem inferior esquerre de la fotografia.
En Mikael va agafar una lupa i va provar de distingir-ne els detalls. La foto s'havia pres a massa dist�ncia perqu� ell n'estigu�s del tot segur; per�, a difer�ncia de tothom que l'envoltava, la cara de la Harriet no mostrava gens ni mica d'alegria. La boca dibuixava una l�nia fina. Els ulls estaven completament oberts. Tenia els bra�os rectes i imm�bils contra els costats del cos. Semblava espantada. Espantada o furiosa.
En Mikael va treure la foto de l'�lbum, la va ficar dins d'una funda de pl�stic r�gid i va anar a esperar l'autob�s per tornar a Hedestad. Va baixar a J�rnv�gsgatan i es va situar sota la finestra des de la qual devien fer la foto. Era just al l�mit del que es considerava el centre del poble. Es tractava d'un edifici de fusta on hi havia un videoclub i la boutique Sundstr�m de moda masculina, fundada el 1932, segons indicava una placa a la porta d'entrada. Hi va entrar i va veure que la botiga tenia dues plantes; una escala de cargol duia al pis de dalt.
Al final de l'escala dues finestres donaven al carrer.
�El puc ajudar? �va dir un dependent ja gran quan en Blomkvist va treure la funda de pl�stic amb la fotografia. Hi havia poca gent a la botiga.
�Miri, nom�s volia veure des d'on s'havia fet aquesta foto. Li faria res si obro la finestra un moment?
L'home li va donar perm�s i en Blomkvist va poder veure exactament el lloc on havia estat la Harriet. Un dels edificis de fusta que a la fotografia eren darrere de la noia ja no existia; ara hi havia un edifici quadrat d'obra vista. L'altre edifici de fusta el 1966 era una papereria; ara hi havia una botiga d'aliments biol�gics i un establiment de bronzejat artificial. En Blomkvist va tancar la finestra, va donar les gr�cies a l'home i es va disculpar per les mol�sties.
Va creuar el carrer i es va plantar al lloc que havia ocupat la Harriet. Tenia un bon punt de refer�ncia, ja que el lloc exacte quedava entre la finestra del pis superior de la boutique de moda masculina i la porta de restabliment de bronzejat artificial. Va girar el cap i va mirar seguint la l�nia visual de la Harriet. Li feia l'efecte que la noia es fixava en la cantonada de l'edifici on hi havia la boutique Sundstr�m de moda masculina. Era una cantonada perfectament normal i corrent, amb una travessia al darrere. �Qu� hi vas veure, Harriet?�
En Blomkvist va tornar a guardar la fotografia a la bossa i va marxar cap al parc de l'estaci�. Va seure a la terrassa d'una cafeteria i va demanar un tallat. De sobte se li va posar la pell de gallina.
En angl�s en diuen new evidence, que sembla for�a m�s contundent que no pas �dades noves�. Havia vist una cosa completament nova, una cosa que ning� m�s no havia advertit en cap de les investigacions que s'havien dut a terme al llarg d'aquells trenta-set anys.
El problema era que no estava segur del valor que tenia la nova informaci�, si �s que en tenia cap. I, tanmateix, li semblava important.
Aquell dia de setembre en qu� la Harriet havia desaparegut havia comportat un trasbals en molts sentits. Havia estat un dia de festa a Hedestad, amb una gernaci� formada per milers de ve�ns als carrers, tant joves com vells. S'havia celebrat la reuni� anual de la fam�lia a l'illa de Hedeby. Aquests dos esdeveniments per si sols ja representaven una inflexi� en la rutina de la contrada. Per� l'accident del pont havia eclipsat tota la resta.
L'inspector Morell, en Henrik Vanger i tots els altres que havien reflexionat sobre la desaparici� de la Harriet s'havien centrat en els esdeveniments de l'illa. En Morell havia escrit que no podia treure's del cap la sospita que el xoc del pont i la desaparici� de la Harriet estaven relacionats. En Blomkvist ara estava conven�ut que aquesta intu�ci� anava desencaminada.
La pell�cula dels fets no havia comen�at a l'illa de Hedeby, sin� a Hedestad unes hores abans. La Harriet Vanger havia vist alguna cosa o alg� que l'havia espantada i l'havia emp�s a tornar a casa per veure directament l'oncle, que, malauradament, no havia tingut temps per atendre-la. I aleshores hi havia hagut l'accident del pont. I tot seguit, l'assassinat.
En Blomkvist es va quedar parat. Era la primera vegada que donava per fet conscientment que a la Harriet l'havien assassinada. Donava per v�lid el convenciment d'en Vanger. La Harriet era morta i ara ell buscava l'assass�.
Va tornar a l'informe de la policia. De tots els milers de p�gines, nom�s una �nfima part parlava del que havia passat a Hedestad. La Harriet havia estat amb tres companyes de classe, que havien interrogat sense excepci�. S'havien reunit al parc de l'estaci� a les nou del mat�. Una de les noies pensava comprar-se uns texans i les seves amigues la van acompanyar. Van fer un caf� a la cafeteria dels grans magatzems, i en acabat van anar al camp d'esports per passejar entre les paradetes de la fira i les piscines de pesca d'aneguets de goma, on es van trobar amb altres amigues de l'institut. A migdia van tornar al poble per mirar la desfilada. Just abans de les dues del migdia, la Harriet, tot d'una, els va dir que havia de marxar a casa. Es van acomiadar en una parada de l'autob�s a prop de Jarnvagsgatan.
Cap de les amigues no havia notat res d'estrany. Una era l'Inger Stenberg, la que havia descrit la transformaci� de la Harriet durant l'�ltim any dient que la noia s'havia tornat �impersonal�. Havia dit que la Harriet havia estat molt callada aquell dia, cosa habitual, i que en general s'havia deixat arrossegar per les altres.
L'inspector Morell havia parlat amb totes les persones que havien vist la Harriet aquell dia, encara que nom�s s'haguessin saludat durant la fira. Quan la van declarar oficialment desapareguda els diaris locals van publicar una foto seva. Alguns ve�ns de Hedestad s'havien posat en contacte amb la policia per comunicar que l'havien vista el dia de la desfilada, per� ning� no havia informat de res extraordinari.
L'endem� al mat� en Blomkvist va trobar-se amb en Vanger a la taula de l'esmorzar.
�Em vas dir que la fam�lia Vanger encara t� interessos al Hedestads-Kuriren.
�Aix� mateix.
�M'agradaria tenir acc�s a l'arxiu fotogr�fic. De l'any 1966.
En Vanger va deixar el got de llet i es va netejar el llavi superior.
�Mikael, qu� has descobert?
Va mirar el vell directament als ulls.
�Res en concret. Per� em penso que potser hem interpretat malament la pell�cula dels fets.
Va mostrar la foto a en Vanger i li va dir qu� n'opinava. En Vanger no va dir res durant una llarga estona.
�Si no vaig errat, ens hem de concentrar el m�xim possible en el que va passar a Hedestad aquell dia, no nom�s en el que va passar a l'illa �va explicar en Blomkvist�. No s� com fer-ho despr�s de tot el temps que ha passat, per� de segur que es van fer una pila de fotografies de la festa del dia de la desfilada que no es van publicar mai. Aquestes s�n les que vull veure.
En Henrik Vanger va fer servir el tel�fon de paret de la cuina. Va trucar a en Martin, li va explicar el que volia i li va demanar qui era el responsable de la secci� fotogr�fica. Deu minuts m�s tard s'havia localitzat la gent pertinent i ja l'havien obtingut el perm�s per accedir-hi.
El responsable de fotografia del Hedestads-Kuriren era la Madeleine Blomberg, a qui anomenaven Maja. Era la primera dona responsable de la secci� fotogr�fica que en Blomkvist coneixia al m�n del periodisme, on la fotografia encara era un domini art�stic reservat als homes.
Com que era dissabte, la redacci� estava buida, per� resultava que la Maja Blomberg vivia a tan sols cinc minuts de dist�ncia i va esperar en Blomkvist a la porta d'entrada. Havia treballat al Hedestads-Kuriren pr�cticament tota la vida. Havia comen�at com a correctora l'any 1964, despr�s havia treballat en el revelat de les fotos i havia passat uns quants anys al laboratori fotogr�fic; de tant en tant l'enviaven a fer algun enc�rrec com a fot�grafa quan anaven curts de personal. Havia aconseguit una feina ajornada completa a la redacci� i deu anys m�s tard, quan el responsable de fotografia es va jubilar, va ocupar el c�rrec de cap de departament.
En Blomkvist li va preguntar com estava organitzat l'arxiu fotogr�fic.
�Si vol que li digui la veritat, l'arxiu �s un desori. Des que tenim ordinadors i fotografies digitals, l'arxiu actual est� guardat en CD. Vam tenir un becari que es va passar un temps escanejant fotografies antigues importants, per� nom�s s'ha catalogat una m�nima part del que hi ha als arxius. Les fotografies antigues estan ordenades segons la data en classificadors de negatius. O s�n aqu�, a la redacci�, o b� s�n al magatzem de les golfes.
�M'interessen les fotos de la desfilada del Dia de la Inf�ncia del 1966, per� tamb� qualsevol fotografia presa aquella setmana.
La Maja Blomberg li va adre�ar una mirada inquisidora.
�Es refereix a la setmana en qu� va desapar�ixer la Harriet Vanger?
�Coneix la hist�ria?
�No podria haver treballat al Hedestads-Kuriren tota la vida i no estar-ne al corrent. I quan en Martin Vanger m'ha trucat aquest mat� a primera hora del meu dia lliure, he extret les meves conclusions. Se'n sap res de nou?
La Blomberg tenia nas per a les not�cies. En Blomkvist va remenar el cap amb un petit somriure i li va explicar la seva tapadora.
�No, i no crec que ning� arribi a treure mai l'entrellat d'aquest misteri. Figura que �s confidencial, per� la veritat �s que faig de negre per escriure l'autobiografia d'en Henrik Vanger. La hist�ria de la noia desapareguda �s el t�pic t�pic, per� tamb� �s un cap�tol que no es pot passar per alt. Busco alguna cosa que no s'hagi fet servir abans i que pugui illustrar aquell dia� de la Harriet i les seves amigues.
La Blomberg semblava dubtar, per� l'explicaci� era raonable i no tenia cap motiu per q�estionar el que li deia.
Un fot�graf de premsa gasta entre dos i deu rodets de pell�cula al dia. Per als esdeveniments importants, pot gastar-ne el doble. Cada rodet cont� trenta-sis negatius; per tant, no �s estrany que un diari local acumuli m�s de tres-centes imatges al dia, de les quals nom�s unes quantes s'arriben a publicar. Un departament ben organitzat secciona els rodets de pell�cula i colloca els negatius en fundes de sis. Un rodet ocupa, si fa no fa, una p�gina d'un classificador de negatius. I un classificador cont� aproximadament cent deu rodets. En un any s'omplen prop de vint-i-cinc classificadors. Aix� doncs, al llarg dels anys s'acaben aplegant un elevat nombre de classificadors, que generalment no tenen cap valor comercial i que omplen les prestatgeries del departament fotogr�fic. A m�s a m�s, cada fot�graf i redactor del departament de fotografia est� conven�ut que les fotos contenen �documentaci� hist�rica de valor incalculable� i, per tant, mai no llencen res.
El Hedestads-Kuriren es va fundar l'any 1922 i el departament fotogr�fic existeix des del 1937. El magatzem de les golfes del Hedestads-Kuriren cont� uns mil dos-cents classificadors organitzats, com deia la Blomberg, segons la data. Els negatius del setembre del 1966 es guardaven en quatre classificadors de cartr� barat.
�Com ho fem? �va dir en Blomkvist�. Necessito un negatoscopi i fer c�pies de tot el que em pugui interessar.
�Ja no tenim cambra fosca. Tot s'escaneja. Sap com fer anar un esc�nner de negatius?
�S�, m'agrada la fotografia i tinc un esc�nner de negatius Agfa. Treballo amb Photoshop.
�Aleshores fa servir el mateix equipament que nosaltres.
La Blomberg el va guiar amb una volta r�pida per la petita redacci�, li va oferir una cadira al davant d'un negatoscopi i va engegar un ordinador i un esc�nner Tot seguit li va ensenyar on era la m�quina dels caf�s, a la sala del menjador. Van acordar que en Blomkvist es podia quedar tot sol treballant, per� que li havia de trucar quan volgu�s marxar de la redacci� perqu� ella vingu�s a tancar amb clau i a activar l'alarma. Llavors el va deixar amb un alegre �que s'ho passi b�.
En aquella �poca el Hedestads-Kuriren tenia dos fot�grafs. El que cobria el torn aquell dia era en Kurt Nylund, que en Blomkvist ja coneixia. En Nylund tenia uns 20 anys el 1966. Despr�s va anar a viure a Estocolm i es va fer fam�s treballant com a fot�graf independent per a l'ag�ncia Pressens Bild, de Marieberg. Els seus camins s'havien encreuat diverses vegades durant els anys noranta, quan Millennium havia treballat amb fotografies de Pressens Bild. El recordava com un home de cara angulosa i cabells fins. El dia de la desfilada, en Nylund havia emprat pell�cula de poca sensibilitat, amb no gaire gra, la que feien servir molts fot�grafs de premsa.
En Blomkvist va treure els negatius de les fotos del jove Nylund i els va posar al negatoscopi. Va examinar amb lupa negatiu rere negatiu. Llegir negatius �s una mena d'art que exigeix una certa experi�ncia, cosa que en Blomkvist no tenia. Per determinar si la fotografia contenia informaci� de valor, tenia pensat escanejar cadascuna de les fotografies i examinar-la a la pantalla de l'ordinador. Li caldrien hores. Aix� doncs, va fer una repassada general de les fotografies que potser li interessarien.
Va comen�ar amb totes les de l'accident. La collecci� d'en Vanger era incompleta. La persona que havia copiat la s�rie (possiblement en Nylund en persona) se n'havia descuidat prop de trenta que ni eren borroses ni de tan mala qualitat per no considerar-les dignes de publicaci�.
En Blomkvist va apagar l'ordinador del Hedestads-Kuriren i va connectar l'esc�nner Agfa al seu propi iBook. Es va passar dues hores escanejant la resta de fotografies.
Una li va cridar l'atenci� de seguida. En algun moment entre les 15.10 i les 15.15, just quan la Harriet s'havia esfumat, alg� havia obert la finestra de la seva habitaci�. En Vanger havia intentat debades esbrinar qui era. En Blomkvist tenia a la pantalla una fotografia que es devia haver pres exactament en el moment en qu� es va obrir la finestra. Hi havia una figura i un rostre, per b� que desenfocats. Va decidir que una an�lisi m�s detallada podia esperar fins que hagu�s escanejat totes les imatges.
A continuaci�, va examinar les fotografies de les celebracions del dia de la desfilada. En Nylund havia gastat sis rodets, aproximadament dues-centes fotos. Hi havia una gentada interminable formada per quitxalla amb globus, adults, l'ambient dels carrers amb venedors de salsitxes de frankfurt, la desfilada en si, un artista en un escenari i un lliurament de premis.
En Blomkvist va optar per escanejar tota la collecci� sencera. Sis hores m�s tard, tenia un arxiu amb noranta imatges, per� es veuria obligat a tornar.
A les nou del vespre va trucar a la Blomberg, li va donar les gr�cies i va agafar l'autob�s cap a casa, a l'illa de Hedeby.
Va tornar a la redacci� diumenge a les nou del mat�. Encara estava buida quan la Blomberg el va deixar entrar. No s'havia adonat que era el pont de Pentecosta i que el diari no sortiria fins dimarts. Es va passar tot el dia escanejant fotografies. A les sis de la tarda encara n'hi quedaven quaranta de la desfilada del Dia de la Inf�ncia. En Blomkvist havia examinat els negatius i havia decidit que els primers plans de rostres de nens bufons o d'un artista dalt de l'escenari simplement no s'ajustaven al seu objectiu. El que havia escanejat era l'ambient del carrer i la multitud.
En Blomkvist es va passar la festa de Pentecosta repassant el nou material. Va fer dues descobertes. La primera el va omplir de consternaci�. La segona va fer que se li dispar�s el cor.
La primera era el rostre de la finestra de la Harriet Vanger. La fotografia havia quedat borrosa per culpa del moviment i, per tant, l'havien excl�s de la s�rie original. El fot�graf s'havia situat al tur� de l'esgl�sia i havia mirat cap al pont. Els edificis eren al fons. En Mikael va enquadrar la imatge perqu� nom�s sort�s la finestra i aleshores va ajustar el contrast i va augmentar la nitidesa fins a assolir el que considerava la millor qualitat d'imatge possible.
El resultat va ser una imatge granulosa, amb una escala de grisos m�nima, que mostrava una cortina, part d'un bra� i un rostre imprec�s en forma de mitja lluna un xic retirat cap a l'interior de l'habitaci�.
Aquella cara no era de la Harriet Vanger, que tenia els cabells negres com l'atzabeja, sin� la d'una persona de cabells rossos.
Era impossible distingir clarament els trets facials, per� estava segur que es tractava d'una dona; la part menys enfosquida del costat de la cara continuava fins al nivell de les espatlles i insinuava una cabellera de dona. Una dona que duia roba de colors clars.
En va calcular l'al�ada en relaci� amb la finestra: era una dona d'aproximadament metre setanta.
Va clicar al damunt d'altres imatges de l'accident, i una persona encaixava amb aquella aparen�a: una Cec�lia Vanger de 20 anys.
En Kurt Nylund havia fet divuit fotografies des de la finestra de la boutique Sundstr�m. La Harriet sortia en disset. Ella i les seves companyes de classe havien arribat a J�rnv�gsgatan al mateix moment en qu� en Nylund havia comen�at a fer fotos. En Blomkvist calculava que les fotografies s'havien pres en un lapse de cinc minuts. A les primeres, la Harriet i les amigues baixaven pel carrer enquadrat. Des de la foto 2 a la 7, hi apareixien aturades tot contemplant la desfilada. Tot seguit s'havien despla�at prop de sis metres carrer avall. A les �ltimes fotos, que potser s'havien pres una estona m�s tard, les noies ja no hi eren.
En Blomkvist va editar un seguit de fotografies per enquadrar la meitat superior de la Harriet i les va manipular per aconseguir el millor contrast. Va desar-les en un arxiu diferent, va obrir el programa Graphic Converter i va activar la funci� de diaporama. L'efecte era el d'una pell�cula muda discont�nua on cada fotograma apareixia durant dos segons.
La Harriet arriba, imatge de perfil. La Harriet s'atura i mira carrer avall. La Harriet gira la cara cap al carrer. La Harriet obre la boca per dir alguna cosa a la seva amiga. La Harriet riu. La Harriet es toca l'orella amb la m� esquerra. La Harriet somriu. La Harriet tot d'una sembla sorpresa, amb el rostre girat en un angle de vint graus a l'esquerra de la c�mera La Harriet, amb els ulls esbatanats, deixa de somriure. La boca de la Harriet forma una fina l�nia. La Harriet concentra la mirada. Al seu rostre es pot llegir� qu�? Pena, consternaci�, f�ria? La Harriet abaixa els ulls. La Harriet ja no hi �s.
En Blomkvist va passar la seq��ncia una vegada i una altra.
Confirmava amb for�a rotunditat la teoria que havia formulat ell. Alguna cosa va passar a J�rnv�gsgatan.
�Veu alguna cosa� alg�� a l'altra banda del carrer. Aix� la trasbalsa. Va a veure en Vanger per tenir una conversa privada que no s'arriba a produir. I desapareix sense deixar ni rastre.�
Alguna cosa va passar, per� les fotografies no explicaven qu�.
Dimarts, a les dues de la matinada, en Blomkvist va fer caf� i es va menjar uns sandvitxos al banc de la cuina. Estava desmoralitzat i esperan�at alhora. Contra tot pron�stic, havia descobert noves pistes. L'�nic problema era que, tot i que all� aportava llum a la pell�cula dels fets, no l'acostava gens ni mica a la soluci� del misteri.
Va rumiar molt, molt�ssim, sobre quin paper hauria pogut tenir la Cec�lia Vanger en el drama. En Vanger havia investigat implacablement les activitats de totes les persones implicades aquell dia, i la Cec�lia no n'havia quedat al marge. Vivia a Uppsala, per� havia vingut a Hedeby dos dies abans d'aquell dissabte fat�dic. S'estava amb la Isabella Vanger. Havia dit que possiblement havia vist la Harriet hores abans aquell mat�, per� que no hi havia parlat. Havia agafat el cotxe per anar a Hedestad a fer una gesti�. No s'hi havia trobat la Harriet i va tornar a Hedeby al voltant de la una del migdia, si fa no fa l'hora en qu� en Nylund prenia les fotos a J�rnv�gsgatan, Es va canviar i pels volts de les dues va ajudar a parar taula per al sopar d'aquell vespre.
Com a coartada (si �s que ho era), era for�a inconsistent. Les hores eren aproximades, sobretot pel que feia a quan havia tornat a l'illa de Hedeby, per� en Vanger no havia trobat res que fes sospitar que mentia. La Cec�lia Vanger era un dels pocs membres de la fam�lia que queia b� a en Vanger. I, a m�s, ell mateix no feia gaire que s'hi havia embolicat. Com podia ser objectiu? I, certament, no se la imaginava pas com una assassina.
Ara, una fotografia desconeguda avui li deia que la dona havia mentit en dir que aquell dia no havia estat a l'habitaci� de la Harriet. En Blomkvist rumiava sobre la possible import�ncia de tot aix�.
�I si vas mentir sobre aquest punt, quines altres mentides vas explicar?�
Va repassar mentalment el que sabia de la Cecilia. La veia com una persona introvertida, innegablement marcada pel seu passat. Vivia sola, no tenia vida sexual i se li feia dif�cil obrir-se a la gent. Guardava les dist�ncies, i quan s'havia deixat anar ho havia fet sense reserves. L'havia triat a ell, un foraster de pas, com a amant. I havia dit que ho havia deixat c�rrer perqu� era incapa� de viure amb la idea que ell sortiria de la seva vida tan sobtadament com hi havia aparegut. En Blomkvist s'imaginava que potser era precisament per aquesta mateixa ra� que s'havia atrevit a fer el pas i comen�ar una relaci� amb ell. Com que es tractava d'una cosa temporal, no havia de tenir por que ell li canvi�s la vida de manera radical.
Va sospirar i va deixar de banda les especulacions d'afeccionat a la psicologia.
Va fer la segona descoberta durant la nit. La clau del misteri era all� que la Harriet havia vist a Hedestad. I ell no ho esbrinaria mai, llevat que invent�s una m�quina del temps i es pos�s darrere de la noia per mirar per damunt de la seva espatlla.
I aleshores se li va acudir. Es va clavar un cop al front i va obrir l'iBook. Va clicar damunt les imatges sense enquadrar de la s�rie de J�rnv�gsgatan i� ve-t'ho aqu�!
Rere la Harriet, aproximadament un metre a la seva dreta, hi havia una parella jove; l'home duia un su�ter de ratlles, i la dona, una jaqueta de color clar. La dona tenia una c�mera a la m�. Quan en Blomkvist va ampliar la imatge, li va semblar una Kodak Instamatic amb flaix, una c�mera barata per a les vacances, pensada per a gent que no sabia res de fotografia.
La dona sostenia la c�mera a l'al�ada de la barbeta. Tot seguit l'havia enlairat per fer una foto dels pallassos, i just aleshores l'expressi� de la Harriet canviava.
En Blomkvist va comparar la posici� de la c�mera amb la l�nia visual de la Harriet. La dona havia pres una fotografia del lloc exacte cap a on mirava la Harriet.
El cor li bategava acceleradament. Es va reclinar contra el respatller i es va treure les cigarretes de la butxaca del pit de la camisa. �Alg� en va fer una foto.� Com identificaria i trobaria la dona? La podria aconseguir? S'havia revelat mai, aquell rodet? I si era aix�, encara es conservaven, les fotos?
Va obrir la carpeta amb les fotografies de la multitud que havia fet en Nylund. Les dues hores seg�ents les va passar ampliant-les totes i cadascuna, i estudiant-ne cada cent�metre quadrat. No va tornar a veure la parella fins que no va arribar a les �ltimes fotos. En Nylund havia retratat un altre pallasso amb globus a la m� posant al davant de la c�mera mentre es trencava de riure. Les fotografies eren de l'aparcament que hi havia a l'entrada del camp d'esports on es feia la festa. Devien ser les dues del migdia tocades. Just despr�s que en Nylund hagu�s rebut l'av�s de l'accident al pont que va posar fi de manera inesperada al reportatge de la desfilada del Dia de la Inf�ncia.
La dona gaireb� quedava oculta, per� l'home del su�ter ratllat estava clarament a la vista, de perfil. Duia unes claus a la m� i s'inclinava per obrir la porta d'un cotxe. L'objectiu enfocava en primer terme el pallasso, i el cotxe quedava una mica borr�s. La placa de la matr�cula estava tallada en part, per� comen�ava per �AC3� i despr�s venia alguna cosa m�s.
Les matr�cules dels vehicles dels anys seixanta comen�aven per la lletra de la prov�ncia, i en Mikael, de petit, havia apr�s a identificar la proced�ncia dels vehicles. AC era el codi de V�sterbotten.
Llavors en Mikael es va fixar en una altra cosa. Al vidre del darrere hi havia un adhesiu. Ho va ampliar i el text va desapar�ixer, difuminat. Va tornar a enfocar l'adhesiu i va ajustar el contrast i la nitidesa. Va trigar una mica. Encara no podia llegir les lletres, per� va provar d'esbrinar qu� deia el text basant-se en les formes borroses. Bona part de les lletres s'assemblaven d'all� m�s. Una O es podia confondre amb una D; una B, amb una E, etc�tera. Despr�s de fer algunes provatures amb llapis i paper, i d'excloure certes lletres, li va quedar una l�nia de text inintelligible:
US ERIARJ�
Va escrutar la imatge fins que li van comen�ar a picar els ulls. Aleshores va poder llegir el text: FUSTERIA NORSJ�, seguit d'unes xifres m�s petites que resultaven completament impossibles de llegir, probablement un n�mero de tel�fon.
En Blomkvist va obtenir la tercera pe�a del trencaclosques gr�cies a una ajuda inesperada. Despr�s de manipular les imatges pr�cticament tota la nit, va dormir profundament fins ben entrada la tarda. Es va llevar amb mal de cap, va prendre una dutxa i es va arribar al Caf� de la Susanne per dinar. Hauria d'haver anat a veure en Vanger per informar-lo del que havia descobert. En lloc d'aix�, quan va tornar va anar a casa de la Cecilia i va trucar a la porta. Necessitava preguntar-li per qu� li havia mentit dient-li que no havia estat a l'habitaci� de la Harriet. Ning� no li va obrir.
Tot just marxava quan va sentir: �La teva puta no �s a casa.
El Gollum havia sortit de la cova. En altres temps havia estat alt, gaireb� dos metres, per� l'edat li havia carregat tant les espatlles que els ulls li quedaven a l'al�ada dels d'en Blomkvist. Tenia la cara i el coll plens de taques d'un marr� fetge. Duia pijama i una bata marr�, i s'ajudava d'un bast�. Semblava un d'aquells vells esquerps i eixuts.
�Qu� ha dit?
�He dit que la teva puta no �s a casa.
En Blomkvist se li va plantar tan a prop que gaireb� estaven nas contra nas.
�Est� parlant de la seva filla, porc fastig�s.
�No s�c jo, qui ve aqu� d'amagat a la nit �li va etzibar en Harald Vanger amb un somriure esdentegat. Li pudia l'al�. En Blomkvist el va esquivar i va continuar pel carrer sense mirar enrere. Va trobar en Vanger al seu gabinet.
�Acabo de tenir el plaer de con�ixer el teu germ� �va dir en Mikael.
�En Harald? Vaja, vaja. Aix� doncs, ha gosat sortir. Ho fa un parell de vegades a l'any.
�He anat a trucar a la porta de la Cec�lia quan he sentit una veu al meu darrere dient, i cito textualment: �La teva puta no �s a casa.� Fi de la citaci�.
�Fa molt per en Harald �va comentar en Henrik tranquillament.
�Ha dit puta a la seva filla, per l'amor de D�u!
�Fa anys que ho fa. Per aix� no es parlen gaire.
�Per qu� li diu aix�?
�La Cec�lia va perdre la virginitat als 21 anys. Va passar aqu�, a Hedestad, arran d'un embolic d'estiu, l'any seg�ent a la desaparici� de la Harriet.
�I doncs?
�Doncs que l'home de qui es va enamorar resulta que es deia Peter Samuelsson. Era consultor financer del grup Vanger. Un nano brillant. Actualment treballa per a ABB. El tipus d'home que m'hauria fet sentir molt orgull�s de tenir com a gendre si ella hagu�s sigut la meva filla. En Harald li va mesurar el crani o va comprovar el seu arbre geneal�gic, o alguna cosa per l'estil, i va descobrir que era jueu en una quarta part.
�Collons�!
�Des d'aleshores que li diu puta. �Sabia que la Cec�lia i jo hem�
�Al poble probablement ho sap tothom, amb la possible excepci� de la Isabella, perqu� ning� amb dos dits de front no li diria res, i gr�cies a D�u la dona �s prou assenyada per ficar-se al llit a les vuit cada vespre. En Harald, en canvi, segurament ha seguit cada pas que has fet.
En Blomkvist es va asseure; semblava desconcertat.
�Vols dir que tothom sap�
�Es clar.
�I no et fa res?
�Benvolgut Mikael, no �s assumpte meu. �On �s la Cecilia?
�El trimestre s'ha acabat. Dissabte va marxar a Londres per anar a veure la seva germana i despr�s marxava de vacances a� hum�, em penso que a Florida. Tornar� d'aqu� a un mes.
En Blomkvist encara se sentia m�s desconcertat.
�Per dir-ho d'alguna manera, hem deixat c�rrer la nostra relaci� durant un temps.
�Aix� tinc ent�s; per�, igualment, no �s assumpte meu. Com portes la feina?
En Blomkvist es va servir un caf� del termos d'en Vanger.
�Crec que he trobat noves dades.
En Blomkvist treure l'iBook de la bossa i va rec�rrer la s�rie d'imatges que mostrava com havia reaccionat la Harriet a J�rnv�gsgatan. Va explicar com s'havia fixat en els espectadors de la c�mera i en el cotxe amb l'adhesiu de la Fusteria Norsj�. En acabat, en Vanger va voler veure les fotografies novament. Quan va al�ar la vista de l'ordinador, tenia la cara grisa. En Blomkvist es va alarmar tot d'una i va posar una m� a l'espatlla d'en Vanger. L'home li va indicar que no passava res i va seure en silenci una estona.
�Has aconseguit el que jo considerava impossible. Has trobat una cosa completament nova. Qu� penses fer ara?
�Vull veure aquesta instant�nia, si encara es conserva. No va esmentar el rostre de la finestra.
Quan en Blomkvist se'n va anar, en Harald Vanger ja havia tornat a la seva cova. En tombar la cantonada, va trobar alg� al porxo de la caseta de fusta, assegut d'esquena i llegint un diari. Per una fracci� de segon, es va pensar que era la Cec�lia, per� la noia de cabells foscos del porxo era la seva filla.
�Hola, papa �va dir la Pernilla Abrahamsson. En Mikael la va abra�ar una bona estona. �D'on carai surts, tu, ara?
�De casa, evidentment. Vaig cap a Skellefte�. Que em puc quedar a passar la nit?
�Es clar, per� com has vingut?
�La mama sabia on eres, i he preguntat al Caf� si sabien on t'estaves. La dona m'ha indicat exactament quina casa era. Te n'alegres, de veure'm?
�I �s clar que s�. Entra. M'hauries d'haver avisat, aix� hauria comprat alguna cosa bona per menjar o el que fos.
�M'ha agafat un rampell i m'he desviat per venir. Et volia felicitar perqu� has sortit de la pres�, per� no em vas trucar.
�Em sap greu.
�No passa res� La mama em va dir que sempre est�s capficat en les teves coses. �Aix� et diu de mi?
�M�s o menys. Per� tant se val. Encara t'estimo. �Jo tamb� t'estimo, per� ja saps� �Ja ho s�. Ara ja s�c gran.
En Mikael va preparar te i pastes.
El que havia dit la seva filla era cert. Ja no era cap nena petita; gaireb� tenia disset anys, i pr�cticament era una dona adulta. Havia d'aprendre a deixar de tractar-la com a una criatura.
�I doncs, com �s?
�Com �s el qu�?
�La pres�.
Ell se'n va riure.
�Em creuries si et digu�s que va ser com fer unes vacances pagades amb tot el temps que volia per pensar i escriure?
�Es clar. Diria que no hi ha d'haver gaire difer�ncia entre una pres� i un monestir; la gent sempre va als monestirs per canviar.
�B�, tu ho has dit. Espero que no t'hagi comportat cap problema que el teu pare fos a la garjola.
�De cap manera. Estic orgullosa de tu, i mai no desaprofito l'oportunitat de fanfarronejar perqu� vas anar a la pres� per les teves conviccions.
�Per les meves conviccions?
�Vaig veure l'Erika a la tele.
�Pernilla, no s�c innocent. Em sap greu no haver parlat amb tu sobre el que va passar, per� no em van condemnar injustament. El tribunal va dictar sent�ncia basant-se en el que es va dir durant el judici.
�Per� tu no vas explicar en cap moment la teva versi� dels fets.
�No, perqu� va resultar que no tenia cap prova.
�Entesos. Aleshores, respon a la meva pregunta: en Wennerstr�m �s un pocavergonya, s� o no?
�Es un dels pitjors pocavergonyes que m'he trobat.
�Amb aix� en tinc prou. T'he portat un regal.
Va treure un paquet de la bossa. Ell el va obrir; era un CD: The Best of the Eurythmics. La Pernilla sabia que era un dels seus grups preferits. Ell el va posar a l'iBook i van escoltar �Sweet Dreams� junts.
�Com �s que vas a Skellefte�?
�Conviv�ncies de la catequesi amb una congregaci� que es diu La Llum de la Vida �va contestar la Pernilla com si fos la cosa m�s natural del m�n.
En Blomkvist va sentir una esgarrifan�a que li va rec�rrer tota l'esquena. De sobte prenia consci�ncia de fins a quin punt s'assemblaven la seva filla i la Harriet Vanger. La Pernilla tenia 16 anys, precisament la mateixa edat que la Harriet quan va desapar�ixer. Totes dues tenien un pare absent. Totes dues se sentien atretes pel fanatisme religi�s de t�rboles sectes: la Harriet, pels pentecostals, i la Pernilla, per un grup tan estramb�tic que tenia els nassos d'anomenar-se La Llum de la Vida.
No sabia com afrontar el nou inter�s de la seva filla per la religi�. Tenia por de coartar-li el dret de prendre les seves pr�pies decisions. No obstant aix�, La Llum de la Vida era justament el tipus de secta que Millennium no dubtaria a deixar com un drap brut. A la primera oportunitat que se li present�s, en parlaria amb la seva mare.
La Pernilla va dormir al llit, i ell es va embolicar amb mantes i va passar la nit al banc de la cuina. Es va llevar amb torticoli i els m�sculs adolorits. La Pernilla estava impacient per continuar el viatge, de manera que ell va preparar l'esmorzar i la va acompanyar a l'estaci�. Tenien poc temps, al Caf� van demanar un parell de caf�s per emportar en un got de pl�stic i van seure en un banc al final de l'andana mentre la feien petar sobre tota mena de coses. Fins que ella va dir:
�La idea que vagi a Skellefte� no et fa gaire el pes, oi? �Ell no sabia qu� dir�. No �s gens perill�s. De tota manera, tu no ets creient, oi?
�Dona, no s�c un bon creient, en tot cas.
�No creus en D�u?
�No, no crec en D�u, per� respecto que tu s� que ho facis. Tothom ha de creure en alguna cosa.
Quan el tren va arribar, es van fer una llarga abra�ada fins que la Pernilla va haver de pujar-hi. Amb un peu a l'esgla�, es va girar.
�Papa, no vull fer proselitisme. Tant me fa qu� creguis, jo sempre t'estimar�. Per� em penso que hauries de continuar els teus estudis de la B�blia.
�Per qu� ho dius?
�He vist les citacions que tenies enganxades a la paret �va contestar ella�. Per� per qu� has triat uns passatges tan sinistres i neur�tics? Petons. Ja ens veurem.
Li va dir ad�u amb la m� i se'n va anar. Ell es va quedar a l'andana, perplex, contemplant com el tren s'allunyava. No va ser fins que el darrer vag� va haver desaparegut pel revolt que va entendre el significat del que li acabava de dir la Pernilla i una sensaci� d'ofec li va omplir el pit.
En Mikael va sortir corrents de l'estaci�. El pr�xim autob�s no sortiria fins al cap d'una hora com a m�nim. Els seus nervis no suportarien un espera tan llarga. Va c�rrer cap a la parada de taxis i va trobar en Hussein, el del fort accent de Norrland.
Deu minuts despr�s tornava a ser al despatxet. Havia enganxat la nota a la taula amb cinta adhesiva.
Magda 32016
Sara 32109
R.J. 30112
R. L. 32027
Mari 32018
Va mirar al seu voltant. Aleshores se fi va acudir on podria trobar la B�blia. Es va emportar la nota, va buscar les claus, que havia deixat en un bol a l'ampit de la finestra, i va c�rrer tot el cam� fins a la cabana d'en Gottfried. Les mans gaireb� li tremolaven quan va agafar la B�blia de la Harriet del prestatge.
La noia no havia apuntat n�meros de tel�fon. Les xifres indicaven el cap�tol i el verset del Lev�tic, el tercer llibre del Pentateuc. La legislaci� sobre els c�stigs.
(Magda)
(Sara)
(R.J.)
(R. L.)
(Mari)
Va sortir i va seure al porxo. La B�blia de la Harriet tenia subratllats aquells versets. Va encendre una cigarreta i va escoltar el cant dels ocells dels voltants.
Tenia els n�meros. Per� no els noms. Magda, Sara, Mari, R. J. i R. L.
De cop i volta el cervell d'en Mikael va fer un salt, pura intu�ci�, i es va obrir un abisme. Va recordar la brutalitat que li havia explicat l'inspector Morell. El cas de la Rebecka, que va tenir lloc als anys quaranta. La van violar i tot seguit assassinar posant-li el cap damunt brases roents. �Tot seguit ser� esquarterat i, amb el cap i el sag�, el sacerdot en disposar� els trossos sobre la llenya apilada al foc enc�s damunt l'altar.� Rebecka. R. J. Com es deia de cognom?
En qu� collons s'havia ficat la Harriet?
En Vanger s'havia posat malalt. Era al llit quan en Blomkvist va trucar a la porta. Per� l'Anna es va avenir a deixar-lo passar i li va dir que podia visitar el vell uns quants minuts.
�Un refredat d'estiu �va explicar en Henrik, fent soroll amb el nas�. Qu� volies?
�Tinc una pregunta.
�S�?
�Has sentit parlar mai d'un assassinat que va tenir lloc a Hedestad als anys quaranta? Una noia que es deia Rebecka� li van ficar el cap en una llar de foc.
�La Rebecka Jacobsson �va dir en Henrik sense dubtar ni un segon�. Un nom que no oblidar� mai, tot i que fa anys que no el sentia esmentar.
�Per� coneixes la hist�ria?
�Es clar que s�. La Rebecka Jacobsson tenia 23 o 24 anys quan va morir. Aix� devia passar� calculo que el 1949. Va produir una tremenda alarma, i jo hi vaig tenir un petit paper.
�De deb�?
�Oi tant. La Rebecka treballava a les nostres oficines, una noia molt coneguda i molt atractiva. Per� per qu� ho preguntes?
�No n'estic segur, Henrik, per� potser he ensumat alguna pista. Hi haur� de rumiar m�s.
�Est�s insinuant que hi ha una relaci� entre la Harriet i la Rebecka? Van passar� gaireb� disset anys entre un cas i l'altre.
�Deixa'm reflexionar i dem� et far� una altra visita, si et trobes millor.
L'endem� en Blomkvist no va veure en Vanger. Just abans de la una de la matinada encara era a la taula de la cuina, llegint la B�blia de la Harriet, quan va sentir el soroll d'un vehicle que travessava el pont a gran velocitat. Va mirar per la finestra i va veure els llums blaus d'una ambul�ncia pampalluguejant.
Va tenir un mal pressentiment i va sortir corrent. L'ambul�ncia va aparcar davant de la casa d'en Vanger. Tots els llums de la planta baixa estaven encesos. En Mikael va pujar els esglaons de l'entrada amb dues gambades i va trobar l'Anna trasbalsada al rebedor.
�Es el cor �va explicar la dona�. M'ha despertat ara fa una estona, queixant-se que li feia mal el pit. I aleshores s'ha desplomat.
En Blomkvist va envoltar la majordoma amb els bra�os i encara estava aix� quan els sanitaris van sortir amb en Henrik Vanger inconscient al damunt d'una llitera. En Martin Vanger els seguia clarament nervi�s. Era al llit quan l'Anna li havia telefonat. Duia els peus nus dins d'unes sabatilles d'estar per casa i no s'havia cordat la bragueta. Va saludar breument en Mikael i es va girar cap a l'Anna.
�Marxo amb ell a l'hospital. Truqui a en Birger i miri si al mat� es pot posar en contacte amb la Cec�lia a Londres �va dir�. I avisi en Dirch.
�Ja hi puc anar jo, a casa d'en Frode �va proposar en Blomkvist. L'Anna va assentir amb el cap, agra�da.
�Trucar a una porta despr�s de la mitjanit sol ser sin�nim de males not�cies�, va pensar en Mikael en trucar a casa de l'advocat.
Van passar alguns minuts abans que un Frode endormiscat li obr�s.
�Tinc males not�cies, Dirch. S'han emportat en Henrik a l'hospital. Sembla que es tracta d'un atac de cor. En Martin m'ha demanat que l'hi digu�s.
�Valga'm D�u! �va exclamar en Frode. Va consultar el rellotge�. Avui �s divendres 13.
No va ser fins l'endem� al mat�, despr�s d'haver tingut una breu conversa amb en Dirch Frode pel m�bil i despr�s d'assegurar-se que en Vanger encara era viu, que va trucar a l'Erika amb la not�cia que havien ingressat el nou soci de Millennium a l'hospital amb un atac de cor. Com era d'esperar, la not�cia va ser rebuda amb tristesa i inquietud.
M�s tard, al vespre, en Frode el va venir a veure amb nous detalls sobre l'estat d'en Henrik Vanger.
�Es viu, per� la cosa no pinta gens b�. Va tenir un atac de cor greu i tamb� t� una infecci�.
�L'ha vist, vost�?
�No. Es a cures intensives. En Martin i en Birger s�n amb ell.
�Quines possibilitats t� de sortir-se'n? En Frode va bellugar la m�.
�Ha sobreviscut a l'atac i aix� �s un bon senyal. En Henrik est� en plena forma, per� �s vell. Haurem d'esperar.
Van seure en silenci, sumits en els seus pensaments. En Blomkvist va fer caf�. En Frode semblava completament abatut.
�Necessito preguntar-li qu� passar� ara �va dir en Blomkvist.
En Frode va al�ar la vista.
�No canvia res pel que fa a les condicions de la seva feina. Estan estipulades al contracte, que t� validesa fins a la fi d'any, tant si en Henrik viu com si mor. No cal que s'hi amo�ni.
�No, no �s aix� el que volia dir. Em pregunto a qui he de presentar els meus informes en la seva abs�ncia. En Frode va sospirar.
�Mikael, vost� sap tan b� com jo que tota aquesta hist�ria de la Harriet nom�s �s un entreteniment per a en Henrik. �No n'estigui tan segur, Dirch. �Qu� vol dir?
�He trobat pistes noves �va dir en Blomkvist�. Vaig dir-l'hi a en Henrik ahir. Em sap molt de greu, per� potser aix� va ajudar a provocar-li l'atac de cor.
En Frode se'l va quedar mirant d'una manera estranya.
�Vost� deu estar de broma, deu�
En Blomkvist va fer que no amb el cap.
�Darrerament he trobat informaci� important sobre la desaparici� de la Harriet. El que m'amo�na �s que no hem concretat mai a qui he de presentar els meus informes si en Henrik no hi �s.
�Me'ls pot presentar a mi.
�D'acord. He de seguir aquesta pista. N'hi puc fer cinc c�ntims ara mateix?
En Blomkvist va explicar el que havia descobert amb tanta concisi� com li va ser possible, i va mostrar a en Frode la s�rie de fotografies de J�rnv�gsgatan Aleshores li va referir com la seva filla havia resolt el misteri dels noms de l'agenda. Finalment, tal com havia fet el dia abans amb en Vanger, va exposar la relaci� amb l'assassinat de la Rebecka Jacobsson (R. J.) l'any 1949.
L'�nica informaci� que es va guardar per a ell mateix era all� del rostre de la Cec�lia Vanger a la finestra de la Harriet.
Havia de parlar amb ella abans de deixar-la en una posici� en qu� la poguessin considerar sospitosa d'alguna cosa.
El front d'en Frode es va omplir d'arrugues de preocupaci�.
�De deb� pensa que l'assassinat de la Rebecka t� alguna cosa a veure amb la desaparici� de la Harriet?
�Sembla improbable, hi estic d'acord, per� el fet �s que la Harriet va escriure les inicials �R. J.� a la seva agenda al costat de la citaci� de les lleis de l'Antic Testament sobre sacrificis en forma d'holocaust. La relaci� amb la fam�lia Vanger era incontestable� la noia treballava per al seu grup.
�Per� quina relaci� t� amb la Harriet?
�Encara no ho s�. Per� vull esbrinar-ho. Li explicar� a vost� tot el que hauria explicat a en Henrik. Haur� de decidir per ell.
�Potser n'haurem d'informar la policia.
�No. O, almenys, no sense el consentiment d'en Henrik. El cas de la Rebecka fa molt de temps que va prescriure i la investigaci� de la policia estava tancada. No reobriran un cas al cap de cinquanta-quatre anys.
�Entesos. Qu� pensa fer, doncs?
En Blomkvist va rodejar la taula de la cuina.
�Primer de tot, vull seguir la pista de la fotografia. Si sab�ssim qu� era el que va veure la Harriet� potser �s la clau de tot plegat. Necessito un cotxe per anar a Norsj� i seguir aquesta pista fins on sigui que em dugui. I tamb� vull aprofundir en cadascun dels versets del Lev�tic. Hem establert una relaci� amb un assassinat. Ens queden quatre versets m�s, possiblement quatre pistes. I per fer-ho� necessito ajuda.
�Quina mena d'ajuda?
�Necessito un ajudant amb prou paci�ncia per buscar a les hemeroteques �Magda�, �Sara� i altres possibles noms.
Si l'encerto en pensar que la Rebecka no va ser l'�nica v�ctima.
�Vol dir que t� la intenci� que alg� m�s s�piga�
�De cop i volta se'ns ha girat una bona feinada. Si jo fos un agent de policia a c�rrec d'una investigaci�, dividiria les hores i els recursos, i delegaria feina en altres. Necessito un professional que s�piga d'arxiv�stica i en qui es pugui confiar.
�Ho entenc� De fet, crec que conec alg� d'all� m�s competent �va comentar en Frode. I abans de poder penedir-se'n, va afegir�: Es la persona que el va investigar a vost�.
�Qui? Que va fer qu�? �va demanar en Blomkvist. �Res. Nom�s pensava en veu alta �va replicar en Frode. Em faig vell, va pensar.
�Va fer que alg� m'investigu�s?
�No sigui tan melodram�tic, Mikael. Vol�em contractar-lo i simplement vam comprovar quina mena de persona era vost�.
�Per aix� en Henrik sempre sembla que s�piga exactament per on agafar-me. I aquesta investigaci� va ser gaire exhaustiva?
�For�a exhaustiva, s�.
�Va furgar en els problemes de Millenniun. En Frode va arronsar les espatlles. �Estava d'actualitat.
En Blomkvist va encendre una cigarreta. Era la cinquena del dia.
�Un informe per escrit?
�Mikael, no cal donar-hi tanta import�ncia.
�Vull llegir l'informe �va replicar ell.
�Au, vinga, no hi ha res de l'altre m�n. Vol�em assegurar-nos de qui era abans de contractar-lo.
�Vull llegir l'informe �va insistir en Blomkvist.
�Nom�s en Henrik ho pot autoritzar.
�Ah, s�? Aleshores li dir� una cosa: o tinc aquest informe a les mans d'aqu� a una hora, o plego. Agafar� el tren de la nit a Estocolm. On �s l'informe?
Tots dos homes es van mirar als ulls per uns instants. Llavors en Frode va sospirar i va desviar la mirada.
�Al meu despatx, a casa.
El cas Harriet Vanger constitu�a, sens dubte, la hist�ria m�s estranya en qu� Mikael Blomkvist s'havia involucrat mai. En general, el darrer any, des del moment que va publicar el reportatge sobre Hans-Erik Wennerstr�m, no havia estat m�s que un llarg viatge en muntanya russa, sobretot la part de caiguda lliure. I, pel que semblava, encara no havia acabat.
En Frode havia ficat la pota fins al fons. No va ser fins a les sis de la tarda que en Blomkvist va tenir l'informe de la Lisbeth Salander a les mans. Eren vuitanta p�gines amb dotzenes d'articles fotocopiats, certificats i altres documents amb detalls de la seva vida i carrera.
Va ser una experi�ncia estranya veure's descrit en una mena de barreja de biografia i informe dels serveis secrets. A mesura que llegia se sorprenia m�s per la minuciositat de l'informe. La Lisbeth Salander havia indagat en detalls que ell considerava enterrats i oblidats feia molt de temps. Fins i tot havia rebuscat en la relaci� de joventut amb una dona que havia estat una sindicalista arrauxada i que ara es dedicava a la pol�tica. �Amb qui carai va parlar?� Havia trobat all� de la banda de rock, Bootstrap, que segurament avui ja ning� no recordava. Havia investigat fins a l'�ltim c�ntim de les seves finances. �Com collons ho ha fet?�
Com a periodista, en Blomkvist feia molts anys que es dedicava a la recerca d'informaci� sobre gent i podia jutjar la qualitat de la feina feta des d'un punt de vista professional. No hi havia dubte que aquesta tal Salander en sabia un niu, d'investigar. Fins i tot dubtava que ell mateix hagu�s estat capa� d'elaborar un informe comparable sobre alg� completament desconegut per a ell.
Tamb� va veure que mai no hi havia hagut cap ra� perqu� ell i l'Erika mantinguessin les dist�ncies en pres�ncia d'en Vanger; l'home ja estava al corrent de la seva prolongada relaci� i del triangle que formaven amb en Lars Beckman. L'informe avaluava amb una exactitud inquietant l'estat de comptes de Millennium; en Vanger sabia el destret pel qual passaven quan s'havia posat en contacte amb la Berger. �A qu� juga en realitat?�
L'afer Wennerstr�m estava resumit a grans trets, per� era evident que qui havia redactat l'informe havia assistit a part del judici. La Salander s'interrogava per l'estranya negativa d'en Blomkvist a pronunciar-se durant les sessions. �Molt perspica�, aquesta tia.�
Al cap d'un instant en Mikael es va redre�ar, amb prou feines es podia creure el que llegien els seus ulls. La Salander havia escrit un breu par�graf en qu� donava entenent el que passaria despr�s del judici. Havia reprodu�t paraula per paraula el comunicat de premsa que ell i l'Erika havien fet p�blic despr�s de la seva ren�ncia com a editor de Millennium.
Per� �s que la Salander havia fet servir l'esborrany original! Va tornar a comprovar la portada de l'informe. Duia la data de tres dies abans que en Blomkvist hagu�s presentat la ren�ncia. �Aix� �s impossible!� Aleshores el comunicat de premsa nom�s podia ser en un lloc: a l'ordinador d'en Blomkvist. Al seu iBook, no pas a l'ordinador de la redacci�. El text no s'havia impr�s. Ni tan sols l'Erika en tenia cap c�pia, tot i que n'havien parlat.
En Blomkvist va deixar lentament l'informe de la Salander. Es va posar la ca�adora i va sortir a la nit clara, ara que faltava una setmana per al solstici d'estiu. Va rec�rrer la platja passejant al llarg del canal, va passar per davant de la finca de la Cec�lia Vanger, i va deixar enrere el lux�s iot de motor al peu del xalet d'en Martin Vanger. Caminava a poc a poc, sense parar de rumiar. Finalment es va asseure en una roca i va contemplar les balises lluminoses de la badia de Hedestad. Nom�s podia arribar a una �nica conclusi�.
�Has entrat al meu ordinador, senyoreta Salander �va dir en veu alta�. Ets una male�da hacker.
La Salander es va despertar del seu son sense somnis amb un sobresalt. Estava marejada. No li calia girar el cap per saber que la Mimmi ja havia marxat a la feina, per� la seva olor encara omplia l'ambient carregat del dormitori. Havia begut massa cerveses al Kvarnen amb les Evil Fingers. La Mimmi havia aparegut poc abans de l'hora de tancar i l'havia acompanyat a casa i al llit.
La Salander (a difer�ncia de la Mimmi) no s'havia considerat mai del tot lesbiana. Mai no s'havia plantejat si era hetero, homo o fins i tot bisexual. Les etiquetes no li importaven una merda i no era assumpte de ning� m�s saber amb qui passava la nit. Si havia de triar, preferia els tios; si m�s no, encap�alaven les seves estad�stiques. L'�nic problema era trobar un paio que no fos imb�cil i que, a m�s, fos bo al llit; la Mimmi era una alternativa tendra, i la posava a mil. S'havien conegut en un envelat de cerveses al festival de l'Orgull Gai ara feia un any; era l'�nica persona que la Salander havia presentat a les Evil Fingers. Per� encara es tractava d'un embolic poc seri�s per a les dues. Era agradable arraulir-se contra el cos suau i c�lid de la Mimmi, i a la Salander no li feia res llevar-se amb ella i esmorzar plegades.
El despertador marcava dos quarts de deu del mat� i ella es preguntava qu� la podia haver despertat quan el timbre de la porta va tornar a sonar. Es va asseure al llit, estupefacta. Mai de la vida ning� no havia trucat al seu timbre a aquestes hores. Encara m�s, molt poques persones trucaven al seu timbre. Es va embolicar amb un llen�ol i va anar fins al rebedor fent tentines per obrir la porta. Es va trobar en Mikael Blomkvist cara a cara, va sentir com el p�nic li enva�a el cos i va recular una passa.
�Bon dia, senyoreta Salander �la va saludar ell alegrement�. Has tingut una nit moguda, ja ho veig. Puc entrar?
Sense esperar resposta, va passar i va tancar la porta darrere seu. Va observar amb curiositat la pila de roba que hi havia al terra del rebedor i la muntanya de bosses plenes de diaris; tot seguit va mirar per la porta del dormitori mentre a la Salander el m�n li comen�ava a giravoltar de mala manera. �Qu�? Qui? Com?� Divertit, en Blomkvist va contemplar el seu desconcert.
�M'he imaginat que encara no hauries esmorzat i he portat uns bagels[3]. N'he agafat un de carn rostida, un altre de gall dindi i mostassa de Dijon, i un altre m�s vegetari�, d'alvocat. No conec els teus gustos. �Va entrar a la cuina i va agafar la cafetera�. On tens el caf�?
La Salander encara era al vest�bul, com si s'hagu�s quedat paralitzada, fins que va sentir obrir l'aixeta de l'aig�era. Aleshores va fer tres r�pides passes.
�Pari! Pari ara mateix! �Es va adonar que cridava i va abaixar la veu�. Merda, no pot entrar aqu� com si fos casa seva. Ni tan sols ens coneixem.
En Blomkvist es va aturar, amb la cafetera a la m�, i es va girar per mirar-la.
�T'equivoques! Em coneixes millor que ning�. Oi?
Li va donar l'esquena i va posar aigua a la m�quina. Aleshores va comen�ar a obrir armaris buscant el caf�. �Ara que hi caic, s� com ho fas. Conec els teus secrets.
La Salander va tancar els ulls, desitjant que el terra par�s de giravoltar sota els seus peus. Es trobava en un estat de par�lisi mental. Estava ressacosa. Aquesta situaci� era surrealista, i el seu cervell es negava a funcionar. Mai no s'havia trobat cara a cara amb un dels seus objectius. �Sap on visc!� El tenia a la cuina. Aix� era impossible. Era ultratjant. �Sap qui s�c!�
Va notar que li relliscava el llen�ol i se'l va ajustar al voltant del tors. En Blomkvist deia alguna cosa, per� al principi no el va entendre.
�Hem de parlar �va repetir ell�. Per� diria que val m�s que primer et dutxis.
Ella va provar de parlar amb coher�ncia.
�Escolti'm� si ve a fer una escena, no �s amb mi amb qui hauria de parlar. Jo nom�s feia la meva feina. Hauria de parlar amb el meu cap.
Ell va al�ar els palmells. El senyal universal de la pau, o de �no porto armes�.
�Ja he parlat amb l'Armansky. Per cert, vol que li telefonis� et va trucar ahir a la nit i no vas contestar.
La Salander no detectava cap amena�a, per� aix� i tot va recular una passa quan ell s'hi va acostar, la va agafar pel bra� i la va acompanyar a la porta del bany. No suportava que la toquessin sense el seu perm�s.
�No vull causar problemes �va advertir ell�. Per� em moro de ganes de parlar amb tu. Despr�s que et despertis, vull dir. El caf� estar� a punt quan t'hagis vestit. Primer, una dutxa! Som-hi!
Va obeir passivament. �La Lisbeth Salander mai no �s passiva�, va pensar ella.
Es va repenjar contra la porta del quarto de bany i va intentar ordenar-se els pensaments. Estava m�s afectada del que podia entendre. De mica en mica es va adonar que una dutxa no era nom�s un bon consell, sin� una necessitat despr�s de la nit de gresca. Quan va haver acabat, es va esmunyir dins el dormitori i es va posar uns texans i una samarreta amb el lema: �L'apocalipsi va ser ahir� avui tenim un problema greu.�
Despr�s d'aturar-se un segon, va buscar la seva jupa de cuir, que estava penjada en una cadira. Va treure la porra el�ctrica de la butxaca, va comprovar que estava carregada i se la va guardar a la butxaca de darrere dels texans. L'aroma de caf� s'escampava pel pis. Va respirar fondo i va tornar a la cuina.
�No fas mai dissabte, tu? �la va renyar ell.
Havia omplert la pica amb tot de plats bruts i cendrers; havia llen�at els cartrons de llet vells dins d'una bossa de les escombraries i havia retirat de la taula cinc setmanes de diaris; havia deixat la taula neta i hi havia posat les tasses i (no feia broma) els bagels. �Molt b�, vejam on va a parar tot aix�.� Es va asseure davant seu.
�No has contestat la meva pregunta. Carn rostida, gall dindi o vegetari�?
�Carn rostida.
�Doncs jo em menjar� el de gall dindi.
Van menjar en silenci, estudiant-se m�tuament. Quan ella es va acabar el seu bagel, tamb� es va menjar la meitat del vegetari�. Va agafar un paquet de cigarretes arrugat de l'ampit de la finestra i en va treure una.
Ell va trencar el silenci.
�Potser no s�c tan bo com tu investigant, per� almenys he esbrinat que no ets vegetariana ni� com es pensava en Dirch Frode� anor�ctica. Inclour� aquestes dades al meu informe.
La Salander el va mirar, per� ell semblava prendre-s'ho tan a broma que ella li va fer un somriure for�at. Aquella situaci� no tenia cap ni peus. Va fer un glop de caf�. A m�s, tenia una mirada amable. Va decidir que, fos el que fos, no semblava mala persona. I en la seva investigaci� no hi havia res que indiqu�s que era un fill de puta pervertit que abusava de les n�vies ni res de semblant. Es va recordar a si mateixa que era ella qui ho sabia tot. �La informaci� �s poder.�
�Per qu� somrius? �va preguntar la Salander.
�Ho sento. Ben mirat, no ho havia planejat d'aquesta manera. No et volia alarmar. Per� t'hauries d'haver vist la cara quan has obert la porta. No tenia preu.
Silenci. Per a la seva sorpresa, la Salander trobava la seva irrupci� acceptable; b�, com a m�nim, no desagradable.
�Ho haur�s de considerar la meva venjan�a per tafanejar en la meva vida personal �va comentar ell animada-ment�. T'has espantat?
�Gens ni mica �va respondre la Salander.
�Millor. No he vingut per crear-te problemes.
�Si provessis de tocar-me, t'hauria de fer mal. Te'n penediries, de deb�.
En Blomkvist se la va mirar. Amb prou feines feia metre i mig d'al�ada, i no semblava que pogu�s plantar-li gaire cara si ell fos un violador que hagu�s entrat per la for�a al pis. Per� els seus ulls eren inexpressius i serens.
�B�, aix� no caldr� �va replicar ell finalment�. Simplement necessito parlar amb tu. Si vols que marxi, l'�nic que has de fer �s dir-ho. Es curi�s, per� bah, res�
�Qu�?
�Potser et semblar� una bestiesa, per� fa quatre dies jo ni tan sols sabia que existies. Aleshores vaig llegir el teu informe sobre mi. �Va buscar dins la bossa i va treure el document�. No va ser una lectura gaire engrescadora.
Va mirar una estona per la finestra de la cuina.
�Et puc agafar una cigarreta?
Ella va fer lliscar el paquet per la taula.
�Abans has dit que ni tan sols ens coneix�em i jo he replicat que s�, que ens coneix�em. �Va assenyalar l'in-forme�. No s�c rival per a tu. Jo nom�s he fet algunes r�pides verificacions rutin�ries per aconseguir la teva adre�a i data de naixement, coses d'aquestes. Per� no hi ha dubte que tu saps un munt de coses sobre mi. En bona part, coses privades, carai� coses que nom�s saben els meus millors amics. I ara s�c aqu�, assegut a la teva cuina, menjant bagels amb tu. Fa mitja hora que ens coneixem, per� em fa l'efecte com si fossin anys. Entens el que vull dir?
Ella va assentir amb el cap.
�Tens uns ulls preciosos �va comentar ell.
�Els teus tampoc estan malament �va respondre ella.
Un llarg silenci.
�Per qu� ets aqu�? �va demanar-li la Salander.
En Kalle Blomkvist (a la Lisbeth li va venir al cap el seu malnom i va reprimir l'impuls de dir-lo en veu alta) de sobte semblava seri�s. Tamb� semblava molt cansat. La seguretat en si mateix que havia mostrat quan havia irromput al pis ara havia desaparegut. S'havien acabat les pallassades, o si m�s no les havia descartat. Va sentir com ell l'estudiava atentament i va intuir que la visita havia agafat un caire m�s seri�s.
La Salander notava que l'aplom que volia mostrar nom�s era superficial i que en realitat no controlava del tot els nervis. Aquesta visita completament inesperada l'havia trasbalsada d'una manera que mai no havia experimentat en relaci� amb la seva feina. Ella es guanyava les garrofes espiant la gent. Segons com, el que feia per a l'Armansky mai no ho havia considerat una feina de deb�; ho veia m�s aviat com un entreteniment rebuscat, una mena de hobby.
La veritat era que es divertia ficant el nas a la vida dels altres i descobrint els secrets que provaven d'amagar. Ho havia fet, d'una manera o d'una altra, des que tenia mem�ria. I encara ho feia actualment, no nom�s quan l'Armansky li passava un enc�rrec, sin� de vegades per pura diversi�. La feia sentir-se b�. Com un videojoc complicat, amb la difer�ncia que hi intervenien persones vives i reals. I ara tenia assegut un dels seus hobbies aqu� mateix, a la cuina de casa, donant-li bagels per esmorzar. Era completament absurd.
�Tinc un problema fascinant �va deixar anar en Blomkvist�. Digue'm una cosa. Quan m'investigaves per a en Dirch Frode, tenies alguna idea de quin �s faria del teu informe?
�No.
�El prop�sit era obtenir tota mena d'informaci� sobre mi perqu� en Frode, o m�s ben dit el seu cap, em volia contractar per a una feina.
�Ah, b�.
Ell li va fer un petit somriure.
�Un dia d'aquests tu i jo tindrem una conversa sobre l'�tica de tafanejar en la vida dels altres. Per� ara mateix tinc un altre problema. La feina que em van oferir, i que inexplicablement vaig acceptar, �s sens dubte l'enc�rrec m�s estrany que m'han donat mai. Abans que te n'expliqui res m�s, necessito saber que puc confiar en tu, Lisbeth.
�Qu� vols dir?
�En Dragan Armansky m'ha dit que ets completament de fiar. Per�, aix� i tot, vull fer-te una pregunta: et puc explicar coses confidencials sabent que tu no les esbombar�s, per cap mitj�, mai?
�Un moment. Has parlat amb en Dragan? Es ell qui t'ha enviat aqu�? ��Et matar�, male�t armeni dels collons�!�
�No exactament. No ets l'�nica que sap esbrinar l'adre�a de la gent; aix� ho he fet jo tot solet. T'he buscat al registre civil. Hi consten tres Lisbeth Salander, i les altres dues les vaig descartar de seguida. Per� ahir vaig tenir una llarga conversa amb l'Armansky. Al principi ell tamb� es pensava que volia guerra perqu� havies tafanejat en la meva vida privada. Al capdavall el vaig conv�ncer que tenia un bon motiu. �Quin?
�Com t'he dit, el cap d'en Frode em va contractar per fer una feina. He arribat a un punt en qu� necessito un investigador qualificat. En Frode em va parlar de tu i va dir que eres molt bona. Ell no volia delatar-te, simplement se li va escapar. He parlat amb l'Armansky i li he explicat el que volia. I ell s'hi ha mostrat totalment conforme i ha provat de trucar-te. Per� com que no contestaves al tel�fon� aqu� em tens. Truca-li, si vols.
La Salander va trigar uns quants segons a trobar el m�bil entre la roba que li havia tret la Mimmi. En Blomkvist va observar amb inter�s el seu torbament mentre feia un tomb pel pis. Tots els mobles semblaven sortits dels encants. Tenia una impressionant installaci� inform�tica en una tauleta m�nima de la saleta d'estar i un reproductor de CD en un prestatge. La collecci� de CD ho era tot menys impressionant: deu discos de grups que ell mai no havia sentit anomenar, i els m�sics que apareixien a les portades semblaven vampirs de l'espai exterior. Probablement, la m�sica no era un dels seus principals interessos.
La Salander va veure que l'Armansky li havia trucat set vegades la nit passada i dues aquest mat�. Va marcar el seu n�mero mentre en Blomkvist es repenjava contra el marc de la porta i escoltava la conversa.
�S�c jo� ho sento� el tenia apagat� ja ho s�, vol contractar-me� no, �s aqu� plantat al mig de la meva saleta d'estar, collons�! �Va al�ar la veu�. Dragan, tinc ressaca i mal de cap, si us plau, prou de jocs. Has donat llum verda a aquesta feina o no�? Gr�cies. Va penjar.
La Salander es va mirar en Blomkvist per la porta entreoberta de la saleta d'estar; li estava remenant els CD i traient llibres de la prestatgeria. Acabava de trobar un flasc� marr� sense etiqueta i el mirava a contrallum. Estava a punt de descargolar el tap quan ella s'hi va acostar r�pidament i li va prendre el flasc�. Va tornar a la cuina, es va asseure en una cadira i va comen�ar a fer-se massatge a les temples fins que ell s'hi va acostar.
�Les regles s�n senzilles �va dir la Salander�. Res del que parlis amb mi o amb l'Armansky ho han de saber terceres persones. Signarem un contracte que declari que Milton Security garanteix la confidencialitat del que descobrim. Vull saber en qu� consisteix la feina abans de decidir si vull treballar per a tu o no. Aix� tamb� vol dir que guardar� silenci sobre tot el que m'expliquis, tant si accepto la feina com si no, sempre que no m'indueixis a cap mena d'activitat delictiva greu. En aquest cas, n'informar� en Dragan, que al seu torn ho comunicar� a la policia.
�Molt b�. �Va dubtar un moment�. L'Armansky potser no sap exactament per qu� et contracto�
�Una mena de recerca hist�rica, m'ha dit.
�B�, s�, �s aix�. Vull que m'ajudis a identificar un assass�.
En Blomkvist va necessitar una hora per explicar tots els complicats detalls del cas de la Harriet Vanger. No va ometre res. Tenia el perm�s d'en Frode per contractar-la, i per fer-ho havia de poder confiar-hi completament.
L'hi va explicar tot sobre la Cec�lia Vanger i que havia trobat el seu rostre a la finestra de la Harriet. Li va descriure el seu car�cter tan b� com va poder. La dona havia pujat molts esglaons en la seva llista de sospitosos. Per� encara es resistia a creure que pogu�s estar relacionada d'alguna manera amb un assass� en actiu en una �poca en qu� ella encara era una noia jove.
En acabat, va donar a la Salander una c�pia de la llista de l'agenda: �Magda � 32016; Sara � 32109; R. J. � 30112; R. L. � 32027; Mari � 32018.� I tamb� una c�pia dels versets del Lev�tic.
�Qu� vols que faci?
�He identificat l'�R. J.�: Rebecka Jacobsson. �Li va dir a qu� corresponien els n�meros de cinc xifres�. Si no vaig errat, trobarem quatre v�ctimes m�s� la Magda, la Sara, la Mari i l'R. L.
�Creus que les van assassinar a totes?
�El que crec �s que busquem alg� que, si resulta que els altres n�meros i inicials tamb� corresponen a quatre assassinats m�s, �s un assass� que va actuar als anys cinquanta i potser tamb� als seixanta. I que, d'una manera o d'una altra, tenia alguna relaci� amb la Harriet Vanger. He consultat n�meros antics del Hedestads-Kuriren. L'assassinat de la Rebecka �s l'�nic crim monstru�s que he pogut trobar en relaci� amb Hedestad. Vull que continu�s indagant, arreu de Su�cia si cal, fins que esbrinis com encaixen els altres noms i versets.
La Salander va estar sumida en un silenci tan inexpressiu tanta estona que en Blomkvist va comen�ar a impacientar-se. Es preguntava si havia triat la persona equivocada quan ella per fi va al�ar el cap.
�Acceptar� la feina. Per� primer has de signar un contracte amb l'Armansky.
L'Armansky va imprimir el contracte que en Blomkvist s'enduria a Hedestad perqu� en Frode el sign�s. Quan va tornar al despatx de la Salander, va veure a l'altra banda de l'env� de vidre que ella i en Blomkvist estaven inclinats davant del PowerBook. Ell li agafava una espatlla amb la m� (ei, l'estava tocant!) i li indicava alguna cosa. L'Armansky es va aturar.
En Blomkvist va fer un comentari que va semblar sorprendre la Salander. I aleshores la noia va deixar anar una sorollosa riallada.
L'Armansky no l'havia sentit riure mai i feia anys que s'esfor�ava per guanyar-se la seva confian�a. En Blomkvist feia nom�s cinc minuts que la coneixia i ella ja s'estava petant de riure amb ell. Es va escurar la gola en travessar el pas de porta i va deixar caure la carpeta del contracte sobre la taula.
A la tarda en Blomkvist va fer una visita r�pida a la redacci� de Millennium. Era la primera vegada que hi tornava a posar els peus des del judici. Se li va fer molt estrany tornar a pujar aquelles escales tan familiars. No havien canviat el codi de la porta, i va poder entrar sense cridar l'atenci�, cosa que va aprofitar per donar-hi un cop d'ull.
Les oficines de Millennium estaven disposades en forma de L. L'entrada pr�piament dita era un vest�bul que ocupava molt d'espai per� que de fet no servia de res. Hi havien posat dos sof�s i aix� funcionava com a recepci�. M�s enll� hi havia una sala amb cuina que havien habilitat com a menjador; a continuaci�, els lavabos i dues habitacions amb prestatgeries i arxivadors que feien de magatzems. Tamb� hi havia una taula de treball per al becari. A la dreta de l'entrada, un env� de vidre separava l'estudi d'en Christer Malm; tenia la seva empresa en un espai d'uns vuitanta metres quadrats, amb entrada pr�pia des del repl� de l'escala. A l'esquerra hi havia la redacci�, aproximadament uns cent cinquanta metres quadrats amb finestres que donaven a G�tgatan.
L'Erika ho havia dissenyat tot, havia posat separadors de vidre per organitzar espais independents per a tres empleats i una sala oberta comuna per als altres. Ella s'havia quedat la sala m�s �mplia del fons i havia empla�at en Blomkvist al seu despatx de l'altre extrem del local. Era l'�nic despatx que es podia veure des de l'entrada. Ning� no s'hi havia traslladat, pel que semblava.
La tercera sala quedava lleugerament a part de les altres i l'ocupava en Sonny Magnusson, de 60 anys i el comercial de publicitat m�s efica� que Millennium havia tingut mai. L'Erika l'havia pescat quan l'home s'havia vist a l'atur arran d'unes reestructuracions que es van fer a l'empresa on havia treballat la major part de la seva vida. En Sonny aleshores estava en una edat en qu� ning� li volia oferir una feina. Per� l'Erika l'havia triat expressament i li havia ofert un sou modest i una comissi�. Ell havia picat l'ham i cap dels dos no se n'havia penedit. Per� aquest darrer any, encara que l'home s'havia trencat les banyes en la seva feina de comercial, els ingressos per publicitat s'havien desplomat i, per conseg�ent, tamb� els ingressos d'en Magnusson. Tanmateix, en comptes de buscar qualsevol altra cosa, s'havia adaptat al canvi i havia aguantat fidelment. �A difer�ncia de mi, que he provocat tot aquest daltabaix�, va pensar en Blomkvist.
Va armar-se de valor i va entrar a la redacci�. Gaireb� no hi havia ning�. Va veure l'Erika al seu despatx amb el tel�fon a l'orella. La Monika Nilsson, de 37 anys, tamb� ocupava el seu lloc; era una periodista amb gran experi�ncia en temes generals que s'havia especialitzat en pol�tica. Probablement era la c�nica amb m�s barra que en Mikael havia conegut mai. Feia nou anys que era a Millennium i s'hi trobava molt a gust. En Henry Cortez era l'empleat m�s jove de la casa. Havia comen�at com a becari feia un parell d'anys, dient que volia treballar a Millennium i enlloc m�s. L'Erika no tenia pressupost per contractar-lo, per� li va oferir una taula en un rac� i aviat el va agafar perqu� fes de tot una mica i tamb� com a collaborador per compte propi.
Tots dos van cridar d'alegria en veure'l. Va rebre petons a la galta i copets a l'esquena. De seguida li van preguntar si venia per reincorporar-se a la feina. No, nom�s passava per saludar i parlar amb l'Erika.
L'Erika va dir que s'alegrava de veure'l. Va preguntar per l'estat d'en Vanger. En Mikael no sabia res m�s que el que li havia explicat en Frode: que estava greu per� que encara s'aferrava a la vida.
�I doncs, qu� fas a la ciutat?
En Mikael se sentia violent. Havia estat a Milton Security, a tan sols unes quantes travessies, i havia decidit passar per pur impuls. Li semblava massa complicat explicar que havia anat a contractar una ajudant de recerca que treballava en una empresa de seguretat i que li havia entrat a l'ordinador. En comptes d'aix�, va arronsar les espatlles i va dir que havia vingut a Estocolm per assumptes d'en Vanger i que hauria de tornar al nord de seguida. Va preguntar com anaven les coses a la revista.
�A part de les bones not�cies en publicitat i subscriptors, hi ha un n�vol a l'horitz�.
�Quin?
�En Janne Dahlman. �Vaja.
�Hi vaig tenir una xerrada a l'abril, despr�s de fer p�blica la not�cia que en Henrik s'havia convertit en soci de la revista. No s� si �s simplement el seu car�cter o si hi ha alguna cosa m�s greu. Si juga a alguna cosa.
�Qu� va passar?
�No �s res en concret, sin� que m�s aviat ja no confio en ell. Despr�s que firm�ssim l'acord amb en Vanger, en Christer i jo vam haver de decidir si comunic�vem a tot el personal que ja no corr�em el risc d'enfonsar-nos aquesta tardor o�
�O si ho explic�veu nom�s a uns quants.
�Exactament. Potser s�c una paranoica, per� no em vaig voler arriscar que en Dahlman filtr�s la not�cia. De manera que vaig decidir informar tot el personal el mateix dia que es va fer p�blic l'acord. I aix� ens va obligar a guardar silenci durant un mes.
�I doncs?
�Doncs que va ser la primera bona not�cia que rebien des de feia un any. Tothom se'n va alegrar llevat d'en Dahlman. Vull dir� no tenim la redacci� m�s gran del m�n. Hi havia tres persones exultants, a m�s del becari, i una persona que va arrufar el nas perqu� no ho hav�em explicat a tothom abans.
�Tenia ra�
�Ja ho s�. Per� el fet �s que va continuar burxant-hi dia rere dia i la moral de la redacci� va caure en picat. Al cap de dues setmanes de tota aquesta merda, el vaig cridar al meu despatx i li vaig dir a la cara que no havia informat el personal abans perqu� no em fiava que ell guard�s la not�cia en secret.
�I com s'ho va prendre?
�Es va enfadar molt, �s clar. Jo no vaig baixar del burro i li vaig donar un ultim�tum� o es calmava o comen�ava a buscar-se una altra feina.
�Que es va calmar. Per� continua fent-se l'of�s i hi ha molta tensi� entre ell i els altres. En Christer no el suporta i no ho dissimula pas.
�Qu� sospites que far� en Dahlman?
L'Erika va deixar anar un sospir.
�No ho s�. El vam contractar fa un any, quan ja comen��vem a tenir problemes amb en Wennerstr�m. No puc demostrar res, per� tinc el desagradable pressentiment que ja no treballa per a nosaltres.
�Confia en el teu instint.
�Potser �s simplement un pobre desgraciat que provoca mal ambient perqu� no troba el seu lloc.
�Es possible. Per� estic d'acord que ens vam equivocar contractant-lo.
Mitja hora despr�s anava cap al nord per les rondes d'Slussen amb el cotxe que li havia deixat l'esposa d'en Frode. Era un Volvo de deu anys que amb prou feines s'havia fet servir. En Blomkvist tenia perm�s per agafar-lo quan volgu�s.
Van ser petits detalls que li podrien haver passat per alt f�cilment si no hagu�s estat a l'aguait: papers no tan ordenadament apilats com recordava haver-los deixat, un classificador no tan ben posat a la prestatgeria, el calaix de l'escriptori tancat del tot� quan estava segur que l'havia deixat obert un cent�metre.
Alg� havia estat a la caseta.
Havia tancat la porta amb clau, per� es tractava d'un pany corrent i antic que gaireb� qualsevol podia for�ar amb un tornav�s, i qui sabia quantes claus hi havia en circulaci�. Va escorcollar sistem�ticament el despatxet, buscant qu� podia trobar a faltar. Al cap d'una estona va decidir que tot era al seu lloc.
No obstant aix�, alg� havia estat a la caseta i li havia potinejat els papers i els classificadors. En Blomkvist s'havia endut l'ordinador, de manera que no hi havien pogut tenir acc�s. Es va fer dues preguntes: qui havia estat? I qu� havia pogut deduir de la visita?
Els classificadors formaven part del material d'en Vanger que havien tornat a portar a la casa dels convidats quan havia sortit de la pres�. No hi havia res de les noves dades. Les llibretes de l'escriptori semblarien escrites en clau per a qualsevol no iniciat en el tema, per� la persona que li havia regirat la taula era alg� no iniciat?
Dins d'una funda de pl�stic, al bell mig de la taula, havia deixat una c�pia de la llista de l'agenda i una altra dels versets. Poca broma. Qui li hagu�s remenat el despatxet sabia ara que havia desxifrat el codi de l'agenda.
�Aix� doncs, qui era?�
En Henrik Vanger era a l'hospital. No sospitava de l'Anna. I en Frode? Ja li havia explicat tots els detalls. La Cec�lia Vanger havia anullat el viatge a Florida i havia tornat de Londres acompanyada per la seva germana. En Blomkvist nom�s l'havia vista una vegada, travessant el pont amb cotxe tot just ahir. En Martin Vanger. En Harald Vanger. En Birger Vanger� l'endem� de l'atac de cor d'en Henrik havia tornat per a una reuni� familiar a la qual no havien convidat en Blomkvist. L'Alexander Vanger. La Isabella Vanger.
Amb qui havia parlat en Frode? Qu� se li havia pogut escapar aquesta vegada? Quants familiars s'havien assabentat amb neguit del fet que en Blomkvist havia aconseguit grans progressos en la investigaci�?
Eren les vuit del vespre passades. Va trucar al many� de Hedestad i li va encarregar un pany nou. El many� va dir que podria venir l'endem�. En Blomkvist va contestar que li pagaria el doble si venia de seguida. Van acordar que l'home vindria pels volts de dos quarts d'onze aquella mateixa nit i que installaria un pany de seguretat nou.
En Blomkvist va dur el cotxe a casa d'en Frode. La seva dona li va indicar el jard� del darrere de la casa i li va oferir una cervesa freda, que ell va acceptar amb molt de gust. Aleshores va preguntar per en Henrik Vanger.
En Frode va remenar el cap.
�L'han operat. Tenia arteriosclerosi coron�ria. Els metges han dit que els dies seg�ents seran cr�tics.
Hi van rumiar una estona mentre es bevien les cerveses.
�No hi ha parlat, m'imagino.
�No. No es troba prou b� per parlar. Com li ha anat a Estocolm?
�Aquella noia, la Salander, ha acceptat la feina. Aqu� tinc el contracte de Milton Security. L'ha de signar i enviar-lo per correu.
En Frode va llegir el document.
�Es cara �va comentar.
�En Henrik s'ho pot permetre.
En Frode va assentir amb el cap. Va agafar una ploma que duia a la butxaca del pit i hi va posar la seva signatura.
�Es millor que signi mentre en Henrik encara �s viu. Ho podria tirar a la b�stia quan torni cap a casa?
En Blomkvist es va ficar al llit cap a mitjanit, per� no podia dormir. Fins ara la seva feina a l'illa de Hedeby havia semblat una recerca sobre una curiositat hist�rica. Per� si alg� estava prou interessat en el que feia per introduir-se al seu despatxet, aleshores potser la hist�ria tenia m�s relaci� amb el present que no es pensava.
De sobte se fi va acudir que potser hi havia altres persones interessades en el que feia. A en Wennerstr�m, la sobtada aparici� d'en Vanger al consell de direcci� de Millennium no li havia passat desapercebuda. O eren paranoies?
En Mikael va sortir del llit i va plantar-se completament nu davant de la finestra de la cuina per contemplar l'esgl�sia de l'altra banda del pont. Va encendre una cigarreta.
No es podia treure del cap la Lisbeth Salander. Es comportava d'una manera for�a estranya, amb totes aquelles pauses en plena conversa. El seu pis era un desgavell, tot estava pel mig. Bosses plenes de diaris al rebedor. Una cuina que no havien netejat ni endre�at des de feia anys. Roba escampada per terra. Evidentment, havia estat mitja nit al bar. Tenia marques de petons al coll i sens dubte havia passat la nit en companyia. Duia un fotimer de tatuatges al cos i dos p�rcings a la cara i potser en altres llocs. Era rarota.
L'Armansky li havia assegurat que era la seva millor investigadora i l'informe que ella havia fet sobre ell era aclaparadorament exhaustiu. �Una noia estranya.�
La Salander seia davant del seu PowerBook, per� pensava en en Mikael Blomkvist. Mai a la vida havia deixat que ning� franqueg�s la seva porta sense una invitaci� expressa, i podia comptar amb els dits d'una m� les persones que havia convidat. En Blomkvist havia irromput a la seva vida i ella nom�s havia protestat sense convenciment.
I no nom�s aix�: l'havia tocat.
En circumst�ncies normals, aquesta mena de comportament l'hauria emp�s mentalment a agafar una pistola. Per� no havia sentit la m�s petita amena�a ni qualsevol altra mena d'hostilitat per la seva banda. En Blomkvist tenia bons motius per cantar-li la canya, fins i tot per denunciar-la a la policia. Per�, en canvi, fins i tot s'havia pres com una broma que li hagu�s piratejat l'ordinador.
Aquesta havia estat la part m�s delicada de la seva conversa. Hauria dit que en Blomkvist no volia abordar el tema deliberadament i, finalment, ella no havia pogut estar-se de fer-li la pregunta.
�Has dit que sabies el que he fet.
�Has entrat al meu ordinador. Ets una hacker.
�Com ho saps? �La Salander estava completament segura que no havia deixat pistes i que la seva intrusi� no la podia descobrir ning�, llevat que un assessor de seguretat altament qualificat s'hagu�s assegut davant de l'ordinador i hagu�s escanejat el disc dur quan ella hi accedia.
�Vas cometre un error.
Li va explicar que havia citat un text que nom�s era al seu ordinador.
La Salander es va quedar en silenci. Finalment va al�ar la vista cap a ell, amb ulls inexpressius.
�Com te'n vas sortir? �va preguntar ell.
��s el meu secret. Qu� penses fer?
En Mikael va arronsar les espatlles.
�Qu� puc fer? Potser hauria de parlar amb tu de l'�tica i la moral, i del perill de furgar en la vida privada de la gent.
�Exactament el que tu fas com a periodista.
�Oi tant. I per aix� mateix els periodistes tenim un comit� d'�tica que vigila pels temes morals. Quan escric un article sobre un malparit de la banca, deixo de banda, per exemple, la seva vida privada. No dic que una estafadora �s lesbiana o que l'excita cardar amb el seu gos ni res d'aix�, encara que sigui veritat. Els malparits tamb� tenen dret a tenir vida privada. Entens el que vull dir?
�S�.
�Doncs tu vas envair la meva intimitat. El meu cap no necessita saber amb qui em fico al llit. Aix� �s cosa meva.
Al rostre de la Salander es va dibuixar un somriure tor�at.
�Creus que no ho hauria d'haver dit?
�En el meu cas no canvia gran cosa. Mitja ciutat est� al corrent de la meva relaci� amb l'Erika. Per� �s q�esti� de principis.
�En aquest cas, potser et divertir� saber que jo tamb� tinc principis comparables al teu comit� d'�tica. Els anomeno �els principis de la Salander�. Un �s que un malparit �s un malparit es miri com es miri, i si li puc fer mal esbombant la seva merda, aleshores s'ho mereix.
�D'acord �va dir en Blomkvist�. Les meves idees tampoc no s�n tan diferents de les teves, per�
�Per� el fet �s que, quan faig una investigaci� privada, tamb� tinc en compte el que penso sobre la persona en q�esti�. No s�c pas neutral. Si sembla bona persona, puc rebaixar el to del meu informe.
�De deb�?
�En el teu cas el vaig rebaixar. Podria haver escrit un llibre sobre la teva vida sexual. Podria haver-li dit a en Frode que l'Erika Berger t� un passat al Club Xtreme i que va flirtejar amb el sadomaso als anys vuitanta� la qual cosa hauria provocat certes associacions d'idees pel que fa a la vostra vida sexual.
En Blomkvist li va aguantar la mirada. Un moment despr�s va riure.
�Ets molt meticulosa, oi? Per qu� no ho vas afegir a l'informe?
�Sou adults que evidentment s'agraden. El que feu al llit no �s assumpte de ning�, i l'�nica cosa que hauria aconseguit dient-ho hauria sigut ferir-vos a tots dos, o proporcionar a alg� material per fer xantatge. No conec en Frode� la informaci� podria haver acabat a les mans d'en Wennerstr�m.
�I no vols proporcionar informaci� a en Wennerstr�m?
�Si hagu�s de triar entre tu i ell, probablement acabaria al teu costat.
�L'Erika i jo tenim un� la nostra relaci� �s�
�Si us plau, de deb� que no m'importa un rave quina mena de relaci� teniu. Per� no has contestat la meva pregunta: qu� penses fer ara que saps que he entrat al teu ordinador?
�Lisbeth, no s�c aqu� per extorquir-te. S�c aqu� per demanar-te que m'ajudis en una investigaci�. Pots dir que s� o que no. Si dius que no, ja trobar� alg� altre i no tornar�s a saber res de mi mai m�s. �Va rumiar un segon i va somriure�. Si no et torno a trobar furgant al meu ordinador, �s clar.
�I aleshores qu� passaria?
�Saps moltes coses de mi. Algunes s�n privades i personals, per� el mal ja est� fet. Nom�s espero que no facis servir tot el que saps contra mi o contra l'Erika.
Ella el va observar amb una mirada absent.
Mentre esperava per veure si en Henrik Vanger se'n sortiria o no, en Blomkvist es va passar un parell de dies repassant la documentaci� que tenia. Es mantenia en estret contacte amb en Frode. Dijous al vespre en Frode li va portar not�cies: de moment, la crisi semblava superada.
�Avui hi he pogut parlar una estona. Vol veure't al m�s aviat possible.
Aix� doncs, cap a la una del migdia del dia de Sant Joan, en Blomkvist va agafar el cotxe fins a l'hospital de Hedestad i va buscar l'habitaci� corresponent. Es va trobar un Birger Vanger emprenyat que li va impedir el pas. En Henrik no podia rebre visites, deia.
�Que estrany �va replicar en Mikael, sense perdre la calma i mirant-se el regidor municipal�, en Henrik ha enviat un av�s ben clar que em volia veure avui.
�Vost� no forma part d'aquesta fam�lia; no hi t� res a fer, aqu�.
�T� ra�. No formo part d'aquesta fam�lia. Per� treballo per a en Henrik Vanger i nom�s rebo ordres d'ell. Aix� podria haver desfermat una acalorada discussi� si en Frode no hagu�s sortit just en aquell moment de l'habitaci� d'en Vanger.
�Ah, ja �s aqu�. En Henrik demanava per vost� ara mateix.
En Frode va deixar la porta oberta i en Blomkvist va entrar fregant el costat d'en Birger en passar.
En Henrik Vanger semblava haver envellit deu anys. Estava estirat amb els ulls entreoberts, un tub d'oxigen al nas i els cabells m�s despentinats que mai. Una infermera va aturar en Blomkvist posant-li fermament una m� al bra�.
�Dos minuts i prou. I no el trasbalsi.
En Blomkvist es va asseure a la butaca de les visites per poder veure el rostre d'en Henrik. El va envair un sentiment de tendresa que el va sorprendre fins a un cert punt, i va allargar la m� per estr�nyer suaument la del vell.
�Res de nou? �La veu era d�bil.
En Blomkvist va fer que s� amb el cap.
�Et presentar� un informe tan aviat com et trobis millor. Encara no he resolt el misteri, per� he trobat m�s dades noves i estic seguint unes pistes. D'aqu� a una setmana, potser dues, et podr� donar resultats.
En Henrik Vanger va provar de moure el cap per indicar que ho entenia.
�He de ser fora uns quants dies.
En Henrik va aixecar les celles.
�No abandono el vaixell. He d'investigar una cosa. He arribat a un acord amb en Dirch per informar-lo de tot. Et sembla b�?
�En Dirch �s� el meu home� de confian�a� en tot. En Blomkvist va tornar a estr�nyer la m� d'en Henrik. �Mikael� si jo no� me'n surto� vull que� acabis la feina.
�L'acabar�.
�En Dirch t� plens�
�Henrik, vull que et posis bo. M'enfadaria molt amb tu si et morissis despr�s que hagi fet tants progressos.
�Dos minuts �va avisar la infermera.
�He de marxar. La propera vegada tindrem una llarga conversa.
En sortir, en Birger Vanger l'esperava. El va aturar engrapant-lo per l'espatlla.
�No vull que amo�ni m�s en Henrik. Est� molt malalt i no l'han de molestar ni trasbalsar.
�Comprenc la seva preocupaci� i em sap greu. Cregui'm, no penso trasbalsar-lo.
�Tothom sap que en Henrik el va contractar per ficar el nas en el seu petit passatemps� la Harriet. En Dirch ha dit que en Henrik va quedar molt afectat arran d'una conversa que van tenir vost� i ell abans de tenir l'atac de cor. Fins i tot va comentar que vost� es pensava que potser era el causant de l'atac.
�Ja no ho crec. En Henrik tenia arteriosclerosi coron�ria. Podria haver tingut un atac de cor fins i tot mentre era al lavabo. Estic segur que de fet vost� ja ho sap.
�Vull que m'informi plenament de tota aquesta bogeria. Es la meva fam�lia on est� ficant el nas.
�Doncs, com ja li he dit, treballo per a en Henrik, no pas per a la fam�lia.
Segons semblava, en Birger Vanger no estava acostumat que ning� li port�s la contr�ria. Per un moment es va quedar mirant en Blomkvist amb una expressi� que segurament volia infondre respecte, per� que el va fer quedar m�s aviat com un ant tibat. L'home va fer mitja volta i va entrar a l'habitaci� d'en Vanger.
En Blomkvist va contenir l'impuls de riure-se'n. No era el moment per a riallades, ni tampoc el lloc, just a la porta de l'habitaci� on en Henrik Vanger jeia malalt; i encara menys quan es podia tractar del seu llit de mort. Per� va pensar en un vers de l'abecedari rimat de Lennart Hyland, que havien tornat a publicar als anys seixanta per a una collecta humanit�ria d'una r�dio i que ell, per alguna ra� incomprensible, havia memoritzat quan aprenia a llegir i a escriure. Era la lletra A: �L'ant van deixar plantat, mirant el bosc bocabadat.�
Al vest�bul de l'hospital va topar amb la Cec�lia Vanger. Havia provat de telefonar-li al m�bil una dotzena de vegades des que havia tornat de les seves vacances interrompudes, per� ella no li havia contestat ni tornat les trucades. I quan ell passava i trucava a la porta de casa seva no hi era mai.
�Hola, Cec�lia �va dir�. Em sap greu tot aix� d'en Henrik.
�Gr�cies �va dir ella remenant el cap. �Hem de parlar.
�Em sap greu haver-te ignorat d'aquesta manera. Entenc que estiguis emprenyat, per� jo tamb� estic passant per un mal moment.
En Mikael li va posar una m� al bra� i li va somriure.
�Espera, m'has ent�s malament, Cec�lia. No estic gens emprenyat. Espero que encara siguem amics. Podem fer un caf�? �Va indicar amb el cap en direcci� a la cafeteria de l'hospital.
La Cec�lia Vanger va vacillar.
�Avui no. He de veure en Henrik.
�D'acord, per� igualment haurem de parlar. Ser� una xerrada purament professional.
�Qu� vols dir? �Tot d'una, s'havia posat en gu�rdia.
�Recordes quan ens vam con�ixer, quan em vas venir a veure al gener? Vaig dir que parl�vem confidencialment i que quan t'hagu�s de fer algunes preguntes de deb� t'avisaria. T� a veure amb la Harriet.
De cop i volta, el rostre de la Cec�lia Vanger es va encendre de r�bia.
�Ets un fill de puta.
�Cec�lia, he trobat coses que necessito discutir amb tu. Ella va retrocedir una passa.
�No t'adones que aquesta refotuda recerca de la Harriet simplement serveix per omplir el temps lliure d'en Henrik? No veus que potser s'est� morint i que l'�ltima cosa que li cal �s tornar a trasbalsar-se i omplir-se de falses esperances i�?
�Per a en Henrik potser �s un passatemps, per� he trobat nou material: m�s que ning� des de fa molt de temps. Hi ha interrogants que cal respondre.
�Si en Henrik es mor, aquesta male�da investigaci� s'acabar� de cop i volta. I aleshores no podr�s ficar el teu nas brut i ploramiques enlloc �va etzibar-li la Cec�lia, i va prosseguir el seu cam�.
Tot estava tancat. Hedestad estava pr�cticament desert i els seus habitants semblaven haver-se retirat a les seves casetes d'estiueig al camp. En Blomkvist va anar a la terrassa del Grand Hotel, que era obert, i all� va poder demanar un caf� i un sandvitx, i llegir els diaris de la tarda. No havia passat res d'important.
Va deixar el diari i va pensar en la Cec�lia Vanger. No havia explicat a ning� llevat de la Salander que era ella qui havia obert la finestra de l'habitaci� de la Harriet. Tenia por que aix� la convert�s en sospitosa, i l'�ltima cosa que volia era ferir-la. Per� tard o d'hora hauria de plantejar-li aquella pregunta.
Va seure a la terrassa durant una hora abans de decidir-se a deixar descansar el problema i dedicar la festa del solstici a alguna altra cosa que no fos la fam�lia Vanger. El m�bil continuava mut. L'Erika era fora, divertint-se amb el seu marit, i ell no tenia ning� m�s amb qui parlar.
Va tornar a l'illa de Hedeby sobre les quatre de la tarda i va prendre una altra decisi�: deixar de fumar. Feia exercici regularment des que havia acabat el servei militar, tant al gimn�s com corrent per S�der M�larstrand, per� n'havia perdut l'h�bit quan havien comen�at els problemes amb en Wennerstr�m. A la pres� de Rull�ker havia comen�at a fer pesos novament, sobretot com a ter�pia. Per� despr�s que l'alliberessin pr�cticament no havia fet exercici. Ja era hora de tornar a comen�ar. Es va posar el xandall i va enfilar a un ritme pausat per la carretera que duia a la cabana d'en Gottfried, va tombar cap al Fort� i va tirar camp a trav�s a un pas m�s viu. No havia fet curses d'orientaci� des que era a la mili, per� sempre havia pensat que era m�s divertit c�rrer per terreny boscos que pels camins. Va resseguir la tanca d'Osterg�rden en direcci� al poble. Quan va pujar els darrers esglaons de la casa de convidats li feia mal tot el cos i estava sense al�.
A les sis de la tarda es va dutxar. Va bullir unes patates i es va prendre unes torrades d'arengada en escabetx amb salsa de mostassa, cebetes i ou en una taula atrotinada fora de la caseta, mirant al pont. Es va servir un didalet d'aiguardent i va brindar a la seva salut. Tot seguit va obrir una novella negra de Val McDermid titulada El cant de les sirenes.
Cap a les set del vespre en Frode va arribar en cotxe i es va asseure pesadament a la cadira del seu davant. En Blomkvist li va servir un didalet d'aiguardent Sk�ne.
�Avui ha creat mala maror, vost� �va dir en Frode.
�Ja ho he vist.
�En Birger �s un ximple vanit�s. �Ja ho s�.
�Per� la Cec�lia no �s cap ximple vanitosa, i est� furiosa.
En Mikael va assentir amb el cap.
�M'ha demanat que miri d'evitar que vost� continu� furgant en els assumptes de la fam�lia.
�Ja ho veig. I qu� li ha contestat?
En Frode va contemplar el seu got d'Sk�ne i es va empassar el licor d'un sol glop.
�La meva resposta ha estat que en Henrik ha donat instruccions molt clares sobre all� que vol que vost� faci. I mentre no canvi� aquestes instruccions, vost� continuar� treballant en els termes que estableix el seu contracte. Espero que faci tot el que pugui per complir la seva part.
En Blomkvist va al�ar la vista cap al cel, que es comen�ava a omplir de n�vols de pluja.
�Sembla que es prepara una tempesta �va comentar en Frode�. Si el vent bufa massa fort, haur� de fer-li costat.
�Gr�cies.
Van seure en silenci una estona. �Me'n posa un altre gotet?
Pocs minuts despr�s que en Frode hagu�s marxat a casa, va arribar en Martin Vanger i va aparcar el cotxe al carrer, just davant de la caseta. Se li va acostar i va saludar. En Mikael li va desitjar una bona revetlla de Sant Joan i li va preguntar si li venia de gust una copa.
�No, val m�s que no. Nom�s he vingut per canviar-me de roba i tornar� al poble per passar el vespre amb l'Eva.
En Blomkvist va esperar.
�He parlat amb la Cec�lia. Est� una mica afectada ara com ara� ella i en Henrik sempre han tingut molt bona relaci�. Espero que la perdonis si diu res� desagradable.
�N'estic molt, de la Cecilia.
�Ja ho s�. Per� pot ser complicada. Nom�s vull que s�pigues que est� molt en contra que burxis en el nostre passat.
En Blomkvist va sospirar. Semblava que a Hedestad tothom sabia per qu� l'havia contractat en Vanger. �I tu qu� en penses?
�Aix� de la Harriet ha obsessionat en Henrik des de fa d�cades. No ho s� la Harriet era la meva germana, per� tot plegat em fa l'efecte que queda molt i molt lluny. En Dirch diu que tens un contracte que nom�s pot trencar en Henrik, i temo que en el seu estat actual aix� li faria m�s mal que b�.
�I tu vols que continu�?
�Has fet cap progr�s?
�Em sap greu, Martin, per� si t'expliqu�s alguna cosa sense el perm�s d'en Henrik trencaria les condicions del contracte.
�Ho entenc. �De cop i volta va somriure�. En Henrik t� tirada per les conspiracions. Per�, per damunt de tot, no vull que li donis esperances innecess�riament.
�No ho far�.
�B� Per cert, canviant de tema, ara hem de tenir en compte un altre contracte, a m�s a m�s. Com que en Henrik est� malalt i no pot complir les seves obligacions a curt termini amb la junta de Millennium, la meva responsabilitat �s ocupar el seu lloc.
En Mikael va esperar.
�M'imagino que tindrem una reuni� de la junta per avaluar la situaci�.
�Es una bona idea. Per�, pel que s�, s'ha decidit que la pr�xima reuni� de la junta no es far� fins a l'agost.
�Ja ho s�, per� potser l'haur�em d'avan�ar.
En Blomkvist va somriure educadament.
�En realitat est�s parlant amb la persona equivocada. De moment no s�c al consell de direcci�. El vaig deixar al desembre. T'hauries de posar en contacte amb l'Erika Berger Sap que en Henrik s'ha posat malalt.
En Martin Vanger no s'esperava aquesta resposta.
�Tens ra�, �s clar. Hi parlar�. �Va donar uns copets a l'espatlla d'en Blomkvist per acomiadar-se'n i se'n va anar.
No havia dit res en concret, per� l'amena�a havia quedat surant en l'aire. En Martin Vanger havia collocat Millennium a la balan�a. Un instant despr�s en Blomkvist es va servir un altre didalet de licor i va reprendre la lectura de Val McDermid.
La gata va venir a saludar i se li va refregar contra la cama. Ell la va aixecar i li va gratar rere l'orella.
�Tots dos estem passant un Sant Joan d'all� m�s avorrit, oi? �va dir.
Quan va comen�ar a ploure, va entrar a casa i es va ficar al llit. La gata es va estimar m�s quedar-se a fora.
Aquell Sant Joan, la Salander va treure la Kawasaki i es va passar el dia fent-li una bona repassada general. Una petita moto de 125 cent�metres c�bics potser no era la m�quina m�s dura del m�n, per� era seva, i la sabia conduir. L'havia reparat tota sola, pe�a a pe�a, i l'havia trucat per poder c�rrer un p�l m�s del l�mit legal.
A la tarda, es va posar el casc i la jupa de cuir i va conduir fins a la cl�nica de rep�s Appelviken, on va passar el vespre al parc amb la seva mare. Va marxar amb un sentiment de preocupaci� i culpa. La mare semblava m�s absent que mai. Durant tres hores nom�s van intercanviar algunes paraules, i quan parlaven la dona no semblava saber amb qui ho feia.
En Blomkvist va perdre uns quants dies provant d'identificar el cotxe amb matr�cula �AC�. Despr�s de prendre's moltes mol�sties i acudir finalment a un mec�nic retirat de Hedestad, va arribar a la conclusi� que el cotxe era un Ford Anglia, un model que no havia sentit esmentar mai. Llavors es va posar en contacte amb un funcionari de la Direcci� General de Tr�nsit i va preguntar sobre la possibilitat d'obtenir una llista de tots els Ford Anglia del 1966 que tinguessin una matr�cula que comenc�s per �AC3�. Li van dir que, sens dubte, es podia buscar al registre, per� que requeriria temps i que s'allunyava una mica del que es podia considerar informaci� p�blica.
No va ser fins uns quants dies despr�s de Sant Joan que en Blomkvist va agafar el seu Volvo prestat i es va dirigir al nord per l'autopista E4. Anava a poc a poc. Just despr�s del pont de Harn�sand es va aturar per prendre un caf� a la pastisseria de Vesterlund.
La seg�ent parada va ser Ume�, on va parar en un motel i va demanar el plat especial del dia. Va comprar una guia de carreteres i va continuar el viatge fins a Skellefte�, on va girar cap a Norsj�. Va arribar cap a les sis de la tarda i va agafar una habitaci� a l'hotel Norsj�.
Va comen�ar la recerca a primera hora del mat�. La fusteria Norsj� no sortia a la guia telef�nica. La recepcionista d'aquell hotel perdut en les latituds n�rdiques, una noia de vint i tants anys, mai no n'havia sentit a parlar.
�A qui hauria de preguntar?
La recepcionista va semblar desconcertada uns instants fins que se li va illuminar la cara i va dir que parlaria amb el seu pare. Va tornar al cap de dos minuts i va explicar-li que la fusteria Norsj� va tancar a la primeria dels anys vuitanta. Que si necessitava parlar amb alg� que en sab�s m�s, havia d'anar a veure un tal Hartman, que n'havia estat l'encarregat i que ara vivia en un carrer que es deia Solv�ndan.
Norsj� era un poble petit amb un �nic carrer principal, anomenat amb encert Storgatan (o carrer major), que travessava la localitat de punta a punta i era on hi havia les botigues; als carrers perpendiculars a aquest hi havia blocs de pisos on vivien els ve�ns. A la banda oriental hi havia una petita zona industrial i uns estables; a l'occidental s'elevava una bonica esgl�sia de fusta. En Blomkvist es va fixar que el poble tamb� tenia una esgl�sia missionera i una esgl�sia pentecostal. Un cartell d'un plaf� publicitari de la parada d'autobusos anunciava un museu de la ca�a i un altre de l'esqu�. Un pamflet abandonat anunciava que Veronika cantaria al recinte firal per Sant Joan. Podia anar d'una punta del poble a l'altra en menys de vint minuts.
El carrer de Solv�ndan, a cinc minuts de l'hotel, era tot de cases unifamiliars. Ning� no va respondre quan en Blomkvist va trucar al timbre. Eren dos quarts de deu i va donar per fet que en Hartman havia marxat a la feina o que, si estava jubilat, havia sortit a fer alguna gesti�.
La seg�ent parada va ser la ferreteria d'Storgatan. Va pensar que tothom que visqu�s a Norsj� tard o d'hora havia de venir a la ferreteria. Hi havia dos dependents. En Blomkvist va triar el m�s gran, potser d'uns 50 anys o m�s.
�Hola. Busco una parella que probablement va viure a Norsj� als anys seixanta. L'home potser va treballar a la fusteria Norsj�. No en s� el cognom, per� tinc dues fotografies que es van fer el 1966.
El dependent va estudiar les fotografies una llarga estona, per� finalment va remenar el cap dient que no recordava ni l'home ni la dona.
A l'hora de dinar va fer una hamburguesa en una parada de frankfurts propera a l'estaci� d'autobusos. Havia deixat c�rrer les botigues i havia passat per l'ajuntament, la biblioteca i la farm�cia. La comissaria era buida, i havia comen�at a abordar gent gran a l'atzar. A primera hora de la tarda va preguntar a dues dones joves: no reconeixien la parella de la fotografia, per� van tenir una bona idea.
�Si les fotos es van fer el 1966, avui aquestes persones deuen tenir prop de seixanta anys. Per qu� no passa per la llar de jubilats de Solbacka i pregunta all�?
En Blomkvist es va presentar a una dona del taulell de recepci� de la llar de jubilats explicant el que volia saber. La dona se'l va mirar amb recel, per� finalment es va deixar conv�ncer. El va dur a la sala de dia, on va passar mitja hora ensenyant les fotos a un grup de persones grans. Es van mostrar molt amables, per� ning� no va poder identificar la parella.
A les cinc va tornar a Solv�ndan i va trucar a la porta d'en Hartman. Aquesta vegada va tenir m�s sort. Els Hartman, tant l'home com la dona, estaven retirats i havien estat fora tot el dia. Van convidar en Blomkvist a passar a la cuina, on la dona va fer caf� immediatament mentre en Mikael explicava qu� buscava. Com en tots els altres intents d'aquell dia, no en va treure res. En Hartman es va gratar el cap, va encendre una pipa i despr�s de rumiar-hi un moment va concloure que no reconeixia la parella de la fotografia. Marit i muller parlaven entre si en el dialecte de Norsj�, i a en Blomkvist de vegades li costava entendre el que deien. Ella va dir kn�velhara quan va constatar que la dona de la fotografia tenia cabells arrissats.
�Per� t� molta ra� quan diu que �s un adhesiu de la fusteria �va comentar el marit�. Ha estat molt observador de reconeixe'l. Per� el problema �s que don�vem aquests adhesius a tort i a dret: als transportistes, als clients o als prove�dors, als ebenistes, als operaris, a tota mena de gent.
�Trobar aquesta parella est� sent m�s dif�cil del que em pensava.
�Per qu� els vol trobar?
En Blomkvist havia decidit explicar la veritat si alg� l'hi preguntava. Tot intent d'inventar-se una excusa sobre la parella de les fotos simplement sonaria fals i nom�s crearia confusi�.
��s llarg d'explicar. Estic investigant un crim que va tenir lloc a Hedestad el 1966, i em penso que les persones de les fotos potser van veure el que va passar. No s�n sospitoses en cap cas, i no crec que siguin conscients que potser tenen informaci� que podria ajudar a resoldre el crim.
�Un crim? Quina mena de crim?
�Em sap greu, per� no els en puc dir res m�s. S� que sembla estrany que alg� vingui aqu� gaireb� quaranta anys despr�s provant de trobar aquesta parella, per� el crim encara no est� resolt i fa poc s'han descobert noves pistes.
�Entesos. S�, efectivament, sobta una mica el que busca vost�.
�Quanta gent treballava a la fusteria?
�La plantilla habitual era de quaranta persones, si fa no fa. Jo hi vaig treballar des dels 17 anys, a mitjan cinquanta, i fins que va tancar. Aleshores em vaig fer transportista. �En Hartman va rumiar un moment�. Es l'�nic que li puc dir. El tipus de les seves fotografies no hi va treballar mai. Potser era transportista, per� si ho hagu�s estat em penso que el reconeixeria. De tota manera, encara hi ha una altra possibilitat. Potser el seu pare o algun altre parent treballava a la fusteria i aquest cotxe no �s seu.
En Mikael va fer que s� amb el cap.
�S�c conscient que hi ha un munt de possibilitats. Se li acudeix alg� amb qui pugui parlar?
�S� �va dir en Hartman, assentint amb el cap�. Vingui dem� al mat� i anirem a parlar amb algun dels meus antics companys.
La Salander tenia un problema de metodologia de certa import�ncia. Era experta recollint informaci� sobre qui fos, per� el seu punt de partida sempre era un nom i un n�mero de la Seguretat Social d'una persona viva. Si l'individu constava en un arxiu inform�tic, com inevitablement era el cas de tothom, aleshores el subjecte queia r�pidament a la seva teranyina. I si l'individu tenia ordinador amb connexi� a Internet, una adre�a de correu electr�nic i potser fins i tot una p�gina web personal, cosa que pr�cticament tothom que li tocava investigar tenia, ella tard o d'hora descobria els seus secrets m�s �ntims.
La feina que havia acceptat fer per a en Blomkvist era completament diferent. Aquest enc�rrec, dit d'una manera planera, era identificar quatre n�meros de la Seguretat Social basant-se en dades d'all� m�s vagues. Per acabar-ho d'adobar, aquests individus molt probablement feia unes quantes d�cades que eren morts. Aix� doncs, segurament no figuraven en cap arxiu inform�tic.
La teoria d'en Blomkvist, basada en el cas de la Rebecka Jacobsson, era que aquests individus havien estat v�ctimes d'un assass�. Aix� significava que devien constar en diverses investigacions no resoltes de la policia. No hi havia cap pista sobre quan o on havien tingut lloc aquests assassinats, llevat que havia de ser abans del 1966. Pel que feia a la recerca, s'enfrontava a una situaci� totalment nova.
�B� doncs, per on ho he d'agafar, aix�?�
Va entrar al web de Google i va teclejar les paraules clau �Magda� + �assassinat�. Era la cerca m�s simple que podia fer. Per a la seva sorpresa, de seguida se li va obrir una porta per avan�ar en la investigaci�. La primera entrada era la programaci� de TV V�rmland, la televisi� de Karlstad, que feia refer�ncia a un episodi de la s�rie Els assassinats de V�rmland, em�s el 1999. A continuaci� va trobar un breu article del V�rmlands Folkblad.
El nou episodi de la s�rie EU assassinats de V�rmland se centra en Magda Lovisa Sj�berg, de Ranmotr�sk, una mort misteriosa i horripilant que va mobilitzar la policia de Karlstad ara fa unes quantes d�cades. L'abril del 1960, aquesta grangera de 46 anys la van trobar brutalment assassinada al graner de la fam�lia. El periodista Claes Gunnars descriu les darreres hores de la seva vida i la recerca infructuosa de l'assass�. El crim va causar una gran commoci� a l'�poca, i s'han proposat moltes teories sobre qui en va ser el culpable. Un jove membre de la fam�lia apareixer� al programa per parlar-nos sobre com li van destrossar la vida quan el van acusar de l'assassinat. 20.00 h.
Va trobar m�s informaci� �til a l'article �El cas de la Lovisa va commocionar tota la contrada�, que es va publicar a la revista V�rmlandskultur. Havien penjat tots els textos de la revista a la xarxa. Escrit amb gran trucul�ncia i en un to colloquial i captivador, l'article descrivia com el marit de la Lovisa Sj�berg, el llenyataire Holger Sj�berg, havia trobat la seva dona morta en tornar de la feina vora les cinc de la tarda. La dona havia estat objecte d'una agressi� sexual greu, l'havien apunyalat i finalment l'havien assassinat amb una forca. El crim va passar al graner de la fam�lia, per� el que va cridar m�s l'atenci� va ser que, despr�s de cometre l'assassinat, la van lligar de genolls a dins d'una quadra.
M�s endavant es va descobrir que a un dels animals de la granja, una vaca, li havien clavat un ganivet en un costat del coll.
Al principi es va sospitar del marit, per� des de les sis del mat� havia estat treballant amb els seus companys de feina en una tala a quaranta quil�metres de casa seva. Es va poder verificar que la Lovisa Sj�berg havia estat viva com a m�nim fins a les deu del mat�, quan havia rebut la visita d'una amiga. Ning� no havia vist ni havia sentit res; la granja era a quatre-cents cinquanta metres del ve� m�s proper.
Despr�s de descartar el marit com a sospit�s, la investigaci� de la policia es va centrar en el nebot de la v�ctima, de 23 anys. Havia tingut diversos problemes amb la just�cia, anava molt curt de cal�s i moltes vegades havia demanat petites sumes a la seva tia. La coartada del nebot era molt poc s�lida i el van tenir sota cust�dia durant una temporada, per� el van alliberar per manca de proves. Tot i aix�, molta gent del poble considerava for�a probable que fos el culpable de l'assassinat.
La policia va seguir una altra pista. Una part de la investigaci� va ocupar-se a buscar un vagabund que havia estat vist pels topants; tamb� corria el rumor que un grup de �gitanos� havia fet un seguit de robatoris. Per qu� haurien com�s un assassinat tan salvatge i amb connotacions sexuals sense robar res no es va explicar mai.
Durant un temps les sospites es van centrar en un ve� del poble, un solter que de jove havia estat sospit�s d'un delicte homosexual (aix� era a l'�poca en qu� l'homosexualitat encara era un delicte punible) i, segons diverses declaracions, tenia fama de ser �estranyot�. Per qu� alg� que suposadament era homosexual cometria un crim sexual contra una dona tampoc no es va explicar mai. Cap d'aquestes pistes, ni d'altres, va comportar cap acusaci� ni cap condemna.
La Salander va considerar que hi havia una relaci� clara amb la llista de l'agenda de la Harriet Vanger. El Lev�tic, 20:16, deia: �Si una dona s'acosta a una b�stia qualsevol per aparellar-s'hi, matar�s la dona i la b�stia. Moriran irremissiblement; que la seva sang caigui damunt d'ells.� No es podia tractar de cap coincid�ncia que l'esposa d'un granger que responia al nom de Magda hagu�s estat trobada en un graner amb el cos lligat i collocat expressament dins d'una quadra.
L'interrogant era per qu� la Harriet Vanger havia apuntat el nom de �Magda� en comptes del de �Lovisa�, que segons semblava era el nom de la v�ctima. Si el nom complet no hagu�s sortit sencer a l'anunci del programa de televisi�, la Salander no hi hauria caigut.
I, per descomptat, la q�esti� m�s important de totes era: hi havia cap relaci� entre l'assassinat de la Rebecka el 1949, l'assassinat de la Magda Lovisa el 1960 i la desaparici� de la Harriet Vanger el 1966?
Dissabte al mat�, en Hartman va acompanyar en Blomkvist a fer un tomb per Norsj�. Al mat� van visitar cinc antics empleats que vivien a una passejada de casa dels Hartman. Tots els van oferir caf�. I tots van estudiar les fotografies i van fer que no amb el cap.
Despr�s d'un dinar senzill a casa dels Hartman, van agafar el cotxe. Van visitar quatre pobles dels voltants de Norsj� on vivien antics empleats de la fusteria. A cada parada en Hartman va ser rebut c�lidament, per� ning� no els va poder ajudar. En Blomkvist comen�ava a desesperar-se.
A les quatre de la tarda, en Hartman va aparcar el cotxe a fora de la t�pica granja vermella de V�sterbotten, a la vora de Norsj�vallen, just al nord de Norsj�, i va presentar en Mikael a en Henning Forsman, un mestre ebenista jubilat.
�S�, �s el noi de l'Assar Br�nnlund �va explicar en Forsman tan bon punt en Blomkvist li va mostrar les fotos. �Sorpresa!�
�Oh, de manera que �s el noi de l'Assar �va dir en Hartman�. L'Assar era un encarregat de compres. �Com el puc trobar?
�El nano? B�, hauria de cavar una mica. Es deia Gunnar i treballava a la mina de Boliden. Va morir en una explosi� a mitjan anys setanta.
En Blomkvist es va ensorrar.
�Per� la seva dona encara �s viva. Es la que surt aqu�, a la foto. Es diu Mildred i viu a Bjursele. �Bjursele?
�Es a uns deu quil�metres, baixant per la carretera de Bastutr�sk. Viu a la casa gran de color vermell que hi ha a m� dreta en arribar al poble. La tercera casa. Conec b� la fam�lia.
�Hola, em dic Lisbeth Salander i estic escrivint una tesi sobre criminologia i viol�ncia contra la dona al segle XX. M'agradaria saber si puc visitar el districte de policia de Landskrona i repassar la documentaci� d'un cas del 1957. T� a veure amb l'assassinat d'una dona que es deia Rakel Lunde. T� idea d'on podria trobar aquests documents?
Bjursele era com un p�ster tur�stic de la vida rural a V�sterbotten. Estava format per aproximadament vint cases m�s o menys empla�ades en un semicercle a una banda d'un llac. Al centre del llogarret hi havia una cru�lla amb un r�tol indicador que apuntava a Hemmingen, a onze quil�metres, i un altre que apuntava a Bastutr�sk, a disset quil�metres. A prop de la cru�lla hi havia un petit pont que franquejava un rierol; en Blomkvist es va imaginar que era el de Bjur. En ple estiu, era de postal.
Va aparcar al pati, al clavant d'un supermercat Konsum que ja no estava obert, pr�cticament a l'entrada de la tercera casa de la dreta. Quan va trucar a la porta, no va respondre ning�.
Va fer una passejada d'una hora per la carretera en direcci� a Hemmingen. Va passar per un indret on el rierol formava uns r�pids. Va trobar dos gats i va veure un cabirol, per� ni una sola persona, abans de fer mitja volta. La porta de la Mildred Br�nnlund encara estava tancada.
En un pal de l'electricitat a prop del pont, va veure un pamflet mig despr�s que anunciava el CCTB, �s a dir: el Campionat d'Andr�mines Tukting de Bjursele. El tukting, pel que semblava, era un esport d'hivern que consistia a fer curses de cotxes sobre un llac gla�at fins a destrossar-los.
Va esperar fins a les deu de la nit abans de deixar-ho c�rrer i tornar a Norsj�, on va sopar tard i tot seguit es va ficar al llit per llegir el desenlla� de la novella de Val McDermid.
Era esborronador.
A les deu de la nit la Salander va afegir un altre nom m�s a la llista de la Harriet. Ho va fer amb dubtes i despr�s d'haver-hi rumiat durant hores.
Havia descobert una drecera. De manera m�s o menys regular, es publicaven articles sobre assassinats no resolts, i en un suplement del diumenge d'un diari de la tarda va trobar un article del 1999 amb el titular �Molts assassins de dones queden lliures�. Era un article breu, per� recollia els noms i les fotografies de diverses v�ctimes d'assassinats que havien fet c�rrer molta tinta. Hi havia el cas Solveig de Norrt�lje, l'assassinat de l'Anita a Norrk�ping, la Margareta a Helsingborg i molts altres.
El cas m�s antic es remuntava als anys seixanta, i cap dels assassinats concordava amb la llista que la Salander havia rebut d'en Blomkvist. Per� un cas li va cridar l'atenci�.
El juny del 1962 una prostituta que es deia Lea Persson, de G�teborg, havia anat a Uddevalla a veure la seva mare i el seu fill de 9 anys, del qual tenia cura la mare. Un diumenge al vespre, despr�s d'una visita d'uns quants dies, la Lea havia fet una abra�ada a la mare, s'havia acomiadat i havia agafat el tren per tornar a G�teborg. La van trobar dos dies m�s tard darrere un contenidor d'un solar industrial abandonat. L'havien violat i el seu cos havia estat objecte d'una viol�ncia extremament salvatge.
L'assassinat de la Lea va despertar un viu inter�s en forma de fullet� d'estiu al diari, per� no es va identificar mai cap assass�. A la llista de la Harriet Vanger no hi havia cap Lea. Ni tampoc la forma de la mort encaixava amb cap de les citacions de la B�blia que havia fet la noia.
Tanmateix, hi havia una coincid�ncia tan estranya que la Salander de seguida va parar l'antena. A deu metres d'on es va trobar el cos de la Lea hi havia un test de flors amb un colom a dins. Alg� havia lligat un cordill al coll del colom i l'havia passat a trav�s del forat del fons del test. Llavors havien posat el test sobre una foguera que havien enc�s entre dos maons. Res no demostrava que aquesta crueltat tingu�s cap relaci� amb la mort de la Lea. Podria haver estat un cruel joc de nens, per� la premsa va batejar el cas com �l'assassinat del colom�.
La Salander no era lectora de la B�blia (de fet, ni tan sols la tenia), per� aquell vespre va anar a l'esgl�sia de H�galid i amb una mica de dificultat va aconseguir que n'hi deixessin una. Es va asseure en un banc del parc, a fora de l'esgl�sia, i va llegir el Lev�tic. Quan va arribar al cap�tol 12, verset 8, se li van aixecar les celles. Parlava de la purificaci� de les dones despr�s del part.
Si no t� prou mitjans per a un anyell, prendr� dues t�rtores o dos colomins, l'un per a l'holocaust i l'altre per a l'ofrena pel pecat; i el sacerdot far� expiaci� per ella i quedar� purificada.
La Lea es podria haver incl�s perfectament a l'agenda de la Harriet com: Lea � 31208.
La Salander es va adonar que cap de les feines que havia fet fins ara no tenien ni de bon tros l'abast d'aquest enc�rrec.
La Mildred Br�nnlund, que s'havia tornat a casar i que ara es deia Mildred Berggren, va obrir la porta quan en Blomkvist hi va trucar a les deu del mat� de diumenge. La dona era molt m�s gran, �s clar, i pesava el doble, per� ell la va recon�ixer de seguida.
�Hola, em dic Mikael Blomkvist. Vost� deu ser la Mildred Berggren.
�Aix� mateix.
�Em sap greu trucar a la seva porta aix�, per� m'ha costat molt trobar-la i �s una mica complicat d'explicar.
�En Blomkvist va somriure�. Podria passar i demanar-li que em dediqu�s una mica del seu temps?
El seu marit i un fill d'uns 35 anys eren a casa, i ella, sense dubtar gaire, va convidar en Blomkvist a entrar i a seure a la cuina. Ell va donar la m� a tothom. Havia begut m�s caf� que mai durant les darreres vint-i-quatre hores, per� havia apr�s que a Norrland era de mala educaci� dir que no. Quan el caf� va ser a taula, la Mildred es va asseure i, una mica encuriosida, va preguntar-li com el podia ajudar. Era obvi que a ell li costava entendre el dialecte de Norsj�, i la dona va canviar al suec est�ndard.
En Blomkvist va respirar fondo.
�Es tracta d'una hist�ria llarga i peculiar �va dir�. El setembre del 1966 vost� era a Hedestad amb el seu marit d'aleshores, en Gunnar Br�nnlund.
La dona va semblar sorpresa. Ell va esperar que assent�s al que deia abans de posar la fotografia de J�rnv�gsgatan just davant, seu damunt la taula.
�Aquesta foto �s d'aleshores. Se'n recorda?
�Ai, Senyor! �va exclamar la Mildred Berggren�. Aix� va ser fa molt de temps.
El seu marit actual i el fill s'hi van acostar per mirar la fotografia.
�Est�vem de lluna de mel. Hav�em baixat en cotxe a Estocolm i Sigtuna, i ja torn�vem cap a casa i ens vam aturar en alguna banda. Ha dit que era Hedestad, oi?
�S�, Hedestad. Aquesta fotografia es va fer cap a la una del migdia. Fa temps que miro de trobar-la i no m'ha resultat f�cil.
�Va trobar una fotografia vella meva i m'ha seguit la pista? No em puc imaginar com se n'ha sortit.
En Blomkvist va posar la foto de l'aparcament sobre la taula.
�L'he pogut trobar gr�cies a aquesta foto, que es va fer aquell mateix dia una mica m�s tard. �I va explicar com, a trav�s de la fusteria Norsj�, havia trobat en Hartman, que, al seu torn, l'havia portat a en Henning Forsman de Norsj�vallen.
�Deu tenir una bona ra� per fer aquesta recerca tan laboriosa.
�La tinc. Aquesta noia que hi ha dreta al seu costat en aquesta fotografia es deia Harriet. Aquell dia va desapar�ixer i no la van tornar a veure ni se'n va saber res mai m�s. La majoria de la gent pensa que va ser v�ctima d'un assass�. Li puc ensenyar m�s fotografies?
Va treure l'iBook i l'hi va explicar tot mentre l'ordinador es carregava. Tot seguit li va ensenyar la s�rie d'imatges que mostrava com canviava l'expressi� facial de la Harriet.
�Va ser quan examinava totes aquestes fotografies antigues que em vaig fixar en vost�, que estava amb la c�mera just al darrere de la Harriet. Sembla que faci una foto en la direcci� del que ella estava mirant, que �s el que li va provocar aquesta reacci�. S�c conscient que estic apostant fort, per� l'he estat buscant per preguntar-li si per casualitat encara conserva les fotografies d'aquell dia.
Estava preparat perqu� la Mildred Berggren refus�s la idea i li digu�s que les fotos feia temps que ja no existien. En canvi, la dona el va mirar amb els seus clars ulls blaus i va dir, com si fos la cosa m�s natural del m�n, que per descomptat que encara conservava les fotografies de l'antiga lluna de mel.
Va anar a una altra habitaci� i va tornar al cap de pocs minuts amb una capsa on guardava una gran quantitat de fotografies en diversos �lbums. Va trigar una estona a trobar les de la lluna de mel. A Hedestad havia fet tres fotos. Una estava borrosa i mostrava el carrer principal. A l'altra sortia el seu marit d'aleshores. La tercera era dels pallassos de la desfilada.
En Blomkvist s'hi va abocar amb impaci�ncia. Va poder veure una persona a l'altra banda del carrer, rere un pallasso. Per� la fotografia no li va dir absolutament res.
El primer que va fer en Blomkvist el mat� que va tornar a Hedestad va ser anar a casa d'en Frode per preguntar-li per en Vanger. Li va agradar saber que el vell havia millorat for�a durant la darrera setmana. Encara estava d�bil i delicat, per� ara podia seure al llit. El seu estat ja no es considerava cr�tic.
�Gr�cies a D�u �va dir en Blomkvist�. M'he adonat que l'aprecio molt.
I en Frode va replicar:
�Ja ho s�. I en Henrik tamb� l'aprecia molt. Com ha anat per Norrland?
�B�, per� no n'he tret res. Ja l'hi explicar� m�s tard. Ara mateix tinc una pregunta.
�Endavant.
�Qu� passar� amb Millennium si en Henrik es mor? �Res en concret. En Martin ocupar� el seu lloc a la junta.
�Hi ha cap risc, hipot�ticament parlant, que en Martin pugui crear problemes a Millennium si no aturo la investigaci� de la desaparici� de la Harriet?
En Frode li va adre�ar una mirada penetrant.
�Qu� ha passat?
�En realitat, res. �En Mikael li va explicar la conversa que havia tingut amb en Martin Vanger el dia de Sant Joan�. Mentre jo era a Norsj�, l'Erika em va comentar que en Martin li havia trucat per dir que li feia l'efecte que potser em trobaven molt a faltar a la redacci�.
�Entesos. M'imagino que la Cecilia el va burxar. Per� no crec que en Martin el pressioni d'aquesta manera per iniciativa pr�pia. T� massa senderi. I, recordi, jo tamb� s�c al consell d'administraci� de la petita societat que vam muntar quan vam entrar a Millennium.
�Per�, si es produ�s una situaci� espinosa� quina posici� prendria?
�Els contractes es fan per respectar-los. Jo treballo per a en Henrik. En Henrik i jo fa quaranta-cinc anys que som amics, i estem completament d'acord en aquesta mena d'assumptes. Si en Henrik mor�s, ens trobar�em que seria jo, no pas en Martin, qui heretaria les accions d'en Henrik a la societat. Tenim un contracte pel qual ens hem comprom�s a donar suport a Millennium durant tres anys. Si en Martin ens volgu�s posar pals a les rodes, cosa que no crec que faci, com a molt podria frenar un petit nombre d'anunciants.
�Que s�n la base de l'exist�ncia de Millennium.
�S�, per� miri-s'ho d'aquesta manera� amo�nar-se per aquesta fotesa �s una p�rdua de temps. Ara mateix en Martin lluita per tirar endavant les seves empreses i treballa catorze hores al dia. No t� temps per a res m�s.
�Li puc preguntar, i s� que no �s assumpte meu, quina �s la situaci� de la corporaci� en general?
En Frode va adoptar un aire greu.
�Tenim problemes.
�S�, fins i tot un periodista d'economia normal i corrent com jo ho pot veure, aix�. Volia dir com �s de greu la situaci�.
�Confidencialment?
�Que quedi entre nosaltres.
�En les �ltimes setmanes hem perdut dues comandes importants en la ind�stria electr�nica i estem a punt de ser expulsats del mercat rus. Al setembre ens veurem obligats a acomiadar 1.600 empleats a Orebro i Trollh�ttan. Una compensaci� lamentable per a una gent que fa molts anys que treballa per a la companyia. Cada vegada que tanquem una f�brica, la confian�a en la companyia rep un rev�s.
�En Martin est� sota pressi�.
�Estira el carro tot i caminar per damunt de brases.
En Blomkvist va tornar a la seva caseta de fusta i va trucar a la Berger. No era al despatx, de manera que va parlar amb en Malm.
�La situaci� �s aquesta: l'Erika em va trucar ahir quan vaig tornar de Norsj�. En Martin Vanger li ha estat anant al darrere per� com ho diria� perqu� m'animi a prendre m�s responsabilitats a la redacci�.
�Jo tamb� crec que ho hauries de fer �va replicar en Malm.
�Ja ho s�. Per� el fet �s que tinc un contracte amb en Henrik Vanger que no puc trencar, i en Martin actua en nom d'alg� d'aqu� dalt que vol que deixi c�rrer el que estic fent i marxi del poble. Aix� doncs, l'�nic que vol �s desempallegar-se de mi.
�Ja ho veig.
�Saluda l'Erika i digues-li que tornar� a Estocolm quan acabi, per� no abans.
�Entesos. Est�s com un llum, �s clar, per� li transmetr� el missatge.
�Christer, aqu� dalt passa alguna cosa, i no tinc cap intenci� de tocar el dos.
En Blomkvist va trucar a la porta d'en Martin Vanger. Li va obrir l'Eva Hassel i el va saludar c�lidament. �Hola. Que hi ha en Martin?
Com si respongu�s a la pregunta, en Martin Vanger va sortir amb un malet� a la m�. Va fer un pet� a l'Eva a la galta i va saludar en Mikael.
�Marxava cap al despatx. Volies parlar amb mi?
�Ho podem deixar per a m�s tard si tens pressa.
�No, digues.
�No tornar� al consell de redacci� de Millennium abans d'enllestir la feina que em va encomanar en Henrik. Te n'informo ara perqu� no pensis que me n'anir� abans de Cap d'Any.
En Martin es va balancejar sobre els talons un moment.
�Vaja, et penses que em vull desempallegar de tu. �Va callar�. Mikael, n'haurem de parlar en una altra ocasi�. Ara mateix no tinc temps per dedicar-me a aficions com la junta del Millennium i tant de bo no hagu�s acceptat mai la proposta d'en Henrik. Per�, creu-me, far� tot el que estigui al meu abast perqu� Millennium se'n surti.
�D'aix�, no n'he tingut mai cap dubte �va replicar en Blomkvist.
�Si concertem una cita per a algun dia de la setmana vinent, podem repassar la situaci� financera i puc donar-te'n la meva opini�. Per�, sincerament, crec que Millennium ara com ara no es pot permetre tenir una de les seves persones clau mirant-se el melic aqu� dalt, a Hedeby. M'agrada la revista i crec que la podem fer m�s gran junts, per� tu ets essencial per aconseguir-ho. Estic en un conflicte d'interessos: o compleixo els desitj�s d'en Henrik o duc a terme la meva feina a la junta del Millennium.
En Blomkvist es va posar el xandall i va sortir a c�rrer cap al Fort� i fins a la cabana d'en Gottfried, abans d'enfilar cap a casa a un ritme m�s pausat al llarg de la costa. En Frode estava assegut a la taula del jard�. Va esperar pacientment mentre en Mikael bevia d'una ampolla d'aigua i s'eixugava la suor del front amb una tovallola.
�Aix� no sembla gaire saludable, amb aquesta calor.
�Home, qu� vol que li digui� �va contestar en Blomkvist.
�M'equivocava. No era la Cec�lia qui pressionava en Martin; era la Isabella. Est� mobilitzant el clan Vanger per cobrir-lo de quitr� i plomes, i si pot, tamb� cremar-lo a la foguera. En Birger li fa costat.
�La Isabella?
�Es una dona mesquina i perversa que no s'estima ning� en general. Ara mateix sembla que el detesta a vost� en particular. Est� escampant rumors dient que �s un estafador que va engalipar en Henrik perqu� el contract�s i que l'ha pertorbat tant que el pobre home ha tingut un atac de cor.
�Espero que ning� no s'ho empassi.
�Sempre hi ha alg� disposat a escoltar rumors mal�vols.
�Provo d'esbrinar qu� li va passar a la seva filla� i m'odia. Si la Harriet hagu�s sigut la meva filla, jo hauria reaccionat d'una altra manera.
A les dues del migdia li va sonar el m�bil.
�Hola, em dic Conny Torsson i treballo al Hedestads-Kuriren. T� temps de respondre unes preguntes? Hem rebut un teletip que diu que est� vivint aqu�, a Hedeby.
�Home, Herr Torsson, aquest teletip ha anat una mica lent. Visc aqu� des de Cap d'Any.
�No ho sabia. Qu� fa a Hedestad?
�Escric. I faig una mena d'any sab�tic.
�En qu� treballa?
�Ja ho veur� quan ho publiqui.
�Tot just l'acaben de deixar sortir de la pres� �I?
�Qu� opina dels periodistes que falsegen la informaci�?
�Els periodistes que falsegen la informaci� s�n idiotes.
�Aix� doncs, opina que vost� �s un idiota?
�Per qu� hauria de pensar-ho? Jo no ho he fet mai.
�Per� el van condemnar per difamaci�.
�I?
En Torsson va dubtar prou estona perqu� en Blomkvist es vei�s obligat a donar-li un cop de m�.
�Em van condemnar per difamaci�, no per falsejar informaci�.
�Per� vost� va publicar la informaci�. �Si truca per discutir la sent�ncia, no tinc cap comentari a fer.
�M'agradaria venir a entrevistar-lo. �No tinc res a declarar sobre aquest tema. �Aix� doncs, no vol parlar del judici? �Exactament �va replicar, i va penjar. Es va quedar rumiant una bona estona abans de tornar a l'ordinador.
La Salander va seguir les instruccions que havia rebut i va travessar el pont de l'illa de Hedeby amb la Kawasaki. Es va aturar a la primera caseta de l'esquerra. All� era a la quinta forca, per� mentre el seu patr� pagu�s, tant li feia que fos al pol Nord. A m�s, era genial anar en moto en un trajecte tan llarg per l'autopista E4. Va aparcar i va agafar la bossa de viatge.
En Blomkvist va obrir la porta i la va saludar. Va sortir i va donar una ullada a la motocicleta sense dissimular el seu astorament.
Va xiular.
�Carai, t'agraden les motos!
La Salander no va dir res, per� el va observar atentament mentre tocava el manillar i provava l'accelerador. No li agradava que ning� li toqu�s les seves coses. Aleshores es va fixar en el somriure infantil d'en Blomkvist, que va considerar una circumst�ncia atenuant. La majoria de gent interessada en les motos normalment es reia de la seva motocicleta de petita cilindrada.
�Vaig tenir una moto als 19 anys �va comentar ell, girant-se cap a ella�. Gr�cies per venir. Entra, que t'ensenyar� la casa.
Havia demanat un llit supletori als Nilsson. La Salander va fer un tomb per la cabana, amb actitud recelosa, per� va semblar tranquillitzar-se en no descobrir senyals de cap trampa insidiosa. En Mikael li va ensenyar on era el lavabo.
�Per si de cas vols prendre una dutxa i refrescar-te.
�M'he de canviar. No vull voltar per aqu� vestida de cuir.
�D'acord, mentre et canvies preparar� el sopar.
Va saltar costelles de xai amb salsa de vi negre i va parar la taula a fora, al sol de la tarda, mentre la Salander es dutxava i es canviava. Va sortir descal�a, vestida amb una camisola negra de tirants i una faldilla curta texana desgastada. El menjar feia bona olor i ella es va servir dues racions generoses. Fascinat, en Blomkvist li va mirar de re�ll els tatuatges de l'esquena.
�Cinc m�s tres �li va dir la Salander�. Cinc casos de la teva llista de la Harriet i tres casos que em penso que haurien d'haver figurat a la llista.
�T'escolto.
�Nom�s he investigat onze dies i no he tingut temps d'accedir a tots els informes de la policia. En alguns casos els informes s'havien transferit a l'arxiu estatal, i en d'altres encara constaven al districte de la policia local. He fet tres despla�aments d'un sol dia als diferents districtes de policia, per� no he tingut temps d'investigar-los tots. De tota manera, aquests cinc estan identificats.
La Salander va deixar un volumin�s feix de papers sobre la taula de la cuina, uns cinc-cents fulls. R�pidament va classificar el material en diferents piles.
�Posem-los per ordre cronol�gic. �Va lliurar una llista a en Blomkvist.
1949 � REBECKA JACOBSSON, Hedestad (30112)
1954 � MARI HOLMBERG, Kalmar (32018)
1957 � RAKEL LUNDE, Landskrona (32027)
1960 � (MAGDA) LOVISA SJ�BERG, Karlstad (32016)
1960 � LIV GUSTAVSSON, Estocolm (32016)
1962 � LEA PERSSON, Uddevalla (31208)
1964 � SARA WITT, Ronneby (32109)
1966 � LENA ANDERSSON, Uppsala (30112)
�El primer cas d'aquesta s�rie �s la Rebecka Jacobsson, el 1949, ja en coneixes els detalls. El seg�ent cas que vaig trobar va ser la Mari Holmberg, una prostituta de 32 anys de Kalmar que va ser assassinada al seu apartament per l'octubre del 1954. No est� del tot clar quan la van matar, ja que no van trobar el cos de seguida, sin� probablement nou o deu dies m�s tard.
�I com el relaciones amb la llista de la Harriet?
�La van lligar i en van abusar salvatgement, per� va morir d'asf�xia. L'assass� fi va ficar a la gola una de les seves pr�pies compreses, feta servir.
En Blomkvist va guardar silenci un moment abans de consultar el verset corresponent, Lev�tic 20:18.
�Si un home jau amb una dona durant la menstruaci� i hi t� relacions, tots dos seran extirpats del seu poble: ell ha despullat la font del seu fluix i ella ha destapat el seu fluix de sang.�
La Salander va assentir amb el cap.
�La Harriet Vanger va establir la mateixa relaci�. Entesos. El seg�ent?
�Maig del 1957, Rakel Lunde, 45 anys. Treballava de dona de la neteja i tenia fama de ser una mica exc�ntrica. Era endevinaire i el seu passatemps era llegir les cartes del tarot, la m�, etc�tera. Vivia als afores de Landskrona, en una casa apartada de tot arreu, i la van assassinar all� a primera hora del mat�. La van trobar nua i lligada a un estenedor de la roba del pati del darrere, amb la boca tapada amb cinta adhesiva. La causa de la mort van ser els cops repetits amb un roc volumin�s. Tenia incomptables contusions i fractures.
�C�sum d�na, Lisbeth, aix� �s una monstruositat!
�Despr�s encara �s pitjor. Les inicials �R. L.� s�n correctes� Has vist la citaci� de la B�blia?
��s ben expl�cita. �I l'home o la dona que tinguin esperit nigrom�ntic o siguin endevinaires, seran morts irremissiblement. Els lapidareu: que la seva sang caigui damunt seu.�
�Despr�s hi ha la Sj�berg, de Ranmo, als afores de Karlstad Es la que figura a la llista de la Harriet com a Magda. El seu nom complet era Magda Lovisa, per� la gent li deia Lovisa.
En Blomkvist va escoltar mentre la Salander li explicava els estranys detalls de l'assassinat de Karlstad. Quan la noia va encendre una cigarreta, ell va assenyalar el paquet i ella l'hi va atansar.
�Aix� doncs, l'assass� tamb� va atacar l'animal?
�El verset del Lev�tic diu que si una dona t� relacions sexuals amb un animal, tots dos han de morir.
�La probabilitat que aquesta dona tingu�s relacions sexuals amb una vaca �s� b�, inexistent.
�El verset es pot interpretar al peu de la lletra. Per� n'hi ha prou que �entri en contacte� amb l'animal, cosa que la dona d'un granger ha de fer cada dia.
�Entesos.
�El seg�ent cas de la llista de la Harriet �s la Sara. L'he identificat com la Sara Witt, de 37 anys, que vivia a Ronneby Va ser assassinada al gener del 1964; la van trobar lligada al seu llit, v�ctima d'una agressi� sexual, per� la mort va ser per asf�xia: la van escanyar. L'assass� tamb� va encendre un foc, probablement amb la intenci� de reduir tota la casa a cendres, per� l'incendi es va apagar en part tot sol i de la resta se'n van encarregar els bombers, que hi van arribar immediatament.
�I la relaci�?
�Escolta aix�. La Sara Witt era filla d'un pastor de l'Esgl�sia i estava casada amb un altre pastor. El seu marit era fora aquell cap de setmana.
��Si la filla d'un sacerdot es contamina prostituint-se, ha profanat el seu pare; ser� cremada al foc.� Aix� encaixa amb la llista. Has dit que has trobat m�s casos.
�He trobat tres dones m�s que van ser assassinades en circumst�ncies igualment estranyes i que podrien haver figurat a la llista de la Harriet. La primera �s una dona jove que es deia Liv Gustavsson. Tenia 22 anys i vivia a Farsta. Li encantaven els cavalls; participava en concursos i era tota una promesa. Tamb� tenia una petita botiga d'animals de companyia amb la seva germana. La van trobar a la botiga. S'hi havia quedat treballant fins tard fent quadrar la caixa i estava sola. Devia deixar entrar l'assass� volunt�riament. La van violar i escanyar fins a la mort.
�No sembla que tingui a veure amb la llista de la Harriet, oi?
�No ben b�, si no fos per una cosa. L'assass� va rematar les seves atrocitats ficant-li un periquito a la vagina i aleshores va deixar lliures la resta dels animals de la botiga: gats, tortugues, h�msters, conills, ocells, fins i tot els peixos de l'aquari. Per tant, ja et pots imaginar l'horrible espectacle que es va trobar la germana al mat�.
En Blomkvist en va prendre nota.
�La van assassinar a l'agost del 1960, quatre mesos despr�s de l'assassinat de la dona del granger, la Magda Lovisa de Karlstad. En tots dos casos es tractava de dones que treballaven amb animals, i les dues vegades hi va haver sacrifici d'animals. La vaca de Karlstad potser va sobreviure� per� m'imagino que deu ser dif�cil matar una vaca a ganivetades. Amb un periquito �s m�s senzill. I a m�s, hi va haver un altre sacrifici animal.
�Qu�?
La Salander va explicar la hist�ria de �l'assassinat del colom� de la Lea Persson. En Blomkvist va seure callat durant tanta estona, capficat en els seus pensaments, que fins i tot la Salander es va impacientar.
�D'acord. Admeto la teva teoria �va dir ell finalment�. Queda un cas.
�Un cas que vaig descobrir per casualitat. No s� quants me n'han pogut passar per alt.
�Explica-m'ho.
�Febrer del 1966 a Uppsala. La v�ctima va ser una gimnasta de 17 anys que es deia Lena Andersson. Va desapar�ixer despr�s d'una festa de la seva classe i la van trobar tres dies m�s tard en una rasa de la plana d'Uppsala, for�a lluny de la ciutat. L'havien assassinat en algun altre lloc i havien llen�at el cos all�. Aquest crim va atreure molt l'atenci� dels mitjans, per� les veritables circumst�ncies que van envoltar la mort mai no es van fer p�bliques. La noia l'havien torturat monstruosament. He llegit l'informe del forense. La van torturar amb foc. Tenia les mans i els pits cremats d'una manera brutal, i altres cremades en diversos punts del cos.
Li van trobar taques de parafina, cosa que demostrava que s'havien fet servit espelmes, per� tenia les mans tan socarrades que les devien cremar amb un foc m�s potent. Finalment, l'assass� li va serrar el cap i el va llen�ar al costat del cos.
En Blomkvist va empallidir.
�Valga'm D�u! �va exclamar.
�No he pogut trobar cap citaci� de la B�blia que hi encaixi, per� hi ha diversos passatges que parlen d'un sacrifici amb foc i d'un sacrifici pels pecats, i en alguns indrets es recomana que l'animal ofert en sacrifici, molt sovint un bou, sigui esquarterat de tal manera que �el cap quedi separat del sag��. El foc tamb� em fa venir a la mem�ria el primer assassinat, el de la Rebecka, aqu�, a Hedestad.
Cap al vespre, quan els eixams de mosquits van comen�ar a atacar, van deixar neta la taula del jard� i es van traslladar a la cuina per continuar la xerrada.
�El fet que no trobessis una citaci� exacta de la B�blia no vol dir gran cosa. No �s q�esti� de citacions; es tracta d'una par�dia grotesca del que hi ha escrit a la B�blia� m�s aviat com si s'establissin associacions amb certs passatges trets de context.
�Hi estic d'acord. Ni tan sols mant� una l�gica. Per exemple, el fragment que diu que si alg� t� relacions sexuals amb una noia que t� la regla cal separar-los a tots dos del seu poble. Si s'interpreta al peu de la lletra, l'assass� s'hauria d'haver su�cidat.
�Per tant, on duu tot aix�? �es va preguntar en Blomkvist en veu alta.
�La teva Harriet o b� tenia un passatemps ben estrany o b� devia saber que hi havia una relaci� entre els assassinats.
�Entre el 1949 i el 1966, i potser abans i despr�s tamb�. La idea que un assass� en s�rie, s�dic i dement estigu�s matant dones durant almenys disset anys sense que ning� hi vei�s cap relaci� em sembla completament incre�ble.
La Salander va tirar enrere la cadira i es va servir m�s caf� del cass� que hi havia als fogons. Va encendre una cigarreta. En Mikael es va maleir i n'hi va agafar una altra.
�No, no �s tan incre�ble �va dir ella, aixecant un dit�. Tenim unes quantes dotzenes d'assassinats no resolts de dones sueques durant el segle XX. Aquell professor de criminologia, en Persson, va dir una vegada a la tele que els assassins en s�rie s�n molt poc habituals a Su�cia, per� que probablement n'hem tingut alguns que no s'han descobert mai.
Va aixecar un altre dit.
�Aquests assassinats es van cometre al llarg d'un per�ode de temps molt extens i arreu del pa�s. Dos van tenir lloc successivament el 1960, per� les circumst�ncies van ser molt diferents� la dona d'un granger de Karlstad i una noia de 22 anys d'Estocolm.
Tres dits.
�No se segueix cap pauta clara. Els assassinats es van dur a terme en llocs diferents i ning� no els va firmar. Tot i aix�, hi ha certs elements que es repeteixen. Animals. Foc. Agressi� sexual greu. I, com tu has dit, una par�dia dels textos b�blics. Per� sembla que ni un sol dels detectius de la policia va interpretar cap dels assassinats segons la B�blia.
En Blomkvist l'observava. Amb el seu cos prim, la seva camisola negra, els tatuatges i els p�rcings de la cara, la Salander semblava fora de lloc, per no dir una altra cosa, a la caseta dels convidats de Hedeby. Quan va intentar mostrar-se sociable despr�s de sopar, ella va estar taciturna fins a l'extrem de semblar mal educada. Per� quan treballava, era una professional de cap a peus. El seu pis d'Estocolm potser semblava sortit d'un bombardeig, per� mentalment la Salander estava molt ben organitzada.
�Es dif�cil de veure la relaci� entre una prostituta d'Uddevalla que han mort en un solar industrial i la dona d'un pastor que han escanyat a Ronneby i a la qual li han calat foc juntament amb la casa. Si no es t� la clau que ens va donar la Harriet, no es pot entendre.
�I aix� ens duu a la pregunta seg�ent �va afegir la Salander.
�Com carai es va ficar la Harriet en tot aix�, ella, una noia de 16 anys que vivia en un entorn tan protegit?
�Nom�s lli ha una resposta �va replicar la Salander�. Hi ha d'haver alguna relaci� amb la fam�lia Vanger.
Cap a les onze d'aquella mateixa nit, havien repassat la s�rie d'assassinats i havien discutit les relacions concebibles i els petits detalls de similituds i difer�ncies tan exhaustivament que a en Blomkvist li feia mal el cap. Es va fregar els ulls, es va estirar i va preguntar a la Salander si li venia de gust sortir a fer un tomb. L'expressi� de la noia donava entenent que aquesta mena de costums eren una p�rdua de temps, per� va acceptar. En Blomkvist li va aconsellar que es canvi�s de roba i es pos�s pantalons llargs perqu� no li piquessin els mosquits.
Van deixar enrere el petit port esportiu i despr�s van enfilar pel pont cap al promontori d'en Martin Vanger. En Blomkvist anava assenyalant les diverses cases i li parlava de les persones que hi vivien. Se fi va fer dif�cil quan van arribar a la casa de la Cec�lia Vanger. La Salander li va adre�ar una mirada encuriosida.
Van passar per davant del iot de motor d'en Martin Vanger i van arribar al promontori, i aleshores van seure en una roca i van compartir una cigarreta.
�Hi ha un altre nexe entre les v�ctimes �va comentar en Blomkvist de sobte�. Potser ja hi has pensat.
�Quin?
�Els noms.
La Salander va reflexionar un moment i va remenar el cap.
�Tots s�n noms b�blics �va apuntar ell.
�No �s cert. On surt una Liv o una Lena a la B�blia?
�Hi surten. Liv significa �vida�, dit d'una altra manera Eva. I vejam� de qu� �s diminutiu Lena?
La Salander va tancar els ulls, empipada. Havia estat m�s r�pid que ella. I aix� no li agradava.
�Magdalena �va dir la Salander.
�La meuca, la primera dona, la Verge Maria� totes figuren en aquest grup. Es tan aberrant que faria posar els p�ls de punta a un psic�leg. Per� se m'ha acudit una altra cosa pel que fa als noms.
La Salander va esperar pacientment.
�Tamb� s�n noms tradicionals jueus. La fam�lia Vanger ha tingut m�s d'un guillat antisemita, nazis i illuminats de la teoria de la conspiraci�. Ara en Harald Vanger t� m�s de 90 anys, per� als anys seixanta estava en el seu millor moment. L'�nica vegada que l'he vist se'm va plantar al davant en ple carrer cridant que la seva filla era una puta. No hi ha dubte que t� problemes amb les dones.
Quan van tornar a la caseta, van fer un mos i van escalfar caf�. En Mikael va donar un cop d'ull als gaireb� cinc-cents fulls que li havia preparat la investigadora preferida d'en Dragan Armansky.
�Has fet una feina fant�stica desenterrant totes aquestes dades en tan poc temps �va comentar�. Gr�cies. I gr�cies tamb� per ser tan amable de venir fins aqu� per in-formar-me'n.
�I ara qu�? �va voler saber la Salander.
�Parlar� amb en Dirch Frode dem� i acordar� que et paguin els teus honoraris.
�No em referia a aix�.
En Blomkvist la va mirar.
�B� diria que la feina per a la qual et vaig contractar ja est� feta �va respondre ell.
�Per� jo no he acabat amb aquesta hist�ria.
En Blomkvist es va repenjar contra la paret de la cuina i li va aguantar la mirada. No podia llegir res en absolut en aquells ulls. Durant mig any havia estat treballant tot sol en la desaparici� de la Harriet, i aqu� tenia una altra persona, una investigadora amb experi�ncia, que comprenia les implicacions de tot plegat. Va prendre la decisi� per impuls.
�Ja ho s�. A mi aquesta hist�ria tamb� se m'ha ficat al cap. Parlar� amb en Frode. Et contractarem durant una setmana o dues com a� collaboradora en la investigaci�. No s� si et voldr� pagar la mateixa tarifa que paga a l'Armansky, per� de segur que ens entendrem.
La Salander li va somriure. No volia quedar fora del cas i hauria fet la feina de franc sense cap problema.
�Em moro de son �va dir ella, i sense dir res m�s va entrar a la seva habitaci� i va tancar la porta.
Al cap de dos minuts, la va obrir i va treure el cap.
�Em sembla que t'equivoques. No es tracta d'un assass� en s�rie que s'ha tornat boig de tant llegir la B�blia. Simplement, �s un d'aquells cabrons que sempre han odiat les dones.
La Salander es va llevar abans que en Blomkvist, cap a les sis del mat�. Va escalfar una mica d'aigua per al caf� i es va ficar a la dutxa. Quan en Blomkvist es va llevar, a dos quarts de vuit, ella estava llegint el sumari del cas de la Harriet Vanger a l'iBook d'ell. Va entrar a la cuina amb una tovallola lligada a la cintura i fregant-se els ulls de son.
�Hi ha caf� fet �va dir ella.
En Blomkvist va mirar per damunt de l'espatlla de la noia.
�Aquest document estava protegit amb una contrasenya �va dir.
Ella es va girar i el va mirar atentament.
�Nom�s calen trenta segons per descarregar d'Internet un programa que descodifiqui una protecci� de Word.
�Crec que haurem de tenir una conversa, tu i jo, per deixar ben clar qu� �s teu i qu� �s meu �va replicar ell, i se'n va anar a la dutxa.
Quan va tornar, la Salander havia apagat l'ordinador i l'havia tornat a desar al seu lloc del despatx. Despr�s havia enc�s el PowerBook. En Blomkvist estava segur que ja havia copiat tots els continguts del seu ordinador al d'ella.
La Salander era una fan�tica de la inform�tica, amb una concepci� molt laxa de l'�tica i la moral.
S'acabava d'asseure a esmorzar quan van trucar a la porta. En Martin Vanger tenia una expressi� tan solemne que, per un moment, en Blomkvist va pensar que hi havia anat per donar-los la not�cia de la mort del seu oncle.
�No, l'estat d'en Henrik �s el mateix que ahir. S�c aqu� per un motiu ben diferent. Puc entrar?
En Blomkvist el va fer passar i li va presentar la seva �collaboradora en la investigaci�, la Lisbeth Salander. Ella va aixecar la vista per veure aquell gran magnat de la ind�stria, el va saludar lleugerament amb el cap i es va tornar a concentrar en el seu ordinador. En Martin Vanger la va saludar instintivament, per� semblava tan distret que gaireb� ni la va veure. En Blomkvist li va servir una tassa de caf� i el va convidar a seure.
�Qu� passa?
�Est�s subscrit al Hedestads-Kuriren? �No. Per� de vegades el llegeixo al Caf� de la Susanne.
�Aix� vol dir que avui no l'has llegit?
�Veig que ho hauria d'haver fet.
En Martin va treure el diari i l'hi va posar damunt la taula. Li havien dedicat dues columnes de la portada i continuava a la p�gina quatre, �el periodista condemnat per difamaci� s'amaga entre nosaltres�. La fotografia, feta amb teleobjectiu des de l'esgl�sia de l'altra banda del pont, mostrava en Blomkvist en el moment en qu� sortia de casa seva.
El periodista, un tal Torsson, havia escrit un article devastador. Resumia el cas �Wennerstr�m i explicava que en Blomkvist havia abandonat Millennium de pressa i corrents, i que acabava de sortir de la pres�. L'article acabava amb la coneguda frase d'en Blomkvist quan li havia dit que preferia no fer comentaris al Hedestads-Kuriren. El to de l'article era tal que qualsevol dels habitants de Hedestad es creuria que realment tenien un fugitiu que s'amagava a la zona. Cap de les afirmacions de l'article es podia considerar injuriosa, per� tenien un to que afavoria molt poc en Blomkvist; el plantejament i l'estil eren els mateixos que fan servir aquesta mena de diaris per als articles sobre terroristes pol�tics. Es descrivia Millennium com una revista amb poca credibilitat, �amb tend�ncia a l'agitaci�, i es presentava el llibre d'en Blomkvist sobre periodisme financer com un recull d'�afirmacions controvertides� sobre altres periodistes respectables.
�Mikael� no tinc paraules per expressar el que he sentit quan he llegit aquest article. Es repulsiu.
�Aquest article �s un enc�rrec �va dir en Blomkvist amb calma.
�Espero que entenguis que jo no hi he tingut res a veure. Gaireb� m'ennuego amb el caf� aquest mat� quan l'he llegit.
�Qui hi ha al darrere?
�He fet algunes trucades. Aquest tal Torsson �s un jove que treballa a l'estiu. Ha escrit l'article per ordre d'en Birger.
�No sabia que en Birger tingu�s cap influ�ncia a la redacci�. Al cap i a la fi, �s pol�tic i regidor del municipi.
�T�cnicament no hi t� cap influ�ncia. Per� l'editor en cap del Kuriren �s en Gunnar Karlman, el fill de l'Ingrid, fam�lia d'en Johan Vanger. En Birger i en Gunnar fa temps que s�n molt amics.
�Ja t'entenc.
�A en Torsson el farem fora immediatament. �Quants anys t�?
�No ho s�, la veritat. No l'he vist mai.
�No el facis fora. Quan em va telefonar, em va semblar un periodista molt jove i sense experi�ncia.
�Aix� no ho podem deixar passar aix�, sense que tingui cap conseq��ncia.
�Si vols saber la meva opini�, la situaci� em sembla una mica absurda des del moment en qu� l'editor en cap d'una publicaci� propietat de la fam�lia Vanger ataca una altra publicaci� de la qual en Henrik Vanger �s soci i on tu ocupes un lloc al consell. El teu editor, en Karlman, us est� atacant a tu i a en Henrik.
�Ja veig per on vas, i hauria d'atribuir les culpes a qui toca. En Karlman �s propietari d'una part del grup i sempre que ha pogut m'ha criticat, per� crec que �s m�s una venjan�a d'en Birger per la baralla que vas tenir amb ell a l'hospital. Per a ell ets un destorb.
�Et crec. Per aix� penso que en Torsson �s qui menys culpa en t�. Per a un aprenent �s molt dif�cil dir que no quan el teu cap t'est� dient que escriguis alguna cosa d'una manera concreta.
�Podria exigir que et demanessin perd� a l'edici� de dem�.
�Millor que no. Nom�s aconseguir�em comen�ar una lluita interminable que encara empitjoraria m�s la situaci�.
�Creus que no hauria de fer-hi res?
�Es que no serviria de res. En Karlman muntaria un numeret i en el pitjor dels casos tu quedaries com un desgraciat que, com que �s el propietari, est� intentant coartar la llibertat d'expressi�.
�Perdona, Mikael, per� no hi estic d'acord. Jo tamb� tinc el dret d'expressar la meva opini�. Crec que aquest article fa f�stic i tinc intenci� de deixar molt clar el que en penso. Malgrat tot, s�c el substitut d'en Henrik al consell de Millennium, i com a tal no penso deixar que un article tan ofensiu com aquest quedi impune.
�Entesos.
�Exigir� el dret de r�plica. I si deixo en Karlman com un idiota, l'�nic culpable ser� ell.
�Endavant, fes el que creguis que has de fer.
�Per a mi �s molt important que entenguis que jo no hi he tingut res a veure, en aquest atac infame.
�Et crec �va dir en Blomkvist.
�A m�s, no ho volia comentar ara, per� em serveix per demostrar el que et vaig dir. Es important que tornis a incorporar-te a l'equip de redacci� de Millennium per demostrar que som un front unit davant del m�n. Mentre siguis fora, no deixaran d'apar�ixer comentaris. Crec en Millennium, i estic conven�ut que podem guanyar aquesta lluita junts.
�Entenc el teu punt de vista, per� ara em toca a mi no estar d'acord amb tu. No puc trencar el meu contracte amb en Henrik, i el fet �s que tampoc no voldria fer-ho. M'agrada, saps? I aix� de la Harriet�
�S�?
�S� que �s un assumpte delicat per a tu i s�c conscient que en Henrik hi ha estat obsessionat durant molts anys.
�Entre tu i jo, m'encanta en Henrik i �s el meu mentor, per� quan es tracta de la Harriet perd totalment els papers.
�Quan vaig comen�ar aquesta feina no podia deixar de pensar que era una p�rdua de temps. Per� crec que estem a punt de fer un gran descobriment i que �s possible que arribem a saber qu� va passar de deb�.
En Blomkvist va percebre el dubte en la mirada d'en Martin Vanger. Finalment, en Vanger es va decidir.
�D'acord. En aquest cas, el millor que podem fer �s resoldre el misteri de la Harriet al m�s aviat possible. Et prestar� tota l'ajuda que pugui perqu� acabis la feina per a la teva satisfacci�, i la d'en Henrik, i tornis a Millennium.
�Perfecte. D'aquesta manera no haur� de lluitar tamb� contra tu.
�No, no caldr�. Quan tinguis qualsevol problema em pots demanar ajuda. M'assegurar� que en Birger no posi cap tipus d'obstacle a la teva recerca. I intentar� parlar amb la Cecilia per tranquillitzar-la.
�Gr�cies. Li he de fer algunes preguntes i fa mesos que evita parlar amb mi.
En Martin Vanger va riure.
�Potser �s que teniu altres coses per arreglar. Per� aix� no �s assumpte meu. Es van donar la m�.
La Salander havia estat escoltant la conversa. Quan en Martin Vanger va marxar, va agafar el Hedestads-Kuriren i va analitzar l'article. El va tornar a deixar sense fer comentaris.
En Blomkvist va asseure's en silenci, pensatiu. En Gunnar Karlman va n�ixer el 1948 i l'any 1966 tenia 18 anys. Era una de les persones que eren a l'illa quan va desapar�ixer la Harriet.
Despr�s d'esmorzar, va demanar a la seva collaboradora que lleg�s l'informe policial, i li va donar totes les fotos de l'accident juntament amb l'extens sumari de les investigacions d'en Vanger.
Despr�s, en Blomkvist es va dirigir a casa d'en Frode per demanar-li que prepar�s un contracte d'un mes per a la Salander com a collaboradora en la investigaci�.
Quan va tornar a casa, la Salander s'havia installat al jard� i estava immersa en l'informe policial. En Blomkvist va entrar a escalfar caf�. La va estar observant des de la finestra de la cuina. Semblava que llegia en diagonal, sense dedicar m�s de quinze segons a cada p�gina. Les girava de forma mec�nica, i en Blomkvist estava sorpr�s davant de la seva falta de concentraci�; no tenia cap sentit, ja que l'informe era molt meticul�s. Va preparar dues tasses de caf� i es va asseure amb ella a la taula del jard�.
�Les teves anotacions s�n d'abans que sabessis que busc�vem un assass� en s�rie.
�Es cert. Simplement vaig anotar preguntes que li volia fer a en Henrik i alguna altra cosa. No seguia cap estructura. Fins ara he estat navegant a cegues, intentant escriure una hist�ria, un cap�tol en l'autobiografia d'en Henrik Vanger.
�I ara?
�En el passat, totes les investigacions se centraven en l'illa de Hedeby. Ara estic conven�ut que la hist�ria, la seq��ncia dels fets que va acabar amb la seva desaparici�, va comen�ar a Hedestad. Aix� canvia la perspectiva.
�Es impressionant les coses que has descobert amb les fotos �va dir la Salander.
En Blomkvist es va sorprendre. La Salander no semblava del tipus de persones que fan compliments f�cilment, i es va sentir afalagat. D'altra banda, i des d'una perspectiva purament period�stica, era cert que es tractava de tot un descobriment.
�Ara et toca donar-me'n els detalls. Qu� va passar amb aquella foto que vas anar a buscar a Norsj�?
�Vols dir que no t'has mirat les imatges del meu ordinador?
�No he tingut temps. Havia de llegir els resums i saber en quin punt estaves.
En Blomkvist va engegar l'iBook i va obrir la carpeta de les fotografies.
�Es fascinant. La visita a Norsj� era un gran progr�s, per� vaig tenir una decepci�. Vaig trobar la foto, per� no ens diu gran cosa. Aquella dona, la Mildred Berggren, tenia guardades totes les seves fotografies de les vacances en �lbums, i la foto era all�. Havien fet servir una pell�cula barata en color i trenta-set anys despr�s s'havia descolorit molt i havia agafat un to groguenc. Per�, no t'ho creur�s: conservava els negatius en una capsa de sabates. Em va deixar tots els negatius de Hedestad i els vaig escanejar. Aix� �s exactament el que va veure la Harriet.
Va obrir una fotografia que es deia HARRIET/bd-iQ.eps.
La Salander va entendre de seguida la seva decepci�. Era la imatge desenfocada d'uns pallassos a la desfilada del Dia de la Inf�ncia. Al fons es veia la cantonada de la boutique Sundstr�m. Davant de la botiga hi havia unes deu persones dretes a la cal�ada.
�Crec que aquesta �s la persona que va veure, en part perqu� he intentat enquadrar el que mirava a partir de l'angle de gir de la seva cara (he fet un dibuix de la cru�lla), i en part perqu� �s l'�nica persona que sembla que estigui mirant directament a c�mera Aix� pot voler dir que mirava fixament la Harriet.
El que va veure la Salander era una figura borrosa, dreta al darrere dels espectadors, gaireb� a l'altra banda del carrer. Duia una jaqueta fosca amb una franja vermella a les espatlles i uns pantalons foscos, probablement texans. En Blomkvist la va ampliar tant, que la part de dalt de la figura va ocupar tota la pantalla. La fotografia es va fer encara m�s borrosa.
�Es un home. D'un metre vuitanta aproximadament i complexi� normal. Els cabells s�n d'un ros fosc, una mica llargs, i va ben afaitat. Per� �s impossible veure-h els trets de la cara o calcular quants anys t�; tant podria ser un adolescent com un home de mitjana edat.
�Podries manipular la imatge�
�Ja ho he fet. Fins i tot n'he enviat una c�pia a l'especialista en imatge de Millennium. �En Blomkvist va obrir una altra fotografia�. Aix� �s el millor que he pogut obtenir. Simplement, la c�mera �s massa dolenta i la dist�ncia, molt gran.
�Li has ensenyat la fotografia a alg�? Potser alg� podria recon�ixer l'home pel gest o�
�La vaig ensenyar a en Frode. No t� ni idea de qui podria ser.
�Potser en Dirch Frode no �s precisament la persona m�s observadora de Hedestad.
�No, per� treballo per a ell i per a en Henrik Vanger. Primer vull ensenyar la fotografia a en Henrik abans d'ampliar el cercle.
�Potser no �s m�s que un espectador.
�Es possible. Per� va fer que la Harriet tingu�s una reacci� estranya.
Durant els dies seg�ents en Blomkvist i la Salander van treballar en el cas de la Harriet dia i nit. La Salander es va llegir tot l'informe policial, i va fer tota mena de preguntes a en Blomkvist. Nom�s hi podia haver una �nica veritat, i una resposta aproximada o poc contrastada donava lloc a un interrogatori m�s intensiu. Es van passar tot un dia examinant els horaris de tots els implicats en el moment de l'accident del pont.
La Salander no deixava de ser un enigma per a en Blomkvist. Tot i que nom�s es llegia els documents de l'informe en diagonal, semblava que sempre es fixava en els detalls m�s obscurs i contradictoris.
Descansaven al migdia, quan la calor feia insuportable seguir treballant. Aleshores anaven a nedar al canal o passejaven fins al Caf� de la Susanne. La Susanne ara el tractava amb certa fredor. En Blomkvist era conscient que la Salander es veia massa jove i era evident que estava vivint a casa seva. Aix�, als ulls de la Susanne, el convertia en un home amb pocs escr�pols. No era gaire agradable.
En Blomkvist sortia a c�rrer cada vespre. La Salander no feia mai cap comentari quan ell tornava a casa sense al�. Era evident que a ella aix� de c�rrer no li deia res.
�En tinc m�s de 40 �li va comentar�. He de fer exercici si vull conservar una mica la forma.
�Es clar.
�Tu no fas exercici? �Boxejo de tant en tant. �Boxeges? �S�, amb guants.
�I en quina categoria de pes boxeges? �va preguntar quan va sortir de la dutxa.
�En cap. M'entreno una mica i despr�s boxejo amb els nois d'un club de Soder.
�Per qu� no em sorpr�n?�, va pensar. Almenys li havia explicat alguna cosa sobre ella. No en sabia gaireb� res. Com va acabar treballant per a l'Armansky? Quin tipus de formaci� tenia? Qu� feien els seus pares? Si en Blomkvist intentava preguntar-li qualsevol cosa sobre la seva vida, ella es tancava en banda i responia amb monos�llabs o directament l'ignorava.
Una tarda, la Salander va deixar caure el quadern de cop. Arrufava les celles.
� �Qu� saps de l'Otto Falk, l'antic pastor?
�No gaire. Em vaig reunir amb el pastor actual, una dona, unes quantes vegades al comen�ament de l'any i em va dir que en Falk viu en un geri�tric a Hedestad. Alzheimer.
�D'on era?
�D'aqu�, de Hedestad. Va estudiar a Uppsala. �Era solter. I es veia amb la Harriet. �Per qu� ho preguntes?
�M'he adonat que l'inspector Morell va ser molt indulgent amb ell durant l'interrogatori.
�Als anys seixanta els pastors tenien un estatus social considerablement diferent. Era normal que visqu�s aqu�, a l'illa, m�s a prop del poder, per dir-ho d'alguna manera.
�Em pregunto fins a quin punt la policia va investigar a fons el personatge. A les fotografies sembla com si fos una casa de fusta gran, amb molts racons on poder-hi amagar un cos.
��s cert, per� no hi ha res que indiqui que tingu�s cap connexi� amb els assassinats en s�rie o amb la desaparici� de la Harriet.
�En realitat, s� que hi ha una cosa �va dir la Salander amb un petit somriure�. En primer lloc, era pastor, i els pastors, m�s que ning� altre, tenen una relaci� especial amb la B�blia. En segon lloc, �s la darrera persona, que sapiguem, que va veure la Harriet i hi va parlar.
�Per� va anar fins a l'escenari de l'accident i s'hi va estar unes quantes hores. Apareix en moltes fotografies, sobretot durant el temps en qu� la Harriet va desapar�ixer.
�D'acord, no puc invalidar la seva coartada. Per� estava pensant en una altra cosa. Aquesta hist�ria tracta d'un s�dic assass� de dones.
�I?
�He estat� He tingut una mica de temps lliure aquesta primavera i he llegit bastant sobre el sadisme, tot i que en un context totalment diferent. Una de les coses que vaig llegir va ser un manual de l'FBI. Afirmava que gran part dels assassins en s�rie condemnats provenien de fam�lies desestructurades i que de petits havien torturat animals. Alguns dels assassins en s�rie condemnats als EUA havien estat detinguts per provocar incendis. Els animals torturats i els incendis provocats apareixen en molts dels casos d'assassinat de la Harriet, per� el que jo pensava realment era que la casa del rector es va incendiar a la darreria dels anys setanta.
��s rebuscat �va dir en Blomkvist.
La Salander va assentir.
�Hi estic d'acord. Per� a l'informe policial no trobo res m�s sobre la causa de l'incendi, i seria molt interessant saber si es van produir altres incendis inexplicables a la zona als anys seixanta. Tamb� valdria la pena comprovar si hi va haver casos d'agressions o mutilacions a animals en aquella �poca.
Quan la Salander se'n va anar a dormir la setena nit des que era a Hedeby, estava una mica enfadada amb en Blomkvist. Durant gaireb� una setmana havia passat les vint-i-quatre hores amb ell. Normalment en tenia prou amb set minuts d'estar amb una altra persona perqu� li vingu�s mal de cap, de manera que havia decidit viure com una reclusa. Ella era feli� mentre la gent la deix�s en pau. Malauradament, la societat no era tan llesta ni comprensiva; s'havia de protegir de les autoritats socials, dels serveis de protecci� de menors i d'altres autoritats tutelars, d'hisenda, de la policia, dels metges, psic�legs, psiquiatres, mestres i gorilles de discoteca, que (excepte els porters de la Kvarnen, que ja la coneixien) ni tan sols la consideraven apta per permetre-li l'entrada, i aix� que en tenia 25. Hi havia un ex�rcit de persones que semblava que no tinguessin res millor a fer que ficar-se en la seva vida i, si en tenien ocasi�, corregir la manera en qu� havia decidit viure-la.
No servia de res plorar, ho havia apr�s feia molt de temps. Tamb� havia apr�s que cada vegada que intentava que alg� s'adon�s d'alguna cosa de la seva vida, la situaci� empitjorava. Com a conseq��ncia, resoldre els seus problemes era cosa seva, i emprava qualsevol m�tode que consider�s necessari; en Bjurman ja ho havia apr�s i n'estava del tot conven�ut.
En Blomkvist tenia el mateix costum que tothom, no deixar-la tranquilla i no deixar de fer-li preguntes. Per�, d'altra banda, no reaccionava com la majoria d'homes que havia conegut.
Quan ella ignorava les preguntes que ell li feia, simplement es donava per ven�ut i la deixava en pau. Sorprenent.
El seu primer pas, quan li va agafar l'iBook aquell primer mat�, va ser transferir-se tota la informaci� al seu ordinador. D'aquesta manera, si ell la treia del cas, encara tindria acc�s al material.
S'havia esperat que, quan aparegu�s per esmorzar, reaccionaria amb f�ria. En canvi, la seva actitud va ser m�s aviat de resignaci�, va murmurar alguna cosa sarc�stica i se'n va anar a la dutxa. Despr�s va comen�ar a discutir sobre el que havia llegit. Un home estrany. Podia arribar a pensar que confiava en ella.
Que sab�s que ella era una hacker era un problema. La Salander sabia que la descripci� legal del tipus de pirateria que feia, tant professionalment com per passar l'estona, era �trasp�s illegal d'informaci�, i li podien caure dos anys de pres�. I no volia que la tanquessin. En el seu cas, una condemna de pres� significaria perdre els ordinadors i, amb ells, l'�nica professi� que realment sabia fer. Mai no havia dit a l'Armansky com aconseguia la informaci� per la qual li pagaven.
Excepte el Pesta i algunes persones de la xarxa que, igual que ella, es dedicaven a piratejar professionalment (i la majoria la coneixien nom�s com a �Wasp� i no sabien qui era ni on vivia), en Blomkvist era l'�nic que havia descobert el seu secret. La va enxampar perqu� va cometre un error que no hauria fet ni un nen de 12 anys, i aix� no deixava de demostrar que els cucs se li estaven menjant el cervell i que es mereixia que la castiguessin. Per� en comptes d'emprenyar-se com una mona, la va contractar.
Per aix� estava una mica enfadada.
Mentre menjaven una mica abans d'anar a dormir, de sobte ell li va preguntar si era una bona hacker.
Ella mateixa es va sorprendre de la seva resposta.
�Probablement s�c la millor de tot Su�cia. N'hi deu haver un parell m�s del meu nivell.
No dubtava del que deia. El Pesta havia estat millor que ella durant una �poca, per� ja feia temps que l'havia superat.
A m�s, li va resultar divertit dir-ho. No ho havia fet mai abans. Mai no havia tingut ning� amb qui poder tenir aquest tipus de conversa, i li va agradar comprovar que el seu talent l'havia impressionat. Per� aleshores ell va trencar el bon rotllo amb la pregunta sobre com havia apr�s a piratejar ella sola.
Qu� li podia dir? �Sempre ho he sabut fer.� Per� va preferir anar-se'n a dormir sense dir bona nit.
Per� la reacci� d'ell encara la va irritar m�s, ja que ni es va immutar quan ella va marxar tan sobtadament. Es va quedar escoltant com es movia per la cuina, recollia la taula i rentava els plats. Sempre es quedava fins m�s tard que ella, per� era obvi que aquell dia ja se n'anava a dormir. El va sentir com anava al lavabo i tot seguit es tancava a l'habitaci�. Al cap d'uns minuts va sentir com s'estirava al llit, a tan sols un metre de dist�ncia del seu, per� a l'altre costat de la paret.
Havia compartit la casa amb ell durant una setmana i en cap moment havia intentat seduir-la. Havia treballat amb ella, li havia demanat la seva opini�, l'havia corregida quan anava pel cam� equivocat, i havia reconegut que ella tenia ra� quan era ella qui el corregia. Male�t sia, l'havia tractada com a una persona.
Va sortir del llit i es va apropar a la finestra per perdre's en la foscor de la nit. Per a ella, la cosa m�s dif�cil era despullar-se per primera vegada davant d'alg�. Estava conven�uda que el seu cos, excessivament prim, era repulsiu. Els seus pits eren pat�tics, i els malucs encara eren pitjors. No podia oferir gran cosa; a part de ser una dona molt normal, amb els mateixos desitj�s i necessitats sexuals que qualsevol altra. Es va quedar all�, plantada durant vint minuts, fins que es va decidir.
En Blomkvist estava llegint un llibre de Sara Paretsky quan va sentir que s'obria la porta i va veure la Salander. Anava embolicada amb un llen�ol i es va quedar aturada a la porta durant un instant.
�Est�s b�? �li va preguntar.
Ella va fer que no amb el cap.
�Qu� tens?
Es va apropar al llit, li va agafar el llibre i el va deixar damunt la tauleta. Despr�s es va inclinar i li va fer un pet� als llavis. De seguida es va ficar al llit i es va asseure mirant cap a ell, buscant-lo. Va posar la m� damunt del llen�ol, sobre l'est�mac d'ell. Com que no protestava es va inclinar i li va mossegar un mugr�.
En Blomkvist estava estupefacte. La va agafar per les espatlles i la va incorporar de manera que li pogu�s veure la cara.
�Lisbeth� no s� si �s una bona idea. Hem de treballar junts.
�Vull que em follis. I no tindr� cap problema per treballar amb tu; en canvi, si em fas fora s� que tindr� un problema molt gran.
�Gaireb� no ens coneixem.
Ella va riure. Amb un riure sobtat, com si hagu�s tossit.
�S� que no has deixat escapar mai una oportunitat aix�. Ets del tipus d'homes a qui els agraden les dones. Qu� passa? No s�c prou atractiva per a tu?
En Blomkvist va dir que no amb el cap mentre intentava pensar alguna cosa intelligent a dir. Com que no deia res, ella va obrir els llen�ols i es va estirar damunt seu.
�No tinc preservatius �va dir ell.
�Tant se me'n fot.
Quan en Blomkvist es va llevar la va sentir a la cuina. Encara no eren les set del mat�. No havia dormit ni dues hores, i es va quedar al llit, endormiscat.
Aquesta dona el desconcertava. En cap moment havia fet ni el m�s petit gest que li indiqu�s que tenia cap inter�s en ell.
�Bon dia �va dir ella des de la porta. I va fer un somriure imperceptible. �Hola.
�No queda llet. Anir� a la gasolinera. Obren a les set.
Se'n va anar r�pidament. Va sentir com sortia per la porta principal. Va tancar els ulls. Aleshores va sentir com la porta es tornava a obrir i un segon m�s tard va apar�ixer per la porta. Ara ja no somreia.
�Ser� millor que vinguis a veure aix� �va dir en un to de veu estrany.
En Blomkvist es va aixecar d'un salt i es va posar els texans.
Durant la nit alg� els havia fet un regal. Al porxo hi havia el cad�ver mig carbonitzat d'un gat. Tenia les potes i el cap tallat, el cos escorxat i esbudellat, i amb l'est�mac al costat del cad�ver, com si l'haguessin cremat. El cap del gat estava intacte damunt del seient de la motocicleta de la Salander. De seguida va recon�ixer el p�l vermell�s.
Van esmorzar al jard�, en silenci i sense llet al caf�. La Salander havia anat a buscar una c�mera Canon digital i va fer fotos del macabre escenari abans que en Blomkvist an�s a buscar una bossa d'escombraries i ho neteg�s. Ell va ficar el gat al portamaletes del Volvo. Hauria de posar una den�ncia a la policia per maltractament d'animals, fins i tot per intimidaci�, per� no estava segur que pogu�s explicar els motius de la intimidaci�.
A dos quarts de nou la Isabella Vanger va passar caminant en direcci� al pont. No els havia vist, o almenys va fer com si no els hagu�s vist.
�Com est�s? �va preguntar en Blomkvist a la Salander.
�B�, gr�cies. �Aleshores el va mirar, perplexa. �D'acord. Est� esperant que m'enfadi��. Quan trobi el malparit que ha torturat un gat innocent fins a la mort nom�s per enviar-nos una advert�ncia, agafar� un bat de beisbol i�
�Creus que �s una advert�ncia?
�Tens una explicaci� millor? Es evident que vol dir alguna cosa.
�Sigui quina sigui la veritat que amaga aquesta hist�ria, hem molestat prou alg� perqu� arribi a fer una cosa aix�. Per� hi ha un altre problema.
�Ja ho s�. Es un sacrifici animal com els del 1954 i el 1960, i no sembla cre�ble que alg� que actuava fa cinquanta anys vingui avui a deixar el cad�ver d'un animal torturat al porxo de casa teva.
En Blomkvist hi va estar d'acord.
�Els �nics que podrien ser sospitosos en aquest cas s�n en Harald Vanger i la Isabella Vanger. Hi ha molts altres familiars de la banda d'en Johan Vanger, per� cap viu en aquesta zona.
En Blomkvist va sospirar.
�La Isabella �s una malparida ben capa� de matar un gat, per� dubto molt que an�s matant dones als anys cinquanta. En Harald Vanger� no ho s�. Se'l veu tan decr�pit que gaireb� no pot ni caminar, i no me l'imagino venint fins aqu� durant la nit per ca�ar un gat i fer tot aix�.
�Llevat que hi hagu�s dues persones. Una de jove i una de gran.
En Blomkvist va sentir un cotxe que s'allunyava, va mirar en aquella direcci� i va veure com la Cec�lia desapareixia pel pont. �En Harald i la Cec�lia�, va pensar, per� gaireb� ni es parlaven. Malgrat la promesa d'en Martin Vanger de parlar amb ella, la Cec�lia encara no havia contestat cap dels missatges que li havia deixat al contestador.
�Ha de ser alg� que s�piga que estem treballant en aix� i que estem progressant �va dir la Salander, aixecant-se per anar a dins. Quan va tornar a sortir, s'havia posat la ca�adora de cuir.
�Me'n vaig a Estocolm. Tornar� a ser aqu� al vespre. �Qu� vas a fer-hi?
�A recollir alguns estris. Si hi ha alg� prou boig per matar un gat d'aquesta manera, tamb� ens pot atacar a nosaltres. O incendiar la casa mentre dormim. Vull que vagis a Hedestad i compris dos extintors i dos detectors de fum. Un dels extintors ha de ser d'hal�.
Sense dir res m�s, es va posar el casc, va engegar la motocicleta i es va allunyar pel pont.
En Blomkvist va llen�ar el cad�ver, el cap i els intestins en un contenidor d'escombraries al costat de la gasolinera abans d'anar cap a Hedestad a fer l'enc�rrec. En acabat, va anar a l'hospital; havia quedat amb en Frode a la cafeteria i li va explicar el que havia passat al mat�. En Frode va empallidir.
�Mikael, no m'hauria imaginat mai que aquesta hist�ria s'emboliqu�s d'aquesta manera.
�Com que no? Al cap i a la fi, la feina era trobar un assass�.
�Per� aix� �s fastig�s i inhum�. Si hi ha qualsevol perill per a la seva vida o per a la de la senyoreta Salander, cal que ho deixem c�rrer. Deixi'm parlar amb en Henrik.
�No. Ni parlar-ne. No em vull arriscar que tingui un altre atac.
�No para de preguntar-me com van les coses. �Saludi'l de part meva, si us plau, i digui-li que estic progressant.
�Quin �s el seg�ent pas?
�Tinc algunes preguntes. El primer incident va passar just despr�s que en Henrik tingu�s l'atac, i jo aquell dia me'l vaig passar sencer a Estocolm. Alg� va entrar a la meva oficina. Havia impr�s els versets de la B�blia, i les fotografies de J�rnv�gsgatan eren damunt la meva taula. Vost� ho sabia i en Henrik tamb�. En Martin n'estava al corrent en part, ja que va ser ell qui em va facilitar l'acc�s a les oficines del Hedestads-Kuriren. Qui m�s ho sabia?
�B�, no s� amb qui va parlar en Martin. Per� tant en Birger com la Cec�lia ho sabien. Van discutir sobre la seva recerca als arxius fotogr�fics. Tamb� ho sabia l'Alexander. I en Gunnar i l'Helena Nilsson. Havien pujat a saludar en Henrik i es van introduir en la conversa. I l'Anita Vanger. �L'Anita? La de Londres?
�La germana de la Cec�lia. Va tornar amb ella quan en Henrik va tenir l'atac de cor, per� es va estar en un hotel; pel que s�, no ha anat a l'illa. Igual que la Cecilia, no vol veure el seu pare. Per� se'n va tornar quan en Henrik va sortir de la unitat de cures intensives.
�On s'est� la Cecilia? L'he vist aquest mat� que creuava el pont, per� casa seva est� sempre a les fosques.
�No crec que sigui capa� de fer una cosa aix�, oi?
�No, nom�s vull saber on s'est�.
�S'est� amb el seu germ� Birger, a prop de la casa d'en Henrik.
�Sap on �s en aquests moments?
�No. Per� segur que no �s amb en Henrik.
�Gr�cies �va dir en Blomkvist, i es va aixecar.
Tota la fam�lia Vanger rondava per l'hospital de Hedestad. En Birger Vanger va entrar a la recepci� i es va dirigir cap als ascensors. En Blomkvist es va esperar fins que va marxar. Va anar cap a la recepci� i a l'entrada es va trobar en Martin Vanger, al mateix lloc on es va trobar la Cecilia durant la seva primera visita. Es van saludar i es van donar la m�.
�Has vingut a veure en Henrik?
�No, he vingut a trobar-me amb en Frode.
En Martin semblava cansat i feia ulleres. En Mikael va pensar que en els darrers sis mesos, des que l'havia conegut, havia envellit molt.
�Com va tot, Mikael? �li va preguntar.
�Cada dia que passa �s m�s interessant. Espero que quan en Henrik es trobi millor per fi pugui satisfer la seva curiositat.
La casa d'en Birger Vanger era de totxana blanca i estava a uns cinc minuts caminant des de l'hospital. Tenia vistes al mar i al port esportiu de Hedestad. Ning� no va contestar quan en Blomkvist va tocar el timbre. Tamb� va trucar a la Cec�lia al m�bil, per� tampoc no va contestar. Es va asseure al cotxe durant una estona tamborinejant amb els dits al volant. En Birger Vanger era tota una inc�gnita en la collecci� de sospitosos. Havia nascut el 1939 i tenia 10 anys quan la Rebecka Jacobsson va ser assassinada, i 27 quan la Harriet va desapar�ixer.
Segons en Henrik, en Birger i la Harriet no es veien gaireb� mai. S'havia criat a Uppsala amb la seva fam�lia, i es va traslladar a Hedestad per treballar a l'empresa. La va deixar un parell d'anys m�s tard i es va dedicar a la pol�tica. Per� era a Uppsala quan la Lena Andersson va ser assassinada.
L'incident amb el gat era com un mal presagi, se sentia com si se li acab�s el temps.
L'Otto Falk tenia 36 anys quan la Harriet va desapar�ixer. Ara en tenia 72, era m�s jove que en Henrik Vanger, per� el seu estat mental no era tan bo. En Blomkvist el va anar a veure al geri�tric d'Svalan, un edifici d'obra vista groc, molt a prop del riu Hede, a l'altre extrem de la ciutat. En Blomkvist es va presentar a la recepcionista i li va demanar perm�s per parlar amb el pastor Falk. Com que sabia que tenia Alzheimer, va preguntar l'estat de lucidesa que tenia en aquells moments. Una infermera li va explicar que al pastor Falk l'hi havien diagnosticat feia tres anys, i que des d'aleshores la malaltia havia empitjorat molt. En Falk es podia comunicar, per� tenia una mem�ria extremament curta i no reconeixia la majoria dels seus familiars. En general, no tenia gaires moments l�cids. A m�s, li agafaven atacs d'ansietat quan s'enfrontava a preguntes que no podia respondre.
En Falk estava assegut en un banc del jard� amb tres pacients m�s i un infermer. En Blomkvist va estar una hora intentant mantenir-hi una conversa.
Recordava for�a b� la Harriet Vanger. Va aixecar el cap i la va descriure com una noia encantadora. Per� en Blomkvist de seguida es va adonar que no recordava que feia tren-ta-set anys que estava desapareguda. En parlava com si l'hagu�s vista feia poc i va demanar a en Blomkvist que la salud�s de part seva i li digu�s que l'an�s a veure. En Blomkvist li va prometre que ho faria.
Era obvi que no recordava l'accident del pont. No va ser fins al final de la conversa que va dir alguna cosa que va posar en alerta en Blomkvist.
De sobte, quan en Blomkvist va treure el tema de l'inter�s de la Harriet per la religi�, en Falk va semblar dubtar. Va ser com si un n�vol li pass�s pel cap. En Falk es va balancejar una estona i despr�s va mirar en Blomkvist i li va preguntar qui era. En Blomkvist es va tornar a presentar i el vell va adoptar un posat pensatiu. Al final, va dir:
�Encara est� buscant. Ha d'anar amb compte, i tu l'has d'avisar.
�De qu� l'he d'avisar?
En Falk va perdre els nervis i va comen�ar a sacsejar el cap.
�Ha de llegir sola escripturem i entendre sufficientia scripturae. �s l'�nica manera que es pugui mantenir solafide. Segur que en Josef els exclour�. Mai no els van acceptar al c�non.
En Blomkvist no va entendre res, per� ho va anotar tot. Aleshores el pastor Falk es va inclinar i li va xiuxiuejar:
�Crec que �s cat�lica. Li encanta la m�gia i encara no ha trobat el seu D�u. Necessita que la gui�n.
Sens dubte, per al pastor Falk la paraula cat�lic tenia connotacions negatives.
�No estava interessada en el moviment pentecostal?
�No, no, no. Est� buscant la veritat prohibida. No �s una bona cristiana.
Aleshores el pastor Falk es va oblidar d'en Blomkvist i va comen�ar a parlar amb els altres pacients.
Va tornar a l'illa de Hedeby just despr�s de les dues del migdia. Es va acostar caminant fins a casa de la Cecilia Vanger i va trucar a la porta, per� no va sortir ning�. Va tornar a trucar-li al m�bil, per� tampoc no va contestar.
Va installar un detector de fum en una de les parets de la cuina i un altre a prop de la porta d'entrada. Va posar un dels extintors al costat de l'estufa, darrere de la porta de l'habitaci�, i un altre darrere de la porta del quarto de bany. Despr�s es va fer el dinar, una mica de caf� i torrades amb alguna cosa al damunt, i es va asseure al jard� per passar a net les notes que havia pres durant la conversa amb el pastor Falk. Quan va acabar, va aixecar el cap per mirar l'esgl�sia.
El nou rectorat de Hedeby era una construcci� m�s aviat moderna a nom�s unes passes de l'esgl�sia. En Blomkvist hi va anar cap a les quatre i va explicar a la pastora Margareta Strandh que hi havia anat perqu� necessitava consell en un assumpte teol�gic. La Margareta Strandh era una dona de cabells foscos, de la mateixa edat que ell; duia texans i camisa de franella. Anava descal�a i amb les ungles dels peus pintades. Se l'havia trobada un parell de vegades al Caf� de la Susanne i li havia parlat del pastor Falk. El va rebre amb amabilitat i el va convidar a entrar i a seure al pati.
En Blomkvist li va dir que havia parlat amb l'Otto Falk i li va explicar el que li havia dit. Ella el va escoltar i despr�s li va demanar que li repet�s cadascuna de les seves paraules.
�Em van enviar aqu� a Hedeby fa tres anys, i de fet no he conegut el pastor Falk. Es va retirar uns quants anys abans, per� crec que era un home molt culte. El que li ha dit vol dir, si fa no fa, que �se cenyeixi nom�s a les Escriptures�� sola scriptum� i que �s sufficientia scripturae. Aix� �s una expressi� que estableix la sufici�ncia de les Escriptures entre els creients. Solafide significa l'�nica fe o la fe veritable. �Ja ho entenc.
�Tot aix� �s dogma b�sic, per dir-ho d'alguna manera. En general, es tracta de la doctrina de l'Esgl�sia i no hi ha res d'estrany. Dit d'una altra manera, li estava dient: �Llegeix la B�blia, et proporcionar� el coneixement que necessites i les respostes a la fe veritable.�
En Mikael es va sentir una mica inc�mode.
�Ara li he de preguntar com ha sortit aquesta conversa �va dir ella.
�Li he preguntat per una persona que va con�ixer fa molts anys; estic escrivint sobre ella.
�Una persona que buscava la religi�?
�M�s o menys.
�Entesos. Crec que ja he ent�s el context. M'ha comentat que el pastor Falk li ha dit dues coses m�s: que �segur que en Josef els exclour� i que �mai no els van acceptar al c�non�. Es possible que vost� ho hagi ent�s malament i que hagi dit �Josefus� en comptes de �Josef�? Fet i fet, �s el mateix nom.
��s possible �va dir en Blomkvist�. He enregistrat la conversa, si la vol escoltar.
�No, no crec que calgui. Aquestes dues frases deixen ben clar qu� volia dir. Josefus era un historiador jueu, i la frase �Mai no els van acceptar al c�non� pot voler dir que mai no van formar part del c�non hebreu.
�I aix� qu� significa?
Ella va riure.
�El pastor Falk deia que a aquesta persona la fascinaven les fonts esot�riques, en especial els ap�crifs. El mot grec apokryphos vol dir �ocult�, i els ap�crifs s�n els llibres ocults. Hi ha qui creu que s'haurien d'incloure a l'Antic Testament, i hi ha qui els considera massa controvertits. Es tracta dels llibres de Tobies, Judit, Ester, Baruc, els llibres dels Macabeus i alguns altres.
�Disculpi la meva ignor�ncia. Havia sentit a parlar dels ap�crifs, per� no els he llegit mai. Qu� tenen d'especial?
�En realitat no hi ha res d'especial en aquests llibres, excepte que van apar�ixer una mica m�s tard que els de l'Antic Testament. Els ap�crifs es van eliminar de la B�blia hebrea, per� no perqu� els estudiosos jueus desconfiessin del seu contingut, sin� simplement perqu� es van escriure despr�s que conclogu�s l'obra de revelaci� de D�u. D'altra banda, els ap�crifs s� que estan inclosos a la traducci� en grec de la B�blia. L'Esgl�sia cat�lica, per exemple, no els considera controvertits.
�Ja ho entenc.
�Malgrat tot, s� que s�n molt controvertits per a l'Esgl�sia protestant. Durant la Reforma, els te�legs van estudiar l'antiga B�blia hebraica. Mart� Luter va eliminar els llibres ap�crifs de la B�blia de la Reforma, i m�s tard Calv� va declarar que no havien de servir, en cap moment, com a base per a les conviccions en mat�ria de fe. I �s que els seus continguts es contradiuen o entren en conflicte d'alguna manera amb la claritas scripturae, la claredat de les Escriptures.
�En altres paraules, s�n uns llibres censurats.
�M�s o menys. Per exemple, els ap�crifs sostenen que es pot practicar la m�gia, que les mentides poden ser permeses en alguns casos i altres afirmacions per l'estil, que �bviament indignen els int�rprets dogm�tics de les Escriptures.
�Per tant, si una persona �s una apassionada de la religi�, seria l�gic que els ap�crifs formessin part de la seva llista de lectures obligades, i que alg� com el pastor Falk s'indign�s per aix�.
�Exactament. Aprofundir en els ap�crifs �s gaireb� inevitable quan es vol estudiar la B�blia o la fe cat�lica, i tamb� �s molt probable que alg� que estigui interessat per l'esoterisme en general els llegeixi.
�Per casualitat no deu tenir una c�pia dels ap�crifs, oi?
Ella va riure, amb una rialla alegre i amable.
�Es clar que la tinc. De fet, la comissi� b�blica va publicar els llibres ap�crifs en el marc d'un estudi nacional dels anys vuitanta.
L'Armansky estava intrigat per saber qu� passava quan la Salander li va demanar de parlar en privat. La va fer passar, va tancar la porta i la va fer seure a la cadira de les visites. La Salander li va dir que la seva feina per a en Mikael Blomkvist ja estava feta (l'advocat li donaria els diners abans que acab�s el mes), per� que havia decidit continuar aquella investigaci�. En Blomkvist li havia ofert un sou considerablement m�s baix per un mes de collaboraci�.
�Treballo com a aut�noma �va explicar la Salander�. Fins ara no he acceptat mai una feina que no m'haguessis donat tu, tal com vam acordar. El que vull saber �s com influiria en la nostra relaci� si ara agaf�s un enc�rrec pel meu compte.
L'Armansky va encongir les espatlles.
�Ets aut�noma, pots acceptar les feines que vulguis i cobrar la quantitat que et sembli. Me n'alegro, que tinguis les teves pr�pies fonts d'ingressos. Tot i aix�, seria una mica deslleial per part teva agafar clients que coneixes a trav�s de nosaltres.
�No tinc cap intenci� de fer-ho. He acabat la feina segons el contracte que vam signar amb en Blomkvist. El tema �s que vull seguir en el cas. Ho faria encara que fos sense rebre res a canvi.
�No facis mai res de franc.
�Ja m'entens. Vull saber de qu� va aquesta hist�ria. He conven�ut en Blomkvist perqu� demani al seu advocat que em contracti com a collaboradora en la investigaci�.
Va donar el contracte a l'Armansky, que li va fer una ullada r�pida.
�Aix� �s com treballar gratis. Lisbeth, tens talent. No tens per qu� treballar per una quantitat tan rid�cula. Saps que podries guanyar molt m�s amb mi si hi dediquessis la jornada sencera.
�Jo no vull treballar la jornada sencera. Dragan, et s�c lleial. Has estat meravell�s amb mi des que vaig comen�ar aqu�. Vull saber si et sembla b� aquest contracte o si comportar� alguna desavinen�a entre nosaltres.
�Ja t'entenc.
Hi va reflexionar uns instants.
�No hi haur� cap problema, de deb�. T'agraeixo que m'ho hagis preguntat. Si en un futur sorgeix alguna altra situaci� similar a aquesta, t'agrairia que m'ho consultessis per evitar qualsevol malent�s.
La Salander va considerar si volia afegir alguna cosa m�s. Va clavar la mirada a l'Armansky sense pronunciar ni una paraula. Va assentir amb el cap i va marxar; com sempre, sense ni tan sols acomiadar-se.
Un cop obtinguda la resposta que volia, per a ella l'Armansky va perdre tot l'inter�s. Va somriure amb serenor. Haver-li demanat consell significava un gran aven� en el seu proc�s de socialitzaci�.
L'Armansky va obrir una carpeta amb un informe sobre la seguretat d'un museu que estava a punt d'inaugurar una gran exposici� sobre l'impressionisme franc�s. Aleshores va deixar la carpeta damunt la taula i va mirar la porta per on acabava de sortir la Salander. Va recordar com havia rigut la Salander amb en Blomkvist a l'oficina i es va preguntar si �s que finalment s'estava fent gran o si era en Blomkvist qui l'atreia. Va sentir una certa incomoditat. Mai no s'havia acabat de treure del cap la sensaci� que la Lisbeth Salander era la v�ctima perfecta. I ara era ella qui intentava ca�ar un man�ac en un poble perdut.
De cam� cap al nord, la Salander va sentir la necessitat d'anar a visitar la seva mare a la resid�ncia d'Appelviken. Excepte per la visita del dia de Sant Joan, des de Nadal que no veia la seva mare, i se sentia culpable d'anar-hi tan poc sovint. Una segona visita al cap de nom�s dues setmanes no era gaire freq�ent.
La mare era a la sala d'estar. La Salander s'hi va quedar ben b� una hora i va treure-la a fer una volta fins a la bassa dels �necs que hi havia al jard� de la resid�ncia. La mare seguia confonent la Lisbeth amb la seva germana. Com sempre, no hi era tota, per� semblava que la visita l'havia inquietat.
Quan la Salander es va acomiadar, la seva mare no la volia deixar anar de la m�. La Salander li va prometre que tornaria per veure-la aviat, per� l'expressi� de la mare era trista i angoixada.
Com si pressent�s algun tipus de desastre.
En Blomkvist es va estar dues hores al jard� llegint els ap�crifs sense poder treure'n cap conclusi�. Per� fi va venir un pensament al cap. Fins a quin punt era religiosa la Harriet Vanger? El seu inter�s pels estudis de la B�blia va comen�ar just un any abans de la seva desaparici�. Havia relacionat una s�rie de citacions b�bliques amb diversos assassinats, de manera que no nom�s llegia met�dicament la B�blia, sin� tamb� els ap�crifs. D'aqu� va sorgir el seu inter�s pel catolicisme.
Va fer exactament la mateixa investigaci� a qu� en Blomkvist i la Salander es dedicaven ara, trenta-set anys despr�s? Era la captura d'un assass� el que va despertar el seu inter�s, i no la religi�? El pastor Falk havia dit que la noia estava buscant, no que fos una bona cristiana.
El va interrompre la trucada de l'Erika al m�bil. �Nom�s volia dir-te que en Greger i jo marxem de vacances la setmana vinent. Ser� fora quatre setmanes. �On aneu?
�A Nova York. En Greger hi fa una exposici�, i hem pensat d'anar-nos-en despr�s al Carib. Un amic d'en Greger ens deixa una casa a Antigua i ens hi estarem dues setmanes.
�Aix� pinta fant�stic. Passeu-vos-ho b�. I saluda en Greger de part meva.
�La nova edici� ja est� a punt, i gaireb� ja hem acabat la seg�ent. M'hauria agradat que l'haguessis revisat, per� en Christer ha dit que ja se n'ocuparia ell.
�Si necessita que l'ajudi em pot trucar. Com va amb en Janne Dahlman?
Ella va dubtar.
�Tamb� marxa de vacances. He proposat a en Henry que s'ocupi de l'edici� durant aquests dies. Ell i en Christer s'encarregaran de tot.
�Entesos.
�No confio en en Dahlman. Per� s'hi esfor�a. Tornar� a ser aqu� el 7 d'agost.
Eren les set del vespre, i en Blomkvist havia telefonat cinc vegades a la Cecilia Vanger. Tamb� li havia enviat un missatge de text demanant-li que li truqu�s. Per� no en va obtenir cap resposta.
Va apartar els ap�crifs i es va posar el xandall, va tancar la porta i se'n va anar a c�rrer.
Va seguir l'estret cam� de la vora del riu i despr�s va enfilar cap al bosc. Va travessar matolls i arbres desarrelats tan de pressa com va poder fins arribar, esgotat, al Fort� amb el pols molt accelerat. Es va aturar a la vora de les antigues bateries d'artilleria i va fer estiraments uns quants minuts.
De sobte va sentir un fort espetec i una bala va impactar al mur de formig�, a pocs cent�metres del seu cap. Va notar un dolor al cap; els fragments de ciment li havien fet un tall profund.
Durant el que va semblar-li una eternitat, en Blomkvist va estar paralitzat, incapa� de comprendre el que acabava de passar. Llavors es va llan�ar cap a la trinxera i es va clavar un cop terrible en caure damunt de l'espatlla. El segon tret es va produir just quan aterrava. La bala es va clavar al ciment.
En Blomkvist va aixecar el cap i va mirar al voltant. Era al bell mig de la fortificaci�. A dreta i esquerra hi havia uns estrets passadissos plens de vegetaci� d'un metre d'al�ada que condu�en cap a les bateries disposades al llarg d'uns dos-cents cinquanta metres. Ajupit, va comen�ar a c�rrer pel laberint.
De sobte va sentir l'eco de la inimitable veu del capit� Adolfsson a les maniobres d'hivern de l'escola d'infanteria de Kiruna. �Blomkvist, amaga el refotut cap si no vols que te'l rebentin.� Vint anys m�s tard encara recordava els exercicis que els feia fer el capit� Adolfsson.
Va parar per recuperar l'al�, amb el cor bategant a tota velocitat. No sentia res m�s que la seva pr�pia respiraci�. �L'ull hum� percep el moviment m�s r�pidament que les formes i les figures. Quan estiguis explorant el terreny mou-te a poc a poc.� Lentament en Blomkvist va donar un cop d'ull per damunt de la bateria. Tenia el sol just al davant i era impossible veure els detalls, per� no va apreciar cap moviment.
Es va tornar a ajupir i va c�rrer fins a la bateria seg�ent. �Tant �s que les armes de l'enemic siguin molt bones. Si no et pot veure, no et pot disparar. Cobreix-te, cobreix-te i cobreix-te. Assegura't de no quedar mai al descobert.�
Era a uns tres-cents metres de la granja d'Osterg�rden. Aproximadament a quaranta metres d'on estava agenollat s'estenia un bosquet de matolls gaireb� impenetrable. Per� per arribar-hi hauria de baixar corrent per un pendent de gespa des de la bateria d'artilleria, i estaria completament al descobert. Per� era l'�nica soluci�. Al darrere tenia el mar.
De cop i volta es va adonar del mal que li feia el cap i va descobrir que estava sagnant i que tenia la samarreta xopa de sang. �Les ferides al cap no paren mai de sagnar�, va pensar abans de tornar-se a concentrar en la seva posici�. Un tret podia ser un accident, per� dos volien dir que alg� intentava matar-lo. No tenia manera de saber si el franctirador estava esperant tornar-lo a veure.
Va intentar calmar-se i pensar racionalment. Nom�s tenia dues opcions: esperar o sortir corrent. Si el franctirador encara era all�, sens dubte la segona opci� era una mala idea. Si es quedava on era, el franctirador podia, perfectament, pujar fins al Fort�, buscar-lo i disparar-li des d'una dist�ncia m�s curta.
�Ell (o ella?) no pot saber si he anat cap a la dreta o cap a l'esquerra.� El fusell devia ser un rifle de ca�a. Probablement amb mira telesc�pica. Aix� volia dir que el franctirador tenia un camp de visi� limitat si buscava en Mikael a trav�s del visor.
�Si est�s a tret, pren la iniciativa.� Es millor que esperar. Va escoltar atentament durant dos minuts; despr�s es va enfilar per la bateria i va baixar el pendent tan r�pid com va poder.
Era a la meitat del pendent quan va sonar un tercer tret, per� nom�s va sentir un vague impacte darrere seu. Es va llan�ar a terra per damunt de la cortina de matolls i va rodolar sobre una catifa d'ortigues. Es va incorporar i, ajupit, es va allunyar en la direcci� contr�ria d'on provenia el foc sense aixecar-se, parant cada cinquanta metres per escoltar. Va sentir un espetec de branques entre ell i la fortificaci�, i es va llan�ar panxa a terra.
�Reptar amb l'ajuda dels colzes� era una altra de les recomanacions preferides del capit� Adolfsson. En Blomkvist va avan�ar els seg�ents cent cinquanta metres arrossegant-se pel sotabosc. Anava apartant branques i fulles. En m�s d'una ocasi� va sentir espetecs que provenien del bosquet de darrere seu. El primer semblava que fos molt a prop, a unes vint passes a la dreta. Es va estremir i es va quedar imm�bil. Al cap d'una estona va aixecar el cap amb cautela i va mirar al voltant, per� no va veure ning�. Es va estar imm�bil durant una bona estona, completament alerta, preparat per escapar-se o fins i tot per a un possible contraatac en cas que �l'enemic� el trob�s. El seg�ent espetec provenia de molt m�s lluny. Despr�s es va fer el silenci.
�Sap que s�c aqu�. Ha buscat una altra posici� per esperar fins que em mogui o s'ha retirat?�
En Blomkvist va seguir reptant pel sotabosc fins que va arribar a la tanca d'Osterg�rden.
Aquest era un altre moment cr�tic. A l'altra banda de la tanca hi havia un cam�. Es va quedar estirat a terra, observant. La granja era a uns quatre-cents metres al final d'un pendent. A la dreta de la casa hi va veure vaques pasturant. �Per qu� ning� no ha sentit els trets i ha sortit a investigar? Es estiu. Probablement no hi ha ning�.�
Era impossible creuar el prat de pastura; quedaria completament al descobert. El cam� que vorejava la tanca era el lloc que hauria escollit ell mateix per disparar. Va recular arrossegant-se fins que va sortir a l'altra banda, a un esp�s bosc de pins.
Per tornar a casa va agafar el cam� que vorejava els camps d'Osterg�rden i S�derberget. Quan va passar per Osterg�rden va veure que el cotxe ja no hi era. Des de dalt de S�derberget va mirar cap a Hedeby. A les antigues cabanes de pescadors del port esportiu hi havia diversos estiuejants i dones en vestit de bany assegudes i parlant a la d�rsena. Li arribava una olor de barbacoa. Els nens jugaven a l'aigua a prop del moll del port.
Eren les vuit. Cinquanta minuts despr�s que comencessin els trets. En Nilsson estava regant el jard�, duia pantalons curts i anava sense samarreta. �Quanta estona fa que hi ets?� A la casa d'en Vanger nom�s hi havia l'Anna. La casa d'en Harald Vanger semblava deserta, com sempre. Aleshores va veure la Isabella Vanger al pati del darrere. Estava asseguda, parlant amb alg�. Va trigar un segon a adonar-se que es tractava de la d�bil Gerda Vanger, nascuda el 1922, que vivia amb el seu fill Alexander en una casa m�s enll� de la d'en Henrik. No la coneixia, per� l'havia vist diverses vegades. La casa de la Cec�lia Vanger semblava buida, per� aleshores en Mikael va veure moviment a la cuina. �Es a casa. El franctirador era una dona?� Sabia que la Cecilia podia tenir una arma. Una mica m�s enll� va veure el cotxe d'en Martin Vanger a l'esplanada de davant de casa seva. �Quanta estona fa que ets a casa?�
O es tractava d'alg� en qui no havia pensat? En Frode? L'Alexander? Hi havia moltes opcions.
Va baixar des de S�derberget i va seguir la carretera fins al poble; va arribar a casa sense trobar-se ning�. La primera cosa que va veure va ser que la porta estava entreoberta. Gaireb� instintivament es va ajupir. Llavors va sentir l'olor del caf� i va veure la Salander per la finestra de la cuina.
El va sentir entrar per la porta de davant i es va girar cap a ell. La Salander es va posar en tensi�. Tenia molt mal aspecte, i la sang de la cara comen�ava a coagular-se-li. El costat esquerre de la samarreta blanca era de color carm�. Amb la m� es pressionava el cap amb un mocador xop de sang.
�Sagna molt�ssim, per� no �s res seri�s �va dir en Blomkvist abans que ella pregunt�s.
La Salander es va girar i va agafar el malet� de primers auxilis de l'armari. Hi havia dos paquets de benes el�stiques, un ung�ent per als mosquits i un rotllet d'esparadrap. En Blomkvist es va treure la roba i se'n va anar al quarto de bany.
La ferida del cap era un tall tan profund que podia aixecar un bon tros de pell. Encara sagnava i li calien punts de sutura, per� va pensar que en tindria prou amb una bena. Va mullar una tovallola amb aigua freda i es va netejar la cara.
Va sostenir la tovallola contra el cap mentre es ficava sota la dutxa i tancava els ulls. Aleshores va donar un cop de puny tan fort contra les rajoles que es va fer mal. �Malparit! Siguis qui siguis et buscar� i no parar� fins que et trobi�, va pensar.
Quan la Salander li va tocar el bra�, ell va fer un salt com si hagu�s rebut una desc�rrega el�ctrica i la va mirar amb tanta f�ria als ulls que la Salander va fer un pas enrere. Li va donar el sab� i se'n va tornar a la cuina sense dir res.
Despr�s de dutxar-se, en Mikael s'hi va posar tres trossos d'esparadrap. Se'n va anar a l'habitaci� i es va posar uns texans i una samarreta neta, i va agafar la carpeta de fotografies impreses. Estava tan furi�s que gaireb� tremolava.
�Queda't aqu�, Lisbeth! �va cridar.
Va caminar cap a la casa de la Cec�lia Vanger i va trucar al timbre. Al cap de mig minut li va obrir la porta.
�No et vull veure �va dir ella. Aleshores li va veure la cara, amb la sang que li comen�ava a traspassar l'esparadrap.
�Qu� t'ha passat?
�Deixa'm entrar. Hem de parlar.
Ella va dubtar.
�No tenim res de qu� parlar.
�Ara s�, i ho podem parlar aqu� a les escales o a la cuina. El to d'en Blomkvist era tan ferm que la Cec�lia va fer un pas enrere i el va deixar entrar. Va seure a la taula de la cuina. �Qu� t'ha passat? �va dir ella.
�Tu dius que les meves indagacions per descobrir la veritat sobre la Harriet Vanger s�n una mena de passatemps terap�utic per a en Henrik. Es possible. Per� fa menys d'una hora alg� ha estat a punt de rebentar-me el cap d'un tret, i ahir a la nit probablement el mateix graci�s va deixar un gat brutalment assassinat al meu porxo.
La Cecilia va obrir la boca, per� en Blomkvist la va tallar.
�Cecilia, m'importen una merda les teves idees fixes o les teves preocupacions o que de sobte no suportis veure'm. No em tornar� a apropar a tu mai m�s, i no t'has d'amo�nar perqu� torni a molestar-te o et persegueixi. Ara mateix preferiria no haver sentit mai el teu nom ni saber res de la fam�lia Vanger. Per� vull respostes a les meves preguntes. Com m�s aviat les responguis, m�s aviat et desempallegar�s de mi.
�Qu� vols saber?
�En primer lloc: on eres fa una hora? La cara de la Cecilia es va ennuvolar. �Fa una hora era a Hedestad. �Alg� pot confirmar-ho?
�No ho crec, per� tampoc no m'he de justificar davant teu.
�En segon lloc: per qu� vas obrir la finestra de l'habitaci� de la Harriet el dia que va desapar�ixer? �Com?
�Ja m'has sentit. Durant tots aquests anys en Henrik ha intentat esbrinar qui va obrir la finestra de la Harriet durant aquells minuts decisius. Tothom negava haver-ho fet. Hi ha alg� que menteix.
�I qu� carai et fa pensar que vaig ser jo?
�Aquesta fotografia �va replicar en Blomkvist, i va llan�ar la foto borrosa damunt la taula de la cuina.
La Cecilia va anar cap a la taula i va examinar la fotografia. A en Blomkvist li va semblar veure-li perplexitat a la cara. El va mirar. En Blomkvist va notar una gota de sang que li corria galta avall i que li queia damunt la samarreta.
�Aquell dia a l'illa hi havia seixanta persones �va dir ell�. Vint-i-vuit eren dones. Cinc o sis tenien els cabells rossos i per damunt de l'espatlla. Nom�s una duia un vestit de color clar.
Ella va estudiar la fotografia detingudament.
�I tu penses que s�c jo?
�Si no ho ets, m'agradaria saber qui creus que pot ser. Ning� no sabia que existia aquesta foto. Fa setmanes que la tinc i que provo de parlar-te'n. Potser s�c un idiota, per� no l'he ensenyat ni a en Henrik ni a ning� m�s perqu� em fa por convertir-te en sospitosa o fer-te mal. Per� necessito una resposta.
�I en tindr�s una.
Li va tornar la fotografia.
�Aquell dia no vaig anar a l'habitaci� de la Harriet. Jo no s�c la de la fotografia. No tinc absolutament res a veure amb la seva desaparici�.
Dit aix�, es va dirigir cap a la porta d'entrada.
�Ja tens una resposta. Ara, si us plau, marxa. Per� crec que hauries d'anar a veure un metge perqu� et miri aquesta ferida.
La Salander el va dur a l'hospital de Hedestad. Nom�s va necessitar dos punts i un bon embenat per tancar la ferida. Tamb� li van donar una pomada de cortisona per a les picades d'ortiga del coll i les mans.
Despr�s de sortir de l'hospital, en Blomkvist es va asseure una bona estona per rumiar si havia d'anar a la policia. Ja podia veure els titulars. �El periodista condemnat per difamaci�, v�ctima d'un tiroteig.� Va fer que no amb el cap.
�Anem a casa �va dir.
Era fosc quan van arribar a l'illa de Hedeby, i aix� li anava molt b� a la Salander. Va posar una bossa d'esports a la taula de la cuina.
�He agafat algunes coses de Milton Security, i ja �s hora que les fem servir.
Va distribuir quatre detectors de moviment al voltant de la casa i li va explicar que si alg� s'apropava a menys de sis metres un senyal per r�dio faria sonar una petita alarma que va collocar a l'habitaci� d'en Blomkvist. Alhora, dues c�meres de v�deo ultrasensibles que havia empla�at als arbres de davant i darrere la casa emetrien els senyals a un ordinador port�til que va posar a l'armari del costat de la porta principal. Va camuflar les c�meres amb roba fosca.
Va situar una tercera c�mera en una g�bia d'ocells damunt la porta. Va fer un forat a la paret per passar-hi els cables. L'objectiu enfocava el carrer i el caminet d'acc�s des de la reixa fins a la porta principal. Feia una foto de baixa resoluci� cada segon i l'emmagatzemava al disc dur d'un altre port�til de l'armari.
En acabat, a l'entrada hi va posar una estora sensible a la pressi�. Si alg� aconseguia burlar els detectors d'infrarojos i entrava a la casa, es dispararia una alarma de 115 decibels. La Salander fi va ensenyar a desconnectar els detectors amb una clau que guardarien a l'armari, en una capsa. Tamb� havia agafat uns prism�tics de visi� nocturna.
�No deixes res a l'atzar �va comentar en Blomkvist mentre li servia caf�.
�Una altra cosa. Res d'anar a c�rrer fins que acabem amb tot aix�.
�Creu-me, he perdut qualsevol inter�s a fer exercici.
�No �s cap broma. Pot ser que aix� comenc�s com un cas misteri�s, per� amb gats morts i intents de volar-te el cap, estic segura que hem fet emprenyar alg�.
Van sopar tard. Tot d'una, en Blomkvist es va sentir mort de cansament i amb mal de cap. No podia ni parlar, i se'n va anar a dormir.
La Salander es va quedar llegint informes fins a les dues.
Es va despertar a les sis del mat� amb la llum del sol que li entrava per una escletxa de les cortines. Tenia una mica de mal de cap, i sentia dolor si es tocava l'embenat. La Salander dormia de bocaterrosa amb un bra� damunt d'ell. Es va fixar en el drac que duia tatuat a tota l'esquena.
Es va posar a comptar els tatuatges de la noia. Duia una vespa al coll, un cord� al voltant d'un turmell, un altre cord� al voltant del b�ceps del bra� esquerre, un s�mbol xin�s al maluc i una rosa en una de les cuixes. Llevat del drac, tots els tatuatges eren petits i discrets.
Va sortir del llit i va tancar b� les cortines. Va anar al lavabo i se'n va tornar al llit, mirant de no despertar la noia.
Un parell d'hores m�s tard van esmorzar al jard�. La Lisbeth va mirar fixament en Mikael.
�Com resoldrem aquest trencaclosques?
�Hem de reunir totes les dades que tenim i intentar obtenir-ne m�s.
�Una de les dades �s que alg� del nostre entorn est� provant de matar-te.
�La q�esti� �s saber per qu�. �s perqu� estem intentant resoldre el misteri de la Harriet o perqu� hem desemmascarat un assass� en s�rie fins ara desconegut?
�Hi ha d'haver alguna relaci� �va dir la Salander.
�Si la Harriet va descobrir que existia un assass� en s�rie, nom�s es pot tractar d'alg� que ella coneixia. Si tenim en compte el ventall de possibles candidats dels anys seixanta, n'hi havia com a m�nim dues dotzenes. Actualment gaireb� no en queda cap, excepte en Harald Vanger, que dubto que als seus gaireb� 95 anys es dediqui a c�rrer pels boscos de Fr�skogen amb una pistola. Tots s�n massa vells per ser una amena�a real, o massa joves per haver operat als anys cinquanta. De manera que tornem a ser on �rem.
�Excepte que sigui cosa de dues persones. Una de vella i una de jove.
�En Harald i la Cec�lia? No ho crec. Em sembla que deia la veritat quan em va dir que ella no era la persona de la fotografia.
�Aleshores qui era?
Van engegar l'iBook d'en Blomkvist i es van passar una hora estudiant amb deteniment cadascuna de les persones que apareixien a la fotografia de l'accident del pont.
�Nom�s m'atreveixo a dir que probablement hi havia tot el poble observant l'escena. Era setembre. La majoria porten jersei i jaqueta. Nom�s hi ha una persona de cabells llargs i rossos que porta un vestit de color clar.
�La Cec�lia Vanger surt en moltes fotografies. Es com si fos a tot arreu. Entre els edificis i la gent que est� mirant l'accident. Aqu� est� parlant amb la Isabella. Aqu� surt al costat del pastor Falk. Aqu� �s amb en Greger Vanger, el germ� mitj�.
�Espera un moment �va demanar en Blomkvist�. Qu� duu en Greger a la m�?
�Alguna cosa quadrada. Sembla com si fos una capsa.
��s una Hasselblad. Ell tamb� duia c�mera de fotos.
Van analitzar les fotografies una vegada m�s. En Greger apareixia en m�s d'una, tot i que sovint sortia borr�s. En una de les fotos es veia clarament que duia una capsa quadrada.
�Crec que tens ra�. Es una c�mera �Aix� significa que hem de tornar a buscar m�s fotografies.
�S�, d'acord. Per� deixem aix� un moment �va dir la Salander�. Deixa'm exposar-te una teoria. �Endavant.
�Imaginem que alg� de la generaci� m�s jove sap que alg� de la generaci� antiga �s un assass� en s�rie, per� no vol que se s�piga. L'honor de la fam�lia i tot aix� pesa molt. Aix� significaria que hi ha dues persones involucrades, per� no pas que treballin juntes. L'assass� pot haver mort fa anys, mentre que el nostre assetjador nom�s vol que deixem c�rrer tot aix� i tornem a casa.
�I, aleshores, per qu� deixar un gat mutilat al porxo? Es una refer�ncia inequ�voca als assassinats.
En Blomkvist va tamborinejar amb els dits damunt la B�blia de la Harriet.
�Un cop m�s, una par�dia del ritu de l'holocaust.
La Salander es va inclinar i va mirar cap a l'esgl�sia mentre citava la B�blia. Era com si parl�s per a ella mateixa.
��A continuaci� degollar� el vedell davant del Senyor, i els sacerdots fills d'Aaron presentaran la sang i l'escamparan per damunt i pels costats de l'altar que hi ha a l'entrada del Tabernacle de Reuni�. I l'ofrena ser� escorxada i esquarterada.�
Es va quedar en silenci, conscient que en Blomkvist la mirava amb una expressi� tensa. Ell va obrir la B�blia pel primer cap�tol del Lev�tic.
�Et saps tamb� el verset 12?
La Salander no va respondre.
��Tot seguit ser��� � va comen�ar, mirant-la.
��Tot seguit ser� esquarterat i, amb el cap i el sag�, el sacerdot en disposar� els trossos sobre la llenya apilada al foc enc�s damunt l'altar� � la seva veu era g�lida.
�I el verset seg�ent?
Ella es va aixecar amb brusquedat.
�Lisbeth, tens una mem�ria fotogr�fica! �va exclamar en Mikael amb sorpresa�. Per aix� pots llegir una p�gina de la investigaci� en deu segons.
La reacci� de la noia va ser gaireb� explosiva. Va mirar en Blomkvist amb tanta f�ria que el va deixar perplex. Llavors va canviar d'expressi� per deixar pas a la desesperaci�, va fer mitja volta i va sortir corrents.
�Lisbeth! �va cridar. Per� ella va desapar�ixer per la carretera.
En Mikael va entrar l'ordinador a la casa, va connectar l'alarma i va tancar la porta principal per anar a buscar-la. Vint minuts m�s tard la va trobar en un dels molls del port. Era all�, asseguda amb els peus dins l'aigua i fumant. El va sentir aproximar-se pel moll, i ell va veure com es posava tensa. Es va aturar a poques passes de dist�ncia.
�No s� qu� �s el que he fet, per� no et volia incomodar.
Es va asseure al seu costat, acaronant-li l'espatlla amb una m�.
�Si us plau, Lisbeth. Digues alguna cosa. Es va girar i el va mirar.
�No hi ha res a dir �va dir ella�. S�c estranya, aix� �s tot.
�Jo estaria encantat de tenir una mem�ria com la teva. La noia va llen�ar la burilla de la cigarreta a l'aigua.
En Mikael va seure en silenci durant una bona estona. �Qu� se suposa que li he de dir? Ets una noia normal i corrent. Qu� importa que siguis una mica diferent? Quina imatge tens de tu mateixa?�
�En el mateix moment en qu� et vaig veure vaig pensar que eres diferent �va dir ell�. I saps qu� et dic? Feia molt de temps que ning� no em queia tan b� des del primer moment.
Uns nens van sortir d'una caseta a l'altra banda del moll i es van cabussar a l'aigua. El pintor, l'Eugen Norman, amb qui en Blomkvist encara no havia parlat mai, estava assegut en una cadira davant de casa, fumant i observant en Blomkvist i la Salander.
�Si m'ho permets, m'agradaria ser amic teu �li va dir�. Per� dep�n de tu. Me'n torno a casa a fer m�s caf�. Torna quan en tinguis ganes.
Es va aixecar i la va deixar sola. Nom�s havia pujat la meitat del tur� quan va sentir les passes de la jove darrere seu. Van anar plegats fins a casa sense dir res.
Abans d'arribar-hi el va fer parar.
�Estava formulant una hip�tesi� Coment�vem que tot aix� �s una par�dia de la B�blia. Es cert que va fer servir un gat, perqu� suposo que era dif�cil dur un bou. El cas �s que segueix la base de la hist�ria. Em pregunto� �va tornar a mirar l'esgl�sia�. �I l'escamparan pel damunt i pels costats de l'altar que hi ha a l'entrada del Tabernacle de Reuni�
Van caminar pel pont en direcci� a l'esgl�sia. En Blomkvist va provar d'obrir la porta, per� estava tancada. Van voltar una estona pels topants de l'esgl�sia mirant les l�pides fins que van arribar a la capella, que era a prop de l'aigua. De sobte, en Blomkvist va obrir els ulls com taronges. No era una capella, era una cripta. Damunt la porta hi podia llegir el nom de �Vanger� cisellat a la pedra, juntament amb un vers en llat� que no va saber desxifrar.
��Descansa fins a la fi dels temps� � va traduir la Salander al seu darrere.
En Blomkvist es va girar per mirar-la. Ella va encongir les espatlles.
�He vist aquest vers en algun lloc.
En Blomkvist va esclafir a riure. Ella es va posar tensa i semblava m�s aviat furiosa, per� es va relaxar quan es va adonar que es reia de la situaci�.
En Blomkvist va intentar obrir la porta. Estava tancada. Va rumiar uns instants, i va demanar a la Salander que s'assegu�s i l'esper�s all�. Va anar fins a casa de l'Anna Nygren i va trucar a la porta. Li va explicar que volia veure de m�s a prop la cripta familiar, i que es preguntava si en Henrik en tenia una clau. L'Anna va semblar vacillar, per� va agafar la clau de l'escriptori.
De seguida que van obrir la porta van saber que no s'equivocaven. La pudor de cad�ver cremat i les restes carbonitzades eren molt evidents. Per� el torturador del gat no havia fet foc. En un rac� hi havia un soldador com els que fan servir els esquiadors per encerar els esqu�s. La Salander es va treure la c�mera de la butxaca de la camisa texana i va fer algunes fotos. Despr�s, amb cautela, va agafar el soldador.
�Podria ser una prova. Hi deu haver deixat empremtes.
��s clar, podem dir a la fam�lia Vanger que es colloquin en fila i que ens les donin �va deixar anar ell�. M'encantaria veure com les hi demanes a la Isabella.
�Hi ha altres maneres de fer-ho �va dir la Salander.
Hi havia molta sang a terra, i encara no s'havia assecat del tot. Tamb� hi havia una cisalla; van concloure que la devien haver fet servir per tallar el cap del gat.
En Blomkvist va mirar al voltant. Un dels ta�ts elevats pertanyia a l'Alexandre Vangeersaad, i quatre tombes a terra guardaven les restes dels membres m�s antics de la fam�lia. Des d'aleshores els Vanger havien optat per la incineraci�. Prop de trenta n�nxols de la paret duien els noms dels avantpassats del clan. En Blomkvist va repassar la cr�nica familiar i es va preguntar on enterraven els membres de la fam�lia a qui no assignaven un lloc dins de la cripta, aquells que no consideraven prou importants.
�Ara ja sabem �va comentar en Blomkvist mentre tornaven a creuar el pont� que estem buscant un aut�ntic boig.
�Qu� vols dir?
En Blomkvist es va aturar al mig del pont i es va inclinar damunt la barana.
�Si es tract�s d'un guillat que estigu�s intentant espantar-nos, hauria mort el gat al garatge o al mig del bosc. Per�, en canvi, va anar a la cripta. Aix� indica obsessi�. Pensa nom�s en el risc que comporta. Es estiu, hi ha gent al carrer i a les nits tothom surt a passejar. La carretera que va fins al cementiri �s una carretera principal que creua Hedeby de nord a sud. Encara que ho fes amb la porta tancada, �s obvi que el gat es va defensar i va miolar, i la pudor de cremat es devia sentir pertot arreu.
�I per qu� un guillat, i no una guillada?
�Dubto molt que la Cec�lia Vanger es passeg�s amb un soldador en plena nit.
La Salander va encongir les espatlles.
�Ja no confio en ning�, ni tan sols en en Frode i el teu amic Henrik. Tots formen part d'una fam�lia que no tindria cap problema a entabanar-te si en tingu�s ocasi�. Qu� creus que hem de fer ara?
�He descobert molts secrets sobre tu. Quanta gent sap, per exemple, que ets una hacker?
�Ning�.
�Ning� llevat de mi, vols dir. �On vols anar a parar?
�Vull saber si est�s c�moda amb mi. Si hi confies. La noia se'l va mirar una bona estona. Finalment, per tota resposta va fer un arronsament d'espatlles. �No puc fer-hi res.
�Confies en mi? �va insistir en Blomkvist. �De moment �va respondre. �Entesos. Anem a veure en Frode.
Era la primera vegada que l'esposa de l'advocat Frode veia la Salander. La va repassar de dalt a baix i li va fer un somriure educat. A en Frode se li va illuminar la cara quan va veure la Salander. Es va aixecar per anar-los a rebre.
�M'alegro molt de veure't �va dir en Frode�. Em sentia culpable per no haver-te expressat el meu agra�ment per l'extraordin�ria labor que has fet per a nosaltres, tant l'hivern passat com aquest estiu.
La Salander se'l va mirar amb retic�ncia.
�Em pagaven per fer la meva feina �li va contestar.
�No �s aix�. Es que et vaig jutjar malament la primera vegada que et vaig veure. M'agradaria que em disculpessis per haver-ho fet.
En Blomkvist estava sorpr�s. En Frode estava demanant perd� a una noia de 25 anys, tatuada i plena de p�rcings, per una cosa per la qual no calia que es disculp�s! El respecte d'en Blomkvist cap a en Frode acabava d'augmentar. La Salander va mirar endavant i el va ignorar.
En Frode va mirar en Blomkvist.
�Qu� li ha passat al cap?
Es va asseure. En Blomkvist li va fer un petit resum dels esdeveniments de les darreres vint-i-quatre hores. Quan li va explicar que alg� li havia disparat a prop del Fort�, en Frode es va aixecar d'un bot. La seva indignaci� era total.
�Aix� �s una bogeria!
Va fer una pausa i va mirar en Blomkvist de fit a fit.
�Era sap greu, per� aix� s'ha d'aturar. No puc permetre que les seves vides corrin perill. Parlar� amb en Henrik i cancellarem el contracte.
�Segui �li va demanar en Blomkvist.
�No ho ent�n�
�El que entenc �s que la Lisbeth i jo hi som tan a prop que qui sigui que hi ha darrere de tot aix� est� reaccionant d'una manera completament irracional i presa del p�nic. Tenim algunes preguntes. En primer lloc: quantes claus hi ha de la cripta familiar dels Vanger i qui en t�?
�No entra dins de les meves atribucions i no en tinc ni idea �va respondre en Frode�. M'imagino que hi ha diversos membres de la fam�lia que tenen acc�s a la cripta. S� que en Henrik t� una clau, i que la Isabella hi va de tant en tant, per� no et sabria dir si t� la seva pr�pia clau o si la demana a en Henrik.
�Entesos. Vost� continua formant part del consell. Hi ha algun arxiu corporatiu? Una biblioteca o alguna cosa semblant on guardin articles de premsa i informaci� sobre l'empresa dels darrers anys?
�S� que n'hi ha un. Es a l'oficina central de Hedestad.
�L'hem de consultar. Tenen publicacions sobre el personal m�s antic o alguna cosa per l'estil?
�Ho sento, aix� tampoc no ho s�. Fa trenta anys que no hi he anat, als arxius. Han de parlar amb una dona que es diu Bodil Lindgren.
�Li podria trucar i arreglar-ho perqu� la Lisbeth tingui acc�s als arxius aquesta tarda? Necessita tots els articles de premsa antics sobre el grup Vanger.
�Cap problema. Alguna cosa m�s?
�S�. En Greger Vanger duia una Hasselblad a la m� el dia de l'accident del pont. Aix� vol dir que pot tenir m�s fotos d'aquell dia. Qui les podria conservar despr�s de la seva mort?
�La seva v�dua i el seu fill, l�gicament. Deixi'm que truqui a l'Alexander i l'hi pregunti.
�Qu� he de buscar? �li va preguntar la Salander mentre tornaven a l'illa.
�Articles de premsa i butlletins de l'empresa. Vull que llegeixis tota la documentaci� que trobis dels dies en qu� es van cometre els assassinats dels anys cinquanta i seixanta. Pren notes si hi ha alguna cosa que et crida l'atenci�. �s millor que aquesta part de la feina la facis tu. Sembla que la teva mem�ria�
La noia li va clavar un cop de puny a les costelles.
Cinc minuts m�s tard travessava el pont amb la Kawasaki.
En Blomkvist va donar la m� a l'Alexander Vanger. No havien coincidit en gaires ocasions, ja que l'Alexander havia estat fora gaireb� des que en Blomkvist va arribar a Hedeby. �Tenia 20 anys quan la Harriet va desapar�ixer.�
�En Dirch m'ha dit que vost� volia consultar fotografies antigues.
�Si no m'equivoco, el seu pare tenia una Hasselblad.
�S�. Encara la tenim, per� no la fa servir ning�.
�Espero que s�piga que en Henrik m'ha demanat que torni a investigar qu� li va passar a la Harriet.
�M'ho he figurat. Hi ha molta gent a qui no li fa cap gr�cia.
�Ja ho he pogut comprovar, i no t� per qu� ensenyar-me res si no vol.
�Si us plau� Qu� vol veure?
�Vull veure si el seu pare va fer alguna fotografia el dia de l'accident, el dia que la Harriet va desapar�ixer.
Van pujar a les golfes. Van trigar una estona abans que l'Alexander no trob�s una capsa amb fotografies sense classificar.
�Emporti's la capsa a casa �li va proposar�. Si n'hi ha alguna d'aquell dia, ha de ser aqu�.
Com a illustraci� per a la cr�nica familiar, la capsa d'en Greger Vanger contenia veritables joies, com ara unes fotografies d'en Greger amb Sven Olof Lindholm, el gran l�der nazi suec. Aquestes les va deixar a una banda.
Va trobar sobres amb fotografies de reunions familiars que havia fet en Greger i tamb� les t�piques fotos de les vacances, pescant a les muntanyes o de viatge per It�lia.
Va descobrir quatre fotos de l'accident del pont. Tot i que la c�mera era molt bona, en Greger va resultar ser un p�ssim fot�graf. Dues fotografies mostraven el cami� de molt a prop, i dues mostraven la gent d'esquena. Nom�s en va trobar una en qu� la Cec�lia Vanger estava mig de perfil.
Va escanejar les fotografies, malgrat que ja sabia que dif�cilment aportarien res de nou al cas. Les va tornar a desar totes a la caixa i es va preparar un entrep� mentre reflexionava sobre tot plegat. Despr�s de menjar-se'l va anar a veure l'Anna.
�Sap si en Henrik t� algun altre �lbum fotogr�fic a part dels de la investigaci� del cas de la Harriet?
�S�, a en Henrik sempre li ha interessat molt la fotografia, tinc ent�s que des que era ben jovenet. En t� molts, d'�lbums, al seu despatx.
�Me'ls podria ensenyar?
L'Anna no va amagar la seva retic�ncia. Una cosa era deixar-li la clau de la cripta familiar (al cap i a la fi, D�u n'era l'encarregat) i l'altra era deixar-lo entrar al despatx d'en Henrik Vanger. Aqu� no hi entrava el mandat div�. En Blomkvist li va suggerir que truqu�s a en Frode, per� al final l'Anna va decidir deixar-l'hi entrar. Els �lbums de fotos ocupaven gaireb� un metre sencer del prestatge inferior. Es va asseure a l'escriptori i va obrir el primer.
En Vanger guardava totes i cadascuna de les fotografies familiars, algunes fins i tot d'abans del seu naixement. Les m�s antigues dataven de la d�cada del 1870, amb les t�piques imatges d'homes seriosos i dones pomposes. Tamb� hi havia fotografies dels pares d'en Vanger. N'hi havia una del seu pare celebrant la revetlla de Sant Joan del 1906 a Sandhamn. Una altra fotografia feta a Sandhamn mostrava en Fredrik Vanger i la seva esposa Ulrika amb Anders Zorn i Albert Engstr�m asseguts en una taula. Tenia altres fotos dels treballadors de la fabrica i de les oficines. Hi va identificar el capit� Oskar Granath, que havia salvat en Vanger i la seva estimada esposa, l'Edith Lobach, a Karlskrona.
L'Anna va pujar amb una tassa de caf�. En Blomkvist li va donar les gr�cies. Ja havia arribat a l'era moderna i estava passant p�gines amb imatges dels inicis d'en Vanger, inaugurant f�briques i donant la m� a Tage Erlander en una, i a Marcus Wallenberg en una altra.
Al mateix �lbum va trobar una p�gina que en Vanger havia titulat �Reuni� familiar del 1966�. Dues fotografies en color mostraven diversos homes parlant i fumant. Hi va recon�ixer en Henrik, en Harald, en Greger i diversos homes casats amb les dones de la fam�lia d'en Johan Vanger. Hi havia dues fotos del sopar de gala amb quaranta persones assegudes a taula i mirant a la c�mera Les fotos s'havien fet despr�s del drama del pont, per� abans que ning� s'adon�s de la desaparici� de la Harriet. Va estudiar les cares. La Harriet hauria d'haver assistit a aquest sopar. Sabia algun dels homes que havia desaparegut? Les fotos no donaven cap resposta.
De cop i volta es va ennuegar amb el caf�. Va comen�ar a estossegar i es va posar dret.
Asseguda al cap de taula hi havia la Cec�lia Vanger amb el seu vestit clar, somrient per a la foto. Al costat hi seia una altra dona rossa de cabells llargs i amb un vestit del mateix color. S'assemblaven tant que podrien haver passat per bessones. La de la finestra de la Harriet no era la Cec�lia, era la seva germana Anita, dos anys m�s jove que ella i que vivia a Londres.
Qu� havia dit la Salander? �La Cec�lia Vanger apareix en moltes fotos. �s com si fos a tot arreu.� No. Es tractava de dues noies diferents, i fins ara no havien coincidit en cap imatge. A les fotos en blanc i negre tenien exactament el mateix aire. Probablement en Henrik podia distingir les dues germanes en tot moment, per� per a en Blomkvist i la Salander eren tan semblants que havien donat per fet que es tractava d'una �nica persona. I ning� no els havia corregit mai perqu� no se'ls havia acudit preguntar-ho.
En Blomkvist va girar la p�gina i va sentir com se li eri�aven els cabells de la nuca. Va ser com si un buf d'aire g�lid hagu�s entrat per la finestra.
Hi havia fotografies de l'endem�, quan la recerca de la Harriet ja havia comen�at. Un jove inspector Morell donava instruccions a un grup de recerca format per dos agents de policia uniformats i deu homes cal�ats amb botes i disposats a iniciar la batuda. En Vanger duia un impermeable fins als genolls i un barret angl�s d'ales estretes.
A l'esquerra de la fotografia hi havia un home jove, m�s aviat corpulent i amb els cabells una mica llargs. Duia una jaqueta fosca amb una franja vermella a l'altura de les espatlles. La imatge era molt clara. En Blomkvist el va recon�ixer de seguida, i tamb� la jaqueta, per� per assegurar-se'n va desenganxar la foto i va baixar a preguntar a l'Anna si reconeixia aquell home.
�S�, �s clar, �s en Martin. Devia tenir 18 anys.
La Salander es va immergir en anys i panys de retalls de premsa ordenats cronol�gicament. Va comen�ar el 1949 i va anar avan�ant. L'arxiu era enorme. L'empresa apareixia a la premsa pr�cticament cada dia durant el per�ode de temps que estava analitzant. I no nom�s a la premsa local, sin� tamb� als mitjans estatals. Hi havia an�lisis financeres, negociacions amb sindicats, amenaces de vagues, f�briques que obrien i f�briques que tancaven, informes anuals, canvis en la direcci�, llan�ament de nous productes� Va trobar una allau de not�cies. Clic. Clic. Clic. El cervell li treballava a gran velocitat mentre es concentrava i absorbia tota la informaci� de les p�gines esgrogue�des.
Al cap d'unes hores va tenir una idea. Va demanar a la Bodil Lindgren, l'encarregada dels arxius, si hi havia algun mapa que mostr�s on hi havia f�briques o empreses del grup Vanger durant els anys cinquanta i seixanta.
La Bodil es va mirar la Salander amb una clara retic�ncia i fredor. No se sentia c�moda donant perm�s a una completa desconeguda per entrar al santuari m�s �ntim dels arxius de l'empresa, malgrat que estava obligada a deixar-li mirar qualsevol dels documents que volgu�s. A m�s, la noia semblava una anarquista idiota de quinze anys. Per� en Dirch Frode li havia donat instruccions que no deixaven lloc a cap malent�s. Aquella neneta tenia tota la llibertat per mirar el que volgu�s. I era urgent. La Bodil va anar a buscar els informes anuals dels anys que volia veure la Salander; cada informe contenia un mapa de les filials de l'empresa a tot Su�cia.
La Salander va estudiar els mapes i va veure que l'empresa tenia moltes f�briques, oficines i magatzems de vendes. A cada lloc on s'havia com�s un assassinat hi havia un punt vermell, de vegades m�s d'un, que identificava les delegacions del grup Vanger.
Va trobar la primera coincid�ncia el 1957. A la Rakel Lunde, de Landskrona, la van trobar morta l'endem� que la companyia constructora V C tanqu�s un acord de diversos milions per edificar unes noves galeries comercials al poble. V C eren les inicials de la constructora Vanger i Carien. El diari local havia entrevistat en Gottfried Vanger, que havia anat al poble per signar el contracte.
La Salander va recordar haver llegit alguna cosa a la investigaci� policial de l'oficina del registre provincial de Landskrona. La Rakel Lunde, que durant el seu temps lliure llegia les mans, s'ocupava de la neteja de les oficines. Havia treballat a la constructora V C.
Cap a les set del vespre en Blomkvist va trucar a la Salander una dotzena de vegades, per� tenia el tel�fon desconnectat. No volia que la molestessin.
Nervi�s, no va deixar de voltar per la casa. Havia recuperat les notes d'en Henrik Vanger sobre les activitats d'en Martin a l'�poca de la desaparici� de la Harriet.
El 1966 en Martin Vanger estudiava el darrer curs a l'escola secund�ria d'Uppsala. �Uppsala. Lena Andersson, alumna de 17 anys de secundaria. El cap separat de la resta.�
En algun moment en Vanger ho havia esmentat, per� en Blomkvist va haver de consultar les seves notes per trobar-ho. En Martin havia estat un noi introvertit. Fins i tot s'havien arribat a preocupar per ell. Quan el pare va morir, la Isabella, la mare, va decidir enviar-lo a Uppsala, que va representar un canvi d'aires i on es va estar amb en Harald Vanger. �En Harald i en Martin?� No s'ho podia imaginar.
El dia de la reuni� de Hedestad, al cotxe d'en Harald no hi havia lloc per a en Martin Vanger. A m�s, va perdre el tren. Va arribar despr�s de dinar, i per aix� es va trobar entre els que es van quedar bloquejats a l'altre costat del pont. No va arribar a l'illa fins tocades les sis, i hi va anar en barca. El va acollir en Henrik Vanger en persona, juntament amb altres membres de la fam�lia. En Henrik havia posat en Martin als darrers llocs de la llista de sospitosos de tenir alguna cosa a veure amb la desaparici� de la Harriet.
En Martin va declarar que aquell dia no havia vist la Harriet. Mentia. Havia arribat a Hedestad a primera hora del mat� i va anar fins a J�rnv�gsgatan i es va trobar cara a cara amb la seva germana. En Blomkvist podia demostrar la mentida amb fotografies que havien estat enterrades durant gaireb� quaranta anys.
La Harriet Vanger va veure el seu germ� i es va sobresaltar. Havia anat a l'illa de Hedeby i havia intentat parlar amb en Henrik, per� va marxar abans de poder-hi tenir qualsevol conversa. �Qu� pensaves dir-li? Li volies parlar d'Uppsala? Per� la Lena Andersson, d'Uppsala, no era a la llista. No ho podies saber.�
Aix� i tot, la hist�ria continuava sense tenir sentit per a en Blomkvist. La Harriet havia desaparegut cap a les tres del migdia. Sens dubte en aquell moment en Martin era a l'altre costat del canal. Ho demostrava la fotografia feta des del campanar de l'esgl�sia. Seguia faltant una pe�a del trencaclosques. �Una c�mplice? L'Anita Vanger?�
La Salander va descobrir, gr�cies als arxius, que el c�rrec d'en Gottfried Vanger dins de l'empresa havia anat canviant amb els anys. El 1947, quan tenia 20 anys, va con�ixer la Isabella i de seguida la va deixar embarassada; en Martin Vanger va n�ixer el 1948, i nom�s podien fer una cosa: casar-se.
Quan en Gottfried tenia 22 anys, en Henrik Vanger el va destinar a l'oficina central del grup. Era obvi que tenia talent, de manera que es van dedicar a formar-lo perqu� ocup�s llocs de responsabilitat. Quan en tenia 25, va entrar a formar part del consell d'administraci�, com a ajudant del cap del departament de desenvolupament de l'empresa. Havia nascut una estrella.
Per� cap a mitjan anys cinquanta l'estrella va comen�ar a decaure. �Bevia. El seu matrimoni amb la Isabella feia aig�es. Els seus fills, la Harriet i en Martin, no anaven pel bon cam�. En Henrik va acabar intervenint-hi.� La carrera d'en Gottfried havia arribat a la seva fi. El 1956 van contractar un altre ajudant del cap de desenvolupament. Tenien, doncs, dos ajudants: un que feia la feina i un altre que bevia i es passava llargues temporades sense apar�ixer.
Per� en Gottfried seguia sent un Vanger, igual d'encantador i igual d'eloq�ent. A partir del 1957 la seva feina va consistir a viatjar pel pa�s per inaugurar f�briques, resoldre conflictes locals i donar una imatge d'empresa que es preocupava per una bona gesti� empresarial. �Li enviem un dels nostres homes per escoltar els seus problemes. Perqu� vost� �s qui m�s ens importa.� La Salander va trobar una segona connexi�. En Gottfried Vanger havia participat en una negociaci� a Karlstad, on el grup Vanger havia comprat una serradora. L'endem� va apar�ixer assassinada la dona d'un granger, la Magda Lo-visa Sj�berg.
La Salander va descobrir la tercera connexi� un quart d'hora m�s tard. Uddevalla, 1962. El mateix dia en qu� va desapar�ixer la Lea Persson, la premsa local havia entrevistat en Gottfried Vanger sobre la possible ampliaci� del port.
Quan a dos quarts de sis la senyora Lindgren va voler tancar i marxar a casa, la Salander li va respondre sense dubtar que encara li quedava molta feina per fer. Li va dir que se n'an�s a casa, que li deix�s una clau i que ella mateixa tancaria. La responsable dels arxius estava ja tan furiosa que una noia com aquella li digu�s qu� havia de fer, que va trucar a en Dirch Frode. Per� en Frode li va dir que la Salander s'hi podia quedar tota la nit, si volia. Tamb� li va demanar que avis�s seguretat que la Salander es quedava i que la deixessin marxar quan volgu�s.
Tres hores m�s tard, cap a les vuit, la Salander va concloure que en Gottfried Vanger havia estat present en almenys cinc dels vuit llocs on s'havien com�s els assassinats, ja fos durant els dies anteriors als fets o els dies posteriors. Encara li faltava informaci� sobre els assassinats del 1949 i el 1954. Va estudiar una fotografia d'ell en un dels diaris. Era un home atractiu, atl�tic i de cabells ros fosc; s'assemblava a Clark Gable a All� que el vent s'endugu�.
�El 1949 en Gottfried tenia 22 anys. El primer assassinat va tenir lloc al seu lloc de resid�ncia, Hedestad. La Rebecka Jacobsson treballava al grup Vanger. On us vau con�ixer? Qu� li vas prometre?�
La Salander es va mossegar el llavi. El problema era que en Gottfried Vanger havia mort el 1965, i el darrer assassinat s'havia com�s a Uppsala el febrer del 1966. Es preguntava si s'havia equivocat quan havia afegit la Lena Anders-son, la noia de 17 anys, a la llista d'assassinats. �No. Potser no �s exactament el mateix modus operandi, per� s� la mateixa par�dia b�blica. Han d'estar relacionats.�
A les nou va comen�ar a fer-se fosc. L'aire era fred i plovisquejava. En Mikael estava assegut a la cuina, tamborinejant amb els dits sobre la taula, quan el Volvo d'en Martin Vanger va creuar el pont i es va allunyar. En certa manera, aix� complicava les coses.
No sabia qu� havia de fer. Tot ell bullia de ganes de fer-li unes quantes preguntes, d'enfrontar-s'hi. Per� en realitat no era una actitud encertada si sospitava que en Martin Vanger era un assass� despietat que havia matat la seva germana, i una noia a Uppsala, i que gaireb� l'havia matat a ell. Per� en Martin tamb� feia d'imant. I no sabia que en Blomkvist ho sabia; el podia anar a veure amb l'excusa� b�, de tornar-li la clau de la cabana d'en Gottfried Vanger. En Blomkvist va tancar la porta i se'n va anar cap a casa d'en Martin.
La casa d'en Harald Vanger era a les fosques, com sempre. A casa d'en Henrik nom�s hi havia llum en una de les habitacions que donaven al pati. L'Anna se n'havia anat a dormir. La casa de la Isabella era a les fosques. La Cecilia no era a casa. Es veia llum al pis de dalt de casa de l'Alexander, per� no n'hi havia a les dues cases que no pertanyien a cap membre de la fam�lia Vanger. No hi havia ni una �nima.
Es va aturar abans d'arribar a casa d'en Martin, va agafar el m�bil i va trucar a la Salander. No va contestar. Va apagar el m�bil perqu� no li son�s.
Hi havia llum al pis de baix. En Blomkvist va creuar la gespa i es va aturar a pocs metres de la finestra de la cuina, per� no va veure ning�. Va seguir vorejant la casa, aturant-se davant de cada finestra, per� no hi havia ni rastre d'en Martin. A m�s, va descobrir que la porteta que duia al garatge estava entreoberta. �No siguis ximple.� Per� no va poder resistir la temptaci� de donar-hi una ullada.
La primera cosa que va veure damunt el banc de fuster va ser una capsa de munici� per a fusell de ca�a oberta. Aleshores es va fixar en dues llaunes de gasolina sota el banc. �Et prepares per a una altra sortida nocturna, Martin?�
�Entra, Mikael. T'he vist a la carretera.
A en Blomkvist li va fer un salt el cor. Va girar el cap lentament i va veure en Martin Vanger dret al llindar de la porta de la casa.
�No te'n podies mantenir al marge, oi? Has hagut de venir.
La veu era tranquilla, gaireb� amable.
�Hola, Martin �va dir en Blomkvist.
�Entra �va repetir en Martin�. Per aqu�.
Va fer un pas endavant i cap a una banda, aixecant la m� esquerra i convidant-lo a passar. Va al�ar la m� dreta i en Blomkvist va entrellucar el reflex del metall.
�Tinc una Glock a la m�. No facis cap estupidesa. A aquesta dist�ncia no fallaria.
En Blomkvist s'hi va apropar a poc a poc. Quan va ser davant d'en Martin, es va aturar i el va mirar de fit a fit. �Havia de venir. Tinc moltes preguntes per fer-te. �Ho entenc. Per aquesta porta.
En Blomkvist va entrar a la casa. El passad�s duia a l'entrada, al costat de la cuina, per� abans que hi pogu�s arribar, en Martin Vanger li va posar la m� a l'espatlla per aturar-lo.
�No, per aqu� no. A la dreta. Obre la porta.
El soterrani. Quan en Blomkvist va haver baixat la meitat de les escales, en Martin Vanger va obrir els llums. A la seva dreta hi havia la sala de la caldera. De m�s endavant li arribava l'olor de la bugada. En Martin el va guiar cap a l'esquerra, cap a una cambra on guardava caixes i mobles antics; al fons hi havia una porta d'acer blindada i amb un pany de seguretat.
�Aqu� �va indicar en Martin tot llan�ant un clauer ple de claus a en Blomkvist�. Obre-la.
Ell va obrir la porta.
�L'interruptor �s a la teva esquerra.
En Blomkvist acabava d'obrir la porta de l'infern.
Cap a les nou del vespre la Salander es va aixecar per anar a buscar un caf� i un entrep� a la m�quina del passad�s. Va continuar fullejant documents antics per buscar si en Gottfried Vanger havia estat a Kalmar el 1954. No va trobar res.
Va pensar de trucar a en Blomkvist, per� va decidir mirar primer els butlletins informatius; en acabat, s� que ja n'hi hauria prou per aquell dia.
Era un espai d'uns 5 x 10 metres. En Blomkvist va calcular que estava situat a l'ala nord de la casa.
En Martin Vanger havia decorat la seva cambra de tortura amb molta cura. A l'esquerra hi havia cadenes; al sostre i a terra, argolles de metall, i tamb� una taula amb corretges de cuir per lligar les seves v�ctimes. Hi tenia tamb� un equip de v�deo. I un estudi d'enregistrament. Al final de l'habitaci� havia empla�at una g�bia de ferro per als convidats. A la dreta de la porta, un banc, un llit, un televisor i un prestatge amb v�deos.
Un cop van entrar a la cambra, en Martin Vanger el va apuntar amb la pistola i li va dir que s'estir�s a terra de bocaterrosa. En Blomkvist s'hi va negar.
�Entesos �va dir en Martin�. Aleshores t'haur� de disparar a la r�tula.
El va apuntar. En Blomkvist es va rendir. No tenia alternativa.
Havia esperat que en Martin es relax�s i abaix�s la gu�rdia almenys una d�cima de segon. Sabia que el podia guanyar si s'hi barallava. Havia tingut una petita oportunitat al passad�s de dalt, quan en Martin li havia posat la m� a l'espatlla, per� havia dubtat. Despr�s d'aix� en Martin no se li havia apropat m�s. Amb una bala a la r�tula perdia qualsevol oportunitat de guanyar. Es va estirar a terra.
En Martin s'hi va atansar per darrere i li va dir que pos�s les mans a l'esquena. El va emmanillar. Aleshores li va donar una puntada a l'entrecuix i li va comen�ar a clavar cops de puny a tort i a dret.
El que va passar despr�s d'aix� li va semblar un malson. En Martin passava de la racionalitat a la m�s pura bogeria mental. Es calmava un instant i tot seguit el tornava a colpejar com un animal engabiat. Les puntades de peu no van deixar de torturar en Blomkvist. L'�nica cosa que podia fer era intentar protegir-se el cap i suportar els cops a les parts m�s d�bils del cos.
Durant la primera mitja hora en Martin no va dir res, semblava incapa� de comunicar-se. Despr�s va semblar que recuperava el control. Va passar una cadena pel coll d'en Blomkvist i la va lligar a una de les argolles de metall del terra. Va deixar en Blomkvist sol uns quinze minuts. Quan va tornar, duia una ampolla d'un litre d'aigua. Es va asseure en una cadira i va observar en Blomkvist tot bevent.
�Em pots donar una mica d'aigua? �va demanar en Blomkvist.
En Martin es va inclinar i li va donar aigua de l'ampolla. En Blomkvist se la va empassar amb ganes. �Gr�cies.
�Encara ets massa amable, Kalle Blomkvist. �A qu� v�nen tants cops i puntades de peu? �va dir en Blomkvist.
�M'has fet enfadar molt. Et mereixes que et castiguin. Per qu� no te'n vas tornar a casa? Et necessitaven a Millennium. T'ho vaig dir seriosament, podr�em haver fet una gran revista. Haur�em pogut treballar plegats durant anys.
En Blomkvist va fer una ganyota i va intentar buscar una posici� m�s c�moda. Estava indefens. La seva �nica arma era la paraula.
�M'imagino que he deixat escapar l'oportunitat �va replicar en Blomkvist.
En Martin Vanger va riure.
�Ho sento, Mikael. Per� estic del tot conven�ut que a hores d'ara saps perfectament que morir�s aqu�.
En Blomkvist va fer que no amb el cap.
�Com coi m'heu descobert, tu i aquella anor�ctica que has acabat involucrant en aquesta hist�ria?
�Em vas mentir sobre el que vas fer el dia que la Harriet va desapar�ixer. Eres a Hedestad, a la desfilada del Dia de la Inf�ncia. Hi ha fotografies teves mirant la Harriet.
�Per aix� vas anar a Norsj�?
�S�, vaig anar a buscar la foto. La va fer una parella que estava de lluna de mel a Hedestad. Va fer que no amb el cap.
�Aix� �s pura xerrameca �va dir en Martin. En Blomkvist pensava amb rapidesa: qu� li podia dir per evitar o posposar la seva execuci�? �On �s ara la foto?
�Els negatius? En una caixa secreta al Handelsbanken, aqu�, a Hedestad� No ho sabies, que tenia una caixa secreta al banc? �Mentia amb facilitat�. N'hi ha diverses c�pies. Al meu ordinador i al de la noia, al servidor de Millennium i al servidor de Milton Security, on treballa la noia.
En Martin va esperar, intentant desxifrar si en Blomkvist s'ho estava inventant.
�Fins a on sap la noia?
En Blomkvist va dubtar. Ara mateix la Salander era la seva �nica esperan�a de salvaci�. Qu� pensaria quan arrib�s a casa i vei�s que no hi era? Havia deixat la fotografia d'en Martin Vanger amb la jaqueta negra damunt de la taula de la cuina. Ho relacionaria? Faria sonar l'alarma? �No �s de les que truquen a la policia.� El pitjor de tot era que probablement aniria a casa d'en Martin Vanger, trucaria i preguntaria on era en Blomkvist.
�Contesta'm �va dir en Martin amb una veu g�lida.
�Estic pensant. En sap gaireb� tant com jo, o potser m�s i tot. S�, reconec que potser sap m�s que jo. Es �nica. Ella �s qui et va relacionar amb la Lena Andersson.
�La Lena Andersson? �En Martin semblava estranyat.
�La noia que vas torturar i matar a Uppsala el 1966. No em diguis que te n'has oblidat.
�No s� de qu� parles.
Per� per primera vegada semblava trasbalsat. Ning� no havia fet mai aquesta connexi�: la Lena Andersson no figurava a la llibreta de la Harriet.
�Martin �va dir en Blomkvist, intentant que la veu li son�s ferma�. S'ha acabat. Si vols em pots matar, per� tot s'ha acabat. Hi ha massa gent que ho sap.
En Martin va comen�ar a balancejar-se endavant i endarrere.
�Recorda que �s irracional. El gat. Hauria pogut matar el gat aqu�, i en canvi se'n va anar fins a la cripta familiar.� En Martin es va aturar.
�Crec que est�s mentint. Tu i la Salander sou els �nics que ho sabeu tot. Es evident que no n'heu parlat amb ning�, si no la policia ja seria aqu�. Un petit incendi a la caseta dels convidats i la prova desapareixeria.
�I si t'equivoques?
�Si m'equivoco, aleshores s� que s'haur� acabat. Per� no ho crec pas. Estic segur que menteixes. I quina alternativa em queda? �Va reflexionar�. La que em molesta �s aquella mocosa anor�ctica. L'he de trobar.
�Se n'ha anat a Estocolm aquest migdia.
En Martin va riure.
�V�s a enganyar alg� altre, Mikael. Ha segut envoltada d'arxius del grup Vanger tota la tarda.
A en Blomkvist li va fer un salt el cor. �Ho sap. Ho ha sabut tota l'estona.�
�S�, en teoria havia d'anar a consultar els arxius i despr�s marxar a Estocolm �va dir en Blomkvist�. No sabia que s'hi havia quedat tanta estona.
�Deixa-ho estar, Mikael. La responsable dels arxius m'ha trucat per dir-me que l'advocat Frode ha donat perm�s a la noia perqu� es qued�s fins a l'hora que volgu�s. Segurament ja deu estar a punt de tornar a casa. Quan la noia marxi, el guarda de seguretat em trucar�.
El 92% de les sueques que han estat v�ctimes d'una agressi� sexual no ho han denunciat a la policia.
En Martin Vanger es va inclinar i va buscar a les butxaques d'en Mikael. Li va agafar la clau. �Has estat llest de canviar el pany �li va dir�. Tranquil, ja m'encarregar� de la teva xicota quan torni a casa.
En Blomkvist va recordar que en Martin era un negociador amb experi�ncia en moltes batalles empresarials. Ja l'havia vist en acci�. �Per qu�? �Com que per qu�? �Tot aix�, per qu�?
En Blomkvist va fer un gest per indicar l'espai que els envoltava.
En Martin es va inclinar i va agafar en Blomkvist de la barbeta perqu� el pogu�s mirar als ulls.
�Perqu� �s molt f�cil �va dir�. Desapareixen dones constantment. Ning� no les troba a faltar. Immigrants. Prostitutes russes. Milers de persones entren i surten de Su�cia cada any.
Va deixar anar en Blomkvist i es va aixecar. Les paraules d'en Martin van ser com un cop de puny a la cara d'en Blomkvist.
�D�u meu. Aix� no �s cap misteri del passat. En Martin Vanger continua matant dones. I jo l'he descobert��
�Resulta que en aquests moments no tinc cap convidada. Per� potser t'agradaria saber que, mentre tu i en Henrik us trenc�veu les banyes amb les vostres cab�ries, aqu� hi havia una noia. La Irina, de Bielor�ssia. Mentre seies a la meva cuina i sopaves amb mi, ella estava tancada aqu� sota. Ho recordo com una vetllada molt agradable, tu no?
En Martin es va asseure damunt la taula, amb les cames penjant. En Blomkvist va tancar els ulls. El dolor li pujava pel coll i va comen�ar a notar com se li inflaven els budells i les costelles.
�Qu� en fas, dels cossos?
�Tinc el iot amarrat al moll d'aqu� darrere. Me'ls en-duc mar endins. A difer�ncia del meu pare, jo no deixo ni rastre. Per� ell tamb� era llest. Ell escampava les v�ctimes per tot Su�cia.
Les peces del trencaclosques comen�aven a encaixar.
�En Gottfried Vanger, des del 1949 fins al 1965. En Martin Vanger va comen�ar a Uppsala el 1966.�
�Admires el teu pare.
�Ell me'n va ensenyar. Jo tenia 14 anys quan em vaig estrenar.
�Uddevalla. La Lea Persson.
�Exactament. Jo hi era. Nom�s mirava, per� hi era.
�El 1964. La Sara Witt a Ronneby.
�Jo tenia 16 anys. Era la primera vegada que tenia una dona. El meu pare me'n va ensenyar. Jo la vaig escanyar.
�Est� fanfarronejant. D�u meu, quina fam�lia de psic�pates.�
�No ets conscient de fins a quin punt �s demencial tot aix�.
�Ets un merda seca, Mikael. Series incapa� d'entendre que poder�s et sents quan tens el control absolut de la vida i la mort d'alg�.
�Gaudeixes torturant i matant dones, Martin.
�Jo no ho diria aix�. Si faig una an�lisi intellectual de la meva condici�, em considero m�s aviat un violador en s�rie que no pas un assass� en s�rie. De fet, en realitat s�c un segrestador en s�rie. Matar �s una conseq��ncia natural, per dir-ho d'alguna manera, perqu� he d'amagar el crim. Ho entens?
En Blomkvist no va saber qu� respondre i va preferir limitar-se a arronsar les espatlles.
�Per descomptat, els meus actes no s�n socialment acceptables, per� el meu crim �s en tot moment un crim contra les convencions de la societat. La mort no apareix fins al final de la visita de les meves convidades aqu�, quan ja me n'he avorrit. Es tan fascinant veure com es desillusionen�
�Es desillusionen?
�Exactament. No t'ho creus? Totes es pensen que si fan el que jo vull seguiran vives. S'adapten a les meves normes. Comencen a confiar en mi i desenvolupen una mena d'amistat amb mi, sempre amb l'esperan�a que aix� els serveixi d'alguna cosa. Es desillusionen quan finalment s'adonen que les he enganyat.
En Martin va anar fins a l'altre costat de la taula i es va recolzar a la g�bia d'acer.
�Es impossible que tu, amb les teves convencions burgeses, ho arribis a entendre mai, per� planejar un segrest �s excitant. No se segueix cap impuls, per aix� �s molt dif�cil atrapar un segrestador. Es una ci�ncia amb milers de detalls que cal estudiar. Primer he d'identificar la presa, con�ixer-la, qui �s, d'on ve, com puc establir-hi contacte, com ho he de fer per quedar-me tot sol amb ella sense dir el meu nom o que mai arribi a sortir en una investigaci� policial.
�D�u meu, calla d'una vegada�, va pensar en Blomkvist.
�De deb� t'interessa tot aix�, Mikael?
Es va inclinar i va acaronar-li la galta. El contacte va ser fins i tot suau.
�Te n'adones, que aix� nom�s pot acabar d'una manera? Et molesta si fumo?
�Me'n podries donar un?
En Martin va encendre dues cigarretes i, amb compte, en va posar una als llavis d'en Blomkvist perqu� fes una pipada.
�Gr�cies �va dir en Blomkvist autom�ticament.
En Martin Vanger va tornar a riure.
�Ho veus? Ja comences a adaptar-te al principi de submissi�. La teva vida �s a les meves mans, Mikael. Saps que et puc matar en qualsevol moment. M'has implorat que millori la teva qualitat de vida, i ho has fet emprant la ra� i les bones maneres. I aqu� tens la recompensa.
En Blomkvist va fer que no amb el cap. El cor li bategava tan r�pid que gaireb� no ho podia suportar.
A un quart de dotze de la nit la Lisbeth Salander es va acabar l'ampolla d'aigua mentre continuava girant p�gines. A difer�ncia d'en Blomkvist, que a primera hora del mat� s'havia ennuegat amb el caf�, ella no va tenir problemes amb l'aigua que acabava de beure. Quan va trobar la relaci�, simplement va obrir els ulls tant com va poder.
Clic.
Feia dues hores que llegia els butlletins de l'empresa d� tot arreu. El butllet� principal duia simplement l'encap�alament Informaci� de la companyia. Hi constava el logo de Vanger (una bandera sueca onejant al vent amb la punta en forma de fletxa). Probablement era una publicaci� que feia e mateix departament de publicitat de la companyia, i estava plena de propaganda que pretenia que els empleats se sentissin membres d'una gran fam�lia.
Amb motiu de les vacances d'hivern, el febrer del 1967, en Henrik Vanger, en un acte de magnanimitat, havia convidat cinquanta empleats de l'oficina central i les seves fam�lies respectives a passar una setmana esquiant a H�rjedalen. L'any anterior la corporaci� havia obtingut una xifra r�cord de beneficis. El departament de publicitat tamb� hi va anar i va completar l'article amb un cat�leg de fotografies.
La majoria de les fotos eren divertides instant�nies a la neu. Algunes eren de grups que gaudien, al bar, d'una bona cervesa. Hi havia dues fotografies del moment en qu� en Henrik Vanger va proclamar l'Ulla-Britt Mogren la millor treballadora de l'any. Va rebre una prima de 500 corones sueques i un gerro de vidre.
La cerim�nia es va fer a la terrassa de l'hotel, just abans que la gent se n'an�s a les pistes d'esqu�. A la fotografia hi havia unes vint persones.
A l'extrem dret, just darrere d'en Henrik Vanger, apareixia un home amb els cabells llargs i rossos. Duia una jaqueta fosca amb una franja a l'altura de les espatlles. Com que la fotografia era en blanc i negre no en podia identificar el color, per� la Salander s'hi hauria jugat el coll que era de color vermell.
Hi havia un petit peu de foto: �A la dreta, en Martin Vanger (19 anys), que estudia a Uppsala. Se'l considera una promesa per al futur de la direcci� de la corporaci�.�
�Ja et tinc �va dir la Salander en veu alta.
Va apagar el llum de l'escriptori i va deixar tots els butlletins escampats damunt la taula. �Aix� dem� la Lindgren aquesta tindr� alguna cosa a fer.�
Va sortir cap al garatge per una porta lateral. Quan ja tancava, va recordar que havia prom�s al guarda de seguretat que quan marx�s l'avisaria. Es va aturar i va observar el garatge. L'oficina del guarda era a l'altra banda de l'edifici. Aix� volia dir que havia de fer tota la volta fins a l'altre costat. �Tant se val�, va pensar.
Abans de posar-se el casc va encendre el m�bil i va trucar a en Blomkvist. Va sentir una veu que li deia que el tel�fon que marcava estava apagat. Aleshores va veure que li havia trucat com a m�nim tretze vegades entre dos quarts de quatre i les nou. Per� no tenia cap trucada de les darreres dues hores.
Va marcar el tel�fon de la caseta, per� no va contestar ning�. Va arrufar les celles, es va collocar b� l'ordinador, es va posar el casc i va engegar la moto. Va trigar deu minuts des de les oficines de la zona industrial de Hedestad fins a l'illa. Hi havia llum a la cuina.
La Salander va mirar pertot arreu. Primer va pensar que en Blomkvist havia anat a veure en Frode, per� ja des del pont va veure que no hi havia llum a la casa de l'advocat. Va consultar l'hora: les 23.40 h.
Va anar fins a l'armari i va treure els dos ordinadors on s'emmagatzemaven les fotografies de les dues c�meres de vigil�ncia que havien installat. Va trigar una estona a trobar la seq��ncia dels fets.
A les 15.32 h en Blomkvist entra a casa.
A les 16.03 h surt al jard� amb una tassa de caf�. Duu una carpeta, que estudia. Fa tres trucades telef�niques curtes durant l'hora que �s al jard�. Les tres trucades corresponen exactament a trucades que ella no ha contestat.
A les 17.21 h en Blomkvist surt de casa. Torna al cap d'un quart d'hora.
A les 18.20 h surt a la porta i mira en direcci� al pont.
A les 21.03 h surt. I encara no havia tornat.
La Salander va passar r�pidament la seq��ncia de l'altre ordinador, el de la c�mera que enfocava a la porta i al carrer de davant de la porta principal. Va poder veure qui hi havia passat al llarg de tot el dia.
A les 19.12 h en Nilsson arriba a casa.
A les 19.42 h el Saab de la granja Osterg�rden es dirigeix cap a Hedestad.
A les 20.02 h el Saab torna.
A les 21.00 h apareix el cotxe d'en Martin Vanger. Tres minuts m�s tard en Blomkvist marxa de casa.
A les 21.50 h en Martin Vanger torna a apar�ixer al camp de visi� de la c�mera Es queda quiet durant un minut davant de la porta, mirant la casa i despr�s per la finestra de la cuina. Se'n va cap al porxo i intenta obrir la porta amb una clau que t�. Descobreix que han canviat el pany. Es queda quiet un moment abans de fer mitja volta i anar-se'n.
A la Salander se li va gla�ar la sang.
En Martin Vanger va tornar a deixar en Blomkvist sol. Continuava en la mateixa posici� inc�moda d'abans, amb les mans al darrere i el coll lligat amb una cadena. Va intentar treure's les manilles, tot i que sabia que no ho aconseguiria. Les tenia tan ajustades que sentia les mans balbes.
No tenia escapat�ria. Va tancar els ulls.
No sabia quant de temps havia passat quan va tornar a sentir les petjades d'en Martin. De sobte va apar�ixer al camp de visi� d'en Blomkvist. Semblava amo�nat.
�Est�s inc�mode?
�Molt �va dir en Blomkvist.
�Tu n'ets l'�nic culpable. Te n'hauries d'haver tornat a Estocolm.
�Per qu� mates, Martin?
�Es una decisi� que vaig prendre. Podr�em discutir sobre els aspectes morals i intellectuals d'aix� que faig, podr�em parlar-ne tota la nit, per� no canviaria res. Intenta mirar-t'ho d'aquesta manera: l'�sser hum� �s una closca feta de pell que mant� les c�llules, la sang i els components qu�mics al seu lloc. N'hi ha pocs que acabin als llibres d'hist�ria. La majoria moren i desapareixen sense deixar rastre. �Mates dones.
�Els que matem per plaer, perqu� no s�c l'�nic que tinc aquesta fallera, vivim una vida molt completa.
�I per qu� la Harriet? La teva pr�pia germana!
En un segon en Martin el tenia agafat pels cabells.
�Qu� li va passar, malparit? Diguem-m'ho!
�Qu� vols dir? �va demanar en Blomkvist gaireb� sense al�. Va intentar girar el cap per reduir el dolor, per� la cadena li va estr�nyer el coll amb m�s for�a.
�Tu i la Salander. Qu� heu descobert?
�Deixa'm anar, h�stia! Estem parlant!
En Martin Vanger li va deixar anar els cabells i es va asseure amb les cames encreuades davant d'en Blomkvist. Va treure una navalla de la jaqueta i la va obrir. Va collocar-ne la punta just a sota de l'ull d'en Blomkvist, que es va veure for�at a mirar en Martin als ulls.
�Qu� collons li va passar, malparit?
�No ho entenc. Em pensava que l'havies mort tu.
En Martin Vanger es va mirar en Blomkvist una bona estona. Despr�s es va relaxar. Es va aixecar i va caminar amunt i avall per la cambra. Va llan�ar la navalla a terra i va esclafir a riure abans de tornar-se a plantar davant d'en Blomkvist.
�La Harriet, la Harriet, sempre la Harriet. Vam intentar� parlar amb ella. En Gottfried va intentar ensenyar-la. Ens pens�vem que era dels nostres i que acceptaria la seva part, per� era una simple� doneta. La tenia controlada, o si m�s no ho creia, per� tenia intenci� de xerrar-ho a en Henrik, i aleshores em vaig adonar que no podia confiar-hi. M�s tard o m�s d'hora acabaria delatant-me a alg�.
�La vas matar.
�Jo volia matar-la. Hi pensava per� vaig fer tard. No vaig poder arribar a l'illa.
El cervell d'en Blomkvist treballava per absorbir tota aquella informaci�, per� era com si de sobte li aparegu�s el missatge de �mem�ria plena�. En Martin Vanger no sabia qu� li havia passat a la seva germana!
De cop i volta, en Martin Vanger es va treure el m�bil de la butxaca, va mirar la pantalla i el va deixar damunt la cadira, al costat de la pistola.
�Ja �s hora de posar fi a tot aix�. M'he d'ocupar de la teva puta anor�ctica tamb� aquesta nit.
Va treure una corretja de cuir d'un calaix i la va passar pel voltant del coll d'en Blomkvist, com si fos una soga. Va afluixar la cadena que el mantenia lligat a terra, el va fer aixecar i el va emp�nyer contra la paret. Va lligar la corretja del coll a una anella de la paret i la va estr�nyer tan fort que en Blomkvist nom�s podia estar de puntetes.
�Massa estreta? Pots respirar?
La va afluixar una mica i va lligar l'extrem a una altra anella de la paret, m�s avall.
�No vull que t'ofeguis de cop.
La soga li oprimia el coll de tal manera que en Blomkvist no podia articular ni una paraula. En Martin el va mirar atentament.
De sobte, en Martin li va abaixar la cremallera dels pantalons i els hi va treure, juntament amb els cal�otets. Mentre ho feia, en Blomkvist va perdre l'equilibri i va quedar penjat de la soga durant un segon fins que va aconseguir recuperar el contacte amb el terra. En Martin va treure unes tisores d'un calaix. Va tallar la samarreta d'en Blomkvist i va llan�ar els trossos a terra. Aleshores es va allunyar una mica d'en Mikael per poder observar la seva v�ctima amb deteniment.
�No hi havia tingut mai un home, aqu� �va comentar en Martin amb veu seriosa�. De fet, no he tocat mai un home� excepte el meu pare. Era el meu deure.
A en Blomkvist li bategava el cor amb for�a. No podia recolzar-se amb tot el seu pes sense ofegar-se amb la corda. Va buscar alguna cosa on pogu�s agafar-se a la paret de ciment, per� no va trobar res.
�Ha arribat l'hora �va dir en Martin Vanger.
Va agafar la corretja i va estirar cap avall. En Blomkvist de seguida va notar com la corda li segava m�s el coll.
�Sempre he volgut saber quin gust t�, un home.
Va augmentar la pressi� a la corretja i es va inclinar cap endavant per fer-li un pet� a la boca en el mateix moment que una veu freda va creuar l'estan�a.
�Tu, rata repugnant, que no saps que aquesta boca �s propietat meva?
En Blomkvist va sentir la veu de la Salander a trav�s d'una boirina vermella. Va haver de fer grans esfor�os per identificar-la all�, dreta al llindar de la porta. Mirava en Martin Vanger sense cap tipus d'expressi�.
�No� corre �va xiuxiuejar en Blomkvist.
No va poder veure la cara d'en Martin, per� s� que va notar la seva sorpresa quan es va girar i la va veure. El temps es va aturar durant un segon. Aleshores en Martin va agafar la pistola que havia deixat al tamboret.
En un obrir i tancar d'ulls la Salander va fer tres passes endavant i va treure un pal de golf que duia amagat. El ferro va descriure un gran arc i va colpejar en Martin a la clav�cula. El cop va ser d'una for�a terrible i en Blomkvist va sentir com si es trenqu�s alguna cosa. En Martin va cridar de dolor.
�T'agrada el dolor, desgraciat? �li va dir la Salander.
La seva veu era aspra com el paper de vidre. Mentre en Blomkvist visqu�s no oblidaria mai la cara de la noia abans de la lluita. Ensenyava les dents com una fera. Els ulls li brillaven, negres com el carb�. Es movia amb la velocitat d'una tar�ntula i estava concentrada �nicament en la seva presa quan va tornar a colpejar-lo amb el pal de golf, aquesta vegada a les costelles.
En Martin va ensopegar amb la cadira i va caure. La pistola va anar a parar als peus de la Salander, que la va allunyar d'una puntada.
Just quan en Martin intentava aixecar-se, la Salander li va pegar per tercera vegada. Va ser una garrotada forta i seca al maluc. En Martin va proferir un xiscle horrible. La seg�ent bastonada li va arribar per darrere, enmig de l'esquena.
�Lis� �va esbufegar en Blomkvist.
En Blomkvist notava com se n'anava. El dolor a les temples era insuportable.
La Salander es va girar cap a ell i va veure que tenia la cara vermella com un tom�quet, els ulls molt oberts i que la llengua li sortia per la boca.
Va buscar al seu voltant i va veure la navalla a terra. Aleshores va adre�ar una ullada r�pida a en Martin Vanger, que provava d'allunyar-se de quatre grapes i amb un bra� que li penjava. No la molestaria durant una bona estona. Va deixar anar el pal de golf i va agafar el ganivet. Tenia la punta afilada, per� la fulla era m�s rodona. Es va posar de puntetes i va serrar la soga de cuir per tallar-la. Va trigar uns instants fins que en Blomkvist va tocar el terra. Per� el nus de la corretja li continuava oprimint el coll.
La Salander va tornar a mirar en Martin Vanger. Estava dret per� es vinclava de dolor. La noia va intentar passar els dits per sota la corretja. Al principi no gosava passar-hi el ganivet, per� despr�s va decidir introduir-ne la punta per poder afluixar el nus de la corda. Finalment en Blomkvist es va alliberar i va comen�ar a respirar fondo.
Per uns moments en Blomkvist va tenir la sensaci� que el seu cos i la seva �nima es tornaven a unir. Tenia una visi� perfecta i podia veure fins i tot la pols que flotava a l'habitaci�. Hi sentia perfectament b� i podia captar cada respiraci�, cada cruixit de la roba, com si els escolt�s amb auriculars. Notava l'olor de la suor de la Salander i del cuir de la ca�adora. Per� quan li va comen�ar a arribar la sang al cap, aquesta illusi� es va esvair.
La Salander es va girar just en el moment en qu� en Martin Vanger desapareixia per la porta. Va agafar la pistola, en va comprovar la recambra i va treure el fiador. Va mirar al voltant fins que va trobar les claus de les manilles damunt la taula.
�Vaig a buscar-lo �va dir mentre corria cap a la porta. Va arreplegar les claus i les va llan�ar a terra a prop d'en Blomkvist.
Ell va intentar dir-li que s'esper�s, per� nom�s va aconseguir emetre un so d�bil. Ella ja se n'havia anat.
La Salander no havia oblidat que en Martin Vanger tenia un fusell a casa, i quan va ser dalt, al passad�s entre la cuina i el garatge, es va aturar amb la pistola apuntant per disparar en qualsevol moment. Va escoltar per� no va distingir cap soroll que fi indiqu�s on era la seva presa. Es va moure amb sigil cap a la cuina, per� quan ja gaireb� hi era va sentir el motor d'un cotxe que s'engegava al jard�.
Des del cam� va veure la llum dels dos fars que passaven per davant de la casa d'en Henrik Vanger i baixaven pel pont, i va comen�ar a c�rrer tan de pressa com va poder. Es va guardar la pistola a la jupa i no es va preocupar de posar-se el casc quan va engegar la moto. Segons m�s tard creuava el pont.
Li duia uns noranta segons d'avantatge quan va arribar a l'entrada de l'E4. No veia el cotxe. Va frenar i va apagar el motor per escoltar.
Hi havia molts n�vols, per� a l'horitz� va veure com comen�ava a fer-se de dia. Aleshores va sentir el soroll d'un motor i va veure els fars del cotxe d'en Martin a l'E4 en direcci� sud. La Salander va engegar la moto, va posar primera i va passar per sota el viaducte. Anava a setanta quil�metres per hora quan va agafar el revolt de la rampa d'acc�s. No va veure cap m�s cotxe, la carretera era recta i va accelerar. Quan va arribar al revolt seg�ent anava a cent cinquanta quil�metres per hora, que era el m�xim que podia suportar la cilindrada de la seva moto en baixada. Al cap de dos minuts va veure els fars del cotxe uns sis-cents metres m�s endavant.
�Analitza les conseq��ncies. Qu� faig?�
Va afluixar a una velocitat m�s raonable, a cent vint, i es va mantenir a una dist�ncia constant del cotxe. El va perdre de vista en diverses ocasions per culpa dels revolts. Quan la carretera va tornar a ser recta nom�s els separaven dos-cents metres.
Segurament en Martin va veure el llum de la moto, i va accelerar quan va arribar a un revolt for�a obert. La noia tamb� va accelerar, per� la dist�ncia entre tots dos es va fer m�s gran.
De sobte va veure els fars d'un cami� que s'aproximava. En Martin Vanger tamb� els va veure. Va tornar a accelerar i es va desviar cap al carril contrari. La Salander va veure com el cami� frenava i feia llums per avisar-lo, per� la collisi� va ser inevitable. En Martin Vanger es va dirigir directe cap al cami� i el soroll del xoc va ser terrible.
La Salander va frenar i va veure com la part de davant del cami� comen�ava a derrapar pel seu carril. A la velocitat a qu� anava va trigar dos segons a arribar al lloc de l'accident. Va accelerar i va esquivar el cami� passant a uns dos metres de la part posterior del vehicle. De re�ll va veure les flames de la part de davant del cami�.
Va seguir conduint cent cinquanta metres m�s fins que es va aturar i es va girar. Va veure el conductor del cami� sortint de la cabina per la finestra de l'acompanyant. Aleshores va tornar a accelerar. A �kerby a dos quil�metres al sud, va tor�ar a l'esquerra i va agafar l'antiga carretera en direcci� nord, parallela a l'E4. Va pujar a un tur� per veure l'escena de l'accident. S'hi havien aturat dos autom�bils. Del cotxe d'en Martin, que havia quedat atrapat sota el cami�, en sortien unes flames enormes. Un home intentava apagar-les amb un petit extintor.
De seguida va tornar a ser al pont. Va aparcar a la caseta de fusta i va anar caminant fins a la casa d'en Martin Vanger.
En Mikael seguia barallant-se amb les manilles. Tenia les mans tan inflades que ni tan sols podia agafar la clau. La Salander les hi va treure i el va subjectar mentre la sang li comen�ava a circular per les mans.
�I en Martin? �li va preguntar amb veu ronca.
�Mort. Ha xocat de cara amb un cami� a pocs quil�metres, al sud de l'E4.
En Blomkvist la va mirar. Nom�s havia estat fora uns quants minuts.
�Hem de� trucar a la policia �va xiuxiuejar. De sobte va comen�ar a tossir.
�Per qu�? �li va preguntar la Salander.
En Blomkvist era incapa� d'aixecar-se. Seguia a terra, despullat i recolzat contra la paret. Es va fer un massatge al coll i va agafar l'ampolla d'aigua amb dificultat. La Salander va esperar, amb paci�ncia, fins que ell va comen�ar a recuperar el sentit del tacte. No deixava de pensar qu� havien de fer.
�Posa't els pantalons.
Va fer servir els trossos de la samarreta d'en Blomkvist per netejar les empremtes de les manilles, la navalla i el pal de golf. En acabat, va agafar l'ampolla de pl�stic.
�Qu� est�s fent?
�Vesteix-te i afanya't. S'est� fent de dia.
En Blomkvist es va aixecar, tremol�s, i va aconseguir posar-se els cal�otets i els pantalons. Tamb� es va posar les sabates. La Salander li va agafar els mitjons i se'ls va guardar a la butxaca de la ca�adora.
�Espera. Qu� has tocat exactament?
En Blomkvist va donar una ullada a l'estan�a. Li costava fer mem�ria. Al final li va dir que nom�s havia tocat la porta i les claus. La Salander va trobar les claus a la jaqueta d'en Martin Vanger, que havia deixat penjada a la cadira. Va netejar el pom de la porta i l'interruptor i va apagar el llum. Va ajudar en Blomkvist a pujar les escales i li va dir que l'esper�s mentre tornava a deixar el pal de golf al seu lloc. Quan va tornar, duia una samarreta negra que havia estat d'en Martin Vanger.
�Posa't aix�. No vull que ning� et vegi voltant sense samarreta a aquestes hores.
En Blomkvist es va adonar que estava en estat de xoc. La Salander havia pres la iniciativa i ell obe�a les seves ordres sense dir res. El va ajudar a sortir de la casa i no el va deixar anar en cap moment. Quan ja eren a la caseta, la Salander el va aturar i li va dir:
�Si alg� ens ha vist i ens pregunta qu� f�iem a fora aquesta nit, direm que hem sortit a passejar fins al tur� i que hem estat all� fent l'amor.
�Lisbeth, no puc�
�V�s-te'n a la dutxa. Ara mateix!
El va ajudar a treure's la roba i el va acompanyar fins al quarto de bany. Despr�s va escalfar aigua per fer caf� i va preparar mitja dotzena de sandvitxos amb pa de motlle, formatge, pat� i cogombre. Es va asseure a la taula de la cuina i, mentre rumiava qu� fer, va apar�ixer en Blomkvist. Li va mirar amb deteniment les marques i les esgarrinxades que tenia per tot el cos. La corretja l'havia oprimit tant, que tenia una marca de color vermell fosc al voltant del coll, i el ganivet li havia fet una ferida al costat esquerre. �Fica't al llit �li va manar ella.
Va improvisar unes benes i va cobrir la ferida amb una compresa. Despr�s li va servir caf� i li va donar un sandvitx. �No tinc gana �va dir ell.
�M'importa una merda si tens gana o no. Menja �li va ordenar la Salander mentre feia una mossegada al seu entrep� de formatge.
En Blomkvist va tancar els ulls un moment, despr�s es va asseure i va fer una mossegada. Li feia tant de mal el coll que no s'ho podia empassar.
La Salander es va treure la jupa de cuir i va anar a buscar un ung�ent.
�Deixa que el caf� es refredi. Estira't de panxa a terra.
Li va fer un massatge a l'esquena perqu� li penetr�s l'ung�ent. Despr�s el va fer girar i li va fer el mateix per davant.
�Tindr�s hematomes durant una bona temporada.
�Lisbeth, hem de trucar a la policia.
�No! �va respondre ella amb tanta vehem�ncia que en Blomkvist va obrir els ulls, sorpr�s�. Si truques a la policia, marxo. No vull tenir-hi res a veure, amb ells. En Martin Vanger �s mort. Ha mort en un accident de cotxe. Anava sol i hi ha testimonis. Deixa que la policia, o alg� altre, descobreixi aquella male�da cambra de tortura. Tu i jo som tan ignorants sobre l'exist�ncia d'aquesta habitaci� com qualsevol altra persona del poble.
�Per qu�?
Ella el va ignorar i va comen�ar a fer-li un massatge a les cuixes.
�Lisbeth, no podem�
�Si continues insistint, et portar� a la cova dels horrors d'en Martin i t'hi tornar� a lligar.
Mentre deia aix�, en Blomkvist es va adormir, tan r�pid com si s'hagu�s desmaiat.
A les cinc del mat� en Blomkvist es va despertar, sobresaltat, palpant-se el coll com per treure's la soga. La Salander va entrar a l'habitaci� i li va agafar les mans perqu� s'estigu�s quiet. Ell va obrir els ulls i la va mirar amb calma.
�No sabia que juguessis a golf�li va dir, i va tornar a tancar els ulls. La noia es va quedar asseguda al seu costar fins que va veure que s'havia adormit. Mentre en Blomkvist dormia, la Salander havia tornat al soterrani d'en Martin Vanger per examinar-lo i fer fotografies de l'escenari dels crims. A m�s dels instruments de tortura, hi va trobar una collecci� de revistes de pornografia violenta i una gran quantitat de fotografies fetes amb una Polaroid i arxivades en �lbums.
No hi havia cap diari. Per� va trobar dos classificador: plens de fotos de passaports i notes escrites a m� sobre les dones. Va guardar els classificadors en una bossa de nil� juntament amb el port�til d'en Martin, que era a la taula de n. cuina, i tot seguit el va examinar meticulosament me::~: en Blomkvist dormia. Eren les sis tocades quan va apagar l'ordinador. Es va encendre una cigarreta.
Ella i en Mikael havien desemmascarat el que es pensaven que era un assass� en s�rie del passat. Per� el que havien trobat era ben diferent. No es podia ni imaginar els horrors que havien vist aquelles quatre parets del soterrani de la id�llica i endre�ada casa d'en Martin Vanger.
Va fer esfor�os per entendre-ho.
En Martin matava dones des dels anys seixanta. Durant els darrers quinze anys n'havia mort una o dues cada any. Ho havia fet amb tanta discreci� i amb tanta planificaci�, que ning� no s'havia adonat que exist�s cap assass� en s�rie. Com era possible?
Les carpetes contenien part de la resposta.
Les v�ctimes acostumaven a ser nouvingudes, noies immigrants que no tenien ni amics ni coneguts a Su�cia. Tamb� hi havia prostitutes i marginades socials amb llargs historials de drogues i altres problemes.
Pel que la Salander havia llegit sobre la psicologia del sadisme sexual, aquest tipus d'assassins conservaven sempre algun record de les v�ctimes. Aquests records els servien per rememorar part del plaer que havien experimentat. En Martin Vanger tenia la seva pr�pia collecci� en una mena de �llibre de la mort�. Havia catalogat i puntuat les v�ctimes. N'havia descrit el sofriment i havia documentat els assassinats amb gravacions de v�deo i fotografies.
L'objectiu era la viol�ncia i l'assassinat, per� la Salander va concloure que el principal inter�s d'en Martin Vanger era la ca�a de la v�ctima. A l'ordinador hi tenia una base de dades amb una llista de m�s de cent dones. Hi havia treballadores del grup Vanger, cambreres de restaurants que freq�entava, recepcionistes d'hotels, funcion�ries de l'oficina de la Seguretat Social, secret�ries i un gran ventall de dones. Es podria dir que en Martin catalogava i classificava pr�cticament totes les dones que anava coneixent.
Nom�s n'havia matat una part, per� qualsevol dona del seu entorn era una v�ctima potencial. La manera de catalogar-les semblava un passatemps que l'apassionava i al qual havia dedicat molt�ssimes hores.
�Es casada o soltera? T� fills o fam�lia? On treballa? On viu? Quin tipus de cotxe t�? Quin grau d'estudis t�? Color dels cabells? Color de la pell? Figura?�
Recollir informaci� personal de les seves possibles v�ctimes constitu�a una part important de les fantasies sexuals d'en Martin. Era un assetjador abans que un assass�.
Quan va acabar de llegir-ho tot, va descobrir un sobre petit dins d'una de les carpetes. En va treure dues fotografies Polaroid esgrogue�des. A la primera hi havia una noia de cabells foscos asseguda damunt una taula. Nom�s duia uns texans foscos i deixava al descobert uns pits petits. Havia girat la cara d'esquena a la c�mera i aixecava un bra� en actitud de defensar-se, com si el fot�graf l'hagu�s sorpr�s. A la segona foto estava completament despullada i estirada de bocaterrosa sobre un cobrellit blau. Tampoc no se li veia la cara.
La Salander es va guardar el sobre amb les fotos a la butxaca de la ca�adora. Despr�s va llan�ar les carpetes a l'estufa i va encendre un llum�. Quan es va apagar el foc va escampar les cendres. Comen�ava a ploure quan va sortir a fer una volta i, tot agenollant-se com per cordar-se la sabata, va llen�ar discretament el port�til d'en Martin Vanger a l'aigua, sota el pont.
Quan en Dirch Frode va creuar la porta oberta, a dos quarts de vuit del mat�, la Salander era a la taula de la cuina fumant una cigarreta i prenent una tassa de caf�. En Frode estava p�llid i tenia l'aspecte d'haver-se llevat de cop.
�On �s en Mikael? �va preguntar.
�Encara dorm.
En Frode es va asseure en una cadira de la cuina. La Salander li va servir una tassa de caf�.
�En Martin� Acabo de saber que en Martin ha mort en un accident de cotxe aquesta nit.
�Quina pena �va deixar anar la Salander, i va fer un glop de caf�.
En Frode la va mirar, primer amb perplexitat, despr�s se li van obrir els ulls. �Com�?
�Ha tingut un accident. Quina mala sort, oi? �Qu� en saps, del que ha passat?
�Ha enva�t el carril contrari i ha xocat frontalment contra un cami�. S'ha su�cidat. La premsa, l'estr�s, un imperi financer que trontollava, etc�tera, etc�tera. No ho ha pogut suportar. Si m�s no, aix� �s el que m'imagino que sortir� publicat.
En Frode semblava que estigu�s a punt de tenir un atac de feridura. Es va aixecar de cop i es va dirigir cap a l'habitaci�.
�Deixi'l dormir �li va demanar la Salander amb brusquedat.
En Frode va observar la figura que dormia. Va veure les marques blaves i negres de la cara d'en Blomkvist i les contusions al pit. Aleshores es va fixar en la l�nia del coll, on hi havia hagut la soga. La Salander el va agafar del bra� i va tancar la porta. En Frode va fer mitja volta i va tornar a la cuina.
La Lisbeth Salander li va resumir el que havia passat la nit anterior. Li va explicar com era la cambra dels horrors d'en Martin Vanger i com havia trobat en Mikael despullat i amb una soga al coll, i el vicepresident del grup Vanger dret davant d'ell. Tamb� li va explicar el que havia descobert als arxius de l'empresa el dia anterior i com va arribar a establir una possible connexi� entre el pare d'en Martin i els assassinats d'almenys set dones.
En Frode nom�s va interrompre el seu relat una vegada. Quan la noia va acabar, l'advocat es va quedar assegut sense dir res i va haver de respirar fondo abans de poder dir:
�Qu� farem ara?
�No s�c jo qui ho ha de dir �va replicar la Salander. �Per�
�Li dir� com anir� tot plegat. Jo no he posat mai els peus a Hedestad. �No ho entenc.
�Per cap circumst�ncia vull que el meu nom aparegui en cap informe de la policia. No tinc cap tipus de relaci� amb tota aquesta hist�ria. Si en algun moment surt el meu nom, negar� haver estat aqu� i no respondr� ni una sola pregunta.
En Frode la va mirar detingudament.
�No ho entenc.
�No cal que ho entengui.
�Aleshores, qu� se suposa que he de fer?
�Aix� ho haur� de decidir vost� tot sol. L'�nica cosa que ha de fer �s deixar-nos a en Mikael i a mi al marge d'aquesta hist�ria.
En Frode estava blanc com el paper.
�Miri-s'ho d'aquesta manera: l'�nica cosa que sap �s que en Martin Vanger va morir en un accident de cotxe. No tenia ni idea que tamb� fos un assass� en s�rie repulsiu i no sabia res en absolut de l'habitaci� que tenia al soterrani.
Va deixar la clau damunt la taula.
�Encara t� temps d'anar-hi abans que comencin a netejar la casa d'en Martin i descobreixin el soterrani.
�Hem d'anar a parlar amb la policia.
�No. No hi hem d'anar. Nosaltres no. Vost� hi pot anar si vol. Vost� decideix.
�No podem fer com si res.
�No li estic dient que faci com si res, nom�s que ens mantingui a mi i a en Mikael al marge de tot aix�. Quan descobreixi l'habitaci�, podr� treure les seves pr�pies conclusions i decidir a qui l'hi vol dir.
�Si el que dius �s cert, significa que en Martin Vanger ha segrestat i assassinat moltes dones� hi deu haver moltes fam�lies desesperades perqu� no saben on s�n les seves filles. No podem simplement�
��s cert. Nom�s hi ha un problema: no en tenim els cossos. �s probable que trobi passaports o carnets d'identitat en algun calaix. Algunes de les v�ctimes es poden identificar per les gravacions de v�deo. Per� no cal que ho decideixi avui. Pensi-s'ho b�.
La cara d'en Frode reflectia el p�nic que sentia.
�D�u meu. Aix� �s la fi del grup Vanger. Pensa quantes fam�lies perdran la feina si es descobreix que en Martin�
En Frode es balancejava endavant i endarrere, sumit en un dilema moral.
�Aix� d'una banda. De l'altra, creu que seria apropiat que la Isabella Vanger sigui la primera a descobrir el passatemps del seu fill?
�He d'anar a veure�
�No crec que aquella habitaci� sigui la seva prioritat ara mateix �va dir la Salander taxativament�. T� moltes coses a fer avui. Ha d'anar a dir-l'hi a en Henrik, i ha de convocar una reuni� extraordin�ria del consell i fer totes aquelles coses que cal fer quan un vicepresident es mor.
En Frode va considerar el que li estava dient la noia. El cor li bategava amb for�a. Ell era l'advocat experimentat que havia de resoldre els problemes i prendre la iniciativa per fer front a qualsevol contratemps, encara que no se sent�s capa� de fer-ho. De sobte es va adonar que estava seguint les ordres que li donava una noia. Ella havia agafat el control de la situaci� i li estava dient el que havia de fer. �I la Harriet�?
�En Mikael i jo encara no hem acabat. Per� pot dir al senyor Vanger que creiem que estem a punt de resoldre-ho.
L'inesperat dec�s d'en Martin Vanger va ser el tema principal de les not�cies de les nou, quan en Blomkvist es va despertar. No es va dir res dels incidents de la nit anterior i nom�s es va explicar que el magnat de la ind�stria s'havia desviat de carril, a gran velocitat, quan condu�a per l'E4 en direcci� sud. Anava sol al cotxe.
La r�dio local va parlar a bastament sobre la preocupaci� que es respirava per saber quin seria el futur del grup Vanger i les conseq��ncies que aquesta mort tindria per a l'empresa.
Al migdia, un despatx de l'ag�ncia de not�cies TT redactat a corre-cuita anunciava el gran titular: �Un poble en estat de xoc�, i resumia els problemes del grup Vanger. A ning� se li escapava el fet que, simplement a Hedestad, m�s de tres mil dels vint-i-un mil habitants de la localitat treballaven al grup Vanger. El vicepresident de l'empresa acabava de morir i l'anterior vicepresident havia tingut un atac de cor i encara era a l'hospital. No hi havia un successor clar i eren els temps m�s dif�cils de la hist�ria de l'empresa.
En Blomkvist havia tingut la seva oportunitat d'anar a la policia de Hedestad i explicar-los el que havia passat aquella nit, per� la Salander ja havia disparat un altre mecanisme. Com que no havia trucat a la policia de seguida, cada hora que passava es feia m�s dif�cil fer-ho. Es va estar tot el mat� callat, assegut al banc de la cuina, mirant com plovia. Cap a les deu del mat� hi va haver un altre ruixat, per� a l'hora de dinar havia parat de ploure i el vent havia afluixat una mica. Va sortir al jard�, va endre�ar una nuca el mobiliari i es va asseure al banc amb una tassa de caf�. Duia una camisa amb el coll aixecat.
La mort d'en Martin va alterar la vida quotidiana de Hedeby. La casa de la Isabella Vanger estava rodejada de cotxes dels familiars, que s'hi havien congregat per expressar-li el condol. La Salander observava la process� sense cap tipus d'emoci�.
�Com et sents? �li va preguntar al final.
�Crec que encara em trobo en estat de xoc �va respondre ell�. Estava indefens. Tenia la certesa que em moriria. Sentia la por davant la mort, i no hi podia fer res.
Va estirar la m� i la va posar damunt del seu genoll.
�Gr�cies �li va dir�. Si no hagu�s estat per tu, seria mort.
La Salander va dibuixar un somriure.
�De tota manera� no entenc com vas ser tan ximpleta d'enfrontar-t'hi tota sola. Jo era all� a terra, encadenat, resant perqu� veiessis la foto, unissis les peces del trencaclosques i truquessis a la policia.
�Si hagu�s esperat la policia, no hauries sobreviscut. No estava disposada a permetre que aquell cabron�s et mat�s.
�Per qu� no vols parlar amb la policia?
�Aix� �s assumpte meu. Per� en el teu cas no crec que fos gaire benefici�s per a la teva carrera professional apar�ixer com el periodista que en Martin Vanger, el fam�s assass� en s�rie, va acabar despullant a casa seva. Si no t'agrada que et diguin �Kalle Blomkvist�, ja et pots imaginar quin seria el teu nou sobrenom.
En Blomkvist la va mirar de fit a fit, i tot seguit ho va deixar c�rrer.
�Continuem tenint un problema �va dir ella.
En Blomkvist va assentir amb el cap.
�S�. Continuem sense saber qu� li va passar a la Harriet.
La Salander va deixar damunt la taula les dues Polaroid que havia trobat i li va explicar d'on les havia tret. En Mikael va estudiar-les atentament abans d'aixecar el cap.
�Podria ser ella �va comentar per fi�. No ho podria assegurar del tot, per� la forma del cos i els cabells em recorden les fotos que n'he vist.
Es va estar al jard� durant una hora, encaixant totes les peces. Tots dos havien descobert per separat que en Martin Vanger era el nexe d'uni� que els faltava.
La Salander no havia arribat a veure la fotografia que en Blomkvist havia deixat damunt la taula de la cuina. La noia havia arribat a la conclusi� gr�cies a les imatges de les c�meres de vigil�ncia que ell havia fet alguna estupidesa. Es va dirigir a casa d'en Martin Vanger per la vora del riu, va mirar per totes les finestres i va veure que no hi havia ning�. Va provar d'obrir totes les portes i finestres del primer pis. I al final va accedir a la casa per un balc� del pis de dalt que estava obert. Va perdre molt de temps i es va moure amb molta cautela per la casa, habitaci� rere habitaci�. Sortosament va trobar les escales que portaven al soterrani. En Martin no havia estat prou alerta; s'havia deixat mig oberta la porta que duia a la cambra dels horrors, i ella de seguida es va fer una idea de la situaci�.
En Blomkvist li va preguntar qu� havia sentit d'all� que li havia explicat en Martin.
�Poca cosa. Vaig arribar quan t'estava preguntant qu� li havia passat a la Harriet, just abans de penjar-te de la soga. I aleshores vaig marxar un moment per anar a buscar alguna arma.
�En Martin no tenia ni idea de qu� li havia passat a la Harriet �va dir en Blomkvist. �I tu te'l creus?
�S� �va respondre en Blomkvist sense dubtar�. En Martin estava m�s boig que una fura amb s�filis� em pregunto d'on trec aquestes met�fores� per� va confessar tots els crims que havia com�s. Crec que volia impressionar-me. Aix� i tot, quan vam arribar al tema de la Harriet, estava tan desesperat com en Henrik Vanger per descobrir qu� li havia passat.
�I aix� a on ens porta?
�Sabem que en Gottfried �s el responsable de la primera s�rie d'assassinats, entre el 1949 i el 1965.
�D'acord. Tamb� sabem que hi va introduir el jove Martin.
�Parlem d'una fam�lia totalment desestructurada �va observar en Blomkvist�. Realment, en Martin no va tenir elecci�.
La Salander li va fer una mirada estranya.
�El que em va explicar en Martin, tot i que es va tractar d'un relat conf�s, va ser que el seu pare va iniciar-lo quan va arribar a la pubertat. En Martin va ser present a l'assassinat de la Lea a Uddevalla el 1962. Tenia 14 anys, per l'amor de D�u! Tamb� va ser el 1964 a la mort de la Sara, i hi va tenir un paper actiu. Tenia 16 anys.
�I?
�Va dir que no havia tocat mai un home, llevat del seu pare. Aix� em va fer pensar que� b�, l'�nica conclusi� possible �s que el seu pare abusava d'ell. En Martin va dir que era �el seu deure�. L'assetjament sexual devia durar temps. Va cr�ixer amb el seu pare.
�Ximpleries �va dir la Salander, amb la veu g�lida.
En Blomkvist la va mirar, sorpr�s. La seva mirada era d'intransig�ncia. No despertava la m�s petita simpatia.
�En Martin va tenir exactament les mateixes oportunitats que qualsevol altra persona de no fer-ho. Matava i violava perqu� gaudia fent-ho.
�I jo no estic dient que no sigui aix�. Per� en Martin va ser un nen reprimit que vivia sota la influ�ncia del seu pare, tal com en Gottfried va viure atemorit pel seu propi pare, el nazi.
�Dones per fet, doncs, que en Martin no tenia voluntat pr�pia i que la gent es converteix en all� que l'obliguen a ser?
En Blomkvist va somriure amb cautela.
�Es un tema delicat per a tu? �La Salander el va fulminar amb una mirada plena d'ira. En Blomkvist es va afanyar a continuar�: Nom�s dic que la infantesa d'una persona hi t� un paper important. El pare d'en Gottfried el va maltractar durant anys. Aix� deixa marques.
�Ximpleries �va repetir la Salander�. En Gottfried no �s l'�nic nen que ha rebut maltractaments. Aix� no li d�na dret a matar dones. Ell va prendre aquesta decisi�, igual que ho va fer en Martin.
En Blomkvist va al�ar la m�.
�Podem parar de discutir?
�No estic discutint. Nom�s considero que �s pat�tic que aquest tipus de personatges sempre tinguin una excusa.
�Tenen la seva responsabilitat personal. Despr�s ho veurem. El que importa �s que en Martin tenia 17 anys quan va morir en Gottfried i no tenia ning� que el gui�s. Va mirar de seguir les passes del pare. Febrer del 1966, Uppsala.
En Blomkvist va agafar un dels cigarrets de la Salander.
�No comen�ar� a especular sobre els impulsos que en Gottfried provava de satisfer ni com interpretava ell el que feia. Al darrere s'hi amaga una mena de galimaties b�blic que algun psiquiatre seria capa� d'interpretar, alguna cosa entre el c�stig i la purificaci� en sentit figurat. Per� tant se val. Era un assass� en s�rie i prou.
En Blomkvist va reflexionar un moment abans de continuar.
�En Gottfried volia matar dones i embolcallar les seves accions amb una mena de ritu pseudoreligi�s. En Martin ni tan sols pretenia tenir una excusa. Era organitzat i matava sistem�ticament. Tenia diners per gastar en el seu passatemps i era m�s espavilat que el seu pare. Cada vegada que en Gottfried abandonava un cad�ver hi havia una investigaci� policial, i aix� suposava el risc que alg� el descobr�s o que relacion�s els diversos assassinats.
�En Martin Vanger es va fer construir la casa als anys setanta �va comentar la Salander pensativament.
�Crec que en Henrik va dir que va ser l'any 1978. Probablement va fer construir la cambra de seguretat, sense finestra, insonoritzada i amb una porta d'acer, per guardar-hi arxius importants o alguna cosa per l'estil.
�Feia vint-i-cinc anys que tenia aquesta cambra.
Hi va haver un silenci prolongat mentre en Blomkvist pensava en les atrocitats que s'hi havien com�s durant un quart de segle. A la Salander no li calia pensar-hi, n'havia vist les gravacions. Es va adonar que en Blomkvist es passava la m� pel coll inconscientment.
�En Gottfried odiava les dones i va ensenyar el seu fill a odiar-les alhora que el violava. Per� hi ha alguna cosa m�s� Crec que en Gottfried esperava que els seus fills compartissin, per dir-ho suaument, la seva visi� perversa del m�n. Quan li vaig preguntar per la Harriet, la seva pr�pia germana, en Martin va dir: �Vam intentar parlar amb ella. Per� era una simple doneta. Tenia intenci� de xerrar-ho a en Henrik.�
�Ho vaig sentir. Aqu� va ser quan vaig arribar al soterrani. I aix� vol dir que ja sabem de qu� volia parlar amb en Henrik en la conversa que no va tenir lloc.
En Blomkvist va corrugar les celles.
�No del tot. Pensa en la cronologia. No sabem quan va ser la primera vegada que en Gottfried va violar el seu fill, per� es va endur en Martin amb ell quan va matar la Lea Persson a Uddevalla el 1962. Va morir el 1965. Abans d'aix�, ell i en Martin van �intentar parlar� amb la Harriet. On ens porta aix�?
�En Martin no era l'�nic de qui abusava en Gottfried. Tamb� abusava de la Harriet.
�En Gottfried era el mestre. En Martin era l'alumne. Qu� era la Harriet? La seva joguina?
�En Gottfried va ensenyar a en Martin a follar-se la seva germana. �La Salander va assenyalar les dues Polaroid�. Es dif�cil saber quina era la seva actitud amb aquestes fotos perqu� no se li veu la cara, per� �s obvi que prova d'amagar-se de la c�mera.
�Imaginem que tot va comen�ar quan ella tenia 14 anys, el 1964. Ella s'hi va oposar, tal com va dir en Martin no ho podia acceptar Aquesta era la seva amena�a: explicar-ho tot a en Henrik. Sens dubte en Martin no hi tenia res a dir, i es limitava a fer el que li deia el seu pare. Ell i en Gottfried havien fet una mena de� pacte, i van intentar involucrar-hi la Harriet.
�A les teves notes has escrit que en Henrik va deixar que la Harriet es trasllad�s a casa seva l'hivern del 1964 �va apuntar la Salander.
�En Henrik veia que alguna cosa no funcionava en aquella fam�lia. Segurament ho atribu�a a la dif�cil relaci� entre en Gottfried i la Isabella, i per aix� la va acollir a casa seva, perqu� tingu�s una mica de tranquillitat i es pogu�s concentrar en els estudis.
�Un obstacle amb qu� no comptaven ni en Gottfried ni en Martin. Aix� els dificultava controlar-la i que fes el que ells deien. Per� on es cometien els abusos?
�Segurament a la cabana d'en Gottfried. Estic conven�uda que aquestes fotografies es van fer all�. Ho podr�em comprovar. La cabana �s un lloc perfecte, a�llada i allunyada del poble. Per� un dia en Gottfried es va emborratxar per �ltima vegada i es va ofegar de la manera m�s est�pida possible.
�Aix� doncs, el pare de la Harriet s'aprofitava d'ella, per� dubto que la involucr�s en els assassinats.
En Blomkvist es va adonar que aquell era un punt delicat. La Harriet havia anotat els noms de les v�ctimes d'en Gottfried i les havia relacionat amb citacions b�bliques, per� el seu inter�s per la B�blia no va sorgir fins a l'�ltim any, i en Gottfried ja era mort. Va fer una pausa, mirant de trobar-hi una explicaci� l�gica.
�En algun moment de la hist�ria la Harriet va descobrir que en Gottfried no nom�s havia com�s incest, sin� que tamb� era un assass� en s�rie �va dir en Blomkvist.
�No sabem quan va descobrir els assassinats. Podria haver estat abans que en Gottfried s'ofegu�s. Per� tamb� podria haver estat despr�s si, per exemple, l'home tenia un diari o n'havia guardat retalls de premsa. Alguna cosa la va conduir fins a ell.
�Sigui com vulgui, no era aix� el que amena�ava d'explicar a en Henrik �va precisar en Blomkvist.
�Era en Martin �va observar la Salander�. El seu pare era mort, per� en Martin continuava abusant d'ella.
�Exactament.
�Per� va trigar un any a decidir-se.
�Qu� faries si descobrissis que el teu pare �s un assass� que ha estat abusant del teu germ�?
�Mataria el violador �va dir la Salander amb tanta seguretat que en Blomkvist se la va creure a ulls clucs. Aleshores va recordar la seva cara quan va atacar en Martin Vanger i va somriure amb alegria.
�Entesos, per� la Harriet no era com tu. En Gottfried va morir abans que ella pogu�s fer-hi res. Aix� tamb� t� sentit. Quan en Gottfried va morir, la Isabella va enviar en Martin a Uppsala. Probablement tornava a casa per Nadal i per vacances, per� durant aquell any gaireb� no va veure la Harriet. Ella es va poder distanciar d'ell.
�I va comen�ar a estudiar la B�blia.
�I amb tot el que sabem ara, no era per cap ra� religiosa. Potser nom�s volia entendre qu� tenia el seu pare al cap. S'hi va aplicar fins a la celebraci� del Dia de la Inf�ncia de 1966. Aleshores va veure que el seu germ� era a J�rnv�gsgatan i va descobrir que havia tornat. No sabem si van parlar o si ell li va dir alguna cosa. Per� fos com fos, la Harriet tenia pressa per tornar a casa i parlar amb en Henrik.
�I aleshores va desapar�ixer.
Despr�s de repassar la pell�cula dels fets, no era dif�cil entendre com havien anat les coses. En Blomkvist i la Salander van fer les maletes. Abans de marxar, en Blomkvist va trucar a en Frode i li va dir que ell i la Salander havien de marxar uns quants dies, per� que abans volia veure, sens falta, en Henrik Vanger.
En Blomkvist necessitava saber qu� li havia explicat en Frode a en Henrik. L'advocat semblava tan inquiet per tel�fon que a en Blomkvist li va fer pena. En Frode li va dir que nom�s li havia explicat que en Martin havia mort en un accident de cotxe.
Tornava a ploure quan en Blomkvist va aparcar davant l'hospital de Hedestad. El cel estava completament tapat. Es va afanyar a creuar l'aparcament per arribar a l'edifici de l'hospital.
En Vanger anava en bata i estava assegut al costat de la finestra de l'habitaci�. La malaltia l'havia afectat, per� havia recuperat una mica de color a la cara i semblava a punt de recuperar-se. Es van donar la m�. En Blomkvist li va demanar a la infermera que els deix�s sols uns minuts.
�M'has estat evitant �li va retreure en Vanger.
En Mikael va assentir amb el cap.
�Ho he fet expressament. La teva fam�lia no volia que vingu�s, per� avui tothom �s a casa de la Isabella.
�Pobre Martin �va dir en Vanger.
�Henrik, em vas demanar que investigu�s el que li havia passat a la Harriet. Esperaves que la veritat seria tan dolorosa?
El vell el va mirar. Amb els ulls molt oberts.
�En Martin?
�Es part de la hist�ria.
En Henrik va tancar els ulls.
�T'he de fer una pregunta �va dir en Blomkvist. �Digue'm.
�Continues volent saber qu� va passar? Fins i tot encara que sigui dolor�s i que la veritat sigui pitjor del que t'havies imaginat?
En Henrik va mirar en Blomkvist una bona estona. Despr�s li va dir:
�Ho vull saber. Aquest era l'objectiu del teu enc�rrec.
�Entesos. Crec que ja s� qu� li va passar a la Harriet. Per� em falta una �ltima pe�a del trencaclosques per estar-ne segur.
�Explica-m'ho.
�No. Avui no. El que vull que facis ara �s descansar. Els metges diuen que la crisi ja ha passat i que est�s millorant.
�No em tractis com a un nen, jovenet.
�No he acabat la feina. El que tinc ara mateix �s una teoria. Me'n vaig a buscar la darrera pe�a del trencaclosques. La propera vegada que ens vegem t'explicar� tota la hist�ria. Pot ser que trigui una mica, per� vull que s�pigues que tornar� i que sabr�s la veritat.
La Salander va tapar la moto amb una lona i la va deixar a la cabana, en un rac� on no tocava el sol. En acabat, va pujar al cotxe que havia llogat en Blomkvist. La tempesta s'havia reactivat amb for�a i, just passat G�vle, el ruixat era tan fort que en Blomkvist gaireb� no veia la carretera. Per seguretat es van aturar en una estaci� de servei i van esperar fins que la pluja amain�s, de manera que no van arribar a Estocolm fins a les set del vespre. En Blomkvist va donar el codi de seguretat de l'edifici a la Salander i la va deixar davant de l'estaci� central del metro. Se li va fer estrany tornar a ser al pis.
Va passar l'aspiradora i va treure la pols mentre la Salander anava a veure el Pesta a Sundbyberg. Va arribar al pis d'en Blomkvist cap a les dotze i es va passar uns deu minuts examinant-ne cada rac�. Despr�s es va estar una bona estona dreta davant la finestra, observant les vistes a Slussen.
El llit estava separat de la resta de l'habitatge per uns prestatges i armaris. Es van despullar i es van ficar al llit.
L'endem� al migdia aterraven a l'aeroport de Gatwick de Londres. La pluja els va donar la benvinguda. En Blomkvist havia reservat una habitaci� a l'Hotel James, a prop de Hyde Park, un hotel excellent en comparaci� amb els hotels de Bayswater d'una estrella on acostumava a allotjar-se quan anava a Londres.
A les cinc de la tarda eren al bar quan un noi jove es va dirigir cap a ells. Era for�a calb, amb barba rossa, i duia texans i una americana que li anava gran.
�Wasp?
�Trinity? �va dir ella. Es van saludar amb una lleugera inclinaci� i el noi no va preguntar com es deia en Blomkvist.
El company d'en Trinity es va presentar com Bob el Gos. Els esperava dins d'una antiga furgoneta Volkswagen aparcada a la cantonada. Hi van entrar per les portes corredisses i es van asseure en unes cadires plegables lligades als laterals. Mentre en Bob condu�a pel tr�nsit de Londres, la Wasp i en Trinity xerraven.
�El Pesta em va dir que es tracta d'una feina que causar� un terrabastall.
�Escoltes telef�niques i control de correus electr�nics d'un ordinador. Potser ser� una cosa r�pida o potser caldran un parell de dies, dep�n de la pressi� que faci ell. �La Lisbeth va assenyalar en Blomkvist amb el polze�. Ho podeu fer?
�Els gossos tenen puces? �va replicar en Trinity.
L'Anita Vanger vivia en una casa adossada de l'elegant barri de Saint Albans, a una hora en cotxe cap al nord. Des de la furgoneta la van veure arribar a casa i obrir la porta cap a dos quarts de vuit del vespre. La van observar mentre es posava c�moda, sopava i s'asseia a mirar la televisi�, i aleshores en Blomkvist va trucar a la porta.
Una c�pia pr�cticament id�ntica de la Cecilia Vanger va obrir la porta. Tenia una expressi� de sorpresa continguda.
�Hola, Anita. Em dic Mikael Blomkvist. En Henrik Vanger m'ha demanat que la vingui a veure. Entenc que est� al corrent de la not�cia d'en Martin.
La seva expressi� va canviar de la sorpresa al recel. Sabia perfectament qui era en Mikael Blomkvist. Per� el nom d'en Henrik significava que estava obligada a obrir-li la porta. Va fer passar en Blomkvist a la sala d'estar. En Mikael va veure una litografia d'Anders Zorn damunt la lleixa de la llar de foc. Era una estan�a acollidora.
�Disculpi que la molesti a aquestes hores, per� era a Saint Albans i li he estat trucant durant tot el dia.
�Es clar. Si us plau, digui'm de qu� es tracta.
�T� intenci� d'anar a l'enterrament?
�No, de fet no. En Martin i jo no ens f�iem gaire i, de tota manera, ara mateix no puc marxar.
L'Anita Vanger feia trenta anys que havia deixat Hedestad. Des que el seu pare s'havia tornat a traslladar a l'illa de Hedeby, gaireb� no havia tornat a posar-hi els peus.
�Vull saber qu� li va passar a la Harriet Vanger, Anita. Es hora de revelar la veritat.
�La Harriet? No s� qu� vol dir.
En Blomkvist va somriure davant de la seva fingida sorpresa.
�Vost� era la millor amiga que tenia la Harriet a la fam�lia. Ella va rec�rrer a vost� per explicar-li la seva terrible hist�ria.
�No s� de qu� parla �va replicar l'Anita.
�Anita, vost� va ser a l'habitaci� de la Harriet aquell dia. Tinc proves fotogr�fiques que contradiuen la versi� que va donar a l'inspector Morell. D'aqu� a pocs dies passar� l'informe a en Henrik, i ell es far� c�rrec de tot. Seria millor que em digu�s vost� mateixa qu� va passar.
L'Anita Vanger es va aixecar.
�Surti de casa meva ara mateix.
En Blomkvist es va posar dret.
�Tard o d'hora haur� d'acabar parlant amb mi.
�No tinc res a dir-li ara, ni tindr� res a dir-li mai.
�En Martin �s mort �va insistir en Blomkvist�. A vost� no li va agradar mai en Martin. Crec que va venir a Londres no nom�s per evitar veure el seu pare, sin� tamb� per no haver de veure en Martin. Aix� significa que vost� tamb� sabia el que feia en Martin, i l'�nica persona que l'hi podia haver explicat �s la Harriet. La pregunta �s: qu� va fer vost�, amb tot el que sabia?
L'Anita Vanger li va tancar la porta a la cara.
La Salander somreia amb satisfacci� mentre li treia el micr�fon de sota la samarreta.
�Ha agafat el tel�fon uns vint segons despr�s que et tanqu�s la porta a la cara �va explicar la noia.
�El codi del pa�s �s d'Austr�lia �va apuntar en Trinity mentre deixava els auriculars damunt la petita taula de la furgoneta�. He de comprovar el codi de la zona.
Va engegar el port�til.
�Vejam, ha marcat aquest n�mero, que �s d'un tel�fon situat en un poble que es diu Tennant Creek, al nord d'Alice Springs, al Territori del Nord. Voleu escoltar la conversa?
En Blomkvist va assentir amb el cap.
�Quina hora �s ara a Austr�lia?
�Les cinc del mat� aproximadament.
En Trinity va engegar el reproductor digital i hi va connectar un altaveu. En Mikael va comptar vuit tons fins que van despenjar el tel�fon. La conversa era en angl�s.
�Hola. S�c jo.
�Hmm, �s cert que m'agrada matinar, per�
�Volia trucar-te ahir, per� en Martin �s mort. Sembla que va estavellar el cotxe contra un cami� abans-d'ahir.
Silenci. Despr�s es va sentir un so, com si alg� s'aclar�s la veu, per� que devia ser un: �D'acord.�
�De tota manera, tenim un problema. Un conegut periodista que en Henrik ha contractat no s� com acaba de venir a casa meva, aqu�, a Saint Albans. M'ha preguntat qu� va passar el 1966. En sap alguna cosa.
Un altre silenci. Despr�s, la seva veu es va convertir en una ordre.
�Anita. Penja el tel�fon ara mateix. No podrem mantenir cap contacte durant un temps. �Per�
�Escriu-me una carta. Digue'm qu� passa.
La conversa s'havia acabat.
�Una noia llesta �va comentar la Salander amb admiraci�.
Van tornar a l'hotel just abans de les onze. A la recepci� els van ajudar a reservar dos seients per al primer vol cap a Austr�lia. De seguida van tenir dues reserves per marxar l'endem� a les set del vespre cap a Canberra, a Nova Galles del Sud, amb escala a Singapur.
Era la primera vegada que la Salander visitava Londres. Van passar el mat� passejant des de Covent Garden al Soho. Es van aturar per prendre un caf� a Old Compton Street. Cap a les tres van tornar a l'hotel per recollir les maletes. Mentre en Blomkvist pagava la factura, la Salander va encendre el m�bil. Tenia un missatge de text.
�L'Armansky diu que li truqui de seguida.
Va fer servir un dels tel�fons de la recepci�. En Blomkvist, que era dret a poca dist�ncia, va veure com la Salander es girava amb una expressi� g�lida. De seguida va ser al seu costat.
�Qu� passa?
�La meva mare s'acaba de morir. Me n'he de tornar a casa.
La Salander estava tan trista que en Blomkvist la va abra�ar, per� ella el va apartar.
Es van asseure al bar de l'hotel. Quan en Blomkvist va dir que podia cancellar les reserves d'Austr�lia i tornar a Estocolm amb ella, la noia va fer que no amb el cap.
�No �va dir�. No podem abandonar la feina ara. Hi haur�s d'anar sense mi.
Es van separar davant de l'hotel i cadasc� es va dirigir al seu aeroport.
En Blomkvist va volar des de Canberra fins a Alice Springs. Un cop all� havia de decidir si agafava un vol intern o si llogava un cotxe per fer els quatre-cents quil�metres que havia de rec�rrer en direcci� nord. Es va decidir pel cotxe.
Un desconegut que responia al nom b�blic de Joshua i que formava part de la misteriosa xarxa internacional del Pesta, o d'en Trinity, havia deixat un sobre a la seva atenci� al taulell central d'informaci� de l'aeroport.
El n�mero de tel�fon que havia marcat l'Anita corresponia a un lloc que es deia Cochran Farm. Es tractava d'una granja d'ovelles. Una petita nota contenia les instruccions per arribar-hi.
Un article extret d'Internet resumia la import�ncia de les granges d'ovelles a Austr�lia.
Austr�lia: 18 milions d'habitants; granges d'ovelles, 53.000; aproximadament 120 milions d'ovelles. Les exportacions de llana s'aproximen als 3.500 milions de d�lars anuals. Austr�lia exporta 700 milions de tones de carn de xai, m�s la pell per a la confecci�. La producci� de carn i llana �s una de les principals ind�stries del pa�s�
Cochran Farm va ser fundada el 1891 per Jeremy Cochran i es va convertir en la cinquena empresa agr�cola m�s important d'Austr�lia amb aproximadament 60.000 ovelles que produ�en llana de la millor qualitat, la llana de la ra�a merina. La granja tamb� criava altre bestiar: porcs i gallines. Cochran Farm exportava molt�ssim als EUA, el Jap�, la Xina i Europa.
Les biografies personals eren fascinants.
El 1972 l'Spencer Cochran va heretar Cochran Farm de mans d'en Raymond Cochran. L'Spencer Cochran, educat a Oxford, Anglaterra, va morir el 1994, i la seva v�dua es va fer c�rrec de la granja. En Blomkvist va trobar una foto de la v�dua a la p�gina web de Cochran Farm. La foto mostrava una senyora de cabells curts i rossos, amb la cara mig amagada, que esquilava una ovella.
Segons la nota d'en Joshua, la parella s'havia casat a It�lia el 1971.
La v�dua es deia Anita Cochran.
En Blomkvist va fer nit en un poble perdut, en un antre que es deia Wannado. Va anar al pub del poble, on va menjar xai rostit i es va beure tres cerveses. La gent que hi havia era de la contrada i tenia un accent que se li feia estrany.
Abans d'anar-se'n a dormir va trucar a l'Erika Berger a Nova York.
�Perdona, per� he estat tan ocupat que no he tingut temps de trucar.
�Qu� carai est� passant? �va esclatar l'Erika�. En Christer em va telefonar i em va dir que en Martin Vanger havia mort en un accident de cotxe.
�Es molt llarg d'explicar.
�I per qu� no agafes el tel�fon? Fa dies que et truco com una desesperada!
�No em funciona, aqu�.
�On �s �aqu��?
�Ara mateix s�c a dos-cents quil�metres al nord d'Ali-ce Springs. A Austr�lia, per ser exactes.
Poques vegades en Mikael aconseguia sorprendre la Berger. Aquest cop, l'Erika es va quedar callada uns deu minuts.
�I qu� hi fas, a Austr�lia? Si es pot saber�
�Estic acabant la feina. Tornar� aviat. Nom�s volia dir-te que la meva feina per a en Henrik Vanger est� a punt d'acabar.
�Vols dir que ja saps qu� li va passar a la Harriet? �Gaireb�.
L'endem� al migdia va arribar a Cochran Farm i li van dir que l'Anita Cochran era en una altra granja d'ovelles a prop de Makawaka, cent vint quil�metres a l'oest.
Eren les quatre de la tarda quan en Mikael va trobar el poble despr�s d'haver recorregut uns quants camins plens de pols. Es va aturar a la porta d'una granja on una colla de ranxers prenien caf� sobre la capota d'un tot terreny. En Blomkvist va sortir del cotxe i els va explicar que buscava l'Anita Cochran. Tots es van girar cap a un jove muscul�s, que semblava el que prenia les decisions. Mostrava un pit nu molt bronzejat menys all� on la samarreta l'havia protegit del sol. Duia un barret de vaquer.
�La mestressa �s a uns trenta quil�metres en aquella direcci� �va respondre, assenyalant amb el dit.
Va adre�ar una mirada esc�ptica al cotxe d'en Blomkvist i li va dir que no era una bona idea anar-hi amb aquell cotxe japon�s de joguina. Finalment, el bronzejat atleta li va dir que ell tamb� havia d'anar en aquella direcci� i que l'acompanyaria amb el tot terreny. En Blomkvist li va donar les gr�cies i va agafar la bossa amb el port�til.
L'home es va presentar com a Jeff i li va dir que era el �gestor de sementals� del ranxo. En Blomkvist li va demanar que li expliqu�s qu� volia dir all�. En Jeff se'l va mirar de re�ll i va arribar a la conclusi� que en Blomkvist no era de la zona. Li va explicar que un gestor de sementals era l'equivalent a un gestor financer d'un banc que administrava ovelles.
Van continuar parlant mentre en Jeff condu�a el tot terreny a uns quinze quil�metres per hora per un pendent d'uns vint graus que duia a un barranc. En Blomkvist va agrair no haver-hi anat amb el cotxe de lloguer. Va preguntar qu� hi havia al barranc, i en Jeff li va explicar que a partir d'all� s'estenia un terreny de pastura per a 700 ovelles.
�Tinc ent�s que Cochran Farm �s un dels ranxos m�s grans.
�Som un dels m�s grans de tot Austr�lia �va respondre en Jeff sense dissimular el seu orgull�. Tenim unes 9.000 ovelles aqu�, a Makawaka, per� tamb� tenim ranxos a Nova Galles del Sud i a l'Austr�lia Occidental. Tenim m�s de 60.000 ovelles.
Van sortir del barranc per entrar en un terreny abrupte per� m�s suau. De cop, en Blomkvist va sentir trets. Va veure cad�vers d'ovelles, fogueres i una dotzena de ranxers. Molts homes duien rifles. Estaven matant ovelles.
Sense voler-ho, en Blomkvist va pensar en els sacrificis b�blics de xais.
Aleshores va veure una dona rossa amb els cabells curts que duia texans i una camisa de quadres vermells i blancs. En Jeff es va aturar a pocs metres d'ella.
�Hola, mestressa. Tenim un turista �li va dir.
En Blomkvist va baixar del tot terreny i la va mirar. Ella l'observava amb curiositat.
� �Hola, Harriet. Ha passat molt de temps �li va dir en suec.
Cap dels homes que treballaven per a l'Anita Cochran va entendre el que havia dit, per� tots van veure la reacci� de la seva mestressa. L'Anita va fer un pas enrere, atemorida. Els homes van veure la seva resposta, van deixar-se de bromes i es van posar tensos, preparats per intervenir davant d'aquell estrany foraster. L'amabilitat d'en Jeff va desapar�ixer en un instant i va avan�ar en direcci� a en Blomkvist.
En Blomkvist es va adonar de seguida que era molt vulnerable. Nom�s calia que l'Anita Cochran don�s una ordre perqu� se li llancessin tots al damunt.
Per� nom�s va ser un moment. La Harriet Vanger va al�ar la m� amb un gest tranquillitzador i els homes es van fer enrere. Es va apropar a en Blomkvist i el va mirar als ulls. Duia la cara bruta, les arrels dels cabells rossos eren fosques i tenia arrugues a la cara, per� s'havia convertit en la bonica dona que prometia aquella foto que ell tant havia observat.
�Ens coneixem? �li va preguntar.
�S�. S�c en Mikael Blomkvist. Vas ser la meva mainadera durant un estiu. Jo tenia tres anys, i tu en devies tenir dotze o tretze.
Va trigar uns segons a relaxar l'expressi� de la cara, i despr�s en Blomkvist va veure que se'n recordava. Semblava sorpresa.
�Qu� vols?
�Harriet, no s�c el teu enemic. No s�c aqu� per molestar-te, per� necessito parlar amb tu.
La dona es va girar cap a en Jeff i li va dir que continu�s el que ella estava fent, i aleshores va demanar a en Blomkvist que la segu�s. Van caminar un centenar de metres cap a un grup de tendes blanques que havien installat sota uns arbres. El va acompanyar cap a una cadira plegable i una tauleta, i va abocar aigua en una palangana. Es va rentar la cara, se la va eixugar i va entrar a la tenda per canviar-se la camisa. Va treure dues cerveses d'una nevera. �B�, tu dir�s.
�Per qu� dispareu a les ovelles?
�Tenim una epid�mia contagiosa. La majoria d'aquestes ovelles estan sanes, per� no ens podem arriscar a escampar la malaltia. La setmana vinent haurem de matar-ne m�s de sis-centes. De manera que no estic de gaire bon humor.
�El teu germ� es va estavellar contra un cami� fa pocs dies. Segurament va morir a l'instant �va dir en Blomkvist.
�Ja ho s�.
�T'ho va dir l'Anita, quan et va trucar.
Ella se'l va mirar de dalt a baix. Despr�s va assentir amb el cap. Sabia que no tenia cap sentit negar-ho.
�Com m'has trobat?
�Vam punxar el tel�fon de l'Anita.
En Blomkvist va pensar que no hi havia cap motiu per mentir.
�Vaig veure el teu germ� minuts abans de morir.
La Harriet Vanger va arrufar el front. En Mikael la va mirar als ulls. Aleshores es va treure la rid�cula bufanda que duia al voltant del coll i li va ensenyar la marca que li havia deixat la soga. Encara la tenia vermella i inflada, i probablement sempre tindria una cicatriu que li recordaria en Martin Vanger.
�El teu germ� em va penjar amb una soga, per� gr�cies a D�u la meva companya va arribar a temps per evitar que em mat�s.
Els ulls de la Harriet es van encendre.
�Crec que ser� millor que m'expliquis la hist�ria des del principi.
Va trigar m�s d'una hora. Li va explicar qui era, on treballava i com en Henrik Vanger li havia encomanat aquell enc�rrec. La investigaci� policial havia arribat a un punt mort i en Henrik Vanger va fer una exhaustiva investigaci�, conven�ut que alg� de la fam�lia havia mort la Harriet. Aleshores va engegar l'ordinador i li va explicar com havia trobat les fotos de Hedestad i com ell i la Salander havien comen�at a buscar un assass� en s�rie que s'amagava darrere de dues persones.
Mentre parlaven va comen�ar a fer-se fosc. Els homes acabaven la jornada, encenien fogueres i posaven aigua a bullir. En Blomkvist es va adonar que en Jeff es mantenia a prop de la seva mestressa i no li treia els ulls de sobre. El cuiner els va servir el sopar. Tots dos es van prendre una altra cervesa. Quan van acabar, la Harriet es va asseure en silenci.
�D�u meu, va dir.
�Vas passar per alt l'assassinat d'Uppsala.
�Ni tan sols el vaig descobrir. Me'n vaig alegrar molt de la mort del meu pare i que la viol�ncia s'hagu�s acabat. Mai vaig pensar que en Martin� M'alegro que sigui mort.
�Ho entenc.
�La teva hist�ria no explica com has sabut que era viva.
�Un cop vam saber qu� havia passat, no va ser dif�cil imaginar-nos la resta. Per desapar�ixer necessitaves ajuda. L'Anita era la teva confident i l'�nica persona en qui confiaries. �reu amigues i hav�eu passat l'estiu juntes. Us vau estar a la cabana del teu pare. Si hi havia alg� en qui confiessis, havia de ser ella. A m�s, s'acabava de treure el perm�s de conduir.
La Harriet el va mirar amb expressi� neutra.
�I ara que ja saps que s�c viva, qu� far�s?
�L'hi he de dir a en Henrik. S'ho mereix.
�I despr�s? Ets periodista.
�No tinc cap intenci� de revelar el teu secret. He desobe�t tantes normes de conducta professional amb tot aquest cas, que el collegi de periodistes m'expulsaria immediatament si ho sab�s. �Va intentar fer-hi broma�: Saltar-me'n una altra no canviaria res, per� no vull fer mal a la meva mainadera.
Per� a la Harriet no li va fer gr�cia.
�Quanta gent sap la veritat?
�Que ets viva? Ara mateix, tu i jo, l'Anita i la meva companya. L'advocat d'en Henrik sap dues terceres parts de la hist�ria, per� est� conven�ut que vas morir als anys seixanta.
La Harriet Vanger semblava reflexionar sobre alguna cosa. Tenia la mirada perduda en la foscor. En Mikael va tornar a tenir la sensaci� de trobar-se en una situaci� vulnerable, i va recordar que el fusell de la Harriet era en un dels llits que hi havia tres passes m�s enll�. Aleshores va deixar d'imaginar-se coses i va canviar de tema de conversa.
�Com vas anar a parar a una granja d'ovelles a Austr�lia? M'imagino que l'Anita Vanger et va treure de l'illa de Hedeby quan van obrir el pont l'endem� de l'accident; potser et vas amagar al maleter del cotxe.
�De fet, em vaig amagar al seient de darrere del cotxe de l'Anita, tapada amb una manta, per� no se'n va adonar ning�. Vaig anar a veure l'Anita quan va arribar a l'illa i li vaig dir que m'havia d'escapar. L'has encertat, vaig confiar en ella, em va ajudar i ha estat una amiga lleial durant tots aquests anys.
�Per qu� Austr�lia?
�Durant unes quantes setmanes em vaig amagar a l'habitaci� de la resid�ncia d'estudiants de l'Anita, a Estocolm. Ella tenia diners propis, que em va prestar generosament, i tamb� em va deixar el passaport. Ens assembl�vem molt i nom�s m'havia de tenyir els cabells de ros. Vaig viure quatre anys en un convent a It�lia. No �s que em fes monja, sin� que hi ha convents que lloguen habitacions barates perqu� hi puguis meditar i viure en pau. Aleshores vaig con�ixer l'Spencer Cochran. Era uns quants anys m�s gran que jo, s'acabava de graduar a Anglaterra i estava recorrent Europa fent autoestop. Ens vam enamorar, i aix� �s tot. L'�Anita� Vanger es va casar amb ell el 1971. No me n'he penedit mai. Era un home meravell�s. Desgraciadament, va morir fa vuit anys i jo em vaig convertir en la propiet�ria del ranxo.
�Per� el passaport� alg� devia descobrir que hi havia dues Anita Vanger!
�No. Per qu� ho haurien de descobrir? Una noia sueca que es diu Anita Vanger es casa amb l'Spencer Cochran. Que visqui a Londres o a Austr�lia no canvia res. La que viu a Londres podria ser la dona separada de l'Spencer Cochran. La d'Austr�lia podria ser la seva dona actual. Els arxius de Londres i de Canberra no es creuen mai. A m�s, de seguida vaig obtenir un passaport australi� amb el meu nom de casada. L'engany va funcionar a la perfecci�. L'�nica cosa que podria haver arru�nat la hist�ria hauria estat que l'Anita s'hagu�s volgut casar. El meu matrimoni est� registrat a Su�cia.
�Per� no ho ha fet.
�Diu que mai no ha trobat la persona adequada. Per� jo s� que ho ha fet per mi. Es una gran amiga.
�Qu� hi feia a la teva habitaci�?
�Jo no sabia gaire on tenia el cap, aquell dia. Tenia por d'en Martin, per� mentre era a Uppsala aconseguia oblidar-me del problema. Per� quan el vaig veure a Hedestad em vaig adonar que mai a la vida estaria segura. Vaig estar dubtant entre explicar-ho tot a l'oncle Henrik o sortir corrent. Com que en Henrik no tenia temps per parlar amb mi, vaig voltar pels carrers del poble. L'accident del pont va enlluernar tothom, menys a mi. Jo tenia els meus propis problemes, i gaireb� ni m'hi vaig fixar. Tot semblava irreal. Aleshores vaig anar a buscar l'Anita, que s'estava en una casa de convidats amb la Gerda i l'Alexander. All� va ser quan ho vaig veure clar. Em vaig quedar amb ella i no m'atrevia a sortir. Per� hi havia una cosa que necessitava: havia escrit tot el que havia passat en un diari, i tamb� necessitava roba. L'Anita m'ho va anar a buscar.
�M'imagino que no va poder evitar la temptaci� de mirar l'accident. �En Blomkvist va reflexionar un moment�. El que no entenc �s per qu� no vas anar a parlar amb en Henrik, tal com havies planejat.
�Per qu� ho dius?
�No ho s�, la veritat. Probablement en Henrik t'hauria ajudat. Hauria destitu�t en Martin i l'haurien enviat a l'altra punta de m�n per fer ter�pia o per seguir algun tractament.
�Crec que no entens qu� �s el que va passar.
Fins aquest moment, en Blomkvist nom�s havia fet refer�ncia als abusos sexuals d'en Gottfried a en Martin i n'havia excl�s la Harriet.
�En Gottfried va abusar d'en Martin �va dir amb cautela�. M'imagino que tamb� es va aprofitar de tu.
La Harriet Vanger no va moure ni un m�scul. Aleshores va respirar fondo i es va tapar la cara amb les mans. En menys de cinc segons en Jeff era darrere d'ella, preguntant-li si tot anava b�. La Harriet el va mirar i li va fer un somriure d�bil. Aleshores va sorprendre en Blomkvist aixecant-se i fent un pet� a la galta del noi. Tot seguit es va girar cap a en Blomkvist amb el bra� rodejant l'espatlla d'en Jeff.
�Jeff, et presento en Mikael, un vell� amic del passat. Ha vingut a donar-me males not�cies, i problemes, per� no castigarem pas el missatger. Mikael, aquest �s en Jeff Cochran, el meu fill gran. Tinc un altre fill i una filla.
En Blomkvist es va posar dret i va donar la m� a en Jeff, dient-li que li sabia greu haver empipat la seva mare amb males not�cies. La Harriet va intercanviar unes paraules amb en Jeff i el va fer marxar. Es va asseure; semblava haver pres una decisi�.
�Prou de mentides. Tot s'ha acabat. En certa manera, des del 1966 que espero aquest dia. Durant anys he temut que alg� se m'aprop�s i em crid�s pel meu nom. Per� saps qu� et dic? Que de sobte ja no m'importa. El meu crim ha prescrit. I no m'importa el que pugui pensar la gent de mi.
�Crim? �va dir en Mikael.
La Harriet el va mirar directament als ulls, per� ell no entenia de qu� estava parlant.
�Tenia 16 anys. Estava atemorida. Avergonyida. Desesperada. I estava sola. Els �nics que sabien la veritat eren l'Anita i en Martin. Jo havia parlat a l'Anita dels abusos sexuals, per� no em vaig atrevir a dir-li que el meu pare tamb� era un assass� de dones. L'Anita no ho sap, aix�. Per� s� que li vaig parlar del crim que vaig cometre. Era tan horror�s, que quan en vaig tenir ocasi� vaig ser incapa� d'explicar-ho a en Henrik. Vaig resar a D�u perqu� em perdon�s. I em vaig amagar en un convent durant anys.
�Harriet, el teu pare era un violador i un assass�. No va ser culpa teva.
�Ja ho s�. El meu pare va abusar de mi durant un any. Vaig fer de tot per evitar-ho� per� era el meu pare, i jo no podia negar-me a tenir res a veure amb ell sense donar alguna explicaci�. De manera que mentia i feia el paperot per fer veure que tot anava b�. Tamb� m'assegurava que sempre hi hagu�s alg� al meu voltant quan el veia. Per descomptat, la meva mare sabia el que ell feia, per� no movia ni un dit.
�La Isabella ho sabia?
La veu de la Harriet es va endurir.
�I �s clar, que ho sabia. A la nostra fam�lia no passava mai res sense que ella no ho sab�s. Per� feia cas om�s de qualsevol cosa que fos desagradable o que la deix�s en evid�ncia. El meu pare ja em podria haver violat al bell mig del menjador i davant dels seus ulls, que ella ni se n'hauria adonat. Era incapa� d'admetre que alguna cosa no anava b� a la seva vida o a la meva.
�La conec, i no �s de les meves preferides de la fam�lia.
�Ha estat aix� tota la vida. He pensat molt en la relaci� dels meus pares. Poques vegades havien fet l'amor despr�s que jo naix�s. El meu pare tenia altres dones, per� per algun motiu estrany li tenia por, a la Isabella. Es va allunyar d'ella, per� no se'n podia divorciar.
�No pot ning�, a la fam�lia Vanger.
La Harriet va riure per primera vegada.
�No, ning� no pot. Per� el cas �s que jo no podia dir res. El m�n sencer se n'hauria assabentat. Els meus companys de l'escola, tota la meva fam�lia�
�Harriet, em sap molt de greu.
�Tenia 14 anys quan em va violar per primera vegada, i durant l'any seg�ent em va dur a la seva cabana. De vegades venia en Martin. Ens obligava a en Martin i a mi a fer-li coses. I m'agafava de les mans mentre en Martin� feia amb mi el que volia. Quan va morir el meu pare, en Martin estava preparat per continuar el que havia comen�at ell. Esperava que em convert�s en la seva amant i va pensar que era normal que jo m'hi sotmet�s. En aquells moments, jo no tenia elecci�. Em veia obligada a fer el que digu�s en Martin. Vaig sortir del foc d'un turment per caure a les brases d'un altre, i l'�nica cosa que podia fer era intentar no quedar-me mai sola amb ell�
�En Henrik hauria�
�Continues sense entendre-ho.
Havia aixecat la veu. En Blomkvist va veure que molts dels homes que hi havia a prop de la tenda el miraven. Ella va tornar a abaixar la veu i es va inclinar cap a ell.
�Totes les cartes s�n damunt la taula. Haur�s de destapar la resta.
Es va aixecar i va agafar dues cerveses m�s. Quan va tornar, en Mikael nom�s va pronunciar dues paraules. �En Gottfried. Ella va assentir amb el cap.
�El 7 d'agost del 1965 el meu pare em va obligar a anar a la cabana. En Henrik era de viatge. El meu pare havia estat bevent i va intentar satisfer-se amb mi. Per� no se li va aixecar i va tenir un atac de r�bia propi de quan estava borratxo. Sempre era� brusc i violent amb mi quan est�vem sols, per� aquell dia es va passar de la ratlla. Aquell dia va orinar damunt meu. Aleshores em va comen�ar a dir tot el que pensava fer-me. Aquella nit em va parlar de les dones que havia mort. Ho deia amb orgull. Va citar la B�blia durant m�s d'una hora. No vaig entendre ni la meitat de les coses que deia, per� em vaig adonar que estava completament malalt.
Va fer un glop de cervesa.
�Cap a mitjanit va tenir un atac de f�ria. Estava completament fora de control. �rem al sof� llit del pis de dalt. Em va posar una samarreta al voltant del coll i la va retor�ar tant com va poder. Vaig perdre els sentits. No tinc el m�s m�nim dubte que em volia matar, i aquella nit, per primera vegada, va poder consumar la violaci�.
La Harriet va mirar en Blomkvist. Volia que la comprengu�s.
�Per� estava tan borratxo que vaig aconseguir treure-me'l del damunt. Vaig sortir de la cabana i em vaig escapar. Anava despullada i corria sense pensar, i vaig acabar al moll, a la vora de l'aigua. Ell venia darrere meu.
De sobte, en Blomkvist hauria desitjat que no li expliqu�s res m�s.
�Vaig tenir prou for�a per emp�nyer un vell borratxo a l'aigua. Vaig fer servir un rem per mantenir-lo sota l'aigua fins que va parar de moure's. No va trigar gaire.
Quan va callar, el silenci era demolidor.
�I quan vaig aixecar el cap, all� dret, mirant, hi havia en Martin. Semblava atemorit, per� somreia. No s� quant de temps va ser a fora de la cabana, espiant-nos. Des d'aquell moment vaig estar a la seva disposici�. Es va atansar, em va agafar pels cabells i em va fer tornar entrar a la cabana, al llit d'en Gottfried. Em va lligar i em va violar mentre el nostre pare encara flotava a l'aigua. I ni tan sols vaig oposar-hi resist�ncia.
En Blomkvist va tancar els ulls. Estava completament avergonyit i desitjava haver deixat la Harriet Vanger en pau. Per� la veu de la dona havia agafat una nova embranzida.
�Des d'aquell dia ell em va tenir dominada. Jo feia el que ell em deia que fes. Estava paralitzada, i l'�nica cosa que em va salvar va ser que la Isabella, o potser l'oncle Henrik, va decidir que en Martin necessitava un canvi d'aires despr�s de la tr�gica mort del seu pare, de manera que el va enviar a Uppsala. Evidentment ho va fer perqu� sabia el que em feia i aquesta va ser la seva manera de resoldre el problema. T'asseguro que a en Martin no li va fer cap gr�cia. L'any seg�ent va venir a casa per les vacances de Nadal, i me les vaig apanyar per mantenir-me allunyada d'ell. Me'n vaig anar de viatge amb en Henrik, a Copenhaguen, entre Nadal i Cap d'Any. I durant les vacances d'estiu hi havia l'Anita. Vaig confiar en ella i no es va separar de mi en cap moment per assegurar-se que no se m'aprop�s.
�Fins que el vas veure a J�rnv�gsgatan.
�M'havien dit que no aniria a la reuni� familiar, que es quedaria a Uppsala. Per� �bviament va canviar d'opini� i all� era, a l'altra banda del carrer, mirant-me. Em va somriure. Va ser com un malson horrible. Jo havia mort el meu pare i em vaig adonar que no m'alliberaria mai del meu germ�. Fins aquell moment havia pensat su�cidar-me. En canvi, vaig triar fugir.
Va mirar en Blomkvist amb una expressi� d'alleujament.
�Es fant�stic dir la veritat. Ara que ja la saps, qu� penses fer?
En Blomkvist va passar a buscar la Salander a casa seva, a Lundagatan, a les deu del mat� i la va dur al crematori de Norra. No es va moure del seu costat en tota la cerim�nia. Durant molta estona van ser els �nics assistents juntament amb el pastor, per� quan va comen�ar el funeral va entrar l'Armansky. Va saludar breument en Blomkvist amb el cap i es va quedar darrere la Salander, la qual va saludar posant-li la m� a l'espatlla. La noia va assentir amb el cap sense mirar-lo, com si ja sab�s que era ell. Despr�s els va ignorar a tots dos.
La Salander no li havia explicat res de la seva mare, per� el pastor havia parlat amb alg� de la resid�ncia i en Blomkvist va entendre que la causa de la mort havia estat una hemorr�gia cerebral. La Salander no va dir res en tota la cerim�nia. El pastor va perdre el fil del que estava dient dues vegades mentre es dirigia a la Salander, que el mirava directament als ulls. inexpressiva. Quan es va acabar, la noia va fer mitja volta i va marxar sense ni donar les gr�cies ni dir ad�u. En Blomkvist i l'Armansky van respirar fondo i es van mirar. �Est� molt abatuda �va dir l'Armansky. �Ja ho s� �va dir en Blomkvist�. Has fet b� de venir.
�Jo no n'estic tan segur.
L'Armansky va clavar la mirada a en Blomkvist.
�Tingues cura d'ella si marxeu plegats al nord.
En Blomkvist li va prometre que ho faria. Es van acomiadar i van dir ad�u al pastor a la porta de l'esgl�sia. La Salander ja era al cotxe, esperant.
La Salander havia de tornar a Hedestad a buscar la moto i els estris que havia agafat de Milton Security. Fins que no van ser a Uppsala, no va trencar el silenci i li va preguntar com li havia anat el viatge a Austr�lia. En Blomkvist havia aterrat a Arlanda la nit passada, tard, i havia dormit poc. Durant el viatge li va explicar la hist�ria de la Harriet Vanger. La Salander es va estar en silenci durant una mitja hora abans d'obrir la boca.
�Puta� �va deixar anar la noia.
�Qui?
�La Harriet Vanger dels collons. Si hagu�s fet alguna cosa el 1966, en Martin Vanger no hauria estat matant i violant dones durant trenta-set anys.
�La Harriet sabia que el seu pare assassinava dones, per� no tenia ni idea que en Martin hi tingu�s res a veure. Va fugir d'un germ� que la violava i que l'amena�ava de revelar que havia mort el seu pare si no feia el que li deia.
�Ximpleries.
Despr�s d'aix� van continuar en silenci fins a Hedestad. En Blomkvist feia tard a una reuni� i la va deixar al desviament cap a l'illa de Hedeby. Li va preguntar si encara hi seria quan torn�s.
�Penses quedar-te a passar la nit? �va preguntar ella.
�Crec que s�.
�Vols que em quedi?
En Blomkvist va sortir del cotxe, va anar cap a la noia i la va abra�ar. Ella el va emp�nyer, gaireb� amb viol�ncia. En Blomkvist va fer un pas enrere.
�Lisbeth, som amics.
�Vols que em quedi per tenir alg� amb qui follar aquesta nit?
En Blomkvist se la va mirar, lentament. Aleshores va fer mitja volta, va entrar al cotxe i el va engegar. Va abaixar la finestreta. L'hostilitat de la Salander era evident.
�Vull ser amic teu �va dir-li ell�. Si tu no ho vols, aleshores no cal que hi siguis quan torni a casa.
En Henrik Vanger estava vestit i seia en una butaca quan en Frode va fer passar en Mikael a l'habitaci� de l'hospital. La primera cosa que li va preguntar va ser com es trobava.
�Crec que dem� em deixaran sortir per a l'enterrament d'en Martin.
�Qu� t'ha explicat en Frode? En Henrik va desviar la mirada.
�M'ha explicat el que feien en Martin i en Gottfried. Aix� �s molt, molt pitjor del que m'hauria imaginat mai. �S� qu� li va passar a la Harriet. �Digue'm: com va morir?
�No va morir. Encara �s viva. I si vols, a ella li encantaria veure't.
Els dos homes se'l van quedar mirant, com si el m�n s'hagu�s capgirat.
�Em va costar una mica conv�ncer-la de venir, per� �s viva, est� molt b� i �s aqu�, a Hedestad. Ha arribat aquest mat� i podria ser aqu� en una hora. Si la vols veure, �s clar.
En Blomkvist va haver d'explicar la hist�ria des del principi fins al final. En Henrik el va interrompre un parell de vegades per fer-li una pregunta o perqu� repet�s alguna cosa. En Frode no va dir res.
Quan va acabar d'explicar la hist�ria, en Henrik es va quedar en silenci. A en Blomkvist li feia por que tot plegat fos massa fort per al pobre vell, per� en Henrik no va mostrar cap tipus d'emoci�, llevat pel to de veu, que era una mica m�s d�bil quan va trencar el silenci.
�Pobra, pobreta Harriet. Si hagu�s vingut a explicar-m'ho�
En Blomkvist va mirar el rellotge. Faltaven cinc minuts per a les quatre.
�La vols veure? A ella li fa por que no la vulguis veure despr�s de saber el que va fer.
�I les flors? �va preguntar en Henrik.
�L'hi vaig preguntar a l'avi�, mentre torn�vem. A part de l'Anita, hi havia una altra persona de la fam�lia que s'estimava: tu. Per descomptat, era ella qui enviava les flors. Diu que esperava que d'aquesta manera entendries que era viva i que estava b� sense desemmascarar-se. Per� com que la seva �nica via d'informaci� era l'Anita i se n'havia anat quan va acabar els estudis i no venia mai a Hedestad, la Harriet no tenia manera de saber com anaven les coses per aqu�. Mai no va saber com paties, ni que et pensaves que es tractava del seu assass� que t'empaitava.
�Aix� doncs, era l'Anita qui enviava les flors.
�Treballava en una companyia a�ria i viatjava per tot el m�n. Les enviava des d'on fos en aquell moment.
�Per�, com vas saber que l'Anita l'ajudava?
�Era a la finestra de la Harriet.
�Per� podia haver estat involucrada en� podia haver sigut l'assassina. Com vas saber que la Harriet era viva?
En Blomkvist se'l va mirar. Despr�s va somriure per primera vegada des que havia tornat a Hedestad.
�L'Anita estava involucrada en la desaparici� de la Harriet, per� no podia haver-la mort.
�Com podies estar-ne segur?
�Perqu� aix� no �s una novella polic�aca. Si l'Anita hagu�s mort la Harriet, fa anys que n'haurien trobat el cad�ver. Era l�gic que hagu�s ajudat la Harriet a fugir i amagar-se. La vols veure?
�Es clar que la vull veure.
En Blomkvist va trobar la Harriet a l'ascensor de la recepci�. Al principi no la va recon�ixer. Despr�s d'aterrar a l'aeroport d'Arlanda la nit anterior, ella havia recuperat el color fosc dels seus cabells. Duia texans d'un blau gaireb� negre, camisa blanca i una elegant jaqueta grisa. Se la veia radiant i en Blomkvist es va inclinar per fer-li un pet� i donar-li �nims.
En Henrik es va aixecar de la cadira quan en Mikael va obrir la porta. La Harriet va inspirar profundament.
�Hola, Henrik �va dir.
El vell la va estudiar de dalt a baix. Aleshores la Harriet va avan�ar cap a ell i li va fer un pet�. En Blomkvist va saludar en Frode amb el cap i va tancar la porta.
La Salander no era a casa quan en Blomkvist va tornar a l'illa de Hedeby. Tampoc no hi havia l'equip d'enregistrament de v�deos, ni la moto, ni la bossa amb la roba. La casa semblava buida. Tot d'una li va semblar estranya i irreal. Va mirar tots els papers que tenia al despatx i que havia de recollir i empaquetar per dur a casa d'en Henrik. Per� no estava preparat per comen�ar a fer-ho. Es va arribar fins al supermercat i va comprar pa, llet, formatge i alguna cosa per sopar. Quan va tornar, va escalfar aigua per al caf�, es va asseure al jard� i va llegir el diari sense pensar en res m�s.
A dos quarts de sis un taxi va travessar el pont. Tres minuts despr�s va tornar per on havia vingut. En Blomkvist va poder veure la Isabella Vanger al seient de darrere.
S'havia adormit a la cadira del jard� quan, pels volts de les set, en Frode el va despertar.
�Com va amb en Henrik i la Harriet? �va preguntar ell.
�Aquesta trista hist�ria tamb� t� coses divertides �va contestar en Frode amb un somriure contingut�. Es pot creure que la Isabella ha anat corrents a veure en Henrik a l'hospital? L'havia vist arribar a vost� i estava completament fora de si. L'ha escridassat i li ha dit que havia de posar fi a tot aquest rebombori escandal�s sobre la seva Harriet, i ha afegit que vost� era el responsable, amb les seves indagacions, que el seu fill hagu�s mort.
�B�, en certa manera t� ra�.
�Ha ordenat a en Henrik que l'acomiad�s i que s'assegur�s que desapareixia. Tamb� li ha dit que par�s de buscar fantasmes d'una vegada.
�D�u n'hi do!
�Ni tan sols ha mirat la dona que seia al costat del llit parlant amb en Henrik. Es deu haver pensat que es tractava d'alg� de l'hospital. No oblidar� mai el moment en qu� la Harriet s'ha aixecat i ha dit: �Hola, mare.�
�Qu� ha passat?
�Hem hagut d'avisar un metge perqu� atengu�s la Isabella. Ara mateix es nega a acceptar que �s la Harriet, i l'acusa a vost� de portar una impostora.
En Frode se'n va anar a veure la Cecilia i l'Alexander per donar-los la not�cia que la Harriet era viva i va deixar en Blomkvist amb les seves pr�pies reflexions.
La Salander es va aturar i va omplir el dip�sit de la moto en una estaci� de servei al nord d'Uppsala. Havia condu�t sense aturar-se, sempre endavant. Va pagar r�pidament i va tornar a la moto. La va engegar i va anar cap a la sortida, on es va aturar, indecisa.
Continuava de molt mal humor. Estava furiosa quan havia sortit de Hedeby, per� la seva r�bia s'havia anat calmant amb el trajecte. No acabava d'entendre per qu� estava tan enfadada amb en Blomkvist, si �s que realment estava enfadada amb ell.
Va pensar en en Martin Vanger, en la refotuda Harriet Vanger, en el refotut advocat Frode i en tot el refotut clan Vanger que governava el seu petit imperi a Hedestad sense deixar d'odiar-se entre si. Havien necessitat la seva ajuda. Normalment ni tan sols l'haurien saludada pel carrer, i encara menys li haurien confiat els seus secrets.
�Male�da gentussa.�
Va respirar fondo i va pensar en la mare, que s'havia convertit en cendra aquell mateix mat�. Ja no podria arreglar les coses mai m�s. La mort de la mare significava que la ferida no es curaria mai, ja que mai no obtindria una resposta a la pregunta que sempre li havia volgut fer.
Va pensar en l'Armansky, dret darrere seu durant la cerim�nia. Li hauria hagut de dir alguna cosa. Si m�s no, deixar-li entendre que sabia que era all�. Per� si ho hagu�s fet, hauria estat una excusa perqu� ell li organitz�s la vida. Si li hagu�s donat el dit petit, ell li hauria pres el bra� sencer. A m�s, ell no ho entendria mai.
Va pensar en l'advocat, en Bjurman, que seguia sent el seu mentor i que, almenys de moment, estava controlat i feia el que li havia dit.
Va sentir un odi terrible i va serrar les dents amb for�a.
Aleshores va pensar en en Mikael Blomkvist i es va preguntar qu� diria quan descobr�s que vivia sota tutela i que la seva vida era un caos de merda.
Es va adonar que en realitat no estava enfadada amb ell. Hi havia descarregat la seva r�bia, quan el que ella volia era matar alg�. No tenia sentit estar-hi enfadada.
Els seus sentiments cap a ell eren ambigus.
En Blomkvist ficava el nas a la vida dels altres i tafanejava en la seva vida i� Per� tamb� li havia agradat treballar amb ell. Fins i tot aix� era un sentiment estrany: qu� significava treballar amb alg�? No hi estava acostumada, per� havia resultat inesperadament gratificant. No havia interferit en la seva vida, ni havia provat de dir-li com l'havia de viure.
Era ella la que l'havia sedu�t, i no al contrari. I havia resultat satisfactori.
Aleshores, per qu� se sentia com si el volgu�s bufetejar? Va sospirar i va al�ar els ulls cap a un cami� que passava per la interestatal E4.
En Blomkvist continuava al jard� quan, a les vuit del vespre, el va despertar el soroll d'una moto que travessava el pont i va veure la Salander que es dirigia cap a la casa. Va aparcar la moto i es va treure el casc. Es va apropar a la taula i va mirar la cafetera, que era buida i freda. En Blomkvist es va aixecar i la va mirar, sorpr�s. La noia va agafar la cafetera i va entrar a la cuina. Quan va sortir s'havia tret la ca�adora de cuir i es va asseure. Duia texans i una samarreta amb la frase: �Puc ser molt puta. Posa'm a prova.�
�Em pensava que a hores d'ara ja series a Estocolm �va dir ell.
�He fet mitja volta a Uppsala.
�Un bon trajecte.
�Em fa mal tot.
�Per qu� has fet mitja volta?
No va respondre. En Blomkvist va esperar, en silenci, mentre prenien el caf�. Al cap de deu minuts la noia va dir: �M'agrada la teva companyia.
Eren unes paraules que mai abans no havien sortit de la seva boca.
�Ha estat� interessant treballar amb tu en aquest cas. �A mi tamb� m'ha agradat treballar amb tu �va dir ell.
�El fet �s que no havia treballat mai amb alg� tan bo com tu. Entesos, ja s� que ets una hacker, que et mous en ambients sospitosos i que amb una �nica trucada pots organitzar una escolta telef�nica illegal a Londres en vint-i-quatre hores, per� obtens resultats.
La Salander el va mirar per primera vegada des que s'havia assegut a la taula. Coneixia tants secrets d'ella.
�Es aix�. M'agraden els ordinadors. No he tingut mai cap problema per llegir un text i assimilar tot el que diu.
�La teva mem�ria fotogr�fica �va comentar ell amb tacte.
�Ho admeto. Ni tan sols s� com ho faig. No �s nom�s amb els ordinadors i les l�nies de tel�fon, tamb� em passa amb el motor de la moto, els aparells de televisi�, les aspiradores, els processos qu�mics o les f�rmules d'astrof�sica. S�c un cas estrany, ho reconec, no s�c normal.
En Blomkvist va arrufar les celles. Es va quedar callat una bona estona.
�S�ndrome d'Asperger �va pensar�. O alguna cosa per l'estil. Un talent per desxifrar esquemes i comprendre el raonament abstracte on els altres nom�s hi veuen el caos.�
La Salander mirava a terra.
�La majoria de gent donaria el que fos per tenir el teu talent.
�No en vull parlar, d'aix�.
�Entesos. Est�s contenta d'haver tornat?
�No ho s�. Potser ha estat un error.
�Lisbeth, em podries dir qu� significa per a tu l'amistat?
�Es quan t'agrada alg�.
��bviament, per� qu� fa que t'agradi alg�?
Ella es va encongir d'espatlles.
�Per a mi, l'amistat es basa en dues coses �va dir ell�. Respecte i confian�a. S'han de donar els dos elements. I ha de ser rec�proc. Pots respectar alg�, per� si no hi confies, l'amistat se'n va en orris. Ella seguia en silenci.
�Entenc que no ho vulguis discutir amb mi ara, per� algun dia haur�s de decidir si confies en mi o no. Vull que siguem amics, per� no ho puc fer tot sol.
�M'agrada anar-me'n al llit amb tu.
�El sexe no t� res a veure amb l'amistat. �bviament els amics poden anar-se'n al llit, per� si hagu�s d'escollir entre el sexe i l'amistat, en el teu cas no hi ha cap dubte del que triaria.
�No ho entenc. Vols anar-te'n al llit amb mi o no?
�No hauries de tenir embolics sexuals amb la gent amb qui treballes �va xiuxiuejar ell�. Sempre porta problemes.
�M'he perdut alguna cosa, o no �s cert que tu i l'Erika Berger cardeu sempre que podeu? I �s una dona casada!
�L'Erika i jo� tenim una hist�ria que va comen�ar molt abans que treball�ssim plegats. El fet que sigui casada no �s assumpte teu.
�Ah, ja ho entenc, de sobte ets tu el que no vols parlar de tu mateix. I aix� que m'estaves ensenyant que l'amistat �s una q�esti� de confian�a.
�El que vull dir �s que no parlo d'un amic a la seva esquena. Estaria traint la seva confian�a. Tampoc parlaria de tu amb l'Erika a la teva esquena.
La Salander va rumiar en all� que li estava dient. S'havia convertit en una conversa profunda, i no li agradaven les converses profundes.
�M'agrada fer-ho amb tu �va dir ella.
�A mi tamb� m'agrada� per� podria ser el teu pare.
�No m'importa l'edat que tinguis.
�No, no pots oblidar la difer�ncia d'edat. No �s una bona base per a una relaci� duradora.
�Qui ha parlat de relaci� duradora? �va replicar la Salander�. Acabem de resoldre un cas en qu� uns homes amb trastorns sexuals hi tenien un paper clau. Si hagu�s de decidir, exterminaria aquesta mena d'homes, tots i cadascun d'ells.
�B�, almenys tu parles clar.
�S� �va dir ella amb el seu somriure tort�. Per� resulta que tu no ets com ells. Es va aixecar.
�Vaig a dutxar-me, i despr�s crec que em ficar� al teu llit, nua. Si creus que ets massa vell, haur�s de dormir al sof�.
La Salander podia tenir molts problemes, per� la mod�stia no n'era un. Ell no sabia com, per� havia perdut qualsevol argument per rebatre-la. Al cap d'una estona va rentar les tasses del caf� i se'n va anar a l'habitaci�.
Es van llevar a les deu, es van dutxar junts i van esmorzar al jard�. A les onze, l'advocat Frode els va trucar per dir-los que el funeral seria a les dues del migdia, i els va preguntar si hi anirien.
�No ho crec �va dir en Mikael.
En Frode li va preguntar si podia anar a la caseta cap a les sis de la tarda per parlar amb ell. En Mikael li va dir que s�.
Va dedicar la resta del dia a ordenar els papers, ficar-los en carpetes i portar-los al gabinet d'en Henrik. Al final, nom�s li va quedar la seva llibreta de notes i dues carpetes amb el cas d'en Hans-Erik Wennerstr�m, que feia sis mesos que no obria. Va sospirar i les va ficar a la bossa.
En Frode va telefonar per dir-los que arribaria m�s tard. cap a les vuit. Quan va arribar, encara anava vestit per a l'enterrament i se'l veia alterat quan va seure al banc de la cuina. Va acceptar, agra�t, la tassa de caf� que li va oferir la Salander. La noia va seure a l'altra taula amb l'ordinador, mentre en Blomkvist preguntava com havia encaixat la reaparici� de la Harriet la resta de la fam�lia.
�Es podria dir que ha aconseguit fer ombra a la mort d'en Martin. Ara la premsa ja sap que �s aqu�.
�I com esteu explicant la situaci�?
�La Harriet ha parlat amb un periodista del Kuriren. La hist�ria �s que es va escapar de casa perqu� no s'avenien amb la fam�lia, per� que sens dubte li ha anat tot molt b� i ara �s propiet�ria d'una empresa tan important com el grup Vanger.
En Blomkvist va fer un xiulet.
�Em van explicar que les ovelles, a Austr�lia, donaven molts diners, per� no sabia que el ranxo els an�s tan b�.
�El seu ranxo d'ovelles va de meravella, per� no �s la seva �nica font d'ingressos. El grup Cochran tamb� posseeix mines, �pals, empreses manufactureres, de transports, d'electr�nica i moltes altres coses.
�Vaja! I qu� passar� ara?
�Sincerament, no ho s�. La gent ha anat venint durant tot el dia, i la fam�lia est� reunida per primera vegada en molts anys. Hi s�n tant per la banda d'en Fredrik com per la d'en Johan Vanger, i tamb�, de les noves generacions, els majors de vint anys. Hi deu haver uns quaranta Vangers a Hedestad aquest vespre! La meitat s�n a l'hospital amb en Henrik, i l'altra meitat s�n al Grand Hotel parlant amb la Harriet.
�La Harriet deu ser la gran sensaci�. Qui sap tota la hist�ria d'en Martin?
�Ara mateix nom�s jo, en Henrik i la Harriet. Hem estat parlant una bona estona. En Martin i� el teu descobriment sobre la seva vida innominable est� eclipsant tota la resta en aquests moments. Ha comportat una crisi enorme per a l'empresa.
�Ja m'ho imagino.
�No hi ha un hereu clar, per� la Harriet es quedar� a Hedestad un temps. La fam�lia est� intentant esclarir qui �s propietari de qu�, com es divideix l'her�ncia i tot aquest tipus de coses. Fet i fet, a ella n'hi corresponia una part, que hauria estat molt quantiosa si hagu�s estat aqu� tots aquests anys. Es complicat.
En Mikael reia. A en Frode no li feia cap gr�cia.
�La Isabella s'ha desmaiat durant l'enterrament. Ara �s a l'hospital. En Henrik diu que no pensa anar-la a veure.
�I fa ben fet.
�Aix� i tot, l'Anita ve de cam� des de Londres. He de convocar una reuni� familiar per a la setmana que ve. Ser� la primera vegada en vint-i-cinc anys que hi participo.
�Qui s'ocupar� de la ger�ncia de la corporaci�?
�En Birger voldria ser el nou gerent, per� no �s el millor candidat. De moment, en Henrik far� les funcions de gerent des de l'hospital fins que es contracti alg� de fora de la fam�lia, o de la fam�lia�
En Blomkvist va arquejar una cella.
�La Harriet? No pot ser�
�Per qu� no? Estem parlant d'una dona de negocis altament respectada i competent.
�T� una empresa a Austr�lia de la qual s'ha d'ocupar.
�Es cert, per� el seu fill, en Jeff Cochran, n'est� al c�rrec mentre ella �s fora.
��s el gestor de sementals d'un ranxo d'ovelles. Si ho vaig entendre b�, la seva feina �s encarregar-se que les ovelles es reprodueixin correctament.
�Tamb� es va llicenciar en economia a Oxford i en dret a Melbourne.
En Blomkvist va pensar en l'home musculat i sense samarreta que l'havia dut pel barranc i va intentar imaginar-se'l amb corbata. Per qu� no?
�Tot aix� trigar� un temps a decidir-se �va dir en Frode�. Per� seria una gerent perfecta. Amb un equip adient podria significar un nou impuls per a la corporaci�.
�No t� experi�ncia�
��s cert. No pot apar�ixer un dia del no-res i comen�ar a dirigir una empresa. Per� el grup Vanger �s internacional, i tamb� podr�em fer venir un gerent nord-americ� que no parl�s ni una paraula de suec� aix� van els negocis.
�Tard o d'hora us haureu d'enfrontar al problema del soterrani d'en Martin.
�Ja ho s�. Per� no podem dir res sense que aix� perjudiqui la Harriet� Afortunadament no s�c jo qui ha de prendre la decisi� en aquest assumpte.
�Male�t sia, no em puc creure que s'intenti amagar que en Martin era un assass� en s�rie.
�Mikael, em trobo en una situaci� molt inc�moda.
�Expliqui's.
�Tinc un missatge d'en Henrik. Li est� enormement agra�t per la feina que ha fet i considera que vost� ha complert la seva part del contracte. Aix� significa que l'allibera de totes les seves obligacions pel que fa a aquest cas i que ja no cal que visqui ni treballi aqu�, a Hedestad. De manera que, des d'ara mateix, se'n pot tornar a Estocolm i dedicar-se als seus altres objectius.
��s a dir, que vol que foti el camp.
�Es clar que no. Vol que vost� el vagi a veure per parlar sobre el futur. Diu que espera poder continuar amb la seva participaci� a Millennium sense problemes. Per�
En Frode semblava estar encara m�s inc�mode, si �s que aix� era possible.
�No m'ho digui, advocat, ja no vol que escrigui la hist�ria de la fam�lia Vanger.
En Frode va assentir amb el cap. Va agafar una llibreta de notes, la va obrir i la va apropar a en Mikael. �Li ha escrit aquesta carta.
�En Henrik tamb� diu que, si li cal una compensaci� per les p�rdues econ�miques que es puguin derivar del fet de no publicar la hist�ria, est� disposat a negociar.
�En Henrik Vanger prova de fer-me callar. Digui-li que m'estimaria m�s que no m'hagu�s fet mai aquella oferta.
�La situaci� �s igual de complicada per a en Henrik que per a vost�. Li cau b�, i el considera amic seu.
�En Henrik Vanger �s un cabron�s molt intelligent �va dir en Blomkvist. Estava furi�s�. Vol enterrar aquesta hist�ria i juga amb les meves emocions perqu� sap que el respecto. I em diu que tinc via lliure per publicar el que vulgui, per� que si ho faig haur� de considerar la seva actitud respecte a Millennium.
�Tot ha canviat des del moment en qu� ha aparegut la Harriet.
�I ara en Henrik est� mesurant quin �s el meu preu. No vull fer mal a la Harriet, per� alg� ha de dir alguna cosa de les dones que van morir al soterrani d'en Martin. Advocat, ni tan sols sabem quantes dones va torturar i assassinar. Qui parlar� en nom d'elles?
La Salander va aixecar el cap de l'ordinador. Va parlar en veu baixa per preguntar a en Frode:
�I ning� de la seva empresa vindr� i intentar� fer-me callar a mi?
En Frode va semblar sorpr�s. Un cop m�s l'havia estat ignorant.
�Si en Martin Vanger fos viu, jo ja l'hauria exposat a la vergonya p�blica �va continuar ella�. Fos quin fos l'acord que en Mikael hagu�s fet amb vost�, jo enviaria la seva hist�ria detallada al primer rotatiu que trob�s. I, si hagu�s pogut, l'hauria tancat a la seva pr�pia cambra de tortura, l'hauria lligat a la taula i li hauria clavat agulles per tot el cos. Malauradament �s mort.
Es va girar cap a en Blomkvist.
�La soluci� em sembla b�. Cap decisi� nostra no podr� reparar el mal que en Martin Vanger va fer a les seves v�ctimes. Per� ara estem en una situaci� interessant. Et trobes en una posici� en qu� pots continuar fent mal a dones innocents, i en especial a la tal Harriet que tan r�pidament vas defensar mentre l'altre dia ven�em amb el cotxe. La meva pregunta �s: qu� �s pitjor, que en Martin Vanger la viol�s a la cabana o que tu li facis el mateix per escrit? Tens un bon dilema. Potser el comit� d'�tica del collegi de periodistes et pugui ajudar a prendre una decisi�.
Va fer una pausa. En Blomkvist no la podia mirar a la cara. Va clavar la vista a la taula.
�Per� jo no s�c periodista �va dir al final.
�Qu� vols? �li va preguntar en Frode.
�En Martin enregistrava les seves v�ctimes. Vull que faci tot el possible per identificar-ne tantes com pugui i que faci el que calgui perqu� les seves fam�lies rebin la compensaci� que es mereixen. I despr�s vull que el grup Vanger doni dos milions de corones a l'any i de forma vital�cia a l'organitzaci� SOS Dones.
En Frode va fer uns petits c�lculs i va assentir amb el cap.
�Podr�s viure amb aix�, Mikael? �va dir la Salander.
En Blomkvist estava desesperat. Havia dedicat la seva vida professional a treure a la llum coses que la gent intentava amagar, i no podia ser c�mplice d'ocultar els terribles crims que en Martin Vanger havia com�s al soterrani. Ell, que tant havia criticat els seus companys per no publicar la veritat, es trobava all�, assegut, discutint, fins i tot negociant, l'encobriment m�s macabre que havia conegut mai.
Va seure en silenci durant una llarga estona. Despr�s va assentir amb el cap.
�Que aix� sigui �va dir en Frode�. I pel que fa a l'oferta d'en Henrik de compensar-lo econ�micament�
�Es pot quedar tots els diners per a ell sol. I ara, advocat, vull que marxi. Entenc la seva posici�, per� ara mateix estic tan enfurismat amb vost�, amb en Henrik i amb la Harriet, que si es queda una estona m�s deixarem de ser amics.
En Frode no va fer cap gest d'anar-se'n.
�Encara no me'n puc anar. No he acabat. Tinc un altre missatge per a vost�, i aquest tampoc no li agradar�. En Henrik insisteix que l'hi digui avui. Pot anar a l'hospital dem� al mat� i parlar-ne amb ell, si vol.
En Blomkvist va al�ar la vista i li va clavar la mirada.
En Frode va continuar.
�Aquesta ha estat la pitjor cosa que he hagut de fer en tota la meva vida. Per� crec que posar totes les cartes damunt la taula i parlar amb franquesa �s l'�nica cosa que pot salvar la situaci� ara mateix.
�Aix� doncs, finalment parlem amb franquesa?
�Quan en Henrik el va conv�ncer perqu� accept�s la feina �va dir en Frode fent cas om�s del seu sarcasme�, ni ell ni jo pens�vem que n'acabar�em traient res, de tot aix�. Ell ho sabia perfectament, per� volia esgotar fins a la darrera oportunitat. Havia analitzat la seva situaci�, Mikael, sobretot gr�cies a la informaci� recollida a l'informe de la senyoreta Salander. Es va aprofitar del seu a�llament, li va oferir una bona remuneraci� i va fer servir un bon esquer.
�En Wennerstr�m.
En Frode va assentir amb el cap.
�Era una enganyifa?
�No, no �va dir en Frode.
La Salander va arquejar les celles amb inter�s.
�En Henrik complir� tot el que va prometre. Est� intentant tancar una entrevista i publicar� un atac directe a en Wennerstr�m. Despr�s n'hi puc donar tots els detalls que vulgui, per� la situaci� �s la seg�ent: quan en �Wennerstr�m va entrar a formar part del departament financer del grup Vanger, va gastar molts milions de corones especulant amb divisa estrangera. Aix� va ser molt abans que l'especulaci� amb moneda estrangera es pos�s de moda. Ho va fer sense tenir cap autoritzaci�. Per� les coses van comen�ar a anar malament i es va trobar amb unes p�rdues de set milions de corones que va intentar ocultar, d'una banda, maquillant els comptes, i de l'altra amb especulacions encara m�s arriscades. �bviament, tot va sortir a la llum i el van acomiadar.
�En va treure algun benefici, ell?
�I tant! Es va quedar mig mili� de corones que, ironies de la vida, va ser el capital inicial del grup Wennerstroem. Tot aix� ho tenim documentat. Pot fer servir la informaci� de la manera que vulgui i en Henrik donar� suport p�blicament a l'acusaci�. Per�
�Per� aquesta informaci� no t� cap mena de valor, oi, Dirch? �va replicar en Blomkvist donant un cop de puny damunt la taula�. Tot aix� va passar fa trenta anys, i �s aigua passada.
�Vost� haur� confirmat que en Wennerstr�m �s un estafador.
�Aix� preocupar� en Wennerstr�m quan surti a la llum, per� no li far� cap mena de mal. Se'n sortir� amb una nota a la premsa dient que en Henrik Vanger �s un vell que ja no �s ning� i que nom�s vol robar-li l'empresa, i que a m�s ell actuava segons les ordres d'en Henrik. Fins i tot encara que no pugui demostrar la seva innoc�ncia, aixecar� tanta pols que ning� no es prendr� la hist�ria seriosament.
En Frode estava abatut.
�M'han enganyat �va dir en Blomkvist.
�No era la nostra intenci�.
�Em maleeixo a mi mateix. M'aferrava a un vaixell que s'enfonsava, i me n'hauria d'haver adonat. �Va deixar anar una sonora riallada�. En Henrik �s un vell taur�. Estava venent un producte i em va dir el que jo volia sentir. Es hora que se'n vagi, advocat.
�Mikael� em sap greu que� �Dirch, fora!
La Salander no sabia si acostar-se a en Blomkvist o deixar-lo en pau. Ell mateix li va resoldre el dilema quan va agafar la jaqueta sense dir res i va sortir tancant amb un cop de porta.
El va estar esperant asseguda a la cuina durant m�s d'una hora. Se sentia tan malament que va endre�ar la taula i va rentar els plats, una tasca que sempre deixava per a en Blomkvist. De tant en tant, s'apropava a la finestra per veure si arribava. Al final, estava tan nerviosa que es va posar la ca�adora i va sortir a buscar-lo.
Primer va anar caminant cap al port, on les cabanes encara tenien la llum encesa, per� no hi havia ni rastre d'ell. Va continuar pel cam� que vorejava la costa i que acostumaven a rec�rrer durant les seves passejades nocturnes. La casa d'en Martin Vanger era a les fosques i ja tenia l'aspecte d'estar abandonada. Va pujar per les roques on solien asseure's i parlar, i despr�s se'n va tornar a casa. Encara no havia tornat.
Va anar a l'esgl�sia. Ni rastre. No sabia qu� fer. Va anar a la moto a buscar una llanterna i va tornar a fer el cam� que vorejava la costa. Va trigar una mica a resseguir el cam�, i encara m�s a trobar el sender fins a la cabana d'en Gottfried. Quan ja gaireb� hi era, la cabana va apar�ixer de forma amena�adora enmig de la foscor, rere uns arbres. En Blomkvist no era al porxo i la porta estava tancada.
Havia fet tota la volta a la casa, quan es va aturar i va retrocedir pel caminet d'acc�s. Va discernir la silueta d'en Blomkvist en la foscor del moll on la Harriet Vanger havia ofegat el seu pare. Va sospirar alleujada.
Ell la va sentir com venia cap al moll i es va tombar. La noia es va asseure al seu costat, sense dir-li res. Al final, en Blomkvist va trencar el silenci.
�Perdona'm. Necessitava estar sol una estona. �Ja ho s�.
La noia va encendre dues cigarretes i n'hi va donar una. En Blomkvist la va mirar. La Salander era la persona m�s asocial que havia conegut mai. Normalment defugia qualsevol intent de parlar d'assumptes personals, i no havia expressat mai cap tipus de simpatia. Li havia salvat la vida i ara l'havia anat a buscar enmig de la nit. Li va passar un bra� per damunt l'espatlla.
�Ara ja s� quin �s el meu preu �va dir ell�. Hem abandonat aquelles dones. Tenen la intenci� d'enterrar tota la hist�ria. Tot el que vam trobar al soterrani d'en Martin caur� en l'oblit.
La Salander no va respondre.
�L'Erika tenia ra� �va prosseguir ell�. M'hauria anat millor si me n'hagu�s anat un mes a Espanya i hagu�s tornat amb les idees fresques per enfrontar-me a en Wennerstr�m. He perdut tots aquests mesos.
�Si te n'haguessis anat a Espanya, en Martin Vanger continuaria fent de les seves al soterrani.
Van estar asseguts una bona estona, fins que al final ell va dir de tornar a casa.
En Blomkvist es va adormir abans que la Salander. La noia estava estirada, escoltant la seva respiraci�. Al cap d'una estona se'n va anar a la cuina i, a les fosques, es va asseure al banc. Va fumar-se unes quantes cigarrets mentre rumiava. Des del comen�ament sabia que en Vanger i en Frode l'enganyarien. Formava part de la seva naturalesa. Per� era problema d'en Blomkvist, i no pas d'ella. O no?
�Qu�?
�Tinc una pregunta. Seu.
Al capdavall va prendre una decisi�. Va apagar la cigarreta i va anar a l'habitaci�, va encendre el llum i va despertar en Mikael. Eren dos quarts de tres de la matinada.
En Blomkvist es va incorporar, completament somnolent.
�Quan et van condemnar, per qu� no et vas defensar? En Blomkvist es va fregar els ulls i va mirar el despertador. �Lisbeth, �s una hist�ria molt llarga. �Tinc temps. Explica-me-la.
Es va quedar imm�bil uns minuts, rumiant el que havia de dir-li. Finalment va optar per la veritat.
�No tenia cap defensa. La informaci� de l'article era err�nia.
�Quan vaig entrar al teu ordinador i vaig llegir els correus electr�nics que et vas intercanviar amb l'Erika Berger, hi havia molt�ssimes refer�ncies al cas Wennerstr�m, per� us limit�veu a discutir detalls pr�ctics sobre el judici i no parl�veu del que va passar en realitat. Qu� �s el que va anar malament?
�Lisbeth, no puc explicar-te la hist�ria real. Vaig caure en una trampa. L'Erika i jo tenim molt clar que si expliquem a alg� el que va passar realment, perdr�em encara m�s credibilitat.
�Escolta'm, Kalle Blomkvist, ahir a la tarda vas estar predicant sobre l'amistat i la confian�a i tot aix�. No tinc intenci� de penjar la hist�ria a Internet.
En Blomkvist va protestar. Eren altes hores de la nit. No podia pensar en tota aquella hist�ria ara mateix. Per� ella no tenia intenci� de moure's d'all� fins que no l'hi expliqu�s. En Blomkvist es va aixecar, es va rentar la cara i va posar aigua a la cafetera. Despr�s va tornar al llit i li va explicar com el seu vell amic d'escola Robert Lindberg li havia despertat la curiositat a Arholma.
�Vols dir que el teu amic mentia?
�No, no, i �s clar que no. Em va explicar exactament el que sabia, i jo vaig comprovar tots i cadascun dels detalls als documents de l'auditoria de la comissi� de vigil�ncia i control del mercat de valors. Fins i tot vaig anar a Pol�nia i vaig fotografiar la barraca feta amb quatre llaunes on suposadament hi havia l'enorme f�brica de Minos. Vaig entrevistar diverses persones que havien treballat a l'empresa. Tothom em va dir exactament el mateix. �No ho entenc.
En Blomkvist va sospirar. Va trigar una mica a tornar a parlar.
�Tenia una hist�ria bon�ssima. Encara no m'havia enfrontat a en Wennerstr�m, per� la hist�ria era s�lida; si l'hagu�s publicat en aquell moment, li hauria fet una molt mala passada. Potser no l'haurien condemnat per frau, perqu� els auditors ja havien arribat a un acord, per� hauria fet malb� la seva reputaci�.
�Qu� va passar?
�Mentrestant, alg� es va assabentar del que jo estava investigant i en Wennerstr�m ho va saber. De sobte em van comen�ar a passar una s�rie de coses estranyes. Primer em van amena�ar. Eren trucades an�nimes des de tel�fons que no es podien rastrejar. Tamb� van amena�ar l'Erika. Es tractava de les t�piques amenaces de �deixa-ho estar o et penjarem de la porta d'un graner� i coses aix�. Per descomptat, ella estava molt trasbalsada.
Va agafar una cigarreta a la Salander.
�Despr�s va passar una cosa molt desagradable. Un dia que vaig sortir tard de l'oficina em van atacar dos homes que se'm van tirar al damunt i em van colpejar. Em van obrir el llavi i vaig quedar est�s al bell mig del carrer. No els vaig poder identificar, per� un d'ells semblava un vell �ngel de l'infern, aquells aficionats a les motos.
�I despr�s?
�Tots aquests fets van provocar que l'Erika es pos�s m�s nerviosa, i jo m�s tossut. Vam refor�ar la seguretat a Millennium. El problema era que tot plegat era desproporcionat pel contingut de la hist�ria. No pod�em arribar a entendre per qu� estava passant tot all�.
�Per� l'article que vas publicar era diferent.
�Exacte. De sobte vam fer un nou descobriment. Vam trobar una font, alg� molt proper al cercle d'en Wennerstr�m. Aquesta font estava, literalment, amena�ada de mort i nom�s ens hi pod�em reunir en habitacions d'hotels. Ens va explicar que els diners del cas Minos els havien utilitzat per signar acords armament�stics amb els �staixes de Cro�cia. I no nom�s aix�: la font ens va donar c�pies de documents que ho corroboraven.
�Te la vas creure?
�Era llest. Sempre ens donava �nicament la informaci� que ens duia a la font seg�ent, que confirmava la hist�ria. Fins i tot ens va fer arribar una fotografia d'un dels millors amics d'en Wennerstr�m encaixant la m� amb el comprador. Era un material molt bo, i tot semblava verificable. I, per tant, ho vam publicar.
�I era fals.
�Tot era fals, des del comen�ament fins al final. Els documents eren falsificacions molt ben fetes. L'advocat d'en Wennerstr�m va demostrar que la fotografia de l'amic d'en Wennerstr�m amb el l�der dels �staixes era un muntatge de dues imatges diferents.
�Fascinant! �va dir la Salander.
�Ara que se sap el que va passar �s molt f�cil veure com ens van manipular. La hist�ria original hauria fet mal a en Wennerstr�m. Per� aquella hist�ria s'havia convertit en una falsificaci� molt estudiada. Vam publicar un article que en Wennerstr�m podia desmuntar punt per punt i demostrar la seva innoc�ncia.
�No podies tornar enrere i explicar la veritat? No tenies absolutament cap prova que era en Wennerstr�m qui havia falsificat la foto?
�Si hagu�ssim mirat d'explicar la veritat i acusar en Wennerstr�m de ser al darrere de tota aquella hist�ria, ning� no ens hauria cregut. Hauria semblat un intent desesperat de culpar un empresari innocent de la nostra estupidesa.
�Ja ho entenc.
�En Wennerstr�m tenia dues barreres de protecci�. Si s'hagu�s descobert la falsificaci�, hauria pogut dir que es tractava d'algun dels seus enemics que volia calumniar-lo. Tamb� aqu�, nosaltres i Millennium, haur�em perdut tota credibilitat en publicar una informaci� falsa.
�De manera que vas preferir no defensar-te i acceptar la condemna.
�M'ho mereixia �va dir en Blomkvist�. L'havia difamat. Ara ja ho saps. Me'n puc tornar a dormir?
Va apagar el llum i va tancar els ulls. La Salander es va estirar al seu costat.
�En Wennerstr�m �s un g�ngster. �Ja ho s�.
�No. Vull dir que s� del cert que �s un g�ngster. Treballa amb tothom, des de la m�fia russa als c�rtels de la droga colombians.
�Qu� vols dir?
�Quan vaig acabar l'informe per a en Frode, em va donar un altre enc�rrec. Em va demanar que intent�s esbrinar qu� havia passat realment al judici. Tot just acabava de comen�ar a treballar-hi quan va trucar a l'Armansky i va cancellar la feina.
�M'imagino el perqu�.
�Suposo que van abandonar la investigaci� quan vas acceptar l'enc�rrec d'en Henrik Vanger. De seguida deixaria d'interessar.
�I?
�B�, no m'agrada deixar les coses a la meitat. Vaig estar algunes setmanes� sense feina la darrera primavera. L'Armansky no tenia enc�rrecs per a mi i vaig indagar una mica en el cas Wennerstr�m, per distreure'm.
En Blomkvist es va asseure i va encendre el llum. Va mirar la Salander. Als ulls. La noia semblava que se sent�s culpable.
�Vas descobrir alguna cosa?
�Tinc tot el seu disc dur al meu ordinador. Pots tenir totes les proves que vulguis que �s un g�ngster.
En Blomkvist es va immergir en els documents de l'ordinador de la Salander durant tres dies, dossiers i m�s dossiers plens d'informaci�. El problema era que els temes canviaven cont�nuament. Una transacci� d'opcions a Londres. Una permuta de divises a Par�s a trav�s d'un representant. Una empresa amb apartat de correus a Gibraltar. El saldo d'un compte del Chase Manhattan Bank de Nova York que de sobte es duplicava.
A m�s de tots aquells desconcertants interrogants, una societat mercantil amb 200.000 corones en un compte corrent sense moviments, registrada cinc anys abans a Santiago, Xile (una de les gaireb� trenta societats similars en dotze pa�sos diferents i ni una sola pista del tipus d'activitat a la qual es dedicaven). Una societat mercantil inactiva amb domicili social a l'estranger? �Esperant qu�?� Una tapadora d'alguna altra activitat? L'ordinador no oferia cap pista de quina en duia de cap en Wennerstr�m ni d'all� que per a ell era perfectament obvi i que, per tant, tampoc necessitava escriure en un document electr�nic.
La Salander estava conven�uda que la majoria d'aquests interrogants no es podrien respondre mai. Ells podien veure el missatge, per� sense una clau no en podrien esbrinar mai el significat. L'imperi Wennerstr�m era com pelar una ceba capa rere capa, un laberint d'empreses que eren propiet�ries d'unes altres. Companyies, comptes corrents, actius, valors. Els feia l'efecte que ning� (tal vegada ni en Wennerstr�m mateix) podia tenir una visi� completa de tot el conjunt. L'imperi Wennerstr�m tenia vida pr�pia.
Tot i aix�, hi havia una pauta, o com a m�nim un indici de pauta. Un laberint d'empreses interdependents. L'imperi Wennerstr�m estava valorat en una absurda forquilla que anava de 100 a 400 mil milions de corones, segons qui es consult�s i com es calcul�s. Per� si totes aquelles societats mercantils eren propiet�ries les unes de les altres, quin era el seu valor real, doncs?
Havien marxat de l'illa de Hedeby precipitadament a primera hora del mat�, despr�s que la Salander deix�s caure la bomba que ara ocupava a totes hores la vida d'en Blomkvist. Van anar de dret a casa de la noia i es van passar dos dies al davant de l'ordinador mentre ella el guiava per l'univers d'en Wennerstr�m. En Blomkvist tenia una pila de preguntes. Una era per pura curiositat.
�Lisbeth, com �s possible que pr�cticament li controlis l'ordinador?
�Es un petit invent que el meu amic Pesta es va empescar. En Wennerstr�m t� un port�til IBM amb el qual treballa tant a casa com a l'oficina. Aix� vol dir que tota la informaci� �s en un �nic disc dur. A m�s, a casa seva t� connexi� de banda ampla. El Pesta va enginyar una mena de brida que es tanca al voltant del cable de banda ampla i jo, ara com ara, l'hi estic sotmetent a prova. Tot el que veu en Wennerstr�m queda enregistrat per la brida, que envia les dades a un servidor d'algun altre lloc.
�Que no t� cap tallafoc ell?
La Salander va somriure.
�I tant que t� tallafoc. Per� el quid de la q�esti� �s que la brida tamb� funciona com una mena de tallafoc. Nom�s cal un moment per piratejar-li l'ordinador d'aquesta manera. Posem, per exemple, que en Wennerstr�m rep un correu electr�nic; primer passa per la brida del Pesta i aleshores podem llegir-lo abans que travessi el seu tallafoc. Per� el m�s enginy�s de tot �s que es reescriu el correu electr�nic i s'hi afegeixen uns quants bytes del codi font. Aix� es repeteix cada cop que ell descarrega el que sigui al seu ordinador. Amb les fotos encara funciona millor. Navega molt per la xarxa. I cada vegada que es baixa una foto porno o que accedeix a una nova p�gina web, afegim unes quantes fileres de codi font. Al cap d'una estona, unes quantes hores o fins i tot dies, segons quant faci servir l'ordinador, en Wennerstr�m ha descarregat un programa sencer d'aproximadament tres megabytes on cada bit porta agregat un altre bit.
�I?
�Quan els darrers bits s�n al seu lloc, el programa queda integrat al seu navegador d'Internet. Per a ell �s com si l'ordinador se li bloqueg�s, i l'ha de tornar a arrencar. Durant l'arrencada s'hi installa un programa completament nou. Ell fa servir el Microsoft Explorer. La propera vegada que inici� l'Explorer, en realitat estar� iniciant un programa del tot diferent que resulta invisible per al seu port�til i que sembla i funciona ben b� com l'Explorer, per� que tamb� fa moltes altres coses. En primer lloc, controla el seu tallafoc i s'assegura que tot funcioni correctament. Aleshores comen�a a escanejar l'ordinador i transmet bits d'informaci� cada cop que ell clica amb el ratol� mentre navega. Al cap d'una estona, novament segons quant hi navegui, haurem arreplegat un mirall complet del contingut del seu disc dur en un servidor independent. I aleshores ser� el moment de l'OH.
�L'OH?
�Perd�. El Pesta ho anomena l'OH. Opa hostil. �Ja ho entenc.
�La subtilesa de tot plegat �s el que passa tot seguit. Quan l'estructura �s a punt, en Wennerstr�m t� dos discs durs complets, un a la seva m�quina i un altre al nostre servidor. La propera vegada que engegui l'ordinador, estar� engegant l'ordinador mirall. Ja no estar� treballant amb el seu ordinador; en realitat estar� treballant amb el nostre servidor. El seu ordinador anir� una mica m�s lent, per� pr�cticament �s imperceptible. I quan jo estic connectada al servidor, puc punxar-li l'ordinador en temps real. Cada vegada que en Wennerstr�m prem una tecla del seu ordinador, jo ho puc veure al meu.
�El teu amic tamb� �s hacker?
�Va ser ell qui va organitzar l'escolta telef�nica a Londres. Es diria que no pinta res des del punt de vista social, per� a la xarxa �s una llegenda.
�Entesos �va dir en Blomkvist, fent-li un somriure de resignaci�. Ara, la pregunta n�mero dos: Per qu� no em vas parlar abans d'en Wennerstr�m?
�No m'ho vas demanar.
�I si no t'ho hagu�s demanat� imaginem que no t'hagu�s conegut� t'hauries plegat de bra�os sense fer res, sabent que en Wennerstr�m era un indesitjable mentre Millennium feia fallida?
�Ning� em va demanar que desemmascar�s en Wennerstr�m �va replicar la Salander en to sentenci�s.
�S�, per� i en aquest cas?
�D'acord, d'acord� per� t'ho he dit, oi?
En Blomkvist ho va deixar c�rrer.
La Salander va copiar el contingut del disc dur d'en Wennerstr�m (uns cinc gigabytes) en deu CD i li va fer l'efecte com si s'hagu�s mudat a l'apartament d'en Blomkvist. Va esperar pacientment i va respondre totes les preguntes que ell li va fer.
�No entenc com pot ser tan refotudament cec per posar tots aquests draps bruts en un sol disc dur �va comentar en Blomkvist�. Si mai arrib�s a les mans de la policia�
�La gent no �s gaire racional. Potser es pensa que la policia no li confiscaria mai l'ordinador.
�Com si estigu�s al marge de tota sospita. Admeto que �s un fill de puta arrogant, per� de segur que deu tenir assessors de seguretat que li aconsellen com ha de fer servir l'ordinador. En aquesta m�quina hi ha dades que es deuen remuntar al 1993.
�L'ordinador en si �s relativament nou. Fa un any que va sortir al mercat, per� sembla que ell ha transferit tota la correspond�ncia antiga i tota la resta de coses al disc dur en comptes de guardar-ho en CD. Per� almenys fa servir un programa d'encriptaci�.
�Cosa que no serveix de res si tu ets dins del seu ordinador i li llegeixes les contrasenyes cada vegada que les tecleja.
Ja feia quatre dies que eren a Estocolm quan en Malm va trucar al m�bil d'en Blomkvist a les tres de la matinada.
�En Henry Cortez era en un bar amb la seva xicota aquesta nit.
�Ah, s�? �va dir en Blomkvist, encara mig adormit. �De cam� cap a casa, han acabat al bar de l'estaci� Central.
�No �s un lloc gaire bo per lligar-se-la. �Escolta. En Dahlman est� de vacances. En Henry l'ha vist en una taula amb un paio. �I doncs?
�Doncs que en Henry ha reconegut l'home per la foto de signatura dels seus articles. En Krister Soder.
�El nom no em diu gran cosa, per�
�Treballa per a Finansmagasinet Monopol, que �s propietat del grup Wennerstr�m.
Al llit, en Blomkvist es va incorporar.
�Encara ets aqu�?
�S�, s�c aqu�. No ha de voler dir res necess�riament res. En S�der �s periodista i potser es tracta d'un vell amic.
�Potser m'estic tornant paranoic, per� no fa gaire Millennium va comprar una not�cia a un periodista independent. Una setmana abans que nosaltres la publiqu�ssim, en S�der va treure una exclusiva gaireb� id�ntica. Era aquell article sobre el fabricant de m�bils i el component defectu�s.
�Entenc el que vols dir, per� aquesta mena de coses solen passar. Has parlat amb l'Erika?
�No, no torna fins la setmana vinent.
�No facis res. Et tornar� a trucar m�s tard �va dir en Blomkvist.
�Problemes? �va preguntar la Salander.
�Millennium �va respondre en Blomkvist�. Hi he d'anar. Vols venir?
La redacci� estava deserta. La Salander va trigar tres minuts a esbrinar la clau d'acc�s de l'ordinador d'en Dahlman i dos minuts m�s a transferir-ne el contingut a l'iBook d'en Blomkvist.
Probablement la major part dels correus electr�nics d'en Dahlman eren al seu port�til, i ells no hi tenien acc�s. Per� mitjan�ant el seu ordinador de sobretaula de Millennium, la Salander va poder descobrir que en Dahlman, a m�s de la seva adre�a de correu
Van apagar els ordinadors i van tornar a l'apartament d'en Mikael per dormir algunes hores. A les deu del mat� va trucar en Christer Malm.
�Tinc proves que en Dahlman treballa per a en Wennerstr�m �va dir en Mikael.
�Ho sabia. Genial, penso despatxar aquest porc fastig�s avui mateix.
�No, no ho facis. No facis res en absolut.
�Res?
�Christer, confia en mi. En Dahlman encara �s de vacances?
�S�, torna dilluns.
�Quantes persones hi ha avui a la redacci�? �Home, estem a mig gas.
�Pots convocar una reuni� per a les dues del migdia? No diguis de qu� va. Ara vindr�.
Hi havia sis persones al voltant de la taula de reunions. En Malm semblava cansat. En Cortez mostrava una cara d'enamorat com nom�s els joves de 24 anys poden tenir. La Nilsson feia pinta de tenir els nervis a flor de pell; en Malm no havia explicat a ning� de qu� tractaria la reuni�, per� ella feia prou temps que era a l'empresa per saber que en passava alguna i se sentia molesta que l'haguessin mantingut al marge. L'�nica que semblava com sempre era la Ingela Oskarsson, empleada amb dedicaci� parcial que treballava dos dies a la setmana en simples tasques administratives, ocupant-se de la llista de subscriptors i coses per l'estil des que va ser mare, ara feia dos anys, mai no se la veia gaire tranquilla. L'altra empleada amb dedicaci� parcial era la periodista freelance Lotta Karim, que tenia un contracte similar al d'en Cortez i que tot just s'acabava de reincorporar a la feina despr�s de les vacances. En Malm havia aconseguit que vingu�s en Magnusson, tot i que tamb� estava de vacances.
En Blomkvist va comen�ar saludant tothom efusivament i disculpant-se per ser absent tant de temps.
�Ni en Christer ni jo hem tingut temps d'informar l'Erika d'all� que avui ens ocupa, per� us puc assegurar que en aquest cas tamb� parlo en nom seu. Avui decidirem el futur de Millennium.
Va fer una pausa per deixar que aquelles paraules fessin el seu efecte. Ning� no va fer preguntes.
�Aquest darrer any ha sigut dur. Estic sorpr�s i orgull�s que cap de vosaltres s'hagi estimat m�s buscar feina en un altre lloc. Amb aix� he d'entendre que o b� esteu tots com una cabra o b� sou extraordin�riament lleials i us encanta treballar en aquesta revista. Per tant, vull posar les cartes damunt la taula i demanar-vos un �ltim esfor�.
�Un �ltim esfor�? �va dir la Nilsson�. Sembla com si pensessis tancar la revista.
�Justa la fusta, M�nica �va replicar en Blomkvist�. T'ho agraeixo. Quan torni, l'Erika ens convocar� a tots a una trista reuni� editorial per comunicar-nos que Millennium plegar� per Nadal i que tots esteu acomiadats.
Ara es va comen�ar a escampar una certa inquietud entre els reunits. Fins i tot en Malm va creure per un moment que en Blomkvist ho deia de deb�. Llavors tots es van fixar en el seu ample somriure.
�Aquesta tardor us tocar� fer un doble joc. La part desagradable �s que el nostre benvolgut secretari de redacci�, en Janne Dahlman, fa hores extres treballant com a informador per a en Hans-Erik Wennerstr�m. Aix� vol dir que l'enemic sap exactament el que passa a la nostra redacci�, la qual cosa explica la s�rie de contratemps que hem patit. Especialment pel que fa a tu, Sonny, quan els anunciants que semblaven segurs es van fer enrere sense avisar.
En Dahlman mai no havia tingut gaire acceptaci� a la redacci� i, aparentment, la revelaci� no va ser cap gran sorpresa per a ning�. En Blomkvist va tallar els murmuris que es van produir.
�La ra� per la qual us explico tot aix� �s que confio absolutament en tots vosaltres. S� que tots sou gent assenyada. Per aix� s� tamb� que sabreu fer el paper que ens tocar� interpretar aquesta tardor. Es molt important que en Wennerstr�m es cregui que Millennium est� a punt de fer fallida. Vosaltres us encarregareu que s'ho empassi.
�I quina �s la nostra situaci� real? �va preguntar en Cortez.
�Molt b�, �s la seg�ent: pel que diu la gent, Millennium t� un peu a la tomba. Us dono la meva paraula que aix� no passar�. Millennium �s m�s forta avui que ara fa un any. Quan s'acabi aquesta reuni�, penso desapar�ixer novament dos mesos m�s. Tornar� cap a la fi de l'octubre. I aleshores donarem el cop de gr�cia a en Wennerstr�m.
�I com ho farem? �va demanar la Nilsson.
�Ho sento, M�nica. No te'n vull donar m�s detalls, per� estic escrivint un nou article i aquesta vegada farem b� les coses. Estic pensant fer un sopar de Nadal amb Wennerstr�m rostit de primer i diversos cr�tics de postres.
Van pujar els �nims. En Blomkvist es preguntava com s'hauria sentit ell si hagu�s estat un dels que escoltaven. Esc�ptic? Molt probablement. Per�, segons semblava, encara tenia �capital de confian�a� entre el redu�t personal de Millennium. Va al�ar una m�.
�Perqu� que aix� surti b�, �s important que en Wennerstr�m cregui que Millennium est� fregant la fallida, perqu� no vull que inici� cap mena de revenja ni que es desempallegui de les proves que tinc intenci� de treure a la llum. Per tant, comen�arem redactant el gui� que haureu de seguir durant els propers mesos. En primer lloc, �s essencial que res d'all� que es parli avui aqu� no es posi per escrit ni que es comenti en cap correu electr�nic. No sabem fins a quin punt en Dahlman ha estat tafanejant els nostres ordinadors i, per desgr�cia, m'he adonat que �s d'all� m�s senzill llegir els correus privats dels companys de feina. Aix� doncs� ho farem de manera completament oral. Si sentiu la necessitat de comentar alguna cosa, aneu a veure en Christer a casa seva. Amb molta discreci�.
En Blomkvist va escriure �res de correus electr�nics� a la pissarra blanca.
�En segon lloc, vull que comenceu a barallar-vos entre vosaltres, queixant-vos de mi quan en Dahlman estigui a prop. Compte, tampoc no exagereu. Simplement doneu via lliure al vostre jo m�s punyeter. Christer, vull que tu i l'Erika tingueu un desacord greu. Fes servir la teva imaginaci� i mostra't reservat pel que fa al motiu.
Va apuntar �comen�ar a crear mala maror� a la pissarra blanca.
�En tercer lloc, quan l'Erika torni a casa, s'encarregar� que en Janne Dahlman es pensi que el nostre acord amb el grup Vanger, que ara com ara �s qui ens treu les castanyes del foc, se n'ha anat en orris perqu� en Henrik Vanger est� greument malalt i en Martin Vanger ha mort en un accident de cotxe.
Va escriure la paraula �desinformaci�.
�El que vols dir �s que l'acord �s s�lid, doncs? �va preguntar la Nilsson.
�Creieu-me �va demanar en Blomkvist�, el grup Vanger arribar� fins on calgui per assegurar la superviv�ncia de Millennium. D'aqu� a poques setmanes, posem cap a la fi d'agost, l'Erika convocar� una reuni� per comunicar-vos els acomiadaments. Tots sabeu que es tractar� d'una ensarronada i que l'�nic que farem fora ser� en Dahlman. Per� comenceu a parlar de buscar una altra feina i comenteu com quedar� de malament que Millennium surti al vostre curr�culum.
�De deb� penseu que aquest joc acabar� salvant Millennium? �va dir en Magnusson.
�S� que ser� aix�. I, Sonny, vull que elaboris un informe fals cada mes sobre la caiguda d'anunciants i el nombre de subscriptors que s'han donat de baixa.
�Sembla divertit �va comentar la Nilsson�. <;Ho hem de mantenir de portes endins, aqu�, a la redacci�, o tamb� ho haur�em de filtrar als altres mitjans?
�Mantingueu-ho de portes endins. Si apareixen rumors fora d'aqu�, sabrem qui ho haur� esbombat. D'aqu� a pocs mesos, si ens ho demanen, els podrem dir: els rumors no tenien fonament i mai no hem tingut intenci� de tancar Millennium. El millor que podria passar �s que en Dahlman an�s escampant merda als altres mitjans. Si fi pogu�ssiu explicar alguna hist�ria cre�ble per� completament poca-sol-ta, millor.
Es van passar una hora tramant un gui� i repartint-se els diversos papers.
Despr�s de la reuni� en Blomkvist va prendre un caf� amb en Malm al Java de Horngatspuckeln.
�Christer, �s molt important que vagis a buscar l'Erika a l'aeroport i la posis al dia de tot. L'has de conv�ncer perqu� ens segueixi el joc. Com que la conec prou, voldr� enfrontar-se amb en Dahlman immediatament� per� aix� no ha de passar en cap cas. No vull que en Wennerstr�m s'ensumi res i aleshores es desempallegui de les proves. �Entesos.
�I procura que l'Erika es mantingui allunyada del correu electr�nic fins que s'installi el programa d'encriptaci� PGP i aprengui a fer-lo servir. Es molt probable que, per mitj� d'en Dahlman, en Wennerstr�m pugui llegir tots els correus electr�nics que ens enviem entre nosaltres. Vull que tu i la resta del personal de la redacci� us installeu el PGP. Feu-ho amb naturalitat. Us donar� el nom d'un assessor inform�tic amb qui et posar�s en contacte perqu� vingui a revisar la xarxa i tots els ordinadors de l'oficina. Que installi el programa com si es tract�s d'un servei perfectament normal.
�Ho far� tan b� com pugui. Per�, Mikael� en qu� est�s treballant?
�En en Wennerstr�m. �Per� en qu� exactament?
�Ara com ara, aix� ho he de mantenir en secret. En Malm semblava inc�mode.
�Jo sempre he confiat en tu, Mikael. Aix� vol dir que tu no confies en mi? En Blomkvist va riure.
��s clar que confio en tu. Per� ara mateix estic ficat en activitats delictives for�a greus que em podrien comportar dos anys de trena. �s la forma de la recerca, com aquell qui diu, el que resulta dubt�s� Faig servir els mateixos m�todes poc nets que en Wennerstr�m. No vull que ni tu ni l'Erika, ni ning� de Millennium, s'hi vegi implicat.
�M'est�s amo�nant molt.
�Tranquil, Christer, i digues a l'Erika que l'article ser� una bomba. I de les grosses.
�L'Erika insistir� a saber en qu� est�s treballant�
En Mikael va rumiar un segon. Tot seguit va somriure.
�Digue-li que a la primavera, quan va signar el contracte amb en Henrik Vanger a la meva esquena, em va deixar molt clar que ara nom�s s�c un periodista, freelance normal i corrent que ja no seu a la junta i que no t� cap influ�ncia en les pol�tiques de Millennium. Aix� vol dir que ja no tinc cap obligaci� de mantenir-la informada. Per� prometo que, si es porta b�, ella ser� la primera a qui oferir� l'article.
�S'enfilar� per les parets �va comentar en Malm alegrement.
En Blomkvist sabia que no havia estat del tot honest amb en Malm. Estava defugint la Berger deliberadament. El m�s natural hauria estat posar-se en contacte amb ella de seguida i explicar-li la informaci� que tenia. Per� no volia parlar-hi. Havia agafat una dotzena de vegades el m�bil i havia comen�at a marcar el n�mero. I cada cop havia canviat de parer.
Sabia molt b� quin era el problema. No podia mirar-la als ulls.
La seva participaci� en l'encobriment de l'afer de Hedestad era imperdonable des d'un punt de vista professional. No tenia ni idea de com podia explicar-l'hi sense mentir i, si hi havia una cosa que no havia pensat mai fer, era mentir a l'Erika Berger.
I, sobretot, no tenia forces per enfrontar-se amb aquest problema alhora que escometia en Wennerstr�m. Aix� doncs, va descartar veure-la, va apagar el m�bil i va evitar parlar-hi. Per� era conscient que el respir nom�s podia ser temporal.
Just despr�s de la reuni� a l'editorial, en Mikael va anar a installar-se a la seva cabana de Sandhamn; feia m�s d'un any que no hi posava els peus. A l'equipatge duia dues capses d'arxius impresos i els CD que la Salander li havia donat. Va omplir el rebost, va tancar la porta, va obrir l'iBook i va comen�ar a escriure. Cada dia sortia a fer una breu passejada i comprava els diaris i queviures. El port esportiu encara estava ple de iots, i la gent jove que havia agafat el veler del papa tenia el costum d'anar al Bar del Submarinista, a agafar una bona mona. En canvi, en Blomkvist amb prou feines hi parava esment. Ell s'asseia al davant de l'ordinador si fa no fa des del mateix instant en qu� obria els ulls fins que es desplomava al llit a la nit, esgotat.
Quan la Salander va anar a Sandhamn, hi va trobar un Blomkvist sense afaitar i amb bosses als ulls que li va fer una r�pida abra�ada i li va demanar que fes caf� i que s'esper�s mentre enllestia el que estava escrivint.
La Salander va donar un cop d'ull a la cabana i va decidir gaireb� a l'instant que li agradava. Era a tocar d'una escullera, amb l'aigua a tres passes de la porta. Nom�s feia 5x6 metres, per� tenia un sostre tan alt que hi havia lloc per a unes golfes habilitades com a dormitori. Ella s'hi podia estar dreta, per� en Blomkvist s'havia d'ajupir una mica. El llit era prou ample per als dos.
La cabana tenia un gran finestral que donava al mar, just al costat de la porta. Era on hi havia la taula de la cuina, que tamb� feia d'escriptori. A la paret del costat de la taula hi havia un prestatge amb un reproductor de CD i una gran collecci� d'Elvis Presley i rock dur, que no era la m�sica que a ella fi agradava m�s.
En un rac� hi havia una estufa de llenya, feta d'esteatita, amb un vidre frontal. La resta de l'esc�s mobiliari consistia en un armari rober gran i una pica que tamb� servia de safareig rere una cortina de dutxa. A la vora de la pica s'obria una petita finestra en un dels costats de la cabana. Sota l'escala de cargol que duia a les golfes, en Blomkvist havia constru�t un espai independent per a un lavabo i una dutxa. Tota la cabana estava pensada com si fos la cabina d'un vaixell, amb enginyosos recambrons per guardar-hi coses.
Durant la seva investigaci� personal sobre en Mikael Blomkvist, la Salander havia esbrinat que havia renovat la cabana i s'havia fet els mobles ell mateix; va extreure aquesta conclusi� dels comentaris d'un amic que havia enviat un correu electr�nic a en Mikael despr�s de visitar-lo a Sandhamn i que havia quedat impressionat. Tot era net, modest i senzill, gaireb� espart�. Podia entendre per qu� ell s'estimava tant aquesta cabana de Sandhamn.
Al cap de dues hores, va aconseguir distreure prou en Mikael perqu� apagu�s l'ordinador amb posat de frustraci�, s'afait�s i se l'emport�s a fer una visita guiada per l'illa. Feia un temps pluj�s i vent�s, i es van afanyar a tornar sota recer. En Blomkvist li va explicar el que estava escrivint, i la Salander li va donar un CD amb les �ltimes novetats de l'ordinador d'en Wennerstr�m.
Aleshores ella se'l va endur a les golfes i s'ho va muntar prou b� per despullar-lo i distreure'l encara una mica m�s. Es va despertar tard a la nit i es va trobar sola al llit. Va mirar des de les golfes i el va veure assegut, al davant de l'ordinador, amb les espatlles encorbades. Es va quedar all� estirada una llarga estona, recolzada sobre un bra�, observant-lo. Semblava content, i ella tamb� se sentia estranyament satisfeta amb la vida.
La Salander nom�s s'hi va estar cinc dies abans de tornar a Estocolm a fer una feina per a l'Armansky. Va invertir onze dies en l'enc�rrec, va redactar l'informe i aleshores va tornar a Sandhamn. La pila de fulls impresos al costat de l'iBook d'en Mikael no parava de cr�ixer.
Aquesta vegada s'hi va quedar quatre setmanes. Van caure en la rutina. Es llevaven a les vuit, esmorzaven i passaven una hora junts. Aleshores en Mikael treballava intensament fins a darrera hora de la tarda, moment en qu� sortien a fer un tomb i a fer-la petar. La Salander es passava bona part dels dies llegint llibres al llit o navegant per Internet amb el m�dem ADSL d'en Blomkvist. Procurava no molestar-lo durant el dia. Sopaven for�a tard, i nom�s aleshores la Salander prenia la iniciativa i l'obligava a pujar al dormitori de les golfes, on s'esfor�ava perqu� ell li dediqu�s tota la seva atenci�.
Era com si fossin les primeres vacances de la Lisbeth en tota la seva vida.
A la primeria d'octubre la Salander va llegir una esquela a l'edici� digital del Hedestads-Kuriren. Va parlar-ne amb en Blomkvist. La Isabella Vanger havia mort despr�s d'una curta malaltia. La seva filla Harriet Vanger, acabada de tornar d'Austr�lia, havia assistit al funeral.
L'endem� en Mikael va rebre un altre correu.
La Salander no sentia un gran inter�s pel que en Mikael estava escrivint. Va al�ar la vista del llibre quan en Mikael li va comentar alguna cosa, per� d'entrada no ho va entendre.
�Perdona. Pensava en veu alta. He dit que aix� �s espant�s.
�Qu� �s espant�s?
�En Wennerstr�m va tenir una aventura amb una cambrera de vint-i-dos anys i la va deixar prenyada. Has llegit la correspond�ncia amb el seu advocat?
�Mikael, rei� tens deu anys de correspond�ncia, correus electr�nics, acords, informes de viatges i D�u sap qu� m�s en aquest disc dur. No trobo en Wennerstr�m tan fascinant per gravar-me sis gigues de porqueria al cap. En vaig llegir una m�nima part, sobretot per satisfer la meva curiositat, i amb aix� en vaig tenir prou per saber que �s una mala persona.
�Entesos. Per� escolta aix�: la va deixar prenyada el 1997. Quan ella va demanar una compensaci�, l'advocat va fer que alg� la convenc�s per avortar. M'imagino que la intenci� era oferir-li una quantitat de diners, per� ella no en va voler saber res. Aleshores la persuasi� es va solucionar fent que el pinxo la mantingu�s sota l'aigua dins d'una banyera fins que la noia va avenir-se a deixar en Wennerstr�m en pau. I l'idiota d'en Wennerstr�m explica tot aix� per escrit a l'advocat en un correu electr�nic� encriptat, �s clar, per� aix� i tot� no diu gaire a favor del quocient intellectual d'aquesta colla.
�Qu� li va passar a la noia?
�Va avortar, i en Wennerstr�m va quedar content.
Durant deu minuts la Salander no va dir res. La mirada se li havia enfosquit tot d'una.
�Un altre home que odia les dones �va remugar finalment.
Va demanar-li els CD i es va passar els seg�ents dies llegint els correus d'en Wennerstr�m i altres documents. Mentre en Blomkvist continuava treballant, la Salander es quedava al dormitori de les golfes amb el PowerBook sobre els genolls, rumiant en l'ins�lit imperi Wennerstr�m.
Aleshores se li va acudir una idea que no podia exterioritzar. Per damunt de tot, es preguntava com �s que no hi havia caigut abans.
A la darreria d'octubre en Mikael va apagar l'ordinador quan nom�s eren les onze del mat�. Va pujar al dormitori de les golfes i va lliurar a la Salander el que havia escrit. Llavors es va adormir. Ella el va despertar al vespre i li va donar la seva opini� sobre el reportatge.
Just despr�s de les dues de la matinada, en Blomkvist va fer una �ltima correcci� del text.
L'endem� va tancar els finestrons i va tancar la cabana amb clau. Les vacances de la Salander s'havien acabat. I van tornar a Estocolm plegats.
Va treure el tema mentre prenien un caf� en gots de paper al ferri de Vaxholm.
�El que hem de decidir tots dos �s qu� li expliquem a l'Erika. Es negar� a publicar-ho si no puc explicar com he aconseguit la informaci�.
L'Erika Berger. La redactora en cap d'en Blomkvist i amant des de feia molt de temps. La Salander encara no l'havia conegut i tampoc no estava segura de si ho volia. Ella veia la Berger com una nosa indefinible a la seva vida.
�Qu� en sap, de mi?
�Res. �En Blomkvist va sospirar�. La veritat �s que l'he estat defugint des de l'estiu. Se sent molt frustrada perqu� no li he explicat pr�cticament res del que va passar a Hedestad. Sap que m'he estat a Sandhamn escrivint aquest article, �s clar, per� no sap de qu� va. �Hum�
�D'aqu� a un parell d'hores tindr� el manuscrit. I aleshores em sotmetr� al tercer grau. La pregunta del mili� �s qu� li hauria d'explicar.
�I tu qu� li vols explicar?
�M'agradaria dir-li la veritat.
La Salander va arrugar el front.
�Lisbeth, l'Erika i jo ens passem el dia discutint. Pel que sembla, en part �s aix� com ens comuniquem. Per� �s absolutament digna de confian�a. Tu ets una font. Ella s'estimaria m�s morir que revelar qui ets.
�A quantes persones m�s els ho haur�s de dir?
�Absolutament a ning� m�s. L'Erika i jo ens emportarem el secret a la tomba. Per� no fi explicar� el teu secret si no vols que ho faci. Tot i aix�, no tinc cap intenci� de mentir a l'Erika, ni d'inventar-me una font que no existeix.
La Salander hi va rumiar fins que van atracar a la vora del Grand Hotel. �An�lisi de les conseq��ncies.� A contracor, finalment va donar perm�s a en Blomkvist perqu� la present�s a l'Erika. Ell va encendre el m�bil i va fer la trucada.
La Berger estava dinant amb la Malin Eriksson, a qui estava pensant contractar com a secret�ria de redacci�. L'Eriksson tenia 29 anys i en feia cinc que treballava en feines temporals. No havia estat mai fixa enlloc i comen�ava a dubtar que ho estigu�s mai. La Berger li va trucar, precisament el mateix dia en qu� la Malin acabava el seu darrer contracte temporal, per preguntar-li si li interessava presentar-se a la feina de Millennium.
�Es tracta d'una feina temporal durant tres mesos �va explicar la Berger�. Per� si la cosa funciona, podria ser fixa.
�He sentit rumors que diuen que Millennium cessar� aviat les seves activitats.
La Berger va somriure.
�No hauries de fer cas dels rumors.
�Aquest tal Dahlman que substituir� �L'Eriksson vacillava�. Treballar� per a una revista propietat d'en Hans-Erik Wennerstr�m�
La Berger va assentir amb el cap.
�No �s cap secret que estem enfrontats amb en Wennerstr�m. I a ell no li agrada la gent que treballa per a Millennium.
�Aix� doncs, si accepto la feina de Millennium, tamb� entrar� dins d'aquesta categoria? ��s molt probable. S�.
�Per� en Dahlman ha aconseguit una feina al Finans-magasinet Monopol, oi?
�Es podria dir que �s una compensaci� d'en Wennerstr�m per pagar-li els serveis prestats. Encara hi est�s interessada?
L'Eriksson va assentir amb el cap.
�Quan vols que comenci?
Aleshores va ser quan va trucar en Blomkvist.
Va fer servir la seva pr�pia clau per obrir la porta de l'apartament d'en Blomkvist. Era la primera vegada des de la breu visita a la redacci� per Sant Joan que ella el veia cara a cara. Va passar a la sala d'estar i es va trobar una escanyolida noia anor�ctica asseguda al sof�, enfundada en una gastada ca�adora de cuir i amb els peus al damunt de la tauleta. Primer va pensar que la noia tenia uns quinze anys, per� aix� va ser abans de mirar-la als ulls. Encara estava estudiant aquesta aparici� quan en Blomkvist va entrar amb una cafetera i un past�s.
�Perdona'm per haver passat de tu �va dir.
La Berger va decantar el cap. Li veia un aire diferent. En Blomkvist semblava desmillorat, m�s prim del que recordava. Els seus ulls semblaven avergonyits i, per un moment, va evitar mirar-la als ulls. Ella es va fixar en el coll. Hi va veure una marca vermella, p�llida, per� clarament distingible.
�T'he estat defugint. Es molt llarg d'explicar i no me'n sento orgull�s. Per� ja en parlarem m�s tard� Ara et vull presentar aquesta jove. Erika, aquesta �s la Lisbeth Salander. Lisbeth, l'Erika Berger, la redactora en cap de Millennium i la meva millor amiga.
La Salander es va fixar en la roba elegant de la Berger i en el seu posat de seguretat en si mateixa, i va decidir, en menys de deu segons, que molt probablement no seria la seva millor amiga.
La reuni� va durar cinc hores. La Berger va trucar dues vegades per anullar altres reunions. Es va passar una hora llegint fragments del manuscrit que en Blomkvist li havia posat a les mans. Tenia un miler de preguntes, per� era conscient que haurien calgut setmanes per respondre-les. El que importava era el manuscrit, que finalment va deixar sobre la taula. Si una m�nima part d'aquestes afirmacions eren exactes, afrontaven una situaci� completament nova.
La Berger va mirar en Blomkvist. Mai no havia dubtat que fos una persona honrada, per� ara se sentia confusa i es preguntava si l'afer Wennerstr�m l'havia trastornat� si tot all� en qu� havia estat treballant no eren invencions producte de la seva imaginaci�. En aquell moment en Blomkvist desempaquetava dues capses de dades impreses. La Berger va perdre el color de la cara. Es clar que volia saber com havia obtingut tot aquest material!
Va costar una mica conv�ncer-la que aquesta noia tan estranya, que no havia dit ni piu durant la reuni�, tingu�s acc�s illimitat a l'ordinador d'en Wennerstr�m. I no nom�s al seu� tamb� havia piratejat els ordinadors de diversos advocats i socis del magnat.
La reacci� immediata de la Berger va ser que no podien fer servir aquell material perqu� l'havien obtingut per mitjans illegals.
Per�, i tant que el podien fer servir. En Blomkvist recordava que ells no tenien cap obligaci� d'explicar com havien obtingut la informaci�. B� podien tenir una font, amb acc�s a l'ordinador d'en Wennerstr�m, que havia descarregat tot el seu disc dur en un CD.
Finalment la Berger es va adonar de l'arma que tenia a les mans. Se sentia esgotada i encara tenia moltes preguntes pendents, per� no sabia per on comen�ar. Finalment es va reclinar contra el respatller del sof� i va aixecar les mans.
�Mikael, qu� va passar a Hedestad?
La Salander va aixecar immediatament el cap. En Blomkvist va respondre amb una pregunta.
�Com et va amb la Harriet Vanger?
�B�. Crec. Ens hem vist dues vegades. En Christer i jo vam pujar amb cotxe a Hedestad per a una reuni� de la junta la setmana passada. Vam beure massa vi.
�I la reuni� de la junta?
�La Harriet ha mantingut la seva paraula.
�Ricky, s� que et sents frustrada perqu� t'he estat esquivant i donant-te excuses per no explicar-te el que va passar. Tu i jo no hem tingut mai secrets entre nosaltres i, de cop i volta, hi ha sis mesos de la meva vida que no em veig� amb �nims de parlar-te'n.
La Berger va mirar en Blomkvist als ulls. El coneixia del dret i del rev�s, per� el que li va veure en la mirada era una cosa que no havia vist mai fins ara. Li estava demanant� li suplicava� que no fes preguntes. Ella va obrir la boca i el va escrutar, totalment desemparada. La Salander va observar el seu di�leg mut. Ella n'havia quedat exclosa.
�Va ser tan horrible?
�Va ser pitjor. He estat tement aquesta conversa. Et prometo que te'n parlar�, per� m'he passat uns quants mesos reprimint els meus sentiments mentre en Wennerstr�m absorbia tota la meva atenci� Encara no estic preparat. M'estimaria m�s que fos la Harriet qui t'ho expliqu�s.
�Qu� �s aquesta marca que tens al coll?
�La Lisbeth em va salvar la vida all�. Si no hagu�s estat per ella, seria mort.
Els ulls de la Berger es van esbatanar. Va mirar la noia de la ca�adora de cuir.
�I ara mateix hi has d'arribar a un acord. Ella �s la nostra font.
La Berger es va quedar imm�bil, rumiant. Aleshores va fer una cosa que va deixar parat en Blomkvist i va sobresaltar la Salander; fins i tot ella mateixa es va sorprendre. Tota l'estona que havia estat asseguda a la taula de la sala d'estar d'en Mikael, havia sentit els ulls de la Salander al damunt. Una noia taciturna amb vibracions hostils.
La Berger es va posar dreta, va rodejar la taula i va envoltar la noia amb els bra�os. La Salander es va retor�ar com un cuc a punt de ser enfilat a l'ham.
La Salander estava navegant pel ciber-imperi d'en Wennerstr�m. Feia gaireb� onze hores que no apartava la vista de la pantalla de l'ordinador. La idea que l'havia assaltada des d'un rac� inexplorat del cervell durant la setmana passat a Sandhamn havia crescut fins a convertir-se en una ocupaci� man�aca. Durant quatre setmanes s'havia tancat al pis i havia fet cas om�s de qualsevol intent de l'Armansky per comunicar-s'hi. S'havia passat dotze hores al dia davant de l'ordinador, i la resta d'hores havia estat rumiant en el mateix problema.
Al llarg de l'�ltim mes s'havia mantingut intermitentment en contacte amb en Blomkvist. Ell tamb� estava preocupat i enfeinat a la redacci� de Millennium. Havien parlat per tel�fon un parell de vegades cada setmana i ella l'havia mantingut al corrent de la correspond�ncia i d'altres activitats d'en Wennerstr�m.
Per en�sima vegada va repassar fins a l'�ltim detall. No li feia por haver-se descuidat de res, per� no estava segura d'haver ent�s la relaci� entre totes aquelles intricades connexions.
El c�lebre imperi d'en Wennerstr�m era com un organisme viu i informe, tenia un cor que bategava i que el feia canviar de forma constantment. Estava format per opcions, obligacions, accions, societats comandit�ries, interessos de pr�stecs, dip�sits, comptes bancaris, transfer�ncies i milers d'altres conceptes. Una proporci� incre�blement gran dels actius estava dipositada en societats tapadora de l'estranger que eren propietat d'alg� altre.
Les an�lisis m�s optimistes del grup Wennerstr�m, fetes per economistes de segona fila, calculaven el seu valor en m�s de 900.000 milions de corones. Es tractava d'una mentida o, si m�s no, d'una xifra del tot exagerada. Evidentment, en Wennerstr�m no era cap pelacanyes. Ara b�, es calculava que els actius reals es valoraven entre uns 90 i uns 100.000 milions de corones, que no era cap broma. Per a una auditoria exhaustiva de la corporaci� sencera caldrien anys. Fet i fet, la Salander havia identificat prop de tres mil comptes independents i t�tols bancaris arreu del m�n. En Wennerstr�m es dedicava a l'estafa a una escala tan gran que ja no es considerava delicte� sin� simplement negocis.
En alguna banda d'aquell deforme organisme, per�, hi havia subst�ncia. Tres partides es repetien cont�nuament dins la jerarquia. Els actius fixos suecs eren irreprotxables i aut�ntics, exposats a la vista de tothom, a balan�os d'exercici i a auditories. La firma nord-americana era s�lida, i un banc de Nova York servia de base per als diners l�quids. El suc de la hist�ria es trobava en els negocis amb societats tapadora d'indrets com ara Gibraltar, Xipre o Macau. En Wennerstr�m era com un supermercat que es dedicava al comer� illegal d'armes, el blanqueig de diners d'empreses sospitoses de Col�mbia i negocis d'all� m�s poc ortodoxos a R�ssia.
Un compte bancari an�nim de les illes Caiman tenia una particularitat: estava controlat personalment per en Wennerstr�m per� no estava relacionat amb cap companyia. Una part del tant per cent de cada negoci que feia en Wennerstr�m es transferia directament a les illes Caiman via les societats tapadora a l'estranger.
La Salander treballava en una mena d'estat hipn�tic. Comptes bancaris� clic� correus electr�nics� clic� balan�os d'exercici� clic. Anotava les darreres transfer�ncies. Seguia la pista d'una petita transacci� del Jap� a Singapur i, tot seguit, d'all�, via Luxemburg, a les illes Caiman. En comprenia el funcionament. Era com si form�s part dels impulsos del ciberespai. Petits canvis. L'�ltim correu. Un missatge breu d'un tema secundari enviat a les deu de la nit. El programa d'encriptaci� PGP� crrc, crrc� era una broma per a alg� que ja era a dins del seu ordinador i podia llegir el missatge sense problemes:
La Berger ha deixat de tocar la pera amb la publicitat. S'ha rendit o en porta alguna de cap? La teva font a la redacci� ens va assegurar que fregaven la fallida, per� sembla com si acabessin de contractar alg� nou. Esbrina qu� passa. En Blomkvist ha estat treballant a Sandhamn les darreres setmanes, per� ning� no sap qu� ha estat escrivint. Aquests darrers dies se'l va veure per la redacci�. Pots aconseguir una galerada del pr�xim n�mero? HEW.
Res de transcendental. Deixem que s'hi amo�ni. �L'has ben cagada, amic meu.� A dos quarts de sis del mat�, va apagar l'ordinador i va obrir un nou paquet de cigarretes. S'havia begut quatre, no, cinc Cola-coles durant la nit, i ara en va obrir una sisena i va anar a seure al sof�. Nom�s duia unes calces i una samarreta de camuflatge descolorida amb propaganda de la revista Soldier of Fortune i el lema: �Mateu-los a tots i que D�u els tri�.� Es va adonar que tenia fred i va agafar una flassada per tapar-se.
Se sentia exultant, com si hagu�s consumit una subst�ncia dubtosa i probablement illegal. Va concentrar la vista en el fanal del carrer, m�s enll� de la finestra, i es va quedar quieta mentre se li disparava el cervell. La mama� clic� la meva germana� la Mimmi� clic� en Holger Palmgren. Les Evil Fingers. I l'Armansky. La feina. La Harriet Vanger. Clic. En Martin Vanger. Clic. El club de golf. Clic. L'advocat Bjurman. Clic. Fins el m�s petit de tots aquells refotuts detalls li venien al cap encara que s'esforc�s perqu� no fos aix�.
Es va preguntar si en Bjurman gosaria despullar-se mai m�s al davant d'una dona, i si ho feia, com s'ho manegava per explicar els tatuatges de la panxa. I la propera vegada que an�s al metge, com s'ho muntaria per no haver de treure's la roba?
I despr�s, en Mikael Blomkvist. Clic.
El considerava una bona persona, possiblement amb un complex de �primer de la classe� que de vegades se li veia massa. A m�s, era insuportablement ingenu pel que feia a certs temes morals elementals. Tenia una personalitat indulgent i compassiva que buscava explicacions i excuses a la manera de comportar-se de la gent, i no entendria mai que els malparits d'aquest m�n nom�s entenien un llenguatge. Segons com, se sentia estranyament protectora cada cop que hi pensava.
No es va adonar del moment en qu� es va quedar adormida, per� es va despertar a les nou del mat� amb torticoli i el cap repenjat contra la paret de darrere del sof�. Va anar fent tentines fins al dormitori i es va quedar adormida novament.
Sens dubte, es tractava del reportatge de la seva vida. Per primera vegada en un any i mig, la Berger estava contenta com nom�s ho podia estar una redactora en cap que t� una prim�cia espectacular al forn. Ella i en Blomkvist estaven acabant de polir l'article una vegada m�s, quan la Salander va trucar al m�bil d'en Mikael.
�M'havia oblidat de comentar-te que en Wennerstr�m comen�a a amo�nar-se pel que has estat fent darrerament, i ha demanat una galerada del pr�xim n�mero.
�Com saps que� ah, no em facis cas. Tens cap idea de com ho vol fer?
�No. Nom�s suposicions l�giques.
En Blomkvist va reflexionar alguns segons.
�L'impressor! �va exclamar.
La Berger va arquejar les celles.
�Si no tens res a fer a la redacci�, no hi ha gaires m�s possibilitats. Llevat que un dels seus pinxos pensi fer-te una visita nocturna a casa.
En Blomkvist es va girar cap a la Berger.
�Contracta un nou impressor per a aquest n�mero. Ara mateix. I telefona a en Dragan Armansky� vull que aquesta setmana hi hagi vigilants nocturns a la redacci�. �Va tornar amb la Salander�. Gr�cies.
�Quant val?
�Qu� vols dir?
�Quant val aquesta informaci�? �Qu� vols?
�M'agradaria parlar-ne tot prenent un caf�. Ara mateix.
Es van trobar al Kaffebar de Hornsgatan. La Salander semblava tan seriosa quan en Blomkvist es va asseure al seu costat, que ell va comen�ar a sentir un rau-rau de preocupaci�. Com sempre, la noia va anar directament al gra.
�Necessito demanar-te diners.
En Blomkvist li va dedicar un dels seus somriures m�s poca-soltes i va treure la cartera. �I tant. Quants? �120.000 corones.
�Hosti, tu, amb calma! �Es va guardar la cartera�. Que no en porto tants a sobre.
�No faig broma. Necessito que em prestis 120.000 corones durant� posem-hi sis setmanes. Tinc l'oportunitat de fer una inversi�, per� no tinc ning� m�s a qui rec�rrer. Ara mateix tens, pel cap baix, 140.000 corones al teu compte corrent. Et tornar� els diners.
En Mikael ni tan sols va comentar que la Salander li havia piratejat la contrasenya del banc.
�No cal que et deixi diners �va replicar ell�. Encara no hem parlat de la teva part, per� n'hi ha de sobres per cobrir el que em vols demanar.
�La meva part?
�Sally, he de cobrar una suma exorbitant d'en Henrik Vanger, i el tracte s'acaba a la fi de l'any Sense tu, jo seria mort i Millennium, hist�ria. Tinc pensat partir-me els honoraris amb tu. Anirem a mitges.
La Salander li va adre�ar una mirada escrutadora. Li havia aparegut una arruga al front. En Blomkvist estava acostumat als seus silencis. Finalment ella va al�ar el cap.
�No vull els teus diners.
�Per�
�No vull ni una sola corona teva, llevat que sigui en forma de regals pel meu aniversari.
�Au, ni tan sols s� quan �s el teu aniversari. �Ets periodista. Esbrina-ho.
�Parlo seriosament, Lisbeth, pel que fa a aix� de repartir-nos els diners.
�Jo tamb�. Nom�s vull que me'ls deixis, i els necessito dem�.
�Ni tan sols m'ha demanat a quant pujava la seva part.�
�Anir� al banc amb molt de gust per deixar-te la quantitat que necessites. Per� a la fi de l'any hem de tenir una altra xerrada sobre la teva part. �Va al�ar la m��. I per cert, quan �s el teu aniversari?
�La nit de Walpurgis �va contestar ella�. Molt adient, no trobes? �s quan surto a voltar amb una escombra entre les cames.
La Salander va aterrar a Zuric a dos quarts de vuit del vespre i va agafar un taxi fins a l'hotel Matterhorn. Havia reservat una habitaci� amb el nom d'Irene Nesser i es va identificar fent servir un passaport noruec amb aquest nom. La Irene Nesser tenia els cabells rossos; fi arribaven fins a les espatlles. La Salander havia comprat una perruca a Estocolm i s'havia gastat 10.000 corones dels diners que li havia prestat en Blomkvist per comprar dos passaports per mitj� d'un dels contactes de la xarxa internacional del Pesta.
Va pujar a la seva habitaci�, va tancar la porta amb clau i es va despullar. Es va estirar al llit i va contemplar el sostre de l'habitaci�, que costava 1.600 corones la nit. Se sentia buida. Ja s'havia gastat la meitat del que li havien deixat i, malgrat que hi havia afegit fins a l'�ltima corona dels seus estalvis, encara anava curta de pressupost. Va deixar de pensar i es va adormir gaireb� de seguida.
Es va despertar poc despr�s de les cinc de la matinada. Es va dutxar i es va passar una bona estona amagant-se el tatuatge del coll amb una gruixuda capa de maquillatge base i p�lvores per dissimular-ne les vores. El segon punt de la llista era concertar una cita al sal� de bellesa del vest�bul d'un hotel considerablement m�s car per a dos quarts de set d'aquell mat�. Va comprar una altra perruca rossa, aquesta amb els cabells tallats a l'estil patge, i aleshores va deixar que li fessin la manicura; al damunt de les seves ungles rosegades, n'hi van afegir unes de postisses amb pintaungles rosa. Tamb� li van posar pestanyes postisses, m�s p�lvores, colo-ret i, finalment, pintallavis i m�s maquillatge. Total: poc m�s de 8.000 corones.
Va pagar amb una targeta de cr�dit a nom de Veronika Sholes i els va mostrar el seu passaport brit�nic amb aquell nom.
La seg�ent parada va ser la boutique de moda de Camille, m�s avall en aquell mateix carrer. Una hora m�s tard va sortir vestida amb botes altes negres, una faldilla de color sorra amb una brusa que hi feia joc, mitges negres, una jaqueta curta i una boina. Cada pe�a de vestir era de disseny i de marca cara. Havia deixat que fos la dependenta qui tri�s la roba. Tamb� havia triat un exclusiu malet� de cuir i una petita maleta Samsonite. I, per acabar-ho de perfilar, unes arracades discretes i una senzilla cadeneta d'or al voltant del coll. La targeta de cr�dit havia carregat un deute de 44.000 corones.
Per primera vegada a la vida la Salander tenia una pitrera que, en contemplar-se al mirall de cos sencer, h va fer contenir l'al�. Els pits eren tan falsos com la identitat de Veronika Sholes. Eren de l�tex i els havia comprat a Copenhaguen, en una botiga on anaven els transvestits.
Estava a punt per al combat.
Just despr�s de les nou va caminar dues travessies fins al prestigi�s hotel Zimmertal, on va reservar una habitaci� amb el nom de Veronika Sholes. Va donar una propina generosa a un grum per haver-li portat la maleta, que contenia la seva bossa de viatge. La suite era de les petites, costava 22.000 corones al dia. L'havia reservada per a una nit. Quan es va quedar sola, hi va donar una ullada. Tenia una vista espectacular del llac de Zuric que no li va interessar gens ni mica. Per� es va passar prop de cinc minuts examinant-se al mirall. Hi veia una perfecta desconeguda. Una Veronika Sholes amb una pitrera d'esc�ndol, i una perruca rossa amb amb els cabells tallats com un patge, que duia m�s maquillatge del que la Lisbeth Salander somiaria gastar en tot un mes. Semblava� diferent.
A dos quarts de deu va esmorzar al bar de l'hotel: dos caf�s i un bagel amb pernil. Cost: 210 corones. �Per� qu� hi tenen dins del cap aquesta gent? Suro?�
Poc abans de les deu, la Veronika Sholes va deixar la tasseta de caf�, va obrir el m�bil i va marcar el n�mero que la va connectar amb un m�dem de Hawaii. Despr�s de tres senyals, va sonar el to d'establiment de trucada. El m�dem estava connectat. La Veronika Sholes va respondre marcant un codi de sis d�gits al m�bil i enviant un missatge que contenia instruccions per iniciar un programa que la Salander havia escrit especialment amb aquest prop�sit.
A Honolulu, el programa va cobrar vida en una p�gina web an�nima d'un servidor que oficialment estava localitzat a la universitat. El programa era senzill. La seva �nica funci� era enviar instruccions per iniciar un altre programa en un altre servidor, que, en aquest cas, era un prove�dor d'Internet normal i corrent que oferia els seus serveis a Holanda. La funci� d'aquest programa, al seu torn, era buscar el mirall del disc dur d'en Hans-Erik Wennerstr�m i prendre el control del programa que mostrava el contingut dels seus tres mil comptes bancaris, poc m�s o menys, d'arreu del m�n.
Nom�s hi havia un compte que li interessava. La Salander havia observat que en Wennerstr�m consultava aquell compte un parell de vegades a la setmana. Si encenia l'ordinador i consultava aquest arxiu en concret, tot semblaria ben normal. El programa mostraria petits moviments, com era d'esperar, basant-se en les fluctuacions normals del compte al llarg dels darrers sis mesos. Si durant les properes quaranta-vuit hores en Wennerstr�m hi accedia i donava ordres de pagament o de transfer�ncies, el programa comunicaria que s'havien dut a terme sense novetat. En realitat, els moviments nom�s haurien tingut lloc al mirall del disc dur d'Holanda.
La Veronika Sholes va tancar el m�bil aix� que va sentir els breus senyals que confirmaven que el programa s'havia iniciat.
Va sortir de l'hotel Zimmertal i es va arribar a la seu central del Bank H�user, a l'altra banda del carrer, on havia concertat una cita per veure Herr Wagner, el director general, a les deu. Hi arribava tres minuts abans del previst i va passar el temps d'espera posant al davant de la c�mera de vigil�ncia, que la va captar mentre entrava al departament dels despatxos per a unes discretes consultes privades.
�Necessito ajuda amb una s�rie de transaccions �va explicar en un angl�s d'Oxford. Quan va obrir el malet�, va deixar caure un bol�graf publicitari de l'hotel Zimmertal, i Herr Wagner l'hi va agafar del terra educadament. Ella hi va fer un somriure ple de coqueteria i va escriure un n�mero de compte en un bloc de notes de la taula que tenia davant.
Herr Wagner li va posar l'etiqueta de filla aviciada, o possiblement amant, d'algun peix gros.
�Es tracta d'una s�rie de comptes al Bank of Kroenenfeld de les illes Caiman. Vull una transfer�ncia a trav�s dels codis de liquidaci� seq�encials �va dir ella.
�Fr�ulein Sholes, evidentment disposeu de tots els codis de liquidaci� necessaris, oi? �va preguntar ell.
�Aber nat�rlich �va contestar, amb un accent tan fort que va deixar clar que tenia un p�ssim alemany d'escola.
I es va posar a recitar s�ries de n�meros de sis d�gits sense consultar cap paper ni una sola vegada. Herr Wagner va veure que seria un mat� molt llarg, per�, pel 4 per cent de comissi� en les transaccions estava disposat a saltar-se el dinar i a revisar els seus prejudicis contra Fr�ulein Sholes.
No va abandonar la seu central del Bank H�user fins passat el migdia, poc despr�s del que tenia planejat, i va tornar caminant al Zimmertal. Es va deixar veure al taulell de recepci� abans de pujar a l'habitaci� i treure's la roba que havia comprat. Es va deixar posats els pits de l�tex, per� va substituir la perruca d'estil patge pels cabells rossos de la Irene Nesser, que li arribaven a les espatlles. Es va posar roba m�s c�moda: botes de tal� alt, pantalons negres, una brusa senzilla i una bonica ca�adora negra de cuir del Malungsboden d'Estocolm. Va estudiar-se al mirall. Tampoc �s que an�s de qualsevol manera, per� ja no era cap rica hereva. Abans que la Irene Nesser marx�s de l'habitaci�, va triar unes quantes obligacions i les va guardar en una carpeteta.
Quan passaven cinc minuts de la una, amb una mica de retard, va entrar al Bank Dorffinann, a uns setanta metres aproximadament de la seu central de Bank H�user. La Irene Nesser havia arranjat una cita amb Herr Hasselmann. Es va disculpar pel retard. Parlava un alemany impecable amb accent noruec.
�No hi ha cap problema, Fr�ulein �va dir Herr Hasselmann�. Com la podria ajudar?
�M'agradaria obrir un compte. Tinc unes quantes obligacions que voldria convertir.
La Irene Nesser va posar la carpeta damunt la taula, davant d'ell.
Herr Hasselmann en va examinar el contingut, apressadament al principi, i tot seguit m�s a poc a poc. Va arquejar una cella i va somriure educadament.
Ella va obrir cinc comptes numerats als quals podia accedir per Internet i que eren propietat d'una societat tapadora an�nima de Gibraltar. Un agent de borsa els hi havia constitu�t amb les 50.000 corones dels diners que ella havia demanat en pr�stec a en Blomkvist. Va bescanviar cinquanta obligacions i va dipositar els diners als comptes. Cada obligaci� estava valorada en un mili� de corones.
Els assumptes al Bank Dorf�mann tamb� li van ocupar m�s temps del que esperava, de manera que ara encara acumulava m�s retard. No li seria possible enllestir les �ltimes gestions abans que els bancs tanquessin. Aix� doncs, la Irene Nesser va tornar a l'hotel Matterhorn, on es va passar una hora deixant-se veure perqu� notessin la seva pres�ncia. Per� tenia mal de cap i se'n va voler anar d'hora al llit. Va comprar aspirines a la recepci� i va demanar que la despertessin a les vuit del mat�. Tot seguit va tornar a l'habitaci�.
Eren prop de les cinc de la tarda i tots els bancs d'Europa havien tancat. Ara b�, els bancs de l'Am�rica del Nord i de l'Am�rica del Sud eren oberts. Va encendre el PowerBook i va connectar-se a la xarxa per mitj� del m�bil. Es va passar una hora buidant els comptes numerats que havia obert al Bank Dorfrmann aquell mateix dia poques hores abans.
Va repartir els diners en petites quantitats i les va emprar per pagar factures d'un gran nombre d'empreses falses d'arreu del m�n. En acabat, els diners havien estat sorprenentment traspassats al Bank of Kroenenfeld de les illes Caiman, per� aquesta vegada a un n�mero de compte completament diferent del n�mero del qual els havia retirat aquell mateix dia.
La Irene Nesser va considerar que aquesta primera etapa estava enllestida i que era pr�cticament impossible seguir-li la pista. Va fer una �nica operaci� m�s: va dipositar la suma de gaireb� un mili� de corones en un altre compte relacionat amb una targeta de cr�dit que duia a la cartera. El compte era propietat de Wasp Enterprises, registrada a Gibraltar.
Uns quants minuts m�s tard, una noia de cabells rossos tallats a l'estil patge va abandonar el Matterhorn per una porta lateral del bar de l'hotel. La Veronika Sholes va tornar a l'hotel Zimmertal, va saludar educadament el recepcionista amb un moviment del cap i va agafar l'ascensor fins a la seva habitaci�.
All� es va posar amb calma l'uniforme de combat de la Veronika Sholes, es va retocar el maquillatge i es va aplicar una capa extra de maquillatge base sobre el tatuatge abans de baixar al restaurant de l'hotel per sopar un plat de peix fant�stic. Va demanar una ampolla de vi anyenc que no havia sentit esmentar mai tot i que costava 1.200 corones, se'n va beure un got i va deixar la resta indolentment abans d'anar al bar de l'hotel. A m�s, va deixar propines absurdament elevades, amb la qual cosa es va guanyar l'atenci� del personal.
Llavors es va passar una bona estona deixant que se la Rigu�s un jove itali� begut, amb un nom aristocr�tic que no es va prendre la mol�stia de recordar. Van obrir dues ampolles de xampany, de les quals ella amb prou feines en va beure una copa.
Pels volts de les onze, l'embriagat pretendent se li va llan�ar al damunt i fi va toquejar graponerament les sines. Satisfeta, ella li va apartar la m� cap a la taula. El jove ni s'havia adonat que all� que acabava de tocar era l�tex tou. De vegades, feien tant d'esc�ndol que provocaven un cert enuig entre els altres clients. Just abans de la mitjanit, quan la Veronika Sholes es va adonar que un porter no els treia l'ull de sobre, va ajudar el seu amic itali� a arribar a l'habitaci�.
Quan el jove va entrar al lavabo, ella va servir un �ltim got de vi. Va obrir un boc� de paper plegat i va abocar al vi una pastilla de somn�fers Rohypnol esmicolada. Poc despr�s de brindar, el noi es va desplomar sobre el llit com un sac. Ella li va afluixar la corbata, li va treure les sabates i el va tapar amb una v�nova. Va buidar l'ampolla al lavabo, va rentar els gots a la pica i tamb� els va eixugar abans de tornar a la seva habitaci�.
La Veronika Sholes va esmorzar a la seva cambra a les sis del mat� i va pagar la factura del Zimmertal abans de les set. Abans de sortir de l'habitaci�, va passar cinc minuts netejant les empremtes dels poms de les portes, els armaris, el lavabo, el tel�fon i altres objectes de l'habitaci� que havia tocat.
La Irene Nesser va pagar la factura del Matterhorn al voltant de dos quarts de nou, just despr�s de la trucada per despertar-la. Va agafar un taxi i va deixar l'equipatge a una consigna de l'estaci� del tren. A continuaci� es va passar les hores seg�ents visitant nou entitats banc�ries privades, on va repartir part de les obligacions nominatives de les illes Caiman. Pels volts de les tres de la tarda havia convertit en l�quid el 10 per cent de les obligacions, que va dipositar en trenta comptes numerats. Va fer un feix amb la resta de les obligacions i les va dipositar en una caixa de seguretat.
La Irene Nesser hauria de fer unes quantes visites m�s a Zuric, per� de moment no hi havia presses.
A dos quarts de cinc de la tarda, la Irene Nesser va agafar un taxi cap a l'aeroport, on va entrar al lavabo de senyores i va fer bocins el passaport de la Veronika Sholes per llen�ar-lo al v�ter. La targeta de cr�dit tamb� la va fer miques i va llen�ar els trossets en cinc papereres diferents; les tisores tamb�: arran de l'onze de setembre, no era bona idea cridar l'atenci� portant objectes punxants a l'equipatge.
La Irene Nesser va agafar el vol GD890 de Lufthansa en direcci� a Oslo i en arribar va pujar a l'autob�s de l'aeroport per anar a l'estaci� del tren; all� va entrar al lavabo de senyores i va classificar la seva roba. Va ficar totes les pertinences de la Veronika Sholes (la perruca d'estil patge i la roba de disseny) en tres bosses de pl�stic i les va llen�ar en tres contenidors d'escombraries i papereres diferents de l'estaci� de tren. Despr�s va ficar la maleta Samsonite buida a un armariet de la consigna. La cadeneta d'or i les arracades eren joies de disseny de les quals es podia seguir la pista; van desapar�ixer per un embornal del carrer, fora de l'estaci�.
Despr�s d'un angoixant moment de dubte, la Irene Nesser va decidir conservar els pits de l�tex falsos.
Ja no li quedava gaire temps i va agafar forces amb una hamburguesa del McDonald's; mentre menjava, va traspassar el contingut del lux�s malet� de cuir a la seva bossa de viatge. Quan va marxar, el malet� buit es va quedar sota la taula. Va demanar un caf� amb llet per emportar en una cafeteria i va c�rrer per agafar el tren nocturn cap a Estocolm. Va arribar just quan tancaven les portes. Havia reservat un compartiment privat amb llitera.
Quan va tancar la porta del compartiment, va poder notar per primer cop en dos dies que els nivells d'adrenalina li havien tornat a la normalitat. Va obrir la finestra del compartiment i va infringir les normes que prohibien fumar. I es va estar all� plantada, bevent-se el caf�, mentre el tren sortia d'Oslo.
Va repassar la llista per assegurar-se que no havia oblidat cap detall. Al cap d'un instant, va arrugar el front i va buscar a les butxaques de la ca�adora. Va treure el bol�graf publicitari de l'hotel Zimmertal i el va contemplar uns minuts abans de llen�ar-lo per la finestra.
Quinze minuts despr�s es va enfilar al llit i es va adormir.
El reportatge especial de Millennium sobre en Hans-Erik Wennerstr�m va ocupar un total de quaranta-sis p�gines de la revista i va esclatar com una aut�ntica bomba de rellotgeria la darrera setmana de novembre. El text principal el signaven conjuntament en Mikael Blomkvist i l'Erika Berger. Durant les primeres hores, els mitjans no van saber com agafar-se la prim�cia. Tan sols un any abans, un article similar havia portat en Blomkvist a la pres� per difamaci�, i a m�s havia fet que, aparentment, l'acomiadessin de Millennium. Aix� doncs, no tenia gaire credibilitat. I, ara, la mateixa revista hi tornava amb un reportatge del mateix periodista que contenia acusacions molt m�s greus que l'article que li havia ocasionat tants problemes. Algunes parts de l'article eren tan inversemblants que posaven en dubte el sentit com� dels autors. Els mitjans suecs van quedar a l'expectativa, plens de desconfian�a.
Per� al vespre �la noia de TV4� se la va jugar amb un resum d'onze minuts sobre els punts m�s cridaners de les acusacions d'en Blomkvist. La Berger havia dinat amb la presentadora ara feia alguns dies i li havia donat les galerades en exclusiva.
El contundent enfocament de TV4 va eclipsar els canals p�blics, que no es van apuntar al carro fins a les not�cies de les nou. En aquella hora l'ag�ncia de not�cies TT tamb� havia enviat un primer teletip amb el prudent titular �Un periodista condemnat acusa un financer de delictes greus.� El text era un refregit de la not�cia emesa per televisi�, per� el fet que TT allud�s al tema va desfermar una activitat febril al conservador diari del mat� i a una dotzena dels diaris m�s importants de la regi�, que van canviar la primera plana abans que les rotatives es posessin en marxa. Fins aleshores, els diaris havien decidit obviar m�s o menys les afirmacions de Millennium.
El diari liberal del mat� comentava la prim�cia de Millennium en forma d'editorial, escrit personalment pel redactor en cap. En acabar l'editorial el redactor en cap va anar a un sopar mentre TV4 comen�ava a emetre el seu noticiari. Per acabar-ho d'adobar, havia despatxat les trucades desesperades del seu secretari de redacci�, que l'avisava que �potser hi havia alguna cosa� en les afirmacions d'en Blomkvist, amb unes paraules que m�s tard es convertirien en cl�ssiques: �Bajanades� si hi hagu�s res, els nostres periodistes d'economia ho haurien esbrinat fa molt de temps.� En conseq��ncia, l'editorial del liberal redactor en cap va acabar sent l'�nica veu dels mitjans del pa�s que va carregar contra les afirmacions de Millennium. L'editorial contenia expressions com ara: �venjan�a personal, periodisme escombraria�, i demanava que �es prenguessin mesures contra aquells que gosaven acusar gratu�tament ciutadans honrats�. El redactor en cap no va fer cap altra aportaci� al debat que es va generar a continuaci�.
Aquella nit tota la redacci� de Millennium es va quedar a les oficines. Segons els seus plans, nom�s la Berger i la nova secret�ria de redacci�, la Malin Eriksson, havien de ser-hi per atendre les trucades. Per� cap a les deu de la nit encara hi era tot el personal, i se'ls havien afegit ni m�s ni menys que quatre antics empleats i mitja dotzena de collaboradors externs habituals. A mitjanit en Malm va obrir una ampolla de xampany. Va ser quan un vell amic li va enviar un exemplar d'un dels diaris de la tarda, que dedicava setze p�gines a l'afer Wennerstr�m amb el titular �La m�fia financera�. Quan l'endem� van sortir els diaris de la tarda, es va encendre una traca sense precedents.
L'Eriksson va treure la conclusi� que s'ho passaria molt b� treballant a Millennium.
Durant la setmana seg�ent, la borsa sueca va tremolar quan el departament de delictes fiscals de la policia va comen�ar a investigar i els fiscals els van seguir, cosa que va provocar un p�nic general que es va traduir en una venda massiva d'accions. Dos dies despr�s de la publicaci�, el ministre d'Ind�stria va fer una compareixen�a p�blica per parlar sobre �l'afer Wennerstr�m�.
Tanmateix, tota aquella hist�ria no significava pas que els mitjans s'empassessin les afirmacions de Millennium sense dubtar; les revelacions eren massa greus. Per�, a difer�ncia del primer afer Wennerstr�m, aquesta vegada Millennium podia presentar tot un seguit de proves convincents: els correus electr�nics del mateix Wennerstr�m i c�pies del contingut del seu ordinador, amb els moviments dels fons secrets dels comptes de les illes Caiman i de dues dotzenes m�s de pa�sos, acords secrets i altres bestieses que un criminal m�s prudent mai de la vida hauria guardat al disc dur. Aviat va quedar clar que, si les afirmacions de Millennium es defensaven davant d'un tribunal (i tothom estava d'acord que tard o d'hora seria aix�), es tractaria de bon tros de l'esc�ndol financer m�s gran de Su�cia des de la fallida de Kreuger el 1932. L'afer Wennerstr�m, per comparaci�, empetitia els embolics del Gotabank i les estafes del Trustor. Aquesta estafa tenia unes dimensions tan descomunals que ning� no gosava imaginar quantes lleis s'havien infringit.
Per primera vegada en el periodisme financer suec s'empraven termes com ara �crim organitzat�, �m�fia� i �imperi dels g�ngsters�. En Wennerstr�m i els seus joves agents de borsa, socis i advocats vestits d'Armani van sortir retratats com una banda d'indesitjables qualsevol.
Durant els primers dies d'hist�ria medi�tica, en Blomkvist es va fer foned�s. No contestava els correus electr�nics i no estava localitzable al tel�fon. Tots els comentaris editorials en nom de Millennium els feia la Berger, que es llepava els bigotis com una gata quan l'entrevistaven els mitjans estatals suecs, els diaris regionals m�s importants i, finalment, tamb� un nombre creixent de mitjans estrangers. Cada vegada que li preguntaven com havia aconseguit Millennium tots aquests documents interns i privats, ella responia simplement que no podia revelar les fonts de la revista.
Quan li preguntaven per qu� la prim�cia sobre en Wennerstr�m de feia un any havia estat un frac�s tan estrepit�s, ella encara es mostrava m�s enigm�tica. No havia mentit mai, per� potser no havia explicat sempre tota la veritat. Confidencialment, quan no tenia cap micr�fon davant del nas, deixava anar misterioses frases amb ganxo, que, vistes en conjunt, duien a conclusions for�a m�s malicioses. D'aquesta manera va n�ixer el rumor, que aviat assoliria proporcions llegend�ries, que deia que en Mikael Blomkvist no havia presentat cap defensa durant el judici i s'havia deixat condemnar submisament a la pres� i a elevades multes perqu�, si no, les seves dades haurien comportat inevitablement la identificaci� de la seva font. Se'l comparava amb aquells periodistes nord-americans que accepten la pres� abans que revelar les seves fonts, i el descrivien com un heroi amb termes tan rid�culament afalagadors, que en Blomkvist es va arribar a sentir for�a inc�mode. Per� no era el moment de negar malentesos.
Hi havia una cosa en qu� tothom coincidia: la persona que havia lliurat la documentaci� havia de ser alg� que pertanyia al cercle m�s �ntim i de m�s confian�a d'en Wennerstr�m. I aix� va provocar una pol�mica sobre qui era el �gola profunda�: c�mplices amb motius per sentir-se descontents, advocats, fins i tot la filla d'en Wennerstr�m addicta a la coca�na i altres membres de la fam�lia apareixien com a possibles candidats. Ni en Blomkvist ni la Berger no en volien fer comentaris.
La Berger va fer un gran somriure de satisfacci� i va saber que havien guanyat quan un diari de l'edici� de tarda, el tercer dia d'histerisme, va treure el titular: �La venjan�a de Millennium.� L'article era un afalagador retrat de la revista i el seu personal illustrat amb una foto de la Berger en qu� havia sortit especialment afavorida. La qualificaven de �reina del periodisme d'investigaci�. Amb aquesta mena de coses es guanyaven punts als r�nquings de les p�gines d'entreteniment i es parlava del Gran Premi de Periodisme.
Cinc dies despr�s que Millennium dispar�s la primera salva, va apar�ixer a les llibreries el llibre d'en Blomkvist El banquer de la m�fia. Havia escrit el llibre a corre-cuita durant aquells dies febrils a Sandhamn, de setembre a octubre, i l'havia impr�s Hallvigs Reklam, a Morgong�va, en el m�s absolut secret. Era el primer llibre que es publicava amb el logotip de Millennium. Duia una dedicat�ria exc�ntrica: �A la Sally, que em va ensenyar els beneficis del golf.�
Era un totxo, 608 p�gines de llibre de butxaca. La primera edici�, de dos mil exemplars, pr�cticament es donava per descomptat que seria un frac�s, per� la tirada es va vendre en un parell de dies i la Berger en va encarregar deu mil c�pies m�s.
Les cr�tiques constataven que aquesta vegada, en qualsevol cas, en Mikael Blomkvist no tenia intenci� de callar res, ja que recollia molt�ssimes fonts d'informaci�. En aquest sentit, tenien ra�. Dues terceres parts del llibre consistien en ap�ndixs que eren c�pies fidels de la documentaci� de l'ordinador d'en Wennerstr�m. Al mateix temps que es publicava el llibre, Millennium va penjar a la seva p�gina web els textos de l'ordinador d'en Wennerstr�m, que es podien descarregar en arxius PDF.
L'estranya abs�ncia d'en Blomkvist era part de l'estrat�gia medi�tica que ell i la Berger havien pensat. Tots els diaris del pa�s el buscaven. Fins a la campanya de promoci� del llibre, ell no va concedir cap entrevista a �la noia de TV4�, amb la qual cosa es va avan�ar una vegada m�s als canals p�blics. De tota manera, no es va tractar d'una reuni� entre amics: les preguntes van ser de tot menys complaents.
Quan va veure l'entrevista en v�deo, en Blomkvist va quedar especialment satisfet d'un dels intercanvis de paraules. L'entrevista s'emetia en directe just quan la borsa d'Estocolm es trobava en caiguda lliure i un grapat de bronzers amena�aven de llan�ar-se per la finestra. Li estaven preguntant fins a quin punt era responsable Millennium del fet que l'economia sueca estigu�s fregant el crac.
�Aquesta idea �s una ximpleria �va dir en Blomkvist.
La presentadora de TV4 semblava perplexa. La resposta sortia del gui� pactat i es va veure obligada a improvisar. La seg�ent pregunta era exactament la que en Blomkvist s'havia esperat:
�Estem vivint l'ensorrament m�s greu de la hist�ria de la borsa sueca� i vost� creu que �s una ximpleria?
�Escolti, cal distingir entre dues coses: l'economia sueca i la borsa sueca. L'economia sueca �s la suma de tots els b�ns i serveis que es produeixen en aquest pa�s cada dia. Hi ha tel�fons d'Ericsson, cotxes de Volvo, pollastres d'Scan i transports de Kiruna a Sk�vde. Aix� �s l'economia sueca, i �s tan forta o tan feble avui com ara fa una setmana.
Va fer una pausa per causar efecte i va fer un glop d'aigua.
�La borsa �s una cosa molt diferent. No hi ha economia ni producci� de b�ns ni serveis. Nom�s hi ha elucubracions que d'una hora per l'altra decideixen si tal empresa o tal altra val no s� quants milers de milions, si fa no fa. No t� res a veure amb la realitat ni amb l'economia sueca.
�Aix� doncs, est� dient que no importa que la borsa caigui en picat?
�No, no importa gens ni mica �va respondre en Blomkvist amb una veu cansada i resignada que va sonar com una mena d'auguri. Les seves paraules se citarien moltes vegades al llarg d'aquell any. Aleshores va prosseguir�: Nom�s vol dir que ara un grapat d'especuladors canvien les seves accions d'empreses sueques per altres d'alemanyes. S�n les hienes de les finances, si alguns periodistes tinguessin collons, els identificarien i denunciarien com a tra�dors. S�n els que sistem�ticament i potser deliberadament perjudiquen l'economia sueca per satisfer els interessos dels seus clients.
Aleshores la noia de TV4 va cometre l'error de formular exactament la pregunta que en Blomkvist havia estat esperant.
�Per tant, vost� creu que els mitjans de comunicaci� no hi tenen cap responsabilitat?
�Oi tant, els mitjans s� que hi tenen una enorme responsabilitat. Des de fa vint anys com a m�nim, molts periodistes econ�mics han renunciat a investigar en Hans-Erik Wennerstr�m. Al contrari, en realitat l'han ajudat a guanyar prestigi publicant articles absurds en qu� l'idolatraven. Si haguessin fet la seva feina com cal, avui no ens trobar�em en aquesta situaci�.
L'aparici� d'en Blomkvist va marcar un punt d'inflexi�. En el fons, la Berger estava conven�uda que nom�s va ser quan en Blomkvist va sortir a la televisi� per defensar tranquillament les seves afirmacions que els mitjans suecs, malgrat el fet que Millennium hagu�s ocupat els titulars durant una setmana, van recon�ixer que aquella hist�ria s'aguantava realment. La seva actitud va marcar el curs dels esdeveniments.
Despr�s de l'entrevista, l'afer Wennerstr�m va passar imperceptiblement de les p�gines d'economia a la secci� de cr�nica negra. Fins aleshores, els periodistes normals i corrents d'aquesta secci� poques vegades o mai havien escrit res sobre delictes financers, llevat que tingu�s a veure amb la m�fia russa o el contraban de tabac iugoslau. No s'esperava que els periodistes de la secci� de cr�nica negra investiguessin complicades transaccions a la borsa. Un dels diaris de l'edici� de tarda es va prendre les paraules d'en Blomkvist al peu de la lletra i va omplir dues planes amb retrats d'alguns dels actors m�s importants de les ag�ncies de valors que estaven comprant accions alemanyes. El titular del diari deia: �Venen el seu pa�s.� Tots els agents de borsa estaven convidats a fer els comentaris que trobessin pertinents. Tots i cadascun d'ells van declinar l'oferiment. Per� aquell dia el volum de transaccions va minvar significativament, i alguns agents que volien quedar com patriotes progressistes van comen�ar a anar contra corrent. En Blomkvist es petava de riure.
La pressi� va acabar sent tan gran, que homes d'aparen�a greu, vestits de colors foscos, van mostrar cara de preocupaci� i van trencar la regla m�s important que regia els cercles m�s �ntims de l'exclusiu club de les finances sueques: van pronunciar-se sobre els tripijocs d'un company. De cop i volta, magnats industrials retirats i presidents de bancs apareixien a la televisi� i responien preguntes amb la intenci� de posar fre als estralls. Tothom s'adonava de la gravetat de la situaci�, i era q�esti� de marcar dist�ncies amb el grup Wennerstr�m tan r�pidament com fos possible i desempallegar-se de totes les accions seves que poguessin tenir. En Wennerstr�m (van concloure gaireb� amb una sola veu) no era, al cap i a la fi, un aut�ntic industrial, i mai no l'havien acceptat de deb� dins del �club�. Alguns remarcaven que era un simple noi de classe treballadora provinent de Norrland a qui potser li havia pujat l'�xit al cap. D'altres descrivien els seus actes com �una trag�dia personal�. I n'hi havia que confessaven que feia anys que dubtaven d'en Wennerstr�m; era massa fatxenda i gastava molts fums.
Al llarg de les setmanes seg�ents, a mesura que la documentaci� de Millennium s'anava examinant, classificant i tornant a ajuntar per reconstruir el trencaclosques, l'imperi Wennerstr�m d'obscures companyies es va relacionar amb el nucli de la m�fia internacional, des del tr�fic illegal d'armes i el blanqueig de diners dels c�rtels de la droga sud-americans fins a la prostituci� de Nova York i fins i tot, indirectament, amb el comer� sexual infantil de M�xic. Una societat d'en Wennerstr�m registrada a Xipre va provocar un gran enrenou quan es va descobrir que havia intentat comprar urani enriquit al mercat negre d'Ucra�na. La font aparentment inesgotable de societats tapadora amb seu a l'estranger semblava que s'estenia pertot arreu, i que es relacionava amb tota mena d'empreses d'all� m�s t�rboles.
La Berger opinava que el llibre era el millor que en Blomkvist havia escrit mai. Des del punt de vista de l'estil era irregular, i contenia fragments que estaven for�a mal redactats (no hi havia hagut temps per polir-lo), per� el llibre estava animat per una r�bia que a cap lector no li podia passar per alt.
En Blomkvist va topar per casualitat amb el seu vell adversari, l'antic periodista econ�mic William Borg, al davant de Kvarnen, quan en Blomkvist, la Berger i en Malm es prenien el vespre lliure per celebrar la festa de Santa Ll�cia en companyia dels altres empleats de la revista, amb barra lliure a compte de l'empresa. La companya d'en Borg era una noia de l'edat de la Salander que anava molt borratxa.
L'aversi� d'en Blomkvist cap a en Borg es va fer palpable. La Berger va interrompre els seus jocs de mascles ofesos agafant en Blomkvist pel bra� i arrossegant-lo cap a dins del bar.
En Blomkvist va decidir que, quan se'n present�s l'oportunitat, demanaria a la Salander que fes una de les seves investigacions personals sobre en Borg. Simplement per incordiar.
Durant tota la tempesta medi�tica, el principal personatge del drama, el financer Wennerstr�m, va ser pr�cticament invisible. El dia que Millennium va publicar el reportatge, el financer es va veure obligat a rebatre el text en una confer�ncia de premsa que havia convocat per un assumpte completament diferent. Va declarar que tot all� no tenia cap fonament i va dir que tota la documentaci� era inventada. A m�s, va recordar a tothom que el mateix periodista havia estat condemnat per difamaci� encara no feia un any.
Despr�s d'aix�, nom�s els advocats d'en Wennerstr�m van respondre les preguntes dels mitjans. Dos dies despr�s que sort�s a la venda el llibre d'en Blomkvist, va comen�ar a circular el rumor insistent que en Wennerstr�m havia marxat de Su�cia. Els diaris de la tarda empraven la paraula �fugit�. Durant la segona setmana, quan la policia de delictes fiscals va provar de posar-se en contacte amb en Wennerstr�m, no se'l trobava enlloc. A mitjan desembre la policia va confirmar que en Wennerstr�m estava declarat formalment en cerca i captura, i la vig�lia de la nit de Nadal es va emetre una ordre formal als cossos de policia internacionals. Aquell mateix dia un dels assessors d'en Wennerstr�m va ser detingut a Arlanda quan embarcava en un vol cap a Londres.
Unes quantes setmanes m�s tard, un turista suec va informar que havia vist en Wennerstr�m pujant a un cotxe a Bridgetown, la capital de Barbados. Com a prova, el turista aportava una foto, feta a for�a dist�ncia, en la qual es veia un home blanc amb ulleres de sol, camisa blanca oberta i pantalons clars. No se'l podia identificar amb seguretat, per� els diaris de l'edici� de tarda es van posar en contacte amb diversos corresponsals que van intentar seguir la pista del multimilionari fugit sense �xit.
Al cap de sis mesos la cacera va acabar. Van trobar en Wennerstr�m mort en un apartament de Marbella, a Espanya, on havia estat vivint amb el nom de V�ctor Fleming. Li havien disparat tres vegades al cap des d'una dist�ncia curta. La policia espanyola treballava amb la hip�tesi que havia sorpr�s un lladre.
La mort d'en Wennerstr�m no va sorprendre gens ni mica la Salander. Sospitava, i amb bones raons, que el seu dec�s tenia a veure amb el fet que ja no tenia acc�s als diners de cert banc de les illes Caiman, que potser hauria necessitat per pagar determinats deutes a Col�mbia.
Si alg� hagu�s demanat ajuda a la Salander de seguir la pista d'en Wennerstr�m, ella els podria haver dit on era pr�cticament dia a dia. Via Internet, havia seguit la seva fugida a trav�s d'una dotzena de pa�sos i havia observat una desesperaci� creixent en els seus correus electr�nics. Ni tan sols en Blomkvist pensava que l'exmultimilionari fugitiu pogu�s ser tan babau per emportar-se l'ordinador que li havien piratejat tan a fons.
Al cap de sis mesos, la Salander es va atipar de seguir la pista a en Wennerstr�m. La pregunta que continuava sense resposta era fins on s'hi havia d'implicar ella. En Wennerstr�m, sens dubte, era un aut�ntic cr�pula, per� no era el seu enemic personal i ella no tenia cap inter�s a intervenir en contra d'ell. Podia avisar en Blomkvist, per� ell probablement es limitaria a publicar un article. Podia avisar la policia, per� era molt possible que en Wennerstr�m fos alertat i que desaparegu�s novament. A m�s, per principi, ella no parlava amb la policia.
De tota manera, hi havia altres deutes pendents. Va pensar en la cambrera embarassada a la qual li havien sostingut el cap sota l'aigua a la banyera de casa.
Quatre dies abans que trobessin el cos d'en Wennerstr�m, es va decidir. Va encendre el m�bil i va trucar a un advocat de Miami que semblava una de les persones de qui en Wennerstr�m procurava amagar-se a tot preu. Va parlar amb una secret�ria i li va demanar que pass�s un missatge d'all� m�s cr�ptic. Un nom (el d'en Wennerstr�m) i una adre�a de Marbella. No calia res m�s.
Va apagar les not�cies de la tele a mig reportatge sobre la dram�tica mort d'en Wennerstr�m. I aleshores es va preparar caf� i una torrada de pat� de fetge amb cogombrets.
La Berger i en Malm s'ocupaven dels preparatius de Nadal mentre en Blomkvist seia a la butaca de l'Erika i els mirava tot bevent gl�gg. Tot el personal i molts dels collaboradors externs habituals rebrien un regal de Nadal; aquest any, una bossa de bandolera amb el nou logotip de l'editorial Millennium. Despr�s d'embolicar els regals, es van asseure per escriure i posar el segell a les prop de dues-centes postals que enviarien a impremtes, fot�grafs i companys dels mitjans.
En Blomkvist va provar de resistir la temptaci� de totes totes, per� finalment no se'n va poder estar. Va agafar l'�ltima postal i va escriure: �Bon Nadal i bon Any Nou. Gr�cies per la teva impressionant collaboraci� al llarg d'aquest darrer any.�
Va signar i va enviar la postal a en Janne Dahlman, a la redacci� del Finansmagasinet Monopol.
Quan en Blomkvist va arribar a casa aquell vespre, hi havia una nota que li notificava el lliurament d'un paquet postal. Va anar a buscar-lo l'endem� al mat� i el va obrir quan va ser a l'oficina. Al paquet hi havia una barra de repellent contra els mosquits i una ampolla d'aiguardent Reimersholms. La targeta deia: �Si no tens altres plans, estar� amarrat a Arholma per Sant Joan.� El signava el seu antic company de classe Robert Lindberg.
Per tradici�, la redacci� de Millennium tancava des de la setmana abans del Nadal fins a Cap d'Any. Aquest any no va ser tan f�cil. L'estr�s que havia viscut el redu�t personal de la casa havia estat enorme i encara trucaven periodistes d'arreu del m�n cada dia. La vig�lia de la nit de Nadal, en Blomkvist, gaireb� per casualitat, va llegir un article del Financial Times que resumia la situaci� de la comissi� banc�ria internacional que s'havia constitu�t a corre-cuita per esclarir l'ensorrament de l'imperi �Wennerstr�m. L'article deia que la comissi� treballava amb la hip�tesi que probablement a l'�ltim moment havien avisat en Wennerstr�m del seu desemmascarament immediat.
El seu compte del Bank of Kroenenfeld de les illes Caiman, que contenia 260 milions de d�lars, havia quedat buit el dia abans que Millennium publiqu�s el reportatge.
Els diners s'havien distribu�t per una s�rie de comptes bancaris i �nicament en Wennerstr�m en persona hi podia fer moviments. No calia que es present�s al banc; n'hi havia prou que indiqu�s un seguit de codis de liquidaci� per transferir els diners a qualsevol altre banc del m�n. Els diners s'havien transferit a Su�ssa, on una s�cia seva havia convertit els fons en obligacions nominatives an�nimes. Tots els codis de liquidaci� estaven en ordre.
L'Europol havia em�s una ordre de recerca i captura de la dona, que havia fet servir un passaport brit�nic robat amb el nom de Veronika Sholes i que es deia que havia gastat sense miraments en un dels hotels m�s cars de Zuric. Una fotografia relativament clara, tenint en compte que era d'una c�mera de vigil�ncia, mostrava una jove no gaire alta, amb cabells a l'estil patge, llavis carnosos i pits prominents, empolainada amb roba cara de disseny i joies d'or.
En Blomkvist va estudiar la foto; d'entrada hi va dedicar un r�pid cop d'ull, per� tot seguit se la va mirar amb creixents sospites. Al cap de no res regirava la taula buscant una lupa per provar de distingir els detalls de les faccions de la imatge que sortia al diari.
Al final va deixar el diari i es va quedar assegut, sense paraules, uns quants minuts. Llavors va deixar escapar una riallada tan hist�rica que en Malm va treure el cap per la porta per esbrinar qu� passava.
El mat� de la vig�lia de Nadal, en Blomkvist va anar a Arsta per veure la seva ex-dona i la seva filla, la Pernilla, i intercanviar regals. La Pernilla va rebre l'ordinador que volia i que en Blomkvist i la M�nica havien comprat plegats. En Blomkvist va rebre una corbata de part de la M�nica i una novella negra d'�ke Edwardson de part de la filla. A difer�ncia dels Nadals anteriors, estaven tots animats a causa de l'atenci� medi�tica que havia despertat el reportatge de Millennium.
Van dinar plegats. En Blomkvist es va mirar la Pernilla de re�ll. No havia vist la seva filla des que ella li havia fet una visita a Hedestad. De sobte es va adonar que no havia parlat amb la M�nica sobre la inclinaci� de la Pernilla per aquella secta d'Skellefte�. No els podia explicar que, evidentment, havia estat el profund coneixement de la B�blia de la seva filla el que l'havia posat sobre la pista de la desaparici� de la Harriet Vanger. Des d'aleshores que no havia xerrat amb ella.
No era un bon pare.
Va acomiadar-se de la seva filla amb un pet� despr�s del dinar i va trobar-se amb la Salander a Slussen. Van marxar a Sandhamn. No s'havien vist gaire des de l'esclat de la bomba de Millennium. Hi van arribar la nit de Nadal, tard, i hi van passar les vacances.
En Blomkvist era una companyia agradable, com sempre, per� la Salander va tenir l'enutjosa sensaci� que ell se la va mirar amb una expressi� especialment estranya quan ella li va tornar el pr�stec amb un xec de 120.000 corones.
Van fer una passejada fins a Trovill i van tornar (cosa que la Salander va considerar una p�rdua de temps), van fer el sopar de Nadal a l'hostal i van tornar a la cabana, on van encendre l'estufa de llenya, van posar un CD d'Elvis i es van lliurar a una sessi� de sexe sense pretensions. Quan de tant en tant la Salander tenia un moment de respir, provava d'analitzar els seus sentiments.
No tenia cap problema amb en Blomkvist com a amant. S'ho passaven b� al llit. Sens dubte s'hi sentia atreta f�sicament. I ell no provava mai de fer-li de tutor.
El problema era que ella no sabia interpretar el que sentia per ell. Despr�s de la pubertat, no havia abaixat mai la gu�rdia per evitar que alg� arrib�s a ser tan proper a ella com ho era ell. Per ser sincers, en Mikael tenia la insuportable habilitat de penetrar en els seus mecanismes de defensa i fer que li parl�s de temes personals i sentiments privats. Encara que ella tingu�s prou seny per fer cas om�s de la majoria de les preguntes, parlava de si mateixa d'una manera que mai, ni sota amena�a de mort, hauria imaginat fer amb una altra persona. Aix� l'espantava i feia que se sent�s despullada i vulnerable a la seva voluntat.
Tanmateix, quan mirava aquella forma adormida i l'escoltava roncar sentia que mai a la vida havia tingut tanta confian�a en un altre �sser hum�. A m�s, sabia amb absoluta certesa que en Mikael mai no faria servir el que sabia sobre ella per ferir-la. No era propi d'ell.
L'�nica cosa de la qual no havien parlat mai era de la seva relaci�. Ella no gosava, i en Mikael mai no abordava el tema.
En algun moment del mat� del segon dia, es va horroritzar perqu� en va ser clarament conscient. No tenia ni idea de com havia passat ni com figurava que ho havia d'afrontar. Estava enamorada per primer cop als seus 25 anys.
Que ell pr�cticament li dobl�s l'edat no l'amo�nava gens ni mica. Tampoc el fet que, ara com ara, fos la persona m�s de moda a Su�cia i que el seu retrat fos portada de Newsweek; tot aix� nom�s era xerrameca. Per� en Blomkvist no era cap fantasia er�tica ni cap somieig. Hauria de posar-hi fi. All� no podia funcionar. Per qu� la necessitava ell? Potser nom�s li servia per passar l'estona mentre esperava alg� altre que no tingu�s una vida de merda com ella.
Tot d'una es va adonar que l'amor es manifestava quan senties el cor a punt de trencar-se.
Quan en Blomkvist es va despertar, entrat el mat�, ella havia fet caf� i havia sortit a comprar panets per a l'esmorzar. Ell la va acompanyar a la taula i va notar de seguida que la seva actitud havia canviat; es mostrava una mica m�s reservada. Quan li va preguntar si passava res, ella li va fer una mirada inalterable, com si no entengu�s a qu� es referia.
Dies abans de Cap d'Any en Blomkvist va agafar el tren cap a Hedestad. Duia posada la roba m�s calenta que tenia i sabates d'hivern com cal. En Frode el va anar a trobar a l'estaci� i el va felicitar discretament per l'�xit period�stic. Era la primera vegada des de l'agost que visitava Hedestad, i pr�cticament havia passat un any des que hi havia vingut per primera vegada. La van fer petar educadament, per� en Blomkvist no se sentia c�mode: quedaven moltes coses pendents.
Tot estava preparat; les gestions amb en Frode nom�s van requerir uns quants minuts. En Frode li va oferir dipositar els diners en un compte bancari de l'estranger, per� en Blomkvist va insistir que li paguessin com si fossin uns honoraris normals i corrents.
�No em puc permetre cap altre tipus de cobrament �va replicar secament quan en Frode hi va insistir.
El motiu de la visita no era �nicament financer. En Blomkvist havia deixat roba, llibres i altres pertinences personals a la caseta quan ell i la Salander havien abandonat Hedeby precipitadament.
En Vanger encara estava d�bil a causa de la seva malaltia, per� era a casa. En tenia cura una infermera privada que es negava a deixar-li fer llargues passejades, pujar escales o discutir sobre qualsevol cosa que el pogu�s trasbalsar. Durant les vacances tamb� havia enxampat un petit refredat i li havien ordenat fer llit.
�I a m�s �s cara �se'n queixava en Vanger.
En Blomkvist sabia que el vell podia permetre's aquesta despesa, tenint en compte els diners que havia defraudat a Hisenda tota la vida. En Vanger li va adre�ar una mirada malcarada i aleshores es va posar a riure.
�Qu� carai, tu s� que vals fins a l'�ltima corona! Jo ja ho sabia.
�Si vols que et digui la veritat, no vaig pensar mai que fos capa� de resoldre el misteri.
�No tinc cap intenci� d'agrair-t'ho �va replicar en Vanger.
�Ni jo esperava que ho fessis. Nom�s he vingut per dir-te que considero que he acabat la feina. En Vanger va dibuixar un somriure. �No l'has acabat pas �va dir. �Ja ho s�.
�No has escrit la cr�nica de la fam�lia Vanger, que era el que s'havia acordat.
�Ja ho s�. Ni penso escriure-la. De fet, no la puc escriure. No puc escriure sobre la fam�lia Vanger i obviar el succ�s m�s important de les �ltimes d�cades. Com podria escriure un cap�tol sobre el per�ode d'en Martin com a conseller general i fer veure que no s� qu� hi havia en aquell soterrani? Tampoc puc escriure la saga sense destruir la vida de la Harriet novament.
�Comprenc el teu dilema, i t'estic agra�t per la decisi� que has pres.
�Felicitats. Has aconseguit corrompre'm. Penso destruir totes les meves notes i cintes dels enregistraments de les nostres converses.
�No crec que jo t'hagi corromput �va replicar en Vanger.
�Es la impressi� que em fa a mi. I probablement aquest �s el cas.
�Havies de triar entre el teu paper com a periodista i el teu paper com a �sser hum�. Estic segur que jo no hauria pogut comprar mai el teu silenci. A m�s, s� que ens hauries denunciat si hagu�s resultat que la Harriet hi estava implicada d'alguna manera o si m'haguessis considerat un pocavergonya.
En Blomkvist no va contestar.
�Hem explicat tota la hist�ria a la Cecilia. En Frode i jo aviat ja no hi serem, i la Harriet necessitar� el suport d'alg� de la fam�lia. La Cecilia tindr� un paper actiu al consell d'administraci�. Ella i la Harriet es faran c�rrec del grup a partir d'ara.
�Com s'ho va prendre?
�Va quedar molt afectada. Va marxar un temps a l'estranger. Jo tenia por que no torn�s. �Per� ho va fer.
�En Martin era una de les poques persones de la fam�lia amb la qual la Cecilia sempre s'havia fet fins a un cert punt. Li va resultar molt dur saber la veritat sobre ell. Ara tamb� sap el que tu vas fer per la fam�lia.
En Blomkvist es va arronsar d'espatlles.
�Per tant, gr�cies, Mikael �va dir en Vanger.
�A m�s, no podria escriure la cr�nica perqu� ja n'estic tip, de la fam�lia Vanger. Per�, digue'm, com et prova tornar a ser conseller delegat?
�Nom�s �s temporal, per� tant de bo fos m�s jove. Nom�s treballo tres hores al dia. Totes les reunions es fan en aquesta habitaci�, i en Dirch ha repr�s el seu paper com a home de confian�a meu per si alg� fa ximpleries.
�Que tremolin els executius m�s joves. A mi em va costar adonar-me que en Dirch no era simplement un vell assessor jur�dic for�a agradable, sin� tamb� alg� que soluciona els problemes.
�Just a la fusta. Per� totes les decisions es prenen conjuntament amb la Harriet, i �s ella qui es deixa la pell al despatx.
�Com li van les coses?
�Ha heretat tant les accions del seu germ� com les de la seva mare. Controla vora el 33 per cent de la corporaci�. �N'hi ha prou?
�No ho s�. En Birger est� intentant fer-li la traveta. L'Alexander ha vist que t� una possibilitat de guanyar import�ncia i s'ha aliat amb en Birger. El meu germ� Harald t� c�ncer i no viur� gaire temps m�s. Era l'�nica persona que quedava amb una gran participaci� del 7 per cent, que heretaran els seus fills. La Cec�lia i l'Anita es posaran del costat de la Harriet.
�Llavors, junts, controlareu� quant? El 45 per cent?
�Aquesta mena de c�rtels de vots no s'havien donat mai dins la fam�lia. Un munt de petits accionistes amb un 1 o un 2 per cent votaran amb nosaltres. La Harriet em succeir� com a consellera delegada al febrer.
�No li agradar� gaire.
�No, per� �s necessari. Hem de buscar nous socis i sang nova. Tamb� se'ns presenta la possibilitat de collaborar amb la seva companyia d'Austr�lia. De mitjans, n'hi ha.
�On �s la Harriet ara?
�No est�s de sort. Es a Londres. Per� li agradaria molt veure't.
�La veur� a la reuni� de la junta del gener, si pensa ocupar el teu lloc. �Ho s�.
�Digue-li que ja sap que mai no parlar� amb ning� del que va passar als anys seixanta llevat de l'Erika Berger, i que tampoc no veig per qu� l'Erika ho hauria de saber.
�Ja ho sap. Ets una persona de principis, Mikael.
�Per� digue-li tamb� que tot el que faci a partir d'ara podria acabar sortint a la revista. El grup Vanger no estar� exempt de la nostra vigil�ncia.
�Ja l'avisar�.
En Mikael va deixar en Henrik Vanger quan l'home va comen�ar a fer capcinades. Va guardar les seves pertinences en dues maletes. En tancar la porta de la caseta per �ltima vegada va dubtar, i aleshores es va acostar a la casa de la Cecilia i va trucar. No era a casa. Es va treure l'agenda de la butxaca, va arrencar un full i va escriure: �Et desitjo tot el millor. Perdona'm, Mikael.� Li va ficar la nota a la b�stia. La casa d'en Martin Vanger era buida. Hi havia una espelma el�ctrica de Nadal encesa a la finestra de la cuina.
Va agafar l'�ltim tren cap a Estocolm.
Durant les vacances la Lisbeth Salander va desconnectar de la resta del m�n. No va contestar el tel�fon i no va engegar l'ordinador. Es va passar dos dies fent bugada, fregant i netejant el pis. Capses de pizza i diaris vells d'un any sencer van ser lligats i llen�ats. Va treure un total de sis bosses negres d'escombraries i vint bosses de paper plenes de diaris. Se sentia com si hagu�s decidit comen�ar una vida nova. Pensava comprar un nou pis (quan trob�s alguna cosa adient), per� de moment la seva antiga llar estaria m�s neta i enlluernadora que mai.
En acabat, es va quedar com paralitzada, rumiant. Mai no havia sentit un neguit aix�. Volia que en Mikael Blomkvist truqu�s al timbre de la porta i� aleshores qu�? Que l'aixequ�s de terra entre els seus bra�os? Que se l'endugu�s apassionadament al dormitori i li arranqu�s la roba? No, simplement volia la seva companyia. Volia sentir-li dir que ella li agradava tal com era. Que era alg� especial en el seu m�n i en la seva vida. Volia una demostraci� d'amor per part d'ell, no de simple amistat o de companyonia. �M'estic trastocant�, va pensar.
No tenia fe en si mateixa. En Mikael vivia en un m�n poblat per gent amb feines respectables, gent amb una vida ordenada i una pila d'atributs d'adult. Els seus amics feien coses, apareixien a la tele i ocupaven els titulars. �Per qu� em necessites a mi?� La por m�s gran de la Lisbeth, que era tan gran i tan negra que prenia proporcions de f�bia, era que la gent es rigu�s dels seus sentiments. I aleshores, tot d'una, el seu amor propi, laboriosament constru�t, va semblar esmicolar-se.
Llavors va ser quan va prendre una decisi�. Va trigar unes quantes hores a reunir el valor necessari, per� havia de veure'l i dir-li com se sentia.
Qualsevol altra cosa seria insuportable.
Li calia alguna excusa per trucar a la seva porta. No li havia fet cap regal de Nadal, per� sabia el que compraria. En una botiga de trastos vells havia vist una s�rie de plafons publicitaris de llaut� dels anys cinquanta amb personatges en relleu. En un dels r�tols sortia Elvis Presley amb una guitarra als malucs i una bafarada que deia: �Heartbreak Hotel.� No tenia gust per a la decoraci� d'interiors, per� fins i tot ella podia veure que el r�tol quedaria perfecte per a la cabana de Sandhamn. Costava 780 corones i, per principis, ella va regatejar i li van rebaixar el preu fins a 700 corones. L'havia embolicat, se l'havia posat sota el bra� i havia enfilat cap a l'apartament d'en Mikael a Bellmansgatan.
A Hornsgatan va resultar que va mirar cap al Kaffebar i va veure sortir en Mikael amb l'Erika al darrere. Ell va comentar alguna cosa, i l'Erika se'n va riure, li va envoltar la cintura amb un bra� i li va fer un pet� a la galta. Van tombar per Br�nnkyrkagatan en direcci� a Bellmansgatan. El seu llenguatge corporal no deixava lloc a falses interpretacions; era obvi el que tenien al cap.
El dolor va ser tan immediat i tan fort que la Lisbeth es va aturar a mitja passa, incapa� de moure's. Una part d'ella volia c�rrer darrere seu. Volia agafar el r�tol met�llic i fer-ne servir la vora esmolada per obrir-li el cap a l'Erika.
Mentre els pensaments se li arremolinaven dins del cap, no va fer res. �An�lisi de les conseq��ncies.� Per fi es va calmar.
�Que n'ets de pat�tica, Salander! �va deixar anar en veu alta.
Va fer mitja volta i va tornar al seu pis, ara net com una patena. Mentre passava per Zinkensdamm, va comen�ar a nevar. Va llen�ar l'Elvis en un contenidor d'escombraries.
�Nova Europa.�
Beguda t�pica del Nadal als pa�sos escandinaus semblant a un ponx calent
Panets en forma d'anella, t�pics de la cuina jueva.